Cultura Clásica en 3.º ESO · Illes Balears
Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 4 competencias, 12 criterios y 27 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 4 competencias específicas
- 12 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Cultura Clásica en 3.º ESO.
Contexto de 3.º ESO
Curso de profundización: la complejidad de los saberes básicos aumenta significativamente y se introducen criterios que exigen razonamiento abstracto y modelización. Se acerca la toma de decisiones de itinerario para 4.º ESO.
Retos típicos en 3.º ESO:
- Decisión informada del alumnado sobre el itinerario de 4.º ESO.
- Aumento del nivel de abstracción exigido en los criterios.
- Coordinación con el departamento de orientación para PMAR/Diversificación.
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Illes Balears
En Illes Balears rige actualmente Decret 32/2022, de 8 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.
Particularidades de Illes Balears
Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.
En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Cultura Clásica. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
Cercar, seleccionar, tractar i organitzar informació sobre el marc geogràfic i les principals etapes de la història de Grècia i Roma, usant críticament fonts històriques i geogràfiques, per adquirir coneixements, elaborar i expressar respostes en diversos formats. El maneig de fonts històriques i la recerca en entorns digitals prèviament seleccionats, de forma reflexiva i crítica, proporciona als alumnes una informació que hauran d'interpretar, seleccionar, valorar i organitzar per produir els seus propis materials, en diferents formats, amb correcció i que els ajudin a establir els marcs geogràfic i històric en què es varen desenvolupar la civilització grega i llatina. La recerca segura i fiable, la selecció crítica i el posterior tractament de la informació obtinguda són destreses imprescindibles en un món on els alumnes han de ser capaços d'assolir nous coneixements. Els relacionats amb la història i la geografia del món clàssic permetran que els alumnes identifiquin els llocs més rellevants i les principals etapes de la història de Grècia i Roma, reflexionin sobre les relacions que tenien amb les cultures coetànies i la seva influència en les posteriors. El primer pas per endinsar-se en el món antic consisteix a localitzar quan i on es varen desenvolupar les civilitzacions grega i romana. La ubicació dels indrets, dins el Mediterrani, el mateix àmbit on habiten els nostres alumnes, suposarà un primer apropament al fet que som hereus directes dels grecs i els romans. Els alumnes hauran de reflexionar sobre com es relacionaven els antics grecs i romans entre ells i amb els pobles del seu entorn, prestant especial atenció a la conquesta de Grècia per part de Roma i al procés de romanització que suposà l'expansió de l'Imperi Romà.
Valorar el paper de la civilització grecollatina a l'origen de la identitat europea, analitzant críticament la seva pervivència en diferents aspectes de la societat actual per poder valorar el seu llegat cultural, artístic i social.
Conèixer els principals déus i deesses de la mitologia grecollatina, així com els protagonistes dels cicles mítics més rellevants, per reconèixer-los a obres artístiques de diferents tipus i perquè serveixin d'inspiració per elaborar obres de diferent format que s'inspiren en la mitologia. La relació que establien amb els seus déus, la caracterització de l'origen mític del món, la seva organització i jerarquia i l'organització de la societat d'una manera determinada, que relegava la dona a un paper secundari i que classificava els éssers humans segons la seva gènesi mitològica, conformaven tant la seva societat, com l'esperit dels antics grecs i romans, amb les semblances i les particularitats que els caracteritzen. Aquestes creences, mantingudes durant segles i preservades, malgrat l'arribada del cristianisme, romanen a la nostra cultura en manifestacions artístiques, culturals, religioses, lingüístiques i esportives.
Analitzar la presència del grec i el llatí a les llengües de l'alumne per tal d'entendre el significat etimològic i ser capaç d'identificar i formar paraules a partir dels ètims donats, per produir materials en diferents formats amb el lèxic adquirit i estimar i respectar la diversitat lingüística fomentant l'interès per l'estudi d'altres llengües, entre les quals les llengües clàssiques. En un món on la lectura de texts complexos va desapareixent, és més important que mai dotar els alumnes d'eines que millorin la seva capacitat comunicativa i aquesta competència contribueix a ampliar i enriquir el vocabulari que fan servir els alumnes. El coneixement del significat etimològic dels termes grecs que conformen el llenguatge científic, la comprovació que les llengües habituals dels alumnes provenen majoritàriament del llatí i del grec i l'ús d'expressions llatines contribueixen a millorar la seva competència en el maneig de la llengua culta, tant oralment com per escrit, i a valorar i respectar altres llengües, siguin d'un origen comú o no. L'estudi dels sistemes d'escriptura de grecs i romans, així com la comparació amb la llengua dels alumnes, proporcionen un primer apropament al món de les llengües clàssiques i al seu sistema flexiu, que ha de servir també perquè els alumnes valorin i reconeguin el valor que té la preservació i l'estudi d'aquestes llengües com a element transmissor de la cultura grecollatina.
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
-
1.1
Elaborar i presentar continguts propis en forma d'esquemes, eixos cronològics, mapes i altres tipus de format, fent servir diferents fonts històriques i les tecnologies de la informació, de forma reflexiva i crítica, situant les ciutats i regions més importants de Grècia i Roma en el moment del seu apogeu i delimitant les etapes en què es divideix la seva història. Elaborar i presentar continguts propis en diferents formats. Usar diferents fonts històriques. Usar tecnologies de la informació de forma reflexiva i crítica. Delimitar les etapes en què es divideixen les civilitzacions grega i romana. Situar en un mapa les ciutats i regions més importants de la civilització grega i la civilització romana en els seus apogeus.
-
1.2
Identificar els personatges masculins i femenins i les fites històriques de rellevància que hi ocorregueren, analitzant i argumentant les seves causes i conseqüències, mitjançant la localització, anàlisi i comparació de manera crítica de fonts primàries i secundàries com a proves històriques. Identificar els personatges masculins i femenins més rellevants. Identificar les fites històriques més rellevants. Analitzar i argumentar les causes i les conseqüències de les fites històriques més rellevants. Consultar, analitzar i comparar diferents fonts.
-
1.3
Elaborar treballs individuals o en grup, mitjançant la recerca, selecció i tractament de la informació sobre els pobles que vivien a les Illes Balears abans dels romans i com es va modificar el territori amb la romanització. Elaborar treballs de recerca sobre els pobles preromans de les Illes Balears. Explicar com va afectar la romanització l'organització territorial de les Illes Balears.
-
2.1
Determinar les característiques de les principals formes d'organització política presents a Grècia i Roma establint semblances i diferències entre elles i comparant de forma crítica les formes de govern de l'antiguitat amb les actuals, adquirint consciència del que suposa ser ciutadà europeu en una societat lliure i democràtica. Determinar les característiques dels sistemes de govern de l'Antiguitat clàssica. Comparar els sistemes de govern de l'Antiguitat clàssica amb els sistemes de govern actuals i reconèixer-ne la influència. Conèixer i entendre els drets i els deures que té tot ciutadà europeu. Definir els principals trets d'una societat lliure i democràtica.
-
2.2
Establir les característiques i l'evolució de les classes socials a Grècia i Roma mitjançant la comparació entre ambdós models i fent una anàlisi crítica de la pervivència d'aquests models en la societat actual.
-
2.3
Identificar les formes actuals de la distribució del treball i el procés d'equiparació dels papers d'homes i dones iniciat a la nostra societat, establint comparacions amb la composició de la família a Grècia i Roma i els rols assignats als seus membres i les principals formes de treball i de lleure existents en l'antiguitat. Analitzar el paper de la dona en l'Antiguitat i comparar-lo amb l'actualitat. Descriure el treball i el lleure a Grècia i Roma i comparar-los amb l'actualitat. Explicar la composició de la família grega i romana tradicionals i el paper dels seus membres en la societat i comparar-ho amb l'actualitat. -
-
3.1
Descriure els components bàsics de la religió al món antic, reconeixent els diferents tipus de festivitats, rituals i sacrificis relacionats amb els déus olímpics, comparant-los amb festes i rituals religiosos coneguts per l'alumne i valorant críticament la seva pervivència en les manifestacions festives i religioses actuals. Reconèixer el politeisme i l'antropomorfisme com a components bàsics de la religió a l'antiguitat grecoromana. Descriure les principals festivitats religioses i observar com marcaven el calendari: Olimpíades, Dionisíaques, Saturnals i altres. Conèixer diferents tipus de rituals i cerimònies dels cultes públics i privats destinats a establir contacte amb les divinitats i mantenir-les favorables: pregàries, ofrenes, libacions, sacrificis d'animals, etc. Comparar els elements característics de la religió a l'antiguitat grecoromana amb festes i rituals religiosos coneguts per l'alumne i valorar-ne críticament la pervivència en l'actualitat.
-
3.2
Distingir els principals déus i deesses de la mitologia grecollatina, identificant-los pels seus atributs a diferents representacions, reconeixent les escenes mitològiques que protagonitzen, identificant aquesta iconografia en diferents formats artístics i conceptuals i posant esment al paper submís o de víctima de la dona. Distingir els principals déus i deesses de la mitologia grecollatina. Identificar les divinitats olímpiques pels seus atributs a diferents representacions. Identificar, a la iconografia, les escenes mitològiques protagonitzades per les principals divinitats. Analitzar críticament la influència de la mitologia clàssica com a model de normalització de conductes patriarcals.
-
3.3
Exposar la pervivència de les diferents manifestacions religioses i mitològiques grecollatines, comparant-les amb les que perviuen a la nostra societat (les representacions teatrals, els espectacles públics i esportius, la cultura popular i els costums i rituals religiosos). Exposar la pervivència de les diferents manifestacions religioses i mitològiques grecollatines. Comparar les manifestacions religioses i mitològiques grecollatines amb les que es poden trobar a la nostra societat: les representacions teatrals, els espectacles públics i esportius, la cultura popular i els costums i rituals religiosos.
-
4.1
Descriure els diversos tipus d'escriptura, distingint diferents tipus d'alfabets i de suports gràfics, establint comparacions amb els usats actualment i relacionant la importància de l'escriptura amb l'evolució de la humanitat. Descriure els diferents tipus d'escriptura. Identificar els diferents alfabets i materials que s'utilitzaven per escriure. Comparar els sistemes d'escriptura antics i els actuals. Relacionar l'escriptura amb el desenvolupament de la humanitat.
-
4.2
Inferir l'origen comú de diferents llengües europees i identificar les llengües romàniques i no romàniques de la Península Ibèrica, situant-les en un mapa. Entendre la procedència indoeuropea de la majoria de llengües d'Europa. Identificar les llengües romàniques i no romàniques de la Península Ibèrica i localitzar-les en un mapa.
-
4.3
Ampliar el vocabulari amb un lèxic mínim de tipus tècnic i científic d'origen grecollatí, en la llengua pròpia, assenyalant-ne la relació amb les arrels o ètims llatins i grecs i millorar la competència lingüística. Ampliar el vocabulari de l'estudiant amb termes tècnics i científics d'origen grec i llatí. Assenyalar la relació dels termes tècnics i científics amb les arrels o els ètims grecs o llatins. Millorar les habilitats lingüístiques. Sabers Bàsics
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Saberes básicos del decreto
9 saberes básicos en este bloque
-
1.1
El marc geogràfic de Grècia i Roma. Principals llocs geogràfics, històrics i arqueològics
-
1.2
Principals etapes de la història de Grècia i de Roma
-
1.3
Personatges fonamentals per entendre la història de Grècia i Roma. Dones rellevants
-
1.4
Les Illes Balears preromanes. Les conseqüències de la romanització
-
1.5
El Mare Nostrum com a punt de trobada de cultures
-
1.6
Fonts escrites històriques i literàries sobre la geografia i la història de Grècia i Roma
-
1.7
Interpretació i elaboració de mapes i eixos cronològics en diferents suports
-
1.8
Estratègies per a la recerca i selecció d'informació a Internet i a biblioteques
-
1.9
Estratègies i normes per a l'elaboració i presentació de treballs escrits i orals
Saberes básicos del decreto
7 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Principals formes d'organització política i social de Grècia i Roma i la seva pervivència en la societat actual
-
2.2
Aportació de Grècia i Roma als sistemes polítics democràtics i les institucions
-
2.3
El naixement de la idea d'Europa des de la perspectiva del món clàssic
-
2.4
Les classes socials a Grècia i Roma. El concepte de ciutadania, evolució del concepte. Els drets i els deures d'un ciutadà europeu en l'actualitat
-
2.5
La família al món clàssic: rols familiars. Ser dona en el món antic, semblances i diferències amb el paper de la dona en l'actualitat
-
2.6
La vida quotidiana a Grècia i Roma: la feina i el lleure. Jocs i espectacles i la seva pervivència en l'actualitat
-
2.7
El reconeixement del llegat cultural grecollatí com a nexe dels pobles d'Europa, com també la pervivència del món clàssic a les diferents manifestacions literàries, artístiques, científiques i tecnològiques
Saberes básicos del decreto
6 saberes básicos en este bloque
-
3.1
El concepte del mite en l'Antiguitat clàssica i el seu paper fonamental per explicar el món antic, les estructures socials i els comportaments humans
-
3.2
Cosmogonia i Teogonia
-
3.3
Politeisme i antropomorfisme en la religió de Grècia i Roma. Principals divinitats del panteó grec i romà
-
3.4
Principals herois i heroïnes. Els cicles mítics
-
3.5
La pervivència en l'actualitat de la mitologia grecollatina: art, literatura, cinema, publicitat, jocs, etc
-
3.6
El calendari a Grècia i Roma: les petjades del calendari romà en l'actualitat
Saberes básicos del decreto
5 saberes básicos en este bloque
-
4.1
El naixement de l'escriptura: els alfabets grec i llatí. Els suports de l'escriptura
-
4.2
L'indoeuropeu, origen de la majoria de les llengües parlades a Europa
-
4.3
Les llengües romàniques a Espanya i Europa. La comparació entre llengües
-
4.4
Cultismes i mots patrimonials. Principals hel·lenismes i llatinismes en el llenguatge comú i en llenguatges tècnics i científics
-
4.5
Arrels gregues i llatines: estratègies per a la formació de paraules mitjançant la derivació i la composició. La definició de paraules a partir del reconeixement dels seus ètims grecs i llatins
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 12 criterios, las 4 competencias específicas y los 27 saberes básicos de Cultura Clásica en 3.º ESO para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Cultura Clásica 3.º ESO en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Cultura Clásica en 3.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Illes Balears
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes