LOMLOE · Cataluña

Llengua Estrangera en 1.º ESO · Cataluña

Currículo LOMLOE oficial de Cataluña para esta materia y curso: 10 competencias, 25 criterios y 29 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.

10
Competencias específicas
25
Criterios de evaluación
29
Saberes básicos
Decreto
Vigente en CCAA
Apuntarme a la lista de espera
Actualizado el

Llévate el currículo a Excel o PDF

Disponible

Excel editable

6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.

  • Resumen materia/curso/CCAA
  • 10 competencias específicas
  • 25 criterios con peso editable
  • Saberes básicos por bloque
Descargar Excel
Disponible

PDF imprimible

Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.

  • Portada con materia/curso/CCAA
  • Decreto vigente citado
  • Tablas competenciales
  • Apto para programación didáctica
Descargar PDF

Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Cataluña para Llengua Estrangera en 1.º ESO.

Contexto de 1.º ESO

Curso bisagra entre Primaria y la evaluación competencial completa. Recibe alumnado de procedencia muy heterogénea, lo que exige evaluación inicial diagnóstica documentada y plan de refuerzo proporcional.

Retos típicos en 1.º ESO:

  • Alumnado que llega con niveles muy distintos de Primaria.
  • Adaptación al sistema de criterios LOMLOE por primera vez.
  • Necesidad de evaluación inicial sin penalizar (carácter diagnóstico).
  • Importancia del seguimiento individualizado en el primer trimestre.

Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Cataluña además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".

Decreto vigente en Cataluña

En Cataluña rige actualmente Decret 175/2022, de 27 de setembre, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).

Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en dogc.gencat.cat.

Particularidades de Cataluña

Lengua cooficial: Catalán. En Cataluña el alumnado trabaja con varios sistemas lingüísticos (castellano, lengua cooficial e inglés), lo que enriquece la competencia plurilingüe pero exige rúbricas que reconozcan la transferencia entre lenguas.

En Catalunya el catalán es lengua vehicular y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio. El currículo también recoge Aranés en el Valle de Arán.

Competencias específicas

Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Llengua Estrangera. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"

Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.

1
CE.1

Descriure i alorar la di ersitat lingüística i cultural a partir del reconeixement de les llengües de l'alumnat i la realitat plurilingüe, pluricultural i intercultural, per afa orir la transferència lingüística, identificar i rebut ar estereotips i pre udicis lingüístics i alorar aquesta di ersitat com a font de riquesa cultural Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 1.1 Acceptar i adequar-se a la diversitat 1.1 Valorar críticament la diversitat lingüística, cultural i artística pròpia de lingüística, cultural i artística pròpia de països on es parla la llengua països on es parla la llengua estrangera com a font d'enriquiment estrangera, en relació amb els drets personal, mostrant interès per compartir humans, i adequar-se a aquesta elements culturals i lingüístics que diversitat, tot afavorint el fomentin la sostenibilitat i la desenvolupament d'una cultura democràcia. compartida i una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els 1.2 Participar de manera empàtica i valors democràtics. respectuosa en situacions interculturals, construint vincles entre 1.2 Participar de manera adequada, les diferents llengües i cultures, empàtica i respectuosa en situacions rebutjant qualsevol tipus de interculturals, construint vincles entre discriminació, prejudici i estereotip en les diferents llengües i cultures, contextos comunicatius quotidians. rebutjant qualsevol tipus de discriminació, prejudici i estereotip en 1.3 Aplicar, de forma guiada, contextos comunicatius quotidians, i estratègies per explicar i apreciar la proposant vies de solució a aquells diversitat lingüística, cultural i artística. factors socioculturals que dificulten la comunicació. 1.3 Aplicar estratègies per defensar i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística.

Ver descripción detallada del decreto

En definitiva, aquesta competència té la capacitat d'activar tot el repertori lingüístic i cultural propi i utilitzar les estratègies adquirides de forma transversal, segons la situació d'aprenentatge, amb l'objectiu d'ajudar l'individu a construir la seva pròpia identitat, lingüística i/o cultural, i a desenvolupar la seva capacitat d'aprenentatge. Aquesta competència se centra en la rellevància i riquesa que la diversitat lingüística, cultural i artística de la societat actual ens aporta. La consciència de la diversitat proporciona l'alumnat la possibilitat de relacionar diferents cultures. A més, afavoreix el desenvolupament d'una sensibilitat artística i cultural, i la capacitat d'identificar i utilitzar una gran varietat d'estratègies que li permetin establir relacions amb persones d'altres cultures. Les situacions interculturals que es poden plantejar en aquesta etapa durant l'ensenyament de la llengua estrangera permeten a l'alumnat obrir-se a noves experiències, idees, societats i cultures, mostrant interès cap a allò diferent; relativitzar la pròpia perspectiva i el propi sistema de valors culturals, a més de distanciar-se i evitar les actituds sustentades sobre qualsevol tipus de discriminació o reforç d'estereotips. La interculturalitat, que afavoreix l'entesa amb els altres, mereix una atenció específica perquè formi part de l'experiència de l'alumnat i per evitar que la seva percepció sobre aquesta diversitat estigui distorsionada pels estereotips i constitueixi l'origen de certs tipus de discriminació. La valoració crítica i l'adequació a la diversitat ha de permetre a l'alumnat actuar de forma empàtica i respectuosa en situacions interculturals. El plurilingüisme és un concepte promogut pel Consell d'Europa, que emfasitza el fet que les llengües que una persona coneix o domina no estan disposades en compartiments estancs i separats, sinó que conformen un repertori dinàmic i en constant desenvolupament on s'interrelacionen i interactuen els coneixements lingüístics i les experiències comunicatives de l'individu, per contribuir al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística, així com de la competència personal, social i d'aprendre a aprendre. La competència plurilingüe es defineix com la capacitat de tots els parlants d'utilitzar i aprendre, de manera autònoma o a través de l'ensenyament, més d'una llengua; l'habilitat d'un individu d'utilitzar els seus coneixements parcials de diverses llengües i la seva experiència de diverses cultures per comunicar-se i participar en activitats interculturals; el valor de la convivència, bàsica per a la tolerància lingüística i cultural, és a dir, la conscienciació del propi repertori lingüístic i de la riquesa lingüística i cultural de l'entorn.

2
CE.2

Comprendre i interpretar textos orals i multimodals, en la llengua estàndard, recollint el sentit general i la informació m s relle ant, la se a forma i el seu contingut, per construir coneixement, formar se opinió i eixamplar les possibilitats de gaudi i lleure Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 2.1 Interpretar i analitzar el sentit global 2.1 Extreure i analitzar el sentit global i i la informació específica i explícita de les idees principals, i seleccionar textos orals i multimodals breus i informació pertinent de textos orals i senzills sobre temes freqüents i multimodals sobre temes quotidians, quotidians, de rellevància personal i de rellevància personal o d'interès pròxims a la seva experiència, propis públic propers a la seva experiència dels àmbits de les relacions expressats de manera clara i en la interpersonals, de l'aprenentatge, dels llengua estàndard a través de diversos mitjans de comunicació i de la ficció, suports. expressats de forma clara i en la 2.2 Interpretar i valorar el contingut i llengua estàndard a través de diversos els trets discursius de textos suports. progressivament més complexos propis dels àmbits de les relacions 2.2 Seleccionar, organitzar i aplicar de interpersonals, dels mitjans de manera guiada les estratègies i els comunicació social i de l'aprenentatge, coneixements més adequats en i també de textos literaris adequats al situacions comunicatives quotidianes nivell de maduresa de l'alumnat. per comprendre el sentit general, la 2.3 Seleccionar, organitzar i aplicar les informació essencial i els detalls més estratègies i els coneixements més rellevants dels textos; interpretar adequats en cada situació elements no verbals, i cercar i comunicativa per comprendre el sentit seleccionar informació. general, la informació essencial i els detalls més rellevants dels textos; inferir significats i interpretar elements no verbals, i cercar, seleccionar i gestionar informació veraç. La comprensió suposa rebre i processar informació. A l'etapa de l'educació secundària obligatòria, la comprensió és una destresa comunicativa que cal desenvolupar a partir de textos orals i multimodals sobre temes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic propers a l'experiència de l'alumnat, expressats de manera clara i usant la llengua estàndard. La comprensió, en aquest nivell, implica entendre i interpretar els textos i extreure'n el sentit general i els detalls més rellevants per satisfer les necessitats comunicatives. Per fer-ho, s'han d'activar les estratègies més adequades al desenvolupament psicoevolutiu i les necessitats de l'alumnat, a fi de reconstruir la representació del significat i del sentit del text i per formular hipòtesis sobre la intenció comunicativa subjacent a aquests textos. Entre les estratègies de comprensió més útils per a l'alumnat hi ha la inferència i l'extrapolació de significats a nous contextos comunicatius, així com la transferència i la integració dels coneixements, les destreses i les actituds de les llengües que conformen el seu repertori lingüístic. Inclou la interpretació de diferents formes de representació (imatge, gràfics, taules, diagrames, so, gestos, etc.), així com de la informació contextual (elements extralingüístics) i cotextual (elements lingüístics), que permeten comprovar la hipòtesi inicial sobre de la intenció i sentit del text, així com plantejar hipòtesis alternatives, si calgués. A més d'aquestes estratègies, la cerca de fonts fiables, en suports tant analògics com digitals, constitueix un mètode de gran utilitat per a la comprensió, ja que permet contrastar, validar i sustentar la informació, així com obtenir conclusions rellevants a partir dels textos. Els processos de comprensió i interpretació requereixen contextos de comunicació dialògics que estimulin la col·laboració, la identificació crítica de prejudicis i estereotips de qualsevol tipus, així com l'interès genuí per les diferències i les similituds culturals.

3
CE.3

Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats, atenent les con encions pr pies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals ariades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments i conceptes, construir coneixement i establir incles personals Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 3.1 Expressar oralment textos breus, 3.1 Expressar oralment textos senzills, senzills, estructurats, comprensibles i estructurats, comprensibles, coherents i adequats a la situació comunicativa adequats a la situació comunicativa sobre temes quotidians i freqüents, de sobre temes quotidians, de rellevància rellevància per a l'alumnat, per tal de personal o d'interès públic proper a la descriure, narrar i informar sobre temes seva experiència, per tal de descriure, concrets, en diferents suports, utilitzant narrar, argumentar i informar, en de forma guiada recursos verbals i no diferents suports, utilitzant recursos verbals, així com estratègies de verbals i no verbals, així com planificació i control de la producció. estratègies de planificació, control, compensació i cooperació. 3.2 Aplicar de forma guiada coneixements i estratègies per 3.2 Aplicar coneixements i estratègies planificar, produir i revisar textos per planificar, produir, revisar i cooperar comprensibles, coherents i adequats a en l'elaboració de textos coherents, les intencions comunicatives, les cohesionats i adequats a les intencions característiques contextuals i la comunicatives, les característiques tipologia textual, amb ajuda dels contextuals, els aspectes socioculturals recursos físics o digitals més adequats i la tipologia textual, usant els recursos en funció de la tasca i les necessitats físics o digitals més adequats en funció de cada moment, tenint en compte el de la tasca i de les necessitats de destinatari del text. l'audiència o el destinatari del text. 3.3 Participar en situacions interactives 3.3 Participar i col·laborar activament, a breus i senzilles sobre temes través de diversos suports, en quotidians, de rellevància personal i situacions interactives sobre temes pròxims a la seva experiència, a través quotidians, de rellevància personal o de diversos suports, utilitzant recursos d'interès públic propers a la seva com ara la repetició, el ritme pausat o el experiència, mostrant iniciativa, llenguatge no verbal, i mostrant empatia i respecte per la cortesia empatia i respecte per la cortesia lingüística i l'etiqueta digital, així com lingüística i l'etiqueta digital, així com per les diferents necessitats, idees, per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors. interlocutors. 3.4 Utilitzar estratègies adequades per 3.4 Utilitzar, de forma guiada i en entorns iniciar, mantenir i acabar la propers, estratègies adequades per comunicació, prendre i cedir la paraula, iniciar, mantenir i acabar la comunicació, sol·licitar i formular aclariments i prendre i cedir la paraula, sol·licitar i explicacions, reformular, comparar i formular aclariments i explicacions. contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses.

