Historia de la Filosofía en 2.º Bachillerato · Illes Balears

cercar, analitzar, interpretar, produir i transmetre informacio relativa a fets historics i filosòfics, a partir de l'ús crític i segur de fonts i el domini de tècniques bàsiques de recerca, per generar coneixements i produccions pròpies sobre la història dels problemes i idees filosòfics. La labor de recerca de la Història de la Filosofia comparteix amb els estudis històrics, però també amb la filologia i amb altres ciències humanes, el fet que el seu objecte d'estudi està vehiculat per textos, documents i altres manifestacions anàlogues llegades per la tradició. És, doncs, fonamental que l'alumne sàpiga treballar amb fonts fiables i rellevants, entenent-les en el seu context social i cultural alhora que en la seva projecció històrica i estableixi relacions entre documents de diferents èpoques i cultures. Per això, cal dotar-lo d'eines de recerca amb què recercar i organitzar la informació, tant en entorns digitals com en uns altres més tradicionals, com també per avaluar-la i utilitzar-la de manera crítica per a la producció i transmissió de coneixements relatius a la matèria. L'objectiu és que, a més de l'ús de documents d'una certa complexitat formal i material, puguin construir els judicis propis i elaborar produccions a partir del diàleg amb tals documents i l'exercici autònom de la capacitat indagadora. Tot això suposa, no sols la facultat d'interpretar i comentar formalment textos i altres documents i manifestacions històriques i filosòfiques, relacionant-los amb problemes, tesis i autors o autores, sinó també la de realitzar esquemes i mapes conceptuals, quadres cronològics i altres elaboracions, incloent la producció i exposició de treballs de recerca de caràcter bàsic, utilitzant els protocols a aquest efecte i tant de manera individual com col·laborativa

reconeixer les normes i pautes de l'argumentacio i el dialeg filosofics mitjancant la identificació i anàlisi en diferents suports i a través de diverses activitats, per aplicar-les amb rigor en la construcció i exposició d'arguments i en l'exercici del diàleg amb els altres. El domini de l'argumentació és un factor fonamental per pensar i comunicar-se amb rigor i efectivitat, tant en l'àmbit de les ciències i sabers, com en el de la vida quotidiana, com també una condició necessària per a la formació del judici personal. És, doncs, necessari que l'alumne, tant en el treball amb textos i documents, com en el diàleg filosòfic amb els altres, empri arguments correctes i ben fundats, apreciant el rigor argumentatiu i detectant i evitant les maneres dogmàtiques, fal·laces i esbiaixats de sostenir o discutir opinions i hipòtesis. D'altra banda, si el diàleg gaudeix en la didàctica de la filosofia d'un merescut reconeixement, tant com expressió del caràcter pròpiament dialèctic de la indagació filosòfica com en tant que element essencial de l'exercici de la ciutadania democràtica, en l'estudi de la història de les idees compleix una doble funció: la de promoure el debat filosòfic i la de fer-lo entorn de plantejaments i concepcions que guarden alhora entre sí un diàleg al llarg del temps.

comprendre i expressar diferents concepcions filosofiques historicament donades, mitjançant l'acostament a les seves fonts i el treball crític sobre aquestes, per desenvolupar el coneixement d'un patrimoni que constitueix part essencial del patrimoni cultural comú. La tradició filosòfica, com també el debat filosòfic contemporani, s'han acumulat i transmès i continuen produint avui un immens i valuosíssim patrimoni de plantejaments, preguntes, intents de resposta, idees, argumentacions i exposicions diferents entorn de les qüestions filosòfiques, modulades d'acord amb el context històric i l'esforç dels autors i autores en els quals, en cada cas, van tenir vessant d'expressió. El coneixement de les propostes filosòfiques més importants ha de formar part de la cultura de tot l'alumne i, en general, del bagatge d'una ciutadania il·lustrada. Per altra banda, l'aprenentatge de tals concepcions filosòfiques necessita el treball orientat des de l'experiència actualitzada de qüestions ja tractades a primer de batxillerat, de manera que sigui l'alumne qui, en relació amb aquestes qüestions, senti la necessitat d'investigar-ne l'arrel i la dimensió històrica a través del contacte directe amb documents i del treball a partir d'ells. Una indagació que ha de ser, per altra, aliena a prejudicis etnocèntrics, sexistes o de qualsevol altre tipus i reconèixer el paper, sovint ocult i marginat, de les dones, com també la importància i influència d'altres tradicions de pensament diferents a la nostra, analitzant críticament les conceptualitzacions de caràcter excloent o discriminatori que formin o hagin format part del discurs filosòfic.

reconeixer la naturalesa essencialment plural i diversa de les concepcions filosofiques històricament donades, mitjançant la posada en relació dialèctica de confrontació i complementarietat, per generar una concepció complexa i dinàmica de la història del pensament i promoure una actitud tolerant i compromesa amb la resolució racional i dialogada dels conflictes. La filosofia, a diferència d'altres àmbits de coneixement, es presenta radicalment oberta i disputada en totes les àrees, cosa que no ha de ser interpretada com a defecte o disfunció, sinó, al contrari, com a indici del caràcter complex i dialèctic tant de la disciplina com de moltes qüestions filosòfiques en què no són possibles, ni potser desitjables, la unanimitat o la unilateralitat, però sí el diàleg respectuós i constructiu. El caràcter plural de la filosofia és més evident quan el comprenem a través de la dimensió històrica. No obstant això, tampoc aquí la riquesa de perspectives compromet la unitat essencial que defineix a tota l'empresa filosòfica com una cerca incondicionada i integral de la veritat i del sentit de la realitat en els seus aspectes més fonamentals. Per altra banda, el contacte amb les diferents maneres d'argumentació i exposició que corresponen a les concepcions filosòfiques, com també amb la diversitat de formes amb què cal interpretar-les, resulten una experiència òptima per a la pràctica del pensament complex, l'anàlisi, la síntesi i la comprensió de problemes filosòfics i altres de rellevància cultural i social des d'una perspectiva més profunda i plural, menys esbiaixada i crítica amb tot dogmatisme, d'acord amb el que ha de ser l'exercici de la pròpia ciutadania democràtica.

reconeixer la manera en que s'han plantejat successivament, a traves de diferents èpoques i concepcions, els mateixos problemes filosòfics, mitjançant l'anàlisi i interpretació de textos i altres maneres d'expressió tant filosòfica com més àmpliament cultural, històricament donats, per afrontar tals problemes a partir de la reflexió crítica sobre el coneixement de l'aportat per la tradició. La reflexió filosòfica, que en el curs de primer de batxillerat s'abordava de manera principalment temàtica, es desplega aquí de manera també diacrònica, analitzant els mateixos problemes en diferents moments històrics, llenguatges i formes i en relació amb els aspectes propis de cada època i cultura. La suma de les fases o moments comprèn un conjunt de plantejaments i respostes que els alumnes han de conèixer, no sols per comprendre la història passada i fins i tot el concepte d'història, sinó també per entendre el seu present i pensar el seu futur de manera més reflexiva i acurada. Per altra banda, en la filosofia, atès el caràcter plural i sempre obert que té, és encara més pertinent que en altres sabers tenir consciència d'aquest procés històric, un objecte de reflexió filosòfica en ell mateix i en el qual es pot trobar l'arrel de tot el pensament contemporani. És necessari per això que l'alumne analitzi els problemes filosòfics al llarg de la història, aclareixi les condicions socioculturals de la seva aparició i connecti el tractament que se'n fa en diferents corrents i escoles de pensament. L'objectiu és que els alumnes afrontin tals problemes des del reconeixement tant de la seva radicalitat i universalitat com de la pluralitat i variabilitat en què s'expressen i reflexionin sobre la relació de tots dos aspectes, amb la finalitat de promoure un coneixement profund i crític de la filosofia i de la cultura en què aquesta s'insereix i es desenvolupa

reconeixer les formes diverses en que els interrogants filosofics i els seus intents de resposta s'han presentat històricament en altres àmbits de la cultura, mitjançant l'anàlisi interpretativa de textos i altres manifestacions que pertanyen a aquests àmbits, per promoure una concepció sistemàtica, relacional i complexa de la història de la cultura occidental i del paper de les idees filosòfiques en ella. La filosofia, lluny de ser un saber abstret en els seus problemes i llenguatge i aliè a la resta de sabers i aspectes de l'existència humana, s'ha mostrat sempre interessada a dialogar amb altres àmbits del coneixement, nodrint-se'n i enriquint-los amb noves idees i perspectives. A això se li suma que l'estudi de la filosofia resulta més estimulant i ric quan s'exercita mitjançant l'anàlisi d'altres manifestacions culturals en les quals els problemes i les concepcions històrics i filosòfics estan presents, de manera almenys tàcita. Per això, l'acostament a la matèria d'Història de la Filosofia ha de realitzar-se no sols a través de l'estudi i interpretació dels textos dels grans filòsofs i filòsofes, sinó també a través de l'anàlisi d'aquells altres documents i esdeveniments històrics de caràcter polític, artístic, científic o religiós que resultin filosòficament rellevants. L'objectiu és, d'una banda, que l'alumne comprengui la naturalesa interdisciplinària i transdisciplinària de la reflexió filosòfica i la seva funció articuladora del conjunt dels sabers i, per l'altra, que reconegui la relació entre les diferents teories filosòfiques i aquells moviments, doctrines i creacions socials, polítiques, morals, artístiques, científiques i religioses amb què aquelles han compartit espai històric i cultural, identificant-ne les influències mútues i, especialment, els fonaments i problemes filosòfics que bateguen sota els moviments, doctrines i creacions

analitzar problemes fonamentals i d'actualitat mitjancant l'exposicio critica de diferents posicions històric-filosòfiques rellevants per a la comprensió i discussió sobre els temes, per desenvolupar l'autonomia de judici i promoure actituds i accions cívica i èticament conseqüents. Els grans sistemes de pensament al llarg del temps no són sols llocs de referència obligada per entendre en profunditat el passat, els nostres senyals d'identitat cultural o la nostra manera de ser, conèixer o valorar, sinó que són també guies que, tractades de manera crítica, il·luminen els més complexos debats actuals, i constituir així una eina indispensable per a la nostra tasca de promoure un món més just, sostenible i racional.