Física en 2.º Bachillerato · Illes Balears
Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 12 competencias, 34 criterios y 75 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 12 competencias específicas
- 34 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Física en 2.º Bachillerato.
Contexto de 2.º Bachillerato
Curso EBAU: los criterios LOMLOE se aplican en paralelo a la preparación de la prueba de acceso a la universidad. La rúbrica del departamento debe reflejar tanto el currículo oficial como las exigencias específicas del modelo EBAU de la CCAA.
Retos típicos en 2.º Bachillerato:
- Compatibilizar evaluación LOMLOE competencial con preparación EBAU memorística.
- Ritmo de avance del temario muy acotado por la fecha de EBAU.
- Tensión entre profundidad y cobertura del temario.
- Calibración fina con los modelos EBAU publicados de la CCAA.
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Illes Balears
En Illes Balears rige actualmente Decret 33/2022, de 11 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para el Bachillerato dentro del marco del Real Decreto 243/2022 (Bachillerato).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.
Particularidades de Illes Balears
Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.
En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Física. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
Física
utilitzar les teories, principis i lleis que regeixen els processos fisics mes importants, considerant-ne la base experimental i desenvolupament matemàtic en la resolució de problemes, per reconèixer la física com una ciència rellevant implicada en el desenvolupament de la tecnologia, l'economia, la societat i de la sostenibilitat ambiental. Utilitzar els principis, lleis i teories de la física requereix d'un ampli coneixement dels seus fonaments teòrics. Comprendre i descriure, a través de l'experimentació o la utilització de desenvolupaments matemàtics, les interaccions que es produeixen entre cossos i sistemes en la naturalesa permet, al seu torn, desenvolupar el pensament científic per a construir nou coneixement aplicat a la resolució de problemes en diferents contextos en els quals intervé la física. Això implica apreciar la física com un camp del saber amb importants implicacions en la tecnologia, l'economia, la societat i la sostenibilitat ambiental. D'aquesta forma, a partir de la comprensió de les implicacions de la física en altres camps de la vida quotidiana, s'aconsegueix formar-se una opinió fonamentada sobre les situacions que afecten cada context, la qual cosa és necessari per desenvolupar el pensament crític i l'actitud adequada per contribuir al progrés a través del coneixement científic adquirit, mitjançant l'aportació de solucions sostenibles
adoptar els models, teories i lleis acceptats de la fisica com a base d'estudi dels sistemes naturals i predir la seva evolució per inferir solucions generals als problemes quotidians relacionats amb les aplicacions pràctiques demandades per la societat en el camp tecnològic, industrial i biosanitari. L'estudi de la física, com a ciència de la naturalesa, ha de proveir la competència per analitzar fenòmens que es produeixen en l'entorn natural. Per a això, és necessari adoptar els models, teories i lleis que formen els pilars fonamentals d'aquest camp de coneixement i que al seu torn permeten predir l'evolució dels sistemes i objectes naturals.
Ver descripción detallada del decreto
Al mateix temps, aquesta adopció es produeix quan es relacionen els fenòmens observats en situacions quotidianes amb els fonaments i principis de la física. Així, a partir de l'anàlisi de diverses situacions particulars s'aprèn a inferir solucions generals als problemes quotidians, que poden redundar en aplicacions pràctiques necessàries per a la societat i que donaran lloc a productes i beneficis a través del desenvolupament des del camp tecnològic, industrial o biosanitari. CC4.
utilitzar el llenguatge de la fisica amb la formulacio matematica dels seus principis, magnituds, unitats, equacions, etc., per establir la comunicació adequada entre diferents comunitats científiques i com a eina fonamental en la recerca. El desenvolupament d'aquesta competència específica pretén traslladar als alumnes un conjunt de criteris per a l'ús de formalismes amb base científica, amb la finalitat de poder plantejar i discutir adequadament la resolució de problemes de física i discutir les seves aplicacions en el món que els envolta. A més, es pretén que valorin la universalitat del llenguatge matemàtic i la seva formulació per a intercanviar plantejaments físics i les seves resolucions en diferents entorns i mitjans. Integrar els alumnes en la participació col·laborativa amb la comunitat científica requereix d'un codi específic, rigorós i comú que asseguri la claredat dels missatges que s'intercanvien entre els seus membres. De la mateixa manera, amb aquesta competència específica es pretén atendre la demanda dels avenços tecnològics tenint en compte la conservació del medi ambient
utilitzar de manera autonoma, eficient, critica i responsable recursos en diferents formats, plataformes digitals d'informació i de comunicació en el treball individual i col·lectiu per al foment de la creativitat mitjançant la producció i l'intercanvi de materials científics i divulgatius que facilitin acostar la física a la societat com un camp de coneixements accessible. Entre les destreses que han d'adquirir-se en els nous contextos d'ensenyament i aprenentatge actuals es troba la d'utilitzar plataformes i entorns virtuals d'aprenentatge. Aquestes plataformes serveixen de repositori de recursos i materials de diferent tipus i en diferent format i són útils per a l'aprenentatge de la física, com també mitjans per a l'aprenentatge individual i social. És necessari, doncs, utilitzar aquests recursos de manera autònoma i eficient per a facilitar l'aprenentatge autoregulat i, alhora, ser responsable en les interaccions amb altres estudiants i amb els professors.
Ver descripción detallada del decreto
Al mateix temps, la producció i l'intercanvi de materials científics i divulgatius permeten acostar la física de manera creativa a la societat i presentar-la com un camp de coneixements accessible. CD3, CPSAA4.
aplicar tecniques de treball i indagacio propies de la fisica, com tambe l'experimentacio, el raonament logicomatemàtic i la cooperació en la resolució de problemes i la interpretació de situacions relacionades, per posar en valor el paper de la física en una societat basada en valors ètics i sostenibles. Les ciències de la naturalesa tenen un caràcter experimental intrínsec. Un dels principals objectius de qualsevol d'aquestes disciplines científiques és l'explicació dels fenòmens naturals, la qual cosa permet formular teories i lleis per a la seva aplicació en diferents sistemes.
Ver descripción detallada del decreto
El cas de la física no és diferent i és rellevant traslladar als alumnes la curiositat pels fenòmens que succeeixen en el seu entorn i en diferents escales. Hi ha processos físics quotidians que són reproduïbles fàcilment i poden ser explicats i descrits amb base en els principis i lleis de la física. També hi ha processos que, fins i tot no sent reproduïbles, estan presents en l'entorn natural de forma generalitzada i gràcies als laboratoris virtuals es poden simular per aproximar-se més fàcilment a estudiar-los. El treball experimental constitueix un conjunt d'etapes que fomenten la col·laboració i l'intercanvi d'informació, ambdues molt necessàries en els camps de recerca actuals. Per a això, s'ha de fomentar en el seu desenvolupament l'experimentació i estimació dels errors, la utilització de diferents fonts documentals en diversos idiomes i l'ús de recursos tecnològics. Finalment, s'ha de plasmar la informació en informes que recullin tot aquest procés, la qual cosa permetria als estudiants formar, en un futur, part de la comunitat científica. CE3.
reconeixer i analitzar el caracter multidisciplinari de la fisica, considerant el seu rellevant recorregut històric i les seves contribucions a l'avenç del coneixement científic com un procés en contínua evolució i innovació, per establir les bases de coneixement i relació amb altres disciplines científiques. La física constitueix una ciència profundament implicada en diferents àmbits de les nostres vides quotidianes i que, per tant, forma part clau del desenvolupament científic, tecnològic i industrial. L'adequada aplicació dels seus principis i lleis permet la resolució de diversos problemes basats en els mateixos coneixements i l'aplicació de plantejaments similars als estudiats en diverses situacions mostra la universalitat d'aquesta ciència. Els coneixements i aplicacions de la física formen, juntament amb els d'altres ciències com les matemàtiques o la tecnologia, un sistema simbiòtic les aportacions del qual es beneficien mútuament. La necessitat de formalitzar experiments per verificar els estudis implica un incentiu en el desenvolupament tecnològic i viceversa, el progrés de la tecnologia il·lumina nous descobriments que necessiten explicació a través de les ciències bàsiques com la física. La col·laboració entre diferents comunitats científiques expertes en diverses disciplines és imprescindible en tot aquest desenvolupament
Química
comprendre, descriure i aplicar els fonaments dels processos quimics mes importants, atenent la seva base experimental i als fenòmens que descriuen, per reconèixer el paper rellevant de la química en el desenvolupament de la societat. La química, com a disciplina de les ciències naturals, tracta de descobrir a través dels procediments científics quins són els perquès últims dels fenòmens que ocorren en la naturalesa i de donar-los una explicació plausible a partir de les lleis científiques que els regeixen. A més, aquesta disciplina té una important base experimental que la converteix en una ciència versàtil i d'especial rellevància per a la formació clau dels alumnes que opti per continuar la seva formació en itineraris científics, tecnològics o sanitaris. Amb el desenvolupament d'aquesta competència específica es pretén que els alumnes comprenguin també que la química és una ciència viva, les repercussions de la qual no sols han estat importants en el passat, sinó que també suposen una contribució important per millorar la societat present i futura. A través de les diferents branques de la química, els alumnes seran capaços de descobrir quines són les seves aportacions més rellevants en la tecnologia, l'economia, la societat i el medi ambient. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica:
adoptar els models i lleis de la quimica acceptats com a base d'estudi de les propietats dels sistemes materials, per inferir solucions generals als problemes quotidians relacionats amb les aplicacions pràctiques de la química i les seves repercussions en el medi ambient. La ciència química constitueix un cos de coneixement racional, coherent i complet, les lleis i les teories del qual es fonamenten en principis bàsics i observacions experimentals. No obstant això, seria insuficient que els alumnes aprenguin química només en aquest aspecte. És necessari demostrar que el model coherent de la naturalesa que es presenta en aquesta ciència és vàlid a través del contacte amb situacions quotidianes i amb les preguntes que sorgeixen de l'observació de la realitat. Així, els alumnes que estudiïn aquesta disciplina han de ser capaços d'identificar els principis bàsics de la química que justifiquen que els sistemes materials tinguin determinades propietats i aplicacions sobre la base de la seva composició i que existeix una base fonamental de caràcter químic en el fons de cadascuna de les qüestions mediambientals actuals i, sobretot, en les idees i mètodes per solucionar els problemes que s'hi relacionen. Només des del coneixement profund de la base química de la naturalesa de la matèria i dels canvis que l'afecten es podran trobar respostes i solucions efectives a qüestions reals i pràctiques, tal com es presenten a través de la nostra percepció o es formulen en els mitjans de comunicació. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica:
utilitzar amb correccio els codis del llenguatge quimic (nomenclatura quimica, unitats, equacions, etc.), aplicant les seves regles específiques, per emprar-los com a base de la comunicació adequada entre diferents comunitats científiques i com a eina fonamental en la recerca d'aquesta ciència. La química utilitza llenguatges amb codis molt específics i és necessari conèixer-los per treballar en aquesta disciplina i establir relacions de comunicació efectiva entre els membres de la comunitat científica. En un sentit ampli, aquesta competència no s'enfoca exclusivament a utilitzar de manera correcta les normes de la IUPAC per nomenar i formular, sinó que també fa al·lusió a totes les eines que una situació relacionada amb la química pot requerir, com, per exemple, les eines matemàtiques que es refereixen a equacions i operacions, o els sistemes d'unitats i les conversions adequades en ells. El maneig correcte de dades i informació relacionades amb la química, qualsevol sigui el format en què es proporcionin, és fonamental, per exemple, per interpretar i resoldre problemes, elaborar correctament informes científics i recerques, executar pràctiques de laboratori, o resoldre exercicis. A causa d'això, aquesta competència específica suposa un suport molt important per a la ciència en general i per a la química en particular. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica:
reconeixer la importancia de l'us responsable dels productes i processos quimics, elaborant arguments informats sobre la influència positiva que la química té sobre la societat actual, per contribuir a superar les connotacions negatives que en moltes ocasions s'atribueixen al terme químic. Existeix la idea generalitzada en la societat, potser influïda pels mitjans de comunicació – especialment en els relacionats amb la publicitat de certs productes– que els productes químics i la química en general, són perjudicials per a la salut i el medi ambient.
Ver descripción detallada del decreto
Aquesta creença se sustenta, en la majoria d'ocasions, en la falta d'informació i d'alfabetització científica de la població. Els alumnes que estudien química han de ser conscient que els principis fonamentals que expliquen el funcionament de l'univers tenen una base científica, com també ser capaços d'explicar que les substàncies i processos naturals es poden descriure i justificar a partir dels conceptes d'aquesta ciència. A més d'això, les idees apreses i practicades en aquesta etapa els han de capacitar per argumentar i explicar els beneficis que el progrés de la química ha tingut sobre el benestar de la societat i que els problemes que de vegades comporten aquests avenços són causats per l'ocupació negligent, desinformada, interessada o irresponsable dels productes i processos que ha generat el desenvolupament de la ciència i la tecnologia. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica: STEM1, STEM5, CPSAA5, CE2.
aplicar tecniques de treball propies de les ciencies experimentals i el raonament logicomatemàtic en la resolució de problemes de química i en la interpretació de situacions relacionades, valorant la importància de la cooperació, per posar en valor el paper de la química en una societat basada en valors ètics i sostenibles. En tota activitat científica la col·laboració entre diferents individus i entitats és fonamental per aconseguir el progrés científic. Treballar en equip, utilitzar amb solvència eines digitals i recursos variats i compartir els resultats dels estudis –respectant-ne sempre l'atribució– repercuteix en el creixement notable de la recerca científica, perquè l'avenç és cooperatiu. Que hi hagi una aposta ferma per la millora de la recerca científica, amb homes i dones que vulguin dedicar-s'hi per vocació, és molt important per a la nostra societat actual perquè implica la millora de la qualitat de vida, la tecnologia i la salut, entre altres.
Ver descripción detallada del decreto
El desenvolupament d'aquesta competència específica persegueix que els alumnes s'habituïn des d'aquesta etapa a treballar d'acord amb els principis bàsics que es posen en pràctica en les ciències experimentals i desenvolupin afinitat per la ciència, per les persones que s'hi dediquen i per les entitats que la duen a terme i que treballen per vèncer les desigualtats de gènere, orientació, creença, etc. Al seu torn, adquirir destreses en l'ús del raonament científic els dóna la capacitat d'interpretar i resoldre situacions problemàtiques en diferents contextos de la recerca, el món laboral i la seva realitat quotidiana. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica: STEM1, STEM2, STEM3, CD1, CD2, CD3, CD5.
reconeixer i analitzar la quimica com una area de coneixement multidisciplinari i versàtil, posant de manifest les relacions amb altres ciències i camps de coneixement, per realitzar a través d'aquesta una aproximació holística al coneixement científic i global. No és possible comprendre profundament els conceptes fonamentals de la química sense conèixer les lleis i les teories d'altres camps de la ciència que s'hi relacionen. De la mateixa manera, és necessari aplicar les idees bàsiques de la química per entendre els fonaments d'altres disciplines disciplina científica aïllada i les contribucions de la química al desenvolupament d'altres ciències i camps de coneixement (i viceversa) són imprescindibles per al progrés global de la ciència, la tecnologia i la societat. Perquè els alumnes arribin a ser competents, han de desenvolupar el seu aprenentatge a través de l'estudi experimental i l'observació de situacions en les quals es posi de manifest aquesta relació interdisciplinària, l'aplicació d'eines tecnològiques en la indagació i l'experimentació i l'ús d'eines matemàtiques i el raonament lògic en la resolució de problemes propis de la química.
Ver descripción detallada del decreto
Aquesta base de caràcter interdisciplinari i holístic que és inherent a la química proporciona als alumnes que l'estudien uns fonaments adequats perquè puguin continuar estudis en diferents branques de coneixement i a través de diferents itineraris formatius, la qual cosa contribueix de manera eficient a la formació de persones competents. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica: STEM4, CPSAA3.2, CC4.
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
Física
-
CA1.1
Reconèixer la rellevància de la física en el desenvolupament de la ciència, la tecnologia, l'economia, la societat i la sostenibilitat ambiental i emprar adequadament els fonaments científics relatius a aquests àmbits. Identificar i explicar la importància dels principis fonamentals que regeixen els processos físics més importants en el desenvolupament de la ciència, la tecnologia, l'economia, la societat i la sostenibilitat ambiental al llarg de la història.
-
CA1.2
Resoldre problemes de manera experimental i analítica, utilitzant principis, lleis i teories de la física. Aplicar principis, lleis i teories de la física per resoldre problemes experimentals i analítics, amb precisió en l'ús de mètodes matemàtics i científics i fent servir eines tradicionals o digitals.
-
CA2.1
Analitzar i comprendre l'evolució dels sistemes naturals amb l'ús de models, lleis i teories de la física. Aplicar models, lleis i teories de la física per analitzar i explicar l'evolució de sistemes naturals i els factors que hi intervenen.
-
CA2.2
Inferir solucions a problemes generals a partir de l'anàlisi de situacions particulars i les variables de què depenen. Identificar variables i patrons en situacions concretes per extreure conclusions que siguin d'utilitat per plantejar solucions a problemes de caire general.
-
CA2.3
Conèixer aplicacions pràctiques i productes útils per a la societat en el camp tecnològic, industrial i biosanitari, analitzant-los sobre la base dels models, les lleis i les teories de la física. Analitzar aplicacions pràctiques i productes útils per a la societat en els camps tecnològic, industrial i biosanitari, relacionant-los amb models, lleis i teories de la física i reflexionar sobre el seu impacte ètic i sostenible.
-
CA3.1
Aplicar els principis, lleis i teories científiques en l'anàlisi crítica de processos físics de l'entorn, com els observats i els publicats en diferents mitjans de comunicació, analitzant, comprenent i explicant les causes que els produeixen. Analitzar de manera crítica processos físics reals i comunicats en diversos formats, utilitzant els principis, lleis i teories científiques per explicar-ne les causes.
-
CA3.2
Utilitzar de manera rigorosa les unitats de les variables físiques en diferents sistemes d'unitats, emprant correctament la seva notació i les seves equivalències, com també l'elaboració i interpretació adequada de gràfiques que relacionen variables físiques, possibilitant una comunicació efectiva amb tota la comunitat científica. Utilitzar amb rigor el llenguatge físic i les eines matemàtiques pròpies de la física (equacions, unitats, xifres significatives, notació científica, etc.). Elaborar i interpretar de forma adequada gràfics que relacionen variables físiques per aconseguir una comunicació efectiva de tota la comunitat científica.
-
CA3.3
Expressar de forma adequada els resultats i argumentar les solucions obtingudes en la resolució dels exercicis i problemes que es plantegen, tant a través de situacions reals o com ideals. Expressar de forma adequada els resultats i argumentant les solucions obtingudes en la resolució dels exercicis i problemes que es plantegen, tant a través de situacions reals o com ideals.
-
CA4.1
Consultar, elaborar i intercanviar materials científics i divulgatius en diferents formats amb altres membres de l'entorn d'aprenentatge, utilitzant de manera autònoma i eficient plataformes digitals. Utilitzar de manera autònoma i eficient plataformes digitals per consultar, crear i compartir materials científics i divulgatius en diferents formats per promoure l'intercanvi d'informació amb altres membres de l'entorn d'aprenentatge i fomentar la creativitat.
-
CA4.2
Usar de manera crítica, ètica i responsable mitjans de comunicació digitals i tradicionals com a manera d'enriquir l'aprenentatge i el treball individual i col·lectiu. Utilitzar de manera crítica i ètica els mitjans de comunicació digitals i tradicionals per enriquir l'aprenentatge i el treball individual i col·lectiu.
-
CA5.1
Obtenir relacions entre variables físiques, mesurant i tractant les dades experimentals, determinant els errors i utilitzant sistemes de representació gràfica. Obtenir relacions entre variables físiques mesurant i tractant les dades experimentals, determinant els errors i utilitzant sistemes de representació gràfica.
-
CA5.2
Reproduir en laboratoris, reals o virtuals, determinats processos físics modificant les variables que els condicionen, considerant els principis, lleis o teories implicats, generar l'informe corresponent amb format adequat incloent-hi argumentacions, conclusions, taules de dades, gràfiques i referències bibliogràfiques. Simular o reproduir processos físics en laboratoris, reals o virtuals, ajustant les variables segons els principis, lleis o teories físiques que s'apliquin i elaborar informes complets amb conclusions justificades, taules de dades, gràfics i referències bibliogràfiques.
-
CA5.3
Valorar la física mitjançant el debat de forma fonamentada sobre els seus avenços i la implicació en la societat des del punt de vista de l'ètica i de la sostenibilitat. Debatre i reflexionar de manera fonamentada sobre els avenços de la física, analitzant-ne la contribució a la societat des d'una perspectiva ètica i sostenible.
-
CA6.1
Identificar els principals avenços científics relacionats amb la física que han contribuït a la formulació de les lleis i teories acceptades actualment en el conjunt de les disciplines científiques, com les fases per a l'enteniment de les metodologies de la ciència, la seva evolució constant i la seva universalitat. Analitzar els principals avenços científics en física, identificant-ne les etapes, les metodologies utilitzades i la seva contribució a l'evolució i universalitat del coneixement científic.
-
CA6.2
Reconèixer el caràcter multidisciplinari de la ciència, les contribucions d'unes disciplines en altres i establir relacions entre la física i la química, la biologia, la geologia o les matemàtiques. Establir connexions entre la física i altres disciplines científiques, com la química, la biologia o les matemàtiques, per destacar el caràcter multidisciplinari de la ciència i el seu impacte en l'avenç tecnològic i social.
Química
-
CA1.1
Reconèixer la importància de la química i les seves connexions amb altres àrees en el desenvolupament de la societat, el progrés de la ciència, la tecnologia, l'economia i el desenvolupament sostenible respectuós amb el medi ambient, identificant els avenços en el camp de la química que han estat fonamentals en aquests aspectes. Reconèixer la importància de la química com també les connexions amb altres àrees en el desenvolupament de la societat el progrés de la ciència, la tecnologia, l'economia i el desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi ambient, identificant els avenços en el camp de la química que han estat fonamentals en aquests aspectes.
-
CA1.2
Descriure els principals processos químics que succeeixen en l'entorn i les propietats dels sistemes materials a partir dels coneixements, destreses i actituds propis de les diferents branques de la química. Descriure i interpretar els principals processos químics que succeeixen en l'entorn (reaccions d'equilibri, àcid-base, reacciones d'oxidació-reducció i reaccions de composts orgànics) i les propietats dels sistemes materials aplicant les destreses, coneixements i actituds pròpies de la química.
-
CA1.3
Reconèixer la naturalesa experimental i interdisciplinària de la química i la seva influència en la recerca científica i en els àmbits econòmic i laboral actuals, considerant els fets empírics i les seves aplicacions en altres camps del coneixement i l'activitat humana. Reconèixer la naturalesa interdisciplinària i experimental de la química, a partir de fets empírics i la seva influència en la investigació científica. Considerar la importància de la química en els aspectes econòmics i laborals com també l'aplicació en altres disciplines i en l'activitat humana.
-
CA2.1
Relacionar els principis de la química amb els principals problemes de l'actualitat associats al desenvolupament de la ciència i la tecnologia, analitzant com es comuniquen a través dels mitjans de comunicació o són observats en l'experiència quotidiana. Analitzar amb actitud crítica com es comuniquen en els mitjans de comunicació o com s'observen en l'experiència quotidiana els principals problemes de l'actualitat associats a la tecnologia i la ciència relacionats amb la química.
-
CA2.2
Reconèixer i comunicar que les bases de la química constitueixen un cos de coneixement imprescindible en un marc contextual d'estudi i discussió de qüestions significatives en els àmbits social, econòmic, polític i ètic identificant la presència i influència d'aquestes bases en aquests àmbits. Identificar i comunicar la presència de la química en qüestions significatives dels àmbits social, econòmic, polític i ètic establint discussions argumentades.
-
CA2.3
Aplicar de manera informada, coherent i raonada els models i lleis de la química, explicant i predient les conseqüències d'experiments, fenòmens naturals, processos industrials i descobriments científics. Aplicar de manera informada, coherent i raonada els models i lleis de la química, explicant i predient les conseqüències d'experiments, fenòmens naturals, processos industrials i descobriments científics.
-
CA3.1
Utilitzar correctament les normes de nomenclatura de la IUPAC com a base d'un llenguatge universal per a la química que permeti la comunicació efectiva en tota la comunitat científica, aplicant aquestes normes al reconeixement i l'escriptura de fórmules i noms de diferents espècies químiques. Aplicar correctament les normes de nomenclatura IUPAC en l'escriptura de fórmules i noms de diferents espècies químiques com a base del llenguatge universal que permet la comunicació efectiva amb tota la comunitat educativa.
-
CA3.2
Emprar amb rigor eines matemàtiques per donar suport al desenvolupament del pensament científic que s'aconsegueix amb l'estudi de la química, aplicant aquestes eines en la resolució de problemes usant equacions, unitats, operacions, etc. Aplicar amb rigor les eines matemàtiques en la resolució de problemes utilitzant equacions, unitats, operacions algebraiques, etc. reconeixent el desenvolupament científic al qual s'arriba amb la química.
-
CA3.3
Practicar i fer respectar les normes de seguretat relacionades amb la manipulació de substàncies químiques en el laboratori i en altres entorns, com també els procediments per a la correcta gestió i eliminació dels residus, utilitzant correctament els codis de comunicació característics de la química. Valorar, posar en pràctica i promoure les normes de seguretat relacionades amb la manipulació de productes químics i actuar correctament en la gestió i l'eliminació d'aquests. Utilitzar correctament els codis de comunicació de la química.
-
CA4.1
Analitzar la composició química dels sistemes materials que es troben en l'entorn més pròxim, en el medi natural i en l'entorn industrial i tecnològic, demostrant que les seves propietats, aplicacions i beneficis estan basats en els principis de la química. Analitzar la composició química de la matèria que es troba en diferents entorns pròxims com el medi natural, industrial i tecnològic. Demostrar el fet de que les propietats, aplicacions i beneficis dels composts químics estan basats en els principis de la química.
-
CA4.2
Argumentar de manera informada, aplicant les teories i les lleis de la química, que els efectes negatius de determinades substàncies en l'ambient i en la salut es deuen al mal ús que es fa d'aquests productes o negligència i no a la ciència química en sí. Aplicar les lleis i teories de la química per argumentar raonadament que els efectes negatius en el medi ambient i en la salut de certes substàncies és per l'ús negligent i no al producte químic en sí, per desestigmatitzar la ciència química.
-
CA4.3
Explicar, emprant els coneixements científics adequats, quins són els beneficis dels nombrosos productes de la tecnologia química i com el seu ús i aplicació han contribuït al progrés de la societat. Emprar els coneixements científics i en especial els de química per explicar els beneficis dels productes de la tecnologia química i com l'ús i aplicacions d'aquests ha contribuït al progrés i benestar de la societat.
-
CA5.1
Reconèixer la important contribució en la química del treball col·laboratiu entre especialistes de diferents disciplines científiques posant en relleu les connexions entre les lleis i teories pròpies de cada una. Analitzar la contribució del treball col·laboratiu de diferents disciplines científiques reconeixent la important contribució de la química. Reconèixer les connexions entre lleis i teories de diferents disciplines científiques.
-
CA5.2
Reconèixer l'aportació de la química al desenvolupament del pensament científic i a l'autonomia de pensament crític a través de la posada en pràctica de les metodologies de treball pròpies de les disciplines científiques. Reconèixer les aportacions de la química en la ciència. Posar en pràctica el mètode científic, l'autonomia i el pensament crític.
-
CA5.3
Resoldre problemes relacionats amb la química i estudiar situacions relacionades amb aquesta ciència, tot reconeixent la importància de la contribució particular de cada membre de l'equip i la diversitat de pensament i consolidant habilitats socials positives en el si d'equips de treball. Resoldre i estudiar problemes i situacions relacionats amb la química de forma col·laborativa. Reconèixer la importància de cada membre de l'equip, valorant la diversitat de pensament i consolidant les habilitats socials positives en el sí dels equips.
-
CA5.4
Representar i visualitzar de manera eficient els conceptes de química que presentin majors dificultats utilitzant eines digitals i recursos variats, incloent experiències de laboratori real i virtual. Utilitzar eines i recursos variats (com laboratori virtual) per visualitzar i representar els conceptes químics que presenten més dificultat.
-
CA6.1
Explicar i raonar els conceptes fonamentals que es troben en la base de la química aplicant els conceptes, lleis i teories d'altres disciplines científiques (especialment de la física) a través de l'experimentació i la indagació. Explicar i raonar els conceptes fonamentals de la química aplicant els conceptes, lleis i teories d'altres disciplines científiques (física, biologia, etc.) a través del treball experimental i la recerca.
-
CA6.2
Deduir les idees fonamentals d'altres disciplines científiques (per exemple, la biologia o la tecnologia) per mitjà de la relació entre els seus continguts bàsics i les lleis i teories que són pròpies de la química. Relacionar els continguts bàsics, lleis i teories propis de la química amb les idees d'altres disciplines com la biologia, la física, la tecnologia, etc.
-
CA6.3
Solucionar problemes i qüestions que són característics de la química utilitzant les eines proveïdes per les matemàtiques i la tecnologia, reconeixent així la relació entre els fenòmens experimentals i naturals i els conceptes propis d'aquesta disciplina. Solucionar problemes i qüestions de la química utilitzant eines proveïdes per les matemàtiques i la tecnologia, reconeixent així la relació entre els fenòmens experimentals i naturals amb els conceptes propis d'aquesta disciplina.
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Física
Saberes básicos del decreto
8 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Determinació, a través del càlcul vectorial, del camp gravitatori produït per un sistema de masses. Efectes sobre les variables cinemàtiques i dinàmiques d' objectes immersos en el camp
-
1.2
Camp gravitatori. Intensitat de camp gravitatori creat per una massa. Relació amb l'acceleració de la gravetat dels planetes
-
1.3
Determinació, a través del càlcul vectorial, del camp gravitatori produït per un sistema de masses. Efectes sobre les variables cinemàtiques i dinàmiques d'objectes immersos en el camp
-
1.4
Determinació del treball del camp gravitatori (camp conservatiu) a partir de l'energia potencial gravitatòria i el potencial gravitatori
-
1.5
Línies de camp gravitatori i superfícies equipotencials. Moment angular d'un objecte en un camp gravitatori: càlcul, relació amb les forces centrals i aplicació de la seva conservació en l'estudi del seu moviment Energia mecànica d'un objecte sotmès a un camp gravitatori: deducció del tipus de moviment que té, càlcul del treball o els balanços energètics existents en desplaçaments entre diferents posicions, velocitats i tipus de trajectòries
-
1.6
Energia mecànica d'un objecte sotmès a un camp gravitatori. Determinació del tipus de moviment d'un cos pel valor de l'energia mecànica. Càlcul del treball o els balanços energètics existents en desplaçaments entre diferents posicions, velocitats i tipus de trajectòries
-
1.7
Lleis que es verifiquen en el moviment planetari i extrapolació al moviment de satèl·lits i cossos celestes. Llei de Gravitació Universal: estudi de la força gravitatòria com a força central i conservativa. Lleis de Kepler: relació amb la Llei de Gravitació Universal i amb la conservació del moment angular. Aplicació de les lleis a problemes de càlcul per a l'estudi de moviment orbital de planetes, satèl·lits i altres cossos celestes
-
1.8
Introducció a la cosmologia i l'astrofísica com a aplicació del camp gravitatori. Implicació de la física en l'evolució d'objectes astronòmics, del coneixement de l'univers i repercussió de la recerca en aquests àmbits en la indústria, la tecnologia, l'economia i en la societat. Valoració de les aportacions d'institucions i observatoris de les Illes Balears
Saberes básicos del decreto
7 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Camps elèctric i magnètic: tractament vectorial, determinació de les variables cinemàtiques i dinàmiques de càrregues elèctriques lliures en presència d'aquests camps. Fenòmens naturals i aplicacions tecnològiques en què s'aprecien aquests efectes
-
2.2
Energia d'una distribució de càrregues estàtiques: magnituds que es modifiquen i que romanen constants amb el desplaçament de càrregues lliures entre punts de potencial elèctric diferent
-
2.3
Camp elèctric. Llei de Coulomb. Estudi de la força elèctrica com a força central i conservativa. Determinació, a través del càlcul vectorial, del camp elèctric produït per un sistema de càrregues. Determinació del treball del camp elèctric (camp conservatiu) a partir de l'energia potencial elèctrica i el potencial elèctric. Línies de camp elèctric i superfícies equipotencials. Moviment de partícules carregades en un camp elèctric. Efectes sobre les variables cinemàtiques i dinàmiques de càrregues lliures dins del camp. Magnituds que es modifiquen i que romanen constants amb el desplaçament de càrregues lliures entre punts de potencial elèctric diferent. Intensitat del camp elèctric creat per distribucions de càrregues continues: càlcul i interpretació del flux de camp elèctric. Aplicació a conductors esfèrics. Aplicacions del camp elèctric a l'estudi de fenòmens naturals i aplicacions tecnològiques
-
2.4
Camp magnètic. Camp magnètic creat per imants i pel moviment de càrregues (experiment d'Oersted). Representació de les línies de camp magnètic (imants, camp magnètic terrestre, etc.). Camps magnètics generats per fils amb corrent elèctric en diferents configuracions geomètriques: rectilinis, espires, solenoides o toroides
-
2.5
Efecte del camp magnètic sobre càrregues lliures en moviment. Estudi dels seus efectes sobre les magnituds cinemàtiques i dinàmiques. Aplicacions a l'estudi de fenòmens naturals i aplicacions tecnològiques
-
2.6
Inducció electromagnètica. Flux magnètic. Lleis de Faraday-Henry i de Lenz
-
2.7
Generació de la força electromotriu: funcionament de motors, generadors i transformadors a partir de sistemes en què es produeix una variació del flux magnètic
Saberes básicos del decreto
6 saberes básicos en este bloque
-
3.1
Moviment oscil·latori (MHS). Variables cinemàtiques d'un cos oscil·lant. Representació gràfica. Energia cinètica i potencial del moviment harmònic simple. Conservació de l'energia en aquests sistemes
-
3.2
Moviment ondulatori: gràfiques d'oscil·lació en funció de la posició i del temps, equació d'ona que el descriu i relació amb el moviment harmònic simple. Diferents tipus de moviments ondulatoris en la naturalesa
-
3.3
Moviment ondulatori (ones). Concepte d'ona i tipus d'ona. Exemples d'ones a la naturalesa. Equació matemàtica d'una ona harmònica i relació amb el moviment harmònic simple. Gràfiques d'oscil·lació en funció de la posició i del temps. Propagació de les ones i fenòmens ondulatoris. Situacions i contextos naturals en els quals es posen de manifest diferents fenòmens ondulatoris i aplicacions. Ones sonores i les seves qualitats: nivell d'intensitat sonora. Canvis en les propietats de les ones sonores en funció del desplaçament de l'emissor i receptor (efecte Doppler)
-
3.4
Naturalesa de la llum: controvèrsies i debats històrics. La llum com a ona electromagnètica. Espectre electromagnètic
-
3.5
Llum i òptica geomètrica. Evolució històrica de les teories interpretatives de la llum. La llum com a ona electromagnètica: l'espectre electromagnètic. Propagació de la llum entre mitjans amb diferent índex de refracció: llei de Snell, angle límit i reflexió total
-
3.6
Formació d'imatges en diferents sistemes òptics: miralls plans i esfèrics i lents primes. Determinació gràfica i analítica d'imatges seguint el criteri europeu o DIN. Aplicacions: cristal·lí, lupa, telescopi, etc
Saberes básicos del decreto
6 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Principis fonamentals de la relativitat especial i les seves conseqüències. Experiment de Michelson i Morley
-
4.2
Postulats d'Einstein de la relativitat especial. Contracció de la longitud i dilatació del temps. Energia i massa relativistes
-
4.3
Principis de física quàntica. Dualitat ona-corpuscle i quantització. Hipòtesi de De Broglie i de Planck. Efecte fotoelèctric. Principi d'incertesa formulat sobre la base del temps i l'energia
-
4.4
Principis de física de partícules. Model estàndard en la física de partícules. Classificacions de les partícules fonamentals. Les interaccions fonamentals com a processos d'intercanvi de partícules (bosons). Acceleradors de partícules
-
4.5
Nuclis atòmics i estabilitat d'isòtops. Radioactivitat natural i altres processos nuclears. Aplicacions en els camps de l'enginyeria, la tecnologia i la salut
-
4.6
Principis de física nuclear. Radioactivitat natural i altres processos nuclears. Tipus de radiacions i desintegració radioactiva. Nucli atòmic i estabilitat d'isòtops. Cinètica de la desintegració radioactiva. Riscs i aplicacions en els camps de l'enginyeria, la tecnologia i la salut
Química
Saberes básicos del decreto
14 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Els espectres atòmics com a responsables de la necessitat de la revisió del model atòmic. Rellevància d'aquest fenomen en el context del desenvolupament històric del model atòmic
-
1.2
Interpretació dels espectres d'emissió i absorció dels elements. Relació amb l'estructura electrònica de l'àtom
-
1.3
Hipòtesi de Planck i efecte fotoelèctric. Principis quàntics de l'estructura atòmica
-
1.4
Relació entre el fenomen dels espectres atòmics i la quantització de l'energia. Limitacions del model de Bohr. Del model de Bohr als models mecanicoquàntics: necessitat d'una estructura electrònica en diferents nivells
-
1.5
Principi d'incertesa d'Heisenberg i doble naturalesa ona-corpuscle de l'electró
-
1.6
Naturalesa probabilística del concepte d'orbital
-
1.7
Números quàntics i principi d'exclusió de Pauli. Estructura electrònica de l'àtom. Utilització del diagrama de Moeller i principi d'Aufbau per escriure la configuració electrònica dels elements químics. Principi de màxima multiplicitat de Hund. Taula periòdica i propietats dels àtoms
-
1.8
Naturalesa experimental de l'origen de la taula periòdica quant a l'agrupament dels elements segons les seves propietats. La teoria atòmica actual i la seva relació amb les lleis experimentals observades
-
1.9
Posició d'un element en la taula periòdica a partir de la seva configuració electrònica
-
1.10
Tendències periòdiques. Aplicació a la predicció dels valors de les propietats dels elements de la taula a partir de la seva posició en aquesta: radi atòmic, energia d'ionització, afinitat electrònica, electronegativitat
-
1.11
Tipus d'enllaç químic a partir de les característiques dels elements individuals que ho formen. Energia implicada en la formació de molècules, de cristalls i d'estructures macroscòpiques. Energia reticular. Cicle de Born-Haber. Càlcul de l'energia intercanviada en la formació de cristalls iònics. Relació amb solubilitat, punts de fusió, duresa. Propietats de les substàncies químiques
-
1.12
Models de Lewis, TRPECV i hibridació d'orbitals per explicar la geometria molecular i la polaritat
-
1.13
Models del núvol electrònic i la teoria de bandes per explicar les propietats característiques dels cristalls metàl·lics
-
1.14
Forces intermoleculars a partir de les característiques de l'enllaç químic, la geometria de les molècules i la seva polaritat. Propietats macroscòpiques de composts moleculars i les característiques dels cristalls covalents
Saberes básicos del decreto
5 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Primer principi de la termodinàmica: intercanvis d'energia entre sistemes a través de la calor i del treball
-
2.2
Equacions termoquímiques. Concepte d'entalpia de reacció. Processos endotèrmics i exotèrmics
-
2.3
Càlcul de la variació d'entalpia mitjançant la llei d'Hess, (a través de l'entalpia de formació estàndard o de les energies d'enllaç)
-
2.4
Segon principi de la termodinàmica. L'entropia com a magnitud que afecta l'espontaneïtat i irreversibilitat dels processos químics
-
2.5
Càlcul de l'energia de Gibbs de les reaccions químiques i espontaneïtat d'aquestes en funció de la temperatura del sistema
Saberes básicos del decreto
4 saberes básicos en este bloque
-
3.1
Teoria de les col·lisions com a model a escala microscòpica de les reaccions químiques. Conceptes de velocitat de reacció i energia d'activació
-
3.2
Influència de les condicions de reacció sobre la velocitat d'aquesta
-
3.3
Influència de la temperatura en la velocitat de reacció. Equació d'Arrhenius
-
3.4
Llei diferencial de la velocitat d'una reacció química i els ordres de reacció a partir de dades experimentals de velocitat de reacció
Saberes básicos del decreto
6 saberes básicos en este bloque
-
4.1
L'equilibri químic com a procés dinàmic: equacions de velocitat i aspectes termodinàmics. Expressió de la constant d'equilibri mitjançant la llei d'acció de masses
-
4.2
La constant d'equilibri de reaccions en les quals els reactius es trobin en diferent estat físic. Equilibris heterogenis
-
4.3
Quocient de reacció com a predicció del sentit d'evolució de l'equilibri
-
4.4
Càlcul de Kc i Kp i Relació entre KC i KP
-
4.5
Producte de solubilitat en equilibris heterogenis. Efecte ió comú
-
4.6
Principi de Le Châtelier i el quocient de reacció. Evolució de sistemes en equilibri a partir de la variació de les condicions de concentració, pressió, temperatura del sistema i addició d'un gas inert o catalitzador
Saberes básicos del decreto
7 saberes básicos en este bloque
-
5.1
Naturalesa àcida o bàsica d'una substància a partir de les teories d'Arrhenius i de Brønsted i Lowry
-
5.2
Àcids i bases fortes i febles. Grau de dissociació en dissolució aquosa
-
5.3
Equilibri d'autoionització de l'aigua
-
5.4
Càlcul de pH de dissolucions àcides i bàsiques fortes i febles. Expressió de les constants Ka i Kb
-
5.5
Concepte de parells àcid i base conjugats. Caràcter àcid o bàsic de dissolucions en les quals es produeix la hidròlisi d'una sal
-
5.6
Reaccions entre àcids i bases. Concepte de neutralització. Volumetries àcid-base
-
5.7
Àcids i bases rellevants a nivell industrial i de consum, amb especial incidència en el procés de la conservació del medi ambient
Saberes básicos del decreto
6 saberes básicos en este bloque
-
6.1
Estat d'oxidació. Espècies que es redueixen o oxiden en una reacció a partir de la variació del seu nombre d'oxidació
-
6.2
Mètode de l'ió-electró per ajustar equacions químiques d'oxidació-reducció. Medi àcid i bàsic
-
6.3
Càlculs estequiomètrics i volumetries redox
-
6.4
Potencial estàndard d'un parell redox. Espontaneïtat de processos químics i electroquímics que impliquin dos parells redox
-
6.5
Lleis de Faraday: quantitat de càrrega elèctrica i les quantitats de substància en un procés electroquímic. Càlculs estequiomètrics en cel·les electrolítiques
-
6.6
Reaccions d'oxidació i reducció en la fabricació i funcionament de bateries elèctriques, cel·les electrolítiques i piles de combustible, com també en la prevenció de la corrosió de metalls
Saberes básicos del decreto
2 saberes básicos en este bloque
-
7.1
Fórmules moleculars i desenvolupades de composts orgànics. Diferents tipus d'isomeria estructural (funcional, de cadena, de posició) i isòmers espacials d'un compost (carboni quiral, activitat òptica)
-
7.2
Models moleculars o tècniques de representació 3D de molècules. Isòmers espacials d'un compost i les seves propietats
Saberes básicos del decreto
2 saberes básicos en este bloque
-
8.1
Principals propietats químiques de les diferents funcions orgàniques. Comportament en dissolució o en reaccions químiques
-
8.2
Principals tipus de reaccions orgàniques. Productes de la reacció entre composts orgànics i les equacions químiques corresponents
Saberes básicos del decreto
2 saberes básicos en este bloque
-
9.1
Procés de formació dels polímers a partir dels seus corresponents monòmers. Estructura i propietats
-
9.2
Classificació dels polímers segons la seva naturalesa, estructura i composició. Aplicacions, propietats i riscs mediambientals associats
Rúbrica recomendada para Física
Una rúbrica equilibrada para Física en 2.º Bachillerato podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.
La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.
Errores frecuentes al evaluar Física
Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Física en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.
Evaluar solo cálculo numérico cuando el criterio LOMLOE pide razonamiento experimental y análisis de gráficas.
No exigir unidades coherentes en cada paso de la resolución (penalización proporcional, no absoluta).
Confundir el sentido físico del resultado con la corrección numérica (un valor matemáticamente correcto pero físicamente imposible no logra el criterio).
Olvidar la dimensión experimental (laboratorio, prácticas, informes) como criterio evaluable.
Penalizar el redondeo razonable cuando el criterio no especifica cifras significativas.
Ejemplo: cómo se evalúa un examen real
Un examen de Física puede incluir 4 problemas y 1 interpretación de gráfica experimental. Cada problema se evalúa por niveles en los criterios que toca: resolución con sentido físico, comunicación de unidades, razonamiento experimental.
En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 34 criterios, las 12 competencias específicas y los 75 saberes básicos de Física en 2.º Bachillerato para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Física 2.º Bachillerato en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Física en 2.º Bachillerato entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Illes Balears
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Física en 2.º Bachillerato
La misma materia y curso sin filtrar por CCAA
Corregir exámenes de Física con IA
Cómo Corrigiendo.es evalúa esta materia
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes