Filosofía en 1.º Bachillerato · Comunidad Valenciana

Identificar problemes i formular preguntes relacionades amb l existència dels éssers humans i la seua capacitat de raonar i actuar, des de l especificitat i radicalitat de la perspectiva filosòfica. 2.1.1. Descripció de la competència 1. La sorpresa i la curiositat que desperten en l ésser humà el fet mateix d existir i la seua capacitat de raonar són el punt de partida de la reflexió filosòfica. D aquesta manera naixen les preguntes sobre el concernent a l ésser humà en tots els seus àmbits d actuació, així com el reconeixement dels problemes que l existència i la convivència plantegen. L etapa de l adolescència es caracteritza pel qüestionament de tot allò que es presenta com a donat o establit. es per això un moment idoni per a començar a desplegar les capacitats reflexives de manera conscient i anar adquirint el bagatge que formarà la base i essència de comportaments futurs. Per aqueixa raó, cal integrar en la formació filosòfica totes aquelles qüestions rellevants que permeten la configuració crítica de la personalitat en totes les seues facetes.

Utilitzar criteris de cerca, selecció i anàlisi d informació referida a qüestions filosòfiques des d una actitud reflexiva, autònoma, rigorosa i creativa. 2.2.1. Descripció de la competència 2. La selecció i tractament de la informació són fonamentals per al desenvolupament del coneixement i encara més per al del coneixement filosòfic. es per això que tindre clars els criteris que cal usar en una cerca rigorosa i rellevant d informació, tant de manera tradicional com en l entorn digital actual, és bàsic per a portar a terme qualsevol tipus d investigació, filosòfica o no, de manera correcta.

Practicar el diàleg i debat filosòfics de manera rigorosa, crítica i assertiva, utilitzant de forma adequada els diferents tipus d argumentació i detectant els usos falālaços, dogmàtics i esbiaixats en la defensa d opinions i hipòtesis. 2.3.1. Descripció de la competència 3. L ús del diàleg gaudeix d una llarga tradició i té una indubtable preeminència com a mètode de reflexió filosòfica i com a referent essencial de l exercici de la ciutadania democràtica. A més, el diàleg no és només una de les característiques essencials dels models polítics que considerem més ben fonamentats, sinó també un element essencial per a l avanç del coneixement en qualsevol camp.

Visibilitzar, denunciar i combatre les desigualtats, estereotips i exclusions propis del sistema patriarcal incloent una mirada de gènere en l anàlisi de les diferents teories i qüestions filosòfiques. 2.4.1. Descripció de la competència 4. Adoptar la perspectiva de gènere davant els diferents plantejaments filosòfics implica centrar-se en les desigualtats entre dones i homes i en l anàlisi dels rols i les relacions de gènere. Els estudis de gènere de l antropologia, la sociologia, la política i l economia feministes, de la mà de la geografia i la història, han fet grans aportacions en aquest sentit. En els diferents àmbits de coneixement, aquesta perspectiva és doblement necessària. D una banda, perquè la desigualtat de gènere és un problema social i global. D'una altra banda, perquè els continguts de les diferents disciplines acadèmiques estan molt marcats per les desigualtats de gènere. Incloure la perspectiva de gènere permet a l alumnat detectar, denunciar i compensar l absència femenina i de persones amb identitats de gènere diverses en els materials objecte d anàlisi i també ampliar la mirada i qüestionar el coneixement androcèntric que perpetua les desigualtats i les discriminacions que comporta el sistema patriarcal. Alhora, possibilita qüestionar els rols i estereotips que es troben en la base de les desigualtats, introduir mirades interseccionals i reformular el coneixement per a donar valor a les pràctiques domèstiques i de les cures, entre altres.

Identificar i analitzar problemes ètics i polítics des d una perspectiva interseccional i elaborar propostes transformadores de la realitat d acord amb els principis d una societat igualitària i inclusiva. 2.5.1. Descripció de la competència 5. L activitat filosòfica comprén la capacitat d identificar problemes i formular preguntes i d argumentar i debatre de manera rigorosa, la reflexió autònoma, l anàlisi crítica sobre la legitimitat de les idees rebudes i assumides acríticament en el procés de socialització i, en conseqüència, la capacitat per a identificar i analitzar els problemes ètics i polítics en el si de la convivència social.

Analitzar amb actitud crítica, constructiva, oberta i respectuosa els conflictes humans, de manera que es contemple la pluralitat d idees, creences i emocions que intervenen en els mateixos i proposar una resolució dialogada i pacífica. 2.6.1. Descripció de la competència 6. Les relacions humanes sovint es presenten en forma de conflicte. Això, en comptes de veure-ho com un problema, s ha d entendre com una propietat inherent a les relacions humanes. Aquesta és la raó per la qual qualsevol de les qüestions plantejades sobre el sentit de l existència o, especialment, dels problemes ètics, polítics o estètics té forma de dilema. Es tracta doncs de mostrar una actitud oberta davant qualsevol de les opcions presentades i, posant-se en el lloc de les persones que les plantegen, sotmetre-les a crítica a fi de trobar punts de trobada que conduïsquen a solucions dialogades i pacífiques. No obstant això, cal tindre present que aquesta pluralitat d opcions i plantejaments està conformada per un conjunt d idees, creences, emocions i relacions de poder que ha de ser contemplat des d aquesta perspectiva amb la finalitat de donar la millor resposta a les necessitats que estan a la base del conflicte i per a poder passar així de les posicions enfrontades a la resolució des de la cultura de OD SDX Són el diàleg, i tot el necessari per a establir-lo, els mitjans per a proporcionar a l alumnat una educació basada en la resolució pacífica dels conflictes i preparar-lo per a exercir una ciutadania democràtica, crítica i pacífica. Educar en i per a la pau requereix una cultura en què les relacions són horitzontals, hi ha espai per al diàleg i la participació i els conflictes s afronten treballant-los amb la voluntat de resoldre ls de manera justa. No és només un rebuig a la violència i a la cultura bèlālica, sinó que implica la defensa de la justícia social i la dignitat humana. Requereix del treball de continguts i competències que permeten desaprendre la guerra per a construir la pau i també entendre el caràcter transformador dels conflictes no violents i conéixer models de convivència pacífics. D aquesta manera es contribueix a enfortir les capacitats afectives en l àmbit personal i en les relacions interpersonals, a rebutjar tota mena de violència, prejudicis i comportaments sexistes i a solucionar pacíficament els conflictes. Tot això colālabora en el desplegament de la competència ciutadana i de la competència personal, social i d aprendre a aprendre. Finalment, l anàlisi dels conflictes que la realitat planteja posa a l alumnat en situació d observar i entendre la pluralitat d idees, situacions, cultures i creences que configuren el teixit social i el porta a reforçar el desenvolupament de la competència en consciència i expressió culturals.

Analitzar críticament i qüestionar la legitimitat de les idees, valors i concepcions del món canòniques i donar visibilitat a aquelles que no s han atés. 2.7.1. Descripció de la competència 7. La filosofia consisteix a pensar sobre els nostres pensaments, és a dir, en la reflexió i l anàlisi crítica a propòsit dels sistemes de creences, idees i opinions que tenim totes les persones sobre la vida, els costums, les relacions sexuals, les identitats, el llenguatge o les realitats del món. Gran part d aquestes concepcions o sistemes de creences i valors s accepta de manera acrítica durant el procés de socialització. L anàlisi crítica de les idees i sistemes de creença heretats possibilita el seu qüestionament i la capacitat de distingir entre allò que es presenta com a normal, sense una fonamentació rigorosa, i allò que és legítim. La utilitat de la Filosofia s entén a través de la mateixa activitat filosòfica, que impulsa l alumnat a qüestionar les seues idees, valors i creences i, alhora, passar d una concepció ingènua, inconscient i poc lúcida dels assumptes vitals a una més conscient, crítica i lúcida. Aquesta activitat filosòfica permet l alumnat o bé justificar, si és possible, les idees que ha acceptat ingènuament, o bé abandonar les creences que se li presenten com a irracionals i sense justificació. A més, promou la consciència del caràcter obert i dels límits del que es pot o no es pot demostrar. Posa també de manifest la inconsistència i incompletesa de les idees i creences rebudes. Identificar les inconsistències permet denunciarles i combatre-les i, alhora, propiciar que es visibilitzen unes altres concepcions, idees o creences considerades irracionals, secundàries o absurdes pel pensament dominant. El conjunt d estratègies que el patriarcat ha fet servir per a impedir l accés de les dones al poder, la violència institucional o les barreres que dificulten ser ciutadana o ciutadà de ple dret són alguns d aquests WHPHV En definitiva, l alumnat no es limita a repetir el que escolta o li diuen que és correcte o vertader, sinó que és capaç de justificar les seues idees, de criticar les que li semblen incorrectes i, en conseqüència, d abandonar aquelles que se li presenten sense cap justificació perquè es basen en prejudicis, privilegis o relacions de poder desiguals.

Identificar la diversitat de manifestacions artístiques, valorar-les com a motor del pensament crític i combatre els prejudicis culturals sobre aquestes. 2.8.1. Descripció de la competència 8. La creació artística és inherent a l ésser humà com a expressió d emocions, no sols individuals sinó també colālectives, a través dels processos creatius que la defineixen. En tot procés de creació s assumeix una certa individualitat i subjectivitat, acompanyades de les influències del bagatge cultural acumulat per part de qui crea. D ací la gran diversitat que s observa en els processos creatius i manifestacions artístiques que l ésser humà és capaç de desenvolupar. A més, a hores d'ara, tant els processos com les seues manifestacions estan condicionats per la pregnància dels mitjans audiovisuals. En aquest sentit la revolució tecnològica està canviant la producció artística i la relació de l art amb la societat. Aquesta diversitat artística va més enllà d allò que ens ve donat com a art des de la tradició i abasta les diferents manifestacions de la creativitat humana. Històricament s ha atorgat valor a unes creacions front a d altres en funció dels prejudicis predominants en cada època. es tasca de la Filosofia generar una actitud reflexiva i crítica sobre el que es considera o no art i per què, com succeeix amb la dicotomia entre art i artesania, així com davant els prejudicis culturals assumits per la creació artística i els que aquesta perpetua. La creació artística és en si mateixa un motor del pensament crític, amb caràcter transformador i vocació de canvi. En aquest vessant transformador i revolucionari l art ha sigut, al llarg de la història, via d expressió de reivindicacions de tota mena polítiques, socials i de gènere, entre altres. La Filosofia analitza el fenomen artístic també en aquest sentit.