Llengua Castellana i Literatura en 4.º ESO · Cataluña
Currículo LOMLOE oficial de Cataluña para esta materia y curso: 10 competencias, 23 criterios y 40 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 10 competencias específicas
- 23 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Cataluña para Llengua Castellana i Literatura en 4.º ESO.
Contexto de 4.º ESO
Curso terminal de la etapa obligatoria con itinerarios diferenciados (académico y aplicado en algunas materias). Marca la frontera entre quienes seguirán a Bachillerato y quienes optarán por FP o el mundo laboral.
Retos típicos en 4.º ESO:
- Itinerarios diferenciados (Matemáticas A/B, materias optativas) que exigen rúbricas diferenciadas.
- Decisión vocacional crítica del alumnado.
- Coordinación con orientación para titulación y orientación post-ESO.
- Preparación implícita para Bachillerato (sin que sea EBAU aún).
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Cataluña además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Cataluña
En Cataluña rige actualmente Decret 175/2022, de 27 de setembre, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en dogc.gencat.cat.
Particularidades de Cataluña
Lengua cooficial: Catalán. Junto a Lengua Castellana, en Cataluña hay una materia paralela de la lengua cooficial con currículo propio.
En Catalunya el catalán es lengua vehicular y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio. El currículo también recoge Aranés en el Valle de Arán.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Llengua Castellana i Literatura. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
Descriure i valorar la diversitat lingüística i cultural a partir del reconeixement de les llengües de l'alumnat i la realitat plurilingüe i pluricultural, per afa orir la transferència lingüística, identificar i rebut ar estereotips i pre udicis lingüístics, i valorar aquesta diversitat com a font de riquesa cultural
Ver descripción detallada del decreto
Es parteix de la idea que aprendre llengües és, sobretot, aprendre a comunicar-se amb altres persones, a prendre contacte amb realitats diverses i a assumir la pròpia expressió com a modalitat fonamental d'obertura als altres. En moltes de les nostres aules s'utilitzen llengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d'aprenentatge. Aquesta diversitat lingüística ha de servir per apropar l'alumnat a la realitat plurilingüe de Catalunya, d'Espanya i del món. En primer lloc, per ajudar l'alumnat a valorar la riquesa cultural que això suposa i a detectar i evitar els perjudicis lingüístics; en segon lloc, per anar prenent consciència sobre el funcionament de les llengües a partir de l'observació i comparació, inclosa una primera aproximació al coneixement de les llengües de signes. Aquesta competència se centra en l'ús de la llengua catalana i de la llengua castellana en una realitat plurilingüe com és Catalunya. Per entendre per què és necessari aquest ús, un alumne o una alumna d'aquest territori ha de tenir la informació suficient per conèixer críticament la realitat social d'ambdues llengües en els diversos territoris on es parlen. El català és la llengua vehicular de referència dels centres educatius de Catalunya per la qual cosa cal contribuir en la consciència de pertinença lingüística de l'alumnat i potenciar el seu ús. La competència planteja la necessitat que l'alumnat adquireixi habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l'entesa entre les persones basades en els usos socials de les llengües en contextos multilingües.
Comprendre i interpretar textos orals i multimodals recollint el sentit general i la informació m s relle ant, la se a forma i el seu contingut, per construir coneixement, formar se opinió i eixamplar les possibilitats de gaudi i lleure
Ver descripción detallada del decreto
La comprensió i interpretació de missatges orals requereix destreses específiques que han de ser també objecte d'ensenyament i aprenentatge: des de les més bàsiques (anticipar el contingut, retenir informació rellevant en funció del propi objectiu, distingir entre fets i opinions o captar el sentit global i la relació entre les parts del discurs) a les més avançades (identificar la intenció de l'emissor, analitzar procediments retòrics, detectar fal·làcies argumentatives o valorar la fiabilitat, la forma i el contingut del text). En l'àmbit social, el desenvolupament escolar de les habilitats d'interpretació de missatges orals ha de tenir en compte la profusió de textos de caràcter multimodal que reclamen una específica alfabetització audiovisual i mediàtica per fer front als riscos de manipulació i desinformació.
Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats, atenent les con encions pròpies dels diferents gèneres discursius i participar en interaccions orals ariades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments i conceptes, construir coneixement i establir incles personals
Comprendre, interpretar i analitzar, amb sentit crític i diferents prop sits de lectura, textos escrits i multimodals reconeixent ne el sentit global i les idees principals i secundàries, identificant ne la intenció de l'emissor, reflexionant ne sobre el contingut i la forma i avaluar ne la qualitat i fiabilitat, per tal de construir coneixement i donar resposta a necessitats i interessos comunicatius diversos
Ver descripción detallada del decreto
Es fa aquí imprescindible el treball coordinat amb altres matèries de currículum, donada l'especificitat dels gèneres discursius associats a cada àmbit de coneixement, així com amb les altres llengües curriculars.
Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència, cohesió, aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, re visió, correcció i edició, amb regulació dels iguals i autoregulació progressi ament aut noma i atenent les con encions pròpies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicati es concretes
Ver descripción detallada del decreto
La composició del text escrit ha d'atendre tant a la selecció i organització de la informació (coherència), la relació entre les seves parts i les seves marques lingüístiques (cohesió), l'elecció del registre (adequació), com a la correcció gramatical i ortogràfica i l'adequació lèxica. Requereix també adoptar decisions sobre el to de l'escrit, la inscripció de les persones (emissor i destinataris) en el discurs, i el llenguatge i estil, de manera que la vinculació entre la reflexió explícita sobre el funcionament de la llengua i la seva projecció en els usos és inseparable.
Cercar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts de manera progressi ament aut noma, a aluant ne la fiabilitat i pertinència en funció dels ob ectius de lectura i e itant els riscos de manipulació i desinformació, i integrar la i transformar la en coneixement, per comunicar la, adoptant un punt de ista crític, personal i respectuós amb la propietat intel lectual
Ver descripción detallada del decreto
La biblioteca escolar, entesa com un espai creatiu d'aprenentatge, serà l'entorn ideal per a l'assoliment d'aquesta competència.
Seleccionar i llegir de manera aut noma obres diverses com a font de plaer i coneixement, configurant un itinerari lector que s'enriqueixi progressi ament pel que fa a diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències de lectura, per construir la pròpia identitat lectora i gaudir de la dimensió social de la lectura
Llegir, interpretar i valorar obres o fragments literaris del patrimoni propi i uni ersal, utilitzant un metallenguatge específic i mobilit ant l'experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals, per establir incles entre textos diversos que permetin conformar un mapa cultural, eixamplar les possibilitats de gaudir de la literatura i crear textos d'intenció literària
Ver descripción detallada del decreto
En primer lloc, la lectura guiada i compartida a l'aula d'obres que es consideren recomanables i que permetin, amb la mediació docent, no només el seu gaudi sinó també l'apropiació dels seus elements rellevants. En segon lloc, la inscripció d'aquestes obres en itineraris temàtics o de gènere, integrats per textos literaris i no literaris de diferents èpoques i contextos, la lectura comparada que atengui l'evolució dels temes, tòpics i formes estètiques i ajudi a establir vincles entre l'horitzó de producció i l'horitzó actual de recepció. És important que aquesta lectura comparada inicial prioritzi obres de la literatura catalana en contrast amb obres de la literatura castellana, seleccionades de manera conjunta entre els docents d'aquestes matèries en funció de gèneres, temes i tòpics compartits. En l'anàlisi de les obres, és imprescindible la coordinació d'ambdós docents. Aquesta competència ha de facilitar el trànsit des d'una lectura identificativa o argumental de les obres a una altra que propiciï un gaudi més conscient i elaborat i que obri les portes a textos inicialment allunyats de l'experiència immediata de l'alumnat. Per a això és necessari desenvolupar habilitats d'interpretació que afavoreixin l'accés a obres cada vegada més complexes, la verbalització de judicis de valor cada vegada més argumentats i la construcció d'un mapa cultural que conjugui els horitzons propers amb els europeus i universals, i les obres literàries amb altres manifestacions artístiques. Constatar la pervivència d'universals temàtics i formals que travessen èpoques i contextos culturals implica privilegiar un enfocament intertextual. Dos són els eixos proposats per al desenvolupament d'aquesta competència.
Mobilit ar el coneixement sobre l'estructura de la llengua i els seus usos i reflexionar de manera progressi ament aut noma sobre les eleccions lingüístiques i discursi es, amb la terminologia adequada, per desenvolupar la consciència lingüística, augmentar el repertori comunicatiu i millorar les destreses tant de producció oral i escrita com de recepció crítica
Ver descripción detallada del decreto
En definitiva, es pretén estimular la reflexió metalingüística i interlingüística perquè els estudiants puguin pensar i parlar sobre la llengua de manera que aquest coneixement reverteixi en una millora de les produccions pròpies i en una millor comprensió i interpretació crítica de les produccions dels altres.
Posar al ser ei de la con i ència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, les pròpies pràctiques comunicati es, utilitzant un llenguatge no discriminatori i desterrant els abusos de poder a través de la paraula, per afa orir un s eficaç, ètic i democràtic del llenguatge
Ver descripción detallada del decreto
En l'àmbit de la comunicació personal, l'educació lingüística ha d'ajudar a establir relacions interpersonals basades en l'empatia i el respecte, facilitant eines per a l'escolta activa, la comunicació assertiva, la deliberació argumentada i la resolució dialogada dels conflictes. Erradicar els usos discriminatoris i manipuladors del llenguatge, així com els abusos de poder a través de la paraula és un imperatiu ètic. En els àmbits educatiu, social i professional, l'educació lingüística ha de capacitar per prendre la paraula en l'exercici d'una ciutadania activa i compromesa en la construcció de societats més equitatives, més democràtiques i més responsables amb relació als grans desafiaments que com a humanitat tenim plantejats: la sostenibilitat del planeta, les infinites violències, les creixents desigualtats, en línia amb del que plantegen els objectius de desenvolupament sostenible.
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
-
1.1
Reconèixer i valorar la llengua catalana i la llengua castellana i llurs varietats dialectals, diferenciant-ne els trets sociolectals i de registre, a partir de l’explicació del seu origen o el seu desenvolupament històric i sociolingüístic, i contrastant aspectes lingüístics i discursius en manifestacions orals, escrites i multimodals.
-
1.2
Identificar i qüestionar prejudicis i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de la indagació i la reflexió sobre els drets lingüístics individuals i col·lectius, així com la reflexió sobre fenòmens de contacte entre llengües.
-
2.1
Comprendre el sentit global, l’estructura, la informació més rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor, de textos orals i multimodals de certa complexitat de diferents àmbits, analitzant la interacció entre els diferents codis.
-
2.2
Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals de certa complexitat, avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.
-
3.1
Realitzar exposicions i argumentacions orals d’una certa extensió i complexitat amb diferents graus de planificació sobre temes d’interès personal, social, educatiu i professional ajustant-se a les convencions pròpies dels diversos gèneres discursius, amb fluïdesa, coherència i el registre adequat en diferents suports, utilitzant de manera eficaç recursos verbals i no verbals.
-
3.2
Participar de manera activa i adequada en interaccions orals informals, en el treball en equip i en situacions orals formals de caràcter dialogat, amb actituds d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística.
-
4.1
Comprendre i interpretar el sentit global, l’estructura, la informació més rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals de certa complexitat, que responguin a diferents propòsits de lectura, realitzant-ne les inferències necessàries.
-
4.2
Valorar críticament el contingut i la forma de textos escrits i multimodals de certa complexitat avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.
-
5.1
Planificar la redacció d’escrits i multimodals, de certa extensió i complexitat, atesa la situació comunicativa, destinatari, propòsit i canal; redactar esborranys i revisar-los amb ajuda del diàleg entre iguals i instruments de consulta, i presentar un text final coherent, cohesionat i amb el registre adequat.
-
5.2
Incorporar procediments per enriquir els textos tenint en compte aspectes discursius, lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical.
-
6.1
Aplicar estratègies de cerca d’informació (localització, selecció i contrast), en diferents fonts, incloses les digitals, calibrant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura, sobre temes d’interès acadèmic, personal, ecològic i social, de forma autònoma, a la xarxa i a la biblioteca, valorant críticament el resultat de la cerca.
-
6.2
Elaborar treballs d’investigació i comunicar de forma creativa i respectant els drets de la propietat intel·lectual, els resultats d’un procés d’investigació , individual o grupal, organitzant la informació, integrant-la en esquemes propis i reelaborant-la, i adoptant un punt de vista crític i respectuós amb els principis de propietat intel·lectual, sobre temes d’interès acadèmic, personal, ecològic i social, que incloguin els objectius de desenvolupament sostenible.
-
6.3
Adoptar hàbits d’ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació.
-
7.1
Llegir de manera autònoma textos i obres seleccionats en funció dels propis gustos, interessos i necessitats, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural explicant els criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i l’experiència de lectura.
-
7.2
Compartir l’experiència de lectura en suports diversos, tot relacionant el sentit de l’obra amb la pròpia experiència biogràfica, lectora i cultural.
-
8.1
Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra, i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric, atesa la configuració i evolució dels gèneres i subgèneres literaris.
-
8.2
Establir, de manera progressivament autònoma, vincles argumentats entre els textos llegits i altres textos escrits, orals o multimodals i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge i valors ètics i estètics, mostrant la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.
-
8.3
Crear textos personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’utilitzin les convencions formals dels diversos gèneres i estils literaris.
-
9.1
Revisar els textos propis de manera progressivament autònoma i fer propostes de millora argumentant els canvis a partir de la reflexió metalingüística amb el metallenguatge específic, i identificar i esmenar alguns problemes de comprensió i producció de textos utilitzant els coneixements explícits sobre la llengua i el seu ús.
-
9.2
Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i el metallenguatge específic.
-
9.3
Formular generalitzacions sobre alguns aspectes del funcionament de la llengua a partir de l’experimentació, comparació i transformació d’enunciats, així com de la formulació d’hipòtesis i la cerca d’exemples, utilitzant el metallenguatge específic i consultant de manera progressivament autònoma diccionaris, manuals i gramàtiques.
-
10.1
Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals de la comunicació.
-
10.2
Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la cerca de consensos, tant en l’àmbit personal com educatiu i social.
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Saberes básicos del decreto
6 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Anàlisi de la pròpia biografia lingüística i de la diversitat lingüística del centre i de la localitat
-
1.2
Anàlisi del desenvolupament sociohistòric de les llengües d’Espanya, amb especial atenció a la llengua catalana, per a la comprensió de la realitat plurilingüe i pluricultural
-
1.3
Desenvolupament de la reflexió interlingüística en el context de la matèria
-
1.4
Comparació i contrastació dels trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres que permetin la comprensió de la realitat plurilingüe i pluricultural i el respecte a aquesta diversitat
-
1.5
Exploració i qüestionament de prejudicis i estereotips lingüístics, especialment en els fenòmens de contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències; diglòssia lingüística i diglòssia dialectal, que permetin la comprensió de la realitat plurilingüe i pluricultural i el respecte a aquesta diversitat
-
1.6
Indagació entorn dels drets lingüístics i la seva expressió en lleis i declaracions institucionals
Saberes básicos del decreto
11 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Context: components de fet comunicatiu: Anàlisi dels components de fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació, en situacions d’aula, de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació
-
2.2
Els gèneres discursius: Detecció, anàlisi i ús de gèneres discursius de l’àmbit personal (conversa, amb especial atenció als actes de parla que amenacen la imatge de l’interlocutor (la discrepància, la queixa, l’ordre, la reprovació); educatiu de caràcter expositiu i argumentatiu, d’acord amb les propietats textuals (adequació, coherència, cohesió i correcció), i social, parant especial atenció a les xarxes socials i mitjans de comunicació; respecte a l’etiqueta digital; avaluació de riscos de desinformació, manipulació i vulneració de la privacitat a la xarxa. Anàlisi de la imatge i elements paratextuals dels textos icònics, verbals i multimodals
-
2.3
Processos: Interacció oral i escrita de caràcter informal. Prendre i deixar la paraula. Cooperació conversacional i cortesia lingüística. Escolta activa, assertivitat i resolució dialogada dels conflictes, en el context de l’aula, de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació, incloses les xarxes, i en les activitats acadèmiques
-
2.4
Processos: Comprensió del sentit global del text oral i relació entre les seves parts, selecció i retenció de la informació rellevant. La intenció de l’emissor. Detecció d’usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. Valoració de la forma i el contingut del text, en el context de l’aula, de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació, incloses les xarxes, i en les activitats acadèmiques
-
2.5
Processos: Planificació i recerca d’informació, textualització i revisió en la producció oral formal Adequació a l’audiència i al temps d’exposició. Detecció i utilització d’elements no verbals. Anàlisi i ús dels trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal, amb especial atenció a la deliberació oral argumentada, en el context de l’aula, de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació, incloses les xarxes, i en les activitats acadèmiques
-
2.6
Processos: Comprensió del sentit global del text escrit i relació entre les parts. La intenció de l’emissor. Detecció i rebuig d’usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic Valoració de la forma i el contingut del text, en el context de l’aula, de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació, incloses les xarxes, i en les activitats acadèmiques
-
2.7
Processos: Planificació, redacció, revisió i edició en diferents suports de textos escrits. Usos de l’escriptura per a l’organització del pensament: presa de notes, esquemes, mapes conceptuals, definicions, resums, etc., en el context de l’aula, de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació, incloses les xarxes, i en les activitats acadèmiques
-
2.8
Processos: Cerca i selecció de la informació amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual. Utilització de plataformes virtuals per a la realització de projectes escolars
-
2.9
Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics: Reconeixement, anàlisi i ús discursiu, en el context de l’aula, de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació, incloses les xarxes, i en les activitats acadèmiques, dels elements lingüístics amb especial atenció a l’expressió de la subjectivitat en textos de caràcter expositiu i argumentatiu; la identificació i ús de les variacions de les formes díctiques (fórmules de confiança i cortesia) en relació amb situacions de comunicació diverses; recursos lingüístics per adequar el registre a la situació de comunicació; procediments explicatius bàsics: l’aposició i les oracions de relatiu; mecanismes de cohesió: connectors textuals distributius, d’ordre, contrast, explicació, causa, conseqüència, condició i hipòtesi; mecanismes de referència interna, gramaticals i lèxics (nominalitzacions i hiperònims de significat abstracte); coherència de les formes verbals en els textos; correlació temporal en la coordinació i subordinació d’oracions, i en el discurs relatat
-
2.10
Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics: Correcció lingüística i revisió ortogràfica i gramatical dels textos. Ús de diccionaris, manuals de consulta i de correctors ortogràfics en suport analògic o digital per a la correcció i millora dels textos
-
2.11
Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics: Ús dels signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit, la seva relació amb el significat
Saberes básicos del decreto
23 saberes básicos en este bloque
-
3.1
Lectura autònoma: Implicació en la lectura de manera progressivament autònoma i reflexió sobre els textos llegits i sobre la pròpia pràctica de lectura
-
3.2
Lectura autònoma: Selecció, de manera progressivament autònoma, d’obres variades que incloguin autores i autors a partir de la utilització autònoma de la biblioteca escolar i pública disponible
-
3.3
Lectura autònoma: Participació activa en actes culturals vinculats al circuit literari i lector
-
3.4
Lectura autònoma: Aplicació d’estratègies de presa de consciència i verbalització dels propis gustos i identitat lectora en l’àmbit personal i social (lectures compartides)
-
3.5
Lectura autònoma: Expressió de l’experiència lectora i de diferents formes d’apropiació i recreació dels textos llegits, en el context personal i social (converses a l’aula)
-
3.6
Lectura autònoma: Aplicació d’estratègies de mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural que permetin establir vincles de manera argumentada entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat, així com amb altres textos i manifestacions artístiques
-
3.7
Lectura autònoma: Aplicació d’estratègies per a la recomanació de les lectures en suports variats o bé oralment entre iguals, emmarcant de manera bàsica les obres en els gèneres i subgèneres literaris
-
3.8
Lectura guiada: Lectura d’obres rellevants del patrimoni literari nacional i universal i de la literatura actual inscrites en itineraris temàtics o de gènere, que incloguin la presència d’autores i autors, en el context de l’aula i de l’entorn proper, i que permetin fer la transferència a altres situacions de caràcter literari i cultural amb vincles amb la pròpia vida. Gèneres: novel·la, narració breu, teatre, poesia, etc. Temes: amor, amistat, mort, viatge, etc Tòpics: carpe diem, tempus fugit, locus amoenus, captatio benevolentiae, ubi sunt, etc
-
3.9
Lectura guiada: Aplicació d’estratègies de construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions, converses literàries, clubs de lectura i canals de difusió com revistes, blogs o clips audiovisuals
-
3.10
Lectura guiada: Relació i contrast entre els elements constitutius del gènere literari i la construcció del sentit de l’obra. Anàlisi dels efectes dels seus recursos expressius en la recepció
-
3.11
Lectura guiada: Aplicació d’estratègies d’utilització d’informació sociohistòrica, cultural i artística bàsica que permetin construir la interpretació de les obres literàries
-
3.12
Lectura guiada: Relació i comparació dels textos llegits amb altres textos orals, escrits o multimodals, amb altres manifestacions artístiques i amb les noves formes de ficció en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura
-
3.13
Lectura guiada: Aplicació d’estratègies per interpretar obres i fragments literaris a partir de la integració dels diferents aspectes analitzats i atenent els valors culturals, ètics i estètics presents en els textos, així com la lectura amb perspectiva de gènere
-
3.14
Lectura guiada: Indagació al voltant de les obres llegides que promoguin l’interès per construir la interpretació de les obres i establir connexions entre textos
-
3.15
Lectura guiada: Lectura expressiva, dramatització i recitació dels textos atenent als processos de comprensió, apropiació i oralització implicats
-
3.16
Lectura guiada: Creació de textos a partir de l’apropiació de les convencions del llenguatge literari i en referència a models donats (imitació, transformació, continuació, etc.) en el context de l’expressió dels sentiments, emocions i experiències pròpies eflexió sobre la llengua
-
3.17
Lectura guiada: Aplicació d’estratègies per a la construcció guiada de conclusions pròpies sobre el sistema lingüístic. Observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives Experimentació amb estructures, formulació d’hipòtesis, contraexemples, generalitzacions i contrast entre llengües, utilitzant el metallenguatge específic, en el marc de la millora en la comprensió i producció dels textos orals, escrits i multimodals en situacions diverses, tant personals i socials com acadèmiques
-
3.18
Lectura guiada: Observació, contrast i anàlisi de les diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent a aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics, per a la millora en la comprensió i producció dels textos orals, escrits i multimodals en situacions diverses, tant personals i socials com acadèmiques
-
3.19
Lectura guiada: Comprensió, anàlisi i valoració de la llengua com a sistema i de les seves unitats bàsiques tenint en compte els diferents nivells: el so i sistema d’escriptura, les paraules (forma i significat), la seva organització en el discurs (ordre de les paraules, components de les oracions o connexió entre els significats), per a la millora en la comprensió i producció dels textos orals, escrits i multimodals en situacions diverses, tant personals i socials com acadèmiques
-
3.20
Lectura guiada: Distinció i reflexió entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple) i consolidació dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria, en situacions de comprensió i expressió de textos orals i escrits
-
3.21
Lectura guiada: Relació entre els esquemes semàntic i sintàctic de l’oració simple. Observació i transformació d’enunciats d’acord amb aquests esquemes i ús de la terminologia sintàctica necessària per fer comprensible els textos
-
3.22
Lectura guiada: Anàlisi i valoració dels procediments d’adquisició i formació de paraules. Reflexió sobre els canvis en el seu significat, les relacions semàntiques entre paraules i els seus valors denotatius i connotatius en funció del context i el propòsit comunicatiu, per a la comprensió i enriquiment dels textos
-
3.23
Lectura guiada: Aplicació d’estratègies d’ús progressivament autònom de diccionaris i manuals de gramàtica
Rúbrica recomendada para Llengua Castellana i Literatura
Una rúbrica equilibrada para Llengua Castellana i Literatura en 4.º ESO podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.
La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.
Errores frecuentes al evaluar Llengua Castellana i Literatura
Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Llengua Castellana i Literatura en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.
Evaluar solo la corrección ortográfica y dejar fuera comprensión lectora, expresión oral y reflexión metalingüística.
No diferenciar criterios de comprensión (recepción) de criterios de producción (expresión escrita y oral).
Olvidar la dimensión multilingüe y plurilingüe que la LOMLOE introduce explícitamente.
Usar el dictado tradicional como instrumento único cuando el criterio LOMLOE pide tareas comunicativas reales.
No reservar evaluación específica para la educación literaria (lectura de obras completas).
Ejemplo: cómo se evalúa un examen real
Un examen de Lengua puede combinar comentario de texto (comprensión + reflexión metalingüística), redacción argumentativa (expresión escrita) y exposición oral grabada (comunicación oral). Cada producción se vincula a 2-4 criterios y se evalúa por niveles, no por nota numérica directa.
En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 23 criterios, las 10 competencias específicas y los 40 saberes básicos de Llengua Castellana i Literatura en 4.º ESO para Cataluña. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Llengua Castellana i Literatura 4.º ESO en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Llengua Castellana i Literatura en 4.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Cataluña
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Llengua Castellana i Literatura en 4.º ESO
La misma materia y curso sin filtrar por CCAA
Corregir exámenes de Llengua Castellana i Literatura con IA
Cómo Corrigiendo.es evalúa esta materia
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes