Llengua Estrangera en 2.º ESO · Illes Balears
Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 6 competencias, 15 criterios y 136 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 6 competencias específicas
- 15 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Llengua Estrangera en 2.º ESO.
Contexto de 2.º ESO
Curso de consolidación: el alumnado ya conoce el sistema LOMLOE pero aún se está afianzando en el razonamiento abstracto. Aparece la primera evaluación con bloque de pendientes para quien arrastra dificultades de 1.º.
Retos típicos en 2.º ESO:
- Aparición del bloque de recuperación de pendientes de 1.º ESO.
- Salto en el nivel de abstracción esperado.
- Primer curso con materias específicas más diferenciadas.
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Illes Balears
En Illes Balears rige actualmente Decret 32/2022, de 8 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.
Particularidades de Illes Balears
Lengua cooficial: Catalán. En Illes Balears el alumnado trabaja con varios sistemas lingüísticos (castellano, lengua cooficial e inglés), lo que enriquece la competencia plurilingüe pero exige rúbricas que reconozcan la transferencia entre lenguas.
En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Llengua Estrangera. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
comprendre i interpretar el sentit general i els detalls mes rellevants de texts expressats de manera clara i en la llengua estàndard, cercant fonts fiables i fent ús d'estratègies com la inferència de significats, per respondre a necessitats comunicatives concretes. La comprensió suposa rebre i processar informació. En l'etapa de l'educació secundària obligatòria, la comprensió és una destresa comunicativa que s'ha de desenvolupar a partir de texts orals, escrits i multimodals sobre temes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxims a l'experiència dels alumnes, expressats de manera clara i usant la llengua estàndard. La comprensió, en aquest nivell, implica entendre i interpretar els texts i extreure'n el sentit general i els detalls més rellevants per satisfer les seves necessitats comunicatives. Per això, s'han d'activar les estratègies més adequades al desenvolupament psicoevolutiu i les necessitats dels alumnes, amb la finalitat de reconstruir la representació del significat i del sentit del text i per formular hipòtesi sobre la intenció comunicativa que hi ha en aquests texts. Entre les estratègies de comprensió més útils per als alumnes es troben la inferència i l'extrapolació de significats a nous contexts comunicatius, com també la transferència i integració dels coneixements, les destreses i les actituds de les llengües que conformen el seu repertori lingüístic. Inclou la interpretació de diferents formes de representació (escriptura, imatge, gràfics, taules, diagrames, etc.) i de la informació contextual (elements extralingüístics) i cotextual (elements lingüístics), que permeten comprovar la hipòtesi inicial sobre la intenció i sentit del text, com també plantejar hipòtesis alternatives si fos necessari. A més d'aquestes estratègies, la cerca de fonts fiables, en suports tant analògics com digitals, constitueix un mètode de gran utilitat per a la comprensió, perquè permet contrastar, validar i sustentar la informació, com també obtenir conclusions rellevants a partir dels texts. Els processos de comprensió i interpretació requereixen contexts de comunicació dialògics que estimulin la col·laboració, la identificació crítica de prejudicis i estereotips de qualsevol tipus, com també l'interès genuí per les diferències i semblances culturals
produir texts originals, d'extensio mitjana, senzills i amb una organitzacio clara, usant estratègies com ara la planificació, la compensació o l'autoreparació, per expressar de manera creativa, adequada i coherent, missatges rellevants i respondre a propòsits comunicatius concrets.
Ver descripción detallada del decreto
La producció engloba l'expressió oral, l'escrita i la multimodal. En aquesta etapa, la producció ha de donar lloc a la redacció i l'exposició de texts sobre temes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxim a l'experiència dels alumnes, amb creativitat, coherència i adequació. La producció, en diversos formats i suports, pot incloure en aquesta etapa l'exposició d'una petita redacció de texts que expressin fets, conceptes, pensaments, opinions i sentiments, mitjançant eines digitals i analògiques, com també la cerca avançada d'informació a internet com a font de documentació. En el seu format multimodal, la producció inclou l'ús conjunt de diferents recursos per produir significat (escriptura, imatge, gràfics, taules, diagrames, sons, gests, etc.) i la selecció i aplicació del més adequat en funció de la tasca i les seves necessitats. Les activitats vinculades amb la producció de texts compleixen funcions importants en els àmbits personal, social, educatiu i professional, i existeix un valor cívic concret que s'hi associa. La destresa en les produccions més formals en diferents suports no s'adquireix de manera natural, sinó que és producte de l'aprenentatge. En aquesta etapa les produccions es basen en l'aprenentatge d'aspectes formals bàsics de caire més lingüístic, sociolingüístic i pragmàtic; de les expectatives i convencions comunes associades al gènere emprat; d'eines de producció; i del suport utilitzat. Les estratègies que permeten la millora de la producció, tant formal com informal, comprenen la planificació, l'autoavaluació i coavaluació, la retroalimentació, com també el monitoratge, la validació i la compensació. CCL1, CP1, CP2, STEM1, CD2, CPSAA5, CE1, CCEC3.
interactuar amb altres persones amb creixent autonomia, usant estrategies de cooperació i emprant recursos analògics i digitals, per respondre a propòsits comunicatius concrets en intercanvis respectuosos amb les normes de cortesia. La interacció implica dos o més participants en la construcció d'un discurs. La interacció interpersonal es considera l'origen del llenguatge i comprèn funcions interpersonals, cooperatives i transaccionals. En la interacció entren en joc la cortesia lingüística i l'etiqueta digital, els elements verbals i no verbals de la comunicació, com també l'adequació als diferents registres i gèneres dialògics, tant orals com escrits i multimodals, en entorns síncrons o asíncrons. En aquesta etapa de l'educació s'espera que les interaccions abordin temes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxims a l'experiència dels alumnes.
Ver descripción detallada del decreto
Aquesta competència específica és fonamental en l'aprenentatge, perquè inclou estratègies de cooperació, d'inici, manteniment o conclusió de converses, de cessió i presa de torns de paraula, com també estratègies per preguntar amb l'objectiu de sol·licitar clarificació o repetició. A més, l'aprenentatge i aplicació de les normes i principis que regeixen la cortesia lingüística i l'etiqueta digital preparen els alumnes per a l'exercici d'una ciutadania democràtica, responsable, respectuosa, segura i activa
mediar, en situacions quotidianes, entre diferents llengues, usant estrategies i coneixements senzills orientats a explicar conceptes o simplificar missatges, per transmetre informació de manera eficaç, clara i responsable. La mediació és l'activitat del llenguatge consistent a explicar i facilitar la comprensió de missatges o texts a partir d'estratègies com la reformulació, de manera oral o escrita. En la mediació, els alumnes han d'actuar com a agent social encarregat de crear ponts i ajudar a construir o expressar missatges de manera dialògica, no sols entre llengües diferents, sinó també entre diferents modalitats o registres dins d'una mateixa llengua. En l'educació secundària obligatòria, la mediació se centra, principalment, en el rol de la llengua com a eina per resoldre els reptes que sorgeixen del context comunicatiu, creant espais i condicions propícies per a la comunicació i l'aprenentatge; en la cooperació i el foment de la participació dels altres per construir i entendre nous significats; i en la transmissió de nova informació de manera apropiada, responsable i constructiva, podent emprar tant mitjans convencionals com aplicacions o plataformes virtuals per traduir, analitzar, interpretar i compartir continguts que, en aquesta etapa, versaran sobre assumptes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxims a l'experiència dels alumnes.
Ver descripción detallada del decreto
La mediació facilita el desenvolupament del pensament estratègic dels alumnes, en tant que suposa que triïn les destreses i estratègies més adequades del seu repertori per aconseguir una comunicació eficaç, però també per afavorir la participació pròpia i d'altres persones en entorns cooperatius d'intercanvis d'informació. Així mateix, implica reconèixer els recursos disponibles i promoure la motivació dels altres i l'empatia, comprenent i respectant les diferents motivacions, idees i circumstàncies personals dels interlocutors i harmonitzant-les amb les pròpies. Per això, s'espera que els alumnes mostrin empatia, respecte, esperit crític i sentit ètic, com a elements clau per a una mediació adequada en aquest nivell. CCL5, CP1, CP2, CP3, STEM1, CPSAA1, CPSAA3, CCEC1.
ampliar i usar els repertoris linguistics personals entre diferents llengues, reflexionant de manera crítica sobre el seu funcionament i prenent consciència de les estratègies i coneixements propis, per millorar la resposta a necessitats comunicatives concretes. L'ús del repertori lingüístic i la reflexió sobre el seu funcionament estan vinculats amb l'enfocament plurilingüe de l'adquisició de llengües. L'enfocament plurilingüe parteix del fet que les experiències dels alumnes amb les llengües que coneixen serveixen de base per a l'ampliació i millora de l'aprenentatge de llengües noves i els ajuden a desenvolupar i enriquir el seu repertori lingüístic plurilingüe i la seva curiositat i sensibilització cultural.
Ver descripción detallada del decreto
En l'educació secundària obligatòria, els alumnes aprofundeixen en aquesta reflexió i estableixen relacions entre les diferents llengües dels seus repertoris individuals, analitzant-ne les semblances i les diferències amb la finalitat d'ampliar els coneixements i estratègies en les llengües que els conformen. D'aquesta manera, s'afavoreix l'aprenentatge de noves llengües i es millora la competència comunicativa. La reflexió sobre les llengües i el seu funcionament implica que els alumnes entenguin les seves relacions i, a més, contribueix al fet que identifiquin les fortaleses i mancances pròpies en el terreny lingüístic i comunicatiu, prenent consciència dels coneixements i estratègies propis i fent-los explícits. En aquest sentit, suposa també la posada en marxa de destreses per fer front a la incertesa i per desenvolupar el sentit de la iniciativa i la perseverança en la consecució dels objectius o la presa de decisions. A més, el coneixement de diferents llengües permet valorar la diversitat lingüística de la societat com un aspecte enriquidor i positiu. La selecció, configuració i aplicació dels dispositius i eines, tant analògiques com digitals, per a la construcció i integració de nous continguts sobre el repertori lingüístic propi pot facilitar l'adquisició i millora de l'aprenentatge d'altres llengües. STEM1, CPSAA1, CPSAA5, CD2.
valorar criticament i adequar-se a la diversitat linguistica, cultural i artistica a partir de la llengua estrangera, identificant i compartint les semblances i les diferències entre llengües i cultures, per actuar de manera empàtica i respectuosa en situacions interculturals. La interculturalitat suposa experimentar la diversitat lingüística, cultural i artística de la societat analitzant-la i traient-ne benefici. En l'educació secundària obligatòria, la interculturalitat, que afavoreix l'entesa amb els altres, mereix una atenció específica perquè formi part de l'experiència dels alumnes i per evitar que la seva percepció sobre aquesta diversitat estigui distorsionada pels estereotips i/o pugui constituir l'origen d'uns certs tipus de discriminació. La valoració crítica i l'adequació a la diversitat han de permetre als alumnes actuar de manera empàtica i respectuosa en situacions interculturals. La consciència de la diversitat proporciona als alumnes la possibilitat de relacionar diferents cultures. A més, afavoreix el desenvolupament d'una sensibilitat artística i cultural, i la capacitat d'identificar i utilitzar una gran varietat d'estratègies que li permetin establir relacions amb persones d'altres cultures. Les situacions interculturals que es poden plantejar en aquesta etapa en l'ensenyament de la llengua estrangera permeten als alumnes obrir-se a noves experiències, idees, societats i cultures, mostrant interès cap al diferent; relativitzar la pròpia perspectiva i el propi sistema de valors culturals, i distanciar-se i evitar les actituds sustentades sobre qualsevol mena de discriminació o reforç d'estereotips. Tot això orientat cap a l'objectiu de desenvolupar una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics.
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
-
CA1.1
Interpretar i analitzar el sentit global i la informació específica i explícita de texts orals, escrits i multimodals breus i senzills sobre temes freqüents i quotidians, de rellevància personal i pròxims a l’experiència dels alumnes, propis dels àmbits de les relacions interpersonals, de l’aprenentatge, dels mitjans de comunicació i de la ficció, expressats de manera clara i en la llengua estàndard a través de diversos suports. - Interpretar el sentit global de texts escrits, orals i multimodals, breus i senzills en llengua estàndard, captant el missatge principal i el context general. Extreure informació específica (p. ex., noms, dates, llocs i dades numèriques que responen a les preguntes: què?, qui?, quan? i on?) de texts escrits, orals i multimodals, breus i senzills, en llengua estàndard com, per exemple, cartells, converses o diàlegs escolars. Extreure informació explícita, clara i literal de texts escrits, orals i multimodals en llengua estàndard, sobre aspectes crucials necessaris per comprendre el text i que són evidents i fàcilment identificables com, per exemple, el tema o el propòsit. Entendre texts sobre temes freqüents i quotidians, de rellevància personal i pròxims a l’experiència dels alumnes, com ara missatges sobre amics o família, diàlegs breus sobre relacions interpersonals (amics, casa, família), fragments de notícies senzilles o diàlegs breus, i fragments senzills de ficció (contes curts, històries o còmics adaptats).
-
CA1.2
Seleccionar, organitzar i aplicar de forma guiada les estratègies i coneixements més adequats en situacions comunicatives quotidianes per comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls més rellevants dels texts; interpretar elements no verbals; i cercar i seleccionar informació. Seleccionar estratègies més elaborades per identificar detalls rellevants en texts de dificultat moderada, identificant, per exemple, connectors en un text narratiu o identificant el tema principal d’un gràfic senzill. Utilitzar eines més complexes, com mapes conceptuals, per organitzar informació rellevant i detalls, creant un mapa de relacions entre personatges d’una narració, per exemple. Aplicar coneixements adquirits per interpretar texts sobre temes menys familiars, utilitzant coneixements previs sobre ciències per entendre un article senzill sobre el canvi climàtic o el cicle de l’aigua, per exemple. Inferir significats i intencions en texts de dificultat moderada, identificant, per exemple, el punt de vista d’un personatge en un diàleg senzill. Analitzar elements visuals multimodals senzills que complementen el text, interpretant un gràfic d’un text informatiu sobre hàbits saludables, per exemple. Cercar i seleccionar informació en fonts digitals i escrites (p. ex., recerca d’informació bàsica a internet per preparar una exposició oral), valorant la rellevància amb suport moderat. estratègies com ara la planificació, la compensació o l’autoreparació, per expressar de manera creativa, adequada i coherent missatges rellevants i respondre a propòsits comunicatius concrets.
-
CA2.1
Expressar oralment texts breus, senzills, estructurats, comprensibles i adequats a la situació comunicativa sobre assumptes quotidians i freqüents, de rellevància per als alumnes, amb la finalitat de descriure, narrar i informar sobre temes concrets, en diferents suports, utilitzant de forma guiada recursos verbals i no verbals, com també estratègies de planificació i control de la producció. Descriure, narrar o informar oralment sobre assumptes quotidians, freqüents i rellevants per als alumnes. Adequar l’expressió oral a la situació comunicativa proposada. Comunicar oralment texts breus, senzills, estructurats i comprensibles. Seleccionar i utilitzar diferents suports analògics o digitals senzills (p. ex., mapes conceptuals o presentacions amb text i imatges) per a comunicar missatges orals clars i comprensibles. Utilitzar de forma guiada recursos verbals i no verbals com l’entonació, el volum, la pronunciació, el llenguatge corporal o el contacte visual. Utilitzar estratègies de planificació, com la preparació del contingut o l’ús de guions, i de control, com practicar l’autocorrecció o demanar aclariments.
-
CA2.2
Organitzar i redactar texts breus i comprensibles amb claredat, coherència, cohesió i adequació a la situació comunicativa proposada, seguint pautes establertes, a través d’eines analògiques i digitals, sobre assumptes quotidians i freqüents de rellevància per als alumnes i pròxims a la seva experiència. - Organitzar, de forma guiada, texts breus i senzills sobre temes quotidians, freqüents i propers com l’institut, els amics, la família, els estudis, etc. Redactar texts curts sobre temes personals, enllaçant les frases amb connectors senzills (primer, després, més tard) per enllaçar frases i paràgrafs. Redactar de forma guiada texts breus i senzills, especialment descriptius o narracions breus, amb una estructura clara (inici, desenvolupament i final) i una claredat acceptable. Utilitzar eines analògiques i digitals bàsiques per redactar i compartir texts escrits. Utilitzar un repertori lingüístic bàsic i funcional per redactar texts senzills, centrant-se en temes quotidians i propers a l’experiència personal, respectant les normes bàsiques ortogràfiques i gramaticals. Revisar i corregir texts per millorar l’adequació al registre, les normes ortogràfiques i les estructures lingüístiques senzilles.
-
CA2.3
Seleccionar, organitzar i aplicar, de forma guiada, coneixements i estratègies per planificar, produir i revisar texts comprensibles, coherents i adequats a les intencions comunicatives, a les característiques contextuals i a la tipologia textual, usant, amb ajuda, els recursos físics o digitals més adequats en funció de la tasca i les necessitats de cada moment, tenint en compte la persona a qui va dirigit el text. Estratègies de planificació: Seleccionar i aplicar, amb menys ajuda, característiques de texts senzills com descripcions, narracions curtes o cartes. Considerar la intenció comunicativa (narrar, informar) i el tipus de text (narració d’una experiència, descripció d’un objecte), adaptant el registre del text al públic destinatari (p. ex. llenguatge informal per a una carta a un amic). Organitzar la informació en esquemes més detallats que reflecteixin la seqüència lògica del text. Estratègies de producció: Organitzar la informació i estructurar el text de manera simple emprant els connectors més habituals i senzills per assegurar la cohesió entre frases i paràgrafs. Presentar els texts de manera clara i neta, assegurant una estructura coherent (introducció, desenvolupament i conclusió), incloent títols i subtítols, si cal, i utilitzant elements senzills com enumeracions o quadres per organitzar la informació, mantenint un format llegible i consistent. Incorporar frases més complexes i vocabulari més ampli per descriure o narrar fets, adaptant-se al registre bàsic. Iniciar-se en l’ús autònom de recursos digitals i físics com correctors ortogràfics senzills, plantilles per redactar i estructurar texts i suports per a la millora de la pronunciació (enregistraments i eines de text a veu). Estratègies de revisió: Revisar amb suport errors gramaticals, ortogràfics i problemes de cohesió interna.
-
CA3.1
Planificar i participar en situacions interactives breus i senzilles sobre temes quotidians, de rellevància personal i pròxims a l’experiència dels alumnes, a través de diversos suports basant-se en recursos com ara la repetició, el ritme pausat o el llenguatge no verbal, i mostrant empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, com també per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors. Planificar i participar en interaccions breus i senzilles sobre temes quotidians, personals o experiències pròpies. Participar en interaccions cara a cara o mitjançant suports digitals senzills, com xats o aplicacions educatives. Utilitzar estratègies senzilles com demanar aclariments o repetir informació per assegurar la comprensió. Desenvolupar interaccions que incloguin fórmules bàsiques de cortesia i d’etiqueta digital (introduir-se, agrair, acomiadar-se, etc.). Mostrar respecte i empatia per les necessitats i idees dels interlocutors.
-
CA3.2
Seleccionar, organitzar i utilitzar, de forma guiada i en entorns pròxims, estratègies adequades per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, sol·licitar i formular aclariments i explicacions. Iniciar, mantenir i acabar la comunicació de forma guiada amb més autonomia en situacions familiars. Formular i respondre preguntes utilitzant estructures senzilles en contexts coneguts. Respectar el torn de paraula de forma guiada i amb suport mínim del professor. Conèixer i emprar expressions senzilles per prendre la paraula, intervenir o finalitzar en una conversa, mostrant cortesia i tenint en compte els senyals bàsics (verbals i no verbals). coneixements senzills orientats a explicar conceptes o simplificar missatges, per transmetre informació de manera eficaç, clara i responsable.
-
CA4.1
Inferir i explicar texts, conceptes i comunicacions breus i senzilles en situacions en les quals atendre la diversitat, mostrant respecte i empatia pels interlocutors i per les llengües emprades, i interès per participar en la solució de problemes d’intercomprensió i d’enteniment en el seu entorn pròxim, basant-se en diversos recursos i suports. Explicar informació essencial de texts breus (per exemple, avisos d’aula o senyals) en situacions senzilles amb l’ajuda de materials senzills com gràfics, esquemes o paraules clau. Repetir i simplificar instruccions bàsiques emprant vocabulari senzill i elements visuals com pòsters o infografies. Demostrar interès per participar en interaccions senzilles amb l’objectiu d’aclarir informació bàsica i resoldre malentesos, mostrant respecte i estima pels interlocutors i per les llengües emprades. Expressar empatia i respecte pels interlocutors utilitzant un llenguatge bàsic que mostri interès per la seva opinió i diversitat lingüística, oferint ajuda quan sigui necessari.
-
CA4.2
Aplicar, de forma guiada, estratègies que ajudin a crear ponts i facilitin la comprensió i producció d’informació i la comunicació, adequades a les intencions comunicatives, usant recursos i suports físics o digitals en funció de les necessitats de cada moment. Aplicar estratègies guiades per millorar la comprensió i facilitar l’expressió de missatges senzills, identificant elements clau i repetint la informació amb paraules més simples. Emprar recursos visuals o tecnològics bàsics per reforçar el missatge, afegint subtítols en L1 o donant instruccions amb suport visual. Adequar de forma guiada els missatges a intencions comunicatives senzilles com informar, preguntar, descriure o donar instruccions senzilles. de manera crítica sobre el seu funcionament i prenent consciència de les estratègies i coneixements propis, per millorar la resposta a necessitats comunicatives concretes.
-
CA5.1
Comparar i contrastar les semblances i diferències entre diferents llengües, reflexionant de manera progressivament autònoma sobre el seu funcionament. Comparar i contrastar les semblances i diferències amb la llengua estrangera (p. ex, estructures lingüístiques i usos més importants). Aplicar estratègies de transferència lingüística senzilles (p. ex., l’ús de coneixements de la llengua materna per inferir significats de noves paraules en la llengua estrangera, especialment quan comparteixen arrels comunes). Identificar i corregir errors derivats de la interferència lingüística, demostrant una major autonomia.
-
CA5.2
Utilitzar i diferenciar els coneixements i estratègies de millora de la capacitat de comunicar i d’aprendre la llengua estrangera amb el reforç d’altres participants i de suports analògics i digitals. Seleccionar i utilitzar de forma més autònoma recursos digitals i analògics bàsics per resoldre dubtes i millorar l’aprenentatge. Participar en intercanvis de comunicació senzills, emprant estratègies de planificació bàsiques amb l’ajuda d’altres participants. Identificar les estratègies d’aprenentatge pròpies, experimentant amb noves tècniques amb el suport del professor.
-
CA5.3
Identificar i registrar, seguint models, els progressos i dificultats d’aprenentatge de la llengua estrangera, seleccionant de forma guiada les estratègies més eficaces per superar aquestes dificultats i progressar en l’aprenentatge, realitzant activitats d’autoavaluació i coavaluació, com les propostes en el Portfoli Europeu de les Llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, explicitant progressos i dificultats, i compartint-los. Registrar els progressos i dificultats en l’aprenentatge de la llengua estrangera utilitzant models proporcionats més complexos, com ara graelles d’autoavaluació o rúbriques adaptades. Seleccionar, amb certa autonomia, estratègies efectives per abordar les dificultats identificades i progressar en el propi aprenentatge, com planificar temps d’estudi o utilitzar recursos addicionals per reforçar aspectes concrets. Participar activament en activitats d’autoavaluació i coavaluació, com revisar treballs propis i dels companys segons criteris establerts, oferint i rebent retroacció de forma constructiva. Utilitzar eines com el PEL o un diari d’aprenentatge per reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge, establint objectius a curt termini i monitoritzant-ne el progrés. Comunicar, de manera clara, els progressos i dificultats, compartint-los amb els companys i els professors. la llengua estrangera, identificant i compartint les semblances i les diferències entre llengües i cultures, per actuar de manera empàtica i respectuosa en situacions interculturals.
-
CA6.1
Actuar de manera empàtica i respectuosa en situacions interculturals construint vincles entre les diferents llengües i cultures i rebutjant qualsevol tipus de discriminació, prejudici i estereotip en contexts comunicatius quotidians. Mostrar una actitud empàtica en interaccions interculturals, escoltant activament companys de classe amb experiències culturals diferents, sense jutjar ni interrompre. Mostrar empatia i respecte envers les altres llengües i cultures. Fomentar vincles i col·laboracions entre diverses llengües i cultures, destacant elements comuns que uneixen les persones. Identificar i rebutjar activament actituds discriminatòries, prejudicis i estereotips en contexts comunicatius, promovent la igualtat i el respecte mutu.
-
CA6.2
Acceptar i adequar-se a la diversitat lingüística, cultural i artística pròpia de països on es parla la llengua estrangera com a font d’enriquiment personal, mostrant interès per compartir elements culturals i lingüístics que fomentin la sostenibilitat i la democràcia. Descriure i comparar els principals elements lingüístics, culturals i artístics dels països on es parla la llengua estrangera. Demostrar una actitud oberta i respectuosa envers la diversitat, reconeixent-la com una font d’enriquiment personal. Participar activament en l’intercanvi d’elements lingüístics, culturals i artístics (p. ex., celebracions, tradicions familiars...), destacant la importància del diàleg i els valors democràtics per construir ponts entre diferents cultures. Descriure accions quotidianes relacionades amb la sostenibilitat en diferents contexts culturals com ara les diferents formes de transport sostenibles en els diferents països.
-
CA6.3
Aplicar, de forma guiada, estratègies per explicar i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent valors ecosocials i democràtics i respectant els principis de justícia, equitat i igualtat. Participar, amb ajuda, en activitats, com tallers o projectes escolars, que promoguin la diversitat lingüística, cultural i artística a més dels valors ecosocials (solidaritat, equitat, justícia social, sostenibilitat, inclusió, etc.). Identificar i mostrar respecte per les diferències culturals bàsiques entre els companys de classe i altres comunitats. - Apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística en la comunitat més propera.
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Saberes básicos del decreto
93 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Comprensió de l’error com a eina d’aprenentatge. Acceptació de la correcció externa com a oportunitat de millora.
-
1.2
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’estratègies senzilles de reparació lingüística com la repetició, la consulta de material visual, ús de models visuals i gramaticals senzills, demanda de confirmació, etc.
-
1.3
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Reconeixement dels propis progressos amb suport de docents o companys.
-
1.4
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Adopció d’una actitud positiva envers l’aprenentatge.
-
1.5
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Desenvolupament de l’autoconfiança en l’ús de la llengua. Estratègies bàsiques per a la planificació, execució, control i reparació de la comprensió, la producció i la coproducció de texts orals, escrits i multimodals. Estratègies de planificació
-
1.6
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Activació de coneixements previs relacionats amb el tema mitjançant pluges d’idees guiades, predicció a partir del títol o d’imatges, etc. (planificació de la comprensió).
-
1.7
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació d’objectius senzills en tasques lingüístiques per definir què es vol comunicar, com per exemple, escriure una invitació o explicar una rutina (planificació de la producció).
-
1.8
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Organització d’idees mitjançant esquemes o mapes conceptuals senzills (llistes o frases curtes per preparar texts) abans d’escriure o parlar (planificació de la producció).
-
1.9
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Predicció de possibles preguntes o respostes per preparar interaccions senzilles (planificació de la coproducció).
-
1.10
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Discussió prèvia en grup per definir el propòsit del text i la distribució de tasques (planificació de la coproducció). Estratègies d’execució
-
1.11
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Aplicació d’estratègies com l’escolta activa, lectura lenta, subratllar paraules clau o ús d’imatges per comprendre missatges senzills (execució de la planificació).
-
1.12
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Construcció de frases senzilles amb estructures bàsiques a partir de models treballats abans (execució de la producció).
-
1.13
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Integració d’elements visuals o icònics en texts multimodals senzills per complementar el significat, per exemple, cartells amb imatges i text breu. (Execució de la producció).
-
1.14
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Interacció efectiva, escoltant, responent i ajustant el missatge segons les reaccions de l’interlocutor (execució de la coproducció).
-
1.15
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Creació col·laborativa de frases curtes de forma coordinada per mantenir la coherència del text (execució de la coproducció). Estratègies de control
-
1.16
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Verificació de la comprensió mitjançant preguntes senzilles o resumint informació clau (control de la comprensió).
-
1.17
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Relectura o repetició de frases per detectar errors en paraules o frases senzilles i assegurar la claredat del missatge (control de la producció).
-
1.18
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Ajustament de respostes basant-se en les reaccions de l’interlocutor (control de la coproducció).
-
1.19
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Supervisió de les contribucions dels companys i discussió en grup per ajustar idees i millorar el resultat final (control de la coproducció). Estratègies de reparació
-
1.20
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Reformulació d’hipòtesis quan el significat no és clar o sol·licitud d’aclariments al professor o companys (reparació de la comprensió).
-
1.21
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Correcció d’errors senzills després de detectar-los en parlar o escriure amb l’ajuda del professor o companys (reparació de la producció).
-
1.22
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Revisió col·laborativa per detectar i corregir errors en el text final (reparació de la coproducció). Coneixements, destreses i actituds que permetin detectar i col·laborar en activitats de mediació en situacions quotidianes senzilles.
-
1.23
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Comprensió i transmissió bàsica de texts senzills i coneguts. Ús de paraules clau per a la transmissió d’idees.
-
1.24
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Explicació simple de conceptes bàsics per parlar sobre temes molt familiars amb ús de paraules conegudes i exemples visuals o de definicions simples.
-
1.25
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Facilitació d’interaccions senzilles per transmetre informació bàsica entre persones en converses quotidianes senzilles. Control de la comprensió mitjançant preguntes o repetició de la informació.
-
1.26
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Ús d’estratègies de mediació bàsiques: ús de recursos visuals com dibuixos, gests o esquemes senzills per transmetre informació, repetició i simplificació del missatge, etc. Funcions comunicatives bàsiques adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: saludar, acomiadar- se, presentar i presentar-se; descriure persones, objectes i llocs; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; demanar i intercanviar informació sobre qüestions quotidianes; donar i demanar instruccions i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i emocions bàsiques; narrar esdeveniments passats, descriure situacions presents, i enunciar successos futurs; expressar l’opinió, la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició.
-
1.27
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’expressions bàsiques per començar i acabar interaccions.
-
1.28
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’estructures simples per donar i demanar informació personal (p. ex., el nom, l’edat, el lloc de residència).
-
1.29
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’adjectius comuns i frases simples per descriure objectes, llocs i persones (p. ex., el color, la mida, el lloc).
-
1.30
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’estructures simples per indicar esdeveniments en el temps (p. ex., els moments del dia, hora, data, mesos).
-
1.31
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’estructures simples per indicar posicions bàsiques d’objectes, persones en l’espai (p. ex., on, under, opposite, next to).
-
1.32
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’estructures simples per demanar i intercanviar informació quotidiana i necessitats immediates com els horaris, els preus o la ubicació.
-
1.33
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’expressions senzilles per expressar el gust o l’interès i emocions bàsiques.
-
1.34
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús de formes verbals bàsiques per descriure estats i situacions presents senzilles (I live in Palma, I am 12 years old).
-
1.35
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’expressions senzilles per parlar de plans i intencions futurs.
-
1.36
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’expressions senzilles per parlar del passat (yesterday, ago, last week). Els verbs regulars i irregulars més importants.
-
1.37
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’expressions funcionals per donar i demanar instruccions clares i ordres en contexts comunicatius habituals (Open your book to page 10; turn left at the next corner; could you tell me how to get to the library?).
-
1.38
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús de frases senzilles per oferir, acceptar i rebutjar ajuda o suggeriments en situacions quotidianes (Can I help you?; Yes, please; Thank you!; No, thank you; It’s okay).
-
1.39
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús de frases senzilles per fer o rebujtar proposicions o suggeriments en situacions quotidianes (Let’s play a game, Shall we go outside?, How about drawing a picture, No, I don’t want to, Not now, maybe later).
-
1.40
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement i ús d’expressions senzilles per expressar l’opinió (I think), la possibilitat (maybe), la capacitat (can/can’t) i la prohibició més senzilla (You can’t eat here!; no running in class!).
-
1.41
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Comprensió i ús d’expressions per expressar l’obligació i la prohibició (must/ mustn’t). Models contextuals i gèneres discursius bàsics en la comprensió, producció i coproducció de texts orals, escrits i multimodals, breus i senzills, literaris i no literaris: característiques i reconeixement del context (participants i situació), expectatives generades pel context; organització i estructuració segons el gènere, i la funció textual.
-
1.42
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Reconeixement del context. Identificació dels participants principals en texts senzills (p. ex., una carta personal o una descripció).
-
1.43
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Els gèneres discursius bàsics: cartes personals, notes breus, missatges senzills a través d’aplicacions de missatgeria o correus electrònics breus.
-
1.44
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació de la funció textual: salutacions, peticions senzilles, descripcions bàsiques.
-
1.45
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Organització de texts a partir de models bàsics com, per exemple, estructura d’una carta (Estimat…, fins aviat).
-
1.46
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Reconeixement inicial de registres senzills: informal/formal. Unitats lingüístiques bàsiques i significats associats a aquestes unitats, com ara expressió de l’entitat i les seves propietats, quantitat i qualitat, l’espai i les relacions espacials, el temps i les relacions temporals, l’afirmació, la negació, la interrogació i exclamació, relacions lògiques bàsiques.
-
1.47
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació i ús de substantius i adjectius per expressar propietats bàsiques de persones, llocs i objectes.
-
1.48
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació i ús de formes bàsiques per expressar la quantitat: comptables i incomptables (some apples, much water).
-
1.49
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació i ús d’adjectius bàsics per expressar característiques simples (good, bad, fast, slow…).
-
1.50
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: La comparació senzilla.
-
1.51
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació i ús de preposicions bàsiques de lloc (on, under, here, there…), pronoms i adjectius demostratius i vocabulari de direccions (go straight, turn left). Frases bàsiques per preguntar i donar direccions.
-
1.52
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Ús de temps bàsics: passat simple per a esdeveniments passats (I went to the park yesterday). Introducció del futur simple (will). Ús d’expressions temporals (now, yesterday, tomorrow).
-
1.53
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Construcció bàsica d’oracions afirmatives, negatives i interrogatives (Yes/No i Wh-questions). Ús d’exclamacions per expressar emocions (Wow! That’s amazing).
-
1.54
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Ús de connectors bàsics per coordinar idees i establir relacions de causa i efecte (and, but, because). Lèxic d’ús comú i d’interès per als alumnes relatiu a la identificació personal, relacions interpersonals, llocs i entorns pròxims, oci i temps lliure, vida quotidiana, salut i activitat física, habitatge i llar, clima i entorn natural, tecnologies de la informació i la comunicació.
-
1.55
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: La identificació personal (edat, aspecte físic, ocupació i relacions interpersonals (la família i els amics). Per exemple, tall, married, teacher, mother, best friend…
-
1.56
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Els llocs i entorns pròxims i expressions relacionades amb direccions i ubicacions: p. ex., school, park, supermarket, library, north, left…
-
1.57
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: La vida quotidiana (rutines diàries i elements comuns en situacions quotidianes): p. ex., get up, brush your teeth, bus stop, homework, shopping list…
-
1.58
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: La salut i l’activitat física: p. ex., head, arm, doctor, to run, to swim, to jump…
-
1.59
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: L’habitatge i la llar: p. ex., kitchen, bedroom, living room, a small flat, home…
-
1.60
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: El clima i l’entorn natural: p. ex., rainy, hot, warm, cold, tree, river, mountain…
-
1.61
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Les tecnologies de la informació i la comunicació (dispositius i el seu ús quotidià): p. ex., computer, smartphone, send an email, call a friend…
-
1.62
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: El sistema escolar i la formació i expressions relacionades (les assignatures i vocabulari bàsic): p. ex., Maths, Science, PE, do homework, study, read, speak… Patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació bàsics, i significats i intencions comunicatives generals associades a aquests patrons.
-
1.63
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Reconeixement i producció dels sons fonètics bàsics (vocals i consonants). Sons difícils inicials, p. ex. el consonàntic th com a /θ/ o /ð/ en think i this.
-
1.64
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Introducció a la producció dels sons bàsics (-ed): /t/, /d/ i /ɪd/ i dels plurals (-s / -es) /s/, /z/ i /ɪz/.
-
1.65
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Reproducció de paraules senzilles amb accent tònic correcte (p. ex., VEGetables, CHOcolate, INteresting).
-
1.66
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Entonació adequada en frases afirmatives, negatives i interrogatives bàsiques, p. ex. descendent en oracions afirmatives i ascendent en oracions interrogatives Yes No.
-
1.67
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Patrons d’entonació d’emocions bàsiques: la sorpresa (Really?), l’alegria (Wow!) o disgust (Oh No!). Convencions ortogràfiques bàsiques i significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics.
-
1.68
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Ús de majúscules (noms propis, dies de la setmana, mesos, inicis de frases).
-
1.69
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Puntuació bàsica (punt final, comes, interrogants, exclamacions).
-
1.70
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Correcció d’errors freqüents en paraules senzilles.
-
1.71
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació de formats visuals senzills com cartells, menús o notes informatives.
-
1.72
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Relació entre intenció comunicativa i disseny visual (ex. un cartell persuasiu amb colors vius o una nota informativa amb estructura clara). Convencions i estratègies conversacionals bàsiques, en format síncron o asíncron, per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, demanar i donar aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, etc.
-
1.73
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Fórmules per saludar i iniciar converses, mantenir i acabar la comunicació. Salutació i comiat en contexts informals. Escolta activa i manteniment del contacte visual. Expressió d’agraïment.
-
1.74
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Expressions bàsiques per intervenir o donar pas a algú (Can I speak?). Gests o senyals visuals per reforçar la intenció de parlar o cedir el torn.
-
1.75
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Preguntes senzilles per demanar ajuda o sol·licitar aclariments i respostes curtes (I don’t understand; Can you repeat?).
-
1.76
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Ús de connectors simples com and i but per destacar diferències i similituds.
-
1.77
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Expressions simples per donar explicacions com It is about…
-
1.78
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Expressions per oferir suport (Can I help you?)
-
1.79
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Expressions per expressar acord o desacord. Recursos per a l’aprenentatge i estratègies bàsiques de cerca d’informació: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, recursos digitals i informàtics, etc.
-
1.80
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Coneixement de recursos físics de cerca d’informació: diccionaris bilingües senzills, llibres de consulta amb imatges o biblioteques escolars com a punt de recerca.
-
1.81
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació de recursos digitals inicials: diccionari en línia i recursos multimèdia senzills com aplicacions senzilles per practicar vocabulari, vídeos educatius o jocs interactius.
-
1.82
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Estratègies de recerca d’informació: identificació de paraules clau.
-
1.83
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Estratègies bàsiques de recerca i accés a informació.
-
1.84
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Organització elemental de la informació trobada: llistes o esquemes visuals senzills. Identificació de l’autoria de les fonts consultades i els continguts utilitzats.
-
1.85
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Identificació de l’autoria en fonts simples: nom de l’autor en llibres, articles o recursos en línia.
-
1.86
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Distinció entre fonts fiables (llibres, articles escolars) i no fiables (xarxes socials).
-
1.87
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Introducció al concepte de la propietat intel·lectual.
-
1.88
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Respecte per l’autoria en treballs bàsics: inclusió del títol i l’autor d’una font en presentacions o treballs senzills. Eines analògiques i digitals bàsiques per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal; i plataformes virtuals d’interacció, cooperació i col·laboració educativa (aules virtuals, videoconferències, eines digitals col·laboratives…) per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera.
-
1.89
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Ús d’eines analògiques com diccionaris bilingües senzills, targetes visuals, llibres adaptats amb suport visual o gràfics, esquemes senzills, models de texts guiats, etc.
-
1.90
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Introducció a l’ús d’eines digitals senzilles: aplicacions d’aprenentatge de vocabulari, vídeos o àudios amb suport visual, diccionaris digitals senzills, jocs interactius de comprensió, aplicacions de pràctica oral o d’enregistrament de veu, jocs interactius, etc.
-
1.91
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Participació inicial en plataformes virtuals senzilles.
-
1.92
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Iniciació a l’ús d’eines col·laboratives bàsiques.
-
1.93
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Ús de recursos multimodals senzills: visualització de vídeos curts amb suport de subtítols.
Saberes básicos del decreto
21 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Ús de gests i expressions no verbals (assenyalar objectes o indicar accions) per complementar els missatges.
-
2.2
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Parafraseig simple: descripció simple amb vocabulari conegut (a small red fruit per dir a strawberry).
-
2.3
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Inferència del significat de paraules desconegudes a partir del context o per la seva forma (paraules internacionals).
-
2.4
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Aprenentatge memorístic d’expressions útils (de la vida quotidiana, etc.) i plantilles bàsiques (How much is it?, Can I go to the bathroom?)
-
2.5
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Expressions per demanar ajuda o clarificació (Can you repeat?, I don’t understand!). Estratègies bàsiques per identificar, organitzar, retenir, recuperar i utilitzar creativament unitats lingüístiques (lèxic, morfosintaxi, patrons sonors, etc.) a partir de la comparació de les llengües i varietats que conformen el repertori lingüístic personal.
-
2.6
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Reconeixement de cognats (paraules similars: family/família).
-
2.7
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Ús guiat d’eines lingüístiques com diccionaris digitals.
-
2.8
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Memorització de vocabulari bàsic mitjançant llistes, targetes de memòria o altres eines visuals per organitzar el lèxic per temes (família, menjar, nombres, etc.).
-
2.9
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Memoritzar i practicar estructures gramaticals simples (frases en present, ús de l’article…).
-
2.10
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Relacionar patrons sonors de L2 amb L1 (so de «f» a fish en anglès i català són similars).
-
2.11
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Ús de patrons i repetició de paraules i frases per facilitar la retenció de la L2. Estratègies i eines bàsiques d’autoavaluació i coavaluació, analògiques i digitals, individuals i cooperatives.
-
2.12
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Reflexió guiada sobre el propi treball mitjançant l’ús de frases model per facilitar-ne la compleció.
-
2.13
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Ús de rúbriques senzilles o qüestionaris, llistes de comprovació, escales visuals, etc. d’autoavaluació o coavaluació per valorar l’aprenentatge personal o el dels companys.
-
2.14
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Introducció a l’ús eines digitals bàsiques (p. ex., formularis en línia) per fer avaluacions individuals i en grup.
-
2.15
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Avaluació en parelles o grups reduïts amb comentaris senzills i constructius que promoguin un intercanvi positiu i motivador. Lèxic i expressions d’ús comú per comprendre enunciats sobre la comunicació, la llengua, l’aprenentatge i les eines de comunicació i aprenentatge (metallenguatge).
-
2.16
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Expressions i lèxic d’ús comú sobre la comunicació i la llengua com per exemple, parlar, escoltar, entendre, escriure, verb, nom, singular, plural o expressions com (What does it mean, Can you help me?).
-
2.17
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Lèxic i expressions d’ús comú sobre l’aprenentatge: aprendre, estudiar, corregir, error, correcte i expressions senzilles (That’s difficult!).
-
2.18
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Lèxic i expressions d’ús comú sobre les eines de comunicació i aprenentatge de paraules clau: llibre, ordinador, teclat, aplicació... Comparació bàsica entre llengües a partir d’elements de la llengua estrangera i altres llengües: origen i parentius.
-
2.19
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Identificació de semblances i diferències fonamentals entre la llengua estrangera, la llengua materna i altres llengües properes en elements bàsics com l’alfabet, paraules comunes o estructures gramaticals senzilles.
-
2.20
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Observació de patrons lèxics i fonètics senzills compartits entre llengües, com paraules d’origen comú o similars.
-
2.21
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera comprensible, malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Reconeixement de préstecs lingüístics utilitzats en diverses llengües i la seva relació amb contexts culturals.
Saberes básicos del decreto
22 saberes básicos en este bloque
-
3.1
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Ús de la llengua estrangera com a mitjà per establir connexions i diàleg entre persones de diferents cultures.
-
3.2
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Aprenentatge de vocabulari per accedir a fonts d’informació de l’estranger.
-
3.3
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Pràctica d’expressions i frases comunes per comunicar-se en àmbits socials.
-
3.4
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Desenvolupament de l’hàbit de consumir contingut en llengua estrangera (llibres, vídeos, etc.) per enriquir coneixements i perspectives.
-
3.5
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Ús d’estratègies per gestionar converses interculturals, adaptant-se a diferents matisos i normes socials de comunicació. Interès i iniciativa en la realització d’intercanvis comunicatius a través de diferents mitjans amb parlants o estudiants de la llengua estrangera.
-
3.6
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Participació activa en intercanvis lingüístics amb parlants nadius o altres estudiants per millorar les habilitats comunicatives.
-
3.7
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Ús de plataformes digitals o eines de comunicació com correus electrònics, fòrums o xarxes socials per establir converses en llengua estrangera.
-
3.8
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Aprofitament de situacions comunicatives reals per adquirir fluïdesa i seguretat en l’ús de la llengua. Desenvolupament d’habilitats per adaptar-se a contexts diversos i interactuar amb persones de diferents cultures.
-
3.9
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Capacitat de mantenir la motivació en l’aprenentatge mitjançant intercanvis constants amb parlants de la llengua estrangera. les relacions interpersonals; convencions socials bàsiques; llenguatge no verbal, cortesia lingüística i etiqueta digital; cultura, costums i valors propis de països on es parla la llengua estrangera.
-
3.10
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Coneixement de les normes socials bàsiques en salutacions, com el tractament formal o informal en diferents situacions.
-
3.11
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Enteniment de les diferències culturals en les relacions interpersonals, com la proximitat física durant una conversa o l’ús de contactes visuals.
-
3.12
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Ús correcte del llenguatge no verbal, com gests, expressions facials i el to de veu adequat segons el context social.
-
3.13
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Aplicació de les regles de cortesia lingüística, com saber quan demanar per favor i agrair en converses quotidianes.
-
3.14
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Adopció de les normes d’etiqueta digital, com l’ús de salutacions en correus electrònics o la puntualitat en videoconferències.
-
3.15
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Coneixement i respecte pels costums i valors culturals dels països on es parla la llengua estrangera, com les festivitats, hàbits alimentaris i maneres de comportar-se en públic. Estratègies bàsiques per entendre i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent valors ecosocials i democràtics.
-
3.16
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Identificació de diferències i semblances bàsiques entre cultures mitjançant l’anàlisi de texts senzills (cançons, vídeos, articles breus).
-
3.17
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Intercanvi d’experiències entre els alumnes relacionades amb la diversitat cultural i lingüística, per desenvolupar l’empatia i l’existència de diferents perspectives.
-
3.18
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Experiències i activitats que permetin el desenvolupament de les habilitats interculturals en els alumnes (estades a l’estranger, intercanvis lingüístics i culturals, projectes internacionals, etc.), presencials, virtuals. Estratègies bàsiques de detecció i actuació davant usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal.
-
3.19
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Observació d’indicis no verbals (gests, llenguatge corporal i to de veu) que puguin ser considerats com a discriminatius.
-
3.20
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Conscienciació de l’existència d’estereotips en el llenguatge verbal mitjançant la identificació de paraules o expressions o actituds comunes que reforcen estereotips culturals, de gènere o socials.
-
3.21
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Ús del llenguatge inclusiu i actituds que fomentin el respecte.
-
3.22
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal.: Rebuig de qualsevol forma de comunicació que sigui despectiva o excloent (llenguatge discriminatori).
Rúbrica recomendada para Llengua Estrangera
Una rúbrica equilibrada para Llengua Estrangera en 2.º ESO podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.
La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.
Errores frecuentes al evaluar Llengua Estrangera
Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Llengua Estrangera en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.
Evaluar solo gramática y vocabulario cuando la LOMLOE pide cinco actividades comunicativas (comprensión escrita, comprensión oral, expresión escrita, expresión oral monológica, expresión oral interactiva).
No tener una rúbrica explícita por tarea comunicativa con descriptores del MCER (A1, A2, B1).
Penalizar el error gramatical leve cuando la comunicación es efectiva (la LOMLOE prioriza la mediación y la inteligibilidad).
Olvidar la mediación lingüística como criterio propio (resumir, parafrasear, explicar entre idiomas).
Usar exámenes calcados de manuales sin alinear con los criterios LOMLOE del curso.
Ejemplo: cómo se evalúa un examen real
Un examen completo puede incluir reading + listening en sesión escrita y speaking en sesión individual con el profesor. La nota se construye ponderando los niveles MCER alcanzados en cada destreza, no como promedio simple.
En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 15 criterios, las 6 competencias específicas y los 136 saberes básicos de Llengua Estrangera en 2.º ESO para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Llengua Estrangera 2.º ESO en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Llengua Estrangera en 2.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Illes Balears
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Llengua Estrangera en 2.º ESO
La misma materia y curso sin filtrar por CCAA
Corregir exámenes de Llengua Estrangera con IA
Cómo Corrigiendo.es evalúa esta materia
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes