LOMLOE · Illes Balears

Fundamentos Artísticos en 2.º Bachillerato · Illes Balears

Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 7 competencias, 14 criterios y 126 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.

7
Competencias específicas
14
Criterios de evaluación
126
Saberes básicos
Decreto
Vigente en CCAA
Apuntarme a la lista de espera
Actualizado el

Llévate el currículo a Excel o PDF

Disponible

Excel editable

6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.

  • Resumen materia/curso/CCAA
  • 7 competencias específicas
  • 14 criterios con peso editable
  • Saberes básicos por bloque
Descargar Excel
Disponible

PDF imprimible

Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.

  • Portada con materia/curso/CCAA
  • Decreto vigente citado
  • Tablas competenciales
  • Apto para programación didáctica
Descargar PDF

Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Fundamentos Artísticos en 2.º Bachillerato.

Contexto de 2.º Bachillerato

Curso EBAU: los criterios LOMLOE se aplican en paralelo a la preparación de la prueba de acceso a la universidad. La rúbrica del departamento debe reflejar tanto el currículo oficial como las exigencias específicas del modelo EBAU de la CCAA.

Retos típicos en 2.º Bachillerato:

  • Compatibilizar evaluación LOMLOE competencial con preparación EBAU memorística.
  • Ritmo de avance del temario muy acotado por la fecha de EBAU.
  • Tensión entre profundidad y cobertura del temario.
  • Calibración fina con los modelos EBAU publicados de la CCAA.

Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".

Decreto vigente en Illes Balears

En Illes Balears rige actualmente Decret 33/2022, de 11 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para el Bachillerato dentro del marco del Real Decreto 243/2022 (Bachillerato).

Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.

Particularidades de Illes Balears

Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.

En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.

Competencias específicas

Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Fundamentos Artísticos. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"

Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.

1
CE.1

Comprendre els canvis en la concepció de l'art, analitzant les semblances i les diferències entre diferents períodes històrics o contextos culturals, per explicar l'enriquiment que suposa la diversitat. La definició del concepte d'art continua obrint debats avui dia. El seu significat és un element viu, canviant, que s'ha modificat al llarg de la història de la humanitat. No es tracta solament de canvis associats a la cronologia dels esdeveniments, sinó que es relacionen amb la diversitat de les cultures que produeixen art. L'aparició de l'art informal, el qüestionament dadaista o la irrupció de la fotografia, per exemple, provocaren fortes commocions en aquest concepte, per la qual cosa constitueixen fites amb què els alumnes han de familiaritzar-se. L'apreciació i el coneixement d'aquests canvis suposa l'enriquiment dels recursos amb els quals els alumnes duran a terme l'anàlisi de manifestacions artístiques de diferents estils i èpoques amb un criteri més format, comparant obres diferents, establint connexions entre elles i explicant-les de manera argumentada. Tot això farà possible que els alumnes puguin explicar l'enriquiment que suposa la diversitat artística a través de produccions orals, escrites o multimodals, acostant-s'hi sense prejudicis i ampliant així el seu repertori cultural.

2
CE.2

Reflexionar sobre les funcions de l'art al llarg de la història, analitzant l'evolució del seu paper en cada període, per apreciar-ne les singularitats i posar en valor el patrimoni cultural i artístic de qualsevol època. En aprofundir en el significat de l'art, sorgeix irremeiablement el qüestionament de la seva utilitat. De la mateixa manera que ha canviat el concepte, també ho ha fet la funció de l'art al llarg de la història. Les funcions màgica, religiosa, pedagògica, commemorativa jovestètica conformen, entre altres, alguns dels múltiples comesos que les produccions artístiques han exercit des dels orígens de la humanitat. Al seu torn, les diferents societats i cultures han atorgat usos diferents a productes

3
CE.3

Analitzar formalment, funcionalment i semànticament produccions artístiques de diversos períodes i estils, reconeixent els seus elements constituents i les claus dels seus llenguatges i usant vocabulari específic, per desenvolupar el criteri estètic i ampliar les possibilitats de gaudi de l'art. Cada estil, tendència o moviment artístic posseeix unes claus comunes associades a un llenguatge propi que ajuden a comprendre'l i identificar-lo en el moment de rebre les obres. Aquest mètode d'aproximació, que cerca la classificació de les obres d'art, és una primera manera de tractar la complexitat circumstancial i substancial de la producció artística. Amb la finalitat d'acostar-se a l'estudi dels estils, moviments o tendències en l'art, és necessari investigar diverses produccions artístiques i analitzar la informació obtinguda a partir de fonts analògiques i digitals, explicant tant les particularitats i els punts en comú com les diferències. Els alumnes han de conèixer l'àmplia terminologia específica per saber descriure amb llenguatge precís, adequat i coherent la multiplicitat de matisos, variables i subtileses que admet l'anàlisi d'una obra d'art. A més, ha de comprendre i aplicar amb criteri les diferents metodologies d'estudi de les formes, les funcions i els significats associats als moviments i estils artístics, perquè fonamenten l'aproximació a les obres i permeten reconèixer els diferents llenguatges utilitzats en l'art. L'objectiu és desenvolupar en els alumnes un criteri estètic informat davant qualsevol manifestació artística, que fusioni en la seva contemplació la identificació de l'estil i el context amb la valoració de la riquesa expressiva de l'art, augmentant així les possibilitats de gaudi en la seva recepció.

4
CE.4

Explicar obres artístiques realitzades en diferents mitjans i suports, identificant el context social, geogràfic i històric en el qual es van crear, com també les seves possibles influències i projeccions, per valorar-les com a testimoniatges d'una època i una cultura i com a elements del patrimoni. Per apreciar correctament el patrimoni artístic no sols és necessari conèixer en profunditat les obres que el componen, sinó que també s'ha d'entendre el context en què es crearen. Així, per realitzar un acostament rigorós a l'estil d'una obra determinada en qualsevol mitjà o suport i al moviment en què s'emmarca, han de tenir-se en compte els aspectes històrics, geogràfics i socials que els envolten. Això, sumat a una anàlisi tècnica i procedimental, proporcionarà les claus necessàries per a la interpretació de les diferents manifestacions artístiques i permetrà als alumnes valorar les obres de manera conscient i respectuosa. Incloure la perspectiva de gènere en tractar l'anàlisi del context històric, social i geogràfic en el qual les obres van ser creades ajudarà, a més, al fet que els alumnes comprenguin el paper que la dona ha exercit en l'art al llarg de la història i les diferents consideracions que se n'han tingut en funció de cada època. En aquest sentit, no sols s'hauran d'estudiar les seves representacions, sinó també les seves aportacions com a creadores. D'altra banda, en la diversitat del patrimoni cultural i artístic es donen diferents tipus de relacions: des de les influències entre estils, separats o no en el temps, fins a la permanència de certs elements d'un període en un altre, passant per les reaccions, rebuigs o subversions que genera un estil o corrent concret. L'estudi, coneixement i identificació dels fenòmens que condicionen les relacions entre obres jovestils, abordat a partir de diverses fonts analògiques i digitals, permet als alumnes analitzar amb més criteri i profunditat qualsevol producció artística. D'aquesta manera, es generen connexions que permeten aconseguir una visió més aguda de l'obra en el seu context.

5
CE.5

Comprendre el poder comunicatiu de l'art, identificant i reconeixent el reflex de les experiències vitals en diferents produccions, per valorar l'expressió artística com a eina potenciadora de la creativitat, la imaginació, l'autoestima i el creixement personal. Els diferents llenguatges característics de la creació artística suposen una gran eina per transmetre tant idees i conceptes com a sentiments i emocions. Però el significat de l'art, com en tot acte comunicatiu, és el resultat de la combinació de l'expressió de l'artista i la recepció de l'obra per part del públic. El coneixement i la pràctica d'aquesta doble dimensió dels llenguatges artístics permeten als alumnes aprofundir en les anàlisis de les produccions artístiques, expressant i compartint l'experimentat abans de res tipus d'obres. Igualment, en connectar les seves experiències vitals amb els productes artístics, els alumnes poden considerar l'expressió artística com un mitjà per desenvolupar la creativitat, la imaginació, l'autoestima i el creixement personal.

6
CE.6

Interpretar diverses creacions artístiques a partir de l'estudi de la forma, el significat, el context de creació i la recepció, per desenvolupar la sensibilitat i el sentit crític i per apreciar la diversitat de percepcions i opinions davant les produccions artístiques. L'estudi de la forma, el significat i el context destaquen entre els aspectes bàsics de l'anàlisi de les produccions artístiques i, a més, són també rellevants en l'anàlisi de la seva recepció. La seva identificació permet als alumnes avançar amb criteri cap a un nivell superior d'acostament a l'obra: la interpretació, que suposa, a partir de l'anàlisi anterior, vincular la producció artística a elements aliens a ella que poden trobar-se en diferents camps del coneixement. La interpretació requereix d'un exercici d'incorporació, no solament d'idees i coneixements propis, sinó també de sentiments i emocions. D'aquesta forma, es fa possible que l'obra resulti una mica viva per als alumnes, fent-la seva i convertint-la en un objecte dinamitzador del diàleg i de la pluralitat d'opinions, com també afavoridor de l'empatia. La interpretació enriqueix la creativitat dels alumnes. En valorar diferents punts de vista, l'alumne aprèn a desenvolupar la sensibilitat i el sentit crític i a apreciar la diversitat de percepcions i opinions davant les produccions artístiques. Les interpretacions pròpies de diferents obres artístiques poden ser comunicades a través de textos orals, escrits i multimodals, de manera que donin lloc a debats i posades en comú dels diferents punts de vista.

7
CE.7

Elaborar amb creativitat projectes artístics individuals o col·lectius, investigant estils, tècniques i llenguatges multidisciplinaris i seleccionant i aplicant els més adequats, per donar forma a les idees i objectius plantejats i per aprendre a afrontar nous reptes artístics. Els projectes artístics innovadors i creatius que integren diferents disciplines, considerant especialment l'entorn digital, suposen una manera d'impulsar l'art i la cultura i donen forma a idees i objectius en un context de diversitat cultural que afavoreixi aquest tipus de reptes. La participació en aquests projectes suposa la necessitat d'una organització de persones i de recursos, com també planificar-los en diferents fases. La participació activa dels alumnes en projectes individuals i col·lectius els permetrà aprendre a organitzar-se, a distribuir les tasques i a valorar les aportacions dels altres amb respecte i empatia. Les tasques han de desenvolupar-se en un context d'inclusió que afavoreixi l'ús de metodologies col·laboratives. En aquest procés resulta clau la integració de recursos i de mitjans per al desenvolupament i difusió dels projectes. Per això, tant l'ús de llenguatges i tècniques multidisciplinàries com la combinació i aplicació creativa d'aquests han de dotar els alumnes de les habilitats necessàries per afrontar amb solvència altres projectes futurs.

Criterios de evaluación

Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.

Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.

1
CE.1
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 1.1

    Explicar de manera respectuosa l'enriquiment que suposa la diversitat en l'art, estudiant obres d'èpoques i cultures diferents a partir de la vinculació amb el seu context i analitzant el concepte d'art al qual responen.

  2. 1.2

    Argumentar l'evolució de la concepció de l'art en la història, comparant amb iniciativa els seus significats en períodes i cultures diferents i analitzant-ne les semblances i diferències. Comparar els significats de l'art en períodes i cultures diferents. Analitzar les influències, semblances i diferències entre els diferents períodes i cultures.

2
CE.2
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 2.1

    Distingir les funcions de l'art al llarg de la història, analitzant sense prejudicis l'evolució a partir de l'estudi de diverses produccions artístiques de diferents estils i èpoques.

  2. 2.2

    Explicar les singularitats de diverses manifestacions culturals i artístiques, relacionant-les amb la seva funció de manera oberta, crítica i respectuosa.

3
CE.3
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 3.1

    Identificar els elements constituents de manifestacions artístiques de diversos períodes i estils, reconeixent les claus dels seus llenguatges i justificant la seva relació amb l'època, artista o moviment corresponent.

  2. 3.2

    Analitzar formalment, funcionalment i semànticament, amb criteri i sensibilitat, diferents manifestacions artístiques, fent ús de la terminologia específica associada als seus llenguatges. -

4
CE.4
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 4.1

    Analitzar produccions artístiques de diversos estils i èpoques realitzades en diferents mitjans i suports, relacionant-les amb el seu context social, geogràfic i històric de creació i explicant les possibles relacions amb obres d'altres èpoques i cultures.

  2. 4.2

    Compartir les conclusions de recerques sobre produccions artístiques de diversos estils i èpoques i les relacions amb el seu context, usant els mitjans analògics i digitals més adequats. -

5
CE.5
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 5.1

    Explicar les diferents possibilitats expressives de l'art i el seu poder de transmissió d'idees, conceptes, sentiments i emocions a partir d'obres d'artistes de diferents èpoques i estils, analitzant les diferents interpretacions que se n'han fet.

  2. 5.2

    Analitzar produccions artístiques de diversos períodes i estils, vinculant-les creativament amb experiències vitals pròpies i alienes i valorant-les com a eines potenciadores de la creativitat, la imaginació, l'autoestima i el creixement personal.

6
CE.6
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 6.1

    Interpretar creacions artístiques de diferents períodes i estils, analitzant-ne la forma, el significat i el context de creació i incorporant-hi les idees, coneixements, emocions i sentiments propis.

  2. 6.2

    Comparar les interpretacions que s'han fet de diverses manifestacions artístiques, analitzant els diferents punts de vista i proposant una valoració personal.

7
CE.7
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 7.1

    Plantejar projectes artístics, individuals i col·lectius seleccionant els estils, tècniques, llenguatges més adequats de diverses disciplines i organitzant i distribuint les tasques de manera raonada.

  2. 7.2

    Dur a terme amb creativitat projectes artístics individuals o col·lectius, materialitzant les idees i objectius plantejats, aplicant els aprenentatges adquirits, assumint els rols assignats i respectant, si escau, les aportacions dels altres.

Saberes básicos

Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).

En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.

1
1
Bloque 1 de 6

Saberes básicos del decreto

24 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    Tecnologia de l’art, materials, tècniques i procediments

  2. 1.2

    Materials i tècniques tradicionals emprats en diferents manifestacions artístiques al llarg de la història a partir de l’observació d’obres.

  3. 1.3

    Tecnologies que han transformat l’art des de la Revolució Industrial fins a l’era digital. L’art immersiu i interactiu.

  4. 1.4

    Terminologia específica de l’art i l’arquitectura

  5. 1.5

    El llenguatge visual i els elements formals de les arts plàstiques.

  6. 1.6

    Els elements iconogràfics de les arts plàstiques.

  7. 1.7

    La terminologia general de la representació artística, com per exemple l’idealisme, el realisme, l’expressionisme, la figuració i l'abstracció, entre d’altres.

  8. 1.8

    El vocabulari específic de l’arquitectura.

  9. 1.9

    Aspectes històrics, geogràfics i socials de l’art

  10. 1.10

    Estudi de les manifestacions artístiques en relació amb els períodes històrics i els esdeveniments socials i polítics que hi van influir, com la Revolució Francesa en el Romanticisme, la Primera Guerra Mundial en les primeres avantguardes, la cultura del consum en el Pop Art, entre d’altres.

  11. 1.11

    L’adaptació de l’art als contextos geogràfics específics, com per exemple el cas de les primeres civilitzacions (Mesopotàmia, Egipte, etc.).

  12. 1.12

    Teories de l’art. Definició d’art al llarg de la història i perspectiva actual

  13. 1.13

    L’evolució del concepte d’ art i de les seves funcions al llarg de la història.

  14. 1.14

    L’estudi de les teories clàssiques i modernes de l’art. Aproximació.

  15. 1.15

    Introducció a l’estudi de l’art com a fenomen interdisciplinari i multicultural propi de la perspectiva actual de l’art.

  16. 1.16

    Perspectiva de gènere en l’art: representacions i creacions femenines

  17. 1.17

    La dona com a artista. La lluita per la visibilitat al llarg de la història de l’art.

  18. 1.18

    Estereotips culturals i artístics. La representació de la dona al llarg de la història.

  19. 1.19

    Identitats sexuals i de gènere en l’art. Artistes i representacions.

  20. 1.20

    L’art i els artistes a les Illes Balears.

  21. 1.21

    Art conceptual i art objecte

  22. 1.22

    L’art conceptual com a forma artística en què la idea o concepte és més important que el producte final de l’obra.

  23. 1.23

    L’art i el llenguatge, la seva relació.

  24. 1.24

    Ús d’objectes quotidians com a manifestacions artístiques. El ready made i l’ objet trouvé . Les instal·lacions.

2
2
Bloque 2 de 6

Saberes básicos del decreto

20 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    Introducció a l’art precolombí i l’art africà precolonial

  2. 2.2

    L’aproximació a la representació i a l’arquitectura de les cultures precolombines i l’art africà precolonial.

  3. 2.3

    La influència de l’art primitiu en l’art contemporani.

  4. 2.4

    Sistemes de representació espacial en la pintura. De la pintura primitiva a la ruptura cubista

  5. 2.5

    La profunditat, representació des de l’Antiguitat a l’Edat Mitjana.

  6. 2.6

    La conquesta de la tercera dimensió en el Renaixement.

  7. 2.7

    La ruptura cubista respecte la representació tradicional de l’espai des del Renaixement.

  8. 2.8

    L’impressionisme i postimpressionisme pictòric

  9. 2.9

    La llum i el color de les pintures de l’estil impressionista. La influència de la fotografia.

  10. 2.10

    La interpretació subjectiva i expressiva de les obres del postimpressionisme.

  11. 2.11

    El postimpressionisme i la seva influència en les avantguardes artístiques.

  12. 2.12

    El Realisme: conceptes i enfocaments. L’Hiperrealisme

  13. 2.13

    La realitat objectiva i la seva representació sense idealització en el Realisme.

  14. 2.14

    Les representacions de l’Hiperrealisme i l’ús de tècniques fotogràfiques i l’aerògraf.

  15. 2.15

    El Surrealisme. Influències posteriors en l’art, el cinema i la publicitat

  16. 2.16

    L’automatisme i el món oníric de les obres del Surrealisme.

  17. 2.17

    L’impacte de Surrealisme en el cinema i en la publicitat.

  18. 2.18

    L’abstracció: orígens i evolució

  19. 2.19

    L’abandonament de la representació figurativa dels artistes de les primeres avantguardes.

  20. 2.20

    L’expressionisme abstracte.

3
3
Bloque 3 de 6

Saberes básicos del decreto

18 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Introducció a l’arquitectura i escultura gregues. Ordres. Obres i períodes més rellevants

  2. 3.2

    Característiques de l’arquitectura grega a partir de les principals tipologies arquitectòniques.

  3. 3.3

    Els ordres arquitectònics dòric, jònic i corinti.

  4. 3.4

    Característiques de l’escultura grega. El cànon de representació.

  5. 3.5

    Evolució de l’escultura a partir dels artistes i de les obres de les etapes arcaica, clàssica i hel·lenística.

  6. 3.6

    El retrat escultòric a la Roma Antiga

  7. 3.7

    El gènere del retrat a l’àmbit privat i a l’esfera oficial de la Roma Antiga.

  8. 3.8

    Les principals escultures exemptes i en relleu del retrat romà.

  9. 3.9

    Claus de l’arquitectura a través de les diferents èpoques i estils: de la romanització a la Baixa Edat mitjana

  10. 3.10

    La influència de Roma a les Illes Balears i a altres zones de la península Ibèrica i del Mediterrani, com per exemple a Pol·lèntia, entre d’altres.

  11. 3.11

    Evolució de l’arquitectura des del preromànic fins al gòtic.

  12. 3.12

    El gòtic a les Illes Balears a través dels principals exemples com la Seu de Palma, la Catedral de Ciutadella o la Llotja, entre d’altres.

  13. 3.13

    El renéixer de l’art clàssic en l’arquitectura, pintura i escultura: del Trecento al Cinquecento

  14. 3.14

    Característiques del Renaixement italià: la ruptura amb el simbolisme medieval i la recuperació de l’ideal i les proporcions clàssics.

  15. 3.15

    Evolució de les principals manifestacions artístiques a partir de les obres i els artistes des del Trecento al Cinquecento.

  16. 3.16

    La projecció clàssica en l’edat contemporània: del Neoclassicisme a la pintura metafísica

  17. 3.17

    El retorn als valors de l’antiguitat clàssica en el Neoclassicisme com a resposta a l’exuberància del barroc i del rococó.

  18. 3.18

    La fusió de la influència clàssica i del surrealisme en la pintura metafísica del s. XX .

4
4
Bloque 4 de 6

Saberes básicos del decreto

17 saberes básicos en este bloque

  1. 4.1

    L’exaltació barroca, aportacions a la pintura i escultura

  2. 4.2

    El Barroc, característiques generals; l’exaltació, l'expressivitat o el dramatisme, entre d’altres.

  3. 4.3

    Les aportacions del Barroc a les arts plàstiques a partir de l’estudi de les obres dels artistes europeus més representatius.

  4. 4.4

    El Barroc a les Illes Balears.

  5. 4.5

    El Romanticisme i l’origen de la modernitat

  6. 4.6

    Característiques generals del Romanticisme; l’exaltació de les emocions, la natura i l’individualisme, entre d’altres.

  7. 4.7

    L’origen de la modernitat artística. La rebel·lió contra la norma academicista. La recerca de la subjectivitat, l’originalitat i l’exotisme.

  8. 4.8

    Les aportacions del Romanticisme a partir de l’estudi de les obres dels principals artistes.

  9. 4.9

    L’Expressionisme alemany. Del Fauvisme a l’Expressionisme Figuratiu del s.

  10. 4.10

    La ruptura amb els cànons clàssics de les avantguardes del s. XX .

  11. 4.11

    L’ús del color en les obres d’artistes fauvistes.

  12. 4.12

    Les aportacions de l’Expressionisme alemany en la pintura i el cinema.

  13. 4.13

    L’Expressionisme Figuratiu de la segona meitat del s. XX .

  14. 4.14

    Del rebuig dadaista a l’art intermèdia de Fluxus

  15. 4.15

    La importància del rebuig i la rebel·lia en el plantejament dadaista de principi del s. XX a partir de les obres més importants.

  16. 4.16

    La influència dadà en els plantejaments de l’art intermèdia de Fluxus dels anys 1960-70.

  17. 4.17

    Característiques de l’art intermèdia. El naixement del happening i de la performance .

5
5
Bloque 5 de 6

Saberes básicos del decreto

32 saberes básicos en este bloque

  1. 5.1

    El Modernisme. Arquitectura i arts aplicades. L’arquitectura orgànica

  2. 5.2

    El concepte d’art total i la integració de les arts (arquitectura, mobiliari, joieria, tèxtil, ceràmica, vidre, etc.).

  3. 5.3

    Característiques del Modernisme a partir de les obres arquitectòniques de Catalunya i de les Illes Balears.

  4. 5.4

    El moviment de les Arts and Crafts. L’exaltació del treball artesanal com a reacció al procés d’industrialització.

  5. 5.5

    Les aportacions de l’arquitectura orgànica.

  6. 5.6

    La Bauhaus. Art i funció. Disseny i arts aplicades. L’ art-déco . Art i artesania

  7. 5.7

    El funcionalisme i la seva relació amb l’art i l’arquitectura del s. XX .

  8. 5.8

    La Bauhaus. Etapes de l’escola i la seva influència en l’art i el disseny actuals.

  9. 5.9

    La unió de l’art, el disseny i la tecnologia.

  10. 5.10

    Característiques de l’ art-déco a partir de les obres més representatives dels EUA i Europa.

  11. 5.11

    L’arquitectura del vidre i el ferro i el Moviment Modern

  12. 5.12

    La revolució de l’arquitectura dels nous materials del s. XIX . L’ús del vidre i el ferro com a materials de construcció. El naixement de noves tipologies arquitectòniques i l’arquitectura efímera.

  13. 5.13

    Les bases del Moviment Modern a partir de les obres dels principals representants.

  14. 5.14

    Art i mitjans de comunicació: del cartell al Pop Art

  15. 5.15

    L’origen del cartell publicitari en el s. XIX i la seva evolució fins l’actualitat.

  16. 5.16

    La publicitat i la seva connexió amb l’art.

  17. 5.17

    Les característiques del pop art a partir de les obres dels artistes europeus i americans.

  18. 5.18

    Els mitjans de comunicació i la seva connexió amb l’art.

  19. 5.19

    L’estètica de la xarxa i la integració digital.

  20. 5.20

    L’art en la pantalla; el videoart, art en les xarxes, art digital. La llum com a element plàstic

  21. 5.21

    Les tecnologies dins l’art dels s. XX i XXI : del vídeo a l’ordinador.

  22. 5.22

    El vídeo art, net-art i art digital.

  23. 5.23

    Art i ecologia. Del land art i l’ arte povera fins als nostres dies

  24. 5.24

    La connexió de l’art contemporani amb l’ecologia. La contribució de l’art als objectius del desenvolupament sostenible, la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic entre altres.

  25. 5.25

    El land art i la intervenció directa en el paisatge. L’art efímer.

  26. 5.26

    L’ús de materials naturals, pobres i no convencionals de l’ arte povera i la seva evolució fins l’actualitat.

  27. 5.27

    L’art com a instrument de transformació de la societat. Dels individualismes artístics a l’art col·laboratiu. Espais urbans i intervencions artístiques. Art urbà

  28. 5.28

    L’art com a instrument de transformació social, denúncia i canvi polític.

  29. 5.29

    L’art com a expressió individual i subjectiva de l’artista.

  30. 5.30

    L’art per a la interacció social: els projectes col·laboratius.

  31. 5.31

    La intervenció artística a l’espai públic i la democratització de l’art.

  32. 5.32

    El graffiti i l’ street art com a manifestacions de l’art urbà.

6
6
Bloque 6 de 6

Saberes básicos del decreto

15 saberes básicos en este bloque

  1. 6.1

    Metodologies d’estudi de les formes, les funcions i els significats associats als moviments i estils artístics i d’anàlisi tècnica i procedimental a l’obra d’art

  2. 6.2

    Metodologies per a l’estudi de la representació de les formes des de la figuració a l’abstracció, entre d’altres.

  3. 6.3

    Estudi de les funcions de l’art segons les èpoques i els estils artístics.

  4. 6.4

    Pautes per a l’anàlisi d’obres artístiques des dels punts de vista tècnic, formal, iconogràfic i estilístic.

  5. 6.5

    La distribució de tasques en els projectes artístics col·lectius: criteris de selecció a partir de les habilitats requerides

  6. 6.6

    La importància del treball en equip i la comunicació en els projectes artístics col·lectius.

  7. 6.7

    Habilitats i fortaleses individuals dels membres dels equips, l’assignació de rols i la coordinació.

  8. 6.8

    Metodologia projectual. Fases dels projectes artístics

  9. 6.9

    El projecte artístic. Concepte, evolució i fases: esbós, desenvolupament, avaluació i ajustament.

  10. 6.10

    L’evolució del projecte artístic: esbós, desenvolupament, avaluació i ajustament.

  11. 6.11

    La presentació i/o exposició d’un projecte.

  12. 6.12

    La revisió i la retroacció ( feedback ) dels projectes.

  13. 6.13

    Estratègies de selecció d’estils, tècniques i llenguatges

  14. 6.14

    L’estil, la tècnica i el llenguatge en funció del missatge i objectiu del projecte.

  15. 6.15

    Projectes artístics col·laboratius i interdisciplinaris.

Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es

Corrigiendo.es lleva cargados los 14 criterios, las 7 competencias específicas y los 126 saberes básicos de Fundamentos Artísticos en 2.º Bachillerato para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:

  1. Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
  2. Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
  3. Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
  4. Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
  5. Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.

Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.

Fundamentos Artísticos 2.º Bachillerato en otras Comunidades Autónomas

Compara cómo cambia el currículo de Fundamentos Artísticos en 2.º Bachillerato entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.

Para seguir leyendo

Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.

Preguntas frecuentes

¿Qué decreto regula el currículo de Fundamentos Artísticos 2.º Bachillerato en Illes Balears?
En Illes Balears rige Decret 33/2022, de 11 d'agost, que desarrolla la LOMLOE en el marco del Real Decreto 217/2022 (ESO) o el 243/2022 (Bachillerato). Esta página recoge competencias específicas, criterios y saberes tal y como figuran en el texto oficial publicado en el boletín autonómico.
¿Por qué unas CCAA tienen criterios distintos a otras en la misma materia?
Porque la LOMLOE deja margen autonómico para concretar el currículo: las CCAA pueden añadir saberes específicos (patrimonio territorial, lengua cooficial, contexto socioambiental local), reordenar bloques y matizar criterios. Ese margen explica las diferencias visibles entre, por ejemplo, Fundamentos Artísticos en Galicia (con dimensión gallega) y en Madrid (con énfasis en refuerzo competencial).
¿Estos datos son los del BOE/boletín oficial o están reescritos?
Son extracción literal del boletín oficial autonómico (cuando existe decreto propio) o del BOE nacional cuando aún no se ha publicado el decreto territorial. Corrigiendo.es solo los estructura para visualizarlos en tablas; el texto pertenece a la administración autora.
¿Puedo descargarme este pack en Excel o PDF?
Sí. Esta ficha genera un Excel editable y un PDF imprimible desde los mismos datos oficiales que ves en pantalla: competencias específicas, criterios de evaluación, saberes básicos, rúbrica orientativa, ponderaciones y cuaderno docente.
¿Cómo aplico estos criterios al corregir un examen real?
Cada criterio se evalúa con niveles de logro (típicamente 1-4). Al corregir, vinculas cada pregunta o producción a los criterios que evalúa y asignas el nivel alcanzado. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que el departamento haya fijado en su rúbrica. Corrigiendo.es automatiza este flujo cuando se abra la V2: la IA propone un nivel por criterio y tú lo confirmas en un clic.
¿Tengo que evaluar todos los criterios en cada examen?
No. La inspección educativa pide que todos los criterios queden evaluados a lo largo del curso, pero no en cada prueba. Una práctica habitual es distribuirlos por trimestres y por instrumento (examen, trabajo, exposición oral, práctica de laboratorio). El plan de evaluación de la programación didáctica documenta esa distribución.
CE

Escrito por

Equipo Corrigiendo.es

Actualizado el