Latín en 4.º ESO · Illes Balears
Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 10 competencias, 32 criterios y 76 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 10 competencias específicas
- 32 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Latín en 4.º ESO.
Contexto de 4.º ESO
Curso terminal de la etapa obligatoria con itinerarios diferenciados (académico y aplicado en algunas materias). Marca la frontera entre quienes seguirán a Bachillerato y quienes optarán por FP o el mundo laboral.
Retos típicos en 4.º ESO:
- Itinerarios diferenciados (Matemáticas A/B, materias optativas) que exigen rúbricas diferenciadas.
- Decisión vocacional crítica del alumnado.
- Coordinación con orientación para titulación y orientación post-ESO.
- Preparación implícita para Bachillerato (sin que sea EBAU aún).
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Illes Balears
En Illes Balears rige actualmente Decret 32/2022, de 8 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.
Particularidades de Illes Balears
Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.
En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Latín. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
Latín
Valorar el paper de la civilització llatina en l'origen de la identitat europea, comparant i reconeixent les semblances i diferències entre llengües i cultures, per analitzar críticament el present. La valoració del paper de la civilització llatina com a inici de la identitat europea suposa rebre informació expressada a través de fonts llatines, contrastar-la i analitzar-la, activant les estratègies adequades per poder reflexionar sobre la permanència d'aspectes lingüístics, històrics, polítics, culturals o socials de la civilització llatina en la nostra societat. Implica, per tant, entendre la cultura llatina i extreure aquells elements fonamentals que permeten reflexionar i revisar la singularitat de les maneres de vida i pensament antics, com també la seva proximitat a les maneres de vida i pensament actuals, per comparar les diferències i semblances entre llengües i cultures, confrontant creacions llatines amb la tradició clàssica de creacions posteriors. L'anàlisi crítica del present requereix d'informació cotextual o contextual que permeti afegir elements i arguments a les hipòtesis de valoració per desenvolupar una consciència humanista i social oberta tant a les constants com a les variables culturals al llarg del temps. Tractar aquesta anàlisi des d'un punt de vista crític implica ser capaç de discernir aquella part del llegat romà que ens fa créixer com a societat d'aquella altra que ja no té cabuda en el món modern, manifestant una actitud de rebuig davant aspectes que denotin qualsevol tipus de discriminació. Els processos d'anàlisi requereixen contexts de reflexió i comunicació dialògics, respectuosos amb l'herència de l'antiguitat clàssica i amb les diferències culturals que hi tenen el seu origen.
Conèixer els aspectes bàsics de la llengua llatina, comparant-la amb les llengües d'ensenyament i amb altres llengües del repertori individual dels alumnes, per valorar els trets comuns i apreciar la diversitat lingüística com a mostra de riquesa cultural. La introducció als elements bàsics de l'etimologia i el lèxic de la llengua llatina des d'un enfocament plurilingüe d'adquisició de les llengües permet als alumnes transferir els coneixements i les estratègies des de les llengües del seu repertori al llatí i viceversa, activant així les destreses necessàries per a la millora de l'aprenentatge de llengües noves i de la pròpia competència comunicativa, permetent tenir en compte els diferents nivells de coneixements lingüístics dels alumnes, com també els diferents repertoris individuals. El caràcter del llatí com a llengua d'origen de diferents llengües modernes permet reconèixer i apreciar distintes varietats i perfils lingüístics contribuint a la identificació, valoració i respecte de la diversitat lingüística, dialectal i cultural per construir una cultura compartida. Tot l'anterior promou una millor comprensió del funcionament de les llengües d'ensenyament, com també de les llengües que formen part del repertori lingüístic dels alumnes, d'una banda, millorant la lectura comprensiva i l'expressió oral i escrita mitjançant el coneixement del vocabulari i les estructures gramaticals llatines i, per una altra, ajudant a desenvolupar habilitats lèxiques i semàntiques mitjançant l'adquisició d'estratègies d'inferència del significat del lèxic comú d'origen grecollatí, com també la comprensió del vocabulari culte, científic i tècnic a partir dels seus components etimològics. La comparació entre llengües requereix, així mateix, de la utilització de les regles fonamentals d'evolució fonètica del llatí a les llengües romàniques i la identificació de paraules derivades del llatí, tant patrimonials com cultismes, i expressions llatines en diferents contexts lingüístics.
Ver descripción detallada del decreto
Aquesta competència implica una reflexió sobre la utilitat del llatí en el procés d'aprenentatge de noves llengües que es pot dur a terme a partir d'eines digitals com el Portafolis europeu de les llengües.
Llegir i interpretar texts llatins, assumint l'aproximació als texts com un procés dinàmic i prenent consciència dels coneixements i experiències pròpies, per identificar-ne el caràcter clàssic i fonamental. La lectura de texts llatins pertanyents a diferents gèneres i èpoques constitueix un dels pilars de la matèria de llatí a quart curs. La comprensió i interpretació d'aquests texts necessita d'un context històric, cívic, social, lingüístic i cultural que ha de ser producte de l'aprenentatge. El treball amb texts originals, en edició bilingüe, traduïts o adaptats, complets o a través de fragments seleccionats, permet parar esment a conceptes i termes bàsics en llatí que impliquen un coneixement lingüístic, lèxic i cultural, amb la finalitat de realitzar una lectura crítica i prendre consciència del seu valor fonamental en la construcció de la nostra identitat com a societat. La interpretació de texts llatins comporta, per tant, la comprensió i el reconeixement del seu caràcter fundacional per a la civilització occidental, assumint l'aproximació als texts com un procés dinàmic que té en compte des del coneixement sobre el tema fins a l'aprenentatge i aplicació d'estratègies d'anàlisi i reflexió per donar sentit a la pròpia experiència, comprendre el món i la condició humana, com també desenvolupar la sensibilitat estètica. El coneixement de les creacions literàries i artístiques, dels períodes de la història de Roma i la seva organització política i social, i dels fets històrics i llegendaris de l'Antiguitat clàssica contribueix a fer més intel·ligibles les obres, identificant i valorant la seva pervivència en el nostre patrimoni cultural i els seus processos d'adaptació a diferents cultures i moviments literaris, culturals i artístics que han pres les seves referències de models antics.
Comprendre texts originals llatins, traduint del llatí a la llengua d'ensenyament i desenvolupant estratègies d'accés al significat d'un enunciat senzill en llengua llatina, per aconseguir i justificar la traducció pròpia d'un passatge. La traducció és l'operació fonamental en l'aprenentatge de les llengües clàssiques i és el procés pel qual una cultura, un grup o un individu assimila o s'apropia d'un missatge o una realitat que li és aliena, constituint una experiència de recerca que utilitza la lògica del pensament, afavoreix la
Descobrir, conèixer i valorar el patrimoni cultural, arqueològic i artístic romà, apreciantlo i reconeixent-lo com a producte de la creació humana i com a testimoniatge de la història, per identificar les fonts d'inspiració i distingir els processos de construcció, preservació, conservació i restauració, com també per garantir la seva sostenibilitat. El patrimoni cultural, arqueològic i artístic romà, material i immaterial, present tant al nostre país com en països del nostre entorn, es concep aquí com a herència directa de la civilització llatina. El reconeixement de l'herència material requereix l'observació directa i indirecta del patrimoni, utilitzant diversos recursos, inclosos els que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació. La presa de consciència de la importància del patrimoni material necessita del coneixement i la comprensió dels procediments de construcció —en el cas del patrimoni arqueològic— i de composició —en el cas dels suports d'escriptura—. A més, implica distingir entre els processos de preservació, conservació i restauració, incidint especialment en aquells aspectes que requereixen de la participació d'una ciutadania activa i compromesa amb el seu entorn i el seu propi llegat, d'acord amb la Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural de la UNESCO. Per part seva, el reconeixement de l'herència immaterial de la civilització clàssica llatina, des de la pràctica de l'oratòria en les institucions fins a les cerimònies privades o els espectacles d'entreteniment, contribueix a la comprensió d'aspectes clau de la nostra societat i la nostra cultura actuals.
Llatí
valorar el paper de la civilitzacio llatina en l'origen de la identitat europea, comparant i reconeixent les semblances i diferències entre llengües i cultures, per analitzar críticament el present. La valoració del paper de la civilització llatina com a inici de la identitat europea suposa rebre informació expressada a través de fonts llatines, contrastar-la i analitzar-la, activant les estratègies adequades per poder reflexionar sobre la permanència d'aspectes lingüístics, històrics, polítics, culturals o socials de la civilització llatina en la nostra societat. Implica, per tant, entendre la cultura llatina i extreure aquells elements fonamentals que permeten reflexionar i revisar la singularitat de les maneres de vida i pensament antics, com també la seva proximitat a les maneres de vida i pensament actuals, per comparar les diferències i semblances entre llengües i cultures, confrontant creacions llatines amb la tradició clàssica de creacions posteriors. L'anàlisi crítica del present requereix d'informació cotextual o contextual que permeti afegir elements i arguments a les hipòtesis de valoració per desenvolupar una consciència humanista i social oberta tant a les constants com a les variables culturals al llarg del temps. Tractar aquesta anàlisi des d'un punt de vista crític implica ser capaç de discernir aquella part del llegat romà que ens fa créixer com a societat d'aquella altra que ja no té cabuda en el món modern, manifestant una actitud de rebuig davant aspectes que denotin qualsevol tipus de discriminació. Els processos d'anàlisi requereixen contexts de reflexió i comunicació dialògics, respectuosos amb l'herència de l'antiguitat clàssica i amb les diferències culturals que hi tenen el seu origen. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica::
coneixer els aspectes basics de la llengua llatina, comparant-la amb les llengues d'ensenyament i amb altres llengües del repertori individual dels alumnes, per valorar els trets comuns i apreciar la diversitat lingüística com a mostra de riquesa cultural. La introducció als elements bàsics de l'etimologia i el lèxic de la llengua llatina des d'un enfocament plurilingüe d'adquisició de les llengües permet als alumnes transferir els coneixements i les estratègies des de les llengües del seu repertori al llatí i viceversa, activant així les destreses necessàries per a la millora de l'aprenentatge de llengües noves i de la pròpia competència comunicativa, permetent tenir en compte els diferents nivells de coneixements lingüístics dels alumnes, com també els diferents repertoris individuals.
Ver descripción detallada del decreto
El caràcter del llatí com a llengua d'origen de diferents llengües modernes permet reconèixer i apreciar distintes varietats i perfils lingüístics contribuint a la identificació, valoració i respecte de la diversitat lingüística, dialectal i cultural per construir una cultura compartida. Tot l'anterior promou una millor comprensió del funcionament de les llengües d'ensenyament, com també de les llengües que formen part del repertori lingüístic dels alumnes, d'una banda, millorant la lectura comprensiva i l'expressió oral i escrita mitjançant el coneixement del vocabulari i les estructures gramaticals llatines i, per una altra, ajudant a desenvolupar habilitats lèxiques i semàntiques mitjançant l'adquisició d'estratègies d'inferència del significat del lèxic comú d'origen grecollatí, com també la comprensió del vocabulari culte, científic i tècnic a partir dels seus components etimològics. La comparació entre llengües requereix, així mateix, de la utilització de les regles fonamentals d'evolució fonètica del llatí a les llengües romàniques i la identificació de paraules derivades del llatí, tant patrimonials com cultismes, i expressions llatines en diferents contexts lingüístics. Aquesta competència implica una reflexió sobre la utilitat del llatí en el procés d'aprenentatge de noves llengües que es pot dur a terme a partir d'eines digitals com el Portafolis europeu de les llengües. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica: CP2, CP3, STEM1, CE3.
llegir i interpretar texts llatins, assumint l'aproximacio als texts com un proces dinamic i prenent consciència dels coneixements i experiències pròpies, per identificar-ne el caràcter clàssic i fonamental. La lectura de texts llatins pertanyents a diferents gèneres i èpoques constitueix un dels pilars de la matèria de llatí a quart curs. La comprensió i interpretació d'aquests texts necessita d'un context històric, cívic, social, lingüístic i cultural que ha de ser producte de l'aprenentatge. El treball amb texts originals, en edició bilingüe, traduïts o adaptats, complets o a través de fragments seleccionats, permet parar esment a conceptes i termes bàsics en llatí que impliquen un coneixement lingüístic, lèxic i cultural, amb la finalitat de realitzar una lectura crítica i prendre consciència del seu valor fonamental en la construcció de la nostra identitat com a societat. La interpretació de texts llatins comporta, per tant, la comprensió i el reconeixement del seu caràcter fundacional per a la civilització occidental, assumint l'aproximació als texts com un procés dinàmic que té en compte des del coneixement sobre el tema fins a l'aprenentatge i aplicació d'estratègies d'anàlisi i reflexió per donar sentit a la pròpia experiència, comprendre el món i la condició humana, com també desenvolupar la sensibilitat estètica.
Ver descripción detallada del decreto
El coneixement de les creacions literàries i artístiques, dels períodes de la història de Roma i la seva organització política i social, i dels fets històrics i llegendaris de l'Antiguitat clàssica contribueix a fer més intel·ligibles les obres, identificant i valorant la seva pervivència en el nostre patrimoni cultural i els seus processos d'adaptació a diferents cultures i moviments literaris, culturals i artístics que han pres les seves referències de models antics. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica: CCL2, CP1, CP2, STEM1, CPSAA4, CCEC1.
comprendre texts originals llatins, traduint del llati a la llengua d'ensenyament i desenvolupant estratègies d'accés al significat d'un enunciat senzill en llengua llatina, per aconseguir i justificar la traducció pròpia d'un passatge.
Ver descripción detallada del decreto
La traducció és l'operació fonamental en l'aprenentatge de les llengües clàssiques i és el procés pel qual una cultura, un grup o un individu assimila o s'apropia d'un missatge o una realitat que li és aliena, constituint una experiència de recerca que utilitza la lògica del pensament, afavoreix la memòria i potencia els hàbits de disciplina en l'estudi per promoure una capacitat àgil de raonament i aprenentatge. En aquest sentit, la traducció requereix de molts recursos i múltiples destreses i implica un aprenentatge específic, regular i progressiu al llarg de diversos cursos, que requereix i activa els coneixements lingüístics i culturals dels alumnes. La introducció al coneixement dels elements bàsics de la llengua llatina en la matèria de Llatí suposa el primer pas en l'establiment d'estratègies i mètodes de treball adequats que continuaran amb els estudis de la llengua llatina i la grega al batxillerat. Aquest punt de partida consisteix a traduir passatges o texts d'un nivell adequat i de dificultat progressiva, suggerint o justificant la traducció a partir de la identificació, la relació i l'anàlisi d'elements morfològics i sintàctics de la llengua llatina i dels coneixements previs sobre el tema i el context que proporcionen els períodes més significatius de la història de Roma. A més de la traducció del llatí, en aquest curs s'inicia la producció, mitjançant retroversió, d'oracions simples utilitzant les estructures pròpies de la llengua llatina. D'aquesta manera, l'alumne amplia el seu repertori lingüístic individual i reflexiona de manera crítica sobre els propis processos d'aprenentatge de llengües mitjançant l'ús de diversos recursos i eines analògiques i digitals. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica: CCL2, CP2, CP3, CD2, STEM1
descobrir, coneixer i valorar el patrimoni cultural, arqueologic i artistic roma, apreciantlo i reconeixent-lo com a producte de la creació humana i com a testimoniatge de la història, per identificar les fonts d'inspiració i distingir els processos de construcció, preservació, conservació i restauració, com també per garantir la seva sostenibilitat. El patrimoni cultural, arqueològic i artístic romà, material i immaterial, present tant al nostre país com en països del nostre entorn, es concep aquí com a herència directa de la civilització llatina. El reconeixement de l'herència material requereix l'observació directa i indirecta del patrimoni, utilitzant diversos recursos, inclosos els que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació. La presa de consciència de la importància del patrimoni material necessita del coneixement i la comprensió dels procediments de construcció —en el cas del patrimoni arqueològic— i de composició —en el cas dels suports d'escriptura—. A més, implica distingir entre els processos de preservació, conservació i restauració, incidint especialment en aquells aspectes que requereixen de la participació d'una ciutadania activa i compromesa amb el seu entorn i el seu propi llegat, d'acord amb la Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural de la UNESCO. Per part seva, el reconeixement de l'herència immaterial de la civilització clàssica llatina, des de la pràctica de l'oratòria en les institucions fins a les cerimònies privades o els espectacles d'entreteniment, contribueix a la comprensió d'aspectes clau de la nostra societat i la nostra cultura actuals. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica:
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
Latín
-
1.1
Descriure el significat de productes culturals del present, en el context dels desenvolupaments culturals a Europa, comparant les semblances i diferències amb l'antiguitat llatina. Descriure el significat de productes culturals actuals dins l'àmbit europeu i la seva relació amb la Roma antiga. Reconèixer les semblances i diferències entre l'Europa actual i l'antiguitat romana.
-
1.2
Valorar de manera crítica les formes de vida, costums i actituds de la societat romana en comparació amb els de les nostres societats a partir del contingut de fonts llatines en diferents suports.
-
1.3
Identificar els períodes de la història de Roma, els esdeveniments i personatges, com també els aspectes de la civilització romana en el seu context històric, relacionant les dades amb referents actuals i aplicant els coneixements adquirits. Identificar els principals períodes de la història de Roma relacionant-los amb els principals fets i llegendes que s'hi esdevenen. Explicar els principals personatges llegendaris i històrics de l'antiga Roma relacionant-los amb el període que varen viure. Reconèixer la petjada de diferents aspectes de la civilització romana en referents actuals.
-
2.1
Valorar críticament i adequar-se a la diversitat lingüística i cultural a què dona origen el llatí, identificant i explicant semblances i diferències entre els elements lingüístics de l'entorn, relacionant-los amb els de la pròpia cultura i desenvolupant una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb els valors democràtics. Reconèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural que prové del llatí, identificant i explicant semblances i diferències entre les llengües modernes conegudes i la pròpia cultura. Desenvolupar un compromís amb els valors democràtics.
-
2.2
Inferir significats de termes llatins aplicant els coneixements lèxics i fonètics d'altres llengües del repertori individual. Deduir el significat de paraules llatines utilitzant els coneixements ja adquirits i les llengües conegudes pels alumnes.
-
2.3
Ampliar el cabal lèxic i millorar l'expressió oral i escrita, incorporant llatinismes i locucions usuals d'origen llatí de manera coherent. Ampliar el vocabulari i millorar l'expressió oral i escrita, incorporant llatinismes i locucions llatines.
-
2.4
Produir definicions etimològiques de termes quotidians, científics i tècnics, reconeixent els elements llatins en diferents contexts lingüístics i establint, si escau, la relació semàntica entre un terme patrimonial i un cultisme. Definir etimològicament paraules d'ús comú, científiques i tècniques, identificant les arrels llatines en cultismes i mots patrimonials. Identificar y analitzar la relació semàntica entre paraules d'una mateixa arrel llatina que han evolucionat en vies diferents, doblets.
-
3.1
Explicar de manera oral, escrita o multimodal, el caràcter clàssic i humanista de les diverses manifestacions literàries i artístiques de la civilització llatina utilitzant un vocabulari correcte i una expressió adequada. Explicar, oralment i/o per escrit, perquè una obra artística o literària ha esdevingut clàssica (la seva perdurabilitat, influència en la cultura occidental, valors universals) i fonamental (la seva importància en la història literària i cultural), utilitzant un vocabulari correcte i una expressió adequada.
-
3.2
Reconèixer el sentit global i les idees principals i secundàries d'un text, contextualitzant-lo i identificant les referències històriques, socials, polítiques o religioses que s'hi esmenten, i servint-se de coneixements sobre personatges i esdeveniments històrics ja estudiats.
-
3.3
Interpretar de manera crítica el contingut de texts llatins de dificultat adequada, atès el context en el qual es van produir, connectant-los amb l'experiència pròpia i valorant com contribueixen a entendre les maneres de vida, costums i actituds de la nostra societat. Interpretar un text llatí de dificultat adequada, situant-lo en el seu context històric i connectant-lo amb l'experiència pròpia, reflexionant sobre la influència del món clàssic en la societat contemporània.
-
4.1
Analitzar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics elementals de la llengua llatina, identificant-los i comparant-los amb els de la llengua familiar. Analitzar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics de les unitats elementals de la llengua llatina. Identificar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics elementals en texts breus i senzills en llengua llatina. Comparar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics elementals del llatí amb els de la llengua de l'ensenyament de l'alumne.
-
4.2
Traduir texts breus i senzills amb termes adequats i expressió correcta en la llengua d'ensenyament, justificant la traducció i manifestant la correspondència entre l'anàlisi i la versió realitzada. Realitzar traduccions a la llengua de l'ensenyament de l'alumne a partir de texts breus i senzills en llengua llatina. Realitzar les traduccions amb termes adequats, correcció ortogràfica i expressiva. Ser conscient de la correspondència que hi ha entre l'anàlisi morfològica, sintàctica i lèxica d'un text i la seva traducció. Justificar la traducció pròpia mitjançant la correspondència entre l'anàlisi i la versió realitzades.
-
4.3
Produir mitjançant retroversió d'oracions simples utilitzant les estructures pròpies de la llengua llatina. Produir oracions simples en llengua llatina correctes gramaticalment, morfològica, sintàctica i lèxica.
-
5.1
Explicar els elements de la civilització llatina, especialment els relacionats amb la mitologia clàssica, identificant-los com a font d'inspiració de manifestacions literàries i artístiques. Explicar els trets característics de la civilització romana. Identificar i explicar la iconografia grecoromana en obres artístiques de disciplines diverses al llarg de la tradició clàssica. Identificar i explicar els principals elements de la literatura llatina al llarg de la tradició clàssica.
-
5.2
Reconèixer les petjades de la romanització en el patrimoni cultural i arqueològic de l'entorn, identificant els processos de preservació, conservació i restauració com un aspecte fonamental d'una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat ambiental i la cura del seu llegat. Explicar el procés de romanització, especialment a les Illes Balears. Identificar el patrimoni cultural i arqueològic de l'entorn dels alumnes i els processos de preservació, conservació i restauració. Reconèixer el llegat material i immaterial als entorns dels alumnes i argumentar la rellevància de la seva cura i protecció.
-
5.3
Exposar de manera oral, escrita o multimodal les conclusions obtingudes a partir de la recerca, individual o col·lectiva, del llegat material i immaterial de la civilització romana i la seva pervivència en el present a través de suports analògics i digitals, seleccionant informació, contrastant-la i organitzant-la a partir de criteris de validesa, qualitat i fiabilitat. Investigar col·lectivament o individual el llegat material i immaterial de la civilització romana. Exposar els resultats i conclusions de la recerca amb suports i mitjans diversos: de manera oral, escrita o multimodal. Seleccionar la informació de fonts adequades, contrastant-la i organitzant-la a partir de criteris de validesa, qualitat i fiabilitat, i reconèixer-ne l'autoria.
Llatí
-
CA1.1
Descriure el significat de productes culturals del present, en el context dels desenvolupaments culturals a Europa, comparant les semblances i diferències amb l'antiguitat llatina. - Descriure el significat de productes culturals actuals dins l'àmbit europeu i la seva relació amb la Roma antiga. - Reconèixer les semblances i diferències entre l'Europa actual i l'antiguitat romana.
-
CA1.2
Valorar de manera crítica les formes de vida, costums i actituds de la societat romana en comparació amb els de les nostres societats a partir del contingut de fonts llatines en diferents suports. - Entendre els trets que caracteritzen les maneres de vida, costums i actituds de la societat romana mitjançant la lectura i anàlisi de fonts antigues en diferents suports. - Analitzar els trets principals de la societat romana comparant-los amb els de les nostres societats. - Valorar, amb esperit crític, el modus vivendi i els trets de la societat romana en comparació amb la nostra societat.
-
CA1.3
Identificar els períodes de la història de Roma, els esdeveniments i personatges, com també els aspectes de la civilització romana en el seu context històric, relacionant les dades amb referents actuals i aplicant els coneixements adquirits. - Identificar els principals períodes de la història de Roma relacionant-los amb els principals fets i llegendes que s'hi esdevenen. - Explicar els principals personatges llegendaris i històrics de l'antiga Roma relacionant-los amb el període que varen viure. - Reconèixer la petjada de diferents aspectes de la civilització romana en referents actuals.
-
CA2.1
Valorar críticament i adequar-se a la diversitat lingüística i cultural a què dona origen el llatí, identificant i explicant semblances i diferències entre els elements lingüístics de l'entorn, relacionant-los amb els de la pròpia cultura i desenvolupant una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb els valors democràtics. - Reconèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural que prové del llatí, identificant i explicant semblances i diferències entre les llengües modernes conegudes i la pròpia cultura. - Desenvolupar un compromís amb els valors democràtics.
-
CA2.2
Inferir significats de termes llatins aplicant els coneixements lèxics i fonètics d'altres llengües del repertori individual. - Deduir el significat de paraules llatines utilitzant els coneixements ja adquirits i les llengües conegudes pels alumnes.
-
CA2.3
Ampliar el cabal lèxic i millorar l'expressió oral i escrita, incorporant llatinismes i locucions usuals d'origen llatí de manera coherent. - Ampliar el vocabulari i millorar l'expressió oral i escrita, incorporant llatinismes i locucions llatines.
-
CA2.4
Produir definicions etimològiques de termes quotidians, científics i tècnics, reconeixent els elements llatins en diferents contexts lingüístics i establint, si escau, la relació semàntica entre un terme patrimonial i un cultisme. - Definir etimològicament paraules d'ús comú, científiques i tècniques, identificant les arrels llatines en cultismes i mots patrimonials. - Identificar y analitzar la relació semàntica entre paraules d'una mateixa arrel llatina que han evolucionat en vies diferents, doblets.
-
CA3.1
Explicar de manera oral, escrita o multimodal, el caràcter clàssic i humanista de les diverses manifestacions literàries i artístiques de la civilització llatina utilitzant un vocabulari correcte i una expressió adequada. - Explicar, oralment i/o per escrit, perquè una obra artística o literària ha esdevingut clàssica (la seva perdurabilitat, influència en la cultura occidental, valors universals) i fonamental (la seva importància en la història literària i cultural), utilitzant un vocabulari correcte i una expressió adequada.
-
CA3.2
Reconèixer el sentit global i les idees principals i secundàries d'un text, contextualitzant-lo i identificant les referències històriques, socials, polítiques o religioses que s'hi esmenten, i servint-se de coneixements sobre personatges i esdeveniments històrics ja estudiats. - Identificar el sentit general i les idees principals i secundàries d'un text, contextualitzant-lo en el seu moment històric i reconeixent referències socials, polítiques o religioses amb l'ajuda dels coneixements previs sobre personatges i esdeveniments històrics.
-
CA3.3
Interpretar de manera crítica el contingut de texts llatins de dificultat adequada, atès el context en el qual es van produir, connectant-los amb l'experiència pròpia i valorant com contribueixen a entendre les maneres de vida, costums i actituds de la nostra societat. - Interpretar un text llatí de dificultat adequada, situant-lo en el seu context històric i connectant-lo amb l'experiència pròpia, reflexionant sobre la influència del món clàssic en la societat contemporània.
-
CA4.1
Analitzar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics elementals de la llengua llatina, identificant-los i comparant-los amb els de la llengua familiar. - Analitzar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics de les unitats elementals de la llengua llatina. - Identificar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics elementals en texts breus i senzills en llengua llatina. - Comparar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics elementals del llatí amb els de la llengua de l'ensenyament de l'alumne.
-
CA4.2
Traduir texts breus i senzills amb termes adequats i expressió correcta en la llengua d'ensenyament, justificant la traducció i manifestant la correspondència entre l'anàlisi i la versió realitzada. - Realitzar traduccions a la llengua de l'ensenyament de l'alumne a partir de texts breus i senzills en llengua llatina. - Realitzar les traduccions amb termes adequats, correcció ortogràfica i expressiva. - Ser conscient de la correspondència que hi ha entre l'anàlisi morfològica, sintàctica i lèxica d'un text i la seva traducció. - Justificar la traducció pròpia mitjançant la correspondència entre l'anàlisi i la versió realitzades.
-
CA4.3
Produir mitjançant retroversió d'oracions simples utilitzant les estructures pròpies de la llengua llatina. - Produir oracions simples en llengua llatina correctes gramaticalment, morfològica, sintàctica i lèxica.
-
CA5.1
Explicar els elements de la civilització llatina, especialment els relacionats amb la mitologia clàssica, identificant-los com a font d'inspiració de manifestacions literàries i artístiques. - Explicar els trets característics de la civilització romana. - Identificar i explicar la iconografia grecoromana en obres artístiques de disciplines diverses al llarg de la tradició clàssica. - Identificar i explicar els principals elements de la literatura llatina al llarg de la tradició clàssica.
-
CA5.2
Reconèixer les petjades de la romanització en el patrimoni cultural i arqueològic de l'entorn, identificant els processos de preservació, conservació i restauració com un aspecte fonamental d'una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat ambiental i la cura del seu llegat. - Explicar el procés de romanització, especialment a les Illes Balears. - Identificar el patrimoni cultural i arqueològic de l'entorn dels alumnes i els processos de preservació, conservació i restauració. - Reconèixer el llegat material i immaterial als entorns dels alumnes i argumentar la rellevància de la seva cura i protecció.
-
CA5.3
Exposar de manera oral, escrita o multimodal les conclusions obtingudes a partir de la recerca, individual o col·lectiva, del llegat material i immaterial de la civilització romana i la seva pervivència en el present a través de suports analògics i digitals, seleccionant informació, contrastant-la i organitzant-la a partir de criteris de validesa, qualitat i fiabilitat. - Investigar col·lectivament o individual el llegat material i immaterial de la civilització romana. - Exposar els resultats i conclusions de la recerca amb suports i mitjans diversos: de manera oral, escrita o multimodal. - Seleccionar la informació de fonts adequades, contrastant-la i organitzant-la a partir de criteris de validesa, qualitat i fiabilitat, i reconèixer-ne l'autoria.
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Latín
Saberes básicos del decreto
12 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Marc geogràfic de Roma, la seva expansió per Europa i la Mediterrània
-
1.2
Principals períodes de la història de Roma
-
1.3
Aspectes fonamentals de la vida quotidiana a Roma: la família, el paper de la dona
-
1.4
Organització política i social de Roma, la seva pervivència en el món actual
-
1.5
De la llegenda a la història: homes i dones de l'antiguitat romana
-
1.6
La idea d'Europa i el seu origen grecollatí
-
1.7
El llatí com a origen de les llengües romàniques i la seva pervivència en altres llengües d'Europa
-
1.8
Estratègies i eines per relacionar el passat i el present a partir dels coneixements adquirits i conscienciar l'estudiant sobre l'actualitat del llegat grecoromà, utilitzant a aquest efecte diversitat de recursos: gràfics, texts, restes arqueològiques
-
1.9
Estratègies per comprendre, comentar i interpretar texts llatins a partir dels coneixements adquirits i de l'experiència pròpia
-
1.10
La condició humana a través dels texts clàssics llatins
-
1.11
Pervivència en el món actual de conceptes clau de la civilització romana (civis, populus, sacer, homo, etc.)
-
1.12
L'humanisme i el seu paper en la societat actual
Saberes básicos del decreto
10 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Diferents sistemes d'escriptura: orígens de l'escriptura
-
2.2
L'alfabet i la seva pronunciació. Els seus orígens i la seva expansió pel món
-
2.3
Vocabulari bàsic llatí: lèxic transparent, paraules de major freqüència i principals prefixos i sufixos
-
2.4
Nocions bàsiques d'evolució fonètica, morfològica i semàntica del llatí en les llengües romàniques
-
2.5
Paraules patrimonials i cultismes, llatinismes i aurea dicta, i la seva pervivència
-
2.6
Significat i definició de paraules d'ús comú i de lèxic especialitzat en les llengües d'ensenyament a partir dels seus ètims d'origen llatí
-
2.7
Interès per conèixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l'ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació
-
2.8
Importància del llatí com a eina de millora de l'expressió escrita, oral i multimodal en les diferents llengües del repertori lingüístic individual
-
2.9
Eines analògiques i digitals per aprendre la llengua llatina
-
2.10
Ús del llatí com a model per a l'aprenentatge d'altres llengües
Saberes básicos del decreto
4 saberes básicos en este bloque
-
3.1
Els casos i els seus principals valors sintàctics
-
3.2
La flexió nominal, pronominal i verbal
-
3.3
Estructures oracionals bàsiques. La concordança i l'ordre de paraules
-
3.4
Estratègies bàsiques per identificar, analitzar i traduir unitats lingüístiques (lèxic, morfosintaxi) a partir de la comparació de les llengües i varietats que conformen el repertori lingüístic personal
Saberes básicos del decreto
4 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Portafolis europeu de les llengües, glossaris o diccionaris
-
4.2
Reflexió i justificació de la traducció oferta
-
4.3
Retroversió d'oracions senzilles
-
4.4
Autoconfiança, autonomia i iniciativa. L'error com a part integrant del procés d'aprenentatge
Saberes básicos del decreto
8 saberes básicos en este bloque
-
5.1
Pervivència del llegat material (llocs arqueològics, inscripcions, construccions monumentals i artístiques, etc.) i immaterial (mitologia clàssica, institucions polítiques, oratòria, dret, rituals i celebracions, etc.) de la civilització romana
-
5.2
La transmissió textual i els suports d'escriptura
-
5.3
Característiques del patrimoni cultural romà i del procés de romanització
-
5.4
Processos de conservació, preservació i difusió del patrimoni arqueològic de l'entorn
-
5.5
Ús d'eines analògiques i digitals per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal
-
5.6
Selecció crítica de les fonts consultades i els continguts utilitzats
-
5.7
Respecte per la propietat intel·lectual i drets d'autor d'aquestes fonts i els continguts
-
5.8
Estratègies i eines, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l'autoavaluació, la coavaluació i l'autocorrecció
Llatí
Saberes básicos del decreto
12 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Marc geogràfic de Roma, la seva expansió per Europa i la Mediterrània
-
1.2
Principals períodes de la història de Roma
-
1.3
Aspectes fonamentals de la vida quotidiana a Roma: la família, el paper de la dona
-
1.4
Organització política i social de Roma, la seva pervivència en el món actual
-
1.5
De la llegenda a la història: homes i dones de l'antiguitat romana
-
1.6
La idea d'Europa i el seu origen grecollatí
-
1.7
El llatí com a origen de les llengües romàniques i la seva pervivència en altres llengües d'Europa
-
1.8
Estratègies i eines per relacionar el passat i el present a partir dels coneixements adquirits i conscienciar l'estudiant sobre l'actualitat del llegat grecoromà, utilitzant a aquest efecte diversitat de recursos: gràfics, texts, restes arqueològiques
-
1.9
Estratègies per comprendre, comentar i interpretar texts llatins a partir dels coneixements adquirits i de l'experiència pròpia
-
1.10
La condició humana a través dels texts clàssics llatins
-
1.11
Pervivència en el món actual de conceptes clau de la civilització romana (civis, populus, sacer, homo, etc.)
-
1.12
L'humanisme i el seu paper en la societat actual
Saberes básicos del decreto
10 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Diferents sistemes d'escriptura: orígens de l'escriptura
-
2.2
L'alfabet i la seva pronunciació. Els seus orígens i la seva expansió pel món
-
2.3
Vocabulari bàsic llatí: lèxic transparent, paraules de major freqüència i principals prefixos i sufixos
-
2.4
Nocions bàsiques d'evolució fonètica, morfològica i semàntica del llatí en les llengües romàniques
-
2.5
Paraules patrimonials i cultismes, llatinismes i aurea dicta, i la seva pervivència
-
2.6
Significat i definició de paraules d'ús comú i de lèxic especialitzat en les llengües d'ensenyament a partir dels seus ètims d'origen llatí
-
2.7
Interès per conèixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l'ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació
-
2.8
Importància del llatí com a eina de millora de l'expressió escrita, oral i multimodal en les diferents llengües del repertori lingüístic individual
-
2.9
Eines analògiques i digitals per aprendre la llengua llatina
-
2.10
Ús del llatí com a model per a l'aprenentatge d'altres llengües
Saberes básicos del decreto
8 saberes básicos en este bloque
-
3.1
Els casos i els seus principals valors sintàctics
-
3.2
La flexió nominal, pronominal i verbal
-
3.3
Estructures oracionals bàsiques. La concordança i l'ordre de paraules
-
3.4
Estratègies bàsiques per identificar, analitzar i traduir unitats lingüístiques (lèxic, morfosintaxi) a partir de la comparació de les llengües i varietats que conformen el repertori lingüístic personal
-
3.5
Recursos per a l'aprenentatge i estratègies bàsiques d'adquisició de llengües com ara Portafolis europeu de les llengües, glossaris o diccionaris
-
3.6
Reflexió i justificació de la traducció oferta
-
3.7
Retroversió d'oracions senzilles
-
3.8
Autoconfiança, autonomia i iniciativa. L'error com a part integrant del procés d'aprenentatge
Saberes básicos del decreto
8 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Pervivència del llegat material (llocs arqueològics, inscripcions, construccions monumentals i artístiques, etc.) i immaterial (mitologia clàssica, institucions polítiques, oratòria, dret, rituals i celebracions, etc.) de la civilització romana
-
4.2
La transmissió textual i els suports d'escriptura
-
4.3
Característiques del patrimoni cultural romà i del procés de romanització
-
4.4
Processos de conservació, preservació i difusió del patrimoni arqueològic de l'entorn
-
4.5
Ús d'eines analògiques i digitals per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal
-
4.6
Selecció crítica de les fonts consultades i els continguts utilitzats
-
4.7
Respecte per la propietat intel·lectual i drets d'autor d'aquestes fonts i els continguts
-
4.8
Estratègies i eines, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l'autoavaluació, la coavaluació i l'autocorrecció
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 32 criterios, las 10 competencias específicas y los 76 saberes básicos de Latín en 4.º ESO para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Latín 4.º ESO en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Latín en 4.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Illes Balears
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes