Biología y Geología en 1.º ESO · Illes Balears
Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 6 competencias, 19 criterios y 38 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 6 competencias específicas
- 19 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Biología y Geología en 1.º ESO.
Contexto de 1.º ESO
Curso bisagra entre Primaria y la evaluación competencial completa. Recibe alumnado de procedencia muy heterogénea, lo que exige evaluación inicial diagnóstica documentada y plan de refuerzo proporcional.
Retos típicos en 1.º ESO:
- Alumnado que llega con niveles muy distintos de Primaria.
- Adaptación al sistema de criterios LOMLOE por primera vez.
- Necesidad de evaluación inicial sin penalizar (carácter diagnóstico).
- Importancia del seguimiento individualizado en el primer trimestre.
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Illes Balears
En Illes Balears rige actualmente Decret 32/2022, de 8 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.
Particularidades de Illes Balears
Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.
En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Biología y Geología. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
Interpretar i transmetre informació i dades científiques, argumentant sobre ells i utilitzant diferents formats, per analitzar conceptes i processos de les ciències biològiques i geològiques.
Identificar, localitzar i seleccionar informació, contrastant-ne la veracitat, organitzant-la i avaluant-la críticament per resoldre preguntes relacionades amb les ciències biològiques i geològiques.
Planificar i desenvolupar projectes de recerca, seguint els passos de les metodologies científiques i cooperant quan sigui necessari per indagar en aspectes relacionats amb les ciències geològiques i biològiques. Els mètodes científics són el sistema de treball utilitzat per donar una resposta rigorosa a qüestions i problemes relacionats amb la naturalesa i la societat. Aquests constitueixen el motor del nostre avançament social i econòmic, la qual cosa els converteix en un aprenentatge imprescindible per a la ciutadania del demà. Els processos que componen el treball científic cobren sentit quan són integrats dins un projecte relacionat amb la realitat dels alumnes o el seu entorn.
Utilitzar el raonament i el pensament computacional, analitzant críticament les respostes i solucions i reformulant el procediment, si fos necessari, per resoldre problemes o donar explicació a processos de la vida quotidiana relacionats amb la biologia i la geologia. Les ciències biològiques i geològiques són disciplines empíriques, però amb freqüència recorren al raonament lògic i la metodologia matemàtica per crear models, resoldre qüestions i problemes i validar els resultats o solucions obtingudes. Tant el plantejament d'hipòtesi, com la interpretació de dades i resultats, o el disseny experimental requereixen aplicar el pensament lògic formal. Així mateix, és freqüent que en determinades ciències empíriques; com la biologia molecular, l'evolució o la tectònica, s'obtenguin evidències indirectes de la realitat, que han d'interpretar-se segons la lògica per establir models d'un procés biològic o geològic. A més, determinats sabers bàsics de la matèria de Biologia i Geologia, com els recollits en els blocs «Genètica i evolució» i «Geologia», tenen en la resolució de problemes una estratègia didàctica preferent. Cal destacar que potenciar aquesta competència específica suposa desenvolupar en els alumnes destreses aplicables a diferents situacions de la vida. Per exemple, l'actitud crítica basada en gran part en el raonament a partir de dades o informació conegudes, constitueix un mecanisme de protecció contra les pseudociències o els sabers populars infundats.
Analitzar els efectes de determinades accions sobre el medi ambient i la salut, basant-se en els fonaments de les ciències biològiques i de la Terra, per promoure i adoptar hàbits que evitin o minimitzin els impactes mediambientals negatius, siguin compatibles amb un desenvolupament sostenible i permetin mantenir i millorar la salut individual i col·lectiva. El benestar, la salut i el desenvolupament econòmic de l'espècie humana se sustenten en recursos naturals, com el sòl fèrtil o l'aigua dolça, i en diferents grups d'éssers vius, com els insectes pol·linitzadors, els bacteris nitrificants i el plàncton marí, sense els quals algunes activitats essencials, com l'obtenció d'aliments, es veurien seriosament compromeses. Per desgràcia, els recursos naturals no sempre són renovables o s'utilitzen de tal manera que la seva taxa de consum supera amb escreix la seva taxa de renovació. A més, la destrucció d'hàbitats, l'alteració del clima global i la utilització de substàncies xenobiòtiques estan reduint la biodiversitat de manera que, en els últims 50 anys, han desaparegut dos terços de la fauna salvatge del planeta. Totes aquestes alteracions podrien posar en perill l'estabilitat de la societat humana tal com la coneixem. Afortunadament, determinades accions poden contribuir a millorar l'estat del medi ambient a curt i a llarg termini. Per altra banda, certes conductes pròpies dels països desenvolupats com el consumisme, el sedentarisme, la dieta amb alt contingut de greixos i sucres, les addiccions tecnològiques o els comportaments impulsius tenen greus conseqüències damunt la salut de la població. Per això, és també essencial que els alumnes coneguin el funcionament del seu propi cos, bandejant idees preconcebudes i estereotips sexistes, i comprenguin i argumentin, a la llum de les proves científiques, que el desenvolupament sostenible és un objectiu urgent i sinònim de benestar, salut i progrés econòmic de la societat. Això els ha de permetre qüestionar els hàbits propis i aliens, i millorar la qualitat de vida del nostre planeta segons el concepte «one health» (una sola salut): salut dels éssers humans, d'altres éssers vius i de l'entorn natura.
Analitzar els elements d'un paisatge concret valorant-los com a patrimoni natural i utilitzant coneixements sobre geologia i ciències de la Terra per explicar la seva història geològica, proposar accions encaminades a la seva protecció i identificar possibles riscs naturals. La xarxa d'espais naturals protegits tracta de preservar la diversitat del patrimoni natural que es reparteix per tota la biosfera, informant sobre la fragilitat d'aquests espais i sobre els danys que determinades accions humanes poden ocasionar-hi. Altrament, alguns fenòmens naturals ocorren amb molta més freqüència en zones concretes del planeta, estan associats a unes certes formes de relleu joves donen amb una certa periodicitat i són, per tant, predictibles amb major o menor marge d'error. Aquests fenòmens han de ser tinguts en compte en la construcció d'infraestructures i l'establiment d'assentaments humans. No obstant això, es coneixen nombrosos exemples de planificació urbana deficient en els quals no s'ha considerat la història geològica de la zona, la litologia del terreny, la climatologia o el relleu, i que han donat lloc a grans catàstrofes amb quantioses pèrdues tant econòmiques com humanes.
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
-
1.1
Analitzar conceptes i processos biològics i geològics interpretant informació en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, símbols, pàgines web, etc.), mantenint una actitud crítica i obtenint-ne conclusions fonamentades. Investigar i interpretar conceptes i processos biològics i geològics presentats en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, etc.). Mantenir una actitud crítica i obtenir conclusions fonamentades.
-
1.2
Facilitar la comprensió i anàlisi d'informació sobre processos biològics i geològics o treballs científics transmetent-la de manera clara i utilitzant la terminologia i el format adequats (models, gràfics, taules, vídeos, informes, diagrames, fórmules, esquemes, símbols, continguts digitals…). Explicar i raonar, en llenguatge oral i/o escrit, informació sobre processos biològics i geològics o sobre treballs científics de manera clara i comprensible. Utilitzar la terminologia i formats adequats (models, gràfics, taules, vídeos, informes, diagrames, fórmules, esquemes, símbols, continguts digitals, etc.) en la transmissió d'informació.
-
1.3
Analitzar i explicar fenòmens biològics i geològics representant-los mitjançant models i diagrames, utilitzant, quan sigui necessari, els passos del disseny d'enginyeria (identificació del problema, exploració, disseny, creació, avaluació i millora). Investigar i explicar fenòmens biològics i geològics representant-los mitjançant models o diagrames. Utilitzar, quan sigui necessari, les etapes de disseny en l'àmbit de l'enginyeria.
-
2.1
Resoldre qüestions sobre biologia i geologia localitzant, seleccionant i organitzant informació de distintes fonts i citant-les correctament.
-
2.2
Reconèixer la informació sobre temes biològics i geològics amb base científica, distingint-la de pseudociències, faules, teories conspiratòries i creences infundades, i mantenint-ne una actitud escèptica. Identificar informació científica sobre temes relacionats amb la biologia i la geologia. Distingir la informació científica fonamentada d'altres com dades pseudocientífiques, faules, teories conspiratòries o creences infundades. Mantenir una actitud escèptica envers la informació rebuda.
-
2.3
Valorar la contribució de la ciència a la societat i la tasca de les persones que s'hi dediquen amb independència de la seva ètnia, sexe o cultura, destacant i reconeixent el paper de les dones científiques i entenent la investigació com una tasca col·lectiva interdisciplinària en constant evolució. Valorar les aportacions de la ciència a la societat i la tasca de les persones que s'hi dediquen, independentment de la seva ètnia, sexe o cultura. Reconèixer i destacar el paper de les dones en la ciència al llarg de la història. Percebre la ciència i la investigació científica com una tasca col·lectiva, interdisciplinar i en constant evolució.
-
3.1
Plantejar preguntes i hipòtesis que puguin ser respostes o contrastades mitjançant mètodes científics i intentar realitzar prediccions sobre fenòmens biològics o geològics. Plantejar preguntes i hipòtesis sobre fenòmens biològics o geològics que puguin ser respostes o contrastades mitjançant mètodes científics. Realitzar prediccions sobre fenòmens biològics i geològics i comprovar-ne l'adequació.
-
3.2
Dissenyar l'experimentació, la presa de dades i l'anàlisi de fenòmens biològics i geològics de manera que permetin respondre a preguntes concretes i contrastar una hipòtesi plantejada.
-
3.3
Realitzar experiments i prendre dades quantitatives o qualitatives sobre fenòmens biològics i geològics utilitzant els instruments, eines o tècniques adequats amb correcció. Realitzar experiments que permetin entendre fenòmens biològics i geològics. Utilitzar els instruments, eines i tècniques adequats amb correcció. Recollir i organitzar correctament les dades, tant qualitatives com quantitatives, obtingudes durant l'experiment, de forma correcta i amb el format adequat. Realitzar prediccions i comprovar-ne l'adequació.
-
3.4
Interpretar els resultats obtinguts en un projecte de recerca utilitzant, quan sigui necessari, eines matemàtiques i tecnològiques.
-
3.5
Cooperar dins d'un projecte científic assumint responsablement una funció concreta, utilitzant espais virtuals quan sigui necessari, respectant la diversitat i la igualtat de gènere, i afavorint la inclusió. Treballar en equips col·laboratius per a la realització d'un projecte científic. Cooperar i implicar-se en el projecte. Assumir responsabilitats. Utilitzar eines digitals quan sigui necessari. Mostrar una actitud de respecte envers els companys d'equip (respectar la diversitat, igualtat de gènere i afavorir la inclusió).
-
4.1
Resoldre problemes o donar explicació a processos biològics o geològics utilitzant coneixements, dades i informació proporcionats pel docent, el raonament lògic, el pensament computacional o recursos digitals.
-
4.2
Analitzar críticament la solució a un problema sobre fenòmens biològics i geològics. Raonar críticament si la solució obtinguda a un problema és l'adequada i/o l'esperada.
-
5.1
Relacionar amb fonaments científics la preservació de la biodiversitat, la conservació del medi ambient, la protecció dels éssers vius de l'entorn, el desenvolupament sostenible i la qualitat de vida.
-
5.2
Proposar i adoptar hàbits sostenibles analitzant d'una manera crítica les activitats pròpies i alienes a partir dels propis raonaments, dels coneixements adquirits i de la informació disponible.
-
5.3
Proposar i adoptar hàbits saludables, analitzant les accions pròpies i alienes amb actitud crítica i a partir de fonaments fisiològics. Proposar i adoptar hàbits saludables a partir de fonaments fisiològics examinant les accions pròpies i alienes. Analitzar amb actitud crítica els hàbits propis i aliens implementant, si escau, millores.
-
6.1
Valorar la importància del paisatge com a patrimoni natural analitzant la fragilitat dels elements que el formen.
-
6.2
Interpretar el paisatge analitzant els elements que el componen i reflexionant sobre l'impacte ambiental i els riscos naturals derivats de determinades accions humanes. Interpretar el paisatge a partir de la identificació dels elements que el formen. Reflexionar sobre l'impacte ambiental i els riscos naturals derivats d'accions humanes.
-
6.3
Reflexionar sobre els riscos naturals mitjançant l'anàlisi dels elements del paisatge.
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Saberes básicos del decreto
9 saberes básicos en este bloque
-
1.1
El mètode científic. Hipòtesis, preguntes i conjectures: plantejament amb perspectiva científica
-
1.2
Fonts fidedignes de recerca d'informació científica. Reconeixement i ús
-
1.3
Estratègies per a la recerca d’informació, col·laboració entre companys i la comunicació de processos, resultats i idees científiques
-
1.4
L’experimentació i el treball de camp per donar resposta a qüestions científiques
-
1.5
Ús d’instruments i espais d’experimentació de manera adequada
-
1.6
Modelat com a mètode de representació i comprensió de processos o elements de la naturalesa
-
1.7
Mètodes d’observació i presa de dades de fenòmens naturals
-
1.8
Mètodes d’anàlisi de resultats: correlació i causalitat
-
1.9
La tasca científica i dels científics: algunes aportacions en els camps de la biologia i la geologia. El paper de la dona en la ciència
Saberes básicos del decreto
7 saberes básicos en este bloque
-
2.1
La Terra a l’Univers i al Sistema Solar
-
2.2
Estructura bàsica de la geosfera: escorça, mantell i nucli
-
2.3
Conceptes de geoelement, mineral i roca: relació entre ells, característiques i propietats
-
2.4
Estratègies de classificació de les roques: sedimentàries, metamòrfiques i ígnies. El cicle de les roques
-
2.5
Minerals i roques rellevants de l’entorn
-
2.6
Identificació de minerals i roques: ús de claus dicotòmiques
-
2.7
Usos de minerals i roques en la fabricació de materials i objectes quotidians
Saberes básicos del decreto
3 saberes básicos en este bloque
-
3.1
La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius
-
3.2
Classificació de les cèl·lules: procariota, animal i vegetal. Estructura bàsica i principals diferències entre elles
-
3.3
Preparació, observació i comparació de mostres microscòpiques
Saberes básicos del decreto
7 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Concepte d’ésser viu
-
4.2
Classificació dels éssers vius en cinc regnes. Característiques diferencials de cada regne
-
4.3
Sistema de classificació dins cadascun dels regnes: els principals grups taxonòmics
-
4.4
Concepte d’espècie
-
4.5
Espècies de l’entorn. Conceptes d’espècie: autòctona, endèmica, introduïda, invasora
-
4.6
Estratègies d’observació, mètodes d’identificació i classificació de les espècies (guies, claus dicotòmiques, eines digitals, etc.)
-
4.7
Els animals com a éssers que senten: semblances i diferències amb els ésser que no senten
Saberes básicos del decreto
12 saberes básicos en este bloque
-
5.1
Concepte d’ecosistema i components biòtics i abiòtics
-
5.2
Relacions que s’estableixen entre els components biòtics de l’ecosistema: intraespecífiques i interespecífiques
-
5.3
Ecosistemes de l’entorn
-
5.4
Concepte de biodiversitat. La importància de la conservació dels ecosistemes i la biodiversitat
-
5.5
Conceptes d’atmosfera i hidrosfera. Funcions. Procés de formació de l’atmosfera i la hidrosfera i el seu paper fonamental en l’aparició i l’evolució de la vida
-
5.6
Estructura de l’atmosfera
-
5.7
Interaccions entre l’atmosfera, hidrosfera, geosfera i biosfera. El seu paper en l’edafogènesi. Importància per a la vida
-
5.8
Contaminació atmosfèrica i canvi climàtic. Causes i conseqüències sobre els ecosistemes
-
5.9
Cicle de l’aigua. Escassetat i contaminació de l’aigua
-
5.10
Formació del sòl i modelatge del relleu. Intervenció de la geosfera, l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera. Funcions del sòl
-
5.11
La relació entre la salut mediambiental, humana i d’altres éssers vius: una sola salut
-
5.12
Hàbits sostenibles envers el medi ambient i la salut humana. Implantació d’un model de desenvolupament sostenible
Rúbrica recomendada para Biología y Geología
Una rúbrica equilibrada para Biología y Geología en 1.º ESO podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.
La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.
Errores frecuentes al evaluar Biología y Geología
Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Biología y Geología en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.
Premiar la memorización de nombres y categorías cuando el criterio LOMLOE pide razonamiento sobre procesos vivos.
Evaluar dibujos anatómicos solo por estética sin verificar comprensión funcional.
No reservar criterios para la dimensión socioambiental (cambio climático, salud, ecología).
Confundir el contenido (saberes) con el desempeño (criterio): preguntar "¿qué es la mitosis?" cuando el criterio pide "explicar y aplicar el papel de la mitosis en un caso concreto".
Olvidar la dimensión experimental y la práctica de laboratorio como criterios propios.
Ejemplo: cómo se evalúa un examen real
Un examen puede combinar preguntas de razonamiento (no de memoria), interpretación de imágenes anatómicas o gráficas geológicas y un caso aplicado sobre salud o medio ambiente. Cada parte evalúa criterios distintos.
En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 19 criterios, las 6 competencias específicas y los 38 saberes básicos de Biología y Geología en 1.º ESO para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Biología y Geología 1.º ESO en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Biología y Geología en 1.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Illes Balears
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Biología y Geología en 1.º ESO
La misma materia y curso sin filtrar por CCAA
Corregir exámenes de Biología y Geología con IA
Cómo Corrigiendo.es evalúa esta materia
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes