Biología en 2.º Bachillerato · Illes Balears
Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 12 competencias, 23 criterios y 102 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 12 competencias específicas
- 23 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Biología en 2.º Bachillerato.
Contexto de 2.º Bachillerato
Curso EBAU: los criterios LOMLOE se aplican en paralelo a la preparación de la prueba de acceso a la universidad. La rúbrica del departamento debe reflejar tanto el currículo oficial como las exigencias específicas del modelo EBAU de la CCAA.
Retos típicos en 2.º Bachillerato:
- Compatibilizar evaluación LOMLOE competencial con preparación EBAU memorística.
- Ritmo de avance del temario muy acotado por la fecha de EBAU.
- Tensión entre profundidad y cobertura del temario.
- Calibración fina con los modelos EBAU publicados de la CCAA.
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Illes Balears
En Illes Balears rige actualmente Decret 33/2022, de 11 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para el Bachillerato dentro del marco del Real Decreto 243/2022 (Bachillerato).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.
Particularidades de Illes Balears
Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.
En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Biología. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
Biología
interpretar i transmetre informacio i dades a partir de treballs cientifics i argumentar sobre aquests amb precisió i utilitzant diferents formats per analitzar conceptes, processos, mètodes, experiments o resultats de les ciències biològiques. En la ciència, la comunicació ocupa un lloc important, perquè és imprescindible per a la col·laboració i la difusió del coneixement, tot contribuint a accelerar considerablement els avenços i descobriments.
Ver descripción detallada del decreto
La comunicació científica cerca, en general, l'intercanvi d'informació rellevant de la forma més eficient i senzilla possible i s'ajuda, per a això, de diferents formats com gràfics, fórmules, textos, informes o models, entre altres; a més, en la comunitat científica també es produeixen discussions fonamentades en evidències i raonaments aparentment dispars. La comunicació científica és, per tant, un procés complex en què es combinen de forma integrada destreses i coneixements variats i s'exigeix una actitud oberta i tolerant cap a l'interlocutor. En el context d'aquesta matèria, la comunicació científica requereix la mobilització no sols de destreses lingüístiques, sinó també matemàtiques, digitals i raonament lògic. Els alumnes han d'interpretar i transmetre continguts científics, com també formar-se'n una opinió pròpia basada en raonaments i evidències a més d'argumentar defensant la seva postura de manera fonamentada, enriquint-la amb els punts de vista i proves aportats pels altres. Tot això és necessari no únicament en el treball científic, sinó que també constitueix un aspecte essencial per al desenvolupament personal, social i professional de l'ésser humà. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica: CCL1, CCL2, CP1, STEM2, STEM4, CD3, CPSAA4, CC3 i CEC4.
localitzar i utilitzar fonts fiables, identificar, seleccionar i organitzar la informacio, avaluant-la críticament i contrastant-ne la veracitat, per resoldre preguntes plantejades de manera autònoma i crear continguts relacionats amb les ciències biològiques. Tota recerca científica comença amb una recopilació de les publicacions del camp que es pretén estudiar. Per això és necessari conèixer i utilitzar fonts fidedignes i cercar-hi, seleccionant la informació rellevant per respondre a les qüestions plantejades. A més, l'aprenentatge al llarg de la vida requereix tenir sentit crític per seleccionar les fonts o institucions adequades, garbellar la informació i quedar-se amb la rellevant, d'acord amb la finalitat plantejada. La destresa per fer aquesta selecció és, per tant, de gran importància no sols per a l'exercici de professions científiques, sinó també per al desenvolupament de qualsevol mena de carrera professional, en la participació democràtica activa i fins i tot per al benestar emocional i social de les persones. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica: CCL2, CCL3, CP2, STEM4, CD1, CD2, CPSAA4 i
analitzar treballs de recerca o divulgacio relacionats amb les ciencies biologiques, comprovant amb sentit crític la seva veracitat o si han seguit les passes dels mètodes científics, per avaluar la fiabilitat de les seves conclusions. El pensament crític és probablement una de les destreses més importants per al desenvolupament humà i la base de l'esperit de superació i millora.
Ver descripción detallada del decreto
En l'àmbit científic és essencial, entre altres, per a la revisió per parelles del treball de recerca, que és el pilar sobre el qual se sustenta el rigor i la veracitat de la ciència. Encara que el pensament crític ha de començar a treballar-se des de les primeres etapes educatives, aconsegueix un grau de desenvolupament significatiu en el batxillerat i el progrés en aquesta competència específica contribueix a millorar-la. A més, l'anàlisi de les conclusions d'un treball científic en relació als resultats observables implica mobilitzar en els alumnes no sols el pensament crític, sinó també les destreses comunicatives i digitals i el raonament lògic. Així mateix, l'actitud analítica i el cultiu del dubte raonable, que es desenvolupen a través d'aquesta competència específica, són útils en contextos no científics i preparen els alumnes per al reconeixement de fal·làcies, faules i informació pseudocientífica i per formar-se una opinió pròpia basada en raonaments i evidències i contribuir així positivament a la seva integració personal i professional i a la seva participació en la societat democràtica. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica: CCL2, CP1, STEM2, STEM3, STEM4, CPSAA4, CC3 i CE1.
plantejar i resoldre problemes, cercant i utilitzant les estrategies adequades, analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si és necessari, per explicar fenòmens relacionats amb les ciències biològiques.
