Economia Bàsica en 2.º ESO · Cataluña

En aquest context, cal conèixer les diferents visions de l'economia i ampliar la mirada cap a una economia humana, solidària i sostenible. Aquesta mirada és indispensable per formar una ciutadania conscient dels seus drets econòmics i socials, i de les implicacions de les decisions econòmiques sobre les persones, el medi ambient i la societat. Es tracta de conèixer i valorar experiències econòmiques que recullin valors alternatius al lliure mercat, emmarcades en el que denominem economies plurals —l'economia feminista, l'economia ecològica o l'economia circular, entre d'altres—, així com de proposar altres experiències innovadores. És important adquirir un sistema de valors i actuar des de principis ètics. Això implica conèixer i prendre consciència de les diferents realitats humanes, valorar la riquesa i les oportunitats del nostre món i de la nostra societat des d'una actitud proactiva i compromesa amb un estil de vida sostenible i ecosocialment responsable, assumint que cada persona té una responsabilitat i un impacte sobre l'entorn i sobre les persones. Per promoure pràctiques econòmiques equitatives i sostenibles, les persones i les comunitats han de poder involucrar-se en processos d'aprenentatge i participació orientats a la presa de decisions col·lectives com a estratègia envers el bé comú.

En l'actualitat l'educació financera bàsica, a més de donar a conèixer els elements i les regles que expliquen el funcionament bàsic del sistema financer i les conseqüències que es deriven de les decisions financeres, posa a l'abast dels estudiants eines, habilitats i coneixements per prendre decisions financeres informades, apropiades i ajustades al seu perfil de risc, necessitats i expectatives, la qual cosa redunda en una millora de l'estabilitat i confiança en el sistema financer i el creixement econòmic sostenible, projecta uns valors relacionats amb la solidaritat entre persones, la gestió dels recursos i de la desigualtat i la importància de la sostenibilitat. És responsabilitat de tots els professionals que ens dediquem a l'ensenyament fer néixer en els estudiants una consciència social fonamentada en la integritat, la solidaritat i l'equitat. És per això que cal fomentar l'adquisició d'una consciència col·lectiva i contraposar-la a actituds individualistes. Per aconseguir-ho cal conèixer els conceptes de corrupció, transparència, els impostos i el frau i el paper del sector públic com a regulador de l'activitat econòmica. Alhora es pretén conscienciar l'alumnat que si volem viure en un país amb valors democràtics és necessària una actitud personal que els defensi. És fonamental que entengui la responsabilitat que comporta votar i que valori positivament bones pràctiques ciutadanes com la denúncia de comportaments corruptes i defraudadors. L'ètica ha der ser present en la formació econòmica orientada a la sostenibilitat i al benestar per a tothom.

Aquesta mirada introspectiva possibilita, d'una banda, el reconeixement de les pròpies característiques físiques, cognitives i emocionals i, d'altra banda, el compromís de millora per superar dificultats personals. L'exercici d'autoconeixement, a través de la comprensió de diverses concepcions científiques i filosòfiques sobre l'ésser humà, constitueix un dels primers principis del pensament ètic. L'objectiu últim d'aquesta competència específica, en el marc de l'educació en valors cívics i ètics, és que l'alumnat aprengui a construir de forma lliure i crítica, des del coneixement i ús adequat dels conceptes i procediments fonamentals del saber ètic, aquells judicis de valor dels quals depèn el seu projecte vital i l'assoliment dels seus propòsits personals i professionals.

Aquest coneixement es pot fer, primer, a través de l'anàlisi crítica de les diverses concepcions que els éssers humans han sostingut i sostenen envers la seva relació amb la natura, així com de les conseqüències que cada una d'aquestes concepcions ha tingut i té respecte a una existència sostenible. En segon lloc, aquest coneixement ha d'acabar de construir-se en funció de l'anàlisi i el diàleg entorn dels diversos plantejaments ètics i ecològics des dels quals cal afrontar avui dia els greus reptes i problemes ecosocials. Cal que l'alumnat desenvolupi els seus propis criteris i judicis, i reflexioni sobre la seva responsabilitat tant individual com col·lectiva. Una actitud compromesa amb el respecte i la cura de l'entorn implica el desenvolupament d'hàbits i accions quotidianes que contribueixin a l'assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible definits per l'ONU. Entre aquestes accions hi ha les referides a la gestió sostenible dels recursos bàsics, els residus i la mobilitat, el compromís ètic i cívic amb les lleis mediambientals, la promoció del consum responsable, la cura del patrimoni natural, el respecte per la diversitat etnicocultural, el servei a la comunitat i la protecció dels animals. Aquesta competència fa referència a la capacitat dels i les alumnes per adquirir un compromís ètic amb la sostenibilitat i la cura del planeta. Un pas previ i imprescindible per al desenvolupament d'aquest compromís, és el coneixement de les relacions sistèmiques d'interdependència, ecodependència i interconnexió que les nostres formes de vida guarden entre elles i respecte a l'entorn.

El reconeixement i l'expressió d'una sèrie adequada d'actituds afectives, tant pel que fa a un mateix com pel que fa als altres i a la natura, constitueix la finalitat principal de l'educació emocional, imprescindible per formar persones equilibrades i capaces de mantenir relacions plenes i satisfactòries amb els altres i amb l'entorn. L'alumnat ha de reconèixer, prendre consciència i gestionar adequadament el complex camp de les emocions i sentiments. La vivència i expressió assertiva i compartida d'emocions i sentiments pot donar-se en múltiples contextos relatius a situacions quotidianes, a dilemes morals i als de l'experiència estètica, entre d'altres. Les activitats per desenvolupar aquesta competència poden integrar-se a la perfecció en gairebé qualsevol tipus de procés que fomenti la creativitat, el diàleg, la reflexió i el judici autònom. L'objectiu és que l'alumnat aprengui a reconèixer, avaluar i gestionar les seves pròpies emocions, així com a comprendre i respectar les dels altres, reflexionant sobre el significat d'aquestes emocions. La gestió de les emocions pròpies va estretament lligada a la valoració que cadascú fa d'un mateix, és a dir, de l'autoestima. Assolir una ajustada autoestima determinarà, en un alt grau, la formació de l'esfera personal de l'alumnat de forma equilibrada i tindrà un impacte directe en la disponibilitat dels recursos pertinents per gaudir d'un benestar emocional i per actuar en el seu context de forma respectuosa i proactiva. Aquesta competència manté una ferma vinculació amb la competència clau personal, social i d'aprendre a aprendre.