LOMLOE · Illes Balears

Física i Química en 1.º Bachillerato · Illes Balears

Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 12 competencias, 33 criterios y 38 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.

12
Competencias específicas
33
Criterios de evaluación
38
Saberes básicos
2 variantes
Itinerarios/variantes
Apuntarme a la lista de espera
Actualizado el

Llévate el currículo a Excel o PDF

Disponible

Excel editable

6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.

  • Resumen materia/curso/CCAA
  • 12 competencias específicas
  • 33 criterios con peso editable
  • Saberes básicos por bloque
Descargar Excel
Disponible

PDF imprimible

Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.

  • Portada con materia/curso/CCAA
  • Decreto vigente citado
  • Tablas competenciales
  • Apto para programación didáctica
Descargar PDF

Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Física i Química en 1.º Bachillerato.

Contexto de 1.º Bachillerato

Primer curso post-obligatorio. El alumnado entra con motivación y nivel muy variables tras 4.º ESO. Los criterios LOMLOE exigen ya razonamiento de nivel medio-alto y autonomía en el aprendizaje.

Retos típicos en 1.º Bachillerato:

  • Diferencia notable entre quienes vienen de itinerario académico y aplicado en 4.º ESO.
  • Primera vez con materias de modalidad propia (Científico-Tecnológica, Humanidades, etc.).
  • Introducción de criterios que preparan EBAU pero sin presión directa todavía.

Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".

Decreto vigente en Illes Balears

En Illes Balears rige actualmente Decret 33/2022, de 11 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para el Bachillerato dentro del marco del Real Decreto 243/2022 (Bachillerato).

Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.

Particularidades de Illes Balears

Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.

En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.

Competencias específicas

Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Física i Química. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"

Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.

Física i Química

1
CE.1

resoldre problemes i situacions relacionats amb la fisica i la quimica, aplicant les lleis i teories científiques adequades, per comprendre i explicar els fenòmens naturals i evidenciar el paper d'aquestes ciències en la millora del benestar comú i en la realitat quotidiana. Aplicar els coneixements científics adequats a l'explicació dels fenòmens naturals requereix la construcció d'un raonament científic que permeti la formació de pensaments d'ordre superior necessaris per a la construcció de significats, la qual cosa al seu torn redunda en la comprensió millor d'aquestes lleis i teories científiques en un procés de retroalimentació. Entendre d'aquesta manera els fenòmens fisicoquímics, implica comprendre les interaccions que es produeixen entre cossos i sistemes en la naturalesa, analitzar-les a la llum de les lleis i teories fisicoquímiques, interpretar els fenòmens que s'originen i utilitzar eines científiques per prendre i registrar dades i analitzar-les de manera crítica per a la construcció de nou coneixement científic.

Ver descripción detallada del decreto

El desenvolupament d'aquesta competència requereix el coneixement de les formes i procediments estàndard que s'utilitzen en la recerca científica del món natural i permet als alumnes, al seu torn, forjar una opinió informada en els aspectes que afecten la seva realitat pròxima per actuar amb sentit crític per millorar-la a través del coneixement científic adquirit. Així doncs, el desenvolupament d'aquesta competència específica permet detectar els problemes de l'entorn quotidià i de la realitat socioambiental global i tractar-los des de la perspectiva de la física i de la química, cercant solucions sostenibles que repercuteixin en el benestar social comú. CPSAA1.2.

2
CE.2

raonar amb solvencia, usant el pensament cientific i les destreses relacionades amb el treball de la ciència, per aplicar-lo a l'observació de la naturalesa i l'entorn, a la formulació de preguntes i hipòtesis i a validar-les a través de l'experimentació, la indagació i la cerca d'evidències. Els alumnes han de desenvolupar habilitats per observar des d'una òptica científica els fenòmens naturals i per plantejar-se les possibles explicacions a partir dels procediments que caracteritzen el treball científic, particularment en les àrees de la física i de la química.

Ver descripción detallada del decreto

Aquesta competència específica contribueix a aconseguir l'acompliment d'investigar els fenòmens naturals a través de l'experimentació, la cerca d'evidències i el raonament científic, tot fent ús dels coneixements que els alumnes adquireixen en la formació. Les destreses que han adquirit en etapes anteriors els permet utilitzar a batxillerat la metodologia científica amb més rigor i obtenir conclusions i respostes de major abast i millor elaborades. Els alumnes competents estableixen contínuament relacions entre allò merament acadèmic i les vivències de la seva realitat quotidiana, la qual cosa els permet trobar les relacions entre les lleis i les teories que aprenen i els fenòmens que observen en el món que els envolta. D'aquesta manera, les qüestions que plantegen i les hipòtesis que formulen estan elaborades d'acord amb coneixements fonamentats i posen en evidència les relacions entre les variables que estudien en termes matemàtics i les principals lleis de la física i la química. Així, les conclusions i explicacions que es proporcionen són coherents amb les teories científiques conegudes

3
CE.3

manejar amb propietat i solvencia el flux d'informacio en els diferents registres de comunicació de la ciència com la nomenclatura de composts químics, l'ús del llenguatge matemàtic, l'ús correcte de les unitats de mesura i la seguretat en el treball experimental per produir i interpretar informació en diferents formats i a partir de fonts diverses. Per aconseguir una formació científica completa dels alumnes és necessari adequar el nivell d'exigència en avaluar les seves destreses per a la comunicació científica. Per a això, el desenvolupament de la competència en aquesta etapa educativa pretén que els alumnes comprenguin la informació que se'ls proporciona sobre els fenòmens fisicoquímics que ocorren en el món quotidià, sigui quin sigui el format en el qual se'ls proporcioni i produeixin informació nova amb correcció, veracitat i fidelitat, utilitzant correctament el llenguatge matemàtic, els sistemes d'unitats, les normes de la IUPAC i la normativa de seguretat dels laboratoris científics, amb la finalitat de reconèixer el valor universal del llenguatge científic en la transmissió de coneixement. L'ús correcte del llenguatge científic universal i la soltesa a l'hora d'interpretar i produir informació de caràcter científic permeten a cada estudiant crear relacions constructives entre la física, la química i les altres disciplines científiques i no científiques que són pròpies d'altres àrees de coneixement que s'estudien en el batxillerat. A més, prepara els estudiants per establir també connexions amb la comunitat científica activa, preocupada per aconseguir la millora de la societat que repercuteixi en aspectes tan importants com la conservació del medi ambient i la salut individual i col·lectiva, la qual cosa dota a aquesta competència específica d'un caràcter essencial per a aquest currículum

4
CE.4

utilitzar de manera autonoma, critica i eficient plataformes digitals i recursos variats, tant per al treball individual com en equip, consultant i seleccionant informació científica veraç, creant materials en diversos formats i comunicant de manera efectiva en diferents entorns d'aprenentatge, per fomentar la creativitat, el desenvolupament personal i l'aprenentatge individual i social.

Ver descripción detallada del decreto

El desenvolupament de les competències científiques requereix l'accés a diversitat de fonts d'informació per a la selecció i utilització de recursos didàctics, tant tradicionals com digitals. En l'actualitat molts dels recursos necessaris per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la física i la química poden trobar-se en diferents plataformes digitals de continguts, per la qual cosa el seu ús autònom facilita el desenvolupament de processos cognitius de nivell superior i propícia la comprensió, l'elaboració de judicis, la creativitat i el desenvolupament personal. L'ús crític i eficient implica la capacitat de seleccionar, entre els diferents recursos existents, aquells que resulten veraços i adequats per a les necessitats de formació, ajustats a les tasques que s'exerceixen i al temps disponible. Al seu torn, és necessària l'autonomia, la responsabilitat i l'ús crític de les plataformes digitals i els diferents entorns d'aprenentatge com, per exemple, les eines de comunicació per al treball col·laboratiu mitjançant l'intercanvi d'idees i continguts ―citant les fonts i respectant els drets d'autor―, a partir de documents en diferents formats de manera que s'afavoreixi l'aprenentatge social. Per a això, és necessari que els alumnes aprenguin a produir materials tradicionals o digitals que ofereixin un valor, no sols per a si mateixos, sinó també per a la resta de la societat. CPSAA3.2, CE2.

5
CE.5

treballar de manera col·laborativa en equips diversos, aplicant habilitats de coordinacio, comunicació, emprenedoria i repartiment equilibrat de responsabilitats, per predir les conseqüències dels avenços científics i la seva influència sobre la salut pròpia i comunitària i sobre el desenvolupament mediambiental sostenible. L'aprenentatge de la física i de la química, pel que fa a mètodes de treball, lleis i teories més importants i les relacions entre elles, la resta de les ciències i la tecnologia, la societat i el medi ambient, implica que els alumnes desenvolupin una actitud compromesa en el treball experimental i en el desenvolupament de projectes de recerca en equip, adoptin certes posicions ètiques i siguin conscients dels compromisos socials que s'infereixen d'aquestes relacions. A més, el procés de formació en ciències implica el treball actiu integrat amb la lectura, l'escriptura, l'expressió oral, la tecnologia i les matemàtiques. El desenvolupament de totes aquestes destreses de manera integral té molt més sentit si es realitza en col·laboració dins d'un grup divers que respecti les diferències de gènere, orientació, ideologia, etc., en el qual formen part no sols la cooperació, sinó també la comunicació, el debat i el repartiment consensuat de responsabilitats. Les idees que es plantegen en el treball d'aquests equips són validades a través de l'argumentació i és necessari l'acord comú perquè el col·lectiu les accepti, igual que succeeix en la comunitat científica, en la qual el consens és un requisit per a l'acceptació universal de les noves idees, experiments i descobriments. No s'han d'oblidar, d'altra banda, els avantatges de desenvolupar el treball col·laboratiu per la interdependència positiva entre els membres de l'equip, la complementarietat, la responsabilitat compartida, l'avaluació grupal, etc., que es fomenten a través del desenvolupament d'aquesta competència específica

6
CE.6

participar de manera activa en la construccio col·lectiva i evolutiva del coneixement científic, en el seu entorn quotidià i pròxim, per convertir-se en agents actius de la difusió del pensament científic, l'aproximació escèptica a la informació científica i tecnològica i la posada en valor de la preservació del medi ambient i la salut pública, el desenvolupament econòmic i la cerca d'una societat igualitària. Finalment, aquesta competència específica pretén dotar els alumnes de la destresa per decidir amb criteris científicament fonamentats i valorar la repercussió tècnica, social, econòmica i mediambiental de les diferents aplicacions que tenen els avenços, les recerques i els descobriments que la comunitat científica escomet en el transcurs de la història, amb la finalitat de construir ciutadans i ciutadanes competents compromesos amb el món en el qual viuen. El coneixement i explicació dels aspectes més importants per a la societat de la ciència i la tecnologia permet valorar críticament quines són les repercussions que tenen i així els alumnes poden tenir criteris millors a l'hora de prendre decisions sobre els usos adequats dels mitjans i productes científics i tecnològics que la societat posa a disposició seva. Així mateix, aquesta competència específica es desenvolupa a través de la participació activa dels alumnes en projectes que involucrin la presa de decisions i l'execució d'accions científicament fonamentades en la seva vida quotidiana i entorn social. Amb això millora la consciència social de la ciència, la qual cosa és necessària per construir una societat de coneixement més avançada

Física y Química

1
CE.1

Resoldre problemes i situacions relacionats amb la física i la química, aplicant les lleis i teories científiques adequades, per comprendre i explicar els fenòmens naturals i evidenciar el paper d'aquestes ciències en la millora del benestar comú i en la realitat quotidiana. Aplicar els coneixements científics adequats a l'explicació dels fenòmens naturals requereix la construcció d'un raonament científic que permeti la formació de pensaments d'ordre superior necessaris per a la construcció de significats, la qual cosa al seu torn redunda en la comprensió millor d'aquestes lleis i teories científiques en un procés de retroalimentació. Entendre d'aquesta manera els fenòmens fisicoquímics, implica comprendre les interaccions que es produeixen entre cossos i sistemes en la naturalesa, analitzar-les a la llum de les lleis i teories fisicoquímiques, interpretar els fenòmens que s'originen i utilitzar eines científiques per prendre i registrar dades i analitzar-les de manera crítica per a la construcció de nou coneixement científic.

2
CE.2

Raonar amb solvència, usant el pensament científic i les destreses relacionades amb el treball de la ciència, per aplicar-lo a l'observació de la naturalesa i l'entorn, a la formulació de preguntes i hipòtesis i a validar-les a través de l'experimentació, la indagació i la cerca d'evidències. Els alumnes han de desenvolupar habilitats per observar des d'una òptica científica els fenòmens naturals i per plantejar-se les possibles explicacions a partir dels procediments que caracteritzen el treball científic, particularment en les àrees de la física i de la química.

Ver descripción detallada del decreto

Aquesta competència específica contribueix a aconseguir l'acompliment d'investigar els fenòmens naturals a través de l'experimentació, la cerca d'evidències i el raonament científic, tot fent ús dels coneixements que els alumnes adquireixen en la formació. Les destreses que han adquirit en etapes anteriors els permet utilitzar a batxillerat la metodologia científica amb més rigor i obtenir conclusions i respostes de major abast i millor elaborades. Els alumnes competents estableixen contínuament relacions entre allò merament acadèmic i les vivències de la seva realitat quotidiana, la qual cosa els permet trobar les relacions entre les lleis i les teories que aprenen i els fenòmens que observen en el món que els envolta. D'aquesta manera, les qüestions que plantegen i les hipòtesis que formulen estan elaborades d'acord amb coneixements fonamentats i posen en evidència les relacions entre les variables que estudien en termes matemàtics i les principals lleis de la física i la química. Així, les conclusions i explicacions que es proporcionen són coherents amb les teories científiques conegudes.

3
CE.3

Manejar amb propietat i solvència el flux d'informació en els diferents registres de comunicació de la ciència com la nomenclatura de composts químics, l'ús del llenguatge matemàtic, l'ús correcte de les unitats de mesura i la seguretat en el treball experimental per produir i interpretar informació en diferents formats i a partir de fonts diverses. Per aconseguir una formació científica completa dels alumnes és necessari adequar el nivell d'exigència en avaluar les seves destreses per a la comunicació científica. Per a això, el desenvolupament de la competència en aquesta etapa educativa pretén que els alumnes comprenguin la informació que se'ls proporciona sobre els fenòmens fisicoquímics que ocorren en el món quotidià, sigui quin sigui el format en el qual se'ls proporcioni i produeixin informació nova amb correcció, veracitat i fidelitat, utilitzant correctament el llenguatge matemàtic, els sistemes d'unitats, les normes de la IUPAC i la normativa de seguretat dels laboratoris científics, amb la finalitat de reconèixer el valor universal del llenguatge científic en la transmissió de coneixement. L'ús correcte del llenguatge científic universal i la soltesa a l'hora d'interpretar i produir informació de caràcter científic permeten a cada estudiant crear relacions constructives entre la física, la química i les altres disciplines científiques i no científiques que són pròpies d'altres àrees de coneixement que s'estudien en el batxillerat. A més, prepara els estudiants per establir també connexions amb la comunitat científica activa, preocupada per aconseguir la millora de la societat que repercuteixi en aspectes tan importants com la conservació del medi ambient i la salut individual i col·lectiva, la qual cosa dota a aquesta competència específica d'un caràcter essencial per a aquest currículum.

4
CE.4

Utilitzar de manera autònoma, crítica i eficient plataformes digitals i recursos variats, tant per al treball individual com en equip, consultant i seleccionant informació científica veraç, creant materials en diversos formats i comunicant de manera efectiva en diferents entorns d'aprenentatge, per fomentar la creativitat, el desenvolupament personal i l'aprenentatge individual i social.

5
CE.5

Treballar de manera col·laborativa en equips diversos, aplicant habilitats de coordinació, comunicació, emprenedoria i repartiment equilibrat de responsabilitats, per predir les conseqüències dels avenços científics i la seva influència sobre la salut pròpia i comunitària i sobre el desenvolupament mediambiental sostenible. L'aprenentatge de la física i de la química, pel que fa a mètodes de treball, lleis i teories més importants i les relacions entre elles, la resta de les ciències i la tecnologia, la societat i el medi ambient, implica que els alumnes desenvolupin una actitud compromesa en el treball experimental i en el desenvolupament de projectes de recerca en equip, adoptin certes posicions ètiques i siguin conscients dels compromisos socials que s'infereixen d'aquestes relacions. A més, el procés de formació en ciències implica el treball actiu integrat amb la lectura, l'escriptura, l'expressió oral, la tecnologia i les matemàtiques. El desenvolupament de totes aquestes destreses de manera integral té molt més sentit si es realitza en col·laboració dins d'un grup divers que respecti les diferències de gènere, orientació, ideologia, etc., en el qual formen part no sols la cooperació, sinó també la comunicació, el debat i el repartiment consensuat de responsabilitats. Les idees que es plantegen en el treball d'aquests equips són validades a través de l'argumentació i és necessari l'acord comú perquè el col·lectiu les accepti, igual que succeeix en la comunitat científica, en la qual el consens és un requisit per a l'acceptació universal de les noves idees, experiments i descobriments. No s'han d'oblidar, d'altra banda, els avantatges de desenvolupar el treball col·laboratiu per la interdependència positiva entre els membres de l'equip, la complementarietat, la responsabilitat compartida, l'avaluació grupal, etc., que es fomenten a través del desenvolupament d'aquesta competència específica.

6
CE.6

Participar de manera activa en la construcció col·lectiva i evolutiva del coneixement científic, en el seu entorn quotidià i pròxim, per convertir-se en agents actius de la difusió del pensament científic, l'aproximació escèptica a la informació científica i tecnològica i la posada en valor de la preservació del medi ambient i la salut pública, el desenvolupament econòmic i la cerca d'una societat igualitària. Finalment, aquesta competència específica pretén dotar els alumnes de la destresa per decidir amb criteris científicament fonamentats i valorar la repercussió tècnica, social, econòmica i mediambiental de les diferents aplicacions que tenen els avenços, les recerques i els descobriments que la comunitat científica escomet en el transcurs de la història, amb la finalitat de construir ciutadans i ciutadanes competents compromesos amb el món en el qual viuen. El coneixement i explicació dels aspectes més importants per a la societat de la ciència i la tecnologia permet valorar críticament quines són les repercussions que tenen i així els alumnes poden tenir criteris millors a l'hora de prendre decisions sobre els usos adequats dels mitjans i productes científics i tecnològics que la societat posa a disposició seva. Així mateix, aquesta competència específica es desenvolupa a través de la participació activa dels alumnes en projectes que involucrin la presa de decisions i l'execució d'accions científicament

Criterios de evaluación

Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.

Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.

Física i Química

1
CE.1
3 criterios evalúan esta competencia
  1. CA1.1

    Aplicar les lleis i teories científiques en l'anàlisi de fenòmens fisicoquímics quotidians, comprenent les causes que es produeixen i explicar-les utilitzant suports i mitjans de comunicació diversos. Entendre i explicar les lleis i teories científiques aplicant-les en situacions quotidianes, fent servir diferents formes i suports de comunicació (gràfics, esquemes, taules, etc.). Comprendre les causes que provoquen els diferents fenòmens fisicoquímics quotidians.

  2. CA1.2

    Resoldre problemes fisicoquímics plantejats a partir de situacions quotidianes, aplicant les lleis i teories científiques per a trobar i argumentar les solucions, expressant adequadament els resultats. Resoldre problemes reals aplicant les lleis i teories científiques i justificant correctament els resultats, expressant-los amb correcció i unitats adequades.

  3. CA1.3

    Identificar situacions problemàtiques en l'entorn quotidià, emprendre iniciatives i cercar solucions sostenibles des de la física i la química, analitzant críticament l'impacte produït en la societat i el medi ambient. Identificar problemes del món real i proposar solucions sostenibles des de la física i la química, Analitzar de manera crítica l'impacte que ha produït i pot produir sobre la societat i el medi ambient.

2
CE.2
3 criterios evalúan esta competencia
  1. CA2.1

    Formular i verificar hipòtesis com a respostes a diferents problemes i observacions, manejant amb soltesa el treball experimental, la indagació, la cerca d'evidències i el raonament lògic i matemàtic. Formular hipòtesis i ser capaç de d'explicar els problemes que es presentin. Verificar i comprovar si les hipòtesis formulades són correctes a partir d'observacions i experiments raonant de forma lògica i en llenguatge matemàtic.

  2. CA2.2

    Utilitzar diferents mètodes per trobar la resposta a una sola qüestió o observació, des del contrast amb els resultats obtinguts i assegurant-se així de la seva coherència i fiabilitat. - Utilitzar diversos mètodes per trobar la resposta a una sola qüestió, assegurant-se que els resultats obtinguts són coherents. - Utilitzar diferents mètodes per contrastar els resultats i verificar-ne la fiabilitat.

  3. CA2.3

    Integrar les lleis i teories científiques conegudes en el desenvolupament del procediment de la validació de les hipòtesis formulades, aplicant relacions qualitatives i quantitatives entre les diferents variables, de manera que el procés sigui més fiable i coherent amb el coneixement científic adquirit. Integrar les lleis i teories científiques en el procés de validació d'hipòtesis. Aplicar relacions quantitatives i qualitatives entre les variables per garantir un procés més fiable i coherent.

3
CE.3
4 criterios evalúan esta competencia
  1. CA3.1

    Utilitzar i relacionar de manera rigorosa diferents sistemes d'unitats, amb l'ús correcte de la notació i de les equivalències, fent possible la comunicació efectiva amb tota la comunitat científica. Utilitzar, interpretar i relacionar rigorosament diferents sistemes d'unitats de magnituds fisicoquímiques utilitzant correctament la notació per assegurar la comunicació efectiva amb tota la comunitat científica.

  2. CA3.2

    Nomenar i formular correctament substàncies simples, ions i composts químics inorgànics i orgànics utilitzant les normes de la IUPAC, com a part d'un llenguatge integrador i universal per a tota la comunitat científica. Anomenar i escriure correctament les fórmules de substàncies i composts químics orgànics i inorgànics seguint les normes establertes (IUPAC).

  3. CA3.3

    Emprar diferents formats per interpretar i expressar informació relativa a un procés fisicoquímic concret, relacionant entre si la informació que cadascun conté i extraient-ne el més rellevant durant la resolució d'un problema. Emprar diferents formats per interpretar i expressar informació sobre un procés fisicoquímic, relacionant la informació que cada format conté. Emprar diversos formats per extreure i destacar el més rellevant durant la resolució d'un problema.

  4. CA3.4

    Posar en pràctica els coneixements adquirits en l'experimentació científica en el laboratori o al camp, incloent el coneixement dels materials i la normativa bàsica d'ús, com també de les normes de seguretat pròpies d'aquests espais i comprenent la importància en el progrés científic i emprenedor que l'experimentació sigui segura, sense comprometre la integritat física pròpia ni col·lectiva. Posar en pràctica els coneixements adquirits en l'experimentació científica, incloent l'ús correcte dels materials i el compliment de la normativa bàsica de seguretat. Comprendre la importància d'una experimentació segura sense comprometre la integritat física pròpia ni col·lectiva.

4
CE.4
2 criterios evalúan esta competencia
  1. CA4.1

    Interactuar amb altres membres de la comunitat educativa a través de diferents entorns d'aprenentatge, reals i virtuals, utilitzant de manera autònoma i eficient recursos varietats, tradicionals i digitals, amb rigor i respecte i analitzant críticament les aportacions de tot el món. Seleccionar i utilitzar diferents entorns d'aprenentatge per interactuar en situacions comunicatives amb altres membres de la comunitat educativa. Analitzar críticament les aportacions de totes les persones, amb rigor i respecte i compartir informació a través de diferents entorns d'aprenentatge, reals i virtuals utilitzant-los de manera autònoma i eficient.

  2. CA4.2

    Treballar de manera autònoma i versàtil, individualment i en equip, en la consulta d'informació i la creació de continguts, utilitzant amb criteri les fonts i eines més fiables i rebutjant les menys adequades, millorant així l'aprenentatge propi i col·lectiu. Treballar de forma autònoma i versàtil, tant en grup com individualment, seleccionar i utilitzar fonts amb criteri per rebutjar les menys adequades i usar les més fiables. Aplicar els criteris de validesa, fiabilitat, actualitat i seguretat per fomentar la creativitat i millorar l'aprenentatge propi i col·lectiu.

5
CE.5
3 criterios evalúan esta competencia
  1. CA5.1

    Participar de manera activa en la construcció del coneixement científic, evidenciant la presència de la interacció, la cooperació i l'avaluació entre iguals, millorant el qüestionament, la reflexió i el debat en aconseguir el consens en la resolució d'un problema o situació d'aprenentatge. Participar activament en la construcció del coneixement científic fomentant la interacció, la cooperació i l'avaluació entre iguals. Participar de manera activa en el qüestionament, la reflexió i el debat per aconseguir consens en la resolució d'un problema o situació d'aprenentatge.

  2. CA5.2

    Construir i produir coneixements a través del treball col·lectiu, a més d'explorar alternatives per superar l'assimilació de coneixements ja elaborats i trobar moments per a l'anàlisi, la discussió i la síntesi, obtenint com a resultat l'elaboració de productes representats en informes, pòsters, presentacions, articles, etc. Construir i produir coneixements mitjançant el treball col·lectiu, explorant alternatives per superar l'assimilació de coneixements ja elaborats. Construir i produir coneixements a través de l'anàlisi, la discussió i la síntesi, elaborant productes com informes, pòsters, presentacions, etc.

  3. CA5.3

    Debatre, de manera informada i argumentada, sobre les diferents qüestions mediambientals, socials i ètiques relacionades amb el desenvolupament de les ciències, tot aconseguint un consens sobre les conseqüències d'aquests avenços i proposant solucions creatives en comú a les qüestions plantejades. Debatre sobre temes mediambientals, socials i ètics relacionats amb el desenvolupament la ciència de manera argumentada. Proposar solucions raonables i consensuades a les qüestions plantejades.

6
CE.6
2 criterios evalúan esta competencia
  1. CA6.1

    Identificar i argumentar científicament les repercussions de les accions que l'alumne o alumna emprèn en la seva vida quotidiana, analitzant com millorar-les com a forma de participar activament en la construcció d'una societat millor. Identificar i explicar com les accions diàries dels alumnes poden tenir repercussions en la societat i analitzar com millorar-les per construir un món millor.

  2. CA6.2

    Detectar les necessitats de la societat sobre les quals aplicar els coneixements científics adequats que ajudin a millorar-la, incidint especialment en aspectes importants com la resolució dels grans reptes ambientals, el desenvolupament sostenible i la promoció de la salut. Detectar les necessitats de la societat i aplicar els coneixements científics adequats per ajudar a millorar-la. Detectar necessitats socials, incidint en reptes ambientals, desenvolupament sostenible i promoció de la salut.

Física y Química

1
CE.1
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 1.1

    Aplicar les lleis i teories científiques en l'anàlisi de fenòmens fisicoquímics quotidians, comprenent les causes que es produeixen i explicar-les utilitzant suports i mitjans de comunicació diversos.

  2. 1.3

    Identificar situacions problemàtiques en l'entorn quotidià, emprendre iniciatives i cercar solucions sostenibles des de la física i la química, analitzant críticament l'impacte produït en la societat i el medi ambient.

2
CE.2
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 2.1

    Formular i verificar hipòtesis com a respostes a diferents problemes i observacions, manejant amb soltesa el treball experimental, la indagació, la cerca d'evidències i el raonament lògic i matemàtic.

  2. 2.2

    Utilitzar diferents mètodes per trobar la resposta a una sola qüestió o observació, des del contrast amb els resultats obtinguts i assegurant-se així de la seva coherència i fiabilitat. Utilitzar diversos mètodes per trobar la resposta a una sola qüestió, assegurant-se que els resultats obtinguts són coherents. Utilitzar diferents mètodes per contrastar els resultats i verificar-ne la fiabilitat.

  3. 2.3

    Integrar les lleis i teories científiques conegudes en el desenvolupament del procediment de la validació de les hipòtesis formulades, aplicant relacions qualitatives i quantitatives entre les diferents variables, de manera que el procés sigui més fiable i coherent amb el coneixement científic adquirit.

3
CE.3
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 3.1

    Utilitzar i relacionar de manera rigorosa diferents sistemes d'unitats, amb l'ús correcte de la notació i de les equivalències, fent possible la comunicació efectiva amb tota la comunitat científica.

  2. 3.2

    Nomenar i formular correctament substàncies simples, ions i composts químics inorgànics i orgànics utilitzant les normes de la IUPAC, com a part d'un llenguatge integrador i universal per a tota la comunitat científica.

  3. 3.3

    Emprar diferents formats per interpretar i expressar informació relativa a un procés fisicoquímic concret, relacionant entre si la informació que cadascun conté i extraient-ne el més rellevant durant la resolució d'un problema.

  4. 3.4

    Posar en pràctica els coneixements adquirits en l'experimentació científica en el laboratori o al camp, incloent el coneixement dels materials i la normativa bàsica d'ús, com també de les normes de seguretat pròpies d'aquests espais i comprenent la importància en el progrés científic i emprenedor que l'experimentació sigui segura, sense comprometre la integritat física pròpia ni col·lectiva.

4
CE.4
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 4.1

    Interactuar amb altres membres de la comunitat educativa a través de diferents entorns d'aprenentatge, reals i virtuals, utilitzant de manera autònoma i eficient recursos varietats, tradicionals i digitals, amb rigor i respecte i analitzant críticament les aportacions de tot el món.

  2. 4.2

    Treballar de manera autònoma i versàtil, individualment i en equip, en la consulta d'informació i la creació de continguts, utilitzant amb criteri les fonts i eines més fiables i rebutjant les menys adequades, millorant així l'aprenentatge propi i col·lectiu.

5
CE.5
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 5.1

    Participar de manera activa en la construcció del coneixement científic, evidenciant la presència de la interacció, la cooperació i l'avaluació entre iguals, millorant el qüestionament, la reflexió i el debat en aconseguir el consens en la resolució d'un problema o situació d'aprenentatge.

  2. 5.2

    Construir i produir coneixements a través del treball col·lectiu, a més d'explorar alternatives per superar l'assimilació de coneixements ja elaborats i trobar moments per a l'anàlisi, la discussió i la síntesi, obtenint com a resultat l'elaboració de productes representats en informes, pòsters, presentacions, articles, etc.

  3. 5.3

    Debatre, de manera informada i argumentada, sobre les diferents qüestions mediambientals, socials i ètiques relacionades amb el desenvolupament de les ciències, tot aconseguint un consens sobre les conseqüències d'aquests avenços i proposant solucions creatives en comú a les qüestions plantejades.

6
CE.6
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 6.1

    Identificar i argumentar científicament les repercussions de les accions que l'alumne o alumna emprèn en la seva vida quotidiana, analitzant com millorar-les com a forma de participar activament en la construcció d'una societat millor.

  2. 6.2

    Detectar les necessitats de la societat sobre les quals aplicar els coneixements científics adequats que ajudin a millorar-la, incidint especialment en aspectes importants com la resolució dels grans reptes ambientals, el desenvolupament sostenible i la promoció de la salut.

Saberes básicos

Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).

En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.

Física i Química

1
1
Bloque 1 de 6

Saberes básicos del decreto

4 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    Desenvolupament de la taula periòdica: contribucions històriques a la seva elaboració actual i importància com a eina predictiva de les propietats dels elements

  2. 1.2

    Estructura electrònica dels àtoms després de l'anàlisi de la seva interacció amb la radiació electromagnètica: explicació de la posició d'un element en la taula periòdica i de la similitud en les propietats dels elements químics de cada grup

  3. 1.3

    Teories sobre l'estabilitat dels àtoms i dels ions: predicció de la formació d'enllaços entre els elements, representació d'aquests i deducció de quines són les propietats de les substàncies químiques. Comprovació a través de l'observació i l'experimentació

  4. 1.4

    Nomenclatura de substàncies simples, ions i composts químics inorgànics: composició i aplicacions en la vida quotidiana

2
2
Bloque 2 de 6

Saberes básicos del decreto

4 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    Lleis fonamentals de la química: relacions estequiomètriques en les reaccions químiques i en la composició dels composts. Resolució de qüestions quantitatives relacionades amb la química en la vida quotidiana

  2. 2.2

    Classificació de les reaccions químiques: relacions que existeixen entre la química i aspectes importants de la societat actual com, per exemple, la conservació del medi ambient o el desenvolupament de fàrmacs

  3. 2.3

    Càlcul de quantitats de matèria en sistemes fisicoquímics concrets, com gasos ideals o dissolucions i les seves propietats: variables mesurables pròpies de l'estat d'aquests en situacions de la vida quotidiana

  4. 2.4

    Estequiometria de les reaccions químiques: aplicacions en els processos industrials més significatius de l'enginyeria química

3
3
Bloque 3 de 6

Saberes básicos del decreto

2 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Propietats físiques i químiques generals dels composts orgànics a partir de les estructures químiques dels seus grups funcionals: generalitats en les diferents sèries homòlogues i aplicacions en el món real

  2. 3.2

    Regles de la IUPAC per formular i nomenar correctament alguns composts orgànics micopolifuncionals (hidrocarburs, composts oxigenats i composts nitrogenats)

4
4
Bloque 4 de 6

Saberes básicos del decreto

3 saberes básicos en este bloque

  1. 4.1

    Variables cinemàtiques en funció del temps en els diferents moviments que pot tenir un objecte, amb o sense forces externes: resolució de situacions reals relacionades amb la física i l'entorn quotidià

  2. 4.2

    Variables que influeixen en un moviment rectilini i circular: magnituds i unitats emprades. Moviments quotidians que presenten aquests tipus de trajectòria

  3. 4.3

    Relació de la trajectòria d'un moviment compost amb les magnituds que el descriuen

5
5
Bloque 5 de 6

Saberes básicos del decreto

3 saberes básicos en este bloque

  1. 5.1

    Predicció, a partir de la composició vectorial, del comportament estàtic o dinàmic d'una partícula i un sòlid rígid sota l'acció d'un parell de forces

  2. 5.2

    Relació de la mecànica vectorial aplicada sobre una partícula amb el seu estat de repòs o de moviment: aplicacions estàtiques o dinàmiques de la física en altres camps, com l'enginyeria o l'esport

  3. 5.3

    Interpretació de les lleis de la dinàmica en termes de magnituds com el moment lineal i l'impuls mecànic: aplicacions en el món real

6
6
Bloque 6 de 6

Saberes básicos del decreto

3 saberes básicos en este bloque

  1. 6.1

    Conceptes de treball i potència: elaboració d'hipòtesis sobre el consum energètic de sistemes mecànics o elèctrics de l'entorn quotidià i el seu rendiment

  2. 6.2

    Energia potencial i energia cinètica d'un sistema senzill: aplicació a la conservació de l'energia mecànica en sistemes conservatius i no conservatius i a l'estudi de les causes que produeixen el moviment dels objectes en el món real

  3. 6.3

    Variables termodinàmiques d'un sistema en funció de les condicions: determinació de les variacions de temperatura que experimenta i les transferències d'energia que es produeixen amb l'entorn

Física y Química

1
1
Bloque 1 de 6

Saberes básicos del decreto

4 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    Desenvolupament de la taula periòdica: contribucions històriques a la seva elaboració actual i importància com a eina predictiva de les propietats dels elements

  2. 1.2

    Estructura electrònica dels àtoms després de l'anàlisi de la seva interacció amb la radiació electromagnètica: explicació de la posició d'un element en la taula periòdica i de la similitud en les propietats dels elements químics de cada grup

  3. 1.3

    Teories sobre l'estabilitat dels àtoms i dels ions: predicció de la formació d'enllaços entre els elements, representació d'aquests i deducció de quines són les propietats de les substàncies químiques. Comprovació a través de l'observació i l'experimentació

  4. 1.4

    Nomenclatura de substàncies simples, ions i composts químics inorgànics: composició i aplicacions en la vida quotidiana

2
2
Bloque 2 de 6

Saberes básicos del decreto

4 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    Lleis fonamentals de la química: relacions estequiomètriques en les reaccions químiques i en la composició dels composts. Resolució de qüestions quantitatives relacionades amb la química en la vida quotidiana

  2. 2.2

    Classificació de les reaccions químiques: relacions que existeixen entre la química i aspectes importants de la societat actual com, per exemple, la conservació del medi ambient o el desenvolupament de fàrmacs

  3. 2.3

    Càlcul de quantitats de matèria en sistemes fisicoquímics concrets, com gasos ideals o dissolucions i les seves propietats: variables mesurables pròpies de l'estat d'aquests en situacions de la vida quotidiana

  4. 2.4

    Estequiometria de les reaccions químiques: aplicacions en els processos industrials més significatius de l'enginyeria química

3
3
Bloque 3 de 6

Saberes básicos del decreto

2 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Propietats físiques i químiques generals dels composts orgànics a partir de les estructures químiques dels seus grups funcionals: generalitats en les diferents sèries homòlogues i aplicacions en el món real

  2. 3.2

    Regles de la IUPAC per formular i nomenar correctament alguns composts orgànics micopolifuncionals (hidrocarburs, composts oxigenats i composts nitrogenats)

4
4
Bloque 4 de 6

Saberes básicos del decreto

3 saberes básicos en este bloque

  1. 4.1

    Variables cinemàtiques en funció del temps en els diferents moviments que pot tenir un objecte, amb o sense forces externes: resolució de situacions reals relacionades amb la física i l'entorn quotidià

  2. 4.2

    Variables que influeixen en un moviment rectilini i circular: magnituds i unitats emprades. Moviments quotidians que presenten aquests tipus de trajectòria

  3. 4.3

    Relació de la trajectòria d'un moviment compost amb les magnituds que el descriuen

5
5
Bloque 5 de 6

Saberes básicos del decreto

3 saberes básicos en este bloque

  1. 5.1

    Predicció, a partir de la composició vectorial, del comportament estàtic o dinàmic d'una partícula i un sòlid rígid sota l'acció d'un parell de forces

  2. 5.2

    Relació de la mecànica vectorial aplicada sobre una partícula amb el seu estat de repòs o de moviment: aplicacions estàtiques o dinàmiques de la física en altres camps, com l'enginyeria o l'esport

  3. 5.3

    Interpretació de les lleis de la dinàmica en termes de magnituds com el moment lineal i l'impuls mecànic: aplicacions en el món real

6
6
Bloque 6 de 6

Saberes básicos del decreto

3 saberes básicos en este bloque

  1. 6.1

    Conceptes de treball i potència: elaboració d'hipòtesis sobre el consum energètic de sistemes mecànics o elèctrics de l'entorn quotidià i el seu rendiment

  2. 6.2

    Energia potencial i energia cinètica d'un sistema senzill: aplicació a la conservació de l'energia mecànica en sistemes conservatius i no conservatius i a l'estudi de les causes que produeixen el moviment dels objectes en el món real

  3. 6.3

    Variables termodinàmiques d'un sistema en funció de les condicions: determinació de les variacions de temperatura que experimenta i les transferències d'energia que es produeixen amb l'entorn

Rúbrica recomendada para Física i Química

Una rúbrica equilibrada para Física i Química en 1.º Bachillerato podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.

La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.

Resolución de problemas con sentido físico 30%
Razonamiento experimental e indagación 25%
Comunicación científica (informes, gráficas) 20%
Comprensión conceptual 15%
Actitud científica y rigor 10%
Total 100%

Errores frecuentes al evaluar Física i Química

Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Física i Química en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.

1

Evaluar solo cálculo numérico cuando el criterio LOMLOE pide razonamiento experimental y análisis de gráficas.

2

No exigir unidades coherentes en cada paso de la resolución (penalización proporcional, no absoluta).

3

Confundir el sentido físico del resultado con la corrección numérica (un valor matemáticamente correcto pero físicamente imposible no logra el criterio).

4

Olvidar la dimensión experimental (laboratorio, prácticas, informes) como criterio evaluable.

5

Penalizar el redondeo razonable cuando el criterio no especifica cifras significativas.

Ejemplo: cómo se evalúa un examen real

Un examen de Física puede incluir 4 problemas y 1 interpretación de gráfica experimental. Cada problema se evalúa por niveles en los criterios que toca: resolución con sentido físico, comunicación de unidades, razonamiento experimental.

En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.

Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es

Corrigiendo.es lleva cargados los 33 criterios, las 12 competencias específicas y los 38 saberes básicos de Física i Química en 1.º Bachillerato para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:

  1. Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
  2. Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
  3. Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
  4. Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
  5. Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.

Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.

Física i Química 1.º Bachillerato en otras Comunidades Autónomas

Compara cómo cambia el currículo de Física i Química en 1.º Bachillerato entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.

Para seguir leyendo

Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.

Preguntas frecuentes

¿Qué decreto regula el currículo de Física i Química 1.º Bachillerato en Illes Balears?
En Illes Balears rige Decret 33/2022, de 11 d'agost, que desarrolla la LOMLOE en el marco del Real Decreto 217/2022 (ESO) o el 243/2022 (Bachillerato). Esta página recoge competencias específicas, criterios y saberes tal y como figuran en el texto oficial publicado en el boletín autonómico.
¿Por qué unas CCAA tienen criterios distintos a otras en la misma materia?
Porque la LOMLOE deja margen autonómico para concretar el currículo: las CCAA pueden añadir saberes específicos (patrimonio territorial, lengua cooficial, contexto socioambiental local), reordenar bloques y matizar criterios. Ese margen explica las diferencias visibles entre, por ejemplo, Física i Química en Galicia (con dimensión gallega) y en Madrid (con énfasis en refuerzo competencial).
¿Estos datos son los del BOE/boletín oficial o están reescritos?
Son extracción literal del boletín oficial autonómico (cuando existe decreto propio) o del BOE nacional cuando aún no se ha publicado el decreto territorial. Corrigiendo.es solo los estructura para visualizarlos en tablas; el texto pertenece a la administración autora.
¿Puedo descargarme este pack en Excel o PDF?
Sí. Esta ficha genera un Excel editable y un PDF imprimible desde los mismos datos oficiales que ves en pantalla: competencias específicas, criterios de evaluación, saberes básicos, rúbrica orientativa, ponderaciones y cuaderno docente.
¿Cómo aplico estos criterios al corregir un examen real?
Cada criterio se evalúa con niveles de logro (típicamente 1-4). Al corregir, vinculas cada pregunta o producción a los criterios que evalúa y asignas el nivel alcanzado. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que el departamento haya fijado en su rúbrica. Corrigiendo.es automatiza este flujo cuando se abra la V2: la IA propone un nivel por criterio y tú lo confirmas en un clic.
¿Tengo que evaluar todos los criterios en cada examen?
No. La inspección educativa pide que todos los criterios queden evaluados a lo largo del curso, pero no en cada prueba. Una práctica habitual es distribuirlos por trimestres y por instrumento (examen, trabajo, exposición oral, práctica de laboratorio). El plan de evaluación de la programación didáctica documenta esa distribución.
CE

Escrito por

Equipo Corrigiendo.es

Actualizado el