Ver descripción detallada del decreto
La resolució de problemes és una competència essencial en la carrera científica, perquè els científics s'enfronten amb freqüència a grans reptes i contratemps que fan tortuós el camí cap als seus objectius. Així mateix, aquesta competència específica és necessària en molts altres contextos de la vida professional i personal perquè contribueix a la maduresa intel·lectual i emocional dels alumnes i, en última instància, a la formació de ciutadania plenament integrada i compromesa amb la millora de la societat. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica: CCL2, STEM1, STEM2, CD1, CD5, CPSAA1.1, CPSAA5. Aquesta competència específica fa referència a l'ús del raonament com a base per a la resolució de problemes. No obstant això, cal destacar que, com a novetat respecte a l'etapa anterior, es pretén que els alumnes busquin noves estratègies de resolució quan les estratègies que té adquirides no siguin suficients. Per això, serà necessari utilitzar diferents eines i recursos tecnològics i mostrar una actitud positiva cap als reptes i les situacions d'incertesa i resiliència per continuar provant noves vies de resolució en cas de falta d'èxit inicial, o amb la intenció de millorar els resultats. A més, en el segon curs de batxillerat és important treballar la iniciativa en els alumnes perquè plantegin noves qüestions o problemes que puguin resoldre's utilitzant el raonament i altres estratègies.
analitzar criticament determinades accions relacionades amb la sostenibilitat i la salut, basant-se en els fonaments de la biologia molecular, per argumentar sobre la importància d'adoptar estils de vida sostenibles i saludables. Des de la matèria de biologia de segon de batxillerat, es pretén transmetre les actituds i estils de vida compatibles amb el manteniment i millora de la salut i amb un model de desenvolupament sostenible. La novetat d'aquesta matèria respecte a etapes anteriors és l'enfocament molecular. Per aquest motiu, l'estudi de la importància dels ecosistemes i de determinats organismes s'abordarà des del coneixement de les reaccions bioquímiques que realitzen i la seva rellevància a nivell competència específica, a més, cerca que els alumnes tenguin iniciatives encaminades a analitzar críticament els seus propis hàbits i els dels membres de la comunitat educativa, tot basant-se en els fonaments de la biologia molecular i que proposi mesures per al canvi positiu cap a una manera de vida més saludable i sostenible.
Ver descripción detallada del decreto
La valor d'aquesta competència específica radica en la necessitat urgent de que la nostra societat adopti un model de desenvolupament sostenible, que constitueix un dels majors i més importants reptes als quals s'enfronta la humanitat actualment. Per fer realitat aquest ambiciós objectiu és necessari aconseguir que la societat comprengui el funcionament dels sistemes biològics per apreciar el seu valor. D'aquesta forma, s'adoptaran estils de vida i actituds responsables i encaminades a la conservació dels ecosistemes i la biodiversitat i a l'estalvi de recursos, que al seu torn milloraran la salut i el benestar físic i mental humans tant individualment com col·lectivament. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica: CCL3, STEM2, STEM5, CD4, CPSAA2, CC3, CC4, CE1.
analitzar la funcio de les principals biomolecules, bioelements i les seves estructures i interaccions bioquímiques, argumentant sobre la importància que tenen en els organismes vius per explicar les característiques macroscòpiques d'aquests a partir de les moleculars. biologia i la química i va marcar un canvi de paradigma científic que es afermar en el segle XX amb la concebre's com a conjunts de molècules constituïdes per elements químics presents també en la matèria inerta. Aquestes fites marcaren el naixement de la química orgànica, la biologia molecular i la bioquímica. En l'actualitat, la comprensió dels éssers vius es fonamenta en l'estudi de les seves característiques moleculars i les eines genètiques o bioquímiques són àmpliament utilitzades en les ciències biològiques. Els alumnes de segon de batxillerat tenen un grau de maduresa major per treballar aquesta competència específica; a més, l'elecció voluntària de la matèria de Biologia en aquesta etapa està probablement lligada a inquietuds científiques i a la intenció de realitzar estudis terciaris en el camp biomèdic. Per això, aquesta competència específica és essencial per als alumnes de batxillerat completa dels organismes vius i desenvolupar les destreses necessàries per formular hipòtesis i resoldre problemes relacionats amb les disciplines biosanitàries. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica:
Geología y Ciencias Ambientales
Interpretar i transmetre amb precisió informació i dades extretes de treballs científics per analitzar conceptes, processos, mètodes, experiments o resultats relacionats amb les ciències geològiques i ambientals. Les ciències geològiques i ambientals comparteixen una sèrie de principis comuns amb totes les altres disciplines científiques essent la comunicació una part imprescindible per al seu progrés. No obstant això, també existeixen maneres de procedir exclusives d'aquestes ciències i, per tant, formats particulars per a la comunicació dins d'aquestes com a mapes (topogràfics, hidrogràfics, geològics, de vegetació, etc.), talls i diagrames de flux entre altres.
Localitzar i utilitzar fonts fiables, identificant, seleccionant i organitzant informació, avaluant-la críticament i contrastant-ne la veracitat, per resoldre preguntes plantejades de manera autònoma i crear continguts relacionats amb les ciències geològiques i ambientals. La recopilació i anàlisi crítica de la informació són essencials en la recerca científica, però també en la presa de decisions socials relacionades amb la geologia i el medi ambient i en contextos no necessàriament científics com la participació democràtica o l'aprenentatge al llarg de la vida. A més, constitueixen un procés complex que implica desplegar de forma integrada coneixements variats, destreses comunicatives, raonament lògic i l'ús de recursos tecnològics. Així mateix, en el context d'aquesta matèria se cerca que els alumnes millorin les seves destreses per contrastar la informació. Per a això, és necessari conèixer les fonts fiables o utilitzar estratègies per identificar-les, la qual cosa és de vital importància en la societat actual, inundada d'informació que no sempre reflecteix la realitat.
Analitzar críticament resultats de treballs de recerca o divulgació relacionats amb les ciències geològiques i ambientals comprovant si segueixen correctament els passos dels mètodes científics per avaluar la fiabilitat de les seves conclusions. Qualsevol treball científic ha de seguir el procés de revisió d'experts previ a la seva publicació. Aquesta és una pràctica rutinària i imprescindible per assegurar la veracitat i el rigor de la informació científica i, per tant, és inherent a l'avenç científic com a base del progrés de la societat. La revisió la fan de manera desinteressada científics d'altres grups de recerca i experts en el camp d'estudi i pot resultar en l'acceptació, rebuig o en propostes per millorar la recerca feta com a requisit per publicar-la. Al final del batxillerat, els alumnes presenten un grau més gran de maduresa acadèmica i emocional i un desenvolupament considerable del seu pensament crític, per la qual cosa estan preparats per a iniciar-se en l'anàlisi de la qualitat de certes informacions científiques. La revisió d'experts, com a tal, és un procés propi de la professió científica i, per tant, molt complex fins i tot per als alumnes d'aquesta etapa. No obstant això, és important que comencin a avaluar les conclusions de determinats treballs científics o divulgatius comprenent si aquestes s'adeqüen als resultats observables.
Plantejar i resoldre problemes, cercant i utilitzant les estratègies adequades, analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment si fos necessari, per explicar fenòmens relacionats amb les ciències geològiques i ambientals. L'ús del raonament és especialment important en la recerca en qualsevol disciplina científica per plantejar i contrastar hipòtesis i per afrontar imprevists que dificultin l'avenç d'un projecte. Així mateix, en diversos contextos de la vida quotidiana, és necessari utilitzar el raonament lògic i altres estratègies com el pensament computacional per abordar dificultats i resoldre problemes de diferent naturalesa. A més, amb freqüència les persones s'enfronten a situacions complexes que exigeixen la cerca de mètodes alternatius per a abordar-les.
Analitzar els impactes de determinades accions sobre el medi ambient o la disponibilitat de recursos a través d'observacions de camp i d'informació en diferents formats i basant-se en fonaments científics per promoure i adoptar estils de vida compatibles amb el desenvolupament sostenible. Els recursos geològics són una part indispensable de les activitats quotidianes, però malgrat el seu valor, amb freqüència passen completament desapercebuts. Alguns d'aquests recursos, a més presenten una gran importància geoestratègica com el petroli o el coltan i són objecte de conflictes armats.
Identificar i analitzar els elements geològics del relleu a partir d'observacions de camp o d'informació en diferents formats per a explicar fenòmens, reconstruir la història geològica, fer prediccions i identificar possibles riscs geològics d'una zona determinada. Els fenòmens geològics ocorren a escales i al llarg de períodes de temps amb freqüència inabastables per a l'observació directa. No obstant això, l'anàlisi minuciosa del terreny utilitzant diferents estratègies i l'aplicació dels principis bàsics de la geologia, permeten reconstruir la història geològica d'un territori i fins i tot realitzar prediccions sobre la seva evolució. Entre les aplicacions d'aquest procés analític, cal destacar la predicció i prevenció de riscs geològics. Les bases teòriques per a la prevenció de riscs geològics estan fermament consolidades. No obstant això, amb freqüència es donen grans catàstrofes pel desenvolupament d'assentaments humans en zones de risc (com les rambles). Per això, és important que els alumnes desenvolupin aquesta competència específica que implica l'adquisició d'uns coneixements bàsics i de les destreses per a l'anàlisi d'un territori a través de l'observació de l'entorn natural o l'estudi de diverses fonts d'informació geològica i ambiental (com a
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
Biología
-
CA1.1
Analitzar críticament conceptes i processos biològics, seleccionant i interpretant informació en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes o uns altres). Distingir entre conceptes i processos biològics. Raonar, amb base científica, sobre els conceptes i els processos biològics. Triar i interpretar informació en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes o uns altres).
-
CA1.2
Comunicar informacions o opinions raonades relacionades amb els sabers de la matèria i transmetre-les de manera clara i rigorosa, utilitzant la terminologia i el format adequats (models, gràfics, taules, vídeos, informes, diagrames, fórmules, esquemes, símbols o continguts digitals, entre altres) i responent de manera fonamentada i precisa a les qüestions que puguin sorgir durant el procés. Comunicar informacions o opinions raonades relacionades amb els sabers de la biologia. Transmetre informació i opinions de manera clara i rigorosa. Utilitzar la terminologia i el format adequat (models, gràfics, etc.) en les comunicacions. Respondre de forma fonamentada i precisa les qüestions plantejades relacionades amb els sabers de la biologia que puguin sorgir en el procés de comunicació.
-
CA1.3
Argumentar sobre aspectes relacionats amb els sabers de la matèria i considerar els punts forts i febles de diferents postures de forma raonada i amb una actitud oberta, flexible, receptiva i respectuosa davant l'opinió dels altres. Valorar diferents postures relacionades amb els sabers bàsics de la matèria. Debatre de forma raonada sobre aspectes relacionats amb la biologia, tot respectant les opinions alienes i considerant els punts forts i febles. Justificar les opinions pròpies sobre aspectes relacionats amb els sabers de la biologia.
-
CA2.1
Plantejar i resoldre qüestions i crear continguts relacionats amb els sabers de la matèria, tot localitzant i citant fonts de manera adequada; seleccionant, organitzant i analitzant críticament la informació. Plantejar qüestions relacionades amb la biologia. Produir continguts relacionats amb la biologia. Localitzar i citar fonts de manera adequada. Seleccionar i classificar informació fiable. Analitzar críticament la informació relacionada amb la biologia.
-
CA2.2
Contrastar i justificar la veracitat d'informació relacionada amb la matèria, utilitzant fonts fiables, aportant dades i adoptant una actitud crítica i escèptica cap a informacions sense una base científica com pseudociències, teories de conspiració, creences infundades, faules, etc. Comprovar la veracitat de la informació provinent de diferents fonts relacionada amb la matèria. Adoptar una actitud crítica envers informacions sense una base científica. Esbrinar o comprovar l'origen i l'autoria de les diferents fonts consultades relacionades amb la biologia.
-
CA3.1
Avaluar la fiabilitat de les conclusions d'un treball de recerca o divulgació científica relacionat amb els sabers de la matèria d'acord amb la interpretació dels resultats obtinguts. Valorar la importància dels resultats en la recerca científica. Avaluar la fiabilitat de les conclusions en un treball de recerca o de divulgació científica utilitzant els sabers propis de la biologia.
-
CA3.2
Argumentar, amb exemples concrets, sobre la contribució de la ciència a la societat i la labor de les persones que s'hi dediquen, destacar el paper de la dona i entendre la recerca com una labor col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució influïda pel context polític i social i pels recursos econòmics. Argumentar, de forma raonada, sobre la importància de la ciència en la millora de la societat amb exemples concrets. Reconèixer la contribució de la ciència i dels científics a la societat, tot destacant el paper de la dona a la societat. Percebre la biologia com una ciència en construcció i evolució contínua gràcies a la tasca col·lectiva i interdisciplinària influïda per la societat.
-
CA4.1
Explicar fenòmens biològics a través del plantejament i resolució de problemes, cercant i utilitzant les estratègies i recursos adequats. Explicar fenòmens biològics, a través del plantejament i resolució de problemes, cercant i utilitzant les estratègies i recursos adequats. Utilitzar el mètode científic en la resolució de problemes de l'àmbit de la biologia.
-
CA4.2
Analitzar críticament la solució a un problema utilitzant els sabers de la matèria de Biologia i reformular els procediments o les conclusions, si la solució no és viable o davant noves dades aportades o oposades amb posterioritat. Analitzar críticament si la solució proposada a un problema relacionat amb la biologia és adequada. Proposar, de manera fonamentada, esmenes a la solució d'un problema si la solució no és viable o apareixen noves dades.
-
CA5.1
Argumentar sobre la importància d'adoptar estils de vida saludables i compatibles amb el desenvolupament sostenible, basant-se en els principis de la biologia molecular i relacionant-los amb els processos macroscòpics. Valorar, usant els sabers propis de la biologia molecular, la importància dels estils de vida saludable en el desenvolupament d'una bona salut (física, mental i social). Relacionar els estils de vida saludables amb els processos macroscòpics. Justificar i valorar la importància de la relació entre els estils de vida saludable i el desenvolupament sostenible.
-
CA6.1
Explicar les característiques i processos vitals dels éssers vius mitjançant l'anàlisi de les seves biomolècules, de les interaccions bioquímiques entre elles i de les seves reaccions metabòliques. Explicar la relació entre els bioelements i biomolècules i els processos vitals en els éssers vius. Explicar la relació entre els principals tipus de biomolècules i les interaccions bioquímiques entre elles. Analitzar la relació de les biomolècules en relació amb la funció que desenvolupen en la cèl·lula i en els éssers vius. Explicar la participació de les biomolècules en les reaccions metabòliques cel·lulars. Explicar l'estructura i la funció dels enzims en les reaccions metabòliques cel·lulars.
-
CA6.2
Aplicar metodologies analítiques en el laboratori utilitzant els materials adequats amb precisió. Utilitzar tècniques de laboratori pròpies de la biologia. Planificar experiments que permetin identificar elements i processos propis de la biologia. Manipular correctament el material de laboratori relacionat amb la biologia.
Geología y Ciencias Ambientales
-
1.1
Analitzar críticament conceptes i processos, relacionats amb els sabers de la matèria, seleccionant i interpretant informació en diversos formats com a mapes (topogràfics, hidrogràfics, geològics, de vegetació, etc.), corts, models, diagrames de flux o d'altres.
-
2.1
Plantejar i resoldre qüestions i crear continguts relacionats amb els sabers de la matèria, localitzant i citant fonts de manera adequada; seleccionant, organitzant i analitzant críticament la informació.
-
2.2
Contrastar i justificar la veracitat d'informació relacionada amb els sabers de la matèria, utilitzant fonts fiables, aportant dades i adoptant una actitud crítica i escèptica cap a informacions sense una base científica com pseudociències, teories sobre conspiracions, creences infundades, faules, etc.
-
3.1
Avaluar la fiabilitat de les conclusions d'un treball de recerca o divulgació científica relacionat amb els sabers de la matèria de Geologia i Ciències Ambientals d'acord amb la interpretació dels resultats obtinguts.
-
3.2
Argumentar, utilitzant exemples concrets, sobre la contribució de la ciència a la societat i la tasca de les persones que s'hi dediquen, destacar el paper de la dona i entendre la recerca com una labor col·lectiva i interdisciplinària en evolució constant influïda pel context polític i social i pels recursos econòmics.
-
4.1
Explicar fenòmens relacionats amb els sabers de la matèria de Geologia i Ciències Ambientals a través del plantejament i resolució de problemes cercant i utilitzant les estratègies i recursos adequats.
-
4.2
Analitzar críticament la solució a un problema relacionat amb els sabers de la matèria de Geologia i Ciències Ambientals i reformular els procediments utilitzats o conclusions, si la solució no fos fiable o davant noves dades aportades o trobades amb posterioritat.
-
5.1
Promoure i adoptar hàbits sostenibles a partir de l'anàlisi dels diferents tipus de recursos geològics i de la biosfera i els seus possibles usos.
-
5.2
Relacionar l'impacte de l'explotació de determinats recursos amb la deterioració mediambiental argumentant sobre la importància del seu consum i aprofitament responsables.
-
6.1
Deduir i explicar la història geològica d'una àrea determinada, identificant i analitzant els seus elements geològics a partir d'informació en diferents formats (fotografies, talls, mapes geològics, etc).
-
6.2
Realitzar prediccions sobre fenòmens geològics i riscos naturals en una àrea determinada analitzant la influència de diferents factors sobre ells (activitats humanes, climatologia, relleu, vegetació, localització, processos geològics interns, etc.) i proposar accions per prevenir o minimitzar els possibles efectes negatius.
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Biología
Saberes básicos del decreto
14 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Els bioelements primaris, secundaris i oligoelements. Característiques generals
-
1.2
Les biomolècules orgàniques i inorgàniques. Característiques generals i diferències
-
1.3
L'aigua. Estructura i propietats. Relació de les propietats amb les funcions biològiques
-
1.4
Les sals minerals. Classificació: dissoltes, precipitades i associades. Funcions principals
-
1.5
Els glúcids. Característiques químiques, incloent els enllaços i propietats. Classificació. Concepte i tipus d'isomeria
-
1.6
Monosacàrids (pentoses i hexoses), disacàrids, oligosacàrids i polisacàrids amb més rellevància biològica
-
1.7
Reconeixement de l'estructura química bàsica dels glúcids (formes lineals i cícliques). Funcions biològiques
-
1.8
Els lípids. Classificació: lípids saponificables i no saponificables. Característiques químiques, propietats, tipus, diferències i funcions biològiques
-
1.9
Els àcids grassos: estructura i propietats
-
1.10
Les proteïnes: característiques químiques, propietats, estructura, funció biològica i classificació. Els aminoàcids: tipus, estructura bàsica i classificació. El paper biocatalitzador dels enzims
-
1.11
Els àcids nucleics: característiques químiques, estructura, tipus i funció biològica
-
1.12
Les vitamines. Classificació i tipus
-
1.13
Les vitamines i les sals minerals. La seva funció biològica com a cofactors enzimàtics i importància d'incorporar-les a la dieta
-
1.14
La relació entre els bioelements i biomolècules i la salut. La importància de portar un estil de vida saludable
Saberes básicos del decreto
3 saberes básicos en este bloque
-
2.1
La replicació de l'ADN. Necessitat biològica de la replicació. Etapes del procés de replicació de les cèl·lules procariotes. Diferències amb les cèl·lules eucariotes
-
2.2
L'expressió gènica. Etapes dels processos de transcripció i traducció de les cèl·lules procariotes. Diferències amb les cèl·lules eucariotes. El codi genètic. Característiques. Problemes d'aplicació del codi genètic en la traducció
-
2.3
Les mutacions. Tipus de mutacions. Relació amb el procés de replicació de l'ADN i
Saberes básicos del decreto
3 saberes básicos en este bloque
-
3.1
Regulació de l'expressió gènica: importància en la diferenciació cel·lular
-
3.2
Característiques principals i diferències dels genomes procariotes i eucariotes
-
3.3
La genètica mendeliana bàsica. Lleis de Mendel. Problemes de genètica mendeliana i herència
Saberes básicos del decreto
11 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Els postulats de la teoria cel·lular
-
4.2
Estructura bàsica de les cèl·lules procariotes i eucariotes
-
4.3
La microscòpia òptica. Identificació d'imatges, poder de resolució i tècniques bàsiques de preparació de mostres
-
4.4
La microscòpia electrònica. Tipus, identificació d'imatges, poder de resolució i tècniques bàsiques de preparació de mostres
-
4.5
Estructura de la membrana plasmàtica. Biomolècules que la formen. Principals funcions de la membrana
-
4.6
El procés d'osmosi. Medi isotònic, hipotònic i hipertònic. Efectes sobre la cèl·lula eucariota animal, eucariota vegetal i procariota
-
4.7
El transport a través de la membrana plasmàtica. Transport passiu (difusió simple i difusió facilitada) i transport actiu. Endocitosi i exocitosi. Tipus de molècules transportades amb cadascun d'ells
-
4.8
Els orgànuls cel·lulars eucariotes i procariotes. Estructura i funcions bàsiques. Identificació d'orgànuls amb imatges de microscòpia electrònica
-
4.9
El cicle cel·lular. Fases i mecanismes de regulació. Principals punts de control i la seva necessitat
-
4.10
La mitosi i la meiosi: fases i funció biològica
-
4.11
El càncer: relació amb les mutacions i amb l'alteració del cicle cel·lular. Correlació entre el càncer i determinats hàbits perjudicials. La importància dels estils de vida saludable
Saberes básicos del decreto
4 saberes básicos en este bloque
-
5.1
Processos implicats en la respiració cel·lular anaeròbica. Glucòlisis i fermentació. Tipus de fermentació
-
5.2
Processos implicats en la respiració aeròbica. Cicle de Krebs, cadena de transport d'electrons i fosforilació oxidativa
-
5.3
Metabolismes aeròbic i anaeròbic: càlcul comparatiu dels seus rendiments energètics
-
5.4
Principals rutes d'anabolisme heteròtrof (síntesi de glúcids, aminoàcids, proteïnes i àcids grassos) i autòtrof (fotosíntesi i quimiosíntesis): importància biològica
Saberes básicos del decreto
8 saberes básicos en este bloque
-
6.1
Enginyeria genètica. Tècniques i les seves aplicacions: PCR, enzims de restricció, clonació molecular, CRISPR-CAS9, entre d'altres
-
6.2
Biotecnologia. El paper destacat dels microorganismes. Aplicacions en la salut, agricultura, medi ambient, indústria alimentària, nous materials i processos industrials
-
6.3
Concepte d' immunitat. Les barreres externes: la seva importància en dificultar l'entrada de patògens. Immunitat innata i específica: diferències
-
6.4
Immunitat humoral i cel·lular: mecanismes d'acció
-
6.5
Immunitat artificial i natural, passiva i activa: mecanismes de funcionament
-
6.6
Els microorganismes i les malalties infeccioses. Concepte de Microorganismes acel·lulars. Microorganismes procariotes i eucariotes
-
6.7
Malalties infeccioses: fases
-
6.8
Principals patologies del sistema immunitari: causes i rellevància clínica
Geología y Ciencias Ambientales
Saberes básicos del decreto
8 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Fonts d'informació geològica i ambiental (mapes, talls, fotografies aèries, textos, posicionament i imatges per satèl·lit, diagrames de flux, etc.): interpretació i representació a partir de l'entorn
-
1.2
Cerca, reconeixement i utilització de fonts veraces d'informació geològica i ambiental, en recerques experimentals jovestudis observacionals formulats a l'aula
-
1.3
Instruments per al treball geològic i ambiental: utilització en el camp (material de camp, lupa, martell, etc.) i el laboratori (microscopi petrogràfic). Noves tecnologies en la investigació geològica i ambiental
-
1.4
Estratègies per a la cerca d'informació, col·laboració, comunicació i interacció amb institucions científiques: eines digitals, formats de presentació de processos, resultats i idees (diapositives, gràfics, vídeos, pòsters i informes, entre d'altres)
-
1.5
Eines de representació de la informació geològica i ambiental: columna estratigràfica, talls, mapa, diagrama de flux, etc
-
1.6
El patrimoni geològic i mediambiental: valoració de la importància i de la conservació de la geodiversitat. Llocs d'interès geològic, figures de protecció, monuments naturals i jaciments geològics de les Illes Balears
-
1.7
La tasca científica i els científics: contribució al desenvolupament de la geologia i les ciències ambientals i importància social. El paper de la dona en la ciència
-
1.8
Evolució històrica del saber científic: l'avenç de la geologia i les ciències ambientals com una tasca col·lectiva, interdisciplinària i en contínua construcció
Saberes básicos del decreto
11 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Mètodes d'estudi de la Terra. Importància dels mètodes indirectes (sísmica gravetat) i mètodes directes. Estructura de les capes de la Terra. Model geoquímic i geodinàmic de la
-
2.2
Moviments litosfèrics. La isostàsia i la teoria de la tectònica de plaques (tectònica global: deriva continental i tectònica de plaques). Proves que avalen la tectònica de plaques
-
2.3
Processos clau de la geodinàmica interna de la Terra (vulcanisme, sismes, orogènia, moviments continentals) i la seva influència sobre el relleu. La teoria de la tectònica de plaques
-
2.4
El cicle de Wilson: influència en la disposició dels continents. Orogènia. Processos orogènics. Principals episodis orogènics. Orògens actuals i antics
-
2.5
Mecànica de roques. Les deformacions de les roques: elàstiques, plàstiques i fràgils. Relació amb els tensors d'esforç que hi actuen. Principals estructures tectòniques (plecs i falles) i grans estructures tectòniques. Tectònica compressiva i tectònica de gravetat. Fenòmens distensius
-
2.6
Processos geològics interns i riscs naturals associats: relació amb les activitats humanes
-
2.7
Importància de l'ordenació territorial
-
2.8
Ordenació territorial adequada del territori i altres mesures preventives: importància i exemples en l'entorn. Falles del Neogen superior a les Illes Balears, com ara la falla de
-
2.9
Sencelles o de Sant Joan i riscos associats. Sismicitat a les Illes Balears
-
2.10
Magnitud del temps geològic, l'escala de temps geològic i l'aplicació dels mètodes de datació
-
2.11
Principals esdeveniments geològics i biològics al llarg de la història de la Terra i correlació amb processos i característiques actuals del planeta
Saberes básicos del decreto
8 saberes básicos en este bloque
-
3.1
Agents i processos clau de la geodinàmica externa de la Terra (meteorització, edafogènesi, erosió, transport i sedimentació). Influència d'aquests agents sobre el modelatge del relleu
-
3.2
Les formes de modelatge del relleu: relació amb els agents geològics, el clima i les propietats i disposició relativa de les roques predominants
-
3.3
Els relleus estructurals i el modelat del relleu. Classificació i tipus de relleus litològics. El cicle hidrològic. Els diferents modelats: glacial i periglacial, fluvial, litoral, desèrtic, etc. Les fonts i les aigües subterrànies com a fenòmens d'intrusió salina. Química de l'aigua subterrània. Alcalinitat, contaminació puntual i difusa
-
3.4
Principals agents geològics externs que actuen sobre el relleu a les Illes Balears: els torrents, la mar, els fenòmens de vessant, el carst, dinàmica de platges corrents de rissaga i deriva litoral, entre d'altres
-
3.5
Riscos naturals derivats dels processos geològics externs i la relació que tenen amb les activitats humanes
-
3.6
Riscos associats a l'acció geològica dels sistemes de vessant, els torrents i l'activitat sísmica a les Illes Balears
-
3.7
Mesures preventives i correctores dels riscos generats pels processos geològics externs: importància
-
3.8
Principals tipus de recursos geològics a les Illes Balears
Saberes básicos del decreto
5 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Concepte de mineral
-
4.2
Classificació químico-estructural dels minerals: relació amb les seves propietats. Aplicació a casos relacionats amb la vida quotidiana
-
4.3
Diagrames de fases: condicions de formació i transformació de minerals
-
4.4
Jaciments minerals més comuns a les Illes Balears i el seu origen geològic
-
4.5
Identificació dels minerals atenent a les seves propietats físiques: eines d'identificació. Usos quotidians dels minerals i les roques. Importància dels minerals en el desenvolupament tecnològic (oblees de silici, làser de rubí, etc.)
Saberes básicos del decreto
8 saberes básicos en este bloque
-
5.1
Concepte de roca
-
5.2
Identificació de les roques a partir de les seves característiques: eines d'identificació (guies, claus, composició química, instruments, recursos tecnològics, etc.)
-
5.3
Magmatisme. Els magmes: classificació, composició i evolució. Diferenciació magmàtica i cristal·lització fraccionada. Sèrie de Bowen. Roques resultants. Tipus d'erupcions volcàniques associades i principals relleus originats
-
5.4
Diagènesi: concepte de sediment a la roca. Compactació, litificació i cimentació. Diferents tipus de ciment. Diferències en cada ambient sedimentari segons el pH. Tipus de roques sedimentàries resultants, segons el material d'origen i l'ambient sedimentari
-
5.5
Les roques metamòrfiques: tipus, factors que influeixen en la seva formació i relació entre ells. Reaccions metamòrfiques, fàcies sedimentàries segons el camps de P i T, textures i paragènesi metamòrfica. Relació amb la tectònica de plaques
-
5.6
Processos de formació, destrucció i transformació dels diferents tipus de roques al cicle litològic. Relació amb la tectònica de plaques i els processos geològics externs i interns
-
5.7
Classificació de les roques segons l'origen (ígnies, sedimentàries i metamòrfiques). Relació de l'origen amb les característiques observables
-
5.8
Identificació de roques rellevants de l'entorn a partir de les seves característiques: ús d'eines d'identificació (guies, claus, instruments, recursos tecnològics, etc.)
Saberes básicos del decreto
7 saberes básicos en este bloque
-
6.1
L'atmosfera i la hidrosfera: estructura, composició i funcions
-
6.2
Influència de l'atmosfera i la hidrosfera sobre el clima terrestre i importància per als éssers vius
-
6.3
Contaminació de l'atmosfera i la hidrosfera: definició, tipus, causes, conseqüències i mesures de prevenció
-
6.4
Impactes mediambientals de determinades activitats humanes en l'atmosfera (escalfament global, reducció de la capaçd'ozó, pluja àcida, contaminació de l'aire). Propostes d'acció per a la disminució en l'entorn local i global
-
6.5
Impactes mediambientals de determinades activitats humanes (desforestació, agricultura, ramaderia intensives, activitats industrials, etc.) en la hidrosfera. Propostes d'acció per a la disminució en l'entorn local i global
-
6.6
Els recursos hídrics: abundància relativa, explotació, usos i importància del tractament eficaç de les aigües per a la gestió sostenible
-
6.7
Dinàmiques de l'atmosfera i la hidrosfera. Riscos naturals causats per la interacció amb activitats humanes
Saberes básicos del decreto
12 saberes básicos en este bloque
-
7.1
Els recursos geològics i la biosfera: aplicacions en la vida quotidiana
-
7.2
Impacte ambiental i social de l'explotació de diferents recursos (hídrics, paisatgístics, miners, energètics, edàfics, etc.). Importància de la seva extracció, ús i consum responsable d'acord a la seva taxa de renovació i interès econòmic i a la seva capacitat d'absorció i gestió sostenible dels seus residus
-
7.3
Consum responsable dels diferents recursos (hídrics, paisatgístics, miners, energètics, edàfics, etc.). Conceptes de recurs, jaciment, reserva, impacte ambiental, taxa de renovació i interès econòmic
-
7.4
El sòl: característiques, composició, horitzons, textura, estructura, adsorció, rellevància ecològica i productivitat
-
7.5
La contaminació, la salinització i la degradació del sòl i les aigües: relació amb algunes activitats humanes (desforestació, agricultura i ramaderia intensives i activitats industrials)
-
7.6
L'explotació de roques, minerals i recursos energètics de la geosfera: tipus i avaluació de l'impacte ambiental. Exemples de les Illes Balears
-
7.7
Recursos geològics i energètics emprats en la vida quotidiana i a les Illes Balears
-
7.8
Mesures preventives, correctores i compensatòries dels impactes ambientals causats per l'explotació de recursos (hídrics, paisatgístics, miners, energètics, edàfics, etc.)
-
7.9
Principals iniciatives locals i globals encaminades a la implantació d'un model de desenvolupament sostenible
-
7.10
El medi ambient com a motor econòmic i social. Importància de l'adopció d'un model de desenvolupament sostenible i d'hàbits de vida coherents
-
7.11
La gestió de residus per a la seva disminució, valoració, transformació i eliminació
-
7.12
Prevenció i gestió dels residus: importància i objectius (disminució, valorització, transformació i eliminació). El medi ambient com a embornal natural de residus i les seves limitacions
Rúbrica recomendada para Biología
Una rúbrica equilibrada para Biología en 2.º Bachillerato podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.
La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.
Errores frecuentes al evaluar Biología
Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Biología en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.
Premiar la memorización de nombres y categorías cuando el criterio LOMLOE pide razonamiento sobre procesos vivos.
Evaluar dibujos anatómicos solo por estética sin verificar comprensión funcional.
No reservar criterios para la dimensión socioambiental (cambio climático, salud, ecología).
Confundir el contenido (saberes) con el desempeño (criterio): preguntar "¿qué es la mitosis?" cuando el criterio pide "explicar y aplicar el papel de la mitosis en un caso concreto".
Olvidar la dimensión experimental y la práctica de laboratorio como criterios propios.
Ejemplo: cómo se evalúa un examen real
Un examen puede combinar preguntas de razonamiento (no de memoria), interpretación de imágenes anatómicas o gráficas geológicas y un caso aplicado sobre salud o medio ambiente. Cada parte evalúa criterios distintos.
En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 23 criterios, las 12 competencias específicas y los 102 saberes básicos de Biología en 2.º Bachillerato para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Biología 2.º Bachillerato en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Biología en 2.º Bachillerato entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Illes Balears
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Biología en 2.º Bachillerato
La misma materia y curso sin filtrar por CCAA
Corregir exámenes de Biología con IA
Cómo Corrigiendo.es evalúa esta materia
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes