LOMLOE · Illes Balears

Diseño en 2.º Bachillerato · Illes Balears

Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 6 competencias, 15 criterios y 89 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.

6
Competencias específicas
15
Criterios de evaluación
89
Saberes básicos
Decreto
Vigente en CCAA
Apuntarme a la lista de espera
Actualizado el

Llévate el currículo a Excel o PDF

Disponible

Excel editable

6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.

  • Resumen materia/curso/CCAA
  • 6 competencias específicas
  • 15 criterios con peso editable
  • Saberes básicos por bloque
Descargar Excel
Disponible

PDF imprimible

Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.

  • Portada con materia/curso/CCAA
  • Decreto vigente citado
  • Tablas competenciales
  • Apto para programación didáctica
Descargar PDF

Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Diseño en 2.º Bachillerato.

Contexto de 2.º Bachillerato

Curso EBAU: los criterios LOMLOE se aplican en paralelo a la preparación de la prueba de acceso a la universidad. La rúbrica del departamento debe reflejar tanto el currículo oficial como las exigencias específicas del modelo EBAU de la CCAA.

Retos típicos en 2.º Bachillerato:

  • Compatibilizar evaluación LOMLOE competencial con preparación EBAU memorística.
  • Ritmo de avance del temario muy acotado por la fecha de EBAU.
  • Tensión entre profundidad y cobertura del temario.
  • Calibración fina con los modelos EBAU publicados de la CCAA.

Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".

Decreto vigente en Illes Balears

En Illes Balears rige actualmente Decret 33/2022, de 11 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para el Bachillerato dentro del marco del Real Decreto 243/2022 (Bachillerato).

Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.

Particularidades de Illes Balears

Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.

En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.

Competencias específicas

Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Diseño. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"

Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.

1
CE.1

Identificar els fonaments del disseny a partir de l'anàlisi crítica de diversos productes de disseny bidimensional i tridimensional, per aprofundir en la comprensió, tant de la complexitat dels processos i eines que intervenen com de la dimensió simbòlica i semàntica dels seus llenguatges. La diversitat del patrimoni cultural i artístic és una riquesa de la humanitat. Els productes elaborats per aquesta materialitzen la diversitat en el disseny, que es fonamenta en processos i eines propis. Mitjançant l'exploració de les formes i funcions d'aquests objectes i produccions, tant bidimensionals com tridimensionals, els alumnes poden desxifrar-ne les estructures internes i els

2
CE.2

Reflexionar sobre els orígens, els principis i les funcions del disseny, comparant i analitzant produccions de diferents èpoques, estils i àmbits d'aplicació, per valorar de manera crítica l'impacte mediambiental, social i cultural que tenen. El concepte de disseny ha variat al llarg de la història, però sempre ha estat lligat a la planificació del desenvolupament de productes que aportin solucions de problemes determinats. Com a conseqüència de la variabilitat dels problemes i necessitats de les diferents societats i àmbits d'aplicació, la història del disseny reflecteix com les circumstàncies històriques, geogràfiques, econòmiques i socials han condicionat fortament l'estètica i la funcionalitat dels productes que aquelles han creat. El coneixement d'aquests aspectes pels alumnes els condueix, a més, a una reflexió profunda sobre la manera en què la humanitat ha transformat el planeta sense prendre consciència de l'impacte mediambiental que produïa. En canvi, el disseny actual es presenta com una eina potent per cercar la sostenibilitat en qualsevol activitat i fer possible així l'amortiment d'aquest impacte. També es propiciarà la reflexió sobre altres aspectes rellevants que ajudin a fer visibles absències clamoroses en la construcció del cànon del disseny pretesament universal, com la inclusió de dones entre les figures rellevants d'aquesta disciplina o el reconeixement de l'aportació de les cultures no occidentals. Els alumnes poden treballar aquests aspectes per mitjà de la recerca de fonts documentals de diversos tipus, tant analògiques com digitals, com també de l'anàlisi dels propis objectes, comunicant les seves conclusions mitjançant produccions orals, escrites i multimodals.

3
CE.3

Analitzar de manera crítica i rigorosa diferents configuracions formals, compositives i estructurals presents en el disseny de diferents productes, identificar-ne els elements plàstics, estètics, funcionals i comunicatius per enriquir les produccions pròpies i conformarse l'opinió informada sobre l'impacte de la disciplina en la inclusió, la sostenibilitat i el consum responsable. El disseny respon majoritàriament a estratègies comercials i de màrqueting vinculades al disseny gràfic, a campanyes de disseny publicitari, a l'embalatge dels productes a consumir o al disseny

4
CE.4

Planificar projectes de disseny individuals i col·lectius, seleccionant amb criteri les eines i recursos necessaris per promoure i analitzar críticament solucions creatives en resposta a necessitats pròpies i alienes. El disseny gràfic, de producte o d'espais, tant bidimensional com tridimensional, incloent l'entorn digital, requereix d'una metodologia concreta basada en la planificació de fases específiques. L'organització d'aquestes estratègies de planificació depèn de molts factors, però en gran manera, el condicionant major és el públic objectiu al qual es destina el producte. Els alumnes han d'avaluar el projecte valorant l'adequació als objectius proposats i seleccionant amb criteri les eines i recursos necessaris per acomplir el treball, entre els quals es compten els suports, tècniques, mètodes i sistemes de representació i presentació —incloses les eines digitals—, entenent que el procés és una part fonamental del disseny i ha de tenir-se en compte tant com el producte final que cal generar. En valorar el procés es destaquen els mecanismes subjacents que envolten el producte creat, la qual cosa permet aplicar-los tant a les subsegüents creacions pròpies com a l'anàlisi d'altres productes de disseny aliens. En el context global de sostenibilitat que privilegia la disciplina, s'ha de promoure l'enfocament creatiu i innovador tant en el procés de cerca de solucions i planificació, com en la resolució i creació dels productes. La matèria preveu el treball col·laboratiu com una forma d'enriquiment personal i com una manera d'anticipar-se a possibles projeccions acadèmiques o professionals, integrant els alumnes en equips de treball que s'organitzin de manera autònoma i responguin de manera diversa i imaginativa als problemes que sorgeixin en el desenvolupament de projectes de disseny. Per això, és important que els alumnes siguin capaços de respondre amb flexibilitat i eficàcia a les necessitats, circumstàncies i característiques dels projectes que es plantegin.

5
CE.5

Desenvolupar propostes personals i imaginatives a partir d'idees o productes preexistents, considerant la propietat intel·lectual, per respondre amb creativitat a necessitats pròpies i alienes i potenciar l'autoestima i el creixement personal. L'activitat del disseny suposa plantejar la solució d'un problema o una necessitat per mitjà de diverses propostes. El desenvolupament d'aquestes propostes és, d'una banda, un vehicle per comunicar idees pròpies, sentiments i inquietuds personals i, per una altra, una oportunitat de la imaginació i la creativitat per materialitzar-se en productes amb una funció determinada, procés que resulta especialment efectiu partint de l'entorn immediat dels alumnes. En aquest sentit, l'adaptació creativa de productes de disseny preexistents és un exercici molt enriquidor per als alumnes, que els permet, a més, familiaritzar-se amb les regulacions que protegeixen la propietat intel·lectual i assimilant-la com un element essencial per a l'exercici d'una ciutadania responsable i respectuosa.

6
CE.6

Crear productes de disseny, responent amb creativitat a necessitats concretes, incloses les del disseny inclusiu i les relatives a la sostenibilitat i cuidant la correcció tècnica, la coherència i el rigor de la factura del producte per potenciar una actitud crítica i responsable que afavoreixi el desenvolupament personal, acadèmic o professional en el camp del disseny. El disseny és un procés que comporta la realització d'un producte físic o digital, per la qual cosa ha de complir amb criteris tècnics d'elaboració i execució i ajustar-se a les normes de representació formal i material de la proposta, ja sigui en dues o en tres dimensions. Davant les diverses classes de necessitats que se li plantegin, els alumnes han de seleccionar i utilitzar de manera coherent els recursos tècnics i procedimentals al seu abast, utilitzant-los com un suport facilitador de la comunicació i no com un condicionant. El procés requereix tant d'una actitud crítica com autocrítica, cosa que, a més, contribueix a la construcció i l'enriquiment de la identitat personal i de les aptituds acadèmiques o professionals dels alumnes. D'altra banda, entre els canvis que han enriquit la disciplina en les últimes dècades, s'hi troben els produïts per la incorporació de la sostenibilitat i el disseny inclusiu. Aquest últim implica una modificació en la mentalitat respecte al paradigma de la normalitat, ja que part de la idea que les limitacions no corresponen a les persones, sinó que es produeixen en la interacció entre aquestes i l'entorn i els objectes. Aquesta categoria del disseny, també coneguda com a total o universal, considera a l'origen les habilitats, en lloc de proposar adaptacions a una solució de disseny no inclusiva. Així doncs, aquesta competència pretén que els alumnes prenguin consciència que el disseny inclusiu estigui en la base de totes les seves propostes de disseny gràfic, de producte o d'espais i que sigui també el punt de partida des del qual argumentar redissenys innovadors de productes ja existents, tant en projectes individuals com col·lectius. De la mateixa manera, els alumnes han de considerar la sostenibilitat en les seves propostes, tenint en compte per a això aspectes econòmics, socials i ecològics. Els alumnes han de valorar el disseny inclusiu i la sostenibilitat com a eines de transformació de la societat, tant en el personal com en el compartit, amb múltiples derivades en diversos àmbits socials, acadèmics i professionals i no han d'oblidar el relatiu a la propietat intel·lectual, sempre important en els treballs de disseny.

Criterios de evaluación

Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.

Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.

1
CE.1
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 1.1

    Reconèixer la relació entre les formes i les funcions en objectes de disseny bidimensionals o tridimensionals i percebre'ls com a productes susceptibles de transformacions i millores.

  2. 1.2

    Explicar en els objectes de disseny les dimensions simbòliques i semàntiques pròpies del seu llenguatge, identificar-ne els elements sintàctics i constitutius amb actitud receptiva i respectuosa.

2
CE.2
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 2.1

    Identificar les característiques fonamentals dels principals moviments, corrents, escoles i teòrics relacionats amb el disseny, comparant productes de disseny de contextos geogràfics, històrics i socials diversos i reflexionar de manera crítica sobre les aportacions de les dones i de les cultures no occidentals. Identificar les característiques fonamentals dels principals moviments, corrents, escoles i teòrics relacionats amb el disseny. Comparar productes de disseny en diferents contextos geogràfics, històrics i socials. Reflexionar de manera crítica sobre les aportacions de les dones i de les cultures no occidentals.

  2. 2.2

    Analitzar de manera crítica les diferents solucions de disseny vinculades a un mateix problema, reflexionar sobre l'impacte en l'entorn i establir arguments que promoguin la consciència compromesa amb el medi ambient i amb el disseny sostenible. Analitzar des d'un punt de vista crític les múltiples solucions de disseny vinculades a un mateix problema. Reflexionar sobre l'impacte de les solucions als possibles problemes de disseny sobre l'entorn proper i el medi ambient. Establir arguments que promoguin la consciència i les actuacions compromeses amb el medi ambient i amb productes de disseny sostenible.

3
CE.3
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 3.1

    Reconèixer les estructures formals, compositives i estructurals en objectes i productes de diferents àmbits del disseny, analitzant els processos i mètodes utilitzats per a desenvolupar-los, així com les finalitats funcionals i comunicatives de les quals parteixen i el seu impacte en aspectes com ara la inclusió, la sostenibilitat i el consum responsable. Reconèixer les estructures formals, compositives i estructurals en objectes i productes de diferents àmbits del disseny. Analitzar els processos i mètodes utilitzats per desenvolupar els productes de diferents àmbits del disseny. Examinar les finalitats funcionals i comunicatives de les quals parteixen les estructures per al desenvolupament d'objectes i productes de diferents àmbits del disseny.

  2. 3.2

    Analitzar les relacions compositives en diferents productes de disseny, identificant els elements bàsics del llenguatge visual i explicant el seu impacte en aspectes com la inclusió, la sostenibilitat i el consum responsable Analitzar les relacions compositives en diferents productes de disseny. -

4
CE.4
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 4.1

    Planificar adequadament projectes de disseny individuals o col·lectius, establint objectius en funció de l'impacte de comunicació cercat, programar les diferents fases del pla de desenvolupament, seleccionar amb criteri les eines i recursos i prioritzar la sostenibilitat. Planificar adequadament, fomentant la creativitat, projectes de disseny individuals o col·lectius. Establir objectius en funció de l'impacte de comunicació cercat programant les diferents etapes del desenvolupament del pla. Seleccionar amb criteri les eines i recursos necessaris per prioritzar la sostenibilitat.

  2. 4.2

    Participar activament en l'organització adequada dels equips de treball en els projectes de disseny col·laboratiu, identificar les habilitats requerides i repartir i assumir les tasques amb criteri. Participar activament en l'organització, estructuració, rols i tasques dels equips de treball en l'elaboració de projectes de disseny col·laboratiu. Identificar les habilitats requerides per dur a terme les tasques de cada membre que forma part de l'equip de treball per dur endavant el projecte de disseny de forma col·laborativa. Repartir i assumir les tasques amb criteri entre els membres que integren l'equip de treball.

  3. 4.3

    Avaluar les propostes de planificació pròpies i alienes de manera crítica i argumentada, analitzant l'adequació a l'impacte de comunicació que se cerca. Avaluar les propostes de planificació pròpies i alienes de manera crítica i argumentada.

5
CE.5
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 5.1

    Projectar solucions de disseny innovadores en resposta a necessitats personals o d'expressió pròpies a partir d'idees o productes preexistents. Projectar solucions de disseny personals, imaginatives i innovadores en resposta a necessitats personals o d'expressió pròpies. Projectar solucions de disseny innovadores a partir d'idees o productes preexistents.

  2. 5.2

    Avaluar críticament les propostes de disseny personals, valorar-ne la coherència i adequació i considerant el respecte a la propietat intel·lectual, tant a l'aliena com a la pròpia. Avaluar críticament les propostes de disseny pròpies. -

6
CE.6
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 6.1

    Realitzar projectes elementals de disseny gràfic, disseny industrial o disseny d'espais habitables, de manera individual i col·lectiva, aplicar-hi solucions creatives en l'elaboració d'un producte innovador i tenint en compte les implicacions socials, econòmiques i de transformació, així com els aspectes relacionats amb la propietat intel·lectual. Realitzar projectes elementals de disseny gràfic, disseny industrial o disseny d'espais habitables, de manera individual i col·lectiva. Aplicar solucions creatives en l'elaboració d'un producte innovador en projectes elementals de disseny gràfic, disseny industrial o disseny d'espais habitables.

  2. 6.2

    Avaluar de manera crítica i argumentada treballs de disseny propis i aliens, valorar tant la selecció coherent i adequada de recursos tècnics, com el rigor i la correcció en l'aplicació de les tècniques d'execució, desenvolupament i presentació del producte, a més del grau d'adequació a l'impacte de comunicació que se cerca i el respecte a la propietat intel·lectual. Avaluar de manera crítica i argumentada els treballs de disseny propis i aliens. -

  3. 6.3

    Identificar les possibilitats d'intervenció del disseny inclusiu en diferents àmbits de l'activitat humana i posar en valor els projectes innovadors i transformadors de la societat. Identificar les possibilitats d'intervenció del disseny inclusiu en diferents àmbits de l'activitat humana. Valorar els projectes innovadors i transformadors de la societat i la seva relació amb dissenys inclusius.

  4. 6.4

    Realitzar col·lectivament un projecte de disseny inclusiu, prioritzant la seva adequació a una o diverses diversitats funcionals concretes, utilitzar de manera creativa les configuracions formals i argumentar les decisions preses. Realitzar col·lectivament un projecte de disseny inclusiu prioritzant la seva adequació a una o diverses diversitats funcionals. Utilitzar de manera creativa les configuracions formals d'un projecte de disseny inclusiu. -

Saberes básicos

Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).

En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.

1
1
Bloque 1 de 4

Saberes básicos del decreto

19 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    El disseny, classificacions i camps d'aplicació. Disseny de missatges, objectes i espais: gràfic, tèxtil, moda, interiors, arquitectura, urbanisme, industrial, enginyeria, paisatgisme, etc

  2. 1.2

    Evolució històrica del disseny. Evolució del concepte de disseny. Teories del disseny. De la manufactura artesana a la producció industrial

  3. 1.3

    Els dissenys i la relació amb les característiques socials i polítiques de l'època en què es crearen

  4. 1.4

    Disseny i dissenyador a la societat actual. Noves necessitats

  5. 1.5

    Principals funcions aplicades a la resposta d'unes necessitats resoltes gràcies al desenvolupament tecnològic i determinades per la demanda de mercat

  6. 1.6

    Tendències, períodes i principals escoles i figures més representatives en el camp del disseny. La presència de la dona en l'àmbit del disseny. Miniaturisme. Tipografia medieval

  7. 1.7

    Capitulars. Manuscrits. La impremta. Art Nouveau. Arts and Crafts. El segle XX. Escoles

  8. 1.8

    Escola d'Ulm, Escola Vkhutemas, Escola d'arquitectura, Chicago, Bauhaus, Escola d'art i arquitectura de Glasglow, entre d'altres

  9. 1.9

    Disseny, ecologia i sostenibilitat. Materials i usos

  10. 1.10

    El disseny en la societat de consum. El disseny i la seva relació amb l'usuari en la «societat del consum»

  11. 1.11

    Aportacions de l'ecodisseny a la solució dels reptes socioambientals

  12. 1.12

    La vida del producte: longevitat. Productes de vida cíclica, no lineal. Objectes perdurables, reparables, reutilitzables, eficients i ecoefectius. Obsolescència programada

  13. 1.13

    Disseny inclusiu. Definició. Anàlisi de tipus de usuaris. El disseny accessible i el disseny inclusiu

  14. 1.14

    La diversitat com a riquesa patrimonial

  15. 1.15

    Aportació de les cultures no occidentals al cànon del disseny universal. L'apropiació cultural

  16. 1.16

    Fonaments de la propietat intel·lectual. La protecció de la creativitat. Patents i marques

  17. 1.17

    Lleis aplicables (propietat intel·lectual, marques, publicitat)

  18. 1.18

    Drets d'autor. Copyright

  19. 1.19

    Creative Commons

2
2
Bloque 2 de 4

Saberes básicos del decreto

18 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    Elements del llenguatge visual i plàstic. Aplicacions formals del llenguatge plàstic, com per exemple, simetria, dinamisme, hieratisme, etc

  2. 2.2

    Sintaxi de la imatge bidimensional i tridimensional

  3. 2.3

    Composició bidimensional i tridimensional. Valors estètics i expressius. Les relacions de tensió, ritme i composició entre els elements plàstics. Tensió. Ritme. Direcció. Pes. Equilibri

  4. 2.4

    Línies i nusos visuals

  5. 2.5

    Ordenació i composició modular. Mòduls i estructures modulars bidimensionals

  6. 2.6

    Modularitat. Interrelació de formes. Estructures de repetició. Dinamisme-quietud, ordredesordre, unió-fragmentació, tancament-expansió

  7. 2.7

    Dimensió semàntica del disseny. Graus d'iconicitat

  8. 2.8

    Procés i fases del disseny. El projecte. La metodologia projectual. Dibuixos previs, maqueta i prototip

  9. 2.9

    Disseny, forma i funció. Principals corrents: funcionalisme, esteticisme, etc. Funció pràctica, estètica i simbòlica del disseny i el seu anàlisi

  10. 2.10

    El llenguatge visual. Elements bàsics: punt, línia, pla, color, forma i textura. Estructura, composició i aplicacions del llenguatge visual

  11. 2.11

    Teoria del color. Mescla additiva i mescla subtractiva. To, saturació i lluminositat

  12. 2.12

    Simbologia i psicologia del color

  13. 2.13

    Estructura visual d'una imatge. Els elements determinen un ordre de lectura

  14. 2.14

    Procés de projectació: intuïció i mètode. Brífing

  15. 2.15

    Processos creatius en un projecte de disseny. Disseny i creativitat. Estratègies de cerca de idees. Exemples: pluja d'idees, relació inusual, entre d'altres

  16. 2.16

    Estratègies d'organització dels equips de treball. Objectius, distribució de tasques, terminis d'entrega, revisió, supervisió, posada en comú, control de qualitat del projecte, etc

  17. 2.17

    Vies de projectació: el dibuix, el modelat, la maquetació, la fotografia i la infografia

  18. 2.18

    Fases o etapes de projectació: determinació de l'encàrrec, documentació, anàlisi, propostes, selecció, elaboració, perfeccionament i projecte final

3
3
Bloque 3 de 4

Saberes básicos del decreto

27 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Funcions comunicatives del disseny gràfic. Identitat, informació i persuasió. Tècniques de persuasió

  2. 3.2

    La tipografia, principals famílies, llegibilitat, propietats i usos en el disseny

  3. 3.3

    Les lletres: la forma i el missatge. Classificació tipogràfica. Fonts, estils i grandàries

  4. 3.4

    Terminologia específica. Parts de les lletres. El blanc de les lletres i el gris tipogràfic. Forma i llegibilitat. Estructura, espaiat i composició

  5. 3.5

    El disseny tipogràfic. Composició tipogràfica. Tècniques i procediments de creació tipogràfica. Estudi de tipografies no occidentals. Documentació gràfica

  6. 3.6

    Processos i tècniques de disseny gràfic. Preimpressió, impressió i postimpressió. Principals sistemes d'impressió. Acabats

  7. 3.7

    La imatge de marca: el disseny corporatiu. Concepte de logotip, monograma i marca

  8. 3.8

    Coneixement i aplicació del disseny i la identitat. Procés d'identificació. Caràcter informatiu i emblemàtic. Manual d'identitat corporativa

  9. 3.9

    Disseny editorial. La maquetació i composició de pàgines. Antecedents. Tipus de disseny editorial. El llibre. Principals parts d'un llibre. Participants en la producció editorial. La composició gràfica aplicada al disseny editorial. Sistemes de retícules compositives

  10. 3.10

    El disseny publicitari. Projectes de comunicació gràfica

  11. 3.11

    El cartell com a mitjà de comunicació de masses. Combinació d'imatge i text. Selecció d'elements i organització compositiva

  12. 3.12

    Els estils i moviments artístics en el cartellisme. Des de la revolució industrial a les tendències actuals

  13. 3.13

    Opcions expressives en el cartellisme. Unicitat/profusió. Dinamisme/quietud

  14. 3.14

    Tancament/expansió. Ordre/desordre. Unió/fragmentació

  15. 3.15

    Els alfabets ornamentals

  16. 3.16

    El disseny gràfic i la composició. Opcions compositives: posició, direcció, nuclis, masses, pes, equilibri, ritme, etc

  17. 3.17

    El focus en la composició. Dirigir la mirada

  18. 3.18

    Estratègies, llei del tres terços, proporció àuria

  19. 3.19

    Principis compositius: balanç, contrast, èmfasi, unitat, proximitat, repetició

  20. 3.20

    Jerarquies compositiva

  21. 3.21

    Espai negatiu

  22. 3.22

    El disseny i la publicitat. L'ús de la retòrica. La poesia visual en el cartellisme

  23. 3.23

    La senyalística, factors condicionants, pautes i elements i les seves aplicacions. Els pictogrames i la senyalització. Universalitat i funcionalitat. Llegibilitat i simplificació

  24. 3.24

    Tipus de missatges: restrictiu, informatiu i preventiu

  25. 3.25

    Senyalística en front de senyalització

  26. 3.26

    Els signes: icona, indici, símbol

  27. 3.27

    La perspectiva de gènere al disseny gràfic i la publicitat

4
4
Bloque 4 de 4

Saberes básicos del decreto

25 saberes básicos en este bloque

  1. 4.1

    Disseny de producte. Tipologies d'objectes en el disseny volumètric. Relació entre objecte i usuari

  2. 4.2

    El disseny d'objectes: l'objecte simple, l'objecte articulat. Forma, funció, estructura, material

  3. 4.3

    Tipus de disseny de producte. Procés de disseny

  4. 4.4

    Sistemes de representació i estructures compositives aplicats al disseny de producte

  5. 4.5

    Sistemes de representació

  6. 4.6

    La tercera dimensió i la seva relació amb la bidimensionalitat. Objecte real i representat

  7. 4.7

    L'espai. La representació de l'espai en el pla. Sistemes geomètrics descriptius per a la representació de la tercera dimensió

  8. 4.8

    Formes de presentació del projecte de disseny al client. Per exemple: el mockup

  9. 4.9

    Antropometria, ergonomia i biònica aplicades al disseny. Objecte i persona: aspectes ergonòmics i antropomètrics. La forma útil: dimensió i escala humana. L'èsser humà com a mida

  10. 4.10

    Forma i naturalesa (biònica). Proporció en la forma

  11. 4.11

    Disseny de producte i diversitat funcional

  12. 4.12

    Materials, textures i colors. Sistemes de producció i la seva repercussió en el disseny. La llum i el color: influències cromàtiques en el pla i en l'espai. Sistemes de color. Simbologia del color. Aplicacions. Disseny del producte: materials, color i sistemes de fabricació. El producte industrial i el producte artesanal. El producte digital

  13. 4.13

    L'embalatge: del disseny gràfic al disseny del contenidor del producte tridimensional

  14. 4.14

    Iniciació al desenvolupament i les tècniques de producció

  15. 4.15

    Tridimensionalització d'un pla. Obtenció d'un volum funcional

  16. 4.16

    Els embalatges protectors com a suports d'identitat del producte

  17. 4.17

    Embalatge (packaging) primari, secundari i terciari. Exemples: etiqueta. Envàs. La bossa

  18. 4.18

    Funció/forma. Possibilitats creatives. Capsa. Desenvolupament a partir de formes geomètriques tridimensionals

  19. 4.19

    Concepte d'envàs i els seus usos industrials i comercials. Normes i problemes del reciclat d'envasos

  20. 4.20

    Tècniques de producció. Per exemple: plegats, encunyacions, etc

  21. 4.21

    El disseny inclusiu d'espais

  22. 4.22

    Disseny d'espais. Organització de l'espai habitable, públic o privat. Distribució d'espais i recorreguts. L'espai habitable, concepte i estructura. Distribució dels espais, itineraris i recorreguts. Punts calents. Habitatge flexible i habitatge estereotipat. Perspectiva cònica

  23. 4.23

    Aplicació en el disseny d'espais interiors

  24. 4.24

    Elements constructius. Principis d'il·luminació. Disseny d'espais interiors. La psicologia de l'espai. La proxèmica. Materials, color, textures, il·luminació i instal·lacions

  25. 4.25

    Percepció psicològica de l'espai. Estudi del color i de la llum. Aplicació i incidència en l'ambientació i expressivitat de l'espai habitable. Altres factors que incideixen en al percepció psicològica de l'espai; disposició, textura, etc

Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es

Corrigiendo.es lleva cargados los 15 criterios, las 6 competencias específicas y los 89 saberes básicos de Diseño en 2.º Bachillerato para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:

  1. Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
  2. Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
  3. Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
  4. Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
  5. Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.

Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.

Diseño 2.º Bachillerato en otras Comunidades Autónomas

Compara cómo cambia el currículo de Diseño en 2.º Bachillerato entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.

Para seguir leyendo

Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.

Preguntas frecuentes

¿Qué decreto regula el currículo de Diseño 2.º Bachillerato en Illes Balears?
En Illes Balears rige Decret 33/2022, de 11 d'agost, que desarrolla la LOMLOE en el marco del Real Decreto 217/2022 (ESO) o el 243/2022 (Bachillerato). Esta página recoge competencias específicas, criterios y saberes tal y como figuran en el texto oficial publicado en el boletín autonómico.
¿Por qué unas CCAA tienen criterios distintos a otras en la misma materia?
Porque la LOMLOE deja margen autonómico para concretar el currículo: las CCAA pueden añadir saberes específicos (patrimonio territorial, lengua cooficial, contexto socioambiental local), reordenar bloques y matizar criterios. Ese margen explica las diferencias visibles entre, por ejemplo, Diseño en Galicia (con dimensión gallega) y en Madrid (con énfasis en refuerzo competencial).
¿Estos datos son los del BOE/boletín oficial o están reescritos?
Son extracción literal del boletín oficial autonómico (cuando existe decreto propio) o del BOE nacional cuando aún no se ha publicado el decreto territorial. Corrigiendo.es solo los estructura para visualizarlos en tablas; el texto pertenece a la administración autora.
¿Puedo descargarme este pack en Excel o PDF?
Sí. Esta ficha genera un Excel editable y un PDF imprimible desde los mismos datos oficiales que ves en pantalla: competencias específicas, criterios de evaluación, saberes básicos, rúbrica orientativa, ponderaciones y cuaderno docente.
¿Cómo aplico estos criterios al corregir un examen real?
Cada criterio se evalúa con niveles de logro (típicamente 1-4). Al corregir, vinculas cada pregunta o producción a los criterios que evalúa y asignas el nivel alcanzado. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que el departamento haya fijado en su rúbrica. Corrigiendo.es automatiza este flujo cuando se abra la V2: la IA propone un nivel por criterio y tú lo confirmas en un clic.
¿Tengo que evaluar todos los criterios en cada examen?
No. La inspección educativa pide que todos los criterios queden evaluados a lo largo del curso, pero no en cada prueba. Una práctica habitual es distribuirlos por trimestres y por instrumento (examen, trabajo, exposición oral, práctica de laboratorio). El plan de evaluación de la programación didáctica documenta esa distribución.
CE

Escrito por

Equipo Corrigiendo.es

Actualizado el