LOMLOE · Cataluña

Física i Química en 4.º ESO · Cataluña

Currículo LOMLOE oficial de Cataluña para esta materia y curso: 11 competencias, 21 criterios y 24 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.

11
Competencias específicas
21
Criterios de evaluación
24
Saberes básicos
Decreto
Vigente en CCAA
Apuntarme a la lista de espera
Actualizado el

Llévate el currículo a Excel o PDF

Disponible

Excel editable

6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.

  • Resumen materia/curso/CCAA
  • 11 competencias específicas
  • 21 criterios con peso editable
  • Saberes básicos por bloque
Descargar Excel
Disponible

PDF imprimible

Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.

  • Portada con materia/curso/CCAA
  • Decreto vigente citado
  • Tablas competenciales
  • Apto para programación didáctica
Descargar PDF

Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Cataluña para Física i Química en 4.º ESO.

Contexto de 4.º ESO

Curso terminal de la etapa obligatoria con itinerarios diferenciados (académico y aplicado en algunas materias). Marca la frontera entre quienes seguirán a Bachillerato y quienes optarán por FP o el mundo laboral.

Retos típicos en 4.º ESO:

  • Itinerarios diferenciados (Matemáticas A/B, materias optativas) que exigen rúbricas diferenciadas.
  • Decisión vocacional crítica del alumnado.
  • Coordinación con orientación para titulación y orientación post-ESO.
  • Preparación implícita para Bachillerato (sin que sea EBAU aún).

Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Cataluña además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".

Decreto vigente en Cataluña

En Cataluña rige actualmente Decret 175/2022, de 27 de setembre, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).

Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en dogc.gencat.cat.

Particularidades de Cataluña

Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.

En Catalunya el catalán es lengua vehicular y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio. El currículo también recoge Aranés en el Valle de Arán.

Competencias específicas

Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Física i Química. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"

Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.

1
CE.1

Interpretar fen mens de la naturalesa, predient i argumentant ne el comportament a partir de models, lleis i teories propis de la física i química per apropiar se de conceptes i processos propis de la ciència

2
CE.2

Dissenyar, desenvolupar i comunicar el plante ament i les conclusions de recerques incloent la formulació de preguntes i d'hip tesis i la se a contrastació experimental, dins de l'àmbit escolar, seguint els passos de les metodologies pròpies de la ciència, com l'experimentació i la cerca d e idències, i del pensament computacional cooperant, quan calgui, per indagar en aspectes relacionats amb la física i la química

3
CE.3

enerar, interpretar i alidar dades i informació en diferents formats i fonts, fent ser ir de manera adient el llenguatge científic específic de la física i la química, i usar de manera responsable i segura el material de laboratori, per valorar el llenguatge científic com a eina uni ersal de comunicació i intercan i de coneixement

Ver descripción detallada del decreto

La interpretació i la comunicació d'informació amb correcció tenen un paper molt important en la construcció del pensament científic, ja que atorguen a l'alumnat la capacitat de comunicar-se en el llenguatge universal de la ciència, més enllà de les fronteres geogràfiques i culturals del món. Amb el desenvolupament d'aquesta competència es pretén que l'alumnat es familiaritzi amb els fluxos d'informació multidireccionals característics de les disciplines científiques i amb les normes que tota la comunitat científica reconeix com a universals per establir comunicacions efectives englobades en un entorn que asseguri la salut i el desenvolupament mediambiental sostenible. A més, requereix que l'alumnat avaluï la qualitat de les dades i en valori la imprecisió, així com que reconegui la importància de la investigació prèvia a un estudi científic. Amb aquesta competència específica es vol fomentar l'adquisició de coneixements, destreses i actituds relacionats amb el caràcter multidisciplinari de la ciència, l'aplicació de normes, la interrelació de variables, la capacitat d'argumentació, la valoració de la importància d'utilitzar un llenguatge universal, la valoració de la diversitat, el respecte cap a les normes i acords establerts, cap a un mateix, cap als altres i cap al medi ambient, etc., les quals són fonamentals en els àmbits científics per formar part d'un entorn social i comunitari més ampli.

4
CE.4

tilit ar de forma crítica i eficient plataformes tecnol giques i recursos ariats, tant per al treball indi idual com en equip, per a la cerca d'informació, la creació de materials i la comunicació fonamentada en coneixements de la física i la química, entorn de fen mens i qüestions ecosocialment relle ants

Ver descripción detallada del decreto

La importància dels recursos, no només utilitzats per a la cerca, anàlisi, comunicació i argumentació de la informació, sinó també per a altres finalitats com la creació de materials didàctics o la comunicació efectiva amb altres membres del seu entorn d'aprenentatge, dota l'alumnat d'eines per adaptar-se a una societat que actualment demanda persones integrades i compromeses amb el seu entorn. És per aquest motiu que aquesta competència específica també pretén que l'alumne o alumna faci ús de manera adient de recursos i tècniques variades de col·laboració i cooperació, que analitzi el seu entorn i hi localitzi certes necessitats que li permetin idear, dissenyar i fabricar productes que ofereixin un valor per a la pròpia persona i per a altres.

5
CE.5

Analitzar els efectes de determinades accions sobre el medi ambient i la salut, basant se en els fonaments de les ciències físiques i químiques, per fer propostes d'acció per decidir de manera informada en problemàtiques actuals i adoptar hàbits que minimit in els impactes mediambientals, que siguin compatibles amb un desenvolupament sostenible i que permetin mantenir i millorar la salut indi idual i col lecti a

6
CE.6

Interpretar i valorar la ciència com una construcció col lecti a en continu can i i e olució, que requereix la interacció amb la resta de la societat per generar millores que repercuteixin en l'a en tecnol gic, econ mic, ambiental i social Criteris avaluació 1r, 2n i 3r 4t 6.1 Interpretar la ciència com un procés 6.1 Interpretar la ciència com un procés en construcció, a través de l'anàlisi amb en construcció, tant a través de l'anàlisi perspectiva històrica dels avenços amb perspectiva històrica dels avenços científics dels homes i dones que hi van científics dels homes i dones que hi van participar, i valorar les repercussions participar, com de les línies de recerca mútues de la ciència actual amb la actuals, i valorar les repercussions tecnologia, la societat i el medi ambient. mútues i les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de la 6.2 Raonar la capacitat de la ciència per ciència actual en la societat. proposar, mitjançant la implicació ciutadana, solucions sostenibles per a 6.2 Argumentar la capacitat de la ciència les necessitats tecnològiques, per proposar, mitjançant la implicació ambientals, econòmiques i socials, ciutadana, solucions sostenibles per a detectades en l'entorn, sense biaixos de les necessitats tecnològiques, gènere. ambientals, econòmiques i socials, detectades en l'entorn, sense biaixos de gènere. Per completar el desenvolupament competencial de la matèria de Física i Química, l'alumne o alumna ha d'assumir que la ciència no és un procés finalitzat, sinó que està en una contínua construcció recíproca amb la tecnologia i la societat.

Ver descripción detallada del decreto

La recerca de noves explicacions, la millora de procediments, els nous descobriments científics, etc. influeixen sobre la societat, i conèixer de forma global els impactes que la ciència hi produeix és fonamental en l'elecció del camí correcte per al desenvolupament. En aquesta línia, l'alumnat competent ha de tenir en compte valors com la importància dels avenços científics per a una societat demandant, els límits de la ciència, les qüestions ètiques i la confiança en els científics i en la seva activitat. Tot això forma part d'una consciència social en la qual no només intervé la comunitat científica, sinó que requereix la participació de tota la societat, ja que implica un avenç individual i social conjunt.

7
CE.7

Integrar els processos físics i psicol gics implicats en la cognició, la moti ació i l'aprenentatge, analitzant ne les implicacions en la conducta per desenvolupar estratègies de gestió emocional i d'autoaprenentatge en els àmbits personal, social i acadèmic

8
CE.8

Identificar les principals característiques del desenvolupament e olutiu de la persona, analitzant els elements que condicionen la conducta i potenciant les qualitats personals i de relació social pròpies i dels altres, per afrontar de forma aut noma i eficaç els reptes de l'itinerari vital

9
CE.9

eflexionar sobre l' sser humà, des de diferents perspecti es psicol gica, antropol gica i social, mostrant els trets diferencials de forma respectuosa i empàtica per fomentar l'esperit crític en ers els altres i l'entorn, i promoure el compromís d'un desenvolupament sostenible en la societat

Ver descripción detallada del decreto

Es tracta de desenvolupar en l'alumnat una actitud empàtica que suposi comprendre i transmetre aquesta comprensió sobre fets, esdeveniments i situacions diferents de les viscudes o experimentades per cadascú.

10
CE.10

Integrar la dimensió social i antropol gica de l' sser humà, considerant els factors personals i socioculturals que inter enen en la configuració psicol gica de la persona, per desenvolupar, de forma inclusi a, les estratègies i habilitats socials necessàries en l'adaptació als can is de la societat

11
CE.11

Descobrir les pròpies competències i interessos professionals, així com les oportunitats acadèmiques i professionals de l'entorn, desenvolupant actituds d'autosuperació, adaptabilitat i iniciati a, i les destreses necessàries per a una presa de decisions a ustada al projecte vital, acadèmic i professional

Ver descripción detallada del decreto

La complexitat social i econòmica, i l'accés a nombroses oportunitats professionals i de formació, fan necessari propiciar que l'alumnat desenvolupi destreses personals i actituds que l'ajudin a prendre decisions adequades i coherents amb els seus interessos, les seves expectatives i inquietuds i les seves necessitats en cada moment de la seva vida i en entorns canviants. Cal que explori i avaluï les seves inquietuds personals i vocacionals, que reconegui les seves fortaleses com a elements diferenciadors i identifiqui les seves debilitats amb la intenció de cercar, amb actitud proactiva i de superació, els recursos necessaris per millorar el seu desenvolupament personal, social, acadèmic i professional. Per altra banda, per organitzar de forma realista el propi itinerari formatiu i professional cal que realitzi una exploració ordenada de les oportunitats acadèmiques i de formació, i de les ofertes professionals que ofereix l'entorn, per tal d'orientar de manera adequada la pròpia trajectòria acadèmica i laboral en el futur. Davant de la creixent oferta educativa dels darrers anys, l'alumnat ha de ser crític a l'hora de seleccionar informació i prendre decisions de manera ajustada per formar-se i incorporar-se al món laboral, sense deixar de banda la motivació per seguir aprenent al llarg de la vida. També necessita adquirir habilitats socials, d'adaptació, de planificació i gestió, i mostrar iniciativa per fer front als nous reptes que vagin sorgint en els diferents àmbits de la seva vida.

Criterios de evaluación

Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.

Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.

1
CE.1
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 1.1

    Analitzar conceptes, fenòmens i processos relacionats amb els sabers de la física i la química interpretant informació en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, símbols, pàgines web…), mantenint una actitud crítica i obtenint conclusions fonamentades en raons científiques i defensant amb criteri opinions pròpies fonamentades.

  2. 1.2

    Interpretar i predir el comportament de fenòmens quotidians, argumentant-lo amb rigor d’acord amb models, lleis i teories adequades de la física i la química.

  3. 1.3

    Identificar els conceptes relacionats amb situacions problemàtiques reals de caràcter científic, proporcionar possibles solucions i argumentar-ne la validesa.

2
CE.2
6 criterios evalúan esta competencia
  1. 2.1

    Plantejar preguntes sobre fenòmens quotidians i formular hipòtesis que puguin ser respostes o contrastades en el context escolar a través de l’experimentació, la presa de dades i l’anàlisi de fenòmens físics i químics, diferenciant-les d’aquelles qüestions pseudocientífiques que no admeten comprovació experimental.

  2. 2.2

    Dissenyar, fent servir metodologies pròpies de la ciència, procediments de recerca que impliquin l’ús de la

  3. 2.3

    Portar a terme l’experimentació plantejada fent servir els instruments, les eines o les tècniques adequades amb correcció i interpretar-ne els resultats, quan sigui necessari, amb eines matemàtiques i tecnològiques per obtenir conclusions raonades i fonamentades o valorar la impossibilitat de fer-ho.

  4. 2.4

    Establir col·laboracions quan sigui necessari en les diferents fases del projecte científic per treballar amb més eficiència, valorant la importància de la cooperació en la investigació, respectant la diversitat i afavorint la inclusió.

  5. 2.5

    Presentar de manera clara i rigorosa els resultats i les conclusions obtingudes mitjançant l’experimentació, argumentant la connexió entre uns i altres, i l’observació de camp utilitzant el format adequat (taules, gràfics, informes, etc.) i eines digitals.

  6. 2.6

    Valorar la contribució de la ciència a la societat i la tasca de les persones que s’hi han dedicat, argumentant sobre els biaixos de gènere en les ciències i la tecnologia i entenent la recerca com una tasca col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució, influïda pel context polític i els recursos econòmics.

3
CE.3
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 3.1

    Generar i usar dades de fonts i formats diversos (textos, taules, gràfiques, diagrames, etc.) per interpretar, validar i comunicar informació relativa a un procés físic o químic concret, mitjançant la selecció crítica d’allò més rellevant per a la resolució del problema.

  2. 3.2

    Utilitzar adequadament les regles bàsiques de la física i la química, incloent-hi l’ús adequat de diversos sistemes d’unitats de mesura, les eines matemàtiques necessàries i la formulació i nomenclatura IUPAC, com a elements bàsics del llenguatge científic i d’una comunicació efectiva per a l’intercanvi de coneixement entre la comunitat científica.

  3. 3.3

    Utilitzar de manera pràctica, responsable i rigorosa les normes d’ús dels espais específics de ciència, com el laboratori de física i química, com a mitjà per assegurar la salut pròpia i col·lectiva, la conservació sostenible del medi ambient i el respecte per les instal·lacions.

4
CE.4
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 4.1

    Utilitzar de forma crítica, creativa i eficient entorns digitals i diferents recursos en formats diversos per defensar el punt de vista propi sobre fenòmens i qüestions ecosocialment rellevants.

  2. 4.2

    Justificar el punt de vista propi sobre qüestions ecosocialment rellevants, utilitzant tant el treball individual com en equip, respectant les aportacions de tothom i promovent la inclusió de gènere i social.

  3. 4.3

    Cercar i analitzar informació amb mitjans convencionals i digitals i crear continguts relacionats amb la física i la química, seleccionant amb criteri les fonts més fiables i organitzant informació mitjançant l’ús i la citació correctes de les fonts, amb respecte per la propietat intel·lectual.

5
CE.5
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 5.1

    Justificar amb fonaments científics la importància de la qualitat de l’aire, de l’equilibri en la seva composició en els diversos nivells atmosfèrics, dels corrents d’aigua i del sòl lliure de contaminants i el desenvolupament sostenible i identificar els possibles riscos naturals potenciats per determinades accions humanes sobre els sistemes físic-químics de l’entorn

  2. 5.2

    Argumentar sobre la necessitat de tenir hàbits sostenibles, analitzant les accions pròpies i alienes (hàbits de consum, generació de residus, transport, etc.), amb actitud crítica i basant-se en fonaments del funcionament dels sistemes naturals.

  3. 5.3

    Argumentar, justificant les raons aportades, sobre com els coneixements derivats de la biologia i la geologia poden contribuir a millorar la sostenibilitat ambiental i la salut individual i col·lectiva.

  4. 5.4

    Emprendre, de forma autònoma amb la metodologia adequada, projectes científics relacionats amb la millora de la societat i que afavoreixin el creixement entre iguals com a base d’una comunitat científica escolar crítica i ètica.

6
CE.6
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 6.1

    Interpretar la ciència com un procés en construcció, tant a través de l’anàlisi amb perspectiva històrica dels avenços científics dels homes i dones que hi van participar, com de les línies de recerca actuals, i valorar les repercussions mútues i les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de la ciència actual en la societat.

  2. 6.2

    Argumentar la capacitat de la ciència per proposar, mitjançant la implicació ciutadana, solucions sostenibles per a les necessitats tecnològiques, ambientals, econòmiques i socials, detectades en l’entorn, sense biaixos de gènere.

Saberes básicos

Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).

En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.

1
1
Bloque 1 de 5

Saberes básicos del decreto

5 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    Disseny del treball experimental i emprenedoria de projectes de recerca per a la resolució de problemes mitjançant l’ús de l’experimentació i el tractament de l’error, la indagació, la deducció, la recerca d’evidències o el raonament logicomatemàtic per fer inferències vàlides sobre la base de les observacions i treure’n conclusions pertinents i generals que vagin més enllà de les condicions experimentals per aplicar-les a nous escenaris

  2. 1.2

    Ús de diversos entorns i recursos d’aprenentatge científic, com ara el laboratori o els entorns virtuals, utilitzant de forma correcta els materials, les substàncies i les eines tecnològiques i atenent les normes d’ús de cada espai per assegurar la conservació de la salut pròpia i comunitària, la seguretat a les xarxes i el respecte pel medi ambient

  3. 1.3

    Ús del llenguatge científic, incloent-hi l’ús adequat de sistemes d’unitats i eines matemàtiques bàsiques, per argumentar i comunicar amb diferents entorns científics i d’aprenentatge

  4. 1.4

    Interpretació i producció d’informació científica en diferents formats i a partir de diferents mitjans per desenvolupar un criteri propi basat en les aportacions de la ciència a la millora de la societat

  5. 1.5

    Valoració de la cultura científica i del paper de científics i científiques en les principals fites històriques i actuals de la física i la química per a l’avenç i la millora de la societat

2
2
Bloque 2 de 5

Saberes básicos del decreto

8 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    Realització d’activitats de naturalesa variada sobre els sistemes materials més comuns, incloent-hi dissolucions i sistemes dispersos, per a la resolució de problemes relacionats amb situacions quotidianes diverses

  2. 2.2

    Argumentació i predicció de les propietats macroscòpiques de diverses substàncies (estat, conductivitat, densitat, temperatura d’ebullició i de fusió...) amb relació al tipus de substància i la seva estructura

  3. 2.3

    Reconeixement dels principals models atòmics i dels constituents dels àtoms per establir la relació amb els avenços de la física i de la química més rellevants de la història recent

  4. 2.4

    Relació, a partir de la seva configuració electrònica, de la distribució dels elements a la taula periòdica amb les seves propietats fisicoquímiques més importants, per trobar-hi generalitats

  5. 2.5

    Valoració de la utilitat dels compostos químics a partir de les seves propietats en relació amb com es combinen els àtoms, com a manera de reconèixer la importància de les aplicacions de la química en diferents àmbits

  6. 2.6

    Càlculs senzills utilitzant la quantitat de matèria en situacions quotidianes i d’especial rellevància i interès, utilitzant de manera adient el llenguatge científic

  7. 2.7

    Utilització adequada de la formulació i nomenclatura de compostos químics inorgànics més comuns mitjançant les regles de la IUPAC

  8. 2.8

    Introducció a la formulació i la nomenclatura dels compostos orgànics mitjançant les regles de la IUPAC, com a base per entendre la gran varietat de compostos de l’entorn basats en el carboni

3
3
Bloque 3 de 5

Saberes básicos del decreto

3 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Formulació i comprovació d’hipòtesis sobre les diferents formes d’energia i les seves aplicacions a partir de les seves propietats i del principi de conservació, per a la resolució de problemes relacionats amb l’energia mecànica en situacions quotidianes i de rellevància social

  2. 3.2

    Reconeixement dels diferents processos de transferència d’energia en què estan implicats forces o diferències de temperatura, com a base de la resolució de problemes quotidians

  3. 3.3

    Estimació de valors d’energia i consums energètics en situacions quotidianes mitjançant l’aplicació de coneixements, la cerca d’informació contrastada, l’experimentació i el raonament científic per debatre i comprendre la importància de l’energia a la societat i el seu ús responsable

4
4
Bloque 4 de 5

Saberes básicos del decreto

5 saberes básicos en este bloque

  1. 4.1

    Predicció i comprovació, utilitzant l’experimentació i el raonament logicomatemàtic, de les magnituds, equacions i gràfiques principals que descriuen el moviment d’un cos, per relacionar-lo amb situacions quotidianes i la millora de la qualitat de vida

  2. 4.2

    Reconeixement de la força com a agent de canvis als cossos que s’aplica a altres camps com el disseny, l’esport o l’enginyeria, entre d’altres

  3. 4.3

    Ús de la representació vectorial en gràfics i operacions numèriques amb forces i la seva aplicació a la resolució de problemes relacionats amb sistemes sotmesos a conjunts de forces, i valoració de la seva importància en situacions quotidianes

  4. 4.4

    Identificació i representació de les principals forces de l’entorn quotidià, com ara el pes, la normal, el fregament, la tensió o l’empenta, i el seu ús en l’explicació de fenòmens físics en diferents contextos

  5. 4.5

    Valoració dels efectes de les forces aplicades en líquids i gasos, i especialment del concepte de pressió, i els seus efectes en diferents situacions

5
5
Bloque 5 de 5

Saberes básicos del decreto

3 saberes básicos en este bloque

  1. 5.1

    Utilització de la informació continguda en una equació química ajustada i de les lleis més rellevants de les reaccions químiques per fer prediccions qualitatives i quantitatives per mètodes experimentals i numèrics, i relacionar-ho amb els processos fisicoquímics de la indústria, el medi ambient i la societat

  2. 5.2

    Descripció qualitativa de reaccions químiques de l’entorn quotidià, incloent-hi les combustions, les neutralitzacions i els processos electroquímics, comprovant-ne experimentalment alguns dels paràmetres, per fer una valoració de les seves implicacions a la tecnologia, la societat o el medi ambient

  3. 5.3

    Relació de les variables termodinàmiques i cinètiques bàsiques a les reaccions químiques, aplicant models com la teoria de col·lisions, per explicar la reordenació dels àtoms i realitzar prediccions aplicades als processos quotidians més importants ormació i rientació Personal i Professional

Rúbrica recomendada para Física i Química

Una rúbrica equilibrada para Física i Química en 4.º ESO podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.

La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.

Resolución de problemas con sentido físico 30%
Razonamiento experimental e indagación 25%
Comunicación científica (informes, gráficas) 20%
Comprensión conceptual 15%
Actitud científica y rigor 10%
Total 100%

Errores frecuentes al evaluar Física i Química

Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Física i Química en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.

1

Evaluar solo cálculo numérico cuando el criterio LOMLOE pide razonamiento experimental y análisis de gráficas.

2

No exigir unidades coherentes en cada paso de la resolución (penalización proporcional, no absoluta).

3

Confundir el sentido físico del resultado con la corrección numérica (un valor matemáticamente correcto pero físicamente imposible no logra el criterio).

4

Olvidar la dimensión experimental (laboratorio, prácticas, informes) como criterio evaluable.

5

Penalizar el redondeo razonable cuando el criterio no especifica cifras significativas.

Ejemplo: cómo se evalúa un examen real

Un examen de Física puede incluir 4 problemas y 1 interpretación de gráfica experimental. Cada problema se evalúa por niveles en los criterios que toca: resolución con sentido físico, comunicación de unidades, razonamiento experimental.

En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.

Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es

Corrigiendo.es lleva cargados los 21 criterios, las 11 competencias específicas y los 24 saberes básicos de Física i Química en 4.º ESO para Cataluña. Al subir un examen, la IA:

  1. Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
  2. Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
  3. Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
  4. Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
  5. Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.

Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.

Física i Química 4.º ESO en otras Comunidades Autónomas

Compara cómo cambia el currículo de Física i Química en 4.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.

Para seguir leyendo

Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.

Preguntas frecuentes

¿Qué decreto regula el currículo de Física i Química 4.º ESO en Cataluña?
En Cataluña rige Decret 175/2022, de 27 de setembre, que desarrolla la LOMLOE en el marco del Real Decreto 217/2022 (ESO) o el 243/2022 (Bachillerato). Esta página recoge competencias específicas, criterios y saberes tal y como figuran en el texto oficial publicado en el boletín autonómico.
¿Por qué unas CCAA tienen criterios distintos a otras en la misma materia?
Porque la LOMLOE deja margen autonómico para concretar el currículo: las CCAA pueden añadir saberes específicos (patrimonio territorial, lengua cooficial, contexto socioambiental local), reordenar bloques y matizar criterios. Ese margen explica las diferencias visibles entre, por ejemplo, Física i Química en Galicia (con dimensión gallega) y en Madrid (con énfasis en refuerzo competencial).
¿Estos datos son los del BOE/boletín oficial o están reescritos?
Son extracción literal del boletín oficial autonómico (cuando existe decreto propio) o del BOE nacional cuando aún no se ha publicado el decreto territorial. Corrigiendo.es solo los estructura para visualizarlos en tablas; el texto pertenece a la administración autora.
¿Puedo descargarme este pack en Excel o PDF?
Sí. Esta ficha genera un Excel editable y un PDF imprimible desde los mismos datos oficiales que ves en pantalla: competencias específicas, criterios de evaluación, saberes básicos, rúbrica orientativa, ponderaciones y cuaderno docente.
¿Cómo aplico estos criterios al corregir un examen real?
Cada criterio se evalúa con niveles de logro (típicamente 1-4). Al corregir, vinculas cada pregunta o producción a los criterios que evalúa y asignas el nivel alcanzado. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que el departamento haya fijado en su rúbrica. Corrigiendo.es automatiza este flujo cuando se abra la V2: la IA propone un nivel por criterio y tú lo confirmas en un clic.
¿Tengo que evaluar todos los criterios en cada examen?
No. La inspección educativa pide que todos los criterios queden evaluados a lo largo del curso, pero no en cada prueba. Una práctica habitual es distribuirlos por trimestres y por instrumento (examen, trabajo, exposición oral, práctica de laboratorio). El plan de evaluación de la programación didáctica documenta esa distribución.
CE

Escrito por

Equipo Corrigiendo.es

Actualizado el