Llengua Estrangera en 1.º ESO · Illes Balears
Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 6 competencias, 15 criterios y 98 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 6 competencias específicas
- 15 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Llengua Estrangera en 1.º ESO.
Contexto de 1.º ESO
Curso bisagra entre Primaria y la evaluación competencial completa. Recibe alumnado de procedencia muy heterogénea, lo que exige evaluación inicial diagnóstica documentada y plan de refuerzo proporcional.
Retos típicos en 1.º ESO:
- Alumnado que llega con niveles muy distintos de Primaria.
- Adaptación al sistema de criterios LOMLOE por primera vez.
- Necesidad de evaluación inicial sin penalizar (carácter diagnóstico).
- Importancia del seguimiento individualizado en el primer trimestre.
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Illes Balears
En Illes Balears rige actualmente Decret 32/2022, de 8 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.
Particularidades de Illes Balears
Lengua cooficial: Catalán. En Illes Balears el alumnado trabaja con varios sistemas lingüísticos (castellano, lengua cooficial e inglés), lo que enriquece la competencia plurilingüe pero exige rúbricas que reconozcan la transferencia entre lenguas.
En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Llengua Estrangera. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
comprendre i interpretar el sentit general i els detalls mes rellevants de texts expressats de manera clara i en la llengua estàndard, cercant fonts fiables i fent ús d'estratègies com la inferència de significats, per respondre a necessitats comunicatives concretes. La comprensió suposa rebre i processar informació. En l'etapa de l'educació secundària obligatòria, la comprensió és una destresa comunicativa que s'ha de desenvolupar a partir de texts orals, escrits i multimodals sobre temes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxims a l'experiència dels alumnes, expressats de manera clara i usant la llengua estàndard. La comprensió, en aquest nivell, implica entendre i interpretar els texts i extreure'n el sentit general i els detalls més rellevants per satisfer les seves necessitats comunicatives. Per això, s'han d'activar les estratègies més adequades al desenvolupament psicoevolutiu i les necessitats dels alumnes, amb la finalitat de reconstruir la representació del significat i del sentit del text i per formular hipòtesi sobre la intenció comunicativa que hi ha en aquests texts. Entre les estratègies de comprensió més útils per als alumnes es troben la inferència i l'extrapolació de significats a nous contexts comunicatius, com també la transferència i integració dels coneixements, les destreses i les actituds de les llengües que conformen el seu repertori lingüístic. Inclou la interpretació de diferents formes de representació (escriptura, imatge, gràfics, taules, diagrames, etc.) i de la informació contextual (elements extralingüístics) i cotextual (elements lingüístics), que permeten comprovar la hipòtesi inicial sobre la intenció i sentit del text, com també plantejar hipòtesis alternatives si fos necessari. A més d'aquestes estratègies, la cerca de fonts fiables, en suports tant analògics com digitals, constitueix un mètode de gran utilitat per a la comprensió, perquè permet contrastar, validar i sustentar la informació, com també obtenir conclusions rellevants a partir dels texts. Els processos de comprensió i interpretació requereixen contexts de comunicació dialògics que estimulin la col·laboració, la identificació crítica de prejudicis i estereotips de qualsevol tipus, com també l'interès genuí per les diferències i semblances culturals
produir texts originals, d'extensio mitjana, senzills i amb una organitzacio clara, usant estratègies com ara la planificació, la compensació o l'autoreparació, per expressar de manera creativa, adequada i coherent, missatges rellevants i respondre a propòsits comunicatius concrets.
Ver descripción detallada del decreto
La producció engloba l'expressió oral, l'escrita i la multimodal. En aquesta etapa, la producció ha de donar lloc a la redacció i l'exposició de texts sobre temes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxim a l'experiència dels alumnes, amb creativitat, coherència i adequació. La producció, en diversos formats i suports, pot incloure en aquesta etapa l'exposició d'una petita redacció de texts que expressin fets, conceptes, pensaments, opinions i sentiments, mitjançant eines digitals i analògiques, com també la cerca avançada d'informació a internet com a font de documentació. En el seu format multimodal, la producció inclou l'ús conjunt de diferents recursos per produir significat (escriptura, imatge, gràfics, taules, diagrames, sons, gests, etc.) i la selecció i aplicació del més adequat en funció de la tasca i les seves necessitats. Les activitats vinculades amb la producció de texts compleixen funcions importants en els àmbits personal, social, educatiu i professional, i existeix un valor cívic concret que s'hi associa. La destresa en les produccions més formals en diferents suports no s'adquireix de manera natural, sinó que és producte de l'aprenentatge. En aquesta etapa les produccions es basen en l'aprenentatge d'aspectes formals bàsics de caire més lingüístic, sociolingüístic i pragmàtic; de les expectatives i convencions comunes associades al gènere emprat; d'eines de producció; i del suport utilitzat. Les estratègies que permeten la millora de la producció, tant formal com informal, comprenen la planificació, l'autoavaluació i coavaluació, la retroalimentació, com també el monitoratge, la validació i la compensació. CCL1, CP1, CP2, STEM1, CD2, CPSAA5, CE1, CCEC3.
interactuar amb altres persones amb creixent autonomia, usant estrategies de cooperació i emprant recursos analògics i digitals, per respondre a propòsits comunicatius concrets en intercanvis respectuosos amb les normes de cortesia. La interacció implica dos o més participants en la construcció d'un discurs. La interacció interpersonal es considera l'origen del llenguatge i comprèn funcions interpersonals, cooperatives i transaccionals. En la interacció entren en joc la cortesia lingüística i l'etiqueta digital, els elements verbals i no verbals de la comunicació, com també l'adequació als diferents registres i gèneres dialògics, tant orals com escrits i multimodals, en entorns síncrons o asíncrons. En aquesta etapa de l'educació s'espera que les interaccions abordin temes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxims a l'experiència dels alumnes.
Ver descripción detallada del decreto
Aquesta competència específica és fonamental en l'aprenentatge, perquè inclou estratègies de cooperació, d'inici, manteniment o conclusió de converses, de cessió i presa de torns de paraula, com també estratègies per preguntar amb l'objectiu de sol·licitar clarificació o repetició. A més, l'aprenentatge i aplicació de les normes i principis que regeixen la cortesia lingüística i l'etiqueta digital preparen els alumnes per a l'exercici d'una ciutadania democràtica, responsable, respectuosa, segura i activa
mediar, en situacions quotidianes, entre diferents llengues, usant estrategies i coneixements senzills orientats a explicar conceptes o simplificar missatges, per transmetre informació de manera eficaç, clara i responsable. La mediació és l'activitat del llenguatge consistent a explicar i facilitar la comprensió de missatges o texts a partir d'estratègies com la reformulació, de manera oral o escrita. En la mediació, els alumnes han d'actuar com a agent social encarregat de crear ponts i ajudar a construir o expressar missatges de manera dialògica, no sols entre llengües diferents, sinó també entre diferents modalitats o registres dins d'una mateixa llengua. En l'educació secundària obligatòria, la mediació se centra, principalment, en el rol de la llengua com a eina per resoldre els reptes que sorgeixen del context comunicatiu, creant espais i condicions propícies per a la comunicació i l'aprenentatge; en la cooperació i el foment de la participació dels altres per construir i entendre nous significats; i en la transmissió de nova informació de manera apropiada, responsable i constructiva, podent emprar tant mitjans convencionals com aplicacions o plataformes virtuals per traduir, analitzar, interpretar i compartir continguts que, en aquesta etapa, versaran sobre assumptes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxims a l'experiència dels alumnes.
Ver descripción detallada del decreto
La mediació facilita el desenvolupament del pensament estratègic dels alumnes, en tant que suposa que triïn les destreses i estratègies més adequades del seu repertori per aconseguir una comunicació eficaç, però també per afavorir la participació pròpia i d'altres persones en entorns cooperatius d'intercanvis d'informació. Així mateix, implica reconèixer els recursos disponibles i promoure la motivació dels altres i l'empatia, comprenent i respectant les diferents motivacions, idees i circumstàncies personals dels interlocutors i harmonitzant-les amb les pròpies. Per això, s'espera que els alumnes mostrin empatia, respecte, esperit crític i sentit ètic, com a elements clau per a una mediació adequada en aquest nivell. CCL5, CP1, CP2, CP3, STEM1, CPSAA1, CPSAA3, CCEC1.
ampliar i usar els repertoris linguistics personals entre diferents llengues, reflexionant de manera crítica sobre el seu funcionament i prenent consciència de les estratègies i coneixements propis, per millorar la resposta a necessitats comunicatives concretes. L'ús del repertori lingüístic i la reflexió sobre el seu funcionament estan vinculats amb l'enfocament plurilingüe de l'adquisició de llengües. L'enfocament plurilingüe parteix del fet que les experiències dels alumnes amb les llengües que coneixen serveixen de base per a l'ampliació i millora de l'aprenentatge de llengües noves i els ajuden a desenvolupar i enriquir el seu repertori lingüístic plurilingüe i la seva curiositat i sensibilització cultural.
Ver descripción detallada del decreto
En l'educació secundària obligatòria, els alumnes aprofundeixen en aquesta reflexió i estableixen relacions entre les diferents llengües dels seus repertoris individuals, analitzant-ne les semblances i les diferències amb la finalitat d'ampliar els coneixements i estratègies en les llengües que els conformen. D'aquesta manera, s'afavoreix l'aprenentatge de noves llengües i es millora la competència comunicativa. La reflexió sobre les llengües i el seu funcionament implica que els alumnes entenguin les seves relacions i, a més, contribueix al fet que identifiquin les fortaleses i mancances pròpies en el terreny lingüístic i comunicatiu, prenent consciència dels coneixements i estratègies propis i fent-los explícits. En aquest sentit, suposa també la posada en marxa de destreses per fer front a la incertesa i per desenvolupar el sentit de la iniciativa i la perseverança en la consecució dels objectius o la presa de decisions. A més, el coneixement de diferents llengües permet valorar la diversitat lingüística de la societat com un aspecte enriquidor i positiu. La selecció, configuració i aplicació dels dispositius i eines, tant analògiques com digitals, per a la construcció i integració de nous continguts sobre el repertori lingüístic propi pot facilitar l'adquisició i millora de l'aprenentatge d'altres llengües. STEM1, CPSAA1, CPSAA5, CD2.
valorar criticament i adequar-se a la diversitat linguistica, cultural i artistica a partir de la llengua estrangera, identificant i compartint les semblances i les diferències entre llengües i cultures, per actuar de manera empàtica i respectuosa en situacions interculturals. La interculturalitat suposa experimentar la diversitat lingüística, cultural i artística de la societat analitzant-la i traient-ne benefici. En l'educació secundària obligatòria, la interculturalitat, que afavoreix l'entesa amb els altres, mereix una atenció específica perquè formi part de l'experiència dels alumnes i per evitar que la seva percepció sobre aquesta diversitat estigui distorsionada pels estereotips i/o pugui constituir l'origen d'uns certs tipus de discriminació. La valoració crítica i l'adequació a la diversitat han de permetre als alumnes actuar de manera empàtica i respectuosa en situacions interculturals. La consciència de la diversitat proporciona als alumnes la possibilitat de relacionar diferents cultures. A més, afavoreix el desenvolupament d'una sensibilitat artística i cultural, i la capacitat d'identificar i utilitzar una gran varietat d'estratègies que li permetin establir relacions amb persones d'altres cultures. Les situacions interculturals que es poden plantejar en aquesta etapa en l'ensenyament de la llengua estrangera permeten als alumnes obrir-se a noves experiències, idees, societats i cultures, mostrant interès cap al diferent; relativitzar la pròpia perspectiva i el propi sistema de valors culturals, i distanciar-se i evitar les actituds sustentades sobre qualsevol mena de discriminació o reforç d'estereotips. Tot això orientat cap a l'objectiu de desenvolupar una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics.
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
-
CA1.1
Interpretar i analitzar el sentit global i la informació específica i explícita de texts orals, escrits i multimodals breus i senzills sobre temes freqüents i quotidians, de rellevància personal i pròxims a l’experiència dels alumnes, propis dels àmbits de les relacions interpersonals, de l’aprenentatge, dels mitjans de comunicació i de la ficció, expressats de manera clara i en la llengua estàndard, a través de diversos suports. Interpretar el sentit global de texts escrits, orals i multimodals, breus i senzills en llengua estàndard, captant el missatge principal i el context general. Extreure informació específica (p. ex., noms, dates, llocs i dades numèriques que responen a les preguntes: què?, qui?, quan? i on?) de texts escrits, orals i multimodals, breus i senzills, en llengua estàndard com cartells, converses o diàlegs escolars. Extreure informació explícita, clara i literal de texts escrits, orals i multimodals en llengua estàndard sobre aspectes crucials necessaris per comprendre el text i que són evidents i fàcilment identificables com, per exemple, el tema o el propòsit. Entendre texts sobre temes freqüents i quotidians, de rellevància personal i pròxims a l’experiència dels alumnes, com ara missatges sobre amics o família, diàlegs breus sobre relacions interpersonals (amics, casa, família), fragments de notícies senzilles o diàlegs breus, i fragments senzills de ficció (contes curts, històries o còmics adaptats).
-
CA1.2
Seleccionar, organitzar i aplicar, de forma guiada, les estratègies i coneixements més adequats en situacions comunicatives quotidianes per comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls més rellevants dels texts; interpretar elements no verbals; i cercar i seleccionar informació. Seleccionar estratègies bàsiques per comprendre el sentit general i la informació essencial de texts breus i senzills, subratllant, per exemple, paraules clau o fent prediccions basades en el títol o imatges d’un text. Organitzar informació essencial de manera guiada amb tècniques senzilles com taules o esquemes, completant una taula amb les accions principals d’una història, per exemple. Aplicar coneixements previs de vocabulari i temes familiars per interpretar texts quotidians, relacionant el vocabulari sobre les parts de la casa amb descripcions visuals senzilles, per exemple. Inferir significats senzills a partir del context textual i visual, deduint, per exemple, el significat d’una paraula desconeguda basada en la il·lustració que acompanya el text. Interpretar elements visuals senzills com icones o imatges associades al text, relacionant, per exemple, un dibuix amb una acció descrita en un text breu. Cercar informació en fonts senzilles com webs educatives o fitxes impreses amb suport del docent, localitzant, per exemple, les dades principals en cartell publicitari. estratègies com ara la planificació, la compensació o l’autoreparació, per expressar de manera creativa, adequada i coherent, missatges rellevants i respondre a propòsits comunicatius concrets.
-
CA2.1
Expressar oralment texts breus, senzills, estructurats, comprensibles i adequats a la situació comunicativa sobre assumptes quotidians i freqüents, de rellevància per als alumnes, amb la finalitat de descriure, narrar i informar sobre temes concrets, en diferents suports, utilitzant de forma guiada recursos verbals i no verbals, com també estratègies de planificació i control de la producció. Descriure o informar oralment sobre assumptes quotidians, freqüents i rellevants per als alumnes. Identificar el registre utilitzat a la situació comunicativa. Comunicar oralment texts breus, senzills, estructurats i comprensibles. Utilitzar, de manera guiada, diferents suports analògics (p. ex. pòsters, esquemes senzills) o digitals (diapositives amb text o imatges) per reforçar la comunicació d’un missatge oral breu i senzill. Utilitzar de forma guiada recursos verbals i no verbals com l’entonació, el volum, la pronunciació, el llenguatge corporal o el contacte visual. Utilitzar estratègies de planificació com la preparació prèvia amb esquemes senzills o ús de models i frases d’exemple i de control com l’autocorrecció bàsica o demanar ajuda.
-
CA2.2
Organitzar i redactar texts breus i comprensibles amb claredat, coherència, cohesió i adequació a la situació comunicativa proposada, seguint pautes establertes, a través d’eines analògiques i digitals, sobre assumptes quotidians i freqüents de rellevància per als alumnes i pròxims a la seva experiència. Organitzar de forma guiada frases i expressions senzills, breus, sobre temes quotidians i propers a l’experiència personal. Redactar texts breus, enllaçant les oracions amb connectors bàsics (i, però, etc.). Redactar de forma guiada texts breus i senzills, especialment descriptius, amb una estructura clara (inici, desenvolupament i final) i una claredat acceptable. Utilitzar eines analògiques i digitals bàsiques per redactar i compartir texts escrits. Utilitzar un repertori lingüístic bàsic i funcional per redactar texts senzills, centrant-se en temes quotidians i propers a l’experiència personal, respectant les normes bàsiques ortogràfiques i gramaticals. Reconèixer el registre adequat a la situació comunicativa proposada.
-
CA2.3
Seleccionar, organitzar i aplicar, de forma guiada, coneixements i estratègies per planificar, produir i revisar texts comprensibles, coherents i adequats a les intencions comunicatives, a les característiques contextuals i a la tipologia textual, usant, amb ajuda, els recursos físics o digitals més adequats en funció de la tasca i les necessitats de cada moment, tenint en compte la persona a qui va dirigit el text. Seleccionar i aplicar, de manera guiada, les característiques bàsiques de texts senzills (p. ex., descriure persones, llocs, objectes o accions), seleccionant informació rellevant. Identificar la intenció comunicativa del text (informar, descriure...), el tipus de text (descripció d’un lloc, presentació personal…) i el públic objectiu (companys, professors…). Organitzar la informació en esquemes simples. Organitzar la informació i estructurar el text de manera simple emprant els connectors bàsics. Presentar els texts de manera clara i llegible, seguint una estructura bàsica (títol, introducció, desenvolupament i conclusió) i respectant les convencions bàsiques com marges, paràgrafs diferenciats i una cal·ligrafia o tipografia neta amb ajuda del professors. Fer ús del repertori lingüístic treballat a classe (vocabulari bàsic, temps verbals senzills...) en contexts quotidians i propers. Utilitzar, de manera guiada, eines físiques i digitals senzilles, com diccionaris bàsics, models de texts, i plantilles per estructurar idees, com també recursos visuals senzills (dibuixos, imatges, etc.) per a la planificació de texts i l’expressió oral. Revisar, amb ajuda, errors ortogràfics i de coherència bàsica (p. ex., frases incompletes o connectors mal utilitzats).
-
CA3.1
Planificar i participar en situacions interactives breus i senzilles sobre temes quotidians, de rellevància personal i pròxims a l’experiència dels alumnes, a través de diversos suports, basant-se en recursos com la repetició, el ritme pausat o el llenguatge no verbal, i mostrant empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, com també per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors. Planificar i participar en interaccions breus i senzilles sobre temes quotidians, personals o experiències pròpies. Participar en interaccions cara a cara o mitjançant suports senzills com notes escrites, missatges de correu electrònic o xats bàsics. Emprar recursos com la repetició, el ritme pausat i el llenguatge no verbal per afavorir la comunicació. Respectar fórmules bàsiques de cortesia i d’etiqueta digital, com saludar, acomiadar-se o presentar-se. Mostrar respecte i empatia per les necessitats i idees dels interlocutors.
-
CA3.2
Seleccionar, organitzar i utilitzar, de forma guiada i en entorns pròxims, estratègies adequades per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, sol·licitar i formular aclariments i explicacions. Iniciar i acabar la comunicació de forma guiada utilitzant un repertori limitat de vocabulari i estructures senzilles. Formular i respondre preguntes de forma guiada, utilitzant suport visual o contextual. Respectar el torn de paraula de forma guiada en interaccions bàsiques. Conèixer i emprar expressions senzilles per prendre la paraula, intervenir o finalitzar en una conversa, mostrant cortesia i tenint en compte els senyals bàsics (verbals i no verbals). coneixements senzills orientats a explicar conceptes o simplificar missatges, per transmetre informació de manera eficaç, clara i responsable.
-
CA4.1
Inferir i explicar texts, conceptes i comunicacions breus i senzilles en situacions en les quals atendre la diversitat, mostrant respecte i empatia pels interlocutors i per les llengües emprades, i interès per participar en la solució de problemes d’intercomprensió i d’enteniment en el seu entorn pròxim, basant-se en diversos recursos i suports. Reconèixer i transmetre dades personals i informació bàsica de texts senzills (horaris, cartells o senyals), emprant un llenguatge senzill i estructures memoritzades, amb l’ajuda de suports visuals com imatges o pictogrames. Explicar conceptes senzills de manera oral o escrita emprant paraules bàsiques, gests i materials visuals com dibuixos o targetes. Demostrar interès per participar en interaccions senzilles, amb la capacitat d’indicar si es comprèn el missatge de l’interlocutor, utilitzar frases breus per aclarir informació, mostrant respecte i estima pels interlocutors i per les llengües emprades. Identificar i mostrar respecte per les opinions i perspectives dels interlocutors, fent ús de frases senzilles i gests que expressin empatia i interès per la diversitat.
-
CA4.2
Aplicar, de forma guiada, estratègies que ajudin a crear ponts i facilitin la comprensió i producció d’informació i la comunicació, adequades a les intencions comunicatives, usant recursos en suport físic o digital en funció de les necessitats de cada moment. Aplicar estratègies senzilles, amb ajuda, per clarificar missatges curts i senzills, identificant elements clau o repetint la informació amb paraules molt senzilles, suport gestual o pictogrames. Utilitzar recursos visuals i tecnològics bàsics per ajudar a la comprensió, fent servir dibuixos o fotos per indicar instruccions senzilles. Adequar de forma guiada els missatges a intencions comunicatives senzilles com informar, preguntar, saludar, descriure breument... amb exemples o recursos visuals senzills. de manera crítica sobre el seu funcionament i prenent consciència de les estratègies i coneixements propis, per millorar la resposta a necessitats comunicatives concretes.
-
CA5.1
Comparar i contrastar les semblances i diferències entre diferents llengües reflexionant de manera progressivament autònoma sobre el seu funcionament. Identificar les semblances i diferències essencials amb la llengua estrangera (p. ex., paraules internacionals, estructures gramaticals simples o sons similars). Identificar semblances i diferències bàsiques entre la llengua materna i la llengua estrangera en aspectes com salutacions, expressions quotidianes i estructures senzilles. Detectar interferències lingüístiques comunes i corregir errors bàsics que puguin dificultar l’expressió en la llengua estrangera.
-
CA5.2
Utilitzar i diferenciar els coneixements i estratègies de millora de la capacitat de comunicar i d’aprendre la llengua estrangera amb el reforç d’altres participants i de suports analògics i digitals. Identificar i utilitzar recursos digitals i analògics bàsics, com diccionaris bilingües, traductors en línia o targetes, amb el suport del professor. Participar en activitats de comunicació senzilles (p. ex., diàlegs pautats o jocs de rol simples sobre temes quotidians) amb l’ajuda d’altres participants emprant estratègies bàsiques com la repetició o la imitació. Reconèixer els progressos i dificultats en l’aprenentatge de la llengua estrangera.
-
CA5.3
Identificar i registrar, seguint models, els progressos i dificultats d’aprenentatge de la llengua estrangera, seleccionant de forma guiada les estratègies més eficaces per superar aquestes dificultats i progressar en el seu aprenentatge, realitzant activitats d’autoavaluació i coavaluació, com les propostes en el Portfoli Europeu de les Llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, fent aquests progressos i dificultats explícits i compartint-los. Identificar i registrar els progressos i dificultats en l’aprenentatge de la llengua estrangera mitjançant l’ús de models senzills proporcionats pels professors, com ara fulls de seguiment o llistes de verificació. Seleccionar, amb suport dels professors, estratègies bàsiques per superar dificultats específiques, com ara repassar vocabulari o practicar estructures gramaticals simples. Participar en activitats d’autoavaluació i coavaluació senzilles, com completar qüestionaris breus sobre el propi aprenentatge o intercanviar opinions amb companys sobre tasques realitzades. - Familiaritzar-se amb eines d’autoavaluació com el Portafolis Europeu de les Llengües (PEL) o mantenir un diari d’aprenentatge on es registrin experiències i reflexions sobre el procés d’aprenentatge. Expressar de forma bàsica els progressos i dificultats identificats, compartint-los amb els professors i els companys en discussions guiades. la llengua estrangera, identificant i compartint les semblances i les diferències entre llengües i cultures, per actuar de manera empàtica i respectuosa en situacions interculturals.
-
CA6.1
Actuar de manera empàtica i respectuosa en situacions interculturals construint vincles entre les diferents llengües i cultures i rebutjant qualsevol tipus de discriminació, prejudici i estereotip en contexts comunicatius quotidians. Actuar amb empatia en situacions amb persones de diferents cultures (p. ex., saludar i acomiadar-se de forma adequada a les convencions culturals de la llengua estudiada). Respectar les diferències culturals i lingüístiques, (p. ex., mostrar interès i respecte per les festes tradicionals d’altres països). Construir relacions positives entre llengües i cultures diferents (p. ex, participació en activitats de classe que impliquin intercanvi cultural, com correspondència amb estudiants d’altres països). Rebutjar qualsevol discriminació, prejudici o estereotip en la comunicació diària.
-
CA6.2
Acceptar i adequar-se a la diversitat lingüística, cultural i artística pròpia de països on es parla la llengua estrangera com a font d’enriquiment personal, mostrant interès per compartir elements culturals i lingüístics que fomentin la sostenibilitat i la democràcia. Identificar aspectes bàsics de la diversitat lingüística, cultural i artística dels països on es parla la llengua estrangera. Mostrar interès per la diversitat com una oportunitat per enriquir-se personalment. Mostrar interès per compartir elements lingüístics, culturals i artístics bàsics (p. ex., costums, menjars, rutines, aficions) amb els altres. Identificar hàbits sostenibles bàsics (p. ex., reciclatge, estalvi d’aigua) en diferents cultures.
-
CA6.3
Aplicar, de forma guiada, estratègies per explicar i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent valors ecosocials i democràtics i respectant els principis de justícia, equitat i igualtat. Participar en activitats senzilles, com jocs o cançons, que promoguin la diversitat lingüística, cultural i artística a més dels valors ecosocials (solidaritat, equitat, justícia social, sostenibilitat, inclusió, etc.). Identificar i mostrar respecte per les diferències culturals bàsiques entre els companys de classe. Explicar amb ajuda la importància de la diversitat cultural i lingüística en l’entorn més proper.
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Saberes básicos del decreto
67 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Comprensió de l’error com a eina d’aprenentatge. Acceptació de la correcció externa com a oportunitat de millora.
-
1.2
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’estratègies senzilles de reparació lingüística com la repetició, la consulta de material visual, ús de models visuals i gramaticals senzills, demanda de confirmació, etc.
-
1.3
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Reconeixement dels propis progressos amb suport de docents o companys.
-
1.4
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Adopció d’una actitud positiva envers l’aprenentatge.
-
1.5
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Desenvolupament de l’autoconfiança en l’ús de la llengua. Estratègies bàsiques per a la planificació, execució, control i reparació de la comprensió, la producció i la coproducció de texts orals, escrits i multimodals. Estratègies de planificació
-
1.6
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació d’objectius senzills en tasques lingüístiques per definir què es vol comunicar, com per exemple, escriure una invitació o explicar una rutina (planificació de la producció).
-
1.7
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Aplicació d’estratègies com l’escolta activa, lectura lenta, subratllar paraules clau o ús d’imatges per comprendre missatges senzills (execució de la planificació).
-
1.8
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Construcció de frases senzilles amb estructures bàsiques a partir de models treballats abans (execució de la producció).
-
1.9
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Creació col·laborativa de frases curtes de forma coordinada per mantenir la coherència del text (execució de la coproducció). Estratègies de control
-
1.10
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Relectura o repetició de frases per detectar errors en paraules o frases senzilles i assegurar la claredat del missatge (control de la producció).
-
1.11
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Revisió col·laborativa per detectar i corregir errors en el text final (reparació de la coproducció). Coneixements, destreses i actituds que permetin detectar i col·laborar en activitats de mediació en situacions quotidianes senzilles.
-
1.12
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Facilitació d’interaccions senzilles per transmetre informació bàsica entre persones en converses quotidianes senzilles. Control de la comprensió mitjançant preguntes o repetició de la informació.
-
1.13
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’expressions bàsiques per començar i acabar interaccions.
-
1.14
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’estructures simples per donar i demanar informació personal (p. ex., el nom, l’edat, el lloc de residència).
-
1.15
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’adjectius comuns i frases simples per descriure objectes, llocs i persones (p. ex., el color, la mida, el lloc).
-
1.16
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’estructures simples per indicar esdeveniments en el temps (p. ex., els moments del dia, hora, data, mesos).
-
1.17
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’estructures simples per indicar posicions bàsiques d’objectes, persones en l’espai (p. ex., on, under, opposite, next to).
-
1.18
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’estructures simples per demanar i intercanviar informació quotidiana i necessitats immediates com els horaris, els preus o la ubicació.
-
1.19
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’expressions senzilles per expressar el gust o l’interès i emocions bàsiques.
-
1.20
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús de formes verbals bàsiques per descriure estats i situacions presents senzilles (I live in Palma, I am 12 years old).
-
1.21
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’expressions funcionals per donar i demanar instruccions clares i ordres en contexts comunicatius habituals (Open your book to page 10; turn left at the next corner; could you tell me how to get to the library?).
-
1.22
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús de frases senzilles per oferir, acceptar i rebutjar ajuda o suggeriments en situacions quotidianes (Can I help you?; Yes, please; Thank you!; No, thank you; It’s okay).
-
1.23
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús de frases senzilles per fer o rebujtar proposicions o suggeriments en situacions quotidianes (Let’s play a game, Shall we go outside?, How about drawing a picture, No, I don’t want to, Not now, maybe later).
-
1.24
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’expressions senzilles per expressar l’opinió (I think), la possibilitat (maybe), la capacitat (can/can’t) i la prohibició més senzilla (You can’t eat here!; no running in class!).
-
1.25
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Reconeixement del context. Identificació dels participants principals en texts senzills (p. ex., una carta personal o una descripció).
-
1.26
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Els gèneres discursius bàsics: cartes personals, notes breus, missatges senzills a través d’aplicacions de missatgeria o correus electrònics breus.
-
1.27
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació de la funció textual: salutacions, peticions senzilles, descripcions bàsiques.
-
1.28
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Organització de texts a partir de models bàsics com, per exemple, estructura d’una carta (Estimat…, fins aviat).
-
1.29
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació i ús de substantius i adjectius per expressar propietats bàsiques de persones, llocs i objectes.
-
1.30
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació i ús de formes bàsiques per expressar la quantitat: comptables i incomptables (some apples, much water).
-
1.31
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació i ús d’adjectius bàsics per expressar característiques simples (good, bad, fast, slow…).
-
1.32
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació i ús de preposicions bàsiques de lloc (on, under, here, there…), pronoms i adjectius demostratius i vocabulari de direccions (go straight, turn left). Frases bàsiques per preguntar i donar direccions.
-
1.33
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Construcció bàsica d’oracions afirmatives, negatives i interrogatives (Yes/No i Wh-questions). Ús d’exclamacions per expressar emocions (Wow! That’s amazing).
-
1.34
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Ús de connectors bàsics per coordinar idees i establir relacions de causa i efecte (and, but, because). Lèxic d’ús comú i d’interès per als alumnes relatiu a la identificació personal, relacions interpersonals, llocs i entorns pròxims, oci i temps lliure, vida quotidiana, salut i activitat física, habitatge i llar, clima i entorn natural, tecnologies de la informació i la comunicació.
-
1.35
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: La identificació personal (edat, aspecte físic, ocupació i relacions interpersonals (la família i els amics). Per exemple, tall, married, teacher, mother, best friend…
-
1.36
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Els llocs i entorns pròxims i expressions relacionades amb direccions i ubicacions: p. ex., school, park, supermarket, library, north, left…
-
1.37
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: La vida quotidiana (rutines diàries i elements comuns en situacions quotidianes): p. ex., get up, brush your teeth, bus stop, homework, shopping list…
-
1.38
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: La salut i l’activitat física: p. ex., head, arm, doctor, to run, to swim, to jump…
-
1.39
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: L’habitatge i la llar: p. ex., kitchen, bedroom, living room, a small flat, home…
-
1.40
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: El clima i l’entorn natural: p. ex., rainy, hot, warm, cold, tree, river, mountain…
-
1.41
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Les tecnologies de la informació i la comunicació (dispositius i el seu ús quotidià): p. ex., computer, smartphone, send an email, call a friend…
-
1.42
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: El sistema escolar i la formació i expressions relacionades (les assignatures i vocabulari bàsic): p. ex., Maths, Science, PE, do homework, study, read, speak… Patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació bàsics, i significats i intencions comunicatives generals associades a aquests patrons.
-
1.43
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Reconeixement i producció dels sons fonètics bàsics (vocals i consonants). Sons difícils inicials, p. ex. el consonàntic th com a /θ/ o /ð/ en think i this.
-
1.44
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Reproducció de paraules senzilles amb accent tònic correcte (p. ex., VEGetables, CHOcolate, INteresting).
-
1.45
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Entonació adequada en frases afirmatives, negatives i interrogatives bàsiques, p. ex. descendent en oracions afirmatives i ascendent en oracions interrogatives Yes No.
-
1.46
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Patrons d’entonació d’emocions bàsiques: la sorpresa (Really?), l’alegria (Wow!) o disgust (Oh No!). Convencions ortogràfiques bàsiques i significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics.
-
1.47
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Ús de majúscules (noms propis, dies de la setmana, mesos, inicis de frases).
-
1.48
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Puntuació bàsica (punt final, comes, interrogants, exclamacions).
-
1.49
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Correcció d’errors freqüents en paraules senzilles.
-
1.50
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació de formats visuals senzills com cartells, menús o notes informatives.
-
1.51
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Relació entre intenció comunicativa i disseny visual (ex. un cartell persuasiu amb colors vius o una nota informativa amb estructura clara). Convencions i estratègies conversacionals bàsiques, en format síncron o asíncron, per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, demanar i donar aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, etc.
-
1.52
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Fórmules per saludar i iniciar converses, mantenir i acabar la comunicació. Salutació i comiat en contexts informals. Escolta activa i manteniment del contacte visual. Expressió d’agraïment.
-
1.53
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Preguntes senzilles per demanar ajuda o sol·licitar aclariments i respostes curtes (I don’t understand; Can you repeat?).
-
1.54
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Ús de connectors simples com and i but per destacar diferències i similituds.
-
1.55
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Expressions per oferir suport (Can I help you?)
-
1.56
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement de recursos físics de cerca d’informació: diccionaris bilingües senzills, llibres de consulta amb imatges o biblioteques escolars com a punt de recerca.
-
1.57
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació de recursos digitals inicials: diccionari en línia i recursos multimèdia senzills com aplicacions senzilles per practicar vocabulari, vídeos educatius o jocs interactius.
-
1.58
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Estratègies de recerca d’informació: identificació de paraules clau.
-
1.59
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Estratègies bàsiques de recerca i accés a informació.
-
1.60
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Organització elemental de la informació trobada: llistes o esquemes visuals senzills. Identificació de l’autoria de les fonts consultades i els continguts utilitzats.
-
1.61
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació de l’autoria en fonts simples: nom de l’autor en llibres, articles o recursos en línia.
-
1.62
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Respecte per l’autoria en treballs bàsics: inclusió del títol i l’autor d’una font en presentacions o treballs senzills. Eines analògiques i digitals bàsiques per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal; i plataformes virtuals d’interacció, cooperació i col·laboració educativa (aules virtuals, videoconferències, eines digitals col·laboratives…) per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera.
-
1.63
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Ús d’eines analògiques com diccionaris bilingües senzills, targetes visuals, llibres adaptats amb suport visual o gràfics, esquemes senzills, models de texts guiats, etc.
-
1.64
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Introducció a l’ús d’eines digitals senzilles: aplicacions d’aprenentatge de vocabulari, vídeos o àudios amb suport visual, diccionaris digitals senzills, jocs interactius de comprensió, aplicacions de pràctica oral o d’enregistrament de veu, jocs interactius, etc.
-
1.65
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Participació inicial en plataformes virtuals senzilles.
-
1.66
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Iniciació a l’ús d’eines col·laboratives bàsiques.
-
1.67
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Ús de recursos multimodals senzills: visualització de vídeos curts amb suport de subtítols.
Saberes básicos del decreto
12 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Ús de gests i expressions no verbals (assenyalar objectes o indicar accions) per complementar els missatges.
-
2.2
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Inferència del significat de paraules desconegudes a partir del context o per la seva forma (paraules internacionals).
-
2.3
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Aprenentatge memorístic d’expressions útils (de la vida quotidiana, etc.) i plantilles bàsiques (How much is it?, Can I go to the bathroom?)
-
2.4
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Expressions per demanar ajuda o clarificació (Can you repeat?, I don’t understand!). Estratègies bàsiques per identificar, organitzar, retenir, recuperar i utilitzar creativament unitats lingüístiques (lèxic, morfosintaxi, patrons sonors, etc.) a partir de la comparació de les llengües i varietats que conformen el repertori lingüístic personal.
-
2.5
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Reconeixement de cognats (paraules similars: family/família).
-
2.6
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Memorització de vocabulari bàsic mitjançant llistes, targetes de memòria o altres eines visuals per organitzar el lèxic per temes (família, menjar, nombres, etc.).
-
2.7
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Memoritzar i practicar estructures gramaticals simples (frases en present, ús de l’article…).
-
2.8
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Ús de patrons i repetició de paraules i frases per facilitar la retenció de la L2. Estratègies i eines bàsiques d’autoavaluació i coavaluació, analògiques i digitals, individuals i cooperatives.
-
2.9
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Expressions i lèxic d’ús comú sobre la comunicació i la llengua com per exemple, parlar, escoltar, entendre, escriure, verb, nom, singular, plural o expressions com (What does it mean, Can you help me?).
-
2.10
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Lèxic i expressions d’ús comú sobre l’aprenentatge: aprendre, estudiar, corregir, error, correcte i expressions senzilles (That’s difficult!).
-
2.11
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Lèxic i expressions d’ús comú sobre les eines de comunicació i aprenentatge de paraules clau: llibre, ordinador, teclat, aplicació... Comparació bàsica entre llengües a partir d’elements de la llengua estrangera i altres llengües: origen i parentius.
-
2.12
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Identificació de semblances i diferències fonamentals entre la llengua estrangera, la llengua materna i altres llengües properes en elements bàsics com l’alfabet, paraules comunes o estructures gramaticals senzilles.
Saberes básicos del decreto
19 saberes básicos en este bloque
-
3.1
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Ús de la llengua estrangera com a mitjà per establir connexions i diàleg entre persones de diferents cultures.
-
3.2
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Aprenentatge de vocabulari per accedir a fonts d’informació de l’estranger.
-
3.3
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Pràctica d’expressions i frases comunes per comunicar-se en àmbits socials.
-
3.4
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Desenvolupament de l’hàbit de consumir contingut en llengua estrangera (llibres, vídeos, etc.) per enriquir coneixements i perspectives.
-
3.5
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Aprofitament de situacions comunicatives reals per adquirir fluïdesa i seguretat en l’ús de la llengua. Desenvolupament d’habilitats per adaptar-se a contexts diversos i interactuar amb persones de diferents cultures.
-
3.6
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Capacitat de mantenir la motivació en l’aprenentatge mitjançant intercanvis constants amb parlants de la llengua estrangera. les relacions interpersonals; convencions socials bàsiques; llenguatge no verbal, cortesia lingüística i etiqueta digital; cultura, costums i valors propis de països on es parla la llengua estrangera.
-
3.7
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Coneixement de les normes socials bàsiques en salutacions, com el tractament formal o informal en diferents situacions.
-
3.8
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Enteniment de les diferències culturals en les relacions interpersonals, com la proximitat física durant una conversa o l’ús de contactes visuals.
-
3.9
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Ús correcte del llenguatge no verbal, com gests, expressions facials i el to de veu adequat segons el context social.
-
3.10
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Aplicació de les regles de cortesia lingüística, com saber quan demanar per favor i agrair en converses quotidianes.
-
3.11
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Adopció de les normes d’etiqueta digital, com l’ús de salutacions en correus electrònics o la puntualitat en videoconferències.
-
3.12
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Coneixement i respecte pels costums i valors culturals dels països on es parla la llengua estrangera, com les festivitats, hàbits alimentaris i maneres de comportar-se en públic. Estratègies bàsiques per entendre i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent valors ecosocials i democràtics.
-
3.13
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Identificació de diferències i semblances bàsiques entre cultures mitjançant l’anàlisi de texts senzills (cançons, vídeos, articles breus).
-
3.14
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Intercanvi d’experiències entre els alumnes relacionades amb la diversitat cultural i lingüística, per desenvolupar l’empatia i l’existència de diferents perspectives.
-
3.15
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Experiències i activitats que permetin el desenvolupament de les habilitats interculturals en els alumnes (estades a l’estranger, intercanvis lingüístics i culturals, projectes internacionals, etc.), presencials, virtuals. Estratègies bàsiques de detecció i actuació davant usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal.
-
3.16
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Observació d’indicis no verbals (gests, llenguatge corporal i to de veu) que puguin ser considerats com a discriminatius.
-
3.17
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Conscienciació de l’existència d’estereotips en el llenguatge verbal mitjançant la identificació de paraules o expressions o actituds comunes que reforcen estereotips culturals, de gènere o socials.
-
3.18
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Ús del llenguatge inclusiu i actituds que fomentin el respecte.
-
3.19
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Rebuig de qualsevol forma de comunicació que sigui despectiva o excloent (llenguatge discriminatori).
Rúbrica recomendada para Llengua Estrangera
Una rúbrica equilibrada para Llengua Estrangera en 1.º ESO podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.
La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.
Errores frecuentes al evaluar Llengua Estrangera
Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Llengua Estrangera en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.
Evaluar solo gramática y vocabulario cuando la LOMLOE pide cinco actividades comunicativas (comprensión escrita, comprensión oral, expresión escrita, expresión oral monológica, expresión oral interactiva).
No tener una rúbrica explícita por tarea comunicativa con descriptores del MCER (A1, A2, B1).
Penalizar el error gramatical leve cuando la comunicación es efectiva (la LOMLOE prioriza la mediación y la inteligibilidad).
Olvidar la mediación lingüística como criterio propio (resumir, parafrasear, explicar entre idiomas).
Usar exámenes calcados de manuales sin alinear con los criterios LOMLOE del curso.
Ejemplo: cómo se evalúa un examen real
Un examen completo puede incluir reading + listening en sesión escrita y speaking en sesión individual con el profesor. La nota se construye ponderando los niveles MCER alcanzados en cada destreza, no como promedio simple.
En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 15 criterios, las 6 competencias específicas y los 98 saberes básicos de Llengua Estrangera en 1.º ESO para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Llengua Estrangera 1.º ESO en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Llengua Estrangera en 1.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Illes Balears
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Llengua Estrangera en 1.º ESO
La misma materia y curso sin filtrar por CCAA
Corregir exámenes de Llengua Estrangera con IA
Cómo Corrigiendo.es evalúa esta materia
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes