Lengua Castellana y Literatura en 1.º ESO · Illes Balears

Descriure i apreciar la diversitat lingüística del món a partir del reconeixement de les llengües dels alumnes i la realitat plurilingüe i pluricultural d'Espanya, amb especial atenció als territoris de parla catalana, analitzant l'origen i desenvolupament sociohistòric de les seves llengües i les característiques de les principals varietats dialectals del català, per afavorir la reflexió interlingüística, combatre els estereotips i prejudicis lingüístics, i posar en valor aquesta diversitat com a font de riquesa cultural. La diversitat lingüística constitueix una característica fonamental d'Espanya, on es parlen diverses llengües i dialectes. A més, a les nostres aules conviuen persones que utilitzen llengües o varietats

Comprendre i interpretar texts orals i multimodals recollint el sentit general i la informació més rellevant, identificant el punt de vista i la intenció de l'emissor i valorant-ne la fiabilitat, la forma i el contingut, per construir coneixement, formar-se opinió i eixamplar les possibilitats de gaudi i oci. Desenvolupar les estratègies de comprensió oral implica entendre que la comunicació no és sinó un constant procés d'interpretació d'intencions en el qual entren en joc el coneixement compartit entre emissor i receptor i tots aquells elements contextuals i cotextuals que permeten anar més enllà del significat del text i interpretar el seu sentit. Si fins fa relativament poc la comunicació oral era sempre de caràcter síncron, les tecnologies de la informació i la comunicació han eixamplat les possibilitats de la comunicació asíncrona i han obert l'accés des de l'escola a entorns comunicatius de caràcter públic. L'escola pot i ha d'incorporar una infinitat de pràctiques discursives pròpies de diferents àmbits que siguin significatives per als alumnes i que abordin temes de rellevància social. La comprensió i interpretació de missatges orals requereix destreses específiques que han de ser també objecte d'ensenyament i aprenentatge: des de les més bàsiques —anticipar el contingut, retenir informació rellevant en funció del propi objectiu, distingir entre fets i opinions o captar el sentit global i la relació entre les parts del discurs— a les més avançades —identificar la intenció de l'emissor, analitzar procediments retòrics, detectar fal·làcies argumentatives o valorar la fiabilitat, la forma i el contingut del text—. En l'àmbit social, el desenvolupament escolar de les habilitats d'interpretació de missatges orals ha de tenir en compte la profusió de texts de caràcter multimodal que reclamen una específica alfabetització audiovisual i mediàtica per fer front als riscs de manipulació i desinformació.

Produir texts orals i multimodals amb fluïdesa, coherència, cohesió i registre adequat, ateses les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per construir coneixement i establir vincles personals com per intervenir de manera activa i informada en diferents contexts socials.

Comprendre, interpretar i valorar, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura, el sentit global i les idees principals i secundàries del text, identificant la intenció de l'emissor, reflexionant sobre el contingut i la forma i avaluant-ne la qualitat i fiabilitat, per donar resposta a necessitats i interessos comunicatius diversos i construir coneixement.

Produir texts escrits i multimodals coherents, cohesionats, adequats i correctes ateses les convencions pròpies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i per donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes. Saber escriure significa avui saber fer-ho en diferents suports i formats, molts d'aquests de caràcter hipertextual i multimodal, i requereix el coneixement i apropiació dels motlles en què han cristal·litzat les pràctiques comunicatives escrites pròpies dels diferents àmbits d'ús: els gèneres discursius. D'aquí ve que l'ensenyament-aprenentatge de l'escriptura reclami una acurada i sostinguda intervenció a l'aula. L'elaboració d'un text escrit és fruit, fins i tot en les seves formes més espontànies, d'un procés format almenys de quatre moments: la planificació —determinació del propòsit comunicatiu i el destinatari, anàlisi de la situació comunicativa, la lectura i anàlisi de models—, la textualització, la revisió —que pot ser autònoma però també compartida amb altres alumnes o guiada pels professors— i l'edició del text final. En l'àmbit educatiu, és essencial destacar la importància de l'escriptura per prendre anotacions, crear esquemes, mapes conceptuals i resums, així com per elaborar textos acadèmics. Per compondre un text escrit, cal tenir en compte diversos aspectes: la selecció i organització de la informació (coherència), la relació entre les seves parts i les seves marques lingüístiques (cohesió), l'elecció del registre adequat (adequació), la correcció gramatical i ortogràfica i la propietat lèxica. A més, també és necessari prendre decisions sobre el to de l'escrit, la inclusió de les persones

Seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts de manera progressivament autònoma, avaluar-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura establerts. Integrar i transformar aquesta informació per comunicar-la des d'un punt de vista crític i personal, evitant els riscos de manipulació i desinformació, i respectant la propietat intel·lectual. L'accés a la informació per si mateix no garanteix el coneixement, entès com a principi estructurador de la societat moderna i eina essencial per fer front als reptes del segle XXI. Per això, és imprescindible que els alumnes adquireixin habilitats i destreses per transformar la informació en coneixement, reconèixer-la quan es necessita, on cercar-la, com gestionar-la, avaluar-la i comunicar-la, adoptant un punt de vista crític i personal, i evidenciant una actitud ètica i responsable tant amb la propietat intel·lectual com amb la identitat digital.

Seleccionar i llegir de manera progressivament autònoma obres diverses com a font de plaer i coneixement, configurant un itinerari lector que evolucioni quant a diversitat, complexitat, actualitat i qualitat de les obres, i compartir experiències de lectura per construir la pròpia identitat lectora i per gaudir de la dimensió social de la lectura. Desenvolupar aquesta competència implica recórrer un camí de progrés planificat, que passa per la dedicació d'un temps periòdic i constant de lectura individual, acompanyat d'estratègies i bastiments adequats per configurar l'autonomia i la identitat lectora que es desenvoluparà al llarg de tota la vida. És esencial la configuració d'un corpus de texts adequat, format per obres de qualitat que possibilitin tant la lectura autònoma com l'enriquiment de l'experiència personal de lectura, que inclogui el contacte amb formes literàries actuals impreses i digitals, com també amb pràctiques culturals emergents.. Alhora, és recomanable treballar per configurar una comunitat de lectors amb referents compartits; establir estratègies que ajudin cada lector a seleccionar els texts del seu interès, apropiar-se'n i compartir la seva experiència personal de lectura, i establir contexts en els quals sorgeixin motius per llegir que parteixin de reptes d'indagació sobre les obres i que proposin maneres de vincular afectivament els lectors amb els texts. A mesura que la competència es vagi afermant, l'acompanyament docent s'anirà reduint progressivament i s'establiran relacions entre lectures més i menys complexes, com també entre formes de lectura pròpies de la modalitat autònoma i de la modalitat guiada.

Llegir, interpretar i valorar obres o fragments literaris de la literatura catalana i universal, utilitzant un metallenguatge específic i mobilitzant l'experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals que permetin establir vincles entre texts diversos i amb

Mobilitzar el coneixement sobre l'estructura de la llengua i els seus usos i reflexionar de manera progressivament autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives, amb la terminologia adequada, per desenvolupar la consciència lingüística, per augmentar el repertori comunicatiu i per millorar les destreses tant de producció oral i escrita com de comprensió i interpretació crítica. Perquè sigui realment útil, l'estudi sistemàtic de la llengua ha de promoure la competència metalingüística dels alumnes —és a dir, la seva capacitat per raonar, argumentar, observar i analitzar— i, alhora, ha d'estar relacionat amb els usos reals que en fan els parlants, a través de texts orals, escrits i multimodals contextualitzats. La reflexió metalingüística ha de partir del coneixement intuïtiu dels alumnes com a usuari de la llengua i establir ponts amb el coneixement sistemàtic des de les primeres edats, primer amb un llenguatge comú més proper a l'entorn escolar i, progressivament, introduir-hi la terminologia específica. A més, ha d'integrar l'estudi dels diferents nivells lingüístics: fonètic, fonològic, morfosintàctic, semàntic i pragmàtic. L'aprenentatge de la gramàtica s'ha de tractar com un procés sostingut al llarg de l'etapa en què la reflexió entorn al sistema lingüístic i la formulació inductiva —i, per tant, provisional—de conclusions, esdevé més rellevant que l'aprenentatge estrictament taxonòmic. Per això, cal partir de l'observació del significat i la funció que les formes lingüístiques adquireixen en el discurs, per tal d'arribar a la generalització i a la sistematització, mitjançant l'observació d'enunciats, el contrast entre oracions, la formulació d'hipòtesis i de regles, l'ús de contraexemples o la connexió amb altres fenòmens lingüístics. En definitiva, es pretén estimular la reflexió metalingüística i interlingüística perquè l'alumne pugui pensar i parlar sobre la llengua de manera que aquest coneixement reverteixi en una millora de les produccions pròpies i en una millor comprensió i interpretació crítica de les produccions alienes.

Posar les pròpies pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, utilitzant un llenguatge no discriminatori i bandejant els abusos de poder a través de la paraula per afavorir un ús no tan sols eficaç sinó també ètic i democràtic del llenguatge.