Ver descripción detallada del decreto

El desenvolupament de la competència comunicativa de l'alumnat passa necessàriament per l'atenció als usos orals, que han de ser vehicle d'aprenentatge i objecte de coneixement. Les classes de llengua estrangera han d'oferir contextos diversificats i significatius on l'alumnat pugui prendre la paraula i conversar amb els seus iguals en diàlegs pedagògicament orientats, i estimular la construcció de coneixements que facin possible la reflexió sobre els usos formals i informals, espontanis i planificats. L'alumnat pot fer l'exposició d'una petita descripció o anècdota, una presentació formal de major extensió, una senzilla argumentació en aquests contextos. La producció oral de caràcter formal, monologada o dialogada, ofereix marge per a la planificació, i comparteix per tant estratègies amb el procés d'escriptura. La interacció oral requereix conèixer les estratègies per prendre i cedir la paraula, desplegar actituds d'escolta activa, expressar-se amb fluïdesa, claredat i el to i el registre adequats, així com posar en joc les estratègies de cortesia i de cooperació conversacional. Atenent a la situació comunicativa, amb el seu major o menor grau de formalitat, la relació entre els interlocutors, el propòsit comunicatiu i el canal, els gèneres discursius —motlles en què han cristal·litzat les pràctiques comunicatives pròpies dels diferents àmbits— ofereixen pautes per estructurar el discurs i per adequar el registre i el comportament no verbal.

4
CE.4

Comprendre, interpretar i analit ar, amb sentit crític i diferents prop sits de lectura, textos escrits i multimodals reconeixent el sentit global i les idees principals i secundàries, identificant la intenció de l'emissor, reflexionant sobre el contingut i la forma i a aluant ne la qualitat i fiabilitat, per tal de construir coneixement i donar resposta a necessitats i interessos comunicatius di ersos Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 4.1 Comprendre i interpretar el sentit 4.1 Comprendre i interpretar el sentit global, l'estructura, la informació més global, l'estructura, la informació més rellevant i la intenció de l'emissor de rellevant i la intenció de l'emissor de textos escrits i multimodals senzills de textos escrits i multimodals de certa diferents àmbits que responguin a complexitat, que responguin a diferents diferents propòsits de lectura, realitzant propòsits de lectura, realitzant les les inferències necessàries. inferències necessàries. 4.2 Valorar la forma i el contingut de 4.2 Valorar críticament el contingut i la textos senzills avaluant-ne la qualitat, la forma de textos de certa complexitat, fiabilitat i la idoneïtat de canal utilitzat, avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la així com l'eficàcia dels procediments idoneïtat de canal utilitzat, així com comunicatius emprats. l'eficàcia dels procediments lingüístics emprats. Desenvolupar la competència lectora implica incidir en la motivació, el compromís, les pràctiques de lectura i el coneixement i ús de les estratègies que s'han de desplegar abans, durant i després de l'acte lector, perquè noies i nois esdevinguin lectors competents i autònoms davant tot tipus de textos, sàpiguen avaluar-ne la qualitat i fiabilitat i hi trobin la resposta a diferents propòsits de lectura en tots els àmbits de la seva vida. Comprendre un text implica captar el seu sentit global i la informació més rellevant en funció del propòsit de lectura, integrar la informació explícita i realitzar les inferències necessàries que permetin reconstruir la relació entre les seves parts, formular hipòtesis sobre la intenció comunicativa subjacent a aquests textos, i reflexionar sobre la seva forma i contingut. Per a això, convé acompanyar els processos lectors dels estudiants de manera detinguda a l'aula, tenint en compte a més que l'alfabetització de segle XXI passa necessàriament per l'ensenyament de la lectura dels hipertextos d'Internet. Les classes de llengües han de diversificar els àmbits als quals pertanyen els textos escrits i crear contextos significatius per treballar-los a l'aula, buscant la gradació i complementarietat en la complexitat dels textos (extensió, estructura, llenguatge, tema, etc.) i les tasques proposades.

Ver descripción detallada del decreto

Es fa aquí imprescindible el treball coordinat amb altres matèries del currículum, donada l'especificitat dels gèneres discursius associats a cada àrea de coneixement, així com amb les altres llengües curriculars.

5
CE.5

Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència i cohesió, aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, re isió, correcció i edició, amb regulació dels iguals i autoregulació progressi ament aut noma, i atenent les con encions pr pies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, efica i creati a a demandes comunicati es concretes Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 5.1 Organitzar i redactar textos breus i 5.1 Redactar i difondre textos comprensibles, amb claredat, d'extensió mitjana amb acceptable coherència, cohesió i adequació a la claredat, coherència, cohesió, correcció situació comunicativa proposada, i adequació a la situació comunicativa seguint pautes establertes, a través proposada, a la tipologia textual i a les d'eines analògiques i digitals, sobre eines analògiques i digitals utilitzades, assumptes quotidians i freqüents, de sobre assumptes quotidians, de rellevància per a l'alumnat i pròxims a la rellevància personal o d'interès públic seva experiència. pròxims a la seva experiència, respectant la propietat intel·lectual i 5.2 Aplicar de forma guiada evitant el plagi. coneixements i estratègies per planificar, produir i revisar textos 5.2 Aplicar coneixements i estratègies comprensibles, coherents i adequats a per a planificar, produir, revisar i les intencions comunicatives, les cooperar en l'elaboració de textos característiques contextuals i la coherents, cohesionats i adequats a les tipologia textual, usant, de manera intencions comunicatives, les progressivament autònoma, els característiques contextuals, els recursos físics o digitals més adequats aspectes socioculturals i la tipologia en funció de la tasca i les necessitats textual, usant els recursos físics o de cada moment, tenint en compte la digitals més adequats en funció de la persona a qui va dirigit el text. tasca i de les necessitats de l'audiència o del lector potencial a qui s'adreça el text.

Ver descripción detallada del decreto

En aquesta etapa, la producció escrita consisteix en la redacció de textos sobre temes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic proper a l'experiència de l'alumnat, amb creativitat, coherència i adequació. La producció, en diversos formats i suports, pot incloure en aquesta etapa la redacció de textos que expressin fets, conceptes, pensaments, opinions i sentiments, mitjançant eines digitals i analògiques, així com la cerca d'informació a Internet com a font de documentació. En el seu format multimodal, la producció inclou l'ús conjunt de diferents recursos per produir significat. Les activitats vinculades amb la producció de textos compleixen funcions importants en els àmbits acadèmics i professionals, i hi ha un valor social i cívic concret associat a elles. La destresa en les produccions més formals en diferents suports no s'adquireix de forma natural, sinó que és producte de l'aprenentatge. En aquesta etapa, les produccions es basen en l'aprenentatge de: trets formals bàsics de caire més lingüístic, sociolingüístic i pragmàtic; expectatives i convencions comunes associades al gènere emprat; eines de producció, i suport utilitzat. Les estratègies que permeten la millora de la producció, tant formal com informal, comprenen la planificació, l'autoavaluació i coavaluació, la retroalimentació, així com el monitoratge, la validació i la compensació.

6
CE.6

Cercar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts de manera progressi ament aut noma, a aluant ne la fiabilitat i pertinència en funció dels ob ectius de lectura i e itant els riscos de manipulació i desinformació, i integrar la i transformar la en coneixement, per comunicar la, adoptant un punt de ista crític, personal i respectuós amb la propietat intel lectual Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 6.1 Aplicar estratègies de cerca 6.1 Aplicar estratègies de cerca d'informació (localització, selecció i d'informació (localització, selecció i contrast), en diferents fonts, incloses les contrast), en diferents fonts, incloses les digitals, calibrant-ne la fiabilitat i digitals, calibrant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de pertinència en funció dels objectius de lectura, sobre temes d'interès acadèmic, lectura, sobre temes d'interès acadèmic, personal, ecològic i social, de forma personal, ecològic i social, de forma progressivament autònoma, a la xarxa i a autònoma, a la xarxa i a la biblioteca, les biblioteques, valorant críticament el valorant críticament el resultat de la resultat de la cerca. cerca. 6.2 Elaborar treballs d'investigació i 6.2 Elaborar treballs d'investigació i comunicar de forma creativa i respectant comunicar de forma creativa i respectant els drets de la propietat intel·lectual, els els drets de la propietat intel·lectual, els resultats d'un procés d'investigació resultats d'un procés d'investigació, individual o grupal, organitzant la individual o grupal, organitzant la informació, integrant-la en esquemes informació, integrant-la en esquemes propis i reelaborant-la, i adoptant un punt propis i reelaborant-la, i adoptant un punt de vista crític i respectuós amb els de vista crític i respectuós amb els principis de propietat intel·lectual, sobre principis de propietat intel·lectual, sobre temes d'interès acadèmic, personal, temes d'interès acadèmic, personal, ecològic i social, que incloguin els ecològic i social, que incloguin els Objectius de desenvolupament objectius de desenvolupament sostenible. sostenible. 6.3 Adoptar hàbits d'ús crític, segur, 6.3 Adoptar hàbits d'ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació. comunicació de la informació. L'accés a la informació no garanteix per si mateix el coneixement, entès com a principi estructurador de la societat moderna i eina essencial per fer front als reptes de segle XXI, inclosos els objectius de desenvolupament sostenible. Per això, és imprescindible que l'alumnat adquireixi habilitats i destreses per transformar la informació en coneixement, reconeixent el moment en què es necessita, on buscar-la, com gestionar-la, avaluar-la i comunicar-la, adoptant un punt de vista crític i personal, i evidenciant una actitud ètica i responsable amb la propietat intel·lectual i amb la identitat digital. S'ha de procurar que l'alumnat, individualment o de forma cooperativa, consulti fonts d'informació variades en contextos socials o acadèmics per a la realització de treballs o projectes de recerca, ja sigui sobre temes del currículum o al voltant d'aspectes importants de l'actualitat social, científica o cultural. Aquests processos d'investigació han de tendir a l'abordatge progressivament autònom de la seva planificació en relació amb les convencions establertes a la presentació de les produccions pròpies amb les quals es divulga el coneixement adquirit: organització en epígrafs; procediments de cita, notes, bibliografia i webgrafia; combinació ajustada de diferents codis comunicatius en els missatges multimodals. És imprescindible també el desenvolupament de la creativitat i l'adequació al context en la difusió del seu nou aprenentatge.

Ver descripción detallada del decreto

La biblioteca escolar, entesa com un espai creatiu d'aprenentatge, serà l'entorn ideal per a l'assoliment d'aquesta competència.

7
CE.7

Seleccionar i llegir de manera aut noma obres di erses com a font de plaer i coneixement, configurant un itinerari lector que s'enriqueixi progressi ament pel que fa a di ersitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències de lectura per construir la pr pia identitat lectora i gaudir de la dimensió social de la lectura Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 7.1 Triar i llegir textos i obres 7.1 Llegir de manera autònoma textos i prèviament seleccionats a partir dels obres seleccionats en funció dels propis propis gustos, interessos i necessitats gustos, interessos i necessitats, i deixar per crear el propi itinerari lector. constància del progrés del propi itinerari lector i cultural explicant els criteris de 7.2 Compartir l'experiència de lectura selecció de les lectures, les formes en suports diversos tot relacionant el d'accés a la cultura literària i sentit de l'obra amb la pròpia l'experiència de lectura. experiència biogràfica i lectora. 7.2 Compartir l'experiència de lectura en suports diversos tot relacionant el sentit de l'obra amb la pròpia experiència biogràfica, lectora i cultural. Desenvolupar aquesta competència implica recórrer un camí de progrés planificat, que implica la dedicació d'un temps diari i constant de lectura individual, acompanyat d'estratègies i bastides adequades per configurar l'autonomia i la identitat lectora, que es desenvoluparà al llarg de tota la vida. És essencial la configuració d'un corpus de textos adequat, format per obres de qualitat que possibilitin tant la lectura autònoma com l'enriquiment de l'experiència personal de lectura, i que inclogui el contacte amb formes literàries actuals impreses i digitals, i pràctiques culturals emergents. Paral·lelament, és recomanable anar configurant una comunitat de lectors amb referents compartits; establir estratègies que ajudin cada lector a seleccionar els textos del seu interès, apropiar-se'n i compartir la seva experiència personal de lectura, i també establir contextos en què apareguin motius per llegir que parteixin de reptes d'indagació sobre les obres i que proposin maneres de vincular afectivament els lectors amb els textos. A mesura que la competència es vagi afermant, serà possible reduir progressivament l'acompanyament docent i establir relacions entre lectures més o menys complexes, així com entre formes de lectura pròpies de la modalitat autònoma i la modalitat guiada.

8
CE.8

Mediar entre diferents llengües, fent ser ir estratègies i coneixements sen ills orientats a explicar conceptes o simplificar missatges, per transmetre informació de manera efica, clara i responsable Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 8.1 Inferir i explicar textos, conceptes i 8.1 Inferir i explicar textos, conceptes i comunicacions breus i senzilles en comunicacions breus i senzilles en situacions de diversitat lingüística, situacions de diversitat lingüística, social i cultural, mostrant respecte i social i cultural, mostrant respecte i empatia per les i els interlocutors i per empatia per les i els interlocutors i per les llengües emprades, i interès per les llengües emprades, i participant en participar en la solució de problemes la solució de problemes d'intercomprensió i d'entesa en l'entorn d'intercomprensió i d'entesa en l'entorn. proper. 8.2 Aplicar estratègies que ajudin a 8.2 Aplicar, de forma guiada, crear ponts, facilitin la comunicació i estratègies que ajudin a crear ponts i serveixin per explicar i simplificar facilitin la comprensió i producció textos, conceptes i missatges, i que d'informació i la comunicació, siguin adequades a les intencions adequades a les intencions comunicatives, les característiques comunicatives, utilitzant recursos i contextuals i la tipologia textual, usant suports físics o digitals en funció de les recursos i suports físics o digitals en necessitats de cada moment. funció de les necessitats de cada moment. La mediació és l'activitat del llenguatge consistent a explicar i facilitar la comprensió de missatges o textos a partir d'estratègies com la reformulació, de manera oral o escrita. En la mediació, l'alumnat ha d'actuar com a agent social encarregat de crear ponts i ajudar a construir o expressar missatges de forma dialògica, no només entre llengües diferents, sinó també entre diferents modalitats o registres dins d'una mateixa llengua. En l'educació secundària obligatòria, la mediació se centra, principalment, en el paper de la llengua com a eina per resoldre els reptes que sorgeixen del context comunicatiu, creant espais i condicions propícies per a la comunicació i l'aprenentatge; en la cooperació i el foment de la participació dels altres per construir i entendre nous significats; La mediació facilita el desenvolupament del pensament estratègic de l'alumnat, en tant que suposa que triï les destreses i estratègies més adequades del seu repertori per aconseguir una comunicació eficaç, però també per afavorir la participació pròpia i d'altres persones en entorns col·laboratius d'intercanvis d'informació. Així mateix, implica reconèixer els recursos disponibles i promoure la motivació dels altres i l'empatia, comprenent i respectant les diferents motivacions, idees i circumstàncies personals dels interlocutors, i harmonitzant-les amb les pròpies. Per això, l'empatia, el respecte, l'esperit crític i el sentit ètic són elements clau en la mediació en aquest nivell.

9
CE.9

Ampliar i usar els repertoris lingüístics personals entre diferents llengües, reflexionant de manera crítica sobre el seu funcionament i prenent consciència de les estratègies i coneixements propis, per millorar la resposta a necessitats comunicati es concretes Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 9.1 Comparar i contrastar les similituds 9.1 Comparar i argumentar les i diferències entre diferents llengües similituds i diferències entre diferents reflexionant de manera llengües reflexionant de manera progressivament autònoma sobre el progressivament autònoma sobre el seu funcionament. seu funcionament. 9.2 Utilitzar i diferenciar els 9.2 Utilitzar de forma creativa coneixements i estratègies de millora estratègies i coneixements de millora de la pròpia capacitat de comunicar i de la pròpia capacitat de comunicar i d'aprendre la llengua estrangera, amb d'aprendre la llengua estrangera, amb suport d'altres participants i de suports suport d'altres participants i de suports analògics i digitals. analògics i digitals. 9.3 Identificar i registrar, seguint 9.3 Registrar i reflexionar sobre els models, els progressos i dificultats progressos i dificultats d'aprenentatge d'aprenentatge de la llengua de la llengua estrangera, seleccionant estrangera, seleccionant de forma les estratègies més eficaces per guiada les estratègies més eficaces per superar aquestes dificultats i consolidar superar aquestes dificultats i progressar el seu aprenentatge, realitzant activitats en el seu aprenentatge, realitzant de planificació del propi aprenentatge, activitats d'autoavaluació i coavaluació, autoavaluació i coavaluació, fent-los fent-los explícits i compartint-los. explícits i compartint-los. L'ús del repertori lingüístic i la reflexió sobre el seu funcionament estan vinculats amb l'enfocament plurilingüe de l'adquisició de llengües. L'enfocament plurilingüe parteix del fet que les experiències de l'alumnat amb les llengües que coneix serveixen de base per a l'ampliació i millora de l'aprenentatge de llengües noves i l'ajuden a desenvolupar i enriquir el seu repertori lingüístic plurilingüe i la seva curiositat i sensibilització cultural.

Ver descripción detallada del decreto

En l'educació secundària obligatòria l'alumnat aprofundeix en aquesta reflexió sobre les llengües i estableix relacions entre les diferents llengües i els repertoris individuals, analitzant-ne les semblances i diferències per tal d'ampliar els coneixements i estratègies en les llengües que els formen. D'aquesta manera, s'afavoreix l'aprenentatge de noves llengües i es millora la competència comunicativa. La reflexió sobre les llengües i el seu funcionament implica que l'alumnat entengui les seves relacions, però, a més, contribueix que identifiqui les fortaleses i mancances pròpies en el terreny lingüístic i comunicatiu, prenent consciència dels coneixements i estratègies propis, fent-los explícits. En aquest sentit, suposa també la posada en marxa de destreses per fer front a la incertesa, el sentit de la iniciativa i la perseverança en la consecució dels objectius o la presa de decisions. A més, el coneixement de diferents llengües permet valorar la diversitat lingüística de la societat com un aspecte enriquidor i positiu. La selecció, configuració i aplicació dels dispositius i eines tant analògiques com digitals per a la construcció i integració de nous continguts sobre el repertori lingüístic propi pot facilitar l'adquisició i millora de l'aprenentatge d'altres llengües. Les activitats d'autoavaluació i coavaluació, es poden inspirar en les proposades en el Portafolis europeu de les llengües (PEL).

10
CE.10

Posar al ser ei de la con i ència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, les pr pies pràctiques comunicati es, utilit ant un llenguatge no discriminatori i desterrant els abusos de poder a tra s de la paraula, per afa orir un s efica, ètic i democràtic del llenguatge Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 10.1 Identificar i rebutjar els usos 10.1 Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l'anàlisi dels partir de la reflexió i l'anàlisi dels elements lingüístics, textuals i elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regeixen la elements no verbals de la comunicació. comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la resolució dialogada dels conflictes i la recerca de consensos tant en l'àmbit recerca de consensos, tant en l'àmbit personal com educatiu i social. personal com educatiu i social. Assolir aquesta competència implica que els estudiants siguin eficaços a l'hora de comunicar-se i que posin les paraules al servei d'uns objectius que no es desentenguin de la indefugible dimensió ètica de la comunicació.

Ver descripción detallada del decreto

En l'àmbit de la comunicació personal, l'educació lingüística ha d'ajudar a establir relacions interpersonals basades en l'empatia i el respecte, facilitant eines per a l'escolta activa, la comunicació assertiva, la deliberació argumentada i la resolució dialogada dels conflictes. Erradicar els usos discriminatoris i manipuladors del llenguatge, així com els abusos de poder a través de la paraula és un imperatiu ètic. En els àmbits educatiu, social i professional, l'educació lingüística ha de capacitar per prendre la paraula en l'exercici una ciutadania activa i compromesa en la construcció de societats més equitatives, més democràtiques i més responsables en relació amb els grans desafiaments que com a humanitat tenim plantejats: la sostenibilitat del planeta, les infinites violències, les creixents desigualtats, en la línia del que plantegen els objectius de desenvolupament sostenible.

Criterios de evaluación

Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.

Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.

1
CE.1
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 1.1

    Acceptar i adequar-se a la diversitat lingüística, cultural i artística pròpia de països on es parla la llengua estrangera com a font d’enriquiment personal, mostrant interès per compartir elements culturals i lingüístics que fomentin la sostenibilitat i la democràcia.

  2. 1.2

    Participar de manera empàtica i respectuosa en situacions interculturals, construint vincles entre les diferents llengües i cultures, rebutjant qualsevol tipus de discriminació, prejudici i estereotip en contextos comunicatius quotidians.

  3. 1.3

    Aplicar, de forma guiada, estratègies per explicar i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística.

2
CE.2
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 2.1

    Interpretar i analitzar el sentit global i la informació específica i explícita de textos orals i multimodals breus i senzills sobre temes freqüents i quotidians, de rellevància personal i pròxims a la seva experiència, propis dels àmbits de les relacions interpersonals, de l’aprenentatge, dels mitjans de comunicació i de la ficció, expressats de forma clara i en la llengua estàndard a través de diversos suports.

  2. 2.2

    Seleccionar, organitzar i aplicar de manera guiada les estratègies i els coneixements més adequats en situacions comunicatives quotidianes per comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls més rellevants dels textos; interpretar elements no verbals, i cercar i seleccionar informació.

3
CE.3
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 3.1

    Expressar oralment textos breus, senzills, estructurats, comprensibles i adequats a la situació comunicativa sobre temes quotidians i freqüents, de rellevància per a l’alumnat, per tal de descriure, narrar i informar sobre temes concrets, en diferents suports, utilitzant de forma guiada recursos verbals i no verbals, així com estratègies de planificació i control de la producció.

  2. 3.2

    Aplicar de forma guiada coneixements i estratègies per planificar, produir i revisar textos comprensibles, coherents i adequats a les intencions comunicatives, les característiques contextuals i la tipologia textual, amb ajuda dels recursos físics o digitals més adequats en funció de la tasca i les necessitats de cada moment, tenint en compte el destinatari del text.

  3. 3.3

    Participar en situacions interactives breus i senzilles sobre temes quotidians, de rellevància personal i pròxims a la seva experiència, a través de diversos suports, utilitzant recursos com ara la repetició, el ritme pausat o el llenguatge no verbal, i mostrant empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, així com per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors.

  4. 3.4

    Utilitzar, de forma guiada i en entorns propers, estratègies adequades per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, sol·licitar i formular aclariments i explicacions.

4
CE.4
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 4.1

    Comprendre i interpretar el sentit global, l’estructura, la informació més rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals senzills de diferents àmbits que responguin a diferents propòsits de lectura, realitzant les inferències necessàries.

  2. 4.2

    Valorar la forma i el contingut de textos senzills avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat de canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.

5
CE.5
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 5.1

    Organitzar i redactar textos breus i comprensibles, amb claredat, coherència, cohesió i adequació a la situació comunicativa proposada, seguint pautes establertes, a través d’eines analògiques i digitals, sobre assumptes quotidians i freqüents, de rellevància per a l’alumnat i pròxims a la seva experiència.

  2. 5.2

    Aplicar de forma guiada coneixements i estratègies per planificar, produir i revisar textos comprensibles, coherents i adequats a les intencions comunicatives, les característiques contextuals i la tipologia textual, usant, de manera progressivament autònoma, els recursos físics o digitals més adequats en funció de la tasca i les necessitats de cada moment, tenint en compte la persona a qui va dirigit el text.

6
CE.6
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 6.1

    Aplicar estratègies de cerca d’informació (localització, selecció i contrast), en diferents fonts, incloses les digitals, calibrant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura, sobre temes d’interès acadèmic, personal, ecològic i social, de forma progressivament autònoma, a la xarxa i a les biblioteques, valorant críticament el resultat de la cerca.

  2. 6.2

    Elaborar treballs d’investigació i comunicar de forma creativa i respectant els drets de la propietat intel·lectual, els resultats d’un procés d’investigació individual o grupal, organitzant la informació, integrant-la en esquemes propis i reelaborant-la, i adoptant un punt de vista crític i respectuós amb els principis de propietat intel·lectual, sobre temes d’interès acadèmic, personal, ecològic i social, que incloguin els

  3. 6.3

    Adoptar hàbits d’ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació.

7
CE.7
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 7.1

    Triar i llegir textos i obres prèviament seleccionats a partir dels propis gustos, interessos i necessitats per crear el propi itinerari lector.

  2. 7.2

    Compartir l’experiència de lectura en suports diversos tot relacionant el sentit de l’obra amb la pròpia experiència biogràfica i lectora.

8
CE.8
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 8.1

    Inferir i explicar textos, conceptes i comunicacions breus i senzilles en situacions de diversitat lingüística, social i cultural, mostrant respecte i empatia per les i els interlocutors i per les llengües emprades, i interès per participar en la solució de problemes d’intercomprensió i d’entesa en l’entorn proper.

  2. 8.2

    Aplicar, de forma guiada, estratègies que ajudin a crear ponts i facilitin la comprensió i producció d’informació i la comunicació, adequades a les intencions comunicatives, utilitzant recursos i suports físics o digitals en funció de les necessitats de cada moment.

9
CE.9
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 9.1

    Comparar i contrastar les similituds i diferències entre diferents llengües reflexionant de manera progressivament autònoma sobre el seu funcionament.

  2. 9.2

    Utilitzar i diferenciar els coneixements i estratègies de millora de la pròpia capacitat de comunicar i d’aprendre la llengua estrangera, amb suport d’altres participants i de suports analògics i digitals.

  3. 9.3

    Identificar i registrar, seguint models, els progressos i dificultats d’aprenentatge de la llengua estrangera, seleccionant de forma guiada les estratègies més eficaces per superar aquestes dificultats i progressar en el seu aprenentatge, realitzant

10
CE.10
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 10.1

    Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regeixen la comunicació entre les persones.

  2. 10.2

    Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la

Saberes básicos

Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).

En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.

1
1
Bloque 1 de 3

Saberes básicos del decreto

4 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    Anàlisi i valoració de la llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, font d’informació, i com a eina per a l’enriquiment personal, en situacions de la vida quotidiana i acadèmica

  2. 1.2

    Interès en la realització d’intercanvis comunicatius a través de diferents mitjans amb parlants o estudiants de la llengua estrangera, per al desenvolupament i millora de l’aprenentatge de la llengua

  3. 1.3

    Explicació i anàlisi d’aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics relatius a la vida quotidiana, les condicions de vida i les relacions interpersonals; convencions socials bàsiques; llenguatge no verbal, cortesia lingüística i etiqueta digital; cultura, costums i valors propis de països on es parla la llengua estrangera

  4. 1.4

    Aplicació d’estratègies bàsiques per entendre i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent a valors ecològics, socials i democràtics, en escenaris presencials, híbrids i en línia

2
2
Bloque 2 de 3

Saberes básicos del decreto

13 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    Context: Anàlisi dels components de fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació, en situacions d’aula, de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació

  2. 2.2

    Gèneres discursius: Anàlisi i ús de models contextuals i gèneres discursius bàsics en la comprensió, producció i coproducció de textos orals, escrits i multimodals, breus i senzills, literaris i no literaris: característiques i reconeixement del context (participants i situació), expectatives generades pel context; organització i estructuració segons el gènere, la funció textual i l’estructura

  3. 2.3

    Processos: Desenvolupament progressiu de l’autoconfiança. Valoració de l’error com a instrument de millora i proposta de reparació en qualsevol tipus de situació d’aprenentatge de la llengua (formal, no formal, informal)

  4. 2.4

    Processos: Aplicació d’estratègies d’ús comú per a la planificació, execució, control i reparació de la comprensió, la producció i la coproducció de textos orals i multimodals, com ara reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses, en situacions comunicatives informals, semiformals, no formals i formals

  5. 2.5

    Processos: Utilització d’eines analògiques i digitals d’ús comú per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal; i plataformes virtuals d’interacció i col·laboració educativa (aules virtuals, videoconferències, eines digitals col·laboratives...) per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera

  6. 2.6

    Processos: Anàlisi i ús de funcions comunicatives bàsiques adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: salutacions, comiats i presentacions; descripció de persones, objectes i llocs; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; petició i intercanvi d’informació sobre qüestions quotidianes; instruccions i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i emocions bàsiques; narració d’esdeveniments passats, descripció de situacions presents, i expressió de successos futurs; expressar l’opinió i la possibilitat

  7. 2.7

    Processos: Identificació i respecte de l’autoria de les fonts consultades i els continguts utilitzats, en contextos personals, socials i acadèmics

  8. 2.8

    Processos: Cerca d’informació que impliqui l’ús de recursos per a l’aprenentatge i estratègies bàsiques: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, recursos digitals i informàtics, etc. en contextos de l’àmbit personal i acadèmic

  9. 2.9

    Reconeixement, anàlisi i ús discursiu dels elements lingüístics: Identificació, reflexió i aplicació de convencions i estratègies conversacionals bàsiques, en format síncron o asíncron, per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, demanar i donar aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, etc

  10. 2.10

    Reconeixement, anàlisi i ús discursiu dels elements lingüístics: Anàlisi i utilització d’unitats lingüístiques bàsiques i significats associats a aquestes unitats tals com l’expressió de l’entitat i les seves propietats, quantitat i qualitat, l’espai i les relacions espacials, el temps i les relacions temporals, l’afirmació, la negació, la interrogació i l’exclamació, relacions lògiques bàsiques en situacions personals, socials i acadèmiques

  11. 2.11

    Reconeixement, anàlisi i ús discursiu dels elements lingüístics: Anàlisi i ús de lèxic d’ús comú i d’interès per a l’alumnat, relatiu a la identificació personal, relacions interpersonals, llocs i entorns propers, oci i temps lliure, vida quotidiana, salut i activitat física, habitatge i llar, clima i entorn natural, tecnologies de la informació i la comunicació, tenint en compte la perspectiva de gènere

  12. 2.12

    Reconeixement, anàlisi i ús discursiu dels elements lingüístics: Reconeixement, anàlisi i ús de patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació d’ús comú, i significats i intencions comunicatives generals associades a aquests patrons, en situacions informals i semiformals

  13. 2.13

    Reconeixement, anàlisi i ús discursiu dels elements lingüístics: Inferència i aplicació de convencions ortogràfiques bàsiques i significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics, inclosos els recursos i plataformes digitals

3
3
Bloque 3 de 3

Saberes básicos del decreto

12 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Implicació en la lectura de manera progressivament autònoma a partir d’una preselecció de textos variats que incloguin obres d’autores i autors. Reflexió sobre els textos i sobre la pròpia pràctica de lectura sustentada en models

  2. 3.2

    Selecció d’obres variades que incloguin autores i autors de manera orientada a partir de l’exploració guiada de la biblioteca escolar i pública disponible

  3. 3.3

    Aplicació d’estratègies de presa de consciència dels propis gustos i identitat lectora, en l’àmbit personal i social (lectures compartides)

  4. 3.4

    Expressió, a través de models comentats a l’aula o bé aportats per l’alumnat, de l’experiència lectora i de diferents formes d’apropiació i recreació dels textos llegits

  5. 3.5

    Aplicació d’estratègies de mobilització de l’experiència personal i lectora que permetin establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat, així com amb altres textos i manifestacions artístiques, en l’àmbit personal i en conversa a l’aula

  6. 3.6

    Aplicació d’estratègies per a la recomanació de les lectures, en suports variats o bé oralment entre iguals eflexió sobre la llengua

  7. 3.7

    Desenvolupament dels coneixements, destreses i actituds que permetin detectar i col·laborar en activitats de mediació en situacions quotidianes senzilles

  8. 3.8

    Aplicació d’estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera entenedora, tot i les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les llengües familiars, en comunicacions orals, escrites i multimodals

  9. 3.9

    Aplicació d’estratègies bàsiques per identificar, organitzar, retenir, recuperar i utilitzar creativament unitats lingüístiques (lèxic, morfosintaxi, patrons sonors, etc.) a partir de l’ús tàctic dels coneixements que es tenen de les llengües, i les seves varietats, i que conformen el repertori lingüístic, de forma autònoma

  10. 3.10

    Aplicació d’estratègies i eines bàsiques d’autoavaluació i coavaluació, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per al desenvolupament, regulació i millora del procés d’aprenentatge de la llengua

  11. 3.11

    Ús d’estructures morfosintàctiques i de lèxic adequat, tot reflexionant sobre els processos comunicatius implicats, amb la utilització del metallenguatge específic

  12. 3.12

    Aplicació dels coneixements de les diferents llengües del repertori lingüístic com a eina d’aprenentatge de la llengua estrangera

Rúbrica recomendada para Llengua Estrangera

Una rúbrica equilibrada para Llengua Estrangera en 1.º ESO podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.

La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.

Comprensión escrita (reading) 20%
Comprensión oral (listening) 20%
Expresión escrita (writing) 25%
Expresión oral (speaking) 25%
Mediación e interacción plurilingüe 10%
Total 100%

Errores frecuentes al evaluar Llengua Estrangera

Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Llengua Estrangera en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.

1

Evaluar solo gramática y vocabulario cuando la LOMLOE pide cinco actividades comunicativas (comprensión escrita, comprensión oral, expresión escrita, expresión oral monológica, expresión oral interactiva).

2

No tener una rúbrica explícita por tarea comunicativa con descriptores del MCER (A1, A2, B1).

3

Penalizar el error gramatical leve cuando la comunicación es efectiva (la LOMLOE prioriza la mediación y la inteligibilidad).

4

Olvidar la mediación lingüística como criterio propio (resumir, parafrasear, explicar entre idiomas).

5

Usar exámenes calcados de manuales sin alinear con los criterios LOMLOE del curso.

Ejemplo: cómo se evalúa un examen real

Un examen completo puede incluir reading + listening en sesión escrita y speaking en sesión individual con el profesor. La nota se construye ponderando los niveles MCER alcanzados en cada destreza, no como promedio simple.

En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.

Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es

Corrigiendo.es lleva cargados los 25 criterios, las 10 competencias específicas y los 29 saberes básicos de Llengua Estrangera en 1.º ESO para Cataluña. Al subir un examen, la IA:

  1. Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
  2. Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
  3. Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
  4. Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
  5. Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.

Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.

Llengua Estrangera 1.º ESO en otras Comunidades Autónomas

Compara cómo cambia el currículo de Llengua Estrangera en 1.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.

Para seguir leyendo

Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.

Preguntas frecuentes

¿Qué decreto regula el currículo de Llengua Estrangera 1.º ESO en Cataluña?
En Cataluña rige Decret 175/2022, de 27 de setembre, que desarrolla la LOMLOE en el marco del Real Decreto 217/2022 (ESO) o el 243/2022 (Bachillerato). Esta página recoge competencias específicas, criterios y saberes tal y como figuran en el texto oficial publicado en el boletín autonómico.
¿Por qué unas CCAA tienen criterios distintos a otras en la misma materia?
Porque la LOMLOE deja margen autonómico para concretar el currículo: las CCAA pueden añadir saberes específicos (patrimonio territorial, lengua cooficial, contexto socioambiental local), reordenar bloques y matizar criterios. Ese margen explica las diferencias visibles entre, por ejemplo, Llengua Estrangera en Galicia (con dimensión gallega) y en Madrid (con énfasis en refuerzo competencial).
¿Estos datos son los del BOE/boletín oficial o están reescritos?
Son extracción literal del boletín oficial autonómico (cuando existe decreto propio) o del BOE nacional cuando aún no se ha publicado el decreto territorial. Corrigiendo.es solo los estructura para visualizarlos en tablas; el texto pertenece a la administración autora.
¿Puedo descargarme este pack en Excel o PDF?
Sí. Esta ficha genera un Excel editable y un PDF imprimible desde los mismos datos oficiales que ves en pantalla: competencias específicas, criterios de evaluación, saberes básicos, rúbrica orientativa, ponderaciones y cuaderno docente.
¿Cómo aplico estos criterios al corregir un examen real?
Cada criterio se evalúa con niveles de logro (típicamente 1-4). Al corregir, vinculas cada pregunta o producción a los criterios que evalúa y asignas el nivel alcanzado. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que el departamento haya fijado en su rúbrica. Corrigiendo.es automatiza este flujo cuando se abra la V2: la IA propone un nivel por criterio y tú lo confirmas en un clic.
¿Tengo que evaluar todos los criterios en cada examen?
No. La inspección educativa pide que todos los criterios queden evaluados a lo largo del curso, pero no en cada prueba. Una práctica habitual es distribuirlos por trimestres y por instrumento (examen, trabajo, exposición oral, práctica de laboratorio). El plan de evaluación de la programación didáctica documenta esa distribución.
CE

Escrito por

Equipo Corrigiendo.es

Actualizado el