Llengua Castellana i Literatura en 3.º ESO · Cataluña

Descriure i alorar la di ersitat lingüística i cultural a partir del reconeixement de les llengües de l'alumnat i la realitat plurilingüe i pluricultural, per afa orir la transferència lingüística, identificar i rebut ar estereotips i pre udicis lingüístics, i alorar aquesta di ersitat com a font de riquesa cultural Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 1.1 Reconèixer la llengua catalana i la 1.1 Reconèixer i valorar la llengua llengua castellana i llurs varietats catalana i la llengua castellana i llurs dialectals, així com la resta de llengües varietats dialectals, diferenciant-ne els de l'Estat espanyol i les llengües d'origen trets sociolectals i de registre, a partir de l'alumnat, identificant-ne algunes de l'explicació del seu origen o el seu nocions bàsiques i contrastant alguns desenvolupament històric i dels seus trets en manifestacions orals, sociolingüístic, i contrastant aspectes escrites i multimodals. lingüístics i discursius en manifestacions orals, escrites i 1.2 Identificar prejudicis i estereotips multimodals. lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa 1.2 Identificar i qüestionar prejudicis i cultural, lingüística i dialectal, a partir de estereotips lingüístics adoptant una l'observació de la diversitat lingüística actitud de respecte i valoració de la de l'entorn. riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de la indagació i la reflexió sobre els drets lingüístics individuals i col·lectius, així com la reflexió sobre fenòmens de contacte entre llengües.

Comprendre i interpretar textos orals i multimodals recollint el sentit general i la informació m s relle ant, la se a forma i el seu contingut, per construir coneixement, formar se opinió i eixamplar les possibilitats de gaudi i lleure Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 2.1 Comprendre el sentit global, 2.1 Comprendre el sentit global, l'estructura, la informació més rellevant l'estructura, la informació més rellevant en funció de les necessitats en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l'emissor, comunicatives i la intenció de l'emissor, de textos orals i multimodals senzills de de textos orals i multimodals de certa diferents àmbits, analitzant la interacció complexitat de diferents àmbits, entre els diferents codis. analitzant la interacció entre els diferents codis. 2.2 Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals senzills, 2.2 Valorar la forma i el contingut de avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la textos orals i multimodals de certa idoneïtat del canal utilitzat, així com complexitat, avaluant-ne la qualitat, la l'eficàcia dels procediments comunicatius fiabilitat i la idoneïtat del canal utilitzat, emprats. així com l'eficàcia dels procediments comunicatius emprats. Desenvolupar les estratègies de comprensió oral implica entendre que la comunicació és un constant procés d'interpretació d'intencions en el qual entren en joc el coneixement compartit entre emissor i receptor i tots aquells elements contextuals i cotextuals que permeten anar més enllà del significat del text i interpretar-ne el sentit. Si fa un temps la comunicació oral era sempre de caràcter síncron, les tecnologies de la informació i la comunicació han eixamplat les possibilitats de la comunicació asíncrona i han obert l'accés des del centre escolar a entorns comunicatius de caràcter públic. El centre pot i ha d'incorporar una infinitat de pràctiques discursives pròpies de diferents àmbits que siguin significatives per a l'alumnat i que abordin temes de rellevància social.

Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats, atenent les con encions pr pies dels diferents gèneres discursius i participar en interaccions orals ariades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments i conceptes, construir coneixement i establir incles personals Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 3.1 Realitzar narracions i exposicions 3.1 Realitzar exposicions i orals senzilles amb diferents graus de argumentacions orals d'una certa planificació sobre temes d'interès extensió i complexitat amb diferents personal, social i educatiu ajustant-se a graus de planificació sobre temes les convencions pròpies dels diversos d'interès personal, social, educatiu i gèneres discursius, amb fluïdesa, professional ajustant-se a les coherència i el registre adequat, en convencions pròpies dels diversos diferents suports i utilitzant de manera gèneres discursius, amb fluïdesa, eficaç recursos verbals i no verbals. coherència i el registre adequat en diferents suports, utilitzant de manera 3.2 Participar de manera activa i eficaç recursos verbals i no verbals. adequada en interaccions orals informals, en el treball en equip i en 3.2 Participar de manera activa i situacions orals formals de caràcter adequada en interaccions orals dialogat, amb actituds d'escolta activa i informals, en el treball en equip i en estratègies de cooperació conversacional situacions orals formals de caràcter i cortesia lingüística. dialogat, amb actituds d'escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística. El desenvolupament de la competència comunicativa de l'alumnat passa necessàriament per l'atenció als usos orals, que han de ser tant un vehicle d'aprenentatge com un objecte de coneixement. Les classes de llengua i literatura han d'oferir contextos diversificats i significatius on l'alumnat pugui prendre la paraula i conversar amb els seus iguals en diàlegs pedagògicament orientats, i estimular la construcció de coneixements que facin possible la reflexió sobre els usos formals i informals, espontanis i planificats. La interacció oral requereix conèixer les estratègies per prendre i cedir la paraula, desplegar actituds d'escolta activa, expressar-se amb fluïdesa, claredat i el to i el registre adequats, així com posar en joc les estratègies de cortesia i de cooperació conversacional. La producció oral de caràcter formal, monologada o dialogada ofereix marge per a la planificació i comparteix, per tant, estratègies amb el procés d'escriptura. Atesa la situació comunicativa, amb major o menor grau de formalitat, la relació entre els interlocutors, el propòsit comunicatiu i el canal, els gèneres discursius —motlles en què han cristal·litzat les pràctiques comunicatives pròpies dels diferents àmbits— ofereixen pautes per estructurar el discurs i per adequar el registre i el comportament no verbal.

Comprendre, interpretar i analit ar, amb sentit crític i diferents prop sits de lectura, textos escrits i multimodals reconeixent ne el sentit global i les idees principals i secundàries, identificant ne la intenció de l'emissor, reflexionant ne sobre el contingut i la forma i a aluar ne la qualitat i fiabilitat, per tal de construir coneixement i donar resposta a necessitats i interessos comunicatius di ersos Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 4.1 Comprendre i interpretar el sentit 4.1 Comprendre i interpretar el sentit global, l'estructura, la informació més global, l'estructura, la informació més rellevant i la intenció de l'emissor de rellevant i la intenció de l'emissor de textos escrits i multimodals senzills de textos escrits i multimodals de certa diferents àmbits que responguin a complexitat, que responguin a diferents diferents propòsits de lectura, propòsits de lectura, realitzant-ne les realitzant-ne les inferències inferències necessàries. necessàries. 4.2 Valorar críticament el contingut i la 4.2 Valorar el contingut i la forma de forma de textos escrits i multimodals de textos escrits i multimodals senzills certa complexitat avaluant-ne la avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat del idoneïtat del canal utilitzat, així com canal utilitzat, així com l'eficàcia dels l'eficàcia dels procediments procediments comunicatius emprats. comunicatius emprats. Desenvolupar la competència lectora implica incidir en la motivació, el compromís, les pràctiques de lectura i el coneixement i ús de les estratègies que s'han de desplegar abans, durant i després de l'acte lector, perquè noies i nois esdevinguin lectors competents i autònoms davant tota mena de textos, sàpiguen avaluar la seva qualitat i fiabilitat i hi trobin la resposta a diferents propòsits de lectura en tots els àmbits de la seva vida. Comprendre un text implica captar-ne el sentit global i la informació més rellevant en funció del propòsit de lectura, integrar la informació explícita i realitzar les inferències necessàries que permetin reconstruir la relació entre les seves parts, formular hipòtesis sobre la intenció comunicativa subjacent a aquests textos, i reflexionar sobre la seva forma i contingut. Per a això, convé acompanyar els processos lectors dels estudiants de manera detinguda a l'aula, tenint en compte, a més, que l'alfabetització del segle XXI passa necessàriament per l'ensenyament de la lectura dels hipertextos d'Internet. Les classes de llengües han de diversificar els àmbits als quals pertanyen els textos escrits i crear contextos significatius per a treballar-los a l'aula, buscant la gradació i complementarietat en la complexitat dels textos (extensió, estructura, llenguatge, tema, etc.) i les tasques proposades.

Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència, cohesió, aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, re isió, correcció i edició, amb regulació dels iguals i autoregulació progressi ament aut noma i atenent les con encions pr pies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, efica i creati a a demandes comunicati es concretes Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 5.1 Planificar la redacció de textos 5.1 Planificar la redacció d'escrits i escrits i multimodals senzills, atesa la multimodals, de certa extensió i situació comunicativa, destinatari, complexitat, atesa la situació propòsit i canal; redactar esborranys i comunicativa, destinatari, propòsit i revisar-los amb ajuda del diàleg entre canal; redactar esborranys i revisar-los iguals i instruments de consulta, i amb ajuda del diàleg entre iguals i presentar un text final coherent, instruments de consulta, i presentar un cohesionat i amb el registre adequat. text final coherent, cohesionat i amb el registre adequat. 5.2 Incorporar procediments bàsics per enriquir els textos, tenint en compte 5.2 Incorporar procediments per aspectes discursius, lingüístics i d'estil, enriquir els textos tenint en compte amb precisió lèxica i correcció aspectes discursius, lingüístics i d'estil, ortogràfica i gramatical. amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical. Escriure implica saber fer-ho en diferents suports i formats, molts d'ells de caràcter hipertextual i multimodal, i requereix el coneixement i l'apropiació dels «motlles» en què han cristal·litzat les pràctiques comunicatives escrites pròpies dels diferents àmbits d'ús: els gèneres discursius. Per aquest motiu l'ensenyament i aprenentatge de l'escriptura reclama una acurada i sostinguda intervenció a l'aula. L'elaboració d'un text escrit és fruit, fins i tot en les seves formes més espontànies, d'un procés que té almenys quatre moments: la planificació —determinació del propòsit comunicatiu i el destinatari i anàlisi de la situació comunicativa, a més de la lectura i anàlisi de models—, la textualització, la revisió (que pot ser autònoma, però també compartida amb altres estudiants o guiada pel o per la docent) i l'edició del text final. En l'àmbit educatiu, s'ha de posar l'èmfasi en els usos de l'escriptura per a la presa d'apunts, elaboració d'esquemes, mapes conceptuals o resums, i també de textos de caràcter acadèmic.

Cercar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts de manera progressi ament aut noma, a aluant ne la fiabilitat i pertinència en funció dels ob ectius de lectura i e itant els riscos de manipulació i desinformació, i integrar la i transformar la en coneixement, per comunicar la, adoptant un punt de ista crític, personal i respectuós amb la propietat intel lectual Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 6.1 Aplicar estratègies de cerca 6.1 Aplicar estratègies de cerca d'informació (localització, selecció i d'informació (localització, selecció i contrast), en diferents fonts, incloses les contrast), en diferents fonts, incloses les digitals, calibrant-ne la fiabilitat i digitals, calibrant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de pertinència en funció dels objectius de lectura, sobre temes d'interès acadèmic, lectura, sobre temes d'interès acadèmic, personal, ecològic i social, de forma personal, ecològic i social, de forma progressivament autònoma, a la xarxa i a autònoma, a la xarxa i a la biblioteca, les biblioteques, valorant críticament el valorant críticament el resultat de la resultat de la cerca. cerca. 6.2 Elaborar treballs d'investigació i 6.2 Elaborar treballs d'investigació i comunicar de forma creativa i respectant comunicar de forma creativa i respectant els drets de la propietat intel·lectual, els els drets de la propietat intel·lectual, els resultats d'un procés d'investigació resultats d'un procés d'investigació, individual o grupal, organitzant la individual o grupal, organitzant la informació, integrant-la en esquemes informació, integrant-la en esquemes propis i reelaborant-la, i adoptant un punt propis i reelaborant-la, i adoptant un punt de vista crític i respectuós amb els de vista crític i respectuós amb els principis de propietat intel·lectual, sobre principis de propietat intel·lectual, sobre temes d'interès acadèmic, personal, temes d'interès acadèmic, personal, ecològic i social, que incloguin els ecològic i social, que incloguin els objectius de desenvolupament objectius de desenvolupament sostenible. sostenible. 6.3 Adoptar hàbits d'ús crític, segur, 6.3 Adoptar hàbits d'ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació. comunicació de la informació. L'accés a la informació no garanteix per si mateix el coneixement, entès com a principi estructurador de la societat moderna i eina essencial per fer front als reptes de segle XXI, inclosos els objectius de desenvolupament sostenible. Per això és imprescindible que l'alumnat adquireixi habilitats i destreses per transformar la informació en coneixement, reconeixent el moment en què es necessita, on buscar-la, com gestionar-la, avaluar-la i comunicar-la, adoptant un punt de vista crític i personal, i evidenciant una actitud ètica i responsable amb la propietat intel·lectual i amb la identitat digital. S'ha de procurar que l'alumnat, individualment o de forma cooperativa, consulti fonts d'informació variades en contextos socials o acadèmics per a la realització de treballs o projectes d'investigació, sigui sobre temes del currículum o sobre aspectes importants de l'actualitat social, científica o cultural. Aquests processos d'investigació han de tendir a l'abordatge progressivament autònom de la seva planificació i del respecte a les convencions establertes en la presentació de les produccions pròpies amb què es divulga el coneixement adquirit: organització en epígrafs; procediments de cita, notes, bibliografia i webgrafia; combinació ajustada de diferents codis comunicatius en els missatges multimodals, etc. És imprescindible també el desenvolupament de la creativitat i l'adequació al context en la difusió del seu nou aprenentatge.

Seleccionar i llegir de manera aut noma obres di erses com a font de plaer i coneixement, configurant un itinerari lector que s'enriqueixi progressi ament pel que fa a di ersitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències de lectura, per construir la pr pia identitat lectora i gaudir de la dimensió social de la lectura Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 7.1 Triar i llegir textos i obres 7.1 Llegir de manera autònoma textos i prèviament seleccionats a partir dels obres seleccionats en funció dels propis propis gustos, interessos i necessitats gustos, interessos i necessitats, i deixar que permetin crear el propi itinerari constància del progrés del propi itinerari lector. lector i cultural explicant els criteris de selecció de les lectures, les formes 7.2 Compartir l'experiència de lectura d'accés a la cultura literària i en suports diversos, tot relacionant el l'experiència de lectura. sentit de l'obra amb la pròpia experiència biogràfica i lectora. 7.2 Compartir l'experiència de lectura en suports diversos, tot relacionant el sentit de l'obra amb la pròpia experiència biogràfica, lectora i cultural. Desenvolupar aquesta competència implica recórrer un camí de progrés planificat, que implica la dedicació d'un temps diari i constant de lectura individual, acompanyat d'estratègies i bastides adequades per configurar l'autonomia i la identitat lectora, que es desenvoluparà al llarg de tota la vida. És essencial la configuració d'un corpus de textos adequat, format per obres de qualitat que possibilitin tant la lectura autònoma com l'enriquiment de l'experiència personal de lectura, i que inclogui el contacte amb formes literàries actuals impreses i digitals, així com amb pràctiques culturals emergents. Paral·lelament, és recomanable anar configurant una comunitat de lectors amb referents compartits; establir estratègies que ajudin cada lector a seleccionar els textos del seu interès, apropiar-se'n i compartir la seva experiència personal de lectura, i també establir contextos en què apareguin motius per llegir que parteixin de reptes d'indagació sobre les obres i que proposin maneres de vincular afectivament els lectors amb els textos. A mesura que la competència es vagi afermant, serà possible reduir progressivament l'acompanyament docent i establir relacions entre lectures més o menys complexes, així com entre formes de lectura pròpies de la modalitat autònoma i la modalitat guiada.

Llegir, interpretar i alorar obres o fragments literaris del patrimoni propi i uni ersal, utilit ant un metallenguatge específic i mobilit ant l'experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals, per establir incles entre textos di ersos que permetin conformar un mapa cultural, eixamplar les possibilitats de gaudir de la literatura i crear textos d'intenció literària Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 8.1 Explicar i argumentar, amb l'ajuda 8.1 Explicar i argumentar la de pautes i models, la interpretació de interpretació de les obres llegides a les obres llegides a partir de l'anàlisi de partir de l'anàlisi de les relacions les relacions internes dels seus internes dels seus elements constitutius elements constitutius amb el sentit de amb el sentit de l'obra, i de les l'obra, atesa la configuració dels relacions externes del text amb el seu gèneres i subgèneres literaris. context sociohistòric, atesa la configuració i evolució dels gèneres i 8.2 Establir, de manera guiada, vincles subgèneres literaris. argumentats entre els textos llegits i altres textos escrits, orals o multimodals 8.2 Establir, de manera i altres manifestacions artístiques en progressivament autònoma, vincles funció de temes, tòpics, estructures, argumentats entre els textos llegits i llenguatge i valors ètics i estètics, altres textos escrits, orals o multimodals mostrant la implicació i la resposta i altres manifestacions artístiques en personal del lector en la lectura. funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge i valors ètics i estètics, 8.3 Crear textos personals o col·lectius mostrant la implicació i la resposta amb intenció literària i consciència personal del lector en la lectura. d'estil, en diferents suports i amb ajuda d'altres llenguatges artístics i 8.3 Crear textos personals o col·lectius audiovisuals, a partir de la lectura amb intenció literària i consciència d'obres o fragments significatius en els d'estil, en diferents suports i amb ajuda quals s'emprin les convencions formals d'altres llenguatges artístics i dels diversos gèneres i estils literaris. audiovisuals, a partir de la lectura d'obres o fragments significatius en els quals s'utilitzin les convencions formals dels diversos gèneres i estils literaris.

Mobilit ar el coneixement sobre l'estructura de la llengua i els seus usos i reflexionar de manera progressi ament aut noma sobre les eleccions lingüístiques i discursi es, amb la terminologia adequada, per desen olupar la consciència lingüística, augmentar el repertori comunicatiu i millorar les destreses tant de producció oral i escrita com de recepció crítica Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 9.1 Revisar els propis textos de manera 9.1 Revisar els textos propis de manera guiada i fer propostes de millora progressivament autònoma i fer argumentant els canvis a partir de la propostes de millora argumentant els reflexió metalingüística i amb un canvis a partir de la reflexió metallenguatge específic, i identificar i metalingüística amb el metallenguatge esmenar alguns problemes de específic, i identificar i esmenar alguns comprensió i producció de textos problemes de comprensió i producció utilitzant els coneixements explícits de textos utilitzant els coneixements sobre la llengua i el seu ús. explícits sobre la llengua i el seu ús. 9.2 Explicar i argumentar la interrelació 9.2 Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l'emissor, així eleccions lingüístiques de l'emissor, així com els seus efectes en el receptor, com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la utilitzant el coneixement explícit de la llengua i un metallenguatge específic. llengua i el metallenguatge específic. 9.3 Formular generalitzacions sobre 9.3 Formular generalitzacions sobre aspectes bàsics del funcionament de la alguns aspectes del funcionament de la llengua a partir de l'experimentació, llengua a partir de l'experimentació, comparació i transformació d'enunciats, comparació i transformació d'enunciats, així com de la formulació d'hipòtesis i la així com de la formulació d'hipòtesis i la cerca d'exemples, utilitzant un cerca d'exemples, utilitzant el metallenguatge específic i consultant metallenguatge específic i consultant de manera guiada diccionaris, manuals de manera progressivament autònoma i gramàtiques. diccionaris, manuals i gramàtiques. L'estudi sistemàtic de la llengua, perquè sigui útil, ha de promoure, d'una banda, la competència metalingüística de l'alumnat, és a dir, la seva capacitat de raonament, argumentació, observació i anàlisi, i, de l'altra, ha d'estar vinculat als usos reals propis dels parlants, mitjançant textos orals i escrits contextualitzats. La reflexió metalingüística ha de partir del coneixement intuïtiu de l'alumnat com a usuari de la llengua i establir ponts amb el coneixement sistemàtic des d'edats primerenques, primer amb un llenguatge comú, més proper a la realitat de l'escolar, per després anar introduint de manera progressiva la terminologia específica. A més, ha d'integrar els nivells morfosintàctic, semàntic i pragmàtic en l'estudi de les formes lingüístiques. Es tracta, per tant, d'abordar l'aprenentatge de la gramàtica relacionant el coneixement gramatical explícit i l'ús de la llengua a partir de la reflexió. Per a això, cal partir de l'observació del significat i la funció que les formes lingüístiques adquireixen en el discurs, per arribar a la generalització i sistematització a partir de l'experimentació amb enunciats, el contrast entre oracions, la formulació d'hipòtesis i de regles, l'ús d'exemples o la connexió amb altres fenòmens lingüístics.

Posar al ser ei de la con i ència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, les pr pies pràctiques comunicati es, utilit ant un llenguatge no discriminatori i desterrant els abusos de poder a tra s de la paraula, per afa orir un s efica, ètic i democràtic del llenguatge Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 10.1 Identificar i rebutjar els usos 10.1 Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l'anàlisi dels partir de la reflexió i l'anàlisi dels elements lingüístics, textuals i elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regeixen la elements no verbals de la comunicació. comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la resolució dialogada dels conflictes i la cerca de consensos, tant en l'àmbit cerca de consensos tant en l'àmbit personal com educatiu i social. personal com educatiu i social. Assolir aquesta competència implica no només que els estudiants siguin eficaços a l'hora de comunicar-se, sinó que posin les paraules al servei d'uns objectius que no es desentenguin de la indefugible dimensió ètica de la comunicació.