Dibujo Artístico II en 2.º Bachillerato · Illes Balears

Comprendre el dibuix com a forma de coneixement, comunicació i expressió, comparant l'ús que se'n fa en manifestacions culturals i artístiques de diferents èpoques, llocs i àmbits disciplinaris i valorant la diversitat de significats que origina, per apreciar la importància de la diversitat cultural i la rellevància de la conservació i la promoció del patrimoni. Les societats realitzen representacions del món per diversos mitjans expressius, generant tant una identitat i un procés reflexiu propis com una pluralitat cultural i artística. En aquest sentit, el dibuix és una de les formes de pensament de tota societat i, per això, identificar la seva presència en les manifestacions culturals i artístiques de qualsevol lloc i època, com també en diferents àmbits disciplinaris, ajuda als alumnes a comprendre'l com una eina universal de coneixement, comunicació i expressió. Al mateix temps, poden entendre la importància de la diversitat cultural com una font de riques i considerar la rellevància de la promoció i conservació del patrimoni. El fet de comparar i apreciar la pluralitat d'usos del dibuix en diferents àmbits, de forma raonada i compartida i mitjançant produccions orals, escrites o multimodals ha de promoure en els alumnes i alumnes la curiositat per conèixer i explorar els seus diferents llenguatges i tècniques, afavorir l'anàlisi crítica i el judici propi sobre les seves funcions i intencionalitats que els permetin valorar la diversitat de significats als quals dona lloc i introduir el concepte de llibertat d'expressió.

Analitzar amb actitud crítica i reflexiva produccions plàstiques de diferents èpoques i estils, reconeixent el llenguatge, les tècniques i procediments, la funció significativa i l'expressivitat del dibuix que hi són presents per desenvolupar la consciència visual i el criteri estètic i ampliar les possibilitats de gaudi de l'art. La recepció artística completa requereix posicionar-se davant qualsevol proposta cultural, incloses les contemporànies, amb actitud oberta i amb el major coneixement possible del llenguatge, les tècniques i els recursos que són necessaris en tot procés creatiu. Reconèixer les dificultats que es plantegen al llarg del procés ajuda a valorar-lo. A més, l'anàlisi crítica i reflexiva de l'expressivitat gràfica i la funció significativa presents en qualsevol producció plàstica ajuda als alumnes a utilitzar correctament la terminologia específica. Entre els exemples considerats s'ha d'incorporar la

Analitzar, interpretar i representar la realitat, utilitzant els recursos elementals i la sintaxi del dibuix, per oferir una visió pròpia d'aquesta realitat, potenciar la sensibilitat i afavorir el desenvolupament personal i artístic. L'acció de dibuixar suposa una actitud d'obertura, la indagació sobre el món, al mateix temps que és una reflexió sobre la pròpia interpretació que se'n fa. El dibuix és, doncs, un dels mitjans artístics més complets per comprendre, analitzar i interpretar la realitat, perquè, d'una banda, ofereix una visió objectiva d'aquesta i, per una altra, propicia l'expressió immediata i directa d'una visió subjectiva. Conèixer aquestes qualitats fa que els alumnes els puguis utilitzar en l'exteriorització del seu pensament i afavorir així el seu desenvolupament personal i artístic. Per donar suport al procés creatiu s'han de conèixer i explorar les possibilitats expressives dels recursos elementals propis del dibuix: punt, línia, forma i textura, com també la seva sintaxi. És molt important, igualment, fer esbossos a partir de l'observació detallada de la realitat, per avançar cap a l'expressió gràfica personal que inclogui les representacions de la imaginació.

Experimentar amb diferents materials, tècniques i suports, incloent el propi cos, analitzant la seva importància en les propostes artístiques contemporànies, per descobrir el gest del dibuix i l'apropiació de l'espai com a mitjans d'autoexpressió i acceptació personal. Al llarg de la història de l'art, els grans avenços i transformacions s'han produït per l'experimentació incessant que els artistes han introduït en les seves obres, ja sigui quant als materials, tècniques i suports disponibles en cada moment, ja sigui quant a la representació de la tridimensionalitat o l'apropiació i ubicació en l'espai de la figura humana. Malgrat les grans diferències que poden trobar-se en les diferents èpoques i tendències artístiques, es repeteix el fet que la percepció i la representació de l'espai s'ha fet amb la mesura de la figura humana com a referència d'escala i proporció. En algunes propostes artístiques contemporànies, el cos humà ha traspassat aquest límit de referència per convertir-se en el protagonista de la creació, com a suport i com a eina, portant l'expressivitat del gest i de la petjada artística al centre mateix de l'obra. Igualment, s'ha traspassat també el límit de la representació bidimensional de la tridimensionalitat per arribar a l'apropiació mateixa de l'espai, convertint-lo en el suport de la pròpia intervenció artística. Descobrir i explorar diferents formes d'expressió gràfica, incloses les que situen el cos humà en el centre, afavoreix l'autoexpressió i desenvolupa l'autoconfiança i l'acceptació personal.

Utilitzar la pràctica del dibuix com a mitjà d'expressió d'idees, opinions, sentiments i emocions, investigant els referents culturals i la influència en les creacions posteriors, per ampliar el repertori artístic i enriquir les produccions pròpies. El dibuix constitueix un mitjà d'expressió d'idees, opinions, sentiments i emocions que evolucionat al llarg de la història. El coneixement i l'anàlisi de diferents manifestacions culturals i artístiques de qualsevol lloc i època afavoreixen que els alumnes comprenguin les influències que unes propostes han tingut sobre unes altres, fins i tot prenent referents de cultures i disciplines diferents a les pròpies de la persona que cregui. Pot establir així connexions entre diferents tipus de llenguatges plàstics, visuals i audiovisuals (fotografia, còmic, cinema, publicitat, etc.) i explorar la presència del dibuix com a mitjà d'expressió en cadascun. Al mateix temps, els alumnes es forgen una cultura visual i descobreixen els avenços en procediments o tècniques utilitzats en cada mitjà creatiu. A

Realitzar produccions gràfiques expressives i creatives, valorant la importància dels elements del llenguatge gràfic i l'organització que tenen en la definició d'un estil personal, per progressar en l'execució tècnica i en les qualitats comunicatives i expressives de les produccions pròpies. El dibuix parteix de l'observació precisa i activa de la realitat, per la qual cosa és fonamental entendre com funciona la percepció visual de la qual partim, les seves lleis i principis i l'organització dels elements en l'espai. El coneixement i l'ús dels elements del llenguatge gràfic, les seves formes, signes, possibilitats expressives i efectes visuals, faciliten als alumnes la construcció d'un mecanisme de treball amb el dibuix com a base. Això els permet comprendre les imatges, les seves estructures i la seva composició. El dibuix es converteix així en un mètode d'anàlisi de les formes, en què es mostra el més destacat dels objectes, que al mateix temps es descobreixen en tota la seva veritat i revelen allò que passava desapercebut. Com qualsevol mètode, el dibuix necessita constància en el treball. Només dibuixant s'arriben a aconseguir la destresa i l'habilitat necessàries per emprar-lo en els nostres projectes. El dibuix és, al mateix temps, mètode de coneixement i mètode d'expressió. En avançar en la pràctica, el traç i el gest tornen més personals, arriben a convertir-se en petjades expressives i comunicatives amb les quals s'exterioritza tant el món interior com la pròpia visió de la realitat.

Experimentar amb les tècniques pròpies del dibuix, identificant les eines, mitjans i suports necessaris i analitzant el possible impacte ambiental, per integrar-les de manera creativa i responsable en la realització de produccions gràfiques. Per tal que els alumnes experimentin amb les tècniques del dibuix, tant tradicionals com digitals, ha d'adquirir els sabers necessaris sobre una àmplia varietat d'eines, mitjans i suports. En haver identificat les seves possibilitats d'ús i d'expressió, serà capaç de seleccionar els més adequats a les representacions gràfiques que se li plantegin. En aquest terreny, també és important que conegui l'impacte ambiental dels materials que empra, tant pel que fa a la seva producció com a la gestió dels materials de rebuig que produeix; tot això amb la finalitat d'adoptar pràctiques de treball sostenibles, segures i responsables. Reconèixer el dibuix no tan sols com un mètode d'anàlisi, sinó també com a llenguatge creatiu, comporta comprendre els diferents nivells d'iconicitat que es poden donar en les representacions gràfiques, com també els valors expressius del clarobscur i el color. Per crear produccions gràfiques que resolguin aquests plantejaments de forma ajustada a la intenció inicial, però sense tancar-se a possibles modificacions que les enriqueixin durant el procés creatiu, els alumnes han de seleccionar i aplicar les tècniques més adequades i cercar, a més, l'ús creatiu, responsable, segur i sostenible d'aquestes per aconseguir resultats personals.

Adaptar els coneixements i destreses adquirits, desenvolupant la retentiva i la memòria visual, per respondre amb creativitat i eficàcia a nous desafiaments de representació gràfica. L'observació conscient de l'entorn, per abstreure i seleccionar el més representatiu, és fonamental en el procés de representació gràfica de la realitat. El que es percep no és més que la reconstrucció que fa el cervell de la informació rebuda i, en la reconstrucció, intervé com a factor fonamental la memòria visual, entesa com la capacitat de recordar imatges. Quan es dibuixa del natural, s'ha d'observar, analitzar i retenir la informació que es vol traslladar al dibuix, per això s'exerciten la memòria visual i la retentiva, destreses fonamentals en l'expressió gràfica. A través de l'enquadrament i l'encaix s'organitza la informació en el suport triat i s'estableixen proporcions, tenint en compte la perspectiva, tant en les formes i objectes com en l'espai que els envolta, processos que posen en joc els coneixements i destreses adquirits pels alumnes.

Crear projectes gràfics col·laboratius, contribuint de manera creativa a la seva planificació i realització i adaptant el disseny i el procés a les característiques pròpies d'un àmbit disciplinar, per descobrir possibilitats de desenvolupament acadèmic i professional i apreciar l'enriquiment que suposen les propostes compartides. El dibuix és present en múltiples àmbits disciplinaris, com ara el disseny, l'arquitectura, la ciència, la literatura o l'art. Dissenyar creativament un projecte concret, de manera col·laborativa i amb una finalitat definida, requereix establir la planificació adequada, organitzar i repartiment les tasques de manera coherent, entenent que crear qualsevol projecte gràfic ajustat a un àmbit disciplinar concret suposa, a més d'un enriquiment, assumir riscs i reptes. Els alumnes n'han de ser conscients i han de tenir present en tot moment la intenció última del projecte que crea. El treball col·laboratiu, a més, els permet l'assumpció de diferents rols i responsabilitats i contribueix al fet que aprenguin a respectar les opinions de la resta. En el desenvolupament dels projectes gràfics, a més, hauran de fer front a les possibles dificultats i canvis exigits per les circumstàncies o pel propi disseny de la producció, augmentant la seva resiliència i aprenent a adaptar la planificació inicial als imprevists que puguin sorgir.