Llengua Estrangera en 4.º ESO · Illes Balears
Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 6 competencias, 16 criterios y 126 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 6 competencias específicas
- 16 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Llengua Estrangera en 4.º ESO.
Contexto de 4.º ESO
Curso terminal de la etapa obligatoria con itinerarios diferenciados (académico y aplicado en algunas materias). Marca la frontera entre quienes seguirán a Bachillerato y quienes optarán por FP o el mundo laboral.
Retos típicos en 4.º ESO:
- Itinerarios diferenciados (Matemáticas A/B, materias optativas) que exigen rúbricas diferenciadas.
- Decisión vocacional crítica del alumnado.
- Coordinación con orientación para titulación y orientación post-ESO.
- Preparación implícita para Bachillerato (sin que sea EBAU aún).
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Illes Balears
En Illes Balears rige actualmente Decret 32/2022, de 8 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.
Particularidades de Illes Balears
Lengua cooficial: Catalán. En Illes Balears el alumnado trabaja con varios sistemas lingüísticos (castellano, lengua cooficial e inglés), lo que enriquece la competencia plurilingüe pero exige rúbricas que reconozcan la transferencia entre lenguas.
En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Llengua Estrangera. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
comprendre i interpretar el sentit general i els detalls mes rellevants de texts expressats de manera clara i en la llengua estàndard, cercant fonts fiables i fent ús d'estratègies com la inferència de significats, per respondre a necessitats comunicatives concretes. La comprensió suposa rebre i processar informació. En l'etapa de l'educació secundària obligatòria, la comprensió és una destresa comunicativa que s'ha de desenvolupar a partir de texts orals, escrits i multimodals sobre temes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxims a l'experiència dels alumnes, expressats de manera clara i usant la llengua estàndard. La comprensió, en aquest nivell, implica entendre i interpretar els texts i extreure'n el sentit general i els detalls més rellevants per satisfer les seves necessitats comunicatives. Per això, s'han d'activar les estratègies més adequades al desenvolupament psicoevolutiu i les necessitats dels alumnes, amb la finalitat de reconstruir la representació del significat i del sentit del text i per formular hipòtesi sobre la intenció comunicativa que hi ha en aquests texts. Entre les estratègies de comprensió més útils per als alumnes es troben la inferència i l'extrapolació de significats a nous contexts comunicatius, com també la transferència i integració dels coneixements, les destreses i les actituds de les llengües que conformen el seu repertori lingüístic. Inclou la interpretació de diferents formes de representació (escriptura, imatge, gràfics, taules, diagrames, etc.) i de la informació contextual (elements extralingüístics) i cotextual (elements lingüístics), que permeten comprovar la hipòtesi inicial sobre la intenció i sentit del text, com també plantejar hipòtesis alternatives si fos necessari. A més d'aquestes estratègies, la cerca de fonts fiables, en suports tant analògics com digitals, constitueix un mètode de gran utilitat per a la comprensió, perquè permet contrastar, validar i sustentar la informació, com també obtenir conclusions rellevants a partir dels texts. Els processos de comprensió i interpretació requereixen contexts de comunicació dialògics que estimulin la col·laboració, la identificació crítica de prejudicis i estereotips de qualsevol tipus, com també l'interès genuí per les diferències i semblances culturals
produir texts originals, d'extensio mitjana, senzills i amb una organitzacio clara, usant estratègies com ara la planificació, la compensació o l'autoreparació, per expressar de manera creativa, adequada i coherent, missatges rellevants i respondre a propòsits comunicatius concrets.
Ver descripción detallada del decreto
La producció engloba l'expressió oral, l'escrita i la multimodal. En aquesta etapa, la producció ha de donar lloc a la redacció i l'exposició de texts sobre temes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxim a l'experiència dels alumnes, amb creativitat, coherència i adequació. La producció, en diversos formats i suports, pot incloure en aquesta etapa l'exposició d'una petita redacció de texts que expressin fets, conceptes, pensaments, opinions i sentiments, mitjançant eines digitals i analògiques, com també la cerca avançada d'informació a internet com a font de documentació. En el seu format multimodal, la producció inclou l'ús conjunt de diferents recursos per produir significat (escriptura, imatge, gràfics, taules, diagrames, sons, gests, etc.) i la selecció i aplicació del més adequat en funció de la tasca i les seves necessitats. Les activitats vinculades amb la producció de texts compleixen funcions importants en els àmbits personal, social, educatiu i professional, i existeix un valor cívic concret que s'hi associa. La destresa en les produccions més formals en diferents suports no s'adquireix de manera natural, sinó que és producte de l'aprenentatge. En aquesta etapa les produccions es basen en l'aprenentatge d'aspectes formals bàsics de caire més lingüístic, sociolingüístic i pragmàtic; de les expectatives i convencions comunes associades al gènere emprat; d'eines de producció; i del suport utilitzat. Les estratègies que permeten la millora de la producció, tant formal com informal, comprenen la planificació, l'autoavaluació i coavaluació, la retroalimentació, com també el monitoratge, la validació i la compensació. CCL1, CP1, CP2, STEM1, CD2, CPSAA5, CE1, CCEC3.
interactuar amb altres persones amb creixent autonomia, usant estrategies de cooperació i emprant recursos analògics i digitals, per respondre a propòsits comunicatius concrets en intercanvis respectuosos amb les normes de cortesia. La interacció implica dos o més participants en la construcció d'un discurs. La interacció interpersonal es considera l'origen del llenguatge i comprèn funcions interpersonals, cooperatives i transaccionals. En la interacció entren en joc la cortesia lingüística i l'etiqueta digital, els elements verbals i no verbals de la comunicació, com també l'adequació als diferents registres i gèneres dialògics, tant orals com escrits i multimodals, en entorns síncrons o asíncrons. En aquesta etapa de l'educació s'espera que les interaccions abordin temes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxims a l'experiència dels alumnes.
Ver descripción detallada del decreto
Aquesta competència específica és fonamental en l'aprenentatge, perquè inclou estratègies de cooperació, d'inici, manteniment o conclusió de converses, de cessió i presa de torns de paraula, com també estratègies per preguntar amb l'objectiu de sol·licitar clarificació o repetició. A més, l'aprenentatge i aplicació de les normes i principis que regeixen la cortesia lingüística i l'etiqueta digital preparen els alumnes per a l'exercici d'una ciutadania democràtica, responsable, respectuosa, segura i activa
mediar, en situacions quotidianes, entre diferents llengues, usant estrategies i coneixements senzills orientats a explicar conceptes o simplificar missatges, per transmetre informació de manera eficaç, clara i responsable. La mediació és l'activitat del llenguatge consistent a explicar i facilitar la comprensió de missatges o texts a partir d'estratègies com la reformulació, de manera oral o escrita. En la mediació, els alumnes han d'actuar com a agent social encarregat de crear ponts i ajudar a construir o expressar missatges de manera dialògica, no sols entre llengües diferents, sinó també entre diferents modalitats o registres dins d'una mateixa llengua. En l'educació secundària obligatòria, la mediació se centra, principalment, en el rol de la llengua com a eina per resoldre els reptes que sorgeixen del context comunicatiu, creant espais i condicions propícies per a la comunicació i l'aprenentatge; en la cooperació i el foment de la participació dels altres per construir i entendre nous significats; i en la transmissió de nova informació de manera apropiada, responsable i constructiva, podent emprar tant mitjans convencionals com aplicacions o plataformes virtuals per traduir, analitzar, interpretar i compartir continguts que, en aquesta etapa, versaran sobre assumptes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxims a l'experiència dels alumnes.
Ver descripción detallada del decreto
La mediació facilita el desenvolupament del pensament estratègic dels alumnes, en tant que suposa que triïn les destreses i estratègies més adequades del seu repertori per aconseguir una comunicació eficaç, però també per afavorir la participació pròpia i d'altres persones en entorns cooperatius d'intercanvis d'informació. Així mateix, implica reconèixer els recursos disponibles i promoure la motivació dels altres i l'empatia, comprenent i respectant les diferents motivacions, idees i circumstàncies personals dels interlocutors i harmonitzant-les amb les pròpies. Per això, s'espera que els alumnes mostrin empatia, respecte, esperit crític i sentit ètic, com a elements clau per a una mediació adequada en aquest nivell. CCL5, CP1, CP2, CP3, STEM1, CPSAA1, CPSAA3, CCEC1.
ampliar i usar els repertoris linguistics personals entre diferents llengues, reflexionant de manera crítica sobre el seu funcionament i prenent consciència de les estratègies i coneixements propis, per millorar la resposta a necessitats comunicatives concretes. L'ús del repertori lingüístic i la reflexió sobre el seu funcionament estan vinculats amb l'enfocament plurilingüe de l'adquisició de llengües. L'enfocament plurilingüe parteix del fet que les experiències dels alumnes amb les llengües que coneixen serveixen de base per a l'ampliació i millora de l'aprenentatge de llengües noves i els ajuden a desenvolupar i enriquir el seu repertori lingüístic plurilingüe i la seva curiositat i sensibilització cultural.
Ver descripción detallada del decreto
En l'educació secundària obligatòria, els alumnes aprofundeixen en aquesta reflexió i estableixen relacions entre les diferents llengües dels seus repertoris individuals, analitzant-ne les semblances i les diferències amb la finalitat d'ampliar els coneixements i estratègies en les llengües que els conformen. D'aquesta manera, s'afavoreix l'aprenentatge de noves llengües i es millora la competència comunicativa. La reflexió sobre les llengües i el seu funcionament implica que els alumnes entenguin les seves relacions i, a més, contribueix al fet que identifiquin les fortaleses i mancances pròpies en el terreny lingüístic i comunicatiu, prenent consciència dels coneixements i estratègies propis i fent-los explícits. En aquest sentit, suposa també la posada en marxa de destreses per fer front a la incertesa i per desenvolupar el sentit de la iniciativa i la perseverança en la consecució dels objectius o la presa de decisions. A més, el coneixement de diferents llengües permet valorar la diversitat lingüística de la societat com un aspecte enriquidor i positiu. La selecció, configuració i aplicació dels dispositius i eines, tant analògiques com digitals, per a la construcció i integració de nous continguts sobre el repertori lingüístic propi pot facilitar l'adquisició i millora de l'aprenentatge d'altres llengües. STEM1, CPSAA1, CPSAA5, CD2.
valorar criticament i adequar-se a la diversitat linguistica, cultural i artistica a partir de la llengua estrangera, identificant i compartint les semblances i les diferències entre llengües i cultures, per actuar de manera empàtica i respectuosa en situacions interculturals. La interculturalitat suposa experimentar la diversitat lingüística, cultural i artística de la societat analitzant-la i traient-ne benefici. En l'educació secundària obligatòria, la interculturalitat, que afavoreix l'entesa amb els altres, mereix una atenció específica perquè formi part de l'experiència dels alumnes i per evitar que la seva percepció sobre aquesta diversitat estigui distorsionada pels estereotips i/o pugui constituir l'origen d'uns certs tipus de discriminació. La valoració crítica i l'adequació a la diversitat han de permetre als alumnes actuar de manera empàtica i respectuosa en situacions interculturals. La consciència de la diversitat proporciona als alumnes la possibilitat de relacionar diferents cultures. A més, afavoreix el desenvolupament d'una sensibilitat artística i cultural, i la capacitat d'identificar i utilitzar una gran varietat d'estratègies que li permetin establir relacions amb persones d'altres cultures. Les situacions interculturals que es poden plantejar en aquesta etapa en l'ensenyament de la llengua estrangera permeten als alumnes obrir-se a noves experiències, idees, societats i cultures, mostrant interès cap al diferent; relativitzar la pròpia perspectiva i el propi sistema de valors culturals, i distanciar-se i evitar les actituds sustentades sobre qualsevol mena de discriminació o reforç d'estereotips. Tot això orientat cap a l'objectiu de desenvolupar una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics.
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
-
CA1.1
Extreure i analitzar el sentit global i les idees principals, i seleccionar informació pertinent de texts orals, escrits i multimodals sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic pròxims a l’experiència dels alumnes, expressats de manera clara i en la llengua estàndard a través de diversos suports. Extreure i analitzar el sentit global de texts escrits, orals i multimodals, breus i senzills en llengua estàndard, captant, per exemple, el missatge principal, el propòsit de l’autor i el context general. Seleccionar informació rellevant de texts escrits, orals i multimodals, breus i senzills, en llengua estàndard per respondre preguntes concretes. Extreure informació explícita i implícita de texts multimodals en llengua estàndard sobre aspectes de la vida quotidiana, d’actualitat, tals com notícies adaptades o infografies amb informació visual i textual. Entendre texts sobre temes quotidians (p. ex., plans de cap de setmana o diàlegs entre companys), de rellevància personal (p. ex., texts acadèmics relacionats amb el seu aprenentatge o narratives d’interès juvenil) o d’interès públic pròxims a la seva experiència (p. ex., notícies i articles d’actualitat adaptats, vídeos sobre temes del seu interès o cartells i tríptics).
-
CA1.2
Interpretar i valorar el contingut i els trets discursius de texts progressivament més complexos propis dels àmbits de les relacions interpersonals, dels mitjans de comunicació social i de l’aprenentatge, com també de texts literaris adequats al nivell de maduresa dels alumnes. Interpretar i valorar texts més complexos propis dels àmbits de les relacions interpersonals, dels mitjans de comunicació social i de l’aprenentatge, com també de texts literaris adequats al nivell de maduresa dels alumnes. Inferir informació implícita a partir de pistes contextuals, distingint entre fets i opinions en texts senzills. Expressar una opinió personal breu, relacionant el contingut amb coneixements previs i justificant de forma senzilla els arguments. Identificar estructures discursives més complexes (p. ex., seqüència, causa-efecte, concessió), en texts informatius i descriptius senzills. Valorar, de manera més elaborada, si el llenguatge i l’estructura del text són adequats i compleixen el seu propòsit.
-
CA1.3
Seleccionar, organitzar i aplicar les estratègies i coneixements més adequats en cada situació comunicativa per comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls més rellevants dels texts; inferir significats i interpretar elements no verbals; i cercar, seleccionar i gestionar informació veraç. Seleccionar, de forma més autònoma, les estratègies adequades segons el tipus de text i la situació comunicativa, decidint si utilitzar una lectura analítica o crítica en un text d’opinió, per exemple. Sintetitzar informació de diverses fonts amb formats més avançats, com taules comparatives, presentant diferències entre dos texts en un esquema visual, per exemple. Aplicar estratègies complexes, com per exemple, connectar idees entre diferents paràgrafs, inferir implicacions generals d’un text, relacionar informació d’un article amb dades annexes o identificar un patró de comparació en un text sobre avantatges i desavantatges. Identificar intencions més complexes com ironia o sarcasme en texts moderadament formals, deduint, per exemple, el significat implícit d’un anunci publicitari. Analitzar elements visuals complexos, com gràfics comparatius o diagrames i contrastar-los amb el contingut textual, identificant, per exemple, discrepàncies entre un text i un gràfic. Cercar, seleccionar i comparar informació de diferents fonts (p. ex., informació procedent de fonts acadèmiques envers blogs), avaluant-ne la fiabilitat. estratègies com ara la planificació, la compensació o l’autoreparació, per expressar de manera creativa, adequada i coherent missatges rellevants i respondre a propòsits comunicatius concrets.
-
CA2.1
Expressar oralment texts senzills, estructurats, comprensibles, coherents i adequats a la situació comunicativa, sobre assumptes quotidians de rellevància personal o d’interès públic pròxim a l’experiència dels alumnes, amb la finalitat de descriure’ls, narrar-los, informar-ne i proporcionarne arguments, en diferents suports, utilitzant recursos verbals i no verbals, i estratègies de planificació, control, compensació i cooperació. Descriure, narrar, informar i argumentar oralment sobre assumptes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic pròxim a l’alumne. Seleccionar i utilitzar un registre adequat al context i a l’audiència, diferenciant entre registres formals i informals. Comunicar oralment texts senzills, estructurats, comprensibles, coherents i adequats a la situació comunicativa. Utilitzar suports analògics o digitals de manera efectiva (p. ex., presentacions multimèdia o infografies) per comunicar missatges orals estructurats. Utilitzar recursos verbals i no verbals com l’entonació, el volum, la pronunciació, el llenguatge corporal o el contacte visual. - Utilitzar estratègies de planificació i de control més avançades, a més de les estratègies de compensació, utilitzant paràfrasis senzilles, sinònims, i eines de cooperació com respectar el torn de paraula i confirmar-ne la comprensió.
-
CA2.2
Redactar i difondre texts d’extensió mitjana amb acceptable claredat, coherència, cohesió, correcció i adequació a la situació comunicativa proposada, a la tipologia textual i a les eines analògiques i digitals utilitzades sobre assumptes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic pròxims a la seva experiència, respectant la propietat intel·lectual i evitant el plagi. Redactar texts originals d’extensió mitjana, sobre temes personals, educatius o públics com una carta formal o una opinió sobre un tema conegut. Estructurar els texts amb correcció i claredat, emprant connectors més avançats per cohesionar les idees. Presentar i compartir texts utilitzant eines digitals avançades amb elements visuals i multimèdia (p. ex., gràfics, imatges, vídeos). Respectar les produccions dels altres, evitant el plagi i citant fonts de forma adequada. Utilitzar correctament el repertori lingüístic amb precisió i flexibilitat, incorporant lèxic més ric i precís per abordar temes d’interès públic o acadèmic. Adequar els texts al propòsit comunicatiu i a la tipologia textual (descriptiva, expositiva, argumentativa, narrativa).
-
CA2.3
Seleccionar, organitzar i aplicar coneixements i estratègies per planificar, produir, revisar i cooperar en l’elaboració de texts coherents, cohesionats i adequats a les intencions comunicatives, les característiques contextuals, els aspectes socioculturals i la tipologia textual, usant els recursos físics o digitals més adequats en funció de la tasca i de les necessitats de l’interlocutor potencial a qui es dirigeix el text. Estratègies de planificació: Investigar i seleccionar informació de diverses fonts per redactar texts funcionals com articles d’opinió o queixes. Adaptar el contingut, el llenguatge i el to al destinatari i al context (p. ex., una opinió formal en una carta dirigida a l’ajuntament). Organitzar la informació amb una estructura argumentativa (introducció amb tesi, desenvolupament amb arguments, conclusió). Estratègies de producció: Organitzar la informació de manera lògica i estructurar el text amb una seqüència clara (introducció, desenvolupament, conclusió) emprant connectors i sinònims per millorar-ne la fluïdesa i evitar repeticions. Presentar els textos de manera ordenada i adequada al context comunicatiu, utilitzant elements visuals (gràfics, imatges, esquemes) per reforçar el missatge, estructurant el contingut de forma cohesionada (títols, subtítols, enumeracions) i adaptant el format a la tipologia textual (ex. treballs acadèmics, presentacions digitals). Començar a incorporar lèxic especialitzat i expressions formals o acadèmiques en texts expositius i argumentatius, adaptant-se a diferents registres. Participar en debats orals sobre temes d’interès general (p. ex. avantatges i desavantatges de l’ús del mòbil) o redactar texts col·laboratius (articles d’opinió). Utilitzar, amb progressiva autonomia, eines analògiques i digitals adequades, com diccionaris més complets, correctors gramaticals i eines digitals, per col·laborar, o recursos audiovisuals, per reforçar les produccions orals (p. ex., presentacions multimèdia amb suport visual o gràfic). Estratègies de revisió: Revisar, de manera més autònoma, identificant errors de claredat i coherència, emprant estratègies de coavaluació i l’autoavaluació.
-
CA3.1
Planificar, participar i col·laborar activament, a través de diversos suports, en situacions interactives sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic pròxims a l’experiència dels alumnes, tot mostrant iniciativa, empatia i respecte per la cortesia lingüística, l’etiqueta digital, i les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors. Planificar i participar en interaccions sobre temes quotidians, personals o d’interès públic que siguin pròxims a les seves experiències. Col·laborar activament en interaccions, negociant idees o assumint responsabilitats específiques. Emprar diversos suports com videoconferències, aplicacions educatives o xats, respectant les normes d’etiqueta digital. Utilitzar estratègies per gestionar malentesos (p. ex. demanar aclariments, reformular idees). Desenvolupar interaccions breus en què es respectin les fórmules de cortesia. Mostrar respecte i empatia per les necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors.
-
CA3.2
Seleccionar, organitzar i utilitzar estratègies adequades per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, sol·licitar i formular aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses. Iniciar, mantenir i acabar la comunicació, de manera progressivament autònoma, en situacions cada vegada de més complexitat. Participar en discussions senzilles, expressar idees pròpies amb respecte i comparar opcions utilitzant justificacions bàsiques. Iniciar i mantenir converses senzilles sobre temes quotidians, respectant el torn de paraula i fent ús d’expressions bàsiques per demanar aclariments o col·laborar. Resumir i reformular la informació més rellevant en interaccions senzilles, adaptant el llenguatge a les característiques del context comunicatiu. coneixements senzills orientats a explicar conceptes o simplificar missatges, per transmetre informació de manera eficaç, clara i responsable.
-
CA4.1
Inferir i explicar texts, conceptes i comunicacions breus i senzilles en situacions en les quals atendre la diversitat, mostrant respecte i empatia pels interlocutors i per les llengües emprades, i participant en la solució de problemes d’intercomprensió i d’enteniment en el seu entorn, basant-se en diversos recursos i suports. Resumir informació clau de texts curts (per exemple, correus electrònics o fullets) i transmetre-la de manera senzilla, utilitzant esquemes o presentacions visuals per organitzar la informació. Col·laborar amb altres per estructurar idees senzilles i resoldre problemes senzills utilitzant recursos visuals. Participar en interaccions senzilles per ajudar a superar confusions culturals o lingüístiques bàsiques entre interlocutors, mostrant respecte i estima pels interlocutors i per les llengües emprades. Adaptar la comunicació a les necessitats i contexts dels interlocutors, respectant les seves perspectives culturals i lingüístiques i mostrant empatia en situacions senzilles.
-
CA4.2
Aplicar estratègies que ajudin a crear ponts, facilitin la comunicació i serveixin per explicar i simplificar texts, conceptes i missatges, i que siguin adequades a les intencions comunicatives, les característiques contextuals i la tipologia textual, usant recursos i suports físics o digitals en funció de les necessitats de cada moment. Aplicar estratègies per comunicar texts, conceptes i missatges breus i adequar-los al propòsit comunicatiu com informar o descriure. Utilitzar eines visuals o digitals (infografies, línies de temps, etc.) per estructurar texts i missatges senzills i clars. Adequar els missatges a les intencions comunicatives com informar, descriure, persuadir o entretenir i adaptar-los a la tipologia textual (narrativa, descripció, argumentació) i al context sociocultural. de manera crítica sobre el seu funcionament i prenent consciència de les estratègies i coneixements propis, per millorar la resposta a necessitats comunicatives concretes.
-
CA5.1
Comparar i argumentar les semblances i diferències entre diferents llengües reflexionant, de manera progressivament autònoma, sobre el seu funcionament. Comparar i explicar, de forma senzilla però argumentada, les semblances i diferències entre llengües (p. ex. les estructures lingüístiques i usos més freqüents). Aplicar estratègies de transferència lingüística per produir estructures més complexes en la llengua estrangera, com les oracions subordinades. Aplicar estratègies d’autocorrecció i revisió per minimitzar errors per interferència lingüística, mostrant major autonomia.
-
CA5.2
Utilitzar de manera creativa estratègies i coneixements de millora de la capacitat de comunicar i d’aprendre la llengua estrangera amb suport d’altres participants i de suports analògics i digitals. Seleccionar i combinar de manera creativa i autònoma diferents recursos i eines per a l’aprenentatge. Participar en intercanvis de comunicació més complexos com la participació activa en projectes col·laboratius. Analitzar el progrés i adaptar les estratègies d’aprenentatge a les pròpies necessitats.
-
CA5.3
Registrar i analitzar els progressos i dificultats d’aprenentatge de la llengua estrangera seleccionant les estratègies més eficaces per superar aquestes dificultats i consolidar l’aprenentatge, realitzant activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les propostes en el Portafoli Europeu de les Llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, fent aquests progressos i dificultats explícits i compartint-los. Registrar i analitzar, de manera autònoma, els progressos i dificultats en l’aprenentatge, mantenint registres detallats en eines com el PEL o diaris d’aprenentatge digitals. Seleccionar i implementar estratègies efectives per superar les dificultats i consolidar l’aprenentatge, com l’ús de tècniques avançades d’estudi, assistència a tallers de reforç o pràctiques d’immersió lingüística. Participar en activitats de planificació avançada del propi aprenentatge, com dissenyar projectes personals relacionats amb la llengua estrangera o establir objectius a llarg termini. Realitzar autoavaluacions i coavaluacions crítiques, participant en debats sobre criteris d’avaluació i proposant millores en els processos d’aprenentatge col·lectius. Comunicar, de manera detallada, els progressos i dificultats (p. ex., elaborant portafolis digitals o presentacions multimèdia que mostrin el desenvolupament competencial), compartint-los amb la comunitat educativa. la llengua estrangera, identificant i compartint les semblances i les diferències entre llengües i cultures, per actuar de manera empàtica i respectuosa en situacions interculturals.
-
CA6.1
Actuar de manera adequada, empàtica i respectuosa en situacions interculturals, construint vincles entre les diferents llengües i cultures, rebutjant qualsevol tipus de discriminació, prejudici i/o estereotip en contexts comunicatius quotidians i proposant vies de solució a aquells factors socioculturals que dificultin la comunicació. Mostrar una actitud empàtica en interaccions interculturals, intentant comprendre les perspectives i necessitats de persones d’altres cultures. Respectar i valorar les diferències lingüístiques i culturals com a part del diàleg intercultural, evitant imposar visions pròpies. Rebutjar qualsevol discriminació, prejudici o estereotip durant la comunicació diària. Proposar solucions senzilles per millorar la comunicació quan hi hagi dificultats socioculturals.
-
CA6.2
Valorar, críticament, en relació amb els drets humans i adequar-se a la diversitat lingüística, cultural i artística pròpia de països on es parla la llengua estrangera, afavorint el desenvolupament d’una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics. Explicar les diferències i semblances en les cultures dels diferents països, mostrant respecte davant les diferents perspectives. Adaptar-se a diferents entorns culturals i lingüístics amb una perspectiva inclusiva, mediant en malentesos culturals entre companys. Participar en converses sobre temes culturals d’interès comú per afavorir la creació d’una cultura compartida i el respecte envers els valors democràtics i els drets humans. Proposar accions sostenibles inspirades en pràctiques de les diferents cultures.
-
CA6.3
Aplicar estratègies per defensar i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent a valors ecosocials i democràtics i respectant els principis de justícia, equitat i igualtat. Participar activament en activitats interculturals (debats, activitats o projectes) que promoguin la diversitat lingüística, cultural i artística a més dels valors ecosocials (solidaritat, equitat, justícia social, sostenibilitat, inclusió, etc.). Mostrar una actitud proactiva en la defensa de la diversitat en contexts interculturals, considerant la seva importància per a una societat equitativa. Demostrar una comprensió de la diversitat cultural en situacions complexes, relacionant-la amb els valors socials.
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Saberes básicos del decreto
96 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Acceptació de l’error com a part integral del procés d’aprenentatge. Actitud reflexiva i crítica envers els errors propis.
-
1.2
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús autònom d’estratègies variades per a la correcció i millora lingüística com, per exemple, la revisió i autocorrecció a partir de models, guies o llistes dels errors freqüents, ús de diccionaris, taules gramaticals o eines digitals d’ajuda lingüística, revisió entre companys, gravació i autoavaluació de producció oral, entre d’altres.
-
1.3
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Implementació de tècniques bàsiques d’autoavaluació (rúbriques senzilles, quadern personal d’errors i reflexió postactivitat, entre d’altres).
-
1.4
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Desenvolupament de la iniciativa per abordar reptes comunicatius.
-
1.5
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Foment de la resiliència davant dificultats lingüístiques. Estratègies d’ús comú per a la planificació, execució, control i reparació de la comprensió, la producció i la coproducció de texts orals, escrits i multimodals. Estratègies de planificació
-
1.6
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Activació de coneixements previs relacionats amb el tema, com pluges d’idees guiades, predicció a partir del títol o imatges, etc. (planificació de la comprensió).
-
1.7
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Definició d’objectius específics per a la lectura, escolta o visualització (planificació de la comprensió).
-
1.8
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Creació de guions o esquemes amb introducció, desenvolupament i conclusió (planificació de la producció).
-
1.9
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Recerca de vocabulari rellevant per al tema (planificació de la producció).
-
1.10
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Predicció de possibles preguntes o respostes per preparar interaccions de major complexitat (planificació de la coproducció).
-
1.11
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Discussió prèvia en grup per definir el propòsit del text, la distribució de tasques i l’estructura del text (planificació de la coproducció). Estratègies d’execució
-
1.12
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Aplicació d’estratègies per inferir significats desconeguts mitjançant el context i extreure informació detallada de texts més complexos (execució de la planificació).
-
1.13
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús de connectors per millorar la cohesió en produccions orals i escrites (execució de la producció).
-
1.14
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Integració d’elements visuals o icònics en texts multimodals (execució de la producció).
-
1.15
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Interacció fluida en situacions pràctiques utilitzant vocabulari funcional (execució de la coproducció).
-
1.16
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Integració d’aportacions de grup per construir un text coherent (execució de la coproducció). Estratègies de control
-
1.17
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Confirmació de la informació obtinguda amb les prediccions inicials identificant-ne les incoherències o omissions (control de la comprensió).
-
1.18
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Relectura i revisió de gramàtica, lèxic i coherència textual (control de la producció).
-
1.19
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ajustament del missatge segons les reaccions o aclariments demanats (control de la coproducció).
-
1.20
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ajustament de les contribucions dels companys per garantir un estil uniforme (control de la coproducció). Estratègies de reparació
-
1.21
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Tornar a llegir o escoltar per entendre millor la informació poc clara (reparació de la comprensió).
-
1.22
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Correcció d’errors gramaticals, ajustament de vocabulari imprecís i revisió de l’ús de connectors (reparació de la producció).
-
1.23
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Reformulació o simplificació dels missatges per mantenir-ne la comprensió i millorar-ne la claredat (reparació de la producció).
-
1.24
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Revisió col·laborativa per detectar i corregir errors en el text final (reparació de la coproducció). Coneixements, destreses i actituds que permeten dur a terme activitats de mediació en situacions quotidianes.
-
1.25
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Simplificació i reformulació bàsica de texts curts i senzills sobre temes familiars. Reformulació d’informació coneguda utilitzant paraules simples i estructures bàsiques.
-
1.26
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Reformulació de conceptes senzills per ajudar a comprendre termes o idees bàsiques mitjançant exemples. Relació de conceptes nous amb informació coneguda.
-
1.27
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Intermediació bàsica per aclarir informació o idees senzilles entre interlocutors utilitzant paraules conegudes o per donar suport en discussions curtes sobre temes familiars.
-
1.28
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús d’estratègies de mediació senzilles com la reorganització de la informació en una seqüència lògica o ús d’exemples concrets. Funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: saludar i acomiadar-se, presentar i presentar-se; descriure persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; demanar i intercanviar informació sobre qüestions quotidianes; donar i demanar instruccions, consells i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i les emocions; narrar esdeveniments passats, descriure situacions presents, i enunciar successos futurs; expressar l’opinió, la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició; expressar argumentacions senzilles; realitzar hipòtesi i suposicions; expressar la incertesa i el dubte; reformular i resumir.
-
1.29
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús de salutacions i comiats ampliats més formals i informals.
-
1.30
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Participació i desenvolupament de diàlegs i interaccions socials habituals més formals i informals.
-
1.31
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús de frases més elaborades per descriure i situar objectes, llocs i persones en l’espai, incloent-hi detalls addicionals.
-
1.32
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús d’estructures per demanar i intercanviar informació i necessitats immediates, instruccions, consells i ordres.
-
1.33
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús de frases senzilles per manifestar el gust, l’interès o les emocions; l’acord i el desacord, amb justificacions simples.
-
1.34
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús de formes verbals i estructures per descriure experiències presents amb coherència: p. ex., «faig».
-
1.35
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús de formes verbals bàsiques per parlar de plans i intencions futurs.
-
1.36
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús de formes verbals per explicar i narrar experiències passades, recents o habituals.
-
1.37
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús d’expressions i estructures per expressar l’opinió (I think, In my opinion).
-
1.38
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús d’expressions i estructures per expressar la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició.
-
1.39
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús d’expressions per fer argumentacions senzilles.
-
1.40
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús d’expressions per realitzar hipòtesi i suposicions. Els condicionals.
-
1.41
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús d’expressions per expressar la incertesa i el dubte (may).
-
1.42
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús d’expressions per reformular i resumir (In other words). Models contextuals i gèneres discursius d’ús comú en la comprensió, producció i coproducció de texts orals, escrits i multimodals, breus i senzills, literaris i no literaris: característiques i reconeixement del context (participants i situació), expectatives generades pel context; organització i estructuració segons el gènere i la funció textual.
-
1.43
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Caracterització avançada del context i participants. Identificació de rols i situacions comunicatives (ex.: una entrevista, un article d’opinió senzill, etc.).
-
1.44
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Comprensió i producció de gèneres discursius ampliats: diàlegs estructurats, narracions curtes, ressenyes de llibres.
-
1.45
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Reconstrucció de la funció textual: ús de connectors per estructurar el text.
-
1.46
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Organització segons gèneres més elaborats: estructures narratives senzilles amb introducció, nus i desenllaç.
-
1.47
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Expectatives generades pel context: identificació del registre formal en situacions acadèmiques. Unitats lingüístiques d’ús comú i significats associats a aquestes unitats com ara l’expressió de l’entitat i les seves propietats, quantitat i qualitat, l’espai i les relacions espacials, el temps i les relacions temporals, l’afirmació, la negació, la interrogació i l’exclamació, relacions lògiques habituals.
-
1.48
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Descripcions detallades amb vocabulari més avançat; ús de frases descriptives complexes (a tall man with short curly hair). Els pronoms relatius més senzills. Vocabulari ampliat d’emocions i habilitats (confident, excited).
-
1.49
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús de formes més variades per expressar la quantitat (few, enough, less than…).
-
1.50
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Construccions de comparacions i descripcions amb adjectius variats (This book is more interesting than that one).
-
1.51
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús de preposicions per descriure ubicacions (next to, nearby, opposite). Introducció d’estructures comparatives relacionades amb l’espai (closer, farther, nearer) i vocabulari espacial més ric.
-
1.52
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Introducció i ús progressiu de temps verbals més complexos: el present perfecte i les seves partícules (just, already, ever, never); el passat continu (I was reading when the phone rang); diferents formes de futur i oracions condicionals senzilles.
-
1.53
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús ampliat de les «Wh-questions» amb més complexitat (Where did you go last weekend?). Introducció a l’estructura de la doble negació (I don’t know anything). Ús dels pronoms i adverbis indefinits (never, anybody, nobody, somebody, etc.). Introducció a les preguntes indirectes (Can you tell me where the station is?).
-
1.54
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús gradual d’altres connectors freqüents (when, while, if, so, also); introducció de condicionals senzilles per expressar hipòtesis simples (If it rains, I will stay home). Lèxic d’ús comú i d’interès per als alumnes, relatiu a identificació personal, relacions interpersonals, llocs i entorns, oci i temps lliure, salut i activitat física, vida quotidiana, habitatge i llar, clima i entorn natural, tecnologies de la informació i la comunicació, sistema escolar i formació.
-
1.55
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: La identificació personal, les relacions interpersonals i les emocions (shy, extrovert, mad, close friend, nephew, friendship…).
-
1.56
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Els llocs i entorns com ciutats, regions, serveis locals, entorn urbà i rural (quiet town, forest, country, Town Hall…).
-
1.57
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: L’oci i el temps lliure i expressions relacionades (concert, hiking, surfing the Internet…).
-
1.58
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: La vida quotidiana: tasques domèstiques, rutines diàries, compres, etc. (take out the trash, dishwasher, weekend plans…).
-
1.59
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: La salut i l’activitat física: hàbits saludables i malalties comunes, esports d’equip, activitats de benestar, etc. (balanced diet, headache, team sport, to be fit, helmet…).
-
1.60
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: L’habitatge i la llar: detalls sobre estils i característiques dels habitatges, tasques de manteniment, etc. (rent a flat, neighbourhood, decorate, repair…).
-
1.61
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: El clima i l’entorn natural. Efectes del clima i els problemes mediambientals (heat, heavy storm, blizzard, global warming…).
-
1.62
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Les tecnologies de la informació i la comunicació (surf the web, upload pictures, turn off, download, touch screen...).
-
1.63
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: El sistema escolar i la formació. Expressions relacionades (pass, fail, grades, school trip, study abroad, pay attention, compulsory subjects...). Patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació d’ús comú, i significats i intencions comunicatives generals associades a aquests patrons.
-
1.64
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Producció i distinció de sons vocals avançats com la diferenciació entre diftongs (p. ex, boat /bəʊt/) i vocals simples (bought /bɒ:t/) o sons consonàntics complexos (p. ex., /ʃ/ (she), /ʧ/ (chair) o /ʤ/ (judge)).
-
1.65
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Reconeixement i producció dels sons dels morfemes del passat regular (/d/, /t/, /ɪd/) i dels plurals (/s/, /z/ i /ɪz/).
-
1.66
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Producció correcta de patrons d’accentuació en paraules més llargues i frases curtes: deVElopment, enVIronment). Correcció d’errors comuns: INteresting, VEgetables o CHOcolate.
-
1.67
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Patrons d’entonació comuns en contexts més amplis com en preguntes obertes, llistes i enumeracions o en oracions compostes. To entre dues clàusules.
-
1.68
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Patrons d’entonació d’intencions comunicatives més variades com el dubte (Hmm, I’m not sure…), l’entusiasme (That’s amazing!) i el desacord suau (Well, I don’t think so.). Acord i desacord.
-
1.69
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Exposició inicial a varietats lingüístiques més comunes. Diferència en la pronúncia dels mots més significatius. Convencions ortogràfiques d’ús comú, significats, intencions comunicatives associades als formats, patrons i elements gràfics.
-
1.70
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Domini de la puntuació avançada (dos punts, punts i comes).
-
1.71
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Diferencia entre formes similars i homòfones.
-
1.72
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Correcció en temps verbals i terminacions.
-
1.73
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Anàlisi de texts expositius amb elements visuals com gràfics o taules.
-
1.74
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Relació entre disseny visual i claredat del missatge (ex. infografies, esquemes senzills...). Convencions i estratègies conversacionals d’ús comú, en format síncron o asíncron, per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, demanar i donar aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, etc.
-
1.75
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús d’expressions més elaborades per saludar i iniciar converses (Good afternoon! How have you been?, Can we talk about…?); Ús de preguntes obertes i frases connectores (What do you think about…?, That’s interesting, tell me more...). Expressions més complexes per tancar converses (It was nice talking to you, Let’s continue this later...).
-
1.76
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús d’expressions més elaborades per prendre i cedir la paraula.
-
1.77
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Preguntes per aclarir idees (Could you explain that again?, Do you mean?…) i respostes amb exemples senzills.
-
1.78
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Reformulació amb connectors bàsics (In other words, What I mean is...).
-
1.79
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús de connectors per comparar (On the one hand, on the other hand, however...).
-
1.80
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Frases per sintetitzar idees (so, in short, the main idea is...).
-
1.81
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Expressions per treballar en equip (let’s divide the work; what do you think we should do?...).
-
1.82
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Frases per expressar opinions i donar suport (I believe that; in my opinion...). Recursos per a l’aprenentatge i estratègies d’ús comú de cerca i selecció d’informació: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, recursos digitals i informàtics, etc.
-
1.83
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús actiu de diccionaris i llibres de consulta: diccionaris monolingües senzills —amb definicions curtes— o enciclopèdies temàtiques per a recerques específiques (the solar system).
-
1.84
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús de recursos multimèdia per al suport a l’aprenentatge: video tutorials, infografies i pòdcasts senzills.
-
1.85
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Selecció d’informació rellevant: identificació de frases i paraules clau en texts curts.
-
1.86
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Estratègies digitals de recerca d’informació: navegació en motors de cerca i identificació de fonts digitals fiables.
-
1.87
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Organització de la informació en formats visuals: taules, gràfics simples o esquemes conceptuals. Respecte a la propietat intel·lectual i drets d’autor sobre les fonts consultades i continguts utilitzats.
-
1.88
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Citació de fonts. Introducció al concepte de cita bàsica (p. ex., segons l’autor…).
-
1.89
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Identificació dels elements d’una referència bàsica: autor, títol, any, font.
-
1.90
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Comprensió de la propietat intel·lectual en contexts pràctics.
-
1.91
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Respecte per les fonts en treballs escrits i presentacions: integració de cites senzilles en redaccions escolars. Eines analògiques i digitals d’ús comú per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal; i plataformes virtuals d’interacció, cooperació i col·laboració educativa (aules virtuals, videoconferències, eines digitals col·laboratives…) per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera.
-
1.92
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús d’eines analògiques com diccionaris monolingües visuals, llibres de lectura graduada, gràfics i taules informatives, plantilles d’estructures textuals, mapes conceptuals, entre d’altres.
-
1.93
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús d’eines digitals més avançades com per exemple aplicacions d’àudio i vídeo amb subtítols, lectors digitals, eines de redacció amb suport de correctors o aplicacions de pràctica oral avançada.
-
1.94
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Participació activa en aules virtuals: participació en fòrums i discussions escrites.
-
1.95
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Col·laboració amb eines digitals: treball en grups amb eines col·laboratives o d’organització de la informació com mapes conceptuals compartits.
-
1.96
Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació.: Ús d’eines de creació multimodal per dissenyar pòsters i presentacions visuals.
Saberes básicos del decreto
19 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Estratègies de parafraseig simple: expressió d’idees a partir de vocabulari conegut (en lloc de hungry dir I want food).
-
2.2
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Estratègies d’aproximació. Ús de paraules semblants (book en lloc de notebook).
-
2.3
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Estratègies d’autocorrecció (I goed to the park. Oh, I mean, I went to the park).
-
2.4
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Expressions per confirmar la comprensió (Did you mean…?).
-
2.5
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Ús inicial d’omplidors o paraules crossa per guanyar temps (um, uh, like). Estratègies d’ús comú per identificar, organitzar, retenir, recuperar i utilitzar creativament unitats lingüístiques (lèxic, morfosintaxi, patrons sonors, etc.) a partir de la comparació de les llengües i varietats que conformen el repertori lingüístic personal.
-
2.6
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Ús més autònom d’eines lingüístiques com diccionaris digitals o traductors en línia.
-
2.7
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Organització i memorització de lèxic per àmbits més específics: tecnologia, medi ambient, etc.
-
2.8
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Pràctica d’estructures gramaticals més complexes: temps composts, condicionals, etc.
-
2.9
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Identificació de diferències d’entonació i registre en la L2. Pràctica de patrons d’entonació i registre en contexts formals i informals.
-
2.10
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Deducció del significat de nous termes o noves estructures a partir del context en texts més extensos. Estratègies i eines d’ús comú per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació, analògiques i digitals, individuals i cooperatives.
-
2.11
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Ús de rúbriques específiques per avaluar amb major detall el progrés en activitats individuals i grupals.
-
2.12
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Desenvolupament d’habilitats de reflexió crítica mitjançant diaris d’aprenentatge o informes d’autoavaluació.
-
2.13
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Implementació d’estratègies d’autoreparació guiada, com la revisió d’errors comuns, emprant recursos analògics i digitals.
-
2.14
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Pràctica d’eines digitals col·laboratives, com plataformes d’aprenentatge en línia, per coavaluar treballs grupals i compartir comentaris constructius. Expressions i lèxic específic d’ús comú per intercanviar idees sobre la comunicació, la llengua, l’aprenentatge i les eines de comunicació i aprenentatge (metallenguatge).
-
2.15
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Lèxic i expressions d’ús comú més complexes sobre la comunicació com, per exemple, temps verbal, sinònim, antònim, èmfasi, pronunciació o expressions com: (What does this word mean; could you speak more slowly?).
-
2.16
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Lèxic i expressions d’ús comú més avançades sobre l’aprenentatge: paraules clau (progress, work in group, improve) i expressions senzilles (How can I improve my vocabulary?).
-
2.17
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Lèxic i expressions d’ús comú més avançades sobre les eines de comunicació i aprenentatge com paraules clau (app, download, browser, file) i expressions senzilles. Comparació entre llengües a partir d’elements de la llengua estrangera i altres llengües: origen i parentius.
-
2.18
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Anàlisi de semblances i diferències lingüístiques més complexes, incloent-hi estructures gramaticals, idiomes o expressions culturals.
-
2.19
Estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb nivells creixents de fluïdesa, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta malgrat les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.: Exploració de l’origen i l’evolució de paraules en la llengua estrangera en relació amb la llengua materna i altres llengües conegudes.
Saberes básicos del decreto
11 saberes básicos en este bloque
-
3.1
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina de participació social i d’enriquiment personal.: Ús de la llengua estrangera com a mitjà per establir connexions i diàleg entre persones de diferents cultures.
-
3.2
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina de participació social i d’enriquiment personal.: Aprenentatge de vocabulari específic per participar en debats, activitats socials i iniciatives comunitàries en llengua estrangera.
-
3.3
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina de participació social i d’enriquiment personal.: Pràctica de diàlegs i interaccions que fomentin la col·laboració en projectes o accions socials amb persones d’altres cultures.
-
3.4
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina de participació social i d’enriquiment personal.: Desenvolupament de l’hàbit d’accedir a fonts internacionals (articles, fòrums, etc.) per informar-se i prendre part activa en temes socials o globals.
-
3.5
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina de participació social i d’enriquiment personal.: Ús d’estratègies per adaptar-se a diferents contexts interculturals, promovent el respecte i la comprensió mútua en les comunicacions. Interès i iniciativa en la realització d’intercanvis comunicatius a través de diferents mitjans amb parlants o estudiants de la llengua estrangera.
-
3.6
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina de participació social i d’enriquiment personal.: Participació activa en intercanvis lingüístics amb parlants nadius o altres estudiants per millorar les habilitats comunicatives.
-
3.7
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina de participació social i d’enriquiment personal.: Pràctica d’escriptura i lectura en converses de text, com també el desenvolupament de l’expressió oral mitjançant trucades o videoconferències.
-
3.8
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina de participació social i d’enriquiment personal.: Desenvolupament de l’interès per explorar aspectes culturals dels països on es parla la llengua estrangera, com costums, tradicions i valors.
-
3.9
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina de participació social i d’enriquiment personal.: Promoció de l’aprenentatge intercultural mitjançant l’intercanvi d’experiències i coneixements amb persones de diferents orígens. Aspectes socioculturals i sociolingüístics d’ús comú relatius a la vida quotidiana, les condicions de vida i les relacions interpersonals; convencions socials d’ús comú; llenguatge no verbal, cortesia lingüística i etiqueta digital; cultura, normes, actituds, costums i valors propis de països on es parla la llengua estrangera.
-
3.10
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina de participació social i d’enriquiment personal.: Exploració de les normes i actituds socioculturals que regeixen la vida quotidiana i les relacions interpersonals en els països on es parla la llengua estrangera.
-
3.11
La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina de participació social i d’enriquiment personal.: Ús conscient del llenguatge no verbal, de la cortesia lingüística i de l’etiqueta digital per adaptar-se adequadament a diferents contexts comunicatius.
Rúbrica recomendada para Llengua Estrangera
Una rúbrica equilibrada para Llengua Estrangera en 4.º ESO podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.
La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.
Errores frecuentes al evaluar Llengua Estrangera
Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Llengua Estrangera en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.
Evaluar solo gramática y vocabulario cuando la LOMLOE pide cinco actividades comunicativas (comprensión escrita, comprensión oral, expresión escrita, expresión oral monológica, expresión oral interactiva).
No tener una rúbrica explícita por tarea comunicativa con descriptores del MCER (A1, A2, B1).
Penalizar el error gramatical leve cuando la comunicación es efectiva (la LOMLOE prioriza la mediación y la inteligibilidad).
Olvidar la mediación lingüística como criterio propio (resumir, parafrasear, explicar entre idiomas).
Usar exámenes calcados de manuales sin alinear con los criterios LOMLOE del curso.
Ejemplo: cómo se evalúa un examen real
Un examen completo puede incluir reading + listening en sesión escrita y speaking en sesión individual con el profesor. La nota se construye ponderando los niveles MCER alcanzados en cada destreza, no como promedio simple.
En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 16 criterios, las 6 competencias específicas y los 126 saberes básicos de Llengua Estrangera en 4.º ESO para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Llengua Estrangera 4.º ESO en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Llengua Estrangera en 4.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Illes Balears
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Llengua Estrangera en 4.º ESO
La misma materia y curso sin filtrar por CCAA
Corregir exámenes de Llengua Estrangera con IA
Cómo Corrigiendo.es evalúa esta materia
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes