Historia de la Filosofía en 2.º Bachillerato · Comunidad Valenciana

Al contrari que en altres disciplines, no succeeix en la reflexió filosòfica que l últim argument o teoria anulāle la resta d aportacions. Més aviat al contrari, la suma de totes les aportacions als problemes essencials de l existència humana configura un ventall ampli de respostes que allunyen el pensament, gràcies a l'estudi històric, del dogmatisme o el fanatisme de les idees. La història de la filosofia es nodreix de l exercici de l escriptura. Això ha suposat l aparició de diferents corpus de pensament al llarg de la història. Com a procés estructurat cronològicament, en constant diàleg amb el seu present i el seu passat, sorgeixen diferents concepcions filosòfiques susceptibles de ser analitzades i revisades periòdicament mitjançant l'aproximació a les fonts, aplicant les destreses i aptituds pròpies de la filosofia, com la dissertació i el comentari de text, entre altres, d una manera crítica, rigorosa i contrastada. Només en l anàlisi comparativa que permet el diàleg al llarg de la història s és capaç d aprofundir en el desenvolupament del pensament d autores i autors de la Història de la Filosofia. Identificar aquests corrents de pensament, diferenciar-los i entendre la seua relació i la forma en què contribueixen a millorar la comprensió del món desenvolupa la capacitat crítica de l alumnat i potencia la competència clau personal, social i d aprendre a aprendre. Al mateix temps, ja que a tota aquesta rica diversitat s accedeix a través dels textos, es promou la competència clau en comunicació lingüística. En definitiva, l estudi de la història del pensament capacita l alumnat per a abordar la complexitat de la seua pròpia realitat des de la comprensió dels arrels de la seua manera d entendre el món.

Aquesta gestió de la informació permet sotmetre a crítica els problemes filosòfics i elaborar judicis personals ben fonamentats respecte al contingut i a la manera en què s han presentat al llarg de la història de la filosofia. La història de la filosofia suposa un procés de diàleg al llarg del temps entre diferents teories que han permés diferents plantejaments respecte de posicionaments anteriors. es, per tant, aquest model de diàleg el que ha de servir per a fonamentar una actitud respectuosa cap a les diverses solucions aportades al llarg de la història pels diferents corrents filosòfics. No es tracta tant de realitzar una aproximació històrica a la filosofia, de discutir el fonament de les reflexions que arriben del passat, com d entendre-les en el seu context temporal per a aprofitar tot allò que puga facilitar la interpretació del present. La consecució d una reflexió autònoma i rigorosa, sense menysprear la possibilitat de deslligar-se dels esquemes preestablits, requereix un diàleg respectuós i crític amb els textos que ens arriben de la tradició. es per això que l alumnat ha de fer un ús correcte de la informació, contrastar les fonts i qüestionar aquelles que puguen plantejar interpretacions esbiaixades o dogmàtiques del passat. Així, el treball amb autores i autors de la història de la filosofia permet el diàleg filosòfic amb les altres persones, sempre usant arguments correctes i rigorosos, detectant falālàcies i evitant dogmatismes i biaixos cognitius, destreses indispensables per a l exercici d una ciutadania democràtica. Aquest desenvolupament vincula aquesta competència específica amb la competència clau ciutadana perquè porta a assumir una ciutadania responsable i a participar plenament de la vida social i cívica. A més, la cerca, anàlisi i selecció de la informació, que desenvolupa l esperit crític de l alumnat, promou el desenvolupament de la competència clau personal, social i d aprendre a aprendre tant com el de la competència digital. Finalment, està relacionada amb la competència en consciència i expressió culturals perquè implica un compromís amb la comprensió, el desenvolupament i l expressió de les idees pròpies, del sentit del lloc que s ocupa i del paper que s exerceix en la societat a partir del reconeixement i de l'estudi de les idees de persones diverses en diferents cultures i moments històrics.

El diàleg ha sigut una de les eines fonamentals del desenvolupament del pensament al llarg de la història, raó per la qual gaudeix d un merescut reconeixement en la didàctica de la filosofia, com a expressió del caràcter pròpiament dialèctic de la indagació filosòfica, i com a element essencial de l exercici de la ciutadania democràtica. A més, referit a l estudi de la història de les idees té una funció doble d una banda, promoure l exercici de les virtuts pròpies del debat filosòfic i, d'altra, fer-ho al voltant de plantejaments i concepcions que estableixen alhora entre si un diàleg. Es tracta d impulsar entre l alumnat el diàleg empàtic, cooperatiu i compromés amb la cerca del coneixement, l expressió lliure d idees i el respecte a la pluralitat de tesi i opinions. A més, fomentar el pensament crític i relacional entre idees d autores i autors d èpoques molt diferents. La comprensió de la dimensió històrica dels problemes i conceptes de la filosofia i la capacitat d entendre el diàleg que estableixen al llarg del temps prepara l alumnat per a una comprensió profunda de la complexitat dels problemes actuals. Aquest diàleg, en una matèria com aquesta amb un caràcter eminentment històric, s estableix amb textos que ens arriben d altres èpoques i no directament amb qui va defensar aquestes idees. es especialment rellevant acostar-se a la lectura, interpretació i discussió amb el text amb total rigor tant històrica com filosòfica, i dialogar amb els textos sense perdre de vista el temps i les circumstàncies en què van ser escrits. Així, el diàleg s estableix en dos direccions d una banda, amb les idees i teories que arriben del passat en els textos i, d'altra, amb la resta d alumnat de l aula en la dinàmica habitual de treball. La lògica del diàleg i l argumentació està relacionada de manera directa amb el desplegament de la competència clau en comunicació lingüística. Com que implica la comprensió de la realitat circumdant i l estudi de la seua dimensió històrica en posar en relació diferents explicacions i plantejaments sobre els problemes de la filosofia, promou el desenvolupament de la competència en consciència i expressió culturals. Al mateix temps, fomenta la competència personal, social i d aprendre a aprendre i la competència ciutadana, ja que desenvolupa en l alumnat la capacitat crítica i l'allunya dels discursos dogmàtics i falālaços que es postulen com a veritats ahistòriques.

La història de la filosofia occidental es presenta com una colālecció de les idees i teories fonamentals sobre problemes i qüestions que han preocupat l ésser humà en diferents èpoques. Ara bé, la historiografia filosòfica es mostra, de manera intencionada en la majoria de casos, i de manera inconscient en alguns, des d una perspectiva androcèntrica i etnocèntrica. Per això, l anàlisi crítica d aquestes teories, idees i valors es revela com a essencial per a poder desemmascarar-ne l'aparença de neutralitat i, en conseqüència, qüestionar la legitimitat de les teories esmentades. Una mirada no androcèntrica de la història de la filosofia evidencia, per exemple, que el sexisme està en el nucli de moltes teories filosòfiques i que unes altres, encara que no són sexistes, continuen abordant alguns problemes des d una perspectiva androcèntrica. Aquesta anàlisi posa de manifest la rellevància de temes considerats menors pel cànon filosòfic. En definitiva, aquest enfocament permet una aproximació a la història de la filosofia que és pròpia de l activitat filosòfica, perquè revela la contribució d'aquesta a la consolidació de prejudicis, estereotips i rols que se'n deriven, tant els relacionats amb el gènere i amb colālectius minoritaris i invisibles, com amb el llenguatge, per esmentar-ne alguns. Així, per a repensar el que es presenta des del cànon filosòfic com a idees o teories fonamentals, és necessari incorporar la mirada interseccional que mostra els vincles entre gènere, ètnia i classe social. Al mateix temps, l alumnat aprendrà a identificar els biaixos que han impedit que la Història de la Filosofia es convertisca en una disciplina inclusiva i integradora. Biaixos com l exclusió del cànon de la filosofia de totes les pensadores de la història, l elisió de la producció de regions geogràfiques no occidentals o la supressió de temàtiques considerades menors dins de tots els continguts sobre els quals la filosofia reflexiona. Incloure la perspectiva de gènere en l estudi d aquesta matèria permet a l alumnat detectar, denunciar i revertir l absència femenina i de persones amb identitats de gènere diverses en els materials objecte d anàlisi i, alhora, ampliar la mirada i qüestionar el coneixement androcèntric que des de la història de la filosofia ha perpetuat les desigualtats i les discriminacions que comporta el sistema patriarcal. Tot això suposa el desenvolupament de la competència clau personal, social i d aprendre a aprendre, així com de la competència ciutadana. A més, el fet que el treball es produïsca a partir de l estudi i la reflexió de les aportacions diverses que han fet a la història del pensament diferents persones en diferents moments històrics, promou el desenvolupament de la competència en consciència i expressió culturals.

Un altre factor essencial d aquesta competència és l accés al coneixement a través de la lectura i interpretació dels textos de l època estudiada. L aproximació fidel i ajustada al context en el qual les diferents teories es van desenvolupar depén de les fonts i de l ús que es faça d aquestes. A més, la lectura atenta i el comentari de textos de la tradició filosòfica aporten a l alumnat una perspectiva més rica i oberta de l amplitud, dels processos i de l'evolució del pensament. Aquesta percepció històrica dels problemes dota l alumnat d una mirada més respectuosa i flexible i allunyada de dogmatismes. Aproximar-se als textos de la història de la filosofia des d una perspectiva històricament contextualitzada facilita que l alumnat siga capaç, després d entendre els raonaments i arguments estudiats, de relacionar-los amb els problemes actuals. Tan important és la identificació i detecció dels problemes ètics i polítics, situats en les seues coordenades històrico-culturals, com l anàlisi rigorosa i crítica d aquests problemes i dels seus fonaments. es aquesta la via per a iniciar el diàleg entre tot allò que s aprén des dels plantejaments històrics de la filosofia i els problemes ètics i polítics actuals. No es tracta, doncs, d una aproximació erudita o d una mera exegesi textual, sinó de millorar la comprensió del present a partir del coneixement profund i rigorós del passat. Així, l anàlisi crítica dels problemes o conflictes ètics i polítics i de les diferents propostes incloses en la tradició filosòfica es mostra com a palanca de transformació social. Establir i entendre les relacions o aportacions de les teories de la història de la filosofia a la comprensió dels conflictes actuals, enforteix i millora la capacitat de l alumnat per a conéixer, valorar i respectar la cultura i la història i promou el desenvolupament de la competència clau en consciència i expressió culturals. A més, suposa la consolidació de la competència ciutadana perquè porta a reconéixer la diversitat d idees i la pluralitat de plantejaments com a elements fonamentals de la ciutadania democràtica i participativa. Finalment, potencia el desplegament de la competència personal, social i d aprendre a aprendre, atés que porta a acceptar i gestionar la incertesa pròpia dels processos de maduració personal i d ubicació en el món.