Lengua Castellana y Literatura en 3.º ESO · Illes Balears

Describir y apreciar la diversidad lingüística del mundo a partir del reconocimiento de las lenguas del alumnado y la realidad plurilingüe y pluricultural de España, analizando el origen y desarrollo sociohistórico de sus lenguas y las características de las principales variedades dialectales del español, para favorecer la

Comprender e interpretar textos orales y multimodales, recogiendo el sentido general y la información más relevante, identificando el punto de vista y la intención del emisor y valorando su fiabilidad, su forma y su contenido, para construir conocimiento, para formarse opinión y para ensanchar las posibilidades de disfrute y ocio.

Producir textos orales y multimodales con fluidez, coherencia, cohesión y registro adecuado, atendiendo a las convenciones propias de los diferentes géneros discursivos,

Comprender, interpretar y valorar textos escritos, con sentido crítico y diferentes propósitos de lectura, reconociendo el sentido global y las ideas principales y secundarias, identificando la intención del emisor, reflexionando sobre el contenido y la forma y evaluando su calidad y fiabilidad, para dar respuesta a necesidades e intereses comunicativos diversos y para construir conocimiento.

Producir textos escritos y multimodales coherentes, cohesionados, adecuados y correctos, atendiendo a las convenciones propias del género discursivo elegido, para construir conocimiento y para dar respuesta de manera informada, eficaz y creativa a demandas comunicativas concretas.

Seleccionar y contrastar información procedente de diferentes fuentes de manera progresivamente autónoma, evaluando su fiabilidad y pertinencia en función de los objetivos de lectura y evitando los riesgos de manipulación y desinformación, e integrarla y transformarla en conocimiento, para comunicarla desde un punto de vista crítico y personal a la par que respetuoso con la propiedad intelectual.

Seleccionar y leer de manera progresivamente autónoma obras diversas como fuente de placer y conocimiento, configurando un itinerario lector que evolucione en cuanto a diversidad, complejidad y calidad de las obras, y compartir experiencias de lectura, para construir la propia identidad lectora y para disfrutar de la dimensión social de la lectura.

Leer, interpretar y valorar obras o fragmentos literarios del patrimonio nacional y universal, utilizando un metalenguaje específico y movilizando la experiencia biográfica y los conocimientos literarios y culturales que permiten establecer vínculos entre textos diversos y con otras manifestaciones artísticas, para conformar un mapa cultural, para ensanchar las posibilidades de disfrute de la literatura y para crear textos de intención literaria.

Movilizar el conocimiento sobre la estructura de la lengua y sus usos y reflexionar de manera progresivamente autónoma sobre las elecciones lingüísticas y discursivas, con la terminología adecuada, para desarrollar la conciencia lingüística, para aumentar el repertorio comunicativo y para mejorar las destrezas tanto de producción oral y escrita como de comprensión e interpretación crítica.

Poner las propias prácticas comunicativas al servicio de la convivencia democrática, la resolución dialogada de los conflictos y la igualdad de derechos de todas las personas, utilizando un lenguaje no discriminatorio y desterrando los abusos de poder a través de la palabra, para favorecer un uso no solo eficaz sino también ético y democrático del lenguaje.

descriure i apreciar la diversitat linguistica del mon a partir del reconeixement de les llengües de l'alumnat i la realitat plurilingüe i pluricultural d'Espanya, analitzant l'origen i el desenvolupament sociohistòric de les seves llengües i les característiques de les principals varietats dialectals del castellà, per afavorir la reflexió interlingüística, combatre els estereotips i prejudicis lingüístics i valorar aquesta diversitat com a font de riquesa cultural. La diversitat lingüística constitueix una característica fonamental d'Espanya, on es parlen diverses llengües i dialectes. A més, a les nostres aules conviuen persones que utilitzen llengües o varietats dialectals diferents de la llengua o llengües d'aprenentatge, incloses les llengües de signes. Les classes de llengües han d'acollir aquesta diversitat lingüística de l'alumnat no només per evitar els prejudicis lingüístics i abraçar els significats culturals que comporta aquesta riquesa de codis verbals, sinó també per aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seves varietats. Es tracta, per tant, d'afavorir el coneixement de l'origen i el desenvolupament històric i sociolingüístic de les llengües d'Espanya i d'apropar l'alumnat a algunes nocions bàsiques d'aquestes i d'altres llengües presents en l'entorn, així com familiaritzar-los amb l'existència de les llengües de signes. El castellà o espanyol és una llengua universal i policèntrica, amb una gran diversitat dialectal. Cap de les seves varietats geogràfiques no ha de ser considerada més correcta que una altra, ja que cadascuna d'elles té la seva norma culta. És necessari, per tant, que l'alumnat utilitzi amb propietat la seva varietat dialectal, tot distingint entre les característiques que responen a la diversitat geogràfica de les llengües i aquelles relacionades amb el sociolecte o amb els diferents registres amb què un parlant s'adequa a diverses situacions comunicatives. Tot plegat amb la finalitat última de promoure l'exercici d'una ciutadania sensibilitzada, informada i compromesa amb els drets lingüístics individuals i col·lectius. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica:

comprendre i interpretar textos orals i multimodals, recollint el sentit general i la informació més rellevant, identificant el punt de vista i la intenció de l'emissor i valorant-ne la fiabilitat, la forma i el contingut, per construir coneixement, formar-se una opinió i ampliar les possibilitats de gaudi i lleure. Desenvolupar les estratègies de comprensió oral implica entendre que la comunicació no és sinó un procés constant d'interpretació d'intencions en què entren en joc el coneixement compartit entre emissor i receptor i tots aquells elements contextuals i cotextuals que permeten anar més enllà del significat del text i interpretar-ne el sentit. Si fins fa relativament poc la comunicació oral era sempre de caràcter síncron, les tecnologies de la informació i la comunicació han ampliat les possibilitats de la comunicació asíncrona i han obert l'accés, des de l'escola, a entorns comunicatius de caràcter públic. L'escola pot i ha d'incorporar un ventall ampli de pràctiques discursives pròpies de diferents àmbits que siguin significatives per a l'alumnat i que tractin temes de rellevància social.

produir textos orals i multimodals amb fluidesa, coherencia, cohesio i un registre adequat, tenint en compte les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals amb una actitud cooperativa i respectuosa, tant per construir coneixement i establir vincles personals com per intervenir de manera activa i informada en diferents contextos socials. El desenvolupament de la competència comunicativa de l'alumnat passa necessàriament per l'atenció als usos orals, que han de ser tant vehicle d'aprenentatge com objecte de coneixement. Les classes de llengua i literatura han d'oferir contextos diversificats i significatius on l'alumnat pugui prendre la paraula i dialogar en converses pedagògicament orientades, i estimular la construcció de coneixements que facin possible la reflexió sobre els usos tant formals com informals, tant espontanis com planificats. La interacció oral requereix conèixer les estratègies per prendre i cedir la paraula, desplegar actituds d'escolta activa, expressar-se amb fluïdesa, claredat i amb el to i registre adequats, així com posar en pràctica estratègies de cortesia lingüística i de cooperació conversacional. La producció oral de caràcter formal, monologada o dialogada, ofereix marge per a la planificació i comparteix, per tant, estratègies amb el procés d'escriptura. Tenint en compte la situació comunicativa, amb el seu major o menor grau de formalitat, la relació entre els interlocutors, el propòsit comunicatiu i el canal, els gèneres discursius —motlles en què han cristal·litzat les pràctiques comunicatives pròpies dels diferents àmbits— ofereixen pautes per estructurar el discurs i adequar-ne el registre i el comportament no verbal. Les tecnologies de la informació i la comunicació faciliten nous formats per a la comunicació oral multimodal, tant síncrona com asíncrona, i afavoreixen també el registre de les aportacions orals de l'alumnat per a la seva difusió en contextos reals i la seva posterior anàlisi, revisió i avaluació (autoavaluació i coavaluació). Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica:

comprendre, interpretar i valorar textos escrits, amb sentit critic i diferents proposits de lectura, reconeixent el sentit global i les idees principals i secundàries, identificant la intenció de l'emissor, reflexionant sobre el contingut i la forma i avaluant-ne la qualitat i la fiabilitat, per donar resposta a necessitats i interessos comunicatius diversos i per construir coneixement. Desenvolupar la competència lectora implica incidir en la motivació, el compromís, les pràctiques de lectura i el coneixement i ús de les estratègies que s'han d'aplicar abans, durant i després de l'acte lector, a fi que l'alumnat esdevingui lector competent, autònom i crític davant tot tipus de textos, sàpiga avaluar-ne la qualitat i la fiabilitat i hi trobi resposta a diferents propòsits de lectura en tots els àmbits de la seva vida. Comprendre un text implica captar-ne el sentit global i la informació més rellevant en funció del propòsit de lectura, integrar la informació explícita i fer les inferències necessàries que permetin reconstruir la relació entre les seves parts, formular hipòtesis sobre la intenció comunicativa que subjau als textos, i reflexionar sobre la seva forma i contingut. Per això, convé acompanyar els processos lectors de l'alumnat de manera acurada a l'aula, tenint en compte, a més, que l'alfabetització del segle XXI passa necessàriament per l'ensenyament de la lectura dels hipertextos d'internet. Les classes de llengua han de diversificar els àmbits als quals pertanyen els textos escrits i crear contextos significatius per al treball amb aquests, buscant la gradació i la complementarietat en la complexitat dels textos (extensió, estructura, llenguatge, tema, etc.) i les tasques proposades. És imprescindible aquí el treball coordinat amb altres matèries del currículum, atesa l'especificitat dels gèneres discursius associats a cada àrea de coneixement, així com amb les altres llengües curriculars. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica:

produir textos escrits i multimodals coherents, cohesionats, adequats i correctes, atenent a les convencions pròpies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i per donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes. Saber escriure avui significa saber fer-ho en diferents suports i formats, molts d'ells de caràcter hipertextual i multimodal, i requereix el coneixement i l'apropiació dels models en què han cristal·litzat les pràctiques comunicatives escrites pròpies dels diferents àmbits d'ús: els gèneres discursius. Per això, l'ensenyament-aprenentatge de l'escriptura reclama una intervenció acurada i sostinguda a l'aula. L'elaboració d'un text escrit és fruit, fins i tot en les seves formes més espontànies, d'un procés que té almenys quatre moments: la planificació —determinació de l'objectiu comunicatiu i del destinatari, i anàlisi de la situació comunicativa, a més de la lectura i l'anàlisi de models—, la textualització, la revisió —que pot ser autònoma però també compartida amb altres estudiants o guiada pel professorat— i l'edició del text final. En l'àmbit educatiu, es posarà l'èmfasi en els usos de l'escriptura per a la presa d'apunts, esquemes, mapes conceptuals o resums, i en l'elaboració de textos de caràcter acadèmic.

seleccionar i contrastar informacio procedent de diferents fonts de manera progressivament autònoma, avaluant-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i integrar-la i transformar-la en coneixement, per comunicar-la des d'un punt de vista crític i personal, alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual. L'accés a la informació no garanteix per si mateix el coneixement, entès com a principi estructurador de la societat moderna i eina essencial per fer front als reptes del segle XXI. Per això, és imprescindible que l'alumnat adquireixi habilitats i destreses per transformar la informació en coneixement, reconeixent quan es necessita, on buscar-la, com gestionar-la, avaluar-la i comunicar-la, adoptant un punt de vista crític i personal, i evidenciant una actitud ètica i responsable tant amb la propietat intel·lectual com amb la identitat digital. S'ha de procurar que l'alumnat, individualment o de manera col·lectiva, consulti fonts d'informació diverses, fiables i segures en contextos socials o acadèmics per a la realització de treballs o projectes de recerca, ja sigui sobre temes del currículum o entorn a aspectes importants de l'actualitat social, científica o cultural. Aquests processos de recerca han de tendir a l'abordatge progressivament autònom de la seva planificació i del respecte a les convencions establertes en la presentació de les produccions pròpies amb què es divulga el coneixement adquirit: organització en epígrafs; procediments de cita, notes, bibliografia i webgrafia; combinació ajustada de diferents codis comunicatius en els missatges multimodals, etc. També és imprescindible el desenvolupament de la creativitat i l'adequació al context en la difusió del nou aprenentatge.

seleccionar i llegir de manera progressivament autonoma obres diverses com a font de plaer i coneixement, configurant un itinerari lector que evolucioni en diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències de lectura, per construir la pròpia identitat lectora i per gaudir de la dimensió social de la lectura. Desenvolupar aquesta competència implica recórrer un camí de progrés planificat que passa per dedicar un temps periòdic i constant de lectura individual, acompanyat d'estratègies i suports adequats per configurar l'autonomia i la identitat lectora, que es desenvoluparà al llarg de tota la vida. És essencial configurar un corpus de textos adequat, format per obres de qualitat que possibilitin tant la lectura autònoma com l'enriquiment de l'experiència personal de lectura, i que inclogui el contacte amb formes literàries actuals impreses i digitals, així com amb pràctiques culturals emergents. Al mateix temps, és recomanable treballar per configurar una comunitat de lectors amb referents compartits; establir estratègies que ajudin cada lector a seleccionar els textos del seu interès, apropiar-se'n i compartir la seva experiència personal de lectura, i crear contextos on apareguin motius per llegir que parteixin de reptes d'investigació sobre les obres i que proposin maneres de vincular afectivament els lectors amb els textos. A mesura que la competència es consolidi, serà possible reduir progressivament l'acompanyament docent i establir relacions entre lectures més o menys complexes, així com entre formes de lectura pròpies de la modalitat autònoma i de la modalitat guiada.. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica:

llegir, interpretar i valorar obres o fragments literaris del patrimoni nacional i universal, utilitzant un metalenguatge específic i mobilitzant l'experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals que permeten establir vincles entre textos diversos i amb altres manifestacions artístiques, per conformar un mapa cultural, per ampliar les possibilitats de gaudi de la literatura i per crear textos amb intenció literària.

mobilitzar el coneixement sobre l'estructura de la llengua i els seus usos i reflexionar de manera progressivament autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives, amb la terminologia adequada, per desenvolupar la consciència lingüística, per ampliar el repertori comunicatiu i per millorar les habilitats tant de producció oral i escrita com de comprensió i interpretació crítica. L'estudi sistemàtic de la llengua, perquè sigui útil, ha de promoure, d'una banda, la competència metalingüística de l'alumnat, és a dir, la seva capacitat de raonament, argumentació, observació i anàlisi i, d'una altra banda, ha d'estar vinculat als usos reals propis dels parlants, mitjançant textos orals, escrits i multimodals contextualitzats. La reflexió metalingüística ha de partir del coneixement intuïtiu dels alumnes com a usuaris de la llengua i establir ponts amb el coneixement sistemàtic des de ben petits, primer amb un llenguatge comú, més proper a la realitat de l'escolar, per després anar introduint de manera progressiva la terminologia específica. A més, ha d'integrar els nivells fonètic-fonològic, morfosintàctic, semàntic i pragmàtic en l'estudi de les formes lingüístiques. Es tracta, per tant, d'abordar l'aprenentatge de la gramàtica com un procés sostingut al llarg de l'etapa, en què el rellevant no és tant l'aprenentatge de taxonomies, sinó la reflexió entorn del sistema lingüístic i la formulació inductiva —i, per tant, provisional— de conclusions sobre aquest. Per això cal partir de l'observació del significat i la funció que les formes lingüístiques adquireixen en el discurs, per arribar a la generalització i sistematització a partir de l'observació d'enunciats, el contrast entre oracions, la formulació d'hipòtesis i regles, l'ús de contraexemples o la connexió amb altres fenòmens lingüístics. En definitiva, es pretén estimular la reflexió metalingüística i interlingüística perquè l'alumnat pugui pensar i parlar sobre la llengua de manera que aquest coneixement es tradueixi en una millora de les produccions pròpies i en una millor comprensió i interpretació crítica de les produccions alienes.. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica:

posar les propies practiques comunicatives al servei de la convivencia democratica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, utilitzant un llenguatge no discriminatori i erradicant els abusos de poder a través de la paraula, per afavorir un ús no només eficaç sinó també ètic i democràtic del llenguatge. Adquirir aquesta competència implica no només que els estudiants siguin eficaços a l'hora de comunicar-se, sinó que posin les paraules al servei d'uns objectius que no oblidin la ineludible dimensió ètica de la comunicació. En l'àmbit de la comunicació personal, l'educació lingüística ha d'ajudar a forjar relacions interpersonals basades en l'empatia i el respecte, oferint eines per a l'escolta activa, la comunicació assertiva, la deliberació argumentada i la resolució dialogada dels conflictes. Erradicar els usos discriminadors i manipuladors del llenguatge, així com els abusos de poder a través de la paraula, és un imperatiu ètic.