LOMLOE · Cataluña

Llatí: Llengua i Cultura en 1.º ESO · Cataluña

Currículo LOMLOE oficial de Cataluña para esta materia y curso: 5 competencias, 17 criterios y 39 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.

5
Competencias específicas
17
Criterios de evaluación
39
Saberes básicos
Decreto
Vigente en CCAA
Apuntarme a la lista de espera
Actualizado el

Llévate el currículo a Excel o PDF

Disponible

Excel editable

6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.

  • Resumen materia/curso/CCAA
  • 5 competencias específicas
  • 17 criterios con peso editable
  • Saberes básicos por bloque
Descargar Excel
Disponible

PDF imprimible

Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.

  • Portada con materia/curso/CCAA
  • Decreto vigente citado
  • Tablas competenciales
  • Apto para programación didáctica
Descargar PDF

Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Cataluña para Llatí: Llengua i Cultura en 1.º ESO.

Contexto de 1.º ESO

Curso bisagra entre Primaria y la evaluación competencial completa. Recibe alumnado de procedencia muy heterogénea, lo que exige evaluación inicial diagnóstica documentada y plan de refuerzo proporcional.

Retos típicos en 1.º ESO:

  • Alumnado que llega con niveles muy distintos de Primaria.
  • Adaptación al sistema de criterios LOMLOE por primera vez.
  • Necesidad de evaluación inicial sin penalizar (carácter diagnóstico).
  • Importancia del seguimiento individualizado en el primer trimestre.

Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Cataluña además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".

Decreto vigente en Cataluña

En Cataluña rige actualmente Decret 175/2022, de 27 de setembre, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).

Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en dogc.gencat.cat.

Particularidades de Cataluña

Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.

En Catalunya el catalán es lengua vehicular y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio. El currículo también recoge Aranés en el Valle de Arán.

Competencias específicas

Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Llatí: Llengua i Cultura. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"

Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.

1
CE.1

valorar i argumentar el paper de la ci ilit ació llatina en l'origen de la identitat catalana i europea en general a partir del reconeixement de les semblances i diferències entre llengües i cultures, per combatre els estereotips i pre udicis lingüístics i culturals, i valorar aquesta diversitat com a font de riquesa cultural

2
CE.2

Analitzar i percebre els aspectes bàsics de la llengua llatina, comparant la amb la llengua d'ensenyament i amb altres llengües del repertori indi idual de l'alumnat, per valorar els trets comuns i la diversitat lingüística

Ver descripción detallada del decreto

El caràcter del llatí com a llengua d'origen de les llengües romàniques permet reconèixer i apreciar diferents varietats i perfils lingüístics, contribuint a la identificació, valoració i respecte per la diversitat lingüística i cultural amb l'objectiu de construir una cultura compartida i respectuosa amb les minories i permetre'n la integració en la nostra societat. Tot això promou una millor comprensió del funcionament de la llengua d'ensenyament, millorant, d'una banda, la lectura comprensiva i l'expressió oral i escrita mitjançant el coneixement del vocabulari i les estructures gramaticals llatines i, de l'altra, ajudant a desenvolupar habilitats lèxiques i semàntiques mitjançant l'adquisició d'estratègies d'inferència del significat del lèxic comú d'origen grecollatí de la llengua pròpia, així com la comprensió del vocabulari culte, científic i tècnic a partir dels seus components etimològics. La comparació entre llengües requereix, així mateix, la utilització de les regles fonamentals d'evolució fonètica del llatí a les llengües romàniques i la identificació de paraules derivades del llatí, tant patrimonials com cultismes, i expressions llatines en diferents contextos lingüístics.

3
CE.3

Interpretar i valorar, amb sentit crític i diferents prop sits de lectura, textos llatins, reconeixent el sentit global i les idees principals i secundàries, assumint l'aproximació als textos com un procés dinàmic i prenent consciència dels coneixements i experiències pròpies, per identificar el seu caràcter clàssic i fonamental

Ver descripción detallada del decreto

El coneixement de les creacions literàries i artístiques romanes, dels períodes de la història de Roma i la seva organització política i social, i dels fets històrics i llegendaris de l'antiguitat clàssica contribueix a fer més intel·ligibles les obres, identificant i valorant la seva pervivència en el nostre patrimoni cultural i els seus processos d'adaptació a diferents civilitzacions i moviments literaris, culturals i artístics que han pres les seves referències de models antics. A partir de la interpretació i valoració de les lectures de textos llatins s'ha de comparar amb sentit crític els estils de vida i les normatives socials que regulen la societat romana i l'actual, aplicar la perspectiva de gènere per debatre la situació de la dona, com també categoritzar els diferents nivells de qualitat d'informació processada per avaluar-ne la qualitat i la fiabilitat.

4
CE.4

Interpretar i crear produccions llatines (escrites o orals) de tipologia di ersa i estructura morfosintàctica sen illa, aplicant estratègies de planificació, redacció, re visió, correcció i edició, i mobilit ant el coneixement sobre l'estructura de la llengua per promoure una capacitat àgil de raonament i aprenentatge

Ver descripción detallada del decreto

La traducció és l'operació fonamental en l'aprenentatge de les llengües clàssiques i és el procés pel qual una cultura, un grup o un individu assimila o s'apropia d'un missatge o una realitat que li és aliena, constituint una experiència d'investigació que utilitza la lògica del pensament, afavoreix la memòria i potencia els hàbits de disciplina en l'estudi per promoure una capacitat àgil de raonament i aprenentatge. En aquest sentit, la traducció o la producció de textos orals requereix molts recursos, múltiples habilitats i implica un aprenentatge específic, regular i progressiu al llarg de diversos cursos, mobilitzant els coneixements lingüístics i culturals de l'alumnat. La introducció al coneixement dels elements bàsics de la llengua llatina en la matèria de Llatí: Llengua i Cultura de quart d'ESO suposa el primer pas en l'establiment d'estratègies i mètodes de treball adequats, que continuaran amb els estudis de la llengua llatina i grega a batxillerat. Així doncs, un dels eixos principals per a l'assoliment d'aquesta competència el constitueix la producció de textos orals breus i/o la traducció de passatges o textos escrits d'un nivell adequat i de dificultat progressiva, suggerint o justificant la traducció sobre la base de la identificació, la relació i l'anàlisi d'elements morfològics i sintàctics de la llengua llatina i dels coneixements de l'alumnat sobre el tema i el context que proporcionen els períodes més significatius de la història de Roma, ampliant d'aquesta manera els repertoris lingüístics personals i reflexionant de manera crítica sobre els propis processos d'aprenentatge de llengües. Al costat dels recursos tradicionals, en l'assoliment d'aquesta competència és fonamental el maneig dels recursos digitals a disposició de l'alumnat per a l'aprenentatge de llengües, com ara el portafolis europeu de les llengües, glossaris i diccionaris digitals, jocs, enregistraments, etc., en la mesura en què la llengua llatina pot ser, per ella mateixa, una eina molt útil per fomentar la competència plurilingüe i digital de l'alumnat. Dit d'una altra manera, per a l'aprenentatge, comprensió i valoració de textos originals llatins i la seva producció (en format oral o escrit) a la llengua o llengües d'aprenentatge de l'alumnat, és molt recomanable l'adopció d'estratègies (preferentment digitals) a les quals aquest està avesat en l'aprenentatge habitual de llengües modernes.

5
CE.5

Analitzar i valorar el patrimoni cultural, arqueol gic i artístic romà, apreciant lo i reconeixent lo com a manifestació de la creació humana i com a testimoni de la hist ria, per identificar hi les fonts d'inspiració i distingir els processos de construcció, preser ació, conser ació i restauració, i garantir ne la sostenibilitat

Criterios de evaluación

Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.

Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.

1
CE.1
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 1.1

    Analitzar manifestacions culturals del present, mitjançant la comparació de similituds i diferències amb l’antiguitat llatina, i descriure’n el significat en el context del desenvolupament cultural a Catalunya i a Europa.

  2. 1.2

    Valorar de manera crítica les formes de vida, costums i actituds de la societat romana en comparació amb els de les nostres societats, a partir del contingut de fonts llatines en diferents suports.

  3. 1.3

    Comprendre i valorar els períodes de la història de Roma, els esdeveniments, personatges i aspectes de la civilització romana en el seu context històric, tot comparantlos, amb una mirada crítica, amb els referents actuals, sobre la base dels coneixements adquirits.

2
CE.2
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 2.1

    Valorar críticament la diversitat lingüística i cultural a la qual dona origen el llatí i adequar-s’hi, identificant i explicant semblances i diferències entre els elements lingüístics del seu entorn, relacionant-los amb els de la cultura pròpia i desenvolupant una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb els valors democràtics.

  2. 2.2

    Inferir significats de termes llatins aplicant els coneixements lèxics i fonètics d’altres llengües del repertori individual de l’alumnat.

  3. 2.3

    Ampliar el cabal lèxic de l’alumnat i millorar-ne l’expressió oral i escrita, incorporant llatinismes i locucions usuals d’origen llatí de manera coherent.

  4. 2.4

    Reconèixer els elements llatins en diferents contextos lingüístics i produir definicions etimològiques de termes quotidians, científics i tècnics, establint, si s’escau, la relació semàntica entre un terme patrimonial i un cultisme.

3
CE.3
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 3.1

    Analitzar i explicar de manera oral, escrita o multimodal el caràcter clàssic i humanista de les diverses manifestacions literàries i artístiques de la civilització llatina, utilitzant un vocabulari correcte i una expressió adequada.

  2. 3.2

    Reconèixer i valorar el sentit global i les idees principals i secundàries d’un text, contextualitzant i identificant les referències històriques, socials, polítiques o religioses que hi apareixen, i servint-se de coneixements sobre personatges i esdeveniments històrics.

  3. 3.3

    Interpretar de manera crítica el contingut de textos llatins de dificultat adequada, atès el context en què es van produir, connectant-los amb l’experiència i valorant com contribueixen a entendre les formes de vida, els costums i les actituds de la nostra societat.

4
CE.4
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 4.1

    Analitzar els aspectes morfològics i sintàctics elementals de la llengua llatina, identificant-los i comparant-los amb els de la llengua pròpia.

  2. 4.2

    Traduir textos i/o produir continguts orals breus i senzills amb termes adequats i expressió correcta en la llengua d’ensenyament, justificant-ne el resultat i manifestant la correspondència entre l’original i la versió realitzada.

  3. 4.3

    Produir oracions bàsiques utilitzant les estructures pròpies de la llengua llatina.

  4. 4.4

    Avesar l’alumnat al maneig de recursos fonamentalment digitals per a la comprensió de textos llatins (en format escrit o oral) i la creació de produccions pròpies en aquest idioma, per tal de fomentar-ne la competència plurilingüe i digital.

5
CE.5
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 5.1

    Identificar i interpretar elements de la civilització llatina, especialment els relacionats amb la mitologia clàssica, com a font d’inspiració de manifestacions literàries i artístiques.

  2. 5.2

    Reconèixer i valorar les empremtes de la romanització en el patrimoni cultural i arqueològic de l’entorn, identificant els processos de preservació, conservació i restauració com un aspecte fonamental d’una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat ambiental i la cura del seu llegat.

  3. 5.3

    Exposar correctament de forma oral, escrita o multimodal les conclusions obtingudes a partir de la investigació, individual o col·laborativa, del llegat material i immaterial de la civilització romana i la seva pervivència en el present a través de suports analògics i digitals, seleccionant informació, contrastant-la i organitzant-la.

Saberes básicos

Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).

En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.

1
1
Bloque 1 de 5

Saberes básicos del decreto

9 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    Valoració del paper de l’humanisme i la seva utilitat en la societat moderna a partir d’exemples extrets del món actual coneguts per l’alumnat en diversos formats (escrit, arts gràfiques, arts escèniques, audiovisual...)

  2. 1.2

    Reconeixement de la importància de la civilització llatina en la configuració de la nostra identitat com a societat a partir de l’anàlisi crítica dels principals elements que la conformen, en el context dels reptes que la societat actual contínuament planteja

  3. 1.3

    Coneixement de l’evolució del lèxic llatí dins del context de les llengües d’aprenentatge per millorar la competència oral i escrita de l’alumnat, a partir, sempre que sigui possible, dels textos mateixos traduïts per l’alumnat

  4. 1.4

    Presa de consciència de la importància d’aspectes geogràfics, històrics, culturals, polítics i lingüístics de la civilització llatina per a la comprensió de la noció actual d’Europa en general i per a la configuració de Catalunya com a país en particular, com a exemple del pes tan important de la llengua, la cultura i la civilització llatines en la configuració del projecte comú europeu

  5. 1.5

    Establiment d’estratègies i eines per relacionar el passat i el present a partir dels coneixements adquirits i conscienciar l’estudiant sobre l’actualitat del llegat grecoromà, utilitzant a aquest efecte diversitat de recursos: gràfics, textos, restes arqueològiques

  6. 1.6

    Coneixement i valoració dels temes i personatges fonamentals de la literatura llatina en el seu context i la seva pervivència a través de la tradició clàssica, tan important per a la configuració de la realitat cultural catalana, sobre la base de la lectura comparada de textos literaris llatins i moderns

  7. 1.7

    Reconeixement de la importància dels textos clàssics llatins (tant en versió original com adaptada o en traducció) com a testimoni dels aspectes constitutius de la nostra condició humana des de l’antiguitat fins als nostres dies

  8. 1.8

    Valoració del paper globalitzador i integrador de la llengua i la civilització llatines com a eina per combatre actituds segregadores i intolerants de la societat actual vers grups humans minoritaris, amb el benentès que les llengües i cultures han de bastir ponts de comunicació entre les persones, sigui quin sigui el seu origen geogràfic i el seu estatus social i econòmic

  9. 1.9

    Projecció d’una mirada crítica cap a aquells aspectes de la civilització romana (expressats en textos i en peces d’art d’època romana) que atempten contra la igualtat de gènere i d’oportunitats i que, segons els criteris actuals, mereixen un clar rebuig

2
2
Bloque 2 de 5

Saberes básicos del decreto

11 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    Identificació de paraules amb lexemes, sufixos i prefixos d’origen llatí en textos orals i escrits produïts o interpretats per l’estudiant en les llengües d’aprenentatge, enriquint les capacitats comunicatives de l’estudiant

  2. 2.2

    Establiment d’estratègies bàsiques que ajudin a inferir significats en lèxic especialitzat i de nova aparició a partir de la identificació de formants llatins per ampliar i emprar amb propietat el vocabulari d’ús habitual de l’alumnat

  3. 2.3

    Conscienciació de la importància de la llengua llatina per al vocabulari i el pensament tècnic i científic tant al llarg de la història com en l’estat actual de la ciència i la tècnica en els seus diferents àmbits, usant a aquest efecte textos moderns redactats en les llengües d’aprenentatge, de dificultat mitjana-alta i relacionats amb el pensament, la ciència i la tècnica

  4. 2.4

    Reconeixement, organització i incorporació a la producció escrita, oral o multimodal de lèxic d’arrel llatina entre les diferents llengües del repertori lingüístic de l’alumnat, amb el benentès que el plurilingüisme és un tresor a conservar i a promocionar, com demostra la celebració del Dia Europeu de les Llengües cada 26 de setembre

  5. 2.5

    Comprensió i identificació dels canvis fonètics més freqüents del llatí a les llengües d’ensenyament com a mitjà per a la millora de l’ús correcte i apropiat d’aquestes, tot donant a l’alumnat les estratègies necessàries perquè sigui capaç d’identificar per si sol les principals diferències entre aquests dos registres de la llengua llatina

  6. 2.6

    Iniciació a l’etimologia del vocabulari llatí com a base perquè l’estudiant infereixi el significat de termes desconeguts i ampliï d’aquesta manera el domini del lèxic en les seves llengües d’aprenentatge

  7. 2.7

    Coneixement i ús adequat dels llatinismes i de les locucions llatines més freqüents per emprar-los correctament, a partir, preferentment, de textos moderns que els incloguin i que permetin la deducció del seu significat per part de l’alumnat

  8. 2.8

    Aplicació dels procediments de composició i derivació llatins en l’elaboració de famílies de paraules per ampliar la competència lèxica de l’estudiant, aplicant unes normes mínimes que li permetin deduir els significats de mots que abans desconeixia

  9. 2.9

    Estudi comparatiu de les llengües a partir del seu origen i relacions de parentiu per tal que l’alumnat sigui conscient de la base comuna llatina de les llengües modernes, sobre la base de la lectura comparada de textos moderns redactats en diversos idiomes

  10. 2.10

    Conscienciació de la importància del llatí per a la correcta expressió escrita, oral i multimodal en les diferents llengües del repertori lingüístic de l’alumnat

  11. 2.11

    Maneig d’eines analògiques i digitals per a l’aprenentatge i la reflexió de la llengua llatina com a vincle i impuls per a l’aprenentatge d’altres llengües estrangeres

3
3
Bloque 3 de 5

Saberes básicos del decreto

5 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Establiment d’estratègies per comentar i interpretar textos llatins a partir dels coneixements adquirits en altres matèries de l’àrea lingüística i de la pròpia experiència amb l’objectiu d’ampliar els referents culturals de l’alumnat

  2. 3.2

    Coneixement dels trets bàsics de la transmissió textual i dels principals suports d’escriptura utilitzats en el món antic i la seva comparació amb els actuals, a partir de textos llatins i de restes arqueològiques que hi facin referència

  3. 3.3

    Presa de consciència del valor fonamental dels textos llatins en la construcció de la nostra identitat com a societat respectuosa i tolerant amb la diversitat en totes les seves facetes i identificació i denúncia d’aquelles actituds arrelades en la societat romana que atemptin contra aquests mateixos principis

  4. 3.4

    Valoració de la petjada dels textos literaris llatins damunt del llegat cultural del món occidental, com a base per a una aproximació crítica als grans problemes de la humanitat des de l’antiguitat fins als nostres dies (guerra de l’aigua, ecologia, transsexualitat, assetjament sexual, violència de gènere…), a partir de la lectura i interpretació comparada de textos antics i moderns

  5. 3.5

    Lectura crítica dels textos llatins des d’una perspectiva de gènere i d’igualtat de drets per tal de formar alumnes amb una actitud crítica davant de tota mena d’actes i decisions que atemptin contra aquests principis i amb capacitat de discernir aquells textos llatins que hi estan en consonància d’aquells que fomenten actituds contràries i, per tant, clarament rebutjables

4
4
Bloque 4 de 5

Saberes básicos del decreto

7 saberes básicos en este bloque

  1. 4.1

    Aprenentatge de l’abecedari i de la pronúncia del llatí, en connexió amb la seva permanència i influència en les llengües del repertori lingüístic de l’alumnat a partir de llistes de mots seleccionats o de textos senzills

  2. 4.2

    Coneixement i aplicació pràctica dels casos i els seus principals valors sintàctics, de la flexió nominal, pronominal i verbal així com de les estructures oracionals bàsiques, la concordança i l’ordre de paraules per tal de llegir i comprendre en profunditat textos llatins, entenent sempre la sintaxi i la morfologia com a una eina al servei dels textos traduïts i no com a una finalitat en elles mateixes

  3. 4.3

    Capacitació de l’alumnat per traslladar amb correcció ortogràfica i expressiva el missatge d’un text en llengua llatina a les seves llengües d’ús habitual i per reflexionar i justificar la traducció oferta, o bé per articular continguts orals en llatí amb una mínima correcció

  4. 4.4

    Aprenentatge i posada en pràctica de les estratègies bàsiques per a la producció de textos orals senzills en llengua llatina referits a situacions de la vida quotidiana, que permetin treballar i millorar la competència oral de l’alumnat

  5. 4.5

    Establiment d’estratègies bàsiques per identificar, analitzar i traduir unitats lingüístiques (lèxic, morfosintaxi) a partir de la comparació de les llengües i les varietats que conformen el repertori lingüístic personal de l’alumnat i per millorar la seva agilitat mental

  6. 4.6

    Maneig de recursos fonamentalment digitals per a l’aprenentatge i estratègies bàsiques diccionaris, jocs, enregistraments, etc., en la mesura en què la llengua llatina pot ser, per ella mateixa, una eina molt útil per fomentar la competència plurilingüe de l’alumnat

  7. 4.7

    Foment de l’autoconfiança, l’autonomia i la iniciativa de l’alumnat en el trasllat d’un text llatí a la llengua d’aprenentatge com a garantia de la seva estabilitat emocional, amb el benentès que l’error, lluny de ser una mostra de fracàs, és una part integrant del mateix procés d’aprenentatge

5
5
Bloque 5 de 5

Saberes básicos del decreto

7 saberes básicos en este bloque

  1. 5.1

    Coneixement i valoració de la pervivència del llegat material de la cultura i la civilització llatines (llocs arqueològics, inscripcions, etc.), així com del llegat immaterial (mitologia, institucions polítiques, oratòria, dret, rituals i celebracions, etc.) com a base de la cultura occidental, a partir de recursos diversos com representacions artístiques (ceràmiques i estàtues), restes arqueològiques i textos originals o traduïts a la llengua d’aprenentatge de l’alumnat

  2. 5.2

    Coneixement de les principals característiques del patrimoni cultural romà i valoració de la seva pervivència fins als nostres dies a través de la romanització, entesa aquesta com un procés integrador que enriqueix els ciutadans i ciutadanes europeus i que es pot comparar amb altres processos d’aculturació semblants

  3. 5.3

    Interpretació i valoració de textos llatins entorn de l’ecologia i el canvi climàtic davant la necessitat peremptòria de conservar el medi ambient i d’aturar l’escalfament global, en la línia dels objectius de desenvolupament sostenible

  4. 5.4

    Conscienciació de l’alumnat de la necessitat de participar en processos destinats a conservar, preservar i difondre el patrimoni arqueològic romà del seu entorn com a element enriquidor per a les generacions presents i futures

  5. 5.5

    Maneig d’eines analògiques i digitals (incloses les xarxes socials, sota la supervisió sempre de l’ensenyant) que permetin la presentació i difusió de la importància del patrimoni material i immaterial de la cultura romana mitjançant la producció i coproducció oral, escrita i multimodal

  6. 5.6

    Conscienciació de l’alumnat sobre la necessitat de respectar la propietat intel·lectual i els drets d’autor respecte de les fonts consultades i els continguts utilitzats, amb el benentès que el plagi atempta contra la creació artística i literària, i reflexió sobre el concepte mateix d’imitació i plagi en el món romà

  7. 5.7

    Establiment d’estratègies i adopció d’eines, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació i la coavaluació en un món cada cop més interconnectat, en el qual les noves tecnologies i el treball cooperatiu són una realitat inqüestionable i la base d’una societat més rica, informada i tolerant

Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es

Corrigiendo.es lleva cargados los 17 criterios, las 5 competencias específicas y los 39 saberes básicos de Llatí: Llengua i Cultura en 1.º ESO para Cataluña. Al subir un examen, la IA:

  1. Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
  2. Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
  3. Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
  4. Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
  5. Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.

Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.

Llatí: Llengua i Cultura 1.º ESO en otras Comunidades Autónomas

Compara cómo cambia el currículo de Llatí: Llengua i Cultura en 1.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.

Para seguir leyendo

Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.

Preguntas frecuentes

¿Qué decreto regula el currículo de Llatí: Llengua i Cultura 1.º ESO en Cataluña?
En Cataluña rige Decret 175/2022, de 27 de setembre, que desarrolla la LOMLOE en el marco del Real Decreto 217/2022 (ESO) o el 243/2022 (Bachillerato). Esta página recoge competencias específicas, criterios y saberes tal y como figuran en el texto oficial publicado en el boletín autonómico.
¿Por qué unas CCAA tienen criterios distintos a otras en la misma materia?
Porque la LOMLOE deja margen autonómico para concretar el currículo: las CCAA pueden añadir saberes específicos (patrimonio territorial, lengua cooficial, contexto socioambiental local), reordenar bloques y matizar criterios. Ese margen explica las diferencias visibles entre, por ejemplo, Llatí: Llengua i Cultura en Galicia (con dimensión gallega) y en Madrid (con énfasis en refuerzo competencial).
¿Estos datos son los del BOE/boletín oficial o están reescritos?
Son extracción literal del boletín oficial autonómico (cuando existe decreto propio) o del BOE nacional cuando aún no se ha publicado el decreto territorial. Corrigiendo.es solo los estructura para visualizarlos en tablas; el texto pertenece a la administración autora.
¿Puedo descargarme este pack en Excel o PDF?
Sí. Esta ficha genera un Excel editable y un PDF imprimible desde los mismos datos oficiales que ves en pantalla: competencias específicas, criterios de evaluación, saberes básicos, rúbrica orientativa, ponderaciones y cuaderno docente.
¿Cómo aplico estos criterios al corregir un examen real?
Cada criterio se evalúa con niveles de logro (típicamente 1-4). Al corregir, vinculas cada pregunta o producción a los criterios que evalúa y asignas el nivel alcanzado. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que el departamento haya fijado en su rúbrica. Corrigiendo.es automatiza este flujo cuando se abra la V2: la IA propone un nivel por criterio y tú lo confirmas en un clic.
¿Tengo que evaluar todos los criterios en cada examen?
No. La inspección educativa pide que todos los criterios queden evaluados a lo largo del curso, pero no en cada prueba. Una práctica habitual es distribuirlos por trimestres y por instrumento (examen, trabajo, exposición oral, práctica de laboratorio). El plan de evaluación de la programación didáctica documenta esa distribución.
CE

Escrito por

Equipo Corrigiendo.es

Actualizado el