Física en 2.º Bachillerato · Cataluña

Al mateix temps, aquesta adopció es produeix quan es desenvolupa la capacitat de relacionar els fenòmens observats en situacions quotidianes amb els fonaments i principis de la física. Així, a partir de l'anàlisi de diverses situacions particulars s'adquireix la capacitat d'inferir solucions generals als problemes quotidians, que poden redundar en aplicacions pràctiques necessàries per a la societat i que donaran lloc a productes i beneficis a través del seu desenvolupament des del camp tecnològic, industrial o biosanitari.

El cas de la física no és diferent, i és rellevant traslladar als alumnes la curiositat pels fenòmens que succeeixen al seu entorn i en diferents escales. Hi ha processos físics quotidians que són reproduïbles fàcilment i poden ser explicats i descrits sobre la base de principis i lleis de la física. També hi ha processos que, encara que no siguin reproduïbles, són presents a l'entorn natural de manera generalitzada i gràcies als laboratoris virtuals es poden simular per aproximar-se més fàcilment a l'estudi. El treball experimental constitueix un conjunt d'etapes que fomenten la col·laboració i l'intercanvi d'informació, molt necessàries en els camps d'investigació actuals. Per això, cal fomentar l'experimentació i l'estimació dels errors, la utilització de diferents fonts documentals en diversos idiomes així com l'ús amb destresa i rigor dels recursos tecnològics disponibles. Finalment, cal plasmar la informació en informes que recullin tot aquest procés.

La física constitueix una ciència que està profundament implicada en diferents àmbits de les nostres vides quotidianes i que, per tant, forma part del desenvolupament científic, tecnològic i industrial. L'adequada aplicació dels seus principis i lleis permet la resolució de diversos problemes basats en els mateixos coneixements i la capacitat d'aplicar en situacions diferents plantejaments similars als estudiats mostra la universalitat de la ciència. Els coneixements i les aplicacions de la física formen, juntament amb els d'altres ciències com les matemàtiques o la tecnologia, un sistema simbiòtic on les aportacions de cada àmbit de coneixement proporcionen un benefici conjunt. La necessitat de formalitzar experiments per verificar els estudis implica un incentiu en el desenvolupament tecnològic, i viceversa, el progrés de la tecnologia il·lumina nous descobriments que necessiten explicació mitjançant les ciències bàsiques com la física. La col·laboració entre diferents comunitats científiques expertes en diferents disciplines és imprescindible en tot aquest desenvolupament.

científiques en l’anàlisi de fenòmens fisicoquímics quotidians, interpretant les causes que els produeixen i explicant-les utilitzant diversitat de suports i mitjans de comunicació. 1.2 Resoldre problemes fisicoquímics plantejats a partir de situacions quotidianes, aplicant els models, les lleis i les teories científiques per proposar i argumentar possibles solucions, expressant adequadament els resultats. 1.3 Identificar situacions problemàtiques a l’entorn quotidià, locals o globals, emprendre iniciatives i cercar solucions sostenibles des de la química, analitzant críticament l’impacte produït en la societat i en el medi ambient. El desenvolupament d’aquesta competència requereix el coneixement de les formes i dels procediments estàndard que s’utilitzen en la recerca científica del món natural i permet a l’alumnat, al seu torn, forjar una opinió informada dels aspectes que afecten la seva realitat propera per actuar amb sentit crític en la seva millora per mitjà del coneixement científic. Permet detectar problemes de l’entorn quotidià i abordar-los des de la perspectiva de la química, cercant solucions sostenibles que repercuteixin en el benestar social comú. Amb competència específica es pretén que l’alumnat comprengui també que la química és una ciència viva, les repercussions de la qual no només han estat importants en el passat, sinó que també comporten una important contribució a la millora de la societat present i futura. Mitjançant les diferents branques de la química, l’alumnat serà capaç de descobrir quines són les seves aportacions més rellevants a la tecnologia, l’economia, la societat i el medi ambient.

respostes a diferents problemes i observacions, utilitzant de manera adient el treball experimental, la indagació, la recerca d’evidències i el raonament logicomatemàtic. 2.2 Utilitzar diferents mètodes per cercar la resposta a una sola qüestió o observació, confrontant els resultats obtinguts per diferents mètodes i assegurant-ne la coherència i fiabilitat. 2.3 Integrar les lleis i les teories científiques conegudes en el procediment de contrast de les hipòtesis formulades, aplicant relacions qualitatives i quantitatives entre les diferents variables, per garantir-ne la fiabilitat i la coherència amb el coneixement científic. 2.4 Posar en pràctica els coneixements adquirits en l’experimentació científica al laboratori, al camp o a altres entorns, incloent-hi el coneixement dels materials i els aparells de mesura i de recollida i tractament de dades, la normativa bàsica i normes de seguretat pròpies d’aquests espais, i comprenent la importància de la seguretat en el progrés científic i emprenedor. Aquesta competència específica contribueix a aconseguir que l’alumnat sigui capaç d’investigar sobre els fenòmens naturals per mitjà de l’experimentació, la recerca d’evidències i el raonament científic, fent ús dels coneixements que adquireix en la seva formació, utilitzant la metodologia científica amb més rigor i obtenint conclusions i respostes de més abast i millor elaborades. Les qüestions que plantegen i les hipòtesis que formulen estan elaborades d’acord amb coneixements fonamentats i posen en evidència les relacions entre les variables. També contribueix a fer un bon ús de la normativa de seguretat dels laboratoris científics. L’alumnat ha de ser capaç d’identificar els principis bàsics de la química que justifiquen que els sistemes materials tinguin determinades propietats i aplicacions d’acord amb la seva composició i que hi ha una base fonamental de caràcter químic al fons de cadascuna de les qüestions mediambientals actuals i també en les idees i els mètodes per solucionar els problemes relacionats. D’aquesta manera es podran trobar respostes i solucions efectives a qüestions reals i pràctiques, tal com es presenten mitjançant la nostra percepció o com es formulen als mitjans de comunicació.

el Sistema Internacional d’Unitats (SI) i altres sistemes d’unitats, emprant correctament la seva notació i les seves equivalències, tot fent possible una comunicació efectiva amb tota la comunitat científica. 3.2 Anomenar i formular correctament substàncies simples, ions i compostos químics inorgànics i orgànics utilitzant les normes de la IUPAC, com a part d’un llenguatge integrador i universal per a tota la comunitat científica. 3.3 Emprar diferents formats per interpretar i expressar informació relativa a un procés fisicoquímic concret, relacionant i extraient la informació més rellevant de cada format per a la resolució d’un problema. 3.4 Posar en pràctica els coneixements adquirits en l’experimentació científica al laboratori, al camp o a altres entorns, incloent-hi el coneixement dels materials i els aparells de mesura i de recollida i tractament de dades, la normativa bàsica i normes de seguretat pròpies d’aquests espais, i comprenent la importància de la seguretat en el progrés científic i emprenedor. El desenvolupament d’aquesta competència en aquesta etapa educativa pretén que els i les alumnes comprenguin la informació que se’ls proporciona sobre els fenòmens fisicoquímics que ocorren al món quotidià, sigui quin sigui el format en què els sigui proporcionada, i produir també nova informació amb correcció, veracitat i fidelitat, utilitzant correctament el llenguatge matemàtic, els sistemes d’unitats, les normes de la IUPAC i la normativa de seguretat dels laboratoris científics, amb la finalitat de reconèixer el valor universal del llenguatge científic en la transmissió de coneixement que es necessita per a la construcció d’una societat millor. L’ús correcte del llenguatge científic universal i la facilitat a l’hora d’interpretar i produir informació de caràcter científic permeten a cada estudiant crear relacions constructives entre la física, la química i les altres disciplines científiques i no científiques pròpies d’altres àrees de coneixement que s’estudien al batxillerat. A més, prepara els estudiants per establir connexions amb una comunitat científica activa, preocupada per aconseguir una millora de la societat que repercuteixi en aspectes tan importants com la conservació del medi ambient i la salut individual i col·lectiva, cosa que dota aquesta competència específica d’un caràcter essencial per a aquest currículum. Aquesta competència específica comporta un suport molt important per a la ciència en general, i per a la química en particular.

comunitat educativa, mitjançant diferents entorns d’aprenentatge, reals i virtuals, utilitzant de forma autònoma i eficient recursos variats, analògics i digitals, de forma rigorosa i respectuosa i analitzant críticament totes les aportacions. 4.2 Gestionar de forma autònoma i versàtil, individualment i en grup, la informació i la creació de continguts, amb fonament científic, utilitzant amb criteri i rigor les fonts i les eines més fiables, millorant així l’aprenentatge propi i col·lectiu. El desenvolupament de les competències científiques, i aquesta en especial, requereix l’accés a la diversitat de fonts d’informació per a la selecció i la utilització de recursos didàctics, tant tradicionals com digitals. Actualment, molts dels recursos necessaris per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la química poden trobar-se en diferents plataformes digitals de continguts, per la qual cosa el seu ús autònom facilita el desenvolupament de processos cognitius de nivell superior i propicia la comprensió, l’elaboració de judicis, la creativitat i el desenvolupament personal. Aquesta competència està relacionada amb l’ús crític i eficient i amb la capacitat de seleccionar els recursos més adients en funció dels objectius, citant-ne les fonts, i l’adquisició d’autonomia i destresa en les eines de comunicació per al treball col·laboratiu. D’altra banda, aquesta competència ha de contribuir al reconeixement de la influència positiva de la química en la societat, i evitar el significat pejoratiu de la paraula “química”, tan arrelat en la nostra societat, i fruit de la manca d’informacions contrastades, i d’una alfabetització científica i en concret en química. La competència ha de contribuir també a desenvolupar la capacitat d’argumentació sobre els beneficis que el progrés de la química ha tingut sobre el benestar de la societat.

construcció del coneixement científic, evidenciant la presència de la interacció, la cooperació i l’avaluació entre iguals, millorant la capacitat de qüestionament, la reflexió i el debat en’ assolir el consens en la resolució d’un problema o d’una situació d’aprenentatge. 5.2 Construir i produir coneixements per mitjà del treball col·lectiu, a més d’explorar alternatives per superar l’assimilació de coneixements ja elaborats i trobant moments per a l’anàlisi, la discussió i la síntesi, obtenint com a resultat l’elaboració de productes representats en informes, pòsters, presentacions, articles, etc. 5.3 Debatre, de manera informada i argumentada, sobre les diferents qüestions mediambientals, socials i ètiques relacionades amb el desenvolupament de les ciències, aconseguint un consens sobre les conseqüències d’aquests avenços i proposant solucions creatives en comú a les qüestions plantejades. Aquesta competència implica que l’alumnat desenvolupi una actitud compromesa amb el treball experimental i el desenvolupament de projectes de recerca en equip, que adopti certes posicions ètiques i compromís social. Implica també el treball actiu integrat amb la lectura, l’escriptura, l’expressió oral, la tecnologia i les matemàtiques. Aquest treball té molt més sentit si es duu a terme en col·laboració dins d’un grup divers que respecti les diferències de sexe, d’orientació, d’ideologia, etc. Les idees que es plantegen es validen mitjançant l’argumentació, de la mateixa manera que en la comunitat científica, on el consens és un requisit per a l’acceptació universal de les noves idees i descobriments. Cal destacar la interdependència positiva entre els membres de l’equip, la complementarietat, la responsabilitat compartida, etc. En tota activitat científica la col·laboració entre diferents individus i entitats és fonamental per aconseguir el progrés científic. Treballar en equip, utilitzar amb fluïdesa eines digitals i recursos variats i compartir els resultats dels estudis repercuteix en un creixement notable de la investigació científica, ja que l’avenç és cooperatiu. Que hi hagi una aposta ferma per la millora de la investigació científica, amb homes i dones que s’hi vulguin dedicar per vocació, és molt important per a la nostra societat actual, ja que implica la millora de la qualitat de vida, de la tecnologia i de la salut, entre d’altres. Aquesta competència específica afavoreix el desenvolupament del treball en l’alumnat d’acord amb els principis bàsics que es posen en pràctica a les ciències experimentals i una afinitat per les entitats i per les persones que s’hi dediquen i que treballen per vèncer les desigualtats de gènere, d’orientació, de creença, etc. Alhora, en adquirir destreses en l’ús del raonament científic l’alumnat desenvolupa la capacitat d’interpretar i de resoldre situacions problemàtiques en diferents contextos de la investigació, del món laboral i de la seva realitat quotidiana.

les repercussions de les accions que l’alumne o alumna emprèn en la seva vida quotidiana, i analitzar com millorar-les com a forma de participar activament en la construcció d’una societat millor. 6.2 Detectar les necessitats de la societat sobre les quals aplicar els coneixements científics adequats que ajudin a millorar-la, incidint especialment en aspectes importants com ara el desenvolupament sostenible i la preservació de la salut. Aquesta competència específica pretén desenvolupar en l’alumnat la capacitat de decidir amb criteris científicament fonamentats per poder valorar la repercussió tècnica, social, econòmica i mediambiental de les diferents aplicacions que tenen els avenços, les investigacions i els descobriments que ha fet la comunitat científica en el transcurs de la història, amb la finalitat de construir ciutadans i ciutadanes competents compromesos amb el món on viuen. Aquest coneixement permet valorar críticament quines són les repercussions que tenen, i afavoreix en l’alumnat la presa de decisions sobre els usos adequats dels mitjans i productes científics i tecnològics. Així mateix, aquesta competència específica es desenvolupa a través de la participació activa de l’alumnat en projectes que involucren la presa de decisions i l’execució d’accions científicament fonamentades en la seva vida quotidiana i en el seu entorn social. Amb això millora la consciència social de la ciència, la qual cosa és necessària per construir una societat de coneixement més avançada. No és possible comprendre profundament els conceptes fonamentals de la química sense conèixer les lleis i teories d’altres camps de la ciència relacionats amb ella. De la mateixa manera, cal aplicar les idees bàsiques de la química per entendre els fonaments d’altres disciplines científiques. Les aportacions de la química contribueixen al desenvolupament d’altres ciències i camps de coneixement (i viceversa) i són imprescindibles per al progrés global de la ciència, la tecnologia i la societat. Perquè l’alumnat arribi a ser competent desenvoluparà el seu aprenentatge mitjançant l’estudi experimental i l’observació de situacions en què es posa de manifest aquesta relació interdisciplinària, l’aplicació d’eines tecnològiques en la indagació i en l’experimentació, i l’ús d’eines matemàtiques i el raonament lògic en la resolució de problemes propis de la química. Aquesta base de caràcter interdisciplinari i holístic és inherent a la química i proporciona als alumnes que l’estudien uns fonaments adequats perquè puguin continuar estudis en diferents branques de coneixement, i mitjançant diferents itineraris formatius, la qual cosa contribueix de forma eficient a la formació de persones competents per a la societat. Sabers Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions. Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basantse en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions. Primer curs Enllaç químic i estructura de la matèria - Identificació i argumentació del desenvolupament de la taula periòdica: reconeixement i valoració de les contribucions històriques en la seva elaboració i de la importància com a eina predictiva de les propietats dels elements i de la relació amb els seus usos quotidians i les problemàtiques associades a l’augment de la demanda actual d’algun d’ells.