LOMLOE · Illes Balears

Dibujo Técnico II en 2.º Bachillerato · Illes Balears

Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 5 competencias, 15 criterios y 79 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.

5
Competencias específicas
15
Criterios de evaluación
79
Saberes básicos
Decreto
Vigente en CCAA
Apuntarme a la lista de espera
Actualizado el

Llévate el currículo a Excel o PDF

Disponible

Excel editable

6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.

  • Resumen materia/curso/CCAA
  • 5 competencias específicas
  • 15 criterios con peso editable
  • Saberes básicos por bloque
Descargar Excel
Disponible

PDF imprimible

Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.

  • Portada con materia/curso/CCAA
  • Decreto vigente citado
  • Tablas competenciales
  • Apto para programación didáctica
Descargar PDF

Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Dibujo Técnico II en 2.º Bachillerato.

Contexto de 2.º Bachillerato

Curso EBAU: los criterios LOMLOE se aplican en paralelo a la preparación de la prueba de acceso a la universidad. La rúbrica del departamento debe reflejar tanto el currículo oficial como las exigencias específicas del modelo EBAU de la CCAA.

Retos típicos en 2.º Bachillerato:

  • Compatibilizar evaluación LOMLOE competencial con preparación EBAU memorística.
  • Ritmo de avance del temario muy acotado por la fecha de EBAU.
  • Tensión entre profundidad y cobertura del temario.
  • Calibración fina con los modelos EBAU publicados de la CCAA.

Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".

Decreto vigente en Illes Balears

En Illes Balears rige actualmente Decret 33/2022, de 11 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para el Bachillerato dentro del marco del Real Decreto 243/2022 (Bachillerato).

Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.

Particularidades de Illes Balears

Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.

En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.

Competencias específicas

Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Dibujo Técnico II. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"

Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.

1
CE.1

Observar, analitzar i valorar la presència de la geometria en la naturalesa, l'entorn construït i l'art, identificant-ne les estructures geomètriques, elements i codis, amb una actitud proactiva d'apreciació i gaudi, per explicar-ne l'origen, funció i intencionalitat en diferents contextos i mitjans.

2
CE.2

Desenvolupar propostes gràfiques i de disseny, tant amb el dibuix a mà alçada com amb els materials propis del dibuix tècnic i elaborar traçats, composicions i transformacions geomètriques en el pla de manera intuïtiva i raonada, per incorporar aquests recursos tant en la transmissió i desenvolupament d'idees com en l'expressió de sentiments i emocions.

3
CE.3

Comprendre i interpretar l'espai i els objectes tridimensionals, analitzar i valorar la seva presència en les representacions artístiques, seleccionar i utilitzar el sistema de representació més adequat per aplicar-lo a la realització d'il·lustracions i projectes de disseny d'objectes i espais.

4
CE.4

Analitzar, definir formalment o visualitzar idees, aplicar-hi les normes fonamentals UNE i ISO per interpretar i representar objectes i espais, com també documentar projectes de disseny.

5
CE.5

Integrar i aprofitar les possibilitats que ofereixen les eines digitals, seleccionant i utilitzant programes i aplicacions específiques de dibuix vectorial 2D i de modelatge 3D per desenvolupar processos de creació artística personal o de disseny.

Criterios de evaluación

Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.

Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.

1
CE.1
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 1.1

    Identificar i explicar la presència de formes i relacions geomètriques en l'art i el disseny, en diferents èpoques i estils, comprenent el motiu o intencionalitat amb la qual s'han utilitzat.

  2. 1.2

    Localitzar la presència de mòduls i patrons geomètrics presents en els entorns natural, artístic i arquitectònic, argumentant la seva rellevància estètica i artística.

  3. 1.3

    Argumentar la necessitat de l'ús de la geometria en els diferents contextos artístics i històrics, considerant-ne la transcendència en els processos de disseny vinculats a la creació artística i el patrimoni. -

2
CE.2
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 2.1

    Dibuixar a mà alçada obres artístiques diverses, integrant les construccions geomètriques en l'expressió plàstica personal, amb destresa i precisió.

  2. 2.2

    Reproduir transformacions geomètriques com a igualtat, simetria, gir, translació i homotècia, aplicant les seves possibilitats compositives en la generació d'estructures modulars.

  3. 2.3

    Dissenyar formes creatives, amb tangències, enllaços i corbes còniques.

3
CE.3
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 3.1

    Dibuixar, en les perspectives isomètriques i cavallera, formes volumètriques incorporant-hi corbes.

  2. 3.2

    Dissenyar espais jovescenografies aplicant la perspectiva cònica, representant les llums i ombres dels objectes continguts i reflexionar sobre el procés realitzat i el resultat obtingut.

4
CE.4
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 4.1

    Projectar, de manera individual o en grup, un disseny senzill, comunicar de manera clara i inequívoca la seva forma i dimensions mitjançant l'ús de la normalització i aplicar estratègies i destreses que agilitin el treball col·laboratiu.

  2. 4.2

    Utilitzar les normes UNE i ISO en el procés d'acotació de peces, incloent en la seva representació les seccions i trencaments.

  3. 4.3

    Representar de manera normalitzada croquis o projectes, utilitzant les normes UNE i ISO amb rigor i comunicant de manera clara les dimensions d'objectes i espais.

  4. 4.4

    Documentar de manera normalitzada projectes de disseny seguint les normes UNE i ISO amb rigor.

5
CE.5
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 5.1

    Emprar amb encert les eines de dibuix digital en 2D i 3D en la realització de projectes artístics o de disseny, individuals o col·lectius.

  2. 5.2

    Realitzar i presentar projectes, aprofitant les possibilitats que les eines de dibuix vectorial aporten als camps del disseny i l'art.

  3. 5.3

    Introduir innovacions en les representacions de creacions artístiques individuals i col·lectives utilitzant eines de dibuix digital en 2D i 3D.

Saberes básicos

Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).

En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.

1
1
Bloque 1 de 4

Saberes básicos del decreto

34 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    La geometria en l'arquitectura i enginyeria des de la revolució industrial. Els avenços en el desenvolupament tecnològic i en les tècniques digitals aplicades a la construcció de noves formes

  2. 1.2

    Exemples i aplicacions de la geometria en l'arquitectura i enginyeria des de la revolució industrial

  3. 1.3

    Exemples arquitectònics i d'enginyeria de les Illes Balears

  4. 1.4

    Noves eines digitals aplicades al dibuix tècnic. Transformacions geomètriques: homologia i afinitat. Aplicació per a la resolució de problemes en els sistemes de representació

  5. 1.5

    Elements bàsics d'homologia i afinitat: eix d'homologia, eix d'afinitat, centre d'homologia, direcció d'afinitat

  6. 1.6

    Afinitat entre circumferència i el·lipse. Potència d'un punt respecte a una circumferència. Eix radical i centre radical. Aplicacions en tangències

  7. 1.7

    Estudi del concepte de potència i inversió i les seves aplicacions

  8. 1.8

    Operacions per trobar l'eix radical i el centre radical entre circumferències, punts i rectes

  9. 1.9

    Aplicació del concepte de potència en problemes de tangències. Corbes còniques: el·lipse, hipèrbole i paràbola. Propietats i mètodes de construcció. Rectes tangents. Traçat amb i sense eines digitals

  10. 1.10

    Estudi i aplicació dels diferents mètodes de construcció de les corbes còniques: el·lipse, paràbola i hipèrbole

  11. 1.11

    Traçat de tangents a les corbes còniques

  12. 1.12

    Traçat de corbes cícliques

  13. 1.13

    La geometria en la naturalesa, en l'entorn, l'art i en el disseny. Observació directa d'espais naturals, de productes i objectes. Observació indirecta de dissenys, productes i objectes

  14. 1.14

    La geometria en la composició. Proporció, equilibri, ritme, moviment i pes visual. Distribució d'espais buits i espais plens. Centres d'atenció i jerarquia visual

  15. 1.15

    La representació de l'espai en l'art. Estudis sobre la geometria al llarg de la història de l'art. Estudi de l'ús de la perspectiva als diferents moments històrics

  16. 1.16

    Relacions geomètriques en l'art i el disseny: proporció, igualtat i simetria. Transformacions geomètriques: homologies i afinitats. Igualtat i simetria. Gir, translació i homotècia. Proporció. El número auri en l'art i la naturalesa

  17. 1.17

    Proporcionalitat i escales. Triangle universal d'escales numèriques. Escales normalitzades. Tipus d'escales: ampliació, reducció i naturals. Construcció d'escales gràfiques. Coeficients d'ampliació i de reducció

  18. 1.18

    Construccions poligonals. Aplicació en el disseny. Tipologies i construccions de quadrilàters i triangles. Construccions de polígons regulars donat el costat. Construccions de polígons regulars inscrits a una circumferència. Aplicacions de les construccions de polígons en les especialitats del disseny

  19. 1.19

    Traçats fonamentals de geometria plana. Mediatriu i bisectriu. Paral·lelisme i perpendicularitat. Angles en la circumferència. Arc capaç. Aplicacions al disseny gràfic

  20. 1.20

    Tangències bàsiques de circumferències amb circumferències i de rectes amb circumferències

  21. 1.21

    Corbes tècniques: oval, ovoide i espirals

  22. 1.22

    Aplicació de tangències i enllaços en el disseny d'objectes i al disseny gràfic, de productes, de la identitat corporativa, entre altres

  23. 1.23

    Estudis a mà alçada de la geometria interna i externa de la forma. Anotacions i apunts del procés creatiu. Esbossos previs de l'estructura interna dels prototips. Esborranys de la forma del producte final

  24. 1.24

    Composicions modulars en el disseny gràfic, d'objectes i d'espais. Concepte de estructures modulars espais. El modulor de Le Corbusier

  25. 1.25

    Geometria i il·lusions òptiques en l'art i el disseny. La percepció visual. El llenguatge visual. Enganyar l'ull amb il·lusions òptiques: pareidolia

  26. 1.26

    Les corbes còniques en la naturalesa, l'entorn, l'art i el disseny. Les corbes còniques com a seccions d'una superfície cònica. Traçat d'el·lipses en els diferents sistemes de representació. Utilització d'el·lipses en el disseny gràfic, en el disseny d'objectes i en el disseny de l'espai en general

  27. 1.27

    La representació de l'espai en el disseny i l'art contemporani. Proporció, equilibri, ritme, moviment i pes visual. Distribució d'espais buits i espais plens. Centres d'atenció i jerarquia visual. Composició i disposició dels elements del llenguatge visual als dissenys propis i als treballs aliens d'art contemporani

  28. 1.28

    Transformacions geomètriques aplicades a la creació de mosaics i patrons. Traçat amb eines digitals i sense

  29. 1.29

    Construccions de figures i disseny d'estampats emprant els conceptes d'igualtat i simetria

  30. 1.30

    Emprar els conceptes de simetria, gir, translació i homotècia aplicat a paviments i mosaics

  31. 1.31

    Enllaços i tangències. Aplicació en el disseny gràfic mitjançant traçat manual i digital

  32. 1.32

    Tangències. Aplicació dels conceptes de tangències entre circumferències i entre rectes i circumferències en el disseny gràfic

  33. 1.33

    Aplicació dels conceptes de tangències entre circumferències i entre rectes i circumferències en el disseny de paviments i representació en perspectiva cònica

  34. 1.34

    Enllaços. Aplicació d'enllaços al disseny gràfic, de producte, d'identitat corporativa i d'estampats de disseny tèxtil, entre altres

2
2
Bloque 2 de 4

Saberes básicos del decreto

26 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    Sistema dièdric: figures contingudes en plans. Abatiments i veritables magnituds. Girs i canvis de pla. Aplicacions. Representació de cossos geomètrics: prismes i piràmides. Seccions planes i veritables magnituds de la secció. Representació de cossos de revolució rectes: cilindres i cons. Representació de poliedres regulars: tetraedre, hexaedre i octaedre

  2. 2.2

    Mètodes de la geometria descriptiva: abatiments, girs i canvis de pla

  3. 2.3

    Concepte i representació de la veritable magnitud

  4. 2.4

    Representació de seccions planes

  5. 2.5

    Interseccions de rectes i plans

  6. 2.6

    Distàncies entre elements fonamentals i obtenció de posicions favorables

  7. 2.7

    Estudi i representació dièdrica de prismes, piràmides, cons, cilindres i poliedres regulars. Sistema axonomètric, ortogonal i oblic. Representació de figures i sòlids

  8. 2.8

    Relació del sistema axonomètric amb el dièdric

  9. 2.9

    Representació de cossos polièdrics i de revolució en sistema axonomètric

  10. 2.10

    Representació de talls i seccions planes en sistema axonomètric

  11. 2.11

    Ombres. Sistema de plans delimitats. Resolució de problemes de cobertes senzilles. Representació de perfils o seccions de terreny a partir de les seves corbes de nivell

  12. 2.12

    Representació del punt, recta i pla amb sistema de plans acotat

  13. 2.13

    Intersecció de plans. Cobertes

  14. 2.14

    Superfícies topogràfiques. Perfil i corbes de nivell. Perspectiva cònica. Representació de sòlids i formes tridimensionals a partir de les seves vistes

  15. 2.15

    Representació del punt, recta, pla i peces en perspectiva cònica

  16. 2.16

    Perspectiva cònica frontal i obliqua

  17. 2.17

    Concepte i tipus de projecció

  18. 2.18

    Finalitat dels diferents sistemes de representació

  19. 2.19

    Sistema dièdric ortogonal en el primer diedre. Vistes en sistema europeu

  20. 2.20

    Perspectiva isomètrica i cavallera. Iniciació al disseny d'empaquetatge

  21. 2.21

    Perspectiva cònica, frontal i obliqua, al còmic i a la il·lustració

  22. 2.22

    Aplicació dels diferents tipus de perspectiva al disseny

  23. 2.23

    Sistema dièdric ortogonal en el primer diedre. Vistes en sistema dièdric europeu. Pas de les vistes d'una peça a la perspectiva isomètrica

  24. 2.24

    Sistema axonomètric. Representació de la circumferència i de sòlids senzills en perspectives isomètrica i cavallera. Aplicació al disseny de formes tridimensionals

  25. 2.25

    Sistema cònic. Representació de llums i ombres. Aplicacions de la perspectiva cònica, frontal i obliqua al disseny de mosaics i xarxes modulars d'espais. Aplicacions de la perspectiva cònica, frontal i obliqua al disseny d'objectes

  26. 2.26

    Estructures polièdriques. Els sòlids platònics. Aplicació de les estructures polièdriques en l'arquitectura i el disseny. Aplicacions de la perspectiva cònica, frontal i obliqua al disseny de sòlids platònics en la construcció d'embalatges (

3
3
Bloque 3 de 4

Saberes básicos del decreto

13 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Representació de cossos i peces industrials senzilles. Croquis i plans de taller. Talls, seccions i

  2. 3.2

    Concepte de normalització. Les normes fonamentals UNE i ISO. Necessitat i àmbit d'aplicació

  3. 3.3

    Sistemes d'acotació. Principis i normes fonamentals d'acotació

  4. 3.4

    Elaboració d'esbossos i croquis

  5. 3.5

    Fases d'un projecte de disseny: del croquis al pla de taller. Esbossos i croquis de taller conforme a les normes UNE i ISO, les vistes que defineixen l'objecte representat. Maquetació de l'objecte representat, els materials i l'escala

  6. 3.6

    Sistema dièdric ortogonal en el primer diedre. Representació d'objectes mitjançant les seves vistes acotades. Talls, seccions i trencaments

  7. 3.7

    Forma i dimensions d'objecte. Línies normalitzades. Ús correcte de les normes d'acotació per a la definició dels objectes

  8. 3.8

    Recursos dels talls, seccions i trencaments seguint les regles normalitzades per la definició total les peces a representar

  9. 3.9

    trencaments. Perspectives normalitzades. Acotació i representació de cossos, peces industrials, rosques, mecanismes o plànols

  10. 3.10

    Croquis i plans de taller, amb acotacions i perspectives normalitzades

  11. 3.11

    Representació de vistes, talls, seccions i trencaments de peces. Disseny, ecologia i sostenibilitat

  12. 3.12

    Creació d'un projecte respectant els factors i l'entorn que l'envolten

  13. 3.13

    Elaboració del producte final amb una optimització dels recursos i els costs de producció. Projectes en col·laboració. Elaboració d'un projecte d'enginyeria o arquitectònic col·laboratiu amb la documentació tècnica i gràfica Plans de muntatge senzills. Disseny, creació i interpretació amb la documentació gràfica del projecte

4
4
Bloque 4 de 4

Saberes básicos del decreto

6 saberes básicos en este bloque

  1. 4.1

    Aplicacions CAD. Construccions gràfiques en suport digital. Disseny i presentació de projectes gràfics mitjançant aplicacions C

  2. 4.2

    Iniciació a les eines i tècniques de dibuix vectorial en 2D. Aplicacions al disseny gràfic, al disseny editorial, al disseny d'embalatge (

  3. 4.3

    Iniciació al modelat en 3D

  4. 4.4

    Aplicacions de les eines digitals a projectes artístics

  5. 4.5

    Aplicacions a l'edició digital i a la publicitat

  6. 4.6

    Aplicacions al disseny d'imatge de marca i identitat corporativa.

Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es

Corrigiendo.es lleva cargados los 15 criterios, las 5 competencias específicas y los 79 saberes básicos de Dibujo Técnico II en 2.º Bachillerato para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:

  1. Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
  2. Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
  3. Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
  4. Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
  5. Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.

Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.

Dibujo Técnico II 2.º Bachillerato en otras Comunidades Autónomas

Compara cómo cambia el currículo de Dibujo Técnico II en 2.º Bachillerato entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.

Para seguir leyendo

Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.

Preguntas frecuentes

¿Qué decreto regula el currículo de Dibujo Técnico II 2.º Bachillerato en Illes Balears?
En Illes Balears rige Decret 33/2022, de 11 d'agost, que desarrolla la LOMLOE en el marco del Real Decreto 217/2022 (ESO) o el 243/2022 (Bachillerato). Esta página recoge competencias específicas, criterios y saberes tal y como figuran en el texto oficial publicado en el boletín autonómico.
¿Por qué unas CCAA tienen criterios distintos a otras en la misma materia?
Porque la LOMLOE deja margen autonómico para concretar el currículo: las CCAA pueden añadir saberes específicos (patrimonio territorial, lengua cooficial, contexto socioambiental local), reordenar bloques y matizar criterios. Ese margen explica las diferencias visibles entre, por ejemplo, Dibujo Técnico II en Galicia (con dimensión gallega) y en Madrid (con énfasis en refuerzo competencial).
¿Estos datos son los del BOE/boletín oficial o están reescritos?
Son extracción literal del boletín oficial autonómico (cuando existe decreto propio) o del BOE nacional cuando aún no se ha publicado el decreto territorial. Corrigiendo.es solo los estructura para visualizarlos en tablas; el texto pertenece a la administración autora.
¿Puedo descargarme este pack en Excel o PDF?
Sí. Esta ficha genera un Excel editable y un PDF imprimible desde los mismos datos oficiales que ves en pantalla: competencias específicas, criterios de evaluación, saberes básicos, rúbrica orientativa, ponderaciones y cuaderno docente.
¿Cómo aplico estos criterios al corregir un examen real?
Cada criterio se evalúa con niveles de logro (típicamente 1-4). Al corregir, vinculas cada pregunta o producción a los criterios que evalúa y asignas el nivel alcanzado. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que el departamento haya fijado en su rúbrica. Corrigiendo.es automatiza este flujo cuando se abra la V2: la IA propone un nivel por criterio y tú lo confirmas en un clic.
¿Tengo que evaluar todos los criterios en cada examen?
No. La inspección educativa pide que todos los criterios queden evaluados a lo largo del curso, pero no en cada prueba. Una práctica habitual es distribuirlos por trimestres y por instrumento (examen, trabajo, exposición oral, práctica de laboratorio). El plan de evaluación de la programación didáctica documenta esa distribución.
CE

Escrito por

Equipo Corrigiendo.es

Actualizado el