Geografía e Historia en 1.º ESO · Illes Balears
Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 18 competencias, 60 criterios y 164 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 18 competencias específicas
- 60 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Geografía e Historia en 1.º ESO.
Contexto de 1.º ESO
Curso bisagra entre Primaria y la evaluación competencial completa. Recibe alumnado de procedencia muy heterogénea, lo que exige evaluación inicial diagnóstica documentada y plan de refuerzo proporcional.
Retos típicos en 1.º ESO:
- Alumnado que llega con niveles muy distintos de Primaria.
- Adaptación al sistema de criterios LOMLOE por primera vez.
- Necesidad de evaluación inicial sin penalizar (carácter diagnóstico).
- Importancia del seguimiento individualizado en el primer trimestre.
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Illes Balears
En Illes Balears rige actualmente Decret 32/2022, de 8 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.
Particularidades de Illes Balears
Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.
En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Geografía e Historia. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
Geografía e Historia
Buscar, seleccionar, tratar y organizar información sobre temas relevantes del presente y del pasado, usando críticamente fuentes históricas y geográficas, para adquirir conocimientos, elaborar y expresar contenidos en varios formatos.
Indagar, argumentar y elaborar productos propios sobre problemas geográficos, históricos y sociales que resulten relevantes en la actualidad, desde lo local a lo global, para desarrollar un pensamiento crítico, respetuoso con las diferencias, que contribuya a la construcción de la propia identidad y a enriquecer el acervo común.
Conocer los principales desafíos a los que se han enfrentado distintas sociedades a lo largo del tiempo, identificando las causas y consecuencias de los cambios producidos y los problemas a los que se enfrentan en la actualidad, mediante el desarrollo de proyectos de investigación y el uso de fuentes fiables, para realizar propuestas que contribuyan al desarrollo sostenible.
Identificar y analizar los elementos del paisaje y su articulación en sistemas complejos naturales, rurales y urbanos, así como su evolución en el tiempo, interpretando las causas de las transformaciones y valorando el grado de equilibrio existente en los distintos ecosistemas, para promover su conservación, mejora y uso sostenible.
Analizar de forma crítica planteamientos históricos y geográficos explicando la construcción de los sistemas democráticos y los principios constitucionales que rigen la vida en comunidad, así como asumiendo los deberes y derechos propios de nuestro marco de convivencia, para promover la participación ciudadana y la cohesión social.
Comprender los procesos geográficos, históricos y culturales que han conformado la realidad multicultural en la que vivimos, conociendo y difundiendo la historia y cultura de las minorías étnicas presentes en nuestro país y valorando la aportación de los movimientos en defensa de la igualdad y la inclusión, para reducir estereotipos, evitar cualquier tipo de discriminación y violencia, y reconocer la riqueza de la diversidad.
Identificar los fundamentos que sostienen las diversas identidades propias y las ajenas, a través del conocimiento y puesta en valor del patrimonio material e inmaterial que compartimos para conservarlo y respetar los sentimientos de pertenencia, así como para favorecer procesos que contribuyan a la cohesión y solidaridad territorial en orden a los valores del europeísmo y de la Declaración Universal de los Derechos Humanos.
Tomar conciencia del papel de los ciclos demográficos, el ciclo vital, las formas de vida y las relaciones intergeneracionales y de dependencia en la sociedad actual y su evolución a lo largo del tiempo, analizándolas de forma crítica, para promover alternativas saludables, sostenibles, enriquecedoras y respetuosas con la dignidad humana y el compromiso con la sociedad y el entorno.
Conocer y valorar la importancia de la seguridad integral ciudadana en la cultura de convivencia nacional e internacional, reconociendo la contribución del Estado, sus instituciones y otras entidades sociales a la ciudadanía global, a la paz, a la cooperación internacional y al desarrollo sostenible, para promover la consecución de un mundo más seguro, solidario, sostenible y justo.
Geografia i Història
cercar, seleccionar, tractar i organitzar informacio sobre temes rellevants del present i del passat, usant críticament fonts històriques i geogràfiques, per adquirir coneixements, elaborar i expressar continguts en diversos formats. Les destreses i els processos associats a la recerca, selecció i tractament de la informació són instruments imprescindibles en tota situació d'aprenentatge en el context de la societat del coneixement. Entrenar i exercitar aquesta competència resulta essencial per a l'adquisició i incorporació de dades, continguts i sabers, la qual cosa implica el desenvolupament d'estratègies complexes associades a la utilització de sistemes de cerca, bases de dades i plataformes de recursos en entorns digitals accessibles als alumnes, a més de la utilització d'un altre tipus de documents i fonts geogràfiques i històriques. També permet valorar i interpretar les fonts i l'ús veraç, de confiança i segur d'aquestes. Inclou processos bàsics de lectura comprensiva, crítica de fonts, maneig, organització i classificació de dades, com també estratègies adequades per col·lectius. A més, contribueix al disseny d'esquemes per establir relacions i connexions, a la redacció de texts de síntesis i al desenvolupament d'altres processos i productes en diferents formats que permetin l'aprofitament i utilització contextualitzada de la informació recaptada per a la generació i transferència de coneixement. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica::
indagar, argumentar i elaborar productes propis sobre problemes geografics, historics i socials que resultin rellevants actualment, des del local al global, per desenvolupar un pensament crític, respectuós amb les diferències, que contribueixi a la construcció de la pròpia identitat i a enriquir el patrimoni comú. La creació de judicis propis, construïts a partir del contrast de diferents fonts d'informació, i la capacitat de discernir opinions infundades, resulten essencials en una societat en la qual conviuen al mateix temps l'excés d'informació i la desinformació deliberada. L'interès i la sensibilitat pels principals problemes i reptes que afecten la humanitat, tant en l'entorn més pròxim com en un context global, i el seguiment dels debats que es generen en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials suposa la necessitat de desenvolupar una posició racional per part de la ciutadania i l'exercici del pensament crític. La generació d'idees pròpies i el contrastament o connexió amb diferents corrents de pensament i moviments ideològics, com també la seva exposició argumentada a través de diàlegs i debats sobre assumptes centrals de l'actualitat i del passat, constitueix un escenari essencial per a l'intercanvi d'idees i la formació de la identitat individual, el fiançament d'una actitud respectuosa i la creació d'una consciència cívica que inclogui el respecte envers altres maneres de pensar i valorar. Per altra banda, la capacitat discursiva, ha d'incorporar el maneig adequat i correcte de conceptes, dades i situacions d'acord amb el context, mitjançant l'ús de diferents mitjans d'expressió i diferents canals de comunicació. Finalment, el desenvolupament d'aquesta competència ha de generar la necessitat d'elaborar productes capaços de reflectir amb originalitat i creativitat idees i pensaments, contribuint així a l'enriquiment cultural i artístic que conforma el nostre patrimoni comú. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica:
coneixer els principals desafiaments als quals s'han enfrontat diferents societats al llarg del temps, identificant les causes i conseqüències dels canvis produïts i els problemes als quals s'enfronten en l'actualitat, mitjançant el desenvolupament de projectes de recerca i l'ús de fonts fiables, per realitzar propostes que contribueixin al desenvolupament sostenible. La humanitat es va enfrontant constantment a desafiaments i problemes en relació amb el mitjà en el qual actua i dins de la seva comunitat, des de l'obtenció de recursos per a la supervivència i la manera de distribuir-los, a la qüestió de com organitzar-se i participar en societat. Les respostes que ha anat donant en la seva interacció amb l'entorn, en l'organització de les relacions socials, en l'ús del poder i a través del conjunt de creences i expressions culturals, conformen la base de les civilitzacions que s'han anat succeint al llarg del temps. L'aprenentatge a través de projectes, reptes o problemes possibilita que els alumnes, tant individualment com en equip, posin en acció estratègies i habilitats diverses per analitzar i comprendre els fenòmens, situacions o esdeveniments que tenen una especial rellevància o interès en el món en el qual viuen.
Ver descripción detallada del decreto
Aquesta manera d'aprenentatge atorga també als alumnes el protagonisme en la construcció del coneixement i un paper actiu en la generació de continguts per mitjà de processos i estratègies d'indagació i recerca, a través del maneig de diferents formes de representació gràfica, cartogràfica i visual, i de l'ús correcte, crític i eficaç dels mitjans de comunicació. Igualment, implica dotar les afecten la seva comunitat i que requereixen d'anàlisi, comprensió i compromís. D'aquesta manera, qualsevol tema del passat o del present adquireix significació, en la mesura que contribueix a entendre la realitat i a valorar propostes i alternatives als desafiaments actuals i a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica: STEM3, STEM4, STEM5, CPSAA3, CC3, CC4, CE1, CCEC1.
identificar i analitzar els elements del paisatge i la seva articulacio en sistemes complexos naturals, rurals i urbans, com també la seva evolució en el temps, interpretant les causes de les transformacions i valorant el grau d'equilibri existent en els diferents ecosistemes, per promoure'n la conservació, millora i ús sostenible. El descobriment i anàlisi de l'entorn permet als alumnes identificar els elements, les relacions, l'equilibri i l'evolució del paisatge. L'explicació multicausal facilita la comprensió i la necessària actitud responsable amb vista a la seva conservació. I, si bé, és necessari destacar els resultats positius en uns certs àmbits del progrés, la civilització, la tècnica i la cultura, deuen també qüestionar-se èticament les conseqüències del desenvolupament tecnològic i la globalització respecