Física en 2.º Bachillerato · Cataluña
Currículo LOMLOE oficial de Cataluña para esta materia y curso: 12 competencias, 36 criterios y 66 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 12 competencias específicas
- 36 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Cataluña para Física en 2.º Bachillerato.
Contexto de 2.º Bachillerato
Curso EBAU: los criterios LOMLOE se aplican en paralelo a la preparación de la prueba de acceso a la universidad. La rúbrica del departamento debe reflejar tanto el currículo oficial como las exigencias específicas del modelo EBAU de la CCAA.
Retos típicos en 2.º Bachillerato:
- Compatibilizar evaluación LOMLOE competencial con preparación EBAU memorística.
- Ritmo de avance del temario muy acotado por la fecha de EBAU.
- Tensión entre profundidad y cobertura del temario.
- Calibración fina con los modelos EBAU publicados de la CCAA.
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Cataluña además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Cataluña
En Cataluña rige actualmente Decret 171/2022, de 20 de setembre, que desarrolla la LOMLOE para el Bachillerato dentro del marco del Real Decreto 243/2022 (Bachillerato).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en dogc.gencat.cat.
Particularidades de Cataluña
Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.
En Catalunya el catalán es lengua vehicular y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio. El currículo también recoge Aranés en el Valle de Arán.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Física. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
Física
Analitzar fenòmens i resoldre problemes basats en situacions properes mitjançant l'ús de les teories, principis i lleis de la física, atenent la seva base experimental, la descripció teòrica i el desenvolupament matemàtic, per evidenciar la seva implicació en el desenvolupament de la tecnologia, l'economia, la societat i la sostenibilitat ambiental. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 1.1 Aplicar les teories, els principis i les lleis 1.1 Reconèixer la rellevància i les de la física en l'anàlisi de fenòmens aportacions de la física en el quotidians, comprenent les causes que els desenvolupament de la ciència, la produeixen i explicant-les utilitzant diversitat tecnologia, l'economia, la societat i la de suports i mitjans de comunicació. sostenibilitat ambiental, emprant adequadament els fonaments científics 1.2 Resoldre problemes plantejats a partir relatius a aquests àmbits. de situacions quotidianes, aplicant les lleis i les teories científiques per trobar i 1.2 Resoldre problemes plantejats a partir argumentar les solucions i expressant de situacions quotidianes de manera adequadament els resultats. experimental i analítica, fent servir principis, lleis i teories de la física. 1.3 Identificar situacions problemàtiques a l'entorn quotidià, emprendre iniciatives i cercar solucions sostenibles des de la física, analitzant críticament l'impacte produït en la societat i el medi ambient. Utilitzar els principis, les lleis i les teories de la física requereix un ampli coneixement dels seus fonaments teòrics. La capacitat de comprendre i descriure, mitjançant l'experimentació o la utilització de desenvolupaments matemàtics, les interaccions que es produeixen entre cossos i sistemes a la naturalesa, permet, alhora, desenvolupar el pensament científic per construir nou coneixement aplicat a la resolució de problemes en els diferents contextos en què intervé la física. Això implica apreciar la física com un camp del saber amb importants implicacions en la tecnologia, l'economia, la societat i la sostenibilitat ambiental. D'aquesta manera, a partir de la comprensió de les implicacions de la física en altres camps de la vida quotidiana, s'adquireix la capacitat de formar-se una opinió fonamentada sobre les situacions que afecten cada context, la qual cosa és necessària per desenvolupar un pensament crític i una actitud de contribuir al progrés a través del coneixement científic adquirit, aportant solucions sostenibles.
Analitzar l'entorn proper i predir-ne l'evolució a partir dels models, de les teories i les lleis de la física mitjançant la formulació de preguntes investigables, la indagació i la cerca d'evidències per proposar solucions generals a problemes quotidians relacionats amb les aplicacions pràctiques de la física en el camp tecnològic, industrial i biosanitari. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 2.1 Formular i verificar hipòtesis com a 2.1 Analitzar i comprendre l'evolució dels respostes a diferents problemes i sistemes naturals, utilitzant models, lleis i observacions de l'entorn proper, mitjançant teories de la física. l'ús amb destresa del treball experimental, la indagació, la recerca d'evidències i el 2.2 Inferir solucions generals a problemes raonament logicomatemàtic. generals a partir de l'anàlisi de situacions particulars i les variables de què depenen. 2.2 Utilitzar diferents mètodes per trobar la resposta a una sola qüestió o observació, 2.3 Utilitzar els models, les lleis i les teories confrontant els resultats obtinguts per de la física per analitzar i comprendre el garantir-ne la coherència i la fiabilitat. funcionament general d'aplicacions pràctiques i productes útils per a la societat 2.3 Integrar els models, les teories i les lleis en el camp tecnològic, industrial i de la física en el procés de validació de les biosanitari. hipòtesis formulades, aplicant relacions qualitatives i quantitatives entre les diferents variables, de manera que el procés sigui més fiable i coherent amb el coneixement científic. L'estudi de la física, com a ciència de la naturalesa, ha de proveir la capacitat per analitzar fenòmens que es produeixen a l'entorn natural més proper. Per això, cal adoptar els models, les teories i les lleis que formen els pilars fonamentals d'aquest camp de coneixement, i que alhora permeten predir l'evolució dels sistemes i els objectes naturals.
Ver descripción detallada del decreto
Al mateix temps, aquesta adopció es produeix quan es desenvolupa la capacitat de relacionar els fenòmens observats en situacions quotidianes amb els fonaments i principis de la física. Així, a partir de l'anàlisi de diverses situacions particulars s'adquireix la capacitat d'inferir solucions generals als problemes quotidians, que poden redundar en aplicacions pràctiques necessàries per a la societat i que donaran lloc a productes i beneficis a través del seu desenvolupament des del camp tecnològic, industrial o biosanitari.
Utilitzar amb propietat, correcció i fluïdesa, als diferents registres de comunicació de la ciència, el llenguatge de la física amb la formulació matemàtica dels seus principis, magnituds, unitats de mesura, etc., per evidenciar la necessitat d'establir una eina de comunicació entre comunitats científiques i en la investigació. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 3.1 Utilitzar i relacionar de manera rigorosa 3.1 Aplicar els principis, les lleis i les teories el Sistema Internacional d'Unitats (SI) i científiques en l'anàlisi crítica de processos altres sistemes d'unitats, emprant físics de l'entorn, com els observats i els correctament la seva notació i les seves publicats en diferents mitjans de equivalències, reconeixent el seu paper comunicació, analitzant, comprenent i com a eina de comunicació efectiva entre la explicant de manera argumentada les comunitat científica. causes que els produeixen. 3.2 Extreure, interpretar i expressar 3.2 Utilitzar de manera rigorosa les unitats informació provinent de diferents formats de les variables físiques expressades en el relativa a un procés concret, relacionant Sistema Internacional d'Unitats (SI) i altres entre si la informació i extraient-ne el més sistemes d'unitats rellevants, emprant rellevant durant la resolució d'un problema. correctament la seva notació i equivalències, així com l'elaboració i la 3.3 Posar en pràctica els coneixements interpretació adequada de gràfiques que adquirits en l'experimentació científica al relacionin variables físiques, reconeixent el laboratori o altres entorns, incloent-hi l'ús seu paper com a eina de comunicació correcte dels aparells de mesura i de efectiva entre la comunitat científica. recollida de dades i la normativa bàsica 3.3 Expressar de manera adequada els d'ús, així com les normes de seguretat resultats, argumentant les solucions pròpies d'aquests espais. obtingudes, en la resolució d'exercicis i problemes definits a partir de situacions basades en contextos realistes o ideals. El desenvolupament d'aquesta competència específica pretén traslladar als estudiants un conjunt de criteris per a l'ús de formalismes amb base científica, amb la finalitat de poder plantejar i discutir adequadament la resolució de problemes de física i les seves aplicacions al món del seu voltant. A més, es pretén que valorin la universalitat del llenguatge matemàtic i la seva formulació com a eina per intercanviar plantejaments físics i les seves resolucions a diferents entorns de comunicació. Introduir l'alumnat en la participació col·laborativa entre la comunitat científica requereix un codi específic, rigorós i comú que asseguri la claredat dels missatges que s'intercanvien entre els membres.
Seleccionar i avaluar críticament informació i recursos, en diferents formats i plataformes, tant al treball individual com col·lectiu, per crear continguts científics i de divulgació relacionats amb la física i argumentar sobre el seu paper a la societat. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 4.1 Interactuar amb altres membres de la 4.1 Consultar, elaborar i intercanviar comunitat educativa mitjançant diferents materials científics i divulgatius en diferents entorns d'aprenentatge, reals i virtuals, formats amb altres membres de l'entorn utilitzant de manera autònoma i eficient d'aprenentatge, utilitzant de manera recursos variats, tradicionals analògics i autònoma i eficient plataformes digitals. digitals, de manera rigorosa i respectuosa i 4.2 Usar de manera crítica, ètica i analitzant críticament totes les aportacions responsable mitjans de comunicació digitals 4.2 Gestionar de manera autònoma i i tradicionals com a manera d'enriquir versàtil, individualment i en grup, la l'aprenentatge i el treball individual i informació i la creació de continguts, amb col·lectiu i de reconèixer la presència de la fonament científic, utilitzant amb criteri i física a la societat. rigor les fonts i eines més adequades, millorant així l'aprenentatge propi i col·lectiu. Entre les capacitats que cal adquirir en els nous contextos d'ensenyament-aprenentatge actuals hi ha l'ús de plataformes i entorns virtuals d'aprenentatge. Aquestes plataformes serveixen de repositori de recursos i materials de diferent tipus i en diferent format, i són útils per a l'aprenentatge de la física, així com mitjans per a l'aprenentatge individual i social. Cal, doncs, desenvolupar la capacitat d'utilitzar aquests recursos de manera autònoma i eficient per facilitar l'aprenentatge autoregulat i al mateix temps ser responsable en les interaccions amb altres estudiants i amb el professorat. Alhora, la producció i l'intercanvi de materials científics i divulgatius permeten apropar la física de manera creativa a la societat, presentant-la com un camp de coneixements accessible.
Aplicar tècniques de treball i indagació pròpies de la física com l'experimentació en entorns reals o virtuals, el raonament logicomatemàtic, de forma individual o en entorns col·laboratius similars als de la comunitat científica, per reconèixer el paper de la física i predir la influència dels seus avenços en una societat basada en valors ètics i sostenibles. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 5.1 Participar de manera activa en la 5.1 Obtenir relacions entre variables construcció del coneixement científic, físiques, mesurant i tractant les dades evidenciant la presència de la interacció, la experimentals, determinant-ne els errors i cooperació i l'avaluació entre iguals, utilitzant sistemes de representació gràfica millorant la capacitat de qüestionament, la en entorns analògics o digitals. reflexió i el debat per assolir el consens en 5.2 Reproduir en laboratoris, siguin reals o la resolució d'un problema o situació virtuals, determinats processos físics d'aprenentatge. modificant les variables que els 5.2 Construir i produir coneixements a condicionen, considerant els principis, les través del treball col·lectiu, mitjançant lleis o les teories implicats, generant el l'anàlisi, la discussió i la síntesi i obtenint corresponent informe amb format adequat i com a resultat productes representats en incloent-hi argumentacions, conclusions, informes, pòsters, presentacions, articles taules de dades, gràfiques i referències científics o de divulgació, etc. bibliogràfiques. 5.3 Debatre, de manera informada i 5.3 Valorar les aportacions de la física a la argumentada, sobre les diferents qüestions societat, debatent de manera fonamentada mediambientals, socials i ètiques sobre el seu impacte des del punt de vista relacionades amb el desenvolupament de de l'ètica i de la sostenibilitat, i reflexionant les ciències, aconseguint un consens en sobre les causes i les conseqüències dels l'impacte d'aquests avenços en la societat i biaixos de gènere en les ciències. proposant solucions creatives en comú a les qüestions plantejades. Les ciències de la naturalesa tenen un caràcter experimental intrínsec. Un dels principals objectius de qualsevol d'aquestes disciplines científiques és l'explicació dels fenòmens naturals, cosa que permet formular teories i lleis per a la seva aplicació a diferents sistemes.
Ver descripción detallada del decreto
El cas de la física no és diferent, i és rellevant traslladar als alumnes la curiositat pels fenòmens que succeeixen al seu entorn i en diferents escales. Hi ha processos físics quotidians que són reproduïbles fàcilment i poden ser explicats i descrits sobre la base de principis i lleis de la física. També hi ha processos que, encara que no siguin reproduïbles, són presents a l'entorn natural de manera generalitzada i gràcies als laboratoris virtuals es poden simular per aproximar-se més fàcilment a l'estudi. El treball experimental constitueix un conjunt d'etapes que fomenten la col·laboració i l'intercanvi d'informació, molt necessàries en els camps d'investigació actuals. Per això, cal fomentar l'experimentació i l'estimació dels errors, la utilització de diferents fonts documentals en diversos idiomes així com l'ús amb destresa i rigor dels recursos tecnològics disponibles. Finalment, cal plasmar la informació en informes que recullin tot aquest procés.
Justificar el caràcter multidisciplinari de la física i la seva contribució històrica a l'avenç del coneixement científic, per actuar com a agents crítics en l'anàlisi i la difusió de la informació i promoure una societat igualitària, saludable i sostenible. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 6.1 Identificar i argumentar científicament 6.1 Identificar els principals avenços les repercussions de les accions que científics relacionats amb la física que han l'alumne o alumna emprèn en la seva vida contribuït a les lleis i teories acceptades quotidiana, analitzant com la física pot actualment en el conjunt de les disciplines ajudar a millorar-les com a manera de científiques, com les fases per a la participar activament en la construcció comprensió de les metodologies de la d'una societat igualitària, saludable i ciència, la seva evolució constant i la seva sostenible. universalitat. 6.2 Detectar les necessitats de la societat 6.2 Reconèixer el caràcter multidisciplinari sobre les quals aplicar els coneixements de la ciència i les contribucions d'unes científics adequats que ajudin a millorar-la, disciplines sobre les altres, establint incidint especialment en aspectes com el relacions entre la física i altres disciplines desenvolupament sostenible i la com la química, la biologia o les preservació de la salut. matemàtiques a partir de propostes d'aprenentatge contextualitzades i realistes.
Ver descripción detallada del decreto
La física constitueix una ciència que està profundament implicada en diferents àmbits de les nostres vides quotidianes i que, per tant, forma part del desenvolupament científic, tecnològic i industrial. L'adequada aplicació dels seus principis i lleis permet la resolució de diversos problemes basats en els mateixos coneixements i la capacitat d'aplicar en situacions diferents plantejaments similars als estudiats mostra la universalitat de la ciència. Els coneixements i les aplicacions de la física formen, juntament amb els d'altres ciències com les matemàtiques o la tecnologia, un sistema simbiòtic on les aportacions de cada àmbit de coneixement proporcionen un benefici conjunt. La necessitat de formalitzar experiments per verificar els estudis implica un incentiu en el desenvolupament tecnològic, i viceversa, el progrés de la tecnologia il·lumina nous descobriments que necessiten explicació mitjançant les ciències bàsiques com la física. La col·laboració entre diferents comunitats científiques expertes en diferents disciplines és imprescindible en tot aquest desenvolupament.
Química
Analitzar fenòmens i resoldre problemes basats en situacions relacionades amb la química mitjançant l'ús dels seus models, lleis i teories, atenent la base experimental i la conceptualització, per evidenciar la importància de la química com a ciència rellevant, i les connexions amb la vida quotidiana, el benestar comú i la sostenibilitat ambiental. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 1.1 Aplicar els models, les lleis i les teories 1.1 Reconèixer la importància de la química científiques en l'anàlisi de fenòmens i les seves connexions amb altres àrees en fisicoquímics quotidians, interpretant les el desenvolupament de la societat, el causes que els produeixen i explicant-les progrés de la ciència, la tecnologia, utilitzant diversitat de suports i mitjans de l'economia i la sostenibilitat, identificant els comunicació. avenços en el camp de la química que han estat fonamentals en aquests aspectes. 1.2 Resoldre problemes fisicoquímics 1.2 Descriure els principals processos plantejats a partir de situacions quotidianes, químics que succeeixen a l'entorn i les aplicant els models, les lleis i les teories propietats dels sistemes materials a partir científiques per proposar i argumentar dels coneixements, les destreses i les possibles solucions, expressant actituds propis de les diferents disciplines adequadament els resultats. de la química. 1.3 Identificar situacions problemàtiques a 1.3 Reconèixer la naturalesa experimental i l'entorn quotidià, locals o globals, interdisciplinària de la química i la seva emprendre iniciatives i cercar solucions influència en la investigació científica i en sostenibles des de la química, analitzant els àmbits econòmic i laboral actuals i les críticament l'impacte produït en la societat i seves aplicacions en altres camps del en el medi ambient. coneixement i de l'activitat humana. El desenvolupament d'aquesta competència requereix el coneixement de les formes i dels procediments estàndard que s'utilitzen en la recerca científica del món natural i permet a l'alumnat, al seu torn, forjar una opinió informada dels aspectes que afecten la seva realitat propera per actuar amb sentit crític en la seva millora per mitjà del coneixement científic. Permet detectar problemes de l'entorn quotidià i abordar-los des de la perspectiva de la química, cercant solucions sostenibles que repercuteixin en el benestar social comú. Amb competència específica es pretén que l'alumnat comprengui també que la química és una ciència viva, les repercussions de la qual no només han estat importants en el passat, sinó que també comporten una important contribució a la millora de la societat present i futura. Mitjançant les diferents branques de la química, l'alumnat serà capaç de descobrir quines són les seves aportacions més rellevants a la tecnologia, l'economia, la societat i el medi ambient.
Formular preguntes i hipòtesis i contrastar-les a través de la indagació i l'experimentació atenent normes de seguretat, i argumentar mitjançant models i lleis de la química en situacions relacionades amb els sistemes materials i les aplicacions pràctiques de la química per proposar solucions a problemàtiques sociomediambientals. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 2.1 Formular i contrastar hipòtesis com a 2.1 Relacionar la química amb situacions respostes a diferents problemes i problemàtiques actuals, associades al observacions, utilitzant de manera adient el desenvolupament de la ciència i la treball experimental, la indagació, la recerca tecnologia, analitzant com es presenta a d'evidències i el raonament través dels mitjans de comunicació o com logicomatemàtic. són percebuts en la vida quotidiana. 2.2 Utilitzar diferents mètodes per cercar la 2.2 Reconèixer i comunicar que la química resposta a una sola qüestió o observació, constitueix un cos de coneixement confrontant els resultats obtinguts per imprescindible per a l'estudi i la discussió diferents mètodes i assegurant-ne la de qüestions significatives en els àmbits coherència i fiabilitat. 2.3 Integrar les lleis i les teories científiques social, econòmic, polític i ètic, identificantconegudes en el procediment de contrast ne la presència i la influència. de les hipòtesis formulades, aplicant 2.3 Aplicar de manera informada, coherent i relacions qualitatives i quantitatives entre raonada els models i les lleis de la química, les diferents variables, per garantir-ne la explicant i predient les conseqüències fiabilitat i la coherència amb el coneixement d'experiments, fenòmens naturals, científic. processos industrials i descobriments 2.4 Posar en pràctica els coneixements científics. adquirits en l'experimentació científica al 2.4 Posar en pràctica els coneixements laboratori, al camp o a altres entorns, adquirits en l'experimentació científica al incloent-hi el coneixement dels materials i laboratori, al camp o a altres entorns, els aparells de mesura i de recollida i incloent-hi el coneixement dels materials i tractament de dades, la normativa bàsica i els aparells de mesura i de recollida i normes de seguretat pròpies d'aquests tractament de dades, la normativa bàsica i espais, i comprenent la importància de la normes de seguretat pròpies d'aquests seguretat en el progrés científic i espais, i comprenent la importància de la emprenedor. seguretat en el progrés científic i emprenedor.
Ver descripción detallada del decreto
Aquesta competència específica contribueix a aconseguir que l'alumnat sigui capaç d'investigar sobre els fenòmens naturals per mitjà de l'experimentació, la recerca d'evidències i el raonament científic, fent ús dels coneixements que adquireix en la seva formació, utilitzant la metodologia científica amb més rigor i obtenint conclusions i respostes de més abast i millor elaborades. Les qüestions que plantegen i les hipòtesis que formulen estan elaborades d'acord amb coneixements fonamentats i posen en evidència les relacions entre les variables. També contribueix a fer un bon ús de la normativa de seguretat dels laboratoris científics. L'alumnat ha de ser capaç d'identificar els principis bàsics de la química que justifiquen que els sistemes materials tinguin determinades propietats i aplicacions d'acord amb la seva composició i que hi ha una base fonamental de caràcter químic al fons de cadascuna de les qüestions mediambientals actuals i també en les idees i els mètodes per solucionar els problemes relacionats. D'aquesta manera es podran trobar respostes i solucions efectives a qüestions reals i pràctiques, tal com es presenten mitjançant la nostra percepció o com es formulen als mitjans de comunicació.
Interpretar i organitzar informació en diferents formats a partir de fonts diverses, utilitzant de manera adequada els diversos registres de comunicació de la química (unitats, formulació, llenguatge simbòlic, matemàtic i d'altres), per evidenciar la necessitat d'establir una eina de comunicació entre comunitats científiques i en la investigació. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 3.1 Utilitzar i relacionar de manera rigorosa 3.1 Utilitzar correctament el Sistema el Sistema Internacional d'Unitats (SI) i Internacional d'Unitats (SI) i altres sistemes altres sistemes d'unitats, emprant d'unitats i les normes de nomenclatura de correctament la seva notació i les seves la IUPAC com a base d'un llenguatge equivalències, tot fent possible una universal per a la química, que permeti una comunicació efectiva amb tota la comunitat comunicació efectiva amb tota la comunitat científica. científica. 3.2 Anomenar i formular correctament 3.2 Emprar amb rigor eines matemàtiques substàncies simples, ions i compostos per donar suport al desenvolupament del químics inorgànics i orgànics utilitzant les pensament científic, aplicant aquestes normes de la IUPAC, com a part d'un eines en la resolució de problemes, usant llenguatge integrador i universal per a tota equacions, unitats i operacions. la comunitat científica. 3.3 Practicar i fer respectar les normes de 3.3 Emprar diferents formats per interpretar seguretat relacionades amb la manipulació i expressar informació relativa a un procés de substàncies químiques al laboratori i en fisicoquímic concret, relacionant i extraient altres entorns, i els procediments per a la la informació més rellevant de cada format correcta gestió i eliminació dels residus, per a la resolució d'un problema. utilitzant correctament els codis de comunicació característics de la química. 3.4 Posar en pràctica els coneixements adquirits en l'experimentació científica al laboratori, al camp o a altres entorns, incloent-hi el coneixement dels materials i els aparells de mesura i de recollida i tractament de dades, la normativa bàsica i normes de seguretat pròpies d'aquests espais, i comprenent la importància de la seguretat en el progrés científic i emprenedor.
Ver descripción detallada del decreto
El desenvolupament d'aquesta competència en aquesta etapa educativa pretén que els i les alumnes comprenguin la informació que se'ls proporciona sobre els fenòmens fisicoquímics que ocorren al món quotidià, sigui quin sigui el format en què els sigui proporcionada, i produir també nova informació amb correcció, veracitat i fidelitat, utilitzant correctament el llenguatge matemàtic, els sistemes d'unitats, les normes de la IUPAC i la normativa de seguretat dels laboratoris científics, amb la finalitat de reconèixer el valor universal del llenguatge científic en la transmissió de coneixement que es necessita per a la construcció d'una societat millor. L'ús correcte del llenguatge científic universal i la facilitat a l'hora d'interpretar i produir informació de caràcter científic permeten a cada estudiant crear relacions constructives entre la física, la química i les altres disciplines científiques i no científiques pròpies d'altres àrees de coneixement que s'estudien al batxillerat. A més, prepara els estudiants per establir connexions amb una comunitat científica activa, preocupada per aconseguir una millora de la societat que repercuteixi en aspectes tan importants com la conservació del medi ambient i la salut individual i col·lectiva, cosa que dota aquesta competència específica d'un caràcter essencial per a aquest currículum. Aquesta competència específica comporta un suport molt important per a la ciència en general, i per a la química en particular.
Seleccionar i avaluar críticament informació i recursos, en diferents formats i plataformes, tant en el treball individual com col·lectiu, crear i comunicar coneixement de manera efectiva i en diversos formats i argumentar l'ús responsable de substàncies i processos químics per al reconeixement de la influència positiva de la química en la societat. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 4.1 Interactuar amb altres membres de la 4.1 Analitzar la composició química dels comunitat educativa, mitjançant diferents sistemes materials que es troben a l'entorn entorns d'aprenentatge, reals i virtuals, proper, al medi natural i a l'entorn industrial utilitzant de forma autònoma i eficient i tecnològic, argumentant que les seves recursos variats, analògics i digitals, de propietats, aplicacions i beneficis estan forma rigorosa i respectuosa i analitzant basats en els principis de la química. críticament totes les aportacions. 4.2 Argumentar de manera informada, 4.2 Gestionar de forma autònoma i versàtil, aplicant les teories i les lleis de la química, individualment i en grup, la informació i la que els efectes negatius de determinades creació de continguts, amb fonament substàncies a l'ambient i a la salut són científic, utilitzant amb criteri i rigor les fonts degudes al mal ús que es fa d'aquests i les eines més fiables, millorant així productes o a la negligència, i no a la l'aprenentatge propi i col·lectiu. ciència química en si. 4.3 Explicar, emprant els coneixements científics adequats, quins són els beneficis dels nombrosos productes de la tecnologia química i com el seu ús i la seva aplicació han contribuït al progrés de la societat.
Ver descripción detallada del decreto
El desenvolupament de les competències científiques, i aquesta en especial, requereix l'accés a la diversitat de fonts d'informació per a la selecció i la utilització de recursos didàctics, tant tradicionals com digitals. Actualment, molts dels recursos necessaris per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la química poden trobar-se en diferents plataformes digitals de continguts, per la qual cosa el seu ús autònom facilita el desenvolupament de processos cognitius de nivell superior i propicia la comprensió, l'elaboració de judicis, la creativitat i el desenvolupament personal. Aquesta competència està relacionada amb l'ús crític i eficient i amb la capacitat de seleccionar els recursos més adients en funció dels objectius, citant-ne les fonts, i l'adquisició d'autonomia i destresa en les eines de comunicació per al treball col·laboratiu. D'altra banda, aquesta competència ha de contribuir al reconeixement de la influència positiva de la química en la societat, i evitar el significat pejoratiu de la paraula "química", tan arrelat en la nostra societat, i fruit de la manca d'informacions contrastades, i d'una alfabetització científica i en concret en química. La competència ha de contribuir també a desenvolupar la capacitat d'argumentació sobre els beneficis que el progrés de la química ha tingut sobre el benestar de la societat.
Resoldre i interpretar problemes en contextos relacionats amb la química, aplicant habilitats de cooperació, coordinació, emprenedoria i tècniques de treball pròpies de la comunitat química (experimentació, indagació, raonament logicomatemàtic, etc.), per reconèixer el paper de la química i predir la influència dels seus avenços en una societat basada en valors ètics i sostenibles. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 5.1 Participar de manera activa en la 5.1 Reconèixer la important contribució a la construcció del coneixement científic, química del treball col·laboratiu entre evidenciant la presència de la interacció, la especialistes de diferents disciplines cooperació i l'avaluació entre iguals, científiques posant en relleu les connexions millorant la capacitat de qüestionament, la entre les lleis i les teories pròpies de cada reflexió i el debat en' assolir el consens en disciplina. la resolució d'un problema o d'una situació 5.2 Reconèixer l'aportació de la química al d'aprenentatge. desenvolupament del pensament científic i 5.2 Construir i produir coneixements per a l'autonomia de pensament crític a través mitjà del treball col·lectiu, a més d'explorar de la posada en pràctica de les alternatives per superar l'assimilació de metodologies de treball pròpies de les coneixements ja elaborats i trobant disciplines científiques. moments per a l'anàlisi, la discussió i la 5.3 Valorar les aportacions de la física a la síntesi, obtenint com a resultat l'elaboració societat, debatent de manera fonamentada de productes representats en informes, sobre el seu impacte des del punt de vista pòsters, presentacions, articles, etc. de l'ètica i de la sostenibilitat, i reflexionant 5.3 Debatre, de manera informada i sobre les causes i les conseqüències dels argumentada, sobre les diferents qüestions biaixos de gènere en les ciències. mediambientals, socials i ètiques 5.4 Resoldre problemes relacionats amb la relacionades amb el desenvolupament de química i estudiar situacions relacionades les ciències, aconseguint un consens sobre amb aquesta ciència, reconeixent la les conseqüències d'aquests avenços i importància de la contribució particular de proposant solucions creatives en comú a cada membre de l'equip i la diversitat de les qüestions plantejades. pensament, i consolidant habilitats socials positives en els equips de treball. 5.5 Representar i visualitzar de forma eficient els conceptes de química que presentin més dificultats utilitzant eines digitals i recursos variats, incloent-hi experiències de laboratori real i virtual.
Ver descripción detallada del decreto
Aquesta competència implica que l'alumnat desenvolupi una actitud compromesa amb el treball experimental i el desenvolupament de projectes de recerca en equip, que adopti certes posicions ètiques i compromís social. Implica també el treball actiu integrat amb la lectura, l'escriptura, l'expressió oral, la tecnologia i les matemàtiques. Aquest treball té molt més sentit si es duu a terme en col·laboració dins d'un grup divers que respecti les diferències de sexe, d'orientació, d'ideologia, etc. Les idees que es plantegen es validen mitjançant l'argumentació, de la mateixa manera que en la comunitat científica, on el consens és un requisit per a l'acceptació universal de les noves idees i descobriments. Cal destacar la interdependència positiva entre els membres de l'equip, la complementarietat, la responsabilitat compartida, etc. En tota activitat científica la col·laboració entre diferents individus i entitats és fonamental per aconseguir el progrés científic. Treballar en equip, utilitzar amb fluïdesa eines digitals i recursos variats i compartir els resultats dels estudis repercuteix en un creixement notable de la investigació científica, ja que l'avenç és cooperatiu. Que hi hagi una aposta ferma per la millora de la investigació científica, amb homes i dones que s'hi vulguin dedicar per vocació, és molt important per a la nostra societat actual, ja que implica la millora de la qualitat de vida, de la tecnologia i de la salut, entre d'altres. Aquesta competència específica afavoreix el desenvolupament del treball en l'alumnat d'acord amb els principis bàsics que es posen en pràctica a les ciències experimentals i una afinitat per les entitats i per les persones que s'hi dediquen i que treballen per vèncer les desigualtats de gènere, d'orientació, de creença, etc. Alhora, en adquirir destreses en l'ús del raonament científic l'alumnat desenvolupa la capacitat d'interpretar i de resoldre situacions problemàtiques en diferents contextos de la investigació, del món laboral i de la seva realitat quotidiana.
Construir coneixement químic de forma activa, col·lectiva i evolutiva a partir de situacions de l'entorn proper o global, i argumentar el caràcter multidisciplinari i versàtil de la química i les seves relacions amb altres camps de coneixement per actuar com a agents crítics en l'anàlisi i la difusió d'informació i promoure una societat igualitària, saludable i sostenible. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 6.1 Identificar i argumentar científicament 6.1 Explicar i raonar els conceptes les repercussions de les accions que fonamentals que es troben a la base de la l'alumne o alumna emprèn en la seva vida química aplicant els conceptes, les lleis i les quotidiana, i analitzar com millorar-les com teories d'altres disciplines científiques a forma de participar activament en la (especialment de la física) per mitjà de construcció d'una societat millor. l'experimentació i la indagació. 6.2 Detectar les necessitats de la societat 6.2 Deduir les idees fonamentals d'altres sobre les quals aplicar els coneixements disciplines científiques (per exemple, la científics adequats que ajudin a millorar-la, biologia o la tecnologia) per mitjà de la incidint especialment en aspectes relació entre els seus continguts bàsics i les importants com ara el desenvolupament lleis i teories que són pròpies de la química. sostenible i la preservació de la salut. 6.3 Solucionar problemes i qüestions que són característics de la química utilitzant les eines proveïdes per les matemàtiques i la tecnologia, reconeixent així la relació entre els fenòmens experimentals i naturals i conceptes propis d'aquesta disciplina.
Ver descripción detallada del decreto
Aquesta base de caràcter interdisciplinari i holístic és inherent a la química i proporciona als alumnes que l'estudien uns fonaments adequats perquè puguin continuar estudis en diferents branques de coneixement, i mitjançant diferents itineraris formatius, la qual cosa contribueix de forma eficient a la formació de persones competents per a la societat. Aquesta competència específica pretén desenvolupar en l'alumnat la capacitat de decidir amb criteris científicament fonamentats per poder valorar la repercussió tècnica, social, econòmica i mediambiental de les diferents aplicacions que tenen els avenços, les investigacions i els descobriments que ha fet la comunitat científica en el transcurs de la història, amb la finalitat de construir ciutadans i ciutadanes competents compromesos amb el món on viuen. Aquest coneixement permet valorar críticament quines són les repercussions que tenen, i afavoreix en l'alumnat la presa de decisions sobre els usos adequats dels mitjans i productes científics i tecnològics. Així mateix, aquesta competència específica es desenvolupa a través de la participació activa de l'alumnat en projectes que involucren la presa de decisions i l'execució d'accions científicament fonamentades en la seva vida quotidiana i en el seu entorn social. Amb això millora la consciència social de la ciència, la qual cosa és necessària per construir una societat de coneixement més avançada. No és possible comprendre profundament els conceptes fonamentals de la química sense conèixer les lleis i teories d'altres camps de la ciència relacionats amb ella. De la mateixa manera, cal aplicar les idees bàsiques de la química per entendre els fonaments d'altres disciplines científiques. Les aportacions de la química contribueixen al desenvolupament d'altres ciències i camps de coneixement (i viceversa) i són imprescindibles per al progrés global de la ciència, la tecnologia i la societat. Perquè l'alumnat arribi a ser competent desenvoluparà el seu aprenentatge mitjançant l'estudi experimental i l'observació de situacions en què es posa de manifest aquesta relació interdisciplinària, l'aplicació d'eines tecnològiques en la indagació i en l'experimentació, i l'ús d'eines matemàtiques i el raonament lògic en la resolució de problemes propis de la química.
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
Física
-
1.1
Reconèixer la rellevància i les aportacions de la física en el desenvolupament de la ciència, la tecnologia, l'economia, la societat i la sostenibilitat ambiental, emprant adequadament els fonaments científics relatius a aquests àmbits.
-
1.2
Resoldre problemes plantejats a partir de situacions quotidianes de manera experimental i analítica, fent servir principis, lleis i teories de la física.
-
2.1
Analitzar i comprendre l'evolució dels sistemes naturals, utilitzant models, lleis i teories de la física.
-
2.2
Inferir solucions generals a problemes generals a partir de l'anàlisi de situacions particulars i les variables de què depenen.
-
2.3
Utilitzar els models, les lleis i les teories de la física per analitzar i comprendre el funcionament general d'aplicacions pràctiques i productes útils per a la societat en el camp tecnològic, industrial i biosanitari.
-
3.1
Aplicar els principis, les lleis i les teories científiques en l'anàlisi crítica de processos físics de l'entorn, com els observats i els publicats en diferents mitjans de comunicació, analitzant, comprenent i explicant de manera argumentada les causes que els produeixen.
-
3.2
Utilitzar de manera rigorosa les unitats de les variables físiques expressades en el Sistema Internacional d'Unitats (SI) i altres sistemes d'unitats rellevants, emprant correctament la seva notació i equivalències, així com l'elaboració i la interpretació adequada de gràfiques que relacionin variables físiques, reconeixent el seu paper com a eina de comunicació efectiva entre la comunitat científica.
-
3.3
Expressar de manera adequada els resultats, argumentant les solucions obtingudes, en la resolució d'exercicis i problemes definits a partir de situacions basades en contextos realistes o ideals.
-
4.1
Consultar, elaborar i intercanviar materials científics i divulgatius en diferents formats amb altres membres de l'entorn d'aprenentatge, utilitzant de manera autònoma i eficient plataformes digitals.
-
4.2
Usar de manera crítica, ètica i responsable mitjans de comunicació digitals i tradicionals com a manera d'enriquir l'aprenentatge i el treball individual i col·lectiu i de reconèixer la presència de la física a la societat.
-
5.1
Obtenir relacions entre variables físiques, mesurant i tractant les dades experimentals, determinant-ne els errors i utilitzant sistemes de representació gràfica en entorns analògics o digitals.
-
5.2
Reproduir en laboratoris, siguin reals o virtuals, determinats processos físics modificant les variables que els condicionen, considerant els principis, les lleis o les teories implicats, generant el corresponent informe amb format adequat i incloent-hi argumentacions, conclusions, taules de dades, gràfiques i referències bibliogràfiques.
-
5.3
Valorar les aportacions de la física a la societat, debatent de manera fonamentada sobre el seu impacte des del punt de vista de l'ètica i de la sostenibilitat, i reflexionant sobre les causes i les conseqüències dels biaixos de gènere en les ciències.
-
6.1
Identificar els principals avenços científics relacionats amb la física que han contribuït a les lleis i teories acceptades actualment en el conjunt de les disciplines científiques, com les fases per a la comprensió de les metodologies de la ciència, la seva evolució constant i la seva universalitat.
-
6.2
Reconèixer el caràcter multidisciplinari de la ciència i les contribucions d'unes disciplines sobre les altres, establint relacions entre la física i altres disciplines com la química, la biologia o les matemàtiques a partir de propostes d'aprenentatge contextualitzades i realistes.
Química
-
1.1
Reconèixer la importància de la química i les seves connexions amb altres àrees en el desenvolupament de la societat, el progrés de la ciència, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat, identificant els avenços en el camp de la química que han estat fonamentals en aquests aspectes.
-
1.2
Descriure els principals processos químics que succeeixen a l'entorn i les propietats dels sistemes materials a partir dels coneixements, les destreses i les actituds propis de les diferents disciplines de la química.
-
1.3
Reconèixer la naturalesa experimental i interdisciplinària de la química i la seva influència en la investigació científica i en els àmbits econòmic i laboral actuals i les seves aplicacions en altres camps del coneixement i de l'activitat humana.
-
2.1
Relacionar la química amb situacions problemàtiques actuals, associades al desenvolupament de la ciència i la tecnologia, analitzant com es presenta a través dels mitjans de comunicació o com són percebuts en la vida quotidiana.
-
2.2
Reconèixer i comunicar que la química constitueix un cos de coneixement imprescindible per a l'estudi i la discussió de qüestions significatives en els àmbits social, econòmic, polític i ètic, identificantne la presència i la influència.
-
2.3
Aplicar de manera informada, coherent i raonada els models i les lleis de la química, explicant i predient les conseqüències d'experiments, fenòmens naturals, processos industrials i descobriments científics.
-
2.4
Posar en pràctica els coneixements adquirits en l'experimentació científica al laboratori, al camp o a altres entorns, incloent-hi el coneixement dels materials i els aparells de mesura i de recollida i tractament de dades, la normativa bàsica i normes de seguretat pròpies d'aquests espais, i comprenent la importància de la seguretat en el progrés científic i emprenedor.
-
3.1
Utilitzar correctament el Sistema Internacional d'Unitats (SI) i altres sistemes d'unitats i les normes de nomenclatura de la IUPAC com a base d'un llenguatge universal per a la química, que permeti una comunicació efectiva amb tota la comunitat científica.
-
3.2
Emprar amb rigor eines matemàtiques per donar suport al desenvolupament del pensament científic, aplicant aquestes eines en la resolució de problemes, usant equacions, unitats i operacions.
-
3.3
Practicar i fer respectar les normes de seguretat relacionades amb la manipulació de substàncies químiques al laboratori i en altres entorns, i els procediments per a la correcta gestió i eliminació dels residus, utilitzant correctament els codis de comunicació característics de la química.
-
4.1
Analitzar la composició química dels sistemes materials que es troben a l'entorn proper, al medi natural i a l'entorn industrial i tecnològic, argumentant que les seves propietats, aplicacions i beneficis estan basats en els principis de la química.
-
4.2
Argumentar de manera informada, aplicant les teories i les lleis de la química, que els efectes negatius de determinades substàncies a l'ambient i a la salut són degudes al mal ús que es fa d'aquests productes o a la negligència, i no a la ciència química en si.
-
4.3
Explicar, emprant els coneixements científics adequats, quins són els beneficis dels nombrosos productes de la tecnologia química i com el seu ús i la seva aplicació han contribuït al progrés de la societat.
-
5.1
Reconèixer la important contribució a la química del treball col·laboratiu entre especialistes de diferents disciplines científiques posant en relleu les connexions entre les lleis i les teories pròpies de cada disciplina.
-
5.2
Reconèixer l'aportació de la química al desenvolupament del pensament científic i a l'autonomia de pensament crític a través de la posada en pràctica de les metodologies de treball pròpies de les disciplines científiques.
-
5.3
Valorar les aportacions de la física a la societat, debatent de manera fonamentada sobre el seu impacte des del punt de vista de l'ètica i de la sostenibilitat, i reflexionant sobre les causes i les conseqüències dels biaixos de gènere en les ciències.
-
5.4
Resoldre problemes relacionats amb la química i estudiar situacions relacionades amb aquesta ciència, reconeixent la importància de la contribució particular de cada membre de l'equip i la diversitat de pensament, i consolidant habilitats socials positives en els equips de treball.
-
5.5
Representar i visualitzar de forma eficient els conceptes de química que presentin més dificultats utilitzant eines digitals i recursos variats, incloent-hi experiències de laboratori real i virtual.
-
6.1
Explicar i raonar els conceptes fonamentals que es troben a la base de la química aplicant els conceptes, les lleis i les teories d'altres disciplines científiques (especialment de la física) per mitjà de l'experimentació i la indagació.
-
6.2
Deduir les idees fonamentals d'altres disciplines científiques (per exemple, la biologia o la tecnologia) per mitjà de la relació entre els seus continguts bàsics i les lleis i teories que són pròpies de la química.
-
6.3
Solucionar problemes i qüestions que són característics de la química utilitzant les eines proveïdes per les matemàtiques i la tecnologia, reconeixent així la relació entre els fenòmens experimentals i naturals i conceptes propis d'aquesta disciplina.
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Física
Saberes básicos del decreto
5 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Determinació, a través del càlcul vectorial, del camp gravitatori produït per un sistema de masses. Efectes sobre les variables cinemàtiques i dinàmiques d’objectes immersos al camp
-
1.2
Moment angular d’un objecte en un camp gravitatori: càlcul, relació amb les forces centrals i aplicació de la conservació en l’estudi del moviment
-
1.3
Energia mecànica d’un objecte sotmès a un camp gravitatori: deducció del tipus de moviment que posseeix, càlcul del treball o balanços energètics existents en desplaçaments entre diferents posicions, velocitats i tipus de trajectòries
-
1.4
Lleis que es verifiquen en el moviment planetari i extrapolació al moviment de satèl·lits i cossos celestes
-
1.5
Introducció a la cosmologia i l’astrofísica com a aplicació del camp gravitatori: evolució històrica de les teories cosmològiques, implicació de la física en l’evolució d’objectes astronòmics, del coneixement de l’univers i repercussió de la recerca en aquests àmbits a la indústria, la tecnologia, l’economia i la societat
Saberes básicos del decreto
7 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Camps elèctric i magnètic: tractament vectorial, determinació de les variables cinemàtiques i dinàmiques de càrregues elèctriques lliures en presència d’aquests camps. Descripció i anàlisi dels fenòmens naturals i de les aplicacions tecnològiques en què s’aprecien aquests efectes
-
2.2
Càlcul i anàlisi qualitativa de la intensitat del camp elèctric en distribucions de càrregues discretes i contínues i interpretació del flux de camp elèctric
-
2.3
Càlcul i anàlisi qualitativa de l’energia d’una distribució de càrregues estàtiques. Descripció raonada de les magnituds que es modifiquen i que romanen constants amb el desplaçament de càrregues lliures entre punts de potencial elèctric diferent
-
2.4
Descripció qualitativa i càlcul de les intensitats dels camps magnètics generats per fils amb corrent elèctric en diferents configuracions geomètriques: rectilinis, espires, solenoides o tors
-
2.5
Anàlisi dels efectes de la interacció dels camps magnètics amb càrregues elèctriques lliures presents al seu entorn
-
2.6
Representació gràfica i anàlisi de les línies de camp elèctric i magnètic produït per distribucions de càrrega senzilles, imants i fils amb corrent elèctric en diferents configuracions geomètriques
-
2.7
Generació de la força electromotriu: anàlisi del funcionament de motors, generadors i transformadors a partir de sistemes on es produeix una variació del flux magnètic
Saberes básicos del decreto
7 saberes básicos en este bloque
-
3.1
Estudi del moviment oscil·latori: obtenció i descripció de l’evolució temporal de les variables cinemàtiques d’un cos oscil·lant i conservació d’energia en aquests sistemes
-
3.2
Moviment ondulatori: anàlisi i obtenció de les gràfiques d’oscil·lació en funció de la posició i del temps, de l’equació d’ona que el descriu i de la relació amb el moviment harmònic simple. Estudi dels diferents tipus de moviments ondulatoris a la natura
-
3.3
Fenòmens ondulatoris: situacions i contextos naturals en què es posen de manifest diferents fenòmens ondulatoris i aplicacions. Característiques principals de les ones sonores i les seves qualitats. Contextualització en situacions quotidianes (instruments musicals, oïda humana i generació de la veu, ecolocalització, etc.)
-
3.4
Descripció de la naturalesa de la llum a partir de les controvèrsies i els debats històrics
-
3.5
La llum visible com a exemple d’ona electromagnètica. L’espectre electromagnètic i les propietats i aplicacions dels diversos tipus d’ones electromagnètiques
-
3.6
Anàlisi del comportament de la llum i la formació d’imatges en medis i objectes amb un índex de refracció diferent
-
3.7
Estudi de la generació d’imatges en sistemes òptics: lents primes, miralls plans i corbs i les seves aplicacions
Saberes básicos del decreto
3 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Les limitacions de la física clàssica. Descripció i aplicació dels principis de la relativitat, de la física quànÈtica i de la física de partícules a l’estudi de les principals partícules involucrades en la física atòmica i nuclear: propietats i interaccions. Implicacions de la dualitat ona-corpuscle i del principi d’incertesa. Valoració del desenvolupament científic i tecnològic possible gràcies a la física quànÈtica
-
4.2
Estudi qualitatiu i quantitatiu de l’efecte fotoelèctric com a sistema de transformació energètica i de producció de diferències de potencial elèctric per aplicar-lo tecnològicament
-
4.3
Estudi de la radioactivitat natural: descripció dels processos i de les constants implicats que permeten el càlcul de la variació poblacional i l’activitat de mostres radioactives Aplicació al camp de les ciències i de la salut
Química
Saberes básicos del decreto
16 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Espectres atòmics i tècniques espectroscòpiques: Caracterització dels espectres atòmics com a evidència experimental responsable de la necessitat de la revisió del model atòmic. Identificació i argumentació de la rellevància de l’espectroscòpia en el context del desenvolupament històric del model atòmic
-
1.2
Espectres atòmics i tècniques espectroscòpiques: Interpretació dels espectres d’emissió i absorció dels elements i de la seva contribució en el coneixement de l’Univers. Relació amb l’estructura electrònica de l’àtom
-
1.3
Espectres atòmics i tècniques espectroscòpiques: Utilització de dades de diverses tècniques espectroscòpiques (UV, IR, RMN, espectrometria de masses) en la identificació de substàncies d’interès i rellevància en la vida quotidiana i qüestions sociocientífiques d’actualitat. Explicació de les bases del seu funcionament
-
1.4
Principis quàntics de l’estructura atòmica: Relació entre el fenomen dels espectres atòmics i la quantització de l’energia. Del model de Bohr als models mecano-quàntics: necessitat d’una estructura electrònica a diferents nivells i les seves connexions amb la recerca científica bàsica i amb els avenços cientificotecnològics actuals
-
1.5
Principis quàntics de l’estructura atòmica: Explicacions i aplicació del principi d’incertesa de Heisenberg i de la doble naturalesa ona-corpuscle de l’electró i de la naturalesa probabilísÈtica del concepte d’orbital
-
1.6
Principis quàntics de l’estructura atòmica: Identificació dels nombres quàntics i aplicació del principi d’exclusió de Pauli Construcció de l’estructura electrònica de l’àtom. Utilització del diagrama de Moeller per escriure la configuració electrònica dels elements químics més freqüents a l’entorn i al cos humà, i/o els protagonistes de situacions reals en controvèrsia i amb impacte socioambiental
-
1.7
Taula periòdica i propietats dels àtoms: Argumentació basada en evidències de la naturalesa experimental de l’origen de la taula periòdica. Justificació de la llei periòdica i agrupament dels elements sobre la base de les propietats
-
1.8
Taula periòdica i propietats dels àtoms: Relacions entre la teoria atòmica actual i les lleis experimentals observades
-
1.9
Taula periòdica i propietats dels àtoms: Predicció de la situació d’un element a la taula periòdica a partir de la configuració electrònica, i de la configuració electrònica a partir de la situació de l’element, tot establint connexions amb les característiques i els usos de les substàncies quotidianes que el contenen
-
1.10
Taula periòdica i propietats dels àtoms: Raonament en base a les dades, o en base al model de càrrega de l’àtom, de les tendències periòdiques. Aplicació a la predicció dels valors de les propietats dels elements de la taula a partir de la seva posició
-
1.11
Enllaç químic i forces intermoleculars: Predicció i justificació del tipus d’enllaç a partir de les característiques dels elements individuals que el formen en relació amb les propietats de la substància formada i amb la seva presència a la vida quotidiana
-
1.12
Enllaç químic i forces intermoleculars: Interpretació de l’energia implicada en la formació de molècules, estructures cristal·lines 3D i estructures macromoleculars. Predicció i justificació de propietats de les substàncies químiques en relació amb la vida quotidiana i amb els seus usos i interès
-
1.13
Enllaç químic i forces intermoleculars: Aplicació de les estructures de Lewis i teoria de RPECV per explicar i predir geometries de compostos moleculars i la seva polaritat amb relació al seu comportament en fenòmens de l’entorn quotidià
-
1.14
Enllaç químic i forces intermoleculars: Aplicació del cicle de Born-Haber i de l’energia intercanviada en la formació de cristalls iònics
-
1.15
Enllaç químic i forces intermoleculars: Aplicació dels models del núvol electrònic per explicar les propietats característiques dels cristalls metàl·lics en metalls d’ús destacat en situacions d’actualitat
-
1.16
Enllaç químic i forces intermoleculars: Relacions entre forces intermoleculars i propietats macroscòpiques de compostos moleculars. Relació de les propietats amb l’estructura (geometria i enllaç) en substàncies que intervenen en situacions reals d’interès local o global
Saberes básicos del decreto
22 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Termodinàmica química: Aplicació del primer principi de la termodinàmica: intercanvis d’energia entre sistemes per mitjà de la calor i del treball en contextos de consum i eficiència energètica
-
2.2
Termodinàmica química: Representació i utilització d’equacions termoquímiques i càlcul d’entalpies de reacció
-
2.3
Aplicació del balanç energètic entre productes i reactius mitjançant la llei de Hess, per mitjà de l’entalpia de formació estàndard o de les energies d’enllaç, per obtenir l’entalpia d’una reacció en contextos propers o d’actualitat
-
2.4
Aplicació del segon principi de la termodinàmica. L’entropia com a magnitud que afecta l’espontaneïtat i la irreversibilitat dels processos químics en contextos propers o d’actualitat
-
2.5
Càlcul de l’energia de Gibbs de les reaccions químiques i de la seva espontaneïtat en funció de la temperatura del sistema, i interpretació dels resultats en contextos propers o d’actualitat
-
2.6
Cinètica química: Elaboració d’explicacions i prediccions basades en la teoria de les col·lisions com a model a escala submicroscòpica de les reaccions químiques. Conceptes de velocitat de reacció i energia d’activació en contextos propers o d’actualitat
-
2.7
Cinètica química: Elaboració d’explicacions i prediccions basades en la influència de les condicions de reacció sobre la seva velocitat en contextos propers o d’actualitat
-
2.8
Cinètica química: Aplicació de la llei diferencial de la velocitat d’una reacció química i càlcul dels ordres de reacció a partir de dades experimentals de velocitat de reacció
-
2.9
Equilibri químic: Aplicació i conceptualització de l’equilibri químic com a procés dinàmic: equacions de velocitat i aspectes termodinàmics. Expressió de la constant d’equilibri mitjançant la llei d’acció de masses. Aplicació en contextos propers o d’actualitat i de rellevància sociocientífica
-
2.10
Equilibri químic: Càlcul de la constant d’equilibri de reaccions en què els reactius es trobin en diferent estat físic. Relació entre Kc i Kp i producte de solubilitat en equilibris heterogenis i la seva connexió amb processos naturals i industrials
-
2.11
Equilibri químic: Aplicació del principi de Le Châtelier i del quocient de reacció. Evolució de sistemes en equilibri a partir de la variació de les condicions de concentració, pressió o temperatura del sistema, i aplicacions en contextos propers o d’actualitat
-
2.12
Reaccions àcid-base: Justificació de la naturalesa àcida o bàsica d’una substància a partir de les teories d’Arrhenius i de Brønsted i Lowry i les seves implicacions en la classificació d’àcids i bases de substàncies de l’entorn quotidià
-
2.13
Reaccions àcid-base: Diferenciació entre àcids i bases forts i febles. Càlcul del grau de dissociació en dissolució aquosa en contextos propers o d’actualitat
-
2.14
Reaccions àcid-base: Càlcul i justificació del pH de dissolucions àcides i bàsiques. Expressió de les constants Ka i Kb, en relació amb la vida quotidiana i en contextos com ara la cuina, els medicaments, el medi ambient, etc
-
2.15
Reaccions àcid-base: Representació i concepte de parells àcid i base conjugats. Predicció del caràcter àcid o bàsic de les dissolucions en què es produeix la hidròlisi d’una sal a partir de situacions de l’entorn quotidià
-
2.16
Reaccions àcid-base: Identificació i representació de reaccions entre àcids i bases i càlculs estequiomètrics en exemples de contextos propers o d’actualitat. Concepte de neutralització. Realització de volumetries àcid-base, dels càlculs corresponents i raonament dels resultats en relació amb situacions reals i en connexió amb la quotidianitat
-
2.17
Reaccions àcid-base: Relació entre propietats i aplicacions dels àcids i de les bases rellevants en l’àmbit industrial i de consum, amb especial incidència en el procés de conservació del medi ambient
-
2.18
Reaccions redox: Càlcul i aplicació de l’estat d’oxidació. Identificació de les espècies que es redueixen o oxiden en una reacció a partir de la variació del nombre d’oxidació en processos de rellevància per la seva quotidianitat i/o impacte socioambiental
-
2.19
Reaccions redox: Igualació pel mètode de l’ió-electró d’equacions químiques d’oxidació-reducció en contextos propers o d’actualitat. Càlculs estequiomètrics i volumetries redox
-
2.20
Reaccions redox: Aplicació i conceptualització del potencial estàndard d’un parell redox. Espontaneïtat de processos químics i electroquímics que impliquen dos parells redox amb relació a contextos propers o d’actualitat
-
2.21
Reaccions redox: Aplicació de les lleis de Faraday: quantitat de càrrega elèctrica i quantitats de substància en un procés electroquímic. Càlculs estequiomètrics en cel·les electrolítiques en contextos propers o d’actualitat
-
2.22
Reaccions redox: Identificació i càlculs en reaccions d’oxidació i reducció en la fabricació i el funcionament de bateries elèctriques, cel·les electrolítiques i piles de combustible, i també en la prevenció de la corrosió de metalls
Saberes básicos del decreto
6 saberes básicos en este bloque
-
3.1
Isomeria: Utilització de fórmules moleculars i desenvolupades de compostos orgànics, amb relació a les seves propietats, orígens o usos. Diferents tipus d’isomeria estructural en compostos en relació amb la vida quotidiana i/o problemàtiques rellevants
-
3.2
Isomeria: Utilització de models moleculars o tècniques de representació 3D de molècules Isòmers espacials d’un compost i propietats en compostos en relació amb la vida quotidiana i/o problemàtiques rellevants
-
3.3
Reactivitat orgànica: Identificació de les principals propietats químiques de les diferents funcions orgàniques i de les seves propietats i reaccions químiques, en especial en contextos propers a l’alumnat
-
3.4
Reactivitat orgànica: Identificació dels principals tipus de reaccions orgàniques. Productes de la reacció entre compostos orgànics i les equacions químiques corresponents amb relació a substàncies d’especial interès i properes a l’alumnat
-
3.5
Polímers: Classificació dels diferents processos de formació dels polímers a partir dels corresponents monòmers. Estructura i propietats
-
3.6
Polímers: Classificació dels polímers segons la naturalesa, l’estructura i la composició Aplicacions, propietats i riscos mediambientals associats
Rúbrica recomendada para Física
Una rúbrica equilibrada para Física en 2.º Bachillerato podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.
La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.
Errores frecuentes al evaluar Física
Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Física en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.
Evaluar solo cálculo numérico cuando el criterio LOMLOE pide razonamiento experimental y análisis de gráficas.
No exigir unidades coherentes en cada paso de la resolución (penalización proporcional, no absoluta).
Confundir el sentido físico del resultado con la corrección numérica (un valor matemáticamente correcto pero físicamente imposible no logra el criterio).
Olvidar la dimensión experimental (laboratorio, prácticas, informes) como criterio evaluable.
Penalizar el redondeo razonable cuando el criterio no especifica cifras significativas.
Ejemplo: cómo se evalúa un examen real
Un examen de Física puede incluir 4 problemas y 1 interpretación de gráfica experimental. Cada problema se evalúa por niveles en los criterios que toca: resolución con sentido físico, comunicación de unidades, razonamiento experimental.
En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 36 criterios, las 12 competencias específicas y los 66 saberes básicos de Física en 2.º Bachillerato para Cataluña. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Física 2.º Bachillerato en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Física en 2.º Bachillerato entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Cataluña
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Física en 2.º Bachillerato
La misma materia y curso sin filtrar por CCAA
Corregir exámenes de Física con IA
Cómo Corrigiendo.es evalúa esta materia
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes