Història en 1.º Bachillerato · Cataluña
Currículo LOMLOE oficial de Cataluña para esta materia y curso: 17 competencias, 50 criterios y 86 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 17 competencias específicas
- 50 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Cataluña para Història en 1.º Bachillerato.
Contexto de 1.º Bachillerato
Primer curso post-obligatorio. El alumnado entra con motivación y nivel muy variables tras 4.º ESO. Los criterios LOMLOE exigen ya razonamiento de nivel medio-alto y autonomía en el aprendizaje.
Retos típicos en 1.º Bachillerato:
- Diferencia notable entre quienes vienen de itinerario académico y aplicado en 4.º ESO.
- Primera vez con materias de modalidad propia (Científico-Tecnológica, Humanidades, etc.).
- Introducción de criterios que preparan EBAU pero sin presión directa todavía.
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Cataluña además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Cataluña
En Cataluña rige actualmente Decret 171/2022, de 20 de setembre, que desarrolla la LOMLOE para el Bachillerato dentro del marco del Real Decreto 243/2022 (Bachillerato).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en dogc.gencat.cat.
Particularidades de Cataluña
Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.
En Catalunya el catalán es lengua vehicular y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio. El currículo también recoge Aranés en el Valle de Arán.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Història. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
Història
Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l'anàlisi de fonts, per interpretar el passat, formar-se un criteri propi a partir del contrast d'informacions i desenvolupar el pensament crític.
Analitzar de forma crítica i comparar els diferents règims polítics de la contemporaneïtat i la construcció de l'estat de dret per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l'equitat, posant en valor els principis democràtics.
Identificar la pluralitat nacional, cultural i lingüística per respectar els sentiments de pertinença, l'existència d'identitats múltiples i desenvolupar l'empatia i el respecte com a base de la convivència en una societat democràtica.
Analitzar l'evolució econòmica de l'Estat espanyol i els seus efectes, relacionar-la amb la desigualtat social i territorial, percebre la natura dels canvis en el món actual i actuar amb criteris de sostenibilitat i de manera crítica i compromesa per a la millora de la societat i de l'entorn.
Ver descripción detallada del decreto
Aquesta perspectiva implica una mirada crítica cap a la idea del progrés, els seus plantejaments filosòfics i econòmics i les seves derivacions polítiques. Ha de relacionar les conseqüències que ha generat un creixement econòmic que, històricament, no ha tingut en compte entre les prioritats ni la distribució de la riquesa ni els efectes ambientals. Implica, també, la capacitat interpretativa i de relació, que permet associar els factors econòmics amb la desigualtat social i territorial, i percebre la natura dels canvis del món actual, que demana una nova ciutadania resilient davant la incertesa i compromesa per la millora de la humanitat i del planeta.
Analitzar la societat espanyola, els canvis i les continuïtats al llarg del temps, en relació amb l'evolució de la població, els nivells i les formes de vida i treball i els moviments i conflictes socials, per valorar els progressos i les limitacions per avançar en l'equitat, la justícia i la cohesió social.
Analitzar críticament el paper de les creences i les ideologies en l'evolució de l'articulació social, en l'ús del poder i en la configuració d'identitats i projectes polítics, per comprendre la complexitat de la contemporaneïtat i per valorar i respectar la convivència en una societat plural i democràtica.
Analitzar les dinàmiques d'interdependència entre diferents agents en el context d'un món globalitzat per avalar els compromisos de cooperació, promoure actituds solidàries i proposar alternatives a les problemàtiques locals i globals basades en la cultura de la pau i en la consecució d'un món més solidari i sostenible.
Analitzar els processos i els fenòmens històrics des de la perspectiva de gènere i la investigació sobre el moviment feminista, per visibilitzar-ne la presència dins la història, promoure actituds en defensa de la igualtat i rebutjar qualsevol forma de discriminació i violència.
Analitzar el llegat cultural i patrimonial per valorar-lo com a expressió de les memòries plurals, individuals i col·lectives i contribuir a la seva recuperació, conservació i promoció com a element conformador de les identitats i cohesionador de la comunitat.
Història del Món Contemporani
Cercar, tractar i comunicar informació procedent de diferents mitjans i fonts historiogràfiques, tant analògics com digitals, i analitzar-la críticament per adquirir consciència de la diversitat d'interpretacions existents sobre els fets i els processos històrics i aplicar les metodologies bàsiques de la recerca històrica.
Investigar i comparar diferents moviments revolucionaris i altres processos de canvi, ruptura i transformació històrica de l'època contemporània, per argumentar i debatre sobre la seva contribució al desenvolupament de les identitats col·lectives, a la conquesta de les llibertats i a la consolidació dels drets humans i dels sistemes democràtics.
Ver descripción detallada del decreto
En aquest sentit, és important que s'examinin alguns dels sistemes polítics actuals, i descobreixin les característiques que són degudes a la influència dels moviments revolucionaris contemporanis, i analitzin de manera reflexiva i crítica els símptomes de crisi, deteriorament o canvi que pateixen. Alhora, la comprensió crítica d'aquests processos històrics i del funcionament dels estats democràtics, ha de permetre percebre riscos i amenaces, així com la necessitat de participar en l'exercici d'una ciutadania activa.
Adquirir una visió global de l'evolució de les relacions i dels conflictes internacionals durant els segles XIX, XX i principi del XXI, per mitjà de fonts històriques fiables, per analitzar-ne de forma crítica les causes i conseqüències, reconèixer les víctimes i desenvolupar una cultura de la pau basada en els valors universals de la llibertat, la justícia i la igualtat.
Examinar els canvis i les permanències en l'organització social de la població, en les relacions socials i en l'acció d'individus o grups, incorporant visions i perspectives contraposades i investigant-ne les aportacions als diversos processos de canvi, per adoptar una posició crítica i solidària davant les desigualtats socials, la intolerància i les situacions de discriminació, i contribuir a la consecució de comunitats més justes i cohesionades.
Reconèixer els reptes i els problemes socialment més rellevants de l'actualitat, analitzant-ne l'origen, les causes i l'interès històric, així com les implicacions i conseqüències presents i futures, a través del contrast de fonts i de mitjans de comunicació, per elaborar i exposar judicis personals des d'una actitud d'alerta, crítica i compromesa amb l'acció i la millora de la societat.
Ver descripción detallada del decreto
En aquest sentit, és bàsic treballar l'anàlisi crítica, segura i ètica de fonts i dades historiogràfiques i d'altres ciències, així com implementar metodologies basades en el debat, el diàleg i l'apoderament de l'alumnat. També és imprescindible promoure l'ús adequat dels diferents mitjans de comunicació, tant analògics com digitals. Aquests mitjans, encara que són un instrument imprescindible per conèixer l'actualitat, creen i transmeten informació amb un grau de rapidesa tan gran i, de vegades, de parcialitat, que, per consultar-los i interactuar-hi un mínim rigor, cal dotar l'alumnat d'eines necessàries per contrastar i avaluar l'objectivitat dels seus missatges, així com per detectar la informació errònia o falsa. En darrer terme, l'objectiu és que l'alumnat, com a part de la seva formació com a ciutadà actiu i responsable, exerceixi el seu propi criteri i desenvolupi una consciència històrica, elaborant i expressant judicis i hipòtesis explicatives de manera informada, respectuosa, crítica i dialogant, per contribuir d'aquesta manera a la millora de la societat i a la implementació de l'Agenda 2030 i els seus objectius de desenvolupament sostenible.
Analitzar els canvis demogràfics, econòmics, socials i culturals relacionats amb el desenvolupament dels sistemes econòmics característics de l'època contemporània, per interpretar i valorar les seves repercussions socials i ambientals i adoptar compromisos envers la sostenibilitat, la defensa dels drets socials i l'accés universal als recursos bàsics.
Identificar els principals processos històrics contemporanis, comparar-ne els trets i les interrelacions i investigar-ne les causes i les conseqüències, mitjançant l'anàlisi i el comentari crític d'aproximacions historiogràfiques, per inferir-ne la influència en l'actualitat i preveure'n els possibles desenvolupaments futurs.
Ver descripción detallada del decreto
El concepte de procés històric fa referència al complex de fets relacionats i organitzats en forma de relat pel qual s'expliquen les transformacions polítiques, socials, culturals i econòmiques que han afectat o afecten les societats humanes. En el desenvolupament d'aquesta competència, l'alumnat haurà d'identificar, comprendre i diferenciar processos històrics contemporanis complexos, treballant amb fonts contrastades, tant digitals com analògiques, i organitzant i valorant les diferents interpretacions a aquest respecte. Es tracta de reconèixer i analitzar, entre d'altres, processos tan significatius com les transformacions que van posar fi a l'Antic Règim, el desenvolupament del capitalisme industrial i la gènesi de la societat burgesa, les crisis del liberalisme i l'ascens del totalitarisme al poder, la consolidació de les superpotències i la seva determinació en l'ordre internacional, l'expansió i desintegració dels règims comunistes, la incorporació progressiva de les dones als àmbits polític i econòmic, l'impacte dels avenços cientificotècnics en la societat de consum, la crisi de l'estat del benestar i els drets socials, les transformacions culturals recents o el procés d'interdependència vinculat al fenomen de la globalització. Alhora, per a la interpretació i la valoració de fonts i documents és necessari el treball analític que comporta l'ús de les tècniques de comentari de textos i d'altres documents amb valor històric, així com l'ús i la interpretació correcta de mapes o altre material rellevant. L'objectiu és que l'alumnat comprengui les relacions de semblança, causació i interrelació en l'espai i en el temps dels principals successos i processos històrics del món contemporani, analitzant-ne les conseqüències i avaluant-ne de manera crítica el significat i la rellevància per al present. La integració dels sabers adquirits en l'anàlisi de processos històrics ha de permetre, finalment, interpretar i donar resposta a una varietat de problemes i situacions actuals.
Incorporar la perspectiva de gènere a l'estudi de la història contemporània, mitjançant l'anàlisi multidisciplinària de la presència de les dones en tots els àmbits socials, i la investigació de les seves mobilitzacions i lluites polítiques, per denunciar i combatre les desigualtats i els estereotips, ressituar-la a la història i generar una actitud proactiva de cara a aconseguir la igualtat efectiva entre totes les persones.
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
Història
-
1.1
Plantejar-se preguntes i hipòtesis sobre fets o fenòmens històrics, seleccionar, analitzar i obtenir informació de diferents fonts per interpretar el passat de manera crítica, aportant arguments i dades contrastats.
-
1.2
Comunicar i transferir els coneixements adquirits mitjançant recursos expressius que incorporin formats i llenguatges diversos i la presentació de la informació en mitjans i entorns digitals, així com usar adequadament el vocabulari específic de la història contemporània mitjançant la lectura activa, l’elaboració de textos escrits, les intervencions orals i les produccions audiovisuals, construint un discurs rigorós, coherent i inclusiu.
-
1.3
Demostrar la comprensió integrada de sabers i mostrar una actitud participativa en el marc de l’exercici d’una ciutadania democràtica.
-
2.1
Reconèixer el llegat democràtic i les accions a favor de la llibertat identificant i comparant els diferents règims polítics des de la fallida de la monarquia absoluta i els inicis de l’estat liberal fins a l’actualitat, i l’evolució de les seves institucions i lleis.
-
2.2
Identificar i valorar de manera crítica la transició cap a la democràcia, analitzant les ruptures i les continuïtats, mitjançant l’estudi de les memòries plurals.
-
2.3
Valorar de manera crítica la potencialitat del sistema democràtic actual i els reptes pendents, aportant possibles solucions a les problemàtiques actuals.
-
3.1
Identificar els diferents processos polítics, socials i culturals que han tingut lloc al llarg de la història en la formació de l’Estat i en la construcció de les diferents nacionalitats i, específicament, en l’evolució del catalanisme.
-
3.2
Reconèixer i identificar les identitats múltiples existents als territoris per entendre que el respecte dels diferents sentiments de pertinença és la base d’una convivència pacífica en el marc d’un sistema democràtic i plural.
-
4.1
Analitzar l’evolució econòmica de l’Estat espanyol, els seus diferents ritmes i cicles de creixement, en el context dels països del seu entorn.
-
4.2
Identificar les conseqüències del creixement econòmic, en els contextos històrics i actualment, analitzant críticament la idea de progrés i valorant els seus efectes pel que fa a la desigualtat social, els desequilibris territorials, la degradació ambiental i les relacions de dependència, reflectint actituds en favor dels objectius de desenvolupament sostenible i comportaments ecosocials.
-
5.1
Descriure les transformacions socials i les diferents maneres d’organització i participació política que s’han produït del pas de l’Antic Règim a la nova societat de classes, analitzant el sorgiment i l’evolució del concepte de ciutadania i les noves formes de relació social, identificant les desigualtats i la concentració del poder en determinats grups socials.
-
5.2
Analitzar de manera multicausal l’evolució demogràfica de l’Estat espanyol, la desigual distribució de la població i el paper de les migracions interiors i exteriors i els exilis en la història contemporània d’Espanya.
-
5.3
Caracteritzar el naixement i l’evolució del moviment obrer durant els segles XIX i XX, interpretant les causes de la conflictivitat social i laboral i la seva articulació en moviments socials i polítics.
-
5.4
Deduir, per mitjà de l’estudi crític de notícies i dades estadístiques, l’evolució de la societat, identificant els èxits i els retrocessos experimentats i les mesures adoptades per les institucions fins al present, l’evolució dels nivells de vida i de benestar, així com els límits i reptes de futur, des d’una perspectiva solidària a favor dels col·lectius més vulnerables.
-
6.1
Generar opinions argumentades, debatre i transferir idees i coneixements sobre la funció que han exercit les diferents ideologies a l’articulació social i política de l’Espanya contemporània, identificant les principals cultures polítiques que s’han anat succeint, les formes d’organització i els diferents projectes polítics que representaven i expressant actituds respectuoses davant les idees diferents de les pròpies.
-
6.2
Emprar el rigor metodològic de la història en l’estudi de les grans reformes estructurals que va emprendre la Segona República, identificant-ne els èxits i les reaccions antidemocràtiques que van derivar en el cop d’estat i l’esclat de la Guerra Civil, i en l’estudi del marc conceptual sobre els sistemes totalitaris aplicat en la interpretació del franquisme.
-
7.1
Assenyalar els reptes globals i els principals compromisos de cooperació en l’esfera internacional, així com els que emanen d’una ciutadania europea responsable i solidària.
-
7.2
Plantejar propostes d’acció que fomentin una actitud solidària i pacífica i alternatives davant de les problemàtiques que es viuen actualment a escala local, europea i global.
-
8.1
Introduir la perspectiva de gènere en l’observació i l’anàlisi de la realitat històrica i actual, identificant els mecanismes de dominació que han generat i mantingut la desigualtat entre homes i dones i l’assignació de rols de gènere i que han relegat les dones a un paper subordinat a la societat.
-
8.2
Reconèixer els moviments, les causes i els lideratges en pro de l’equitat de gènere i d’opció afectivosexual en l’època contemporània i les aportacions de les dones en diferents àmbits socials, econòmics, polítics i culturals.
-
8.3
Participar en debats i projectes o accions de defensa de l’equitat de gènere i de rebuig de qualsevol manifestació de discriminació i violència per mitjà de propostes d’actuació.
-
9.1
Elaborar treballs d’indagació i recerca, iniciant-se en la metodologia històrica i la historiografia, generant productes relacionats amb la memòria col·lectiva sobre esdeveniments, personatges o elements patrimonials d’interès social o cultural de l’entorn local, posant en valor el patrimoni històric i considerant-lo un bé comú que s’ha de protegir.
-
9.2
Participar en accions, recerques i projectes de recuperació de la memòria històrica a partir de la recollida de fonts directes i indirectes i d’arxius personals, locals i institucionals.
Història del Món Contemporani
-
1.1
Adquirir consciència de la diversitat d’interpretacions historiogràfiques per mitjà de l’ús contrastat i crític de fonts i punts de vista diferents sobre un mateix fet o procés històric.
-
1.2
Utilitzar les metodologies bàsiques de la disciplina aplicant estratègies de cerca, selecció, anàlisi, interpretació i elaboració d’informació històrica.
-
1.3
Comunicar i transferir els coneixements adquirits mitjançant recursos expressius que incorporin formats i llenguatges diversos, emprant les opcions de gestió i presentació de la informació que ofereixen els mitjans i entorns digitals.
-
1.4
Incorporar i usar adequadament el vocabulari específic de la història contemporània mitjançant la lectura activa, l’elaboració de textos escrits, les intervencions orals i les produccions audiovisuals, construint progressivament un discurs precís, rigorós i inclusiu.
-
2.1
Comprendre els conceptes de revolució i canvi en el món contemporani, així com els elements i factors que els condicionen, a partir de l’estudi de casos històricament significatius i valorant els moviments d’acció i reacció que han generat.
-
2.2
Explicar i argumentar la contribució dels diferents moviments revolucionaris contemporanis a la consolidació dels valors i dels principis democràtics, identificant-ne i descrivint-ne de manera documentada l’origen i el desenvolupament, tant en els aspectes ideològics com pel que fa a la resta de les seves dimensions històriques.
-
2.3
Reconèixer i valorar les característiques i els principis dels règims democràtics per mitjà del contrast amb els trets específics dels diferents règims totalitaris que s’han succeït al llarg de la història contemporània.
-
2.4
Explicitar mecanismes de defensa dels drets humans i de participació ciutadana, rebutjant qualsevol sistema polític basat en la injustícia, la discriminació o el domini.
-
3.1
Comprendre l’evolució de les relacions internacionals en l’època contemporània mitjançant l’estudi de casos i l’explicació dels equilibris de poder, els sistemes d’aliances i les situacions de dependència i primacia internacional.
-
3.2
Relacionar de manera argumentada els múltiples factors que provoquen determinats conflictes del món contemporani, com les guerres mundials, la guerra freda o el terrorisme i el ciberterrorisme, mitjançant la identificació i l’anàlisi comparativa de fonts fiables, identificant, si escau, les notícies falses o desinformacions.
-
3.3
Valorar els esforços internacionals per mantenir la pau i fer complir els drets humans, per mitjà del reconeixement de la tasca que fan a aquest respecte diferents institucions, organitzacions civils i individus particulars, i la importància de la preservació de la memòria històrica i el reconeixement de les víctimes.
-
3.4
Defensar, mitjançant propostes d’acció coherents i ben argumentades des del punt de vista històric, la importància de resoldre els conflictes mitjançant la no-violència, desenvolupant una cultura de pau basada en valors universals com la llibertat, la justícia i la igualtat.
-
4.1
Analitzar canvis i permanències en la societat contemporània, atenent processos de llarga durada com els cicles vitals i els modes de vida, identificant els mecanismes de control i domini i els escenaris de lluita per la dignitat i contra la discriminació de diversos col·lectius.
-
4.2
Prendre consciència de les desigualtats socials i les situacions de discriminació a partir de l’anàlisi històrica i el debat sobre els canvis en les relacions socials, i de les condicions de vida i aspiracions dels sectors més desfavorits de la societat.
-
4.3
Incloure les visions, els relats i els interessos de diferents col·lectius i agents socials en l’anàlisi dels processos històrics, posant en relació contextos propers amb interpretacions globals i incorporant-hi protagonistes de diferents gèneres, classes, edats, condicions i procedències.
-
4.4
Adoptar una posició crítica i empàtica davant de les desigualtats socials i les situacions de discriminació dels grups històricament invisibilitzats, a través del coneixement i la presa de contacte amb organismes, moviments socials i persones que contribueixin o hagin contribuït a processos concrets de canvi i millora social.
-
5.1
Identificar la situació dels principals conflictes, reptes i problemes del món actual, elaborant i exposant treballs de síntesi o projectes en què s’analitzi i avaluï la informació de diferents fonts i mitjans de comunicació.
-
5.2
Generar i exposar judicis personals, amb actitud crítica, racional i compromesa amb la millora de l’entorn, analitzant i debatent de manera fonamentada qüestions i reptes de rellevància local o global, incidint en aquells relacionats amb la globalització, la desigualtat, la discriminació, la interculturalitat i l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible.
-
5.3
Desenvolupar la capacitat d’anàlisi d’informació per afrontar diferents punts de vista, identificar la desinformació i elaborar arguments complexos, tot valorant críticament els problemes socials i cercant-ne els antecedents i les explicacions històriques
-
6.1
Identificar i explicar l’origen històric, la naturalesa i els trets dels sistemes econòmics contemporanis, analitzant-ne els cicles de creixement i crisi, i reflexionant de manera informada i crítica sobre els límits del creixement i el desenvolupament sostenible.
-
6.2
Analitzar i valorar les conseqüències econòmiques, socials, polítiques i culturals dels sistemes econòmics contemporanis, especialment aquelles relacionades amb les condicions de vida dels diferents grups socials, la desigualtat en l’accés als recursos bàsics, la pobresa, la dependència a escala mundial i el deteriorament mediambiental, mitjançant el contrast i la interpretació de documents, dades i material gràfic.
-
6.3
Abordar críticament el significat històric de la idea de progrés i les seves múltiples conseqüències socials, territorials i ambientals, argumentant la necessitat d’adoptar comportaments que garanteixin la sostenibilitat del planeta.
-
7.1
Analitzar les causes, el desenvolupament i les conseqüències per al present de processos rellevants de la història contemporània, per mitjà de l’anàlisi i el comentari crític de fonts, dades, mapes i altre material gràfic i documental.
-
7.2
Interpretar i argumentar la rellevància dels processos històrics més importants del món contemporani, tals com el nacionalisme, l’imperialisme, el parlamentarisme, la construcció de la Unió Europea o el fenomen de la globalització, desenvolupant la capacitat de pensar històricament.
-
8.1
Introduir la perspectiva de gènere en l’observació i l’anàlisi dels esdeveniments i processos històrics del món contemporani, identificant i qüestionant els mecanismes de dominació que han generat i mantingut la desigualtat entre homes i dones.
-
8.2
Mostrar una actitud proactiva en relació amb l’assoliment de la igualtat efectiva entre totes les persones a través del reconeixement de la presència i la rellevància històrica de les dones, l’anàlisi de les lluites del feminisme a favor de l’emancipació i l’equiparació de drets, i la identificació de moviments, causes i lideratges en pro de l’equitat de gènere i d’opció afectivosexual.
-
8.3
Rebutjar les actituds discriminatòries, les relacions abusives i les violències envers persones i col·lectius, amb una atenció especial a la diversitat d’identitats i expressions de gènere, i visibilitzar les dificultats associades a altres formes de discriminació que es creuen amb la de gènere (interseccionalitat).
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Història
Saberes básicos del decreto
10 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Ús de fonts històriques diverses per a la construcció del coneixement sobre el passat recent. Contrast i valoració crítica d’informacions diferents, incloent-hi les dels mitjans de comunicació, sobre un mateix fet o fenomen, valorant solucions i alternatives als problemes
-
1.2
Anàlisi de textos, interpretació i elaboració de mapes, esquemes i síntesis, representació de gràfics i interpretació d’imatges a través de mitjans digitals accessibles
-
1.3
Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals que intervenen en els processos històrics i anàlisi de les interrelacions que s’hi produeixen per elaborar explicacions sobre els fets. Anàlisi de les interpretacions historiogràfiques sobre determinats processos i esdeveniments rellevants de la història d’Espanya
-
1.4
Aplicació de metodologies de recerca en l’anàlisi i la interpretació de problemes socials rellevants, individualment i en equip, amb l’ús específic del lèxic històric. Aplicació de l’argumentació històrica en la interpretació de fets i fenòmens
-
1.5
Ús de mitjans, gèneres i formats digitals diversos per crear produccions personals i comunicar resultats de recerques. Ús de recursos propis de l’audiovisual, el cinema i la fotografia en la creació de productes digitals en la narració de fets, en l’expressió de sentiments i en la denúncia de situacions de violència o discriminació que afectin col·lectius i persones
-
1.6
Maneig i utilització segura de dispositius tecnològics, aplicacions informàtiques i plataformes digitals, valorant les seves aportacions a la història en la cerca, el tractament de la informació i l’elaboració de coneixement
-
1.7
Cerca, tractament de la informació, ús de dades en entorns digitals, interpretació de les fonts i avaluació de la fiabilitat. Identificació de les notícies falses i enganyoses en els mitjans de comunicació
-
1.8
Elaboració de judicis propis i argumentats davant problemes d’actualitat contextualitzats històricament i establiment de vincles entre el passat i el present. Defensa i exposició crítica per mitjà de presentacions i debats
-
1.9
Aplicació dels mètodes de recerca de les ciències socials en l’anàlisi problematitzada i multicausal de fenòmens de l’entorn i dels seus vincles amb fenòmens globals. Relació entre la cronologia històrica general i la història personal, familiar i comunitària
-
1.10
Valoració del paper de les persones, individualment i col·lectivament, com a subjectes de la història i exercitació de l’empatia històrica, especialment amb col·lectius minoritzats
Saberes básicos del decreto
14 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Identificació de les causes i les conseqüències dels fets històrics i dels principals processos d’evolució i canvi anteriors a l’època contemporània que permetin l’anàlisi de situacions posteriors, així com les particularitats de l’evolució històrica de Catalunya Valoració argumentada de les continuïtats i dels canvis en la societat d’època contemporània respecte de l’Antic Règim
-
2.2
Anàlisi i sistematització dels fets polítics més rellevants de la construcció de l’estat liberal a Espanya. Identificació de l’impacte de la guerra del Francès i anàlisi dels punts més significatius de la Constitució de Cadis, en comparació amb altres textos constitucionals posteriors
-
2.3
Anàlisi del procés de domini colonial i sotmetiment de les poblacions i de l’emancipació de les colònies a llarg dels segles XIX i XX. Valoració de les conseqüències de la colonització sobre les poblacions autòctones fins a l’actualitat a través d’alguns casos o situacions
-
2.4
Interpretació dels canvis en les condicions de vida dels diferents grups socials aplicant la perspectiva de gènere. Debat sobre els mecanismes de dominació, rols de gènere, espais d’activitat i escenaris de sociabilitat de les dones en alguns episodis històrics de l’entorn proper
-
2.5
Interpretació del procés d’industrialització al segle XIX i de les transformacions econòmiques, demogràfiques, socials i culturals. Caracterització del naixement i de l’evolució del moviment obrer, en la seva pluralitat de manifestacions. Identificació de les singularitats de la industrialització i de la lluita obrera a Catalunya
-
2.6
Identificació de l’evolució de la distribució demogràfica de la població a Espanya i Catalunya a partir d’exemples locals: de la societat agrària a l’èxode rural
-
2.7
Anàlisi i caracterització del règim polític de la Restauració i de la seva crisi, així com de l’oposició al sistema i el sorgiment de noves cultures polítiques: de la Primera República a la Segona República
-
2.8
Interpretació del procés de recuperació de la identitat nacional i dels orígens i de l’evolució del catalanisme polític i de les realitzacions de la Mancomunitat de Catalunya
-
2.9
Sistematització de les fases polítiques de la Segona República i valoració argumentada de la política reformista i les reaccions antidemocràtiques. Anàlisi de l’evolució política i de les realitzacions de la Generalitat republicana
-
2.10
Anàlisi del context de la insurrecció militar i de les fases principals de la Guerra Civil Establiment de relacions amb la situació internacional: l’auge dels totalitarismes i els feixismes, la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust
-
2.11
Anàlisi de la situació de Catalunya durant el conflicte: guerra, revolució i situació de la població civil a la rereguarda. Explicació argumentada del desenllaç de la guerra i de les conseqüències del conflicte: repressió, exili i resistència
-
2.12
Identificació dels elements que defineixen la dictadura franquista i sistematització de l’evolució política, econòmica i social del franquisme a Catalunya. Anàlisi de la dictadura franquista en relació amb l’àmbit europeu i internacional. Interpretació del paper de les migracions internes i externes
-
2.13
Anàlisi de la repressió política, idggeològica i social en el conjunt d’Espanya i de la repressió identitària. Descripció i valoració de l’evolució de les diverses formes d’oposició al règim franquista i reconeixement del paper de la memòria històrica de la lluita per la democràcia
-
2.14
Recerca sobre canvis i continuïtats en la vida quotidiana, la cultura i les mentalitats a Catalunya i Espanya durant el franquisme. Reflexió sobre la situació de les dones durant el franquisme i en relació amb altres etapes històriques
Saberes básicos del decreto
10 saberes básicos en este bloque
-
3.1
Caracterització dels fets més rellevants de la transició política cap a l’establiment d’un estat democràtic: limitacions i reptes. Coneixement dels principals ordenaments jurídics d’àmbit autonòmic, estatal, europeu i internacional com a garants de drets i llibertats per a l’exercici de la ciutadania. Anàlisi dels aspectes rellevants de la Constitució Espanyola i de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
-
3.2
Descripció del model d’organització territorial de l’Estat espanyol. Reconeixement del concepte plurinacional de l’Estat i de la necessitat de preservació de les identitats, les llengües i les cultures pròpies com a font de riquesa compartida. Anàlisi del procés de
-
3.3
Identificació dels trets fonamentals de les societats democràtiques, valorant les consecucions de la democràcia en pro de la justícia social. Participació en projectes comunitaris de l’entorn, mostrant empatia i accions de suport a col·lectius en situacions de pobresa, vulnerabilitat i exclusió social
-
3.4
Debat sobre els reptes de la democràcia actual i valoració de la necessitat del compromís individual i col·lectiu amb les institucions democràtiques. Reconeixement dels valors de la pluralitat i la igualtat i rebuig de les conductes discriminatòries i violentes a partir de l’estudi de casos
-
3.5
Aplicació dels conceptes bàsics de demografia a la comprensió d’algunes dinàmiques demogràfiques actuals i els moviments migratoris, analitzant-ne les causes i les conseqüències. Interpretació de les causes de la despoblació i la concentració urbana i de les conseqüències de la petjada humana en els territoris propers
-
3.6
Reconeixement dels factors de diversitat social, etnicocultural i de gènere i la seva contribució a la cultura i la societat locals. Identificació de les característiques de les cultures originàries d’indrets sotmesos a la dominació i l’aculturació
-
3.7
Maneig de dades, aplicacions i gràfics per a l’anàlisi de l’evolució de l’economia espanyola contemporània: desequilibris socials, territorials i ambientals. Interpretació de les transformacions del territori i valoració de la preservació dels paisatges propers
-
3.8
Anàlisi de les derivacions econòmiques, socials i polítiques del procés d’integració a la Unió Europea, situació actual i expectatives de futur. Identificació dels reptes de la Unió Europea dins el sistema món. Participació en projectes educatius amb estudiants de països europeus
-
3.9
Interpretació del paper de Catalunya i de l’Estat espanyol dins el marc europeu i internacional en l’àmbit de la cooperació mundial i la seva participació en els organismes internacionals. Identificació dels fonaments geoestratègics des de la segona meitat del segle XX fins a l’actualitat: la política de blocs i els conflictes de la descolonització
-
3.10
Identificació d’alguns moviments, causes i lideratges per a l’equitat i la no discriminació per raó de gènere i d’opció afectiva i sexual a l’època contemporània
Saberes básicos del decreto
12 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Col·laboració en projectes de l’entorn proper que lluitin per l’equitat i la no discriminació i actitud participativa davant dels programes i els projectes comunitaris. Ús de la mediació i de la gestió pacífica dels conflictes en l’àmbit escolar i comunitari
-
4.2
Reconeixement del concepte plurinacional de l’Estat i de la necessitat de preservació de les llengües i les cultures pròpies com a font de riquesa compartida
-
4.3
Assumpció de compromisos davant dels Objectius del Desenvolupament Sostenible per mitjà d’accions que generin valor afegit en la comunitat
-
4.4
Valoració de les consecucions de la democràcia a Catalunya i Espanya, identificant els reptes pendents. Rebuig de qualsevol forma d’injustícia, discriminació, domini o genocidi Assumpció d’una visió crítica vers les situacions injustes i valoració del diàleg i de la recerca del consens per a la resolució de conflictes
-
4.5
Valoració i respecte a la diversitat social, ètnica i cultural: tolerància i intolerància dins la història. Actitud oberta i receptiva davant de formes culturals diverses i, en especial, de col·lectius minoritzats
-
4.6
Identificació d’algunes protagonistes individuals i col·lectives de l’emancipació de les dones i reconeixement de les polítiques d’igualtat, els avenços i els reptes pendents
-
4.7
Qüestionament dels rols de gènere i la seva manifestació en diversos àmbits de la societat i la cultura, incloent-hi l’entorn escolar. Participació en debats i projectes per a l’eliminació de les desigualtats, les discriminacions i les violències
-
4.8
Reconeixement de les aportacions de les dones en diferents àmbits (social, econòmic, polític, cultural, etc.) i en la transformació de les mentalitats
-
4.9
Distinció i complementarietat entre la història i la memòria. Preservació de les memòries plurals de persones i col·lectius de l’entorn proper. Valoració de la funció de la memòria històrica en la construcció del futur
-
4.10
Participació i exercici de la ciutadania global mitjançant les tecnologies digitals. Prevenció i defensa davant de la desinformació i la manipulació. Reflexió crítica sobre les oportunitats i els reptes de la societat de la informació i de les xarxes socials. Ús responsable, col·laboratiu i ètic de les plataformes virtuals. Actitud oberta a l’aprenentatge permanent al llarg de la vida
-
4.11
Participació en activitats que promoguin actituds de respecte envers persones i col·lectius per mitjà del diàleg intergeneracional i d’una aproximació intercultural. Superació dels estereotips i els prejudicis i actitud oberta per incorporar les experiències i sabers dels altres. Assumpció de responsabilitats individuals i col·lectives per contribuir a la cura i al benestar dels membres de la comunitat escolar i de l’entorn
-
4.12
Respecte per la diversitat de manifestacions artístiques i culturals i actitud proactiva en la conservació del patrimoni material i immaterial de l’entorn. Participació en accions de posada en valor, difusió i gestió del patrimoni local amb actitud col·laborativa i creativa, conjuntament amb arxius, museus i altres entitats
Història del Món Contemporani
Saberes básicos del decreto
5 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Selecció, descripció i anàlisi crítica de fonts històriques. Aplicació de mètodes de reconstrucció del passat, amb anàlisi i comparació de textos historiogràfics, i revisió crítica de l’ús de conceptes com pau, conflicte o pobresa, a més del llenguatge i les expressions tradicionalment emprades en la historiografia
-
1.2
Construcció de narratives sobre el passat: identificació de causes-conseqüències, canvicontinuïtat i rellevància històrica aplicada a esdeveniments i processos històrics que són rellevants per a la història contemporània i en la configuració del món actual
-
1.3
Comprensió de la temporalitat i la capacitat d’interconnectar passat i present en l’explicació dels processos històrics contemporanis. Exercitació de la consciència i l’empatia històrica per a la millora de la comprensió del passat
-
1.4
Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals que intervenen en els processos històrics contemporanis i anàlisi de les interrelacions que s’hi donen per tal d’elaborar explicacions ben argumentades. Reconeixement de les interpretacions historiogràfiques sobre determinats processos i esdeveniments rellevants de la història contemporània
-
1.5
Maneig i utilització segura de dispositius tecnològics i aplicacions informàtiques, així com d’entorns, plataformes i recursos digitals, valorant les seves aportacions a l’estudi de la història contemporània. Tractament de la informació i avaluació de la fiabilitat de les fonts en la construcció de coneixement històric
Saberes básicos del decreto
19 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Estudi de les causes de la crisi i la desaparició de l’Antic Règim i la transició al capitalisme Valoració argumentada de les continuïtats i dels canvis
-
2.2
Caracterització de les revolucions liberals burgeses. Anàlisi comparada, a partir de fonts textuals, de la Revolució Francesa i dels altres moviments revolucionaris europeus i americans
-
2.3
Identificació dels trets de la nova societat liberal: origen i funcionament dels sistemes parlamentaris
-
2.4
Anàlisi de la implantació i conseqüències del capitalisme: la Revolució Industrial Comparació dels cicles expansius i regressius del capitalisme
-
2.5
Reconeixement dels processos de construcció d’estats nacionals: característiques i tipus de nacionalismes. Comparació entre Alemanya i Itàlia: dues vies diferenciades. Estudi de la crisi dels imperis plurinacionals a Europa i fundació de nous estats nacionals. Diferenciació entre nacionalismes d’estat i nacionalismes sense estat, i aplicació a diferents contextos històrics
-
2.6
Caracterització del repartiment del món, imperialisme i colonialisme, establint relacions amb el context de l’època i amb situacions de l’actualitat. Ús de documents, mapes i cartografia digital. Recerca sobre els conflictes provocats pel repartiment dels territoris i per la descolonització
-
2.7
Anàlisi i valoració del món en guerra: la Gran Guerra, la Segona Guerra Mundial i la guerra freda. Interpretació dels conflictes del final del segle XX, emfasitzant les conseqüències de les guerres sobre la població
-
2.8
Descripció dels equilibris de poder i del sistema d’aliances en l’evolució de les relacions entre els estats. Explicació de l’abast de la crisi dels anys trenta. Anàlisi i valoració del sorgiment de les organitzacions de pau. Interpretació del nou món multipolar
-
2.9
Sistematització de les fases del procés de construcció de la Unió Europea. Debat sobre els objectius, els valors i les institucions i sobre els reptes de futur
-
2.10
Estudi de l’evolució de la població, cicles demogràfics i cicles de vida al llarg de l’etapa contemporània. Aplicació a la comprensió de les dinàmiques demogràfiques actuals
-
2.11
Anàlisi dels canvis i de les permanències a l’organització social de la població i les seves condicions de vida durant l’edat contemporània. Valoració argumentada de l’evolució i situació dels grups subordinats i marginats i de les minories socials
-
2.12
Descripció de l’evolució de les migracions i intercanvis socials, econòmics i culturals a la història contemporània. Valoració de la importància i significat dels moviments migratoris continentals i transcontinentals
-
2.13
Contrast entre el món rural i el món urbà. Reciprocitat, interdependència i relacions socials, econòmiques i culturals. Identificació de les diferents realitats a Europa i altres territoris del planeta. Avaluació crítica del problema de la despoblació
-
2.14
Anàlisi i sistematització dels principals conflictes i moviments socials, a partir d’exemples que han permès assolir avenços en els drets socials, civils, laborals, etc. Caracterització de l’origen i l’evolució del moviment obrer i les ideologies revolucionàries: conquestes, fracassos i pervivències
-
2.15
Investigació sobre la mobilització de les dones, el sufragisme i el feminisme. Anàlisi de l’evolució de la condició femenina al llarg de l’època contemporània a partir de fonts i documents diversos, establint relacions explicatives amb el context històric i identificant assoliments i reptes pendents. Reconeixement del paper de les dones, individualment i col·lectivament, com a subjectes de la història i de les seves aportacions en diferents àmbits
-
2.16
Identificació de les grans revolucions del segle XX, èxits i fracassos. Descripció i repercussions de la Revolució Russa i del model comunista d’organització econòmica, política i social. Desenvolupament i desaparició de la Unió Soviètica. Comparació amb la revolució xinesa, i explicació del procés de formació d’una nova potència
-
2.17
Caracterització de la lluita pels drets i les llibertats a l’època contemporània. Anàlisi comparada de diferents constitucions. Triomf i crisi de les democràcies, destacant els esdeveniments nous de cada avenç social per l’aprofundiment del sistema democràtic
-
2.18
Argumentació crítica sobre els feixismes i els règims dictatorials al segle XX, especialment dels mecanismes de control de la població i les persecucions per motius ideològics i ètnics Desenvolupament de la consciència històrica per mitjà de l’estudi de les interpretacions i la memòria de l’Holocaust i altres genocidis contemporanis, vetllant per incloure un context històric matisat i evitar comparacions ahistòriques
-
2.19
Reconeixement dels organismes i de les institucions per la pau: de la Societat de Nacions a l’Organització de les Nacions Unides
Saberes básicos del decreto
8 saberes básicos en este bloque
-
3.1
Localització i descripció de conflictes permanents i conflictes oblidats en el present: la guerra interminable; anàlisi del tractament informatiu en canals formals i informals, reflectint la complexitat dels factors que hi intervenen
-
3.2
Anàlisi de la conflictivitat social. Estudi sistemàtic dels reptes i problemes de les societats multiculturals: immigració, racisme, xenofòbia, moviments neofeixistes, trencant amb la visió eurocèntrica del món i visibilitzant experiències concretes de convivència i diàleg cultural Caracterització dels moviments socials recents
-
3.3
Reconeixement de la situació d’emergència climàtica: recerca de les causes i de les mesures de mitigació i adaptació, incorporant una visió crítica respecte al consum de recursos i matèries primeres. Explicació dels acords internacionals i els plans nacionals
-
3.4
Indagació sobre les característiques de la societat de la informació, combinant diferents formes d’expressió. Cerca i ús responsable de la informació davant de la desinformació i les notícies falses
-
3.5
Diferenciació entre sistemes econòmics i regions del món. Anàlisi de les causes i les conseqüències de la pobresa i la dependència a escala mundial. Recerca i valoració argumentada sobre l’accés desigual als recursos, i avaluació dels efectes dels models socioeconòmics a curta i llarga durada, evidenciant-ne els col·lectius beneficiats i perjudicats. Recerca sobre els efectes de la crisi de l’estat del benestar pel que fa a drets i serveis socials bàsics
-
3.6
Compatibilitat entre creixement econòmic i sostenibilitat. Els reptes de la globalització i l’economia circular en el context d’un model de desenvolupament alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible. Ampliació de la visió econòmica amb la valoració d’aspectes com l’economia de les cures, la mobilitat o el temps
-
3.7
Anàlisi de les democràcies d’avui i dels reptes a què s’enfronten. Descripció dels sistemes democràtics a diferents parts del planeta, incidint en les fortaleses i les debilitats de cadascun. Estudi de les noves formes de conflicte, com el terrorisme internacional i el ciberterrorisme, tot destacant-ne les greus repercussions
-
3.8
Caracterització de l’origen, l’evolució i les conseqüències de la pandèmia de la covid-19 a escala mundial. Comparació amb altres epidèmies i pandèmies de l’època contemporània Relació entre pandèmia i desigualtat: els efectes desiguals de la covid-19 a països rics i pobres. Contrast i anàlisi crítica de les desinformacions sobre ciència i medicina davant les explicacions racionals i empíriques
Saberes básicos del decreto
8 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Consciència i memòria democràtica. Aplicació, respecte i defensa dels principis i normes de la Declaració Universal dels Drets Humans. Reconeixement dels principis i valors que vertebren la Unió Europea. Reflexió sobre la memòria històrica europea i preservació del record de les persones i dels grups perseguits i assassinats. Reflexió sobre les qüestions morals, polítiques i socials plantejades per conflictes i genocidis de l’època contemporània i llur rellevància actual
-
4.2
Implicació en la implementació dels objectius de desenvolupament sostenible. Anàlisi de les relacions entre la conservació del medi ambient, la reducció de les desigualtats i el desenvolupament econòmic de la societat des de la perspectiva dels objectius de desenvolupament sostenible
-
4.3
Impuls al desenvolupament d’una ciutadania global i d’una ciutadania ètica digital Elaboració de treballs de síntesi o de recerca que, des del rigor metodològic, eduquin en ciutadania global, per avançar cap a un món més equitatiu i sostenible. Presa de consciència crítica davant de les informacions falses i les desinformacions
-
4.4
Valoració de les organitzacions internacionals que aspiren al manteniment de la pau: èxits, fracassos i reptes de futur. Promoció de la cultura de pau i foment del diàleg i la cooperació com a formes pacífiques de resolució dels conflictes. Desenvolupament d’un pensament crític que promogui la comprensió de l’altre i la transformació de les desigualtats i altres violències
-
4.5
Compromís amb la igualtat efectiva de gènere. Participació en mesures i accions a favor de la plena equitat. Posicionament de rebuig de qualsevol mena de discriminació i de la violència masclista, homòfoba i transfòbica
-
4.6
Reflexió crítica sobre qualsevol forma d’injustícia. Assumpció d’una visió de rebuig i de denúncia envers les situacions injustes, repensant-les en totes les seves dimensions
-
4.7
Valoració i respecte per la diversitat social, ètnica i cultural i defensa dels drets de les minories. Defensa i valoració de la memòria històrica
-
4.8
Respecte per la diversitat de manifestacions artístiques i culturals i actitud proactiva en la conservació del patrimoni material i immaterial de l’entorn. Participació en accions de posada en valor, difusió i gestió del patrimoni local amb actitud col·laborativa i creativa, conjuntament amb arxius, museus i altres entitats
Rúbrica recomendada para Història
Una rúbrica equilibrada para Història en 1.º Bachillerato podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.
La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.
Errores frecuentes al evaluar Història
Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Història en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.
Evaluar memorización de fechas y nombres cuando el criterio LOMLOE pide razonamiento histórico y causalidad.
No reservar criterios específicos para comentario de fuentes (mapas, gráficas, textos, imágenes).
Confundir geografía con descripción enciclopédica: el criterio pide análisis territorial y razonamiento espacial.
Olvidar la dimensión de pensamiento histórico (cambio y continuidad, perspectiva múltiple, juicio ético) como criterio evaluable.
Penalizar opiniones razonadas del alumnado cuando el criterio explícitamente pide juicio crítico fundamentado.
Ejemplo: cómo se evalúa un examen real
Un examen puede incluir un comentario de mapa histórico, un texto-fuente con preguntas de razonamiento causal y una pregunta de juicio crítico. Cada parte evalúa criterios distintos del currículo.
En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 50 criterios, las 17 competencias específicas y los 86 saberes básicos de Història en 1.º Bachillerato para Cataluña. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Història 1.º Bachillerato en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Història en 1.º Bachillerato entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Cataluña
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Història en 1.º Bachillerato
La misma materia y curso sin filtrar por CCAA
Corregir exámenes de Història con IA
Cómo Corrigiendo.es evalúa esta materia
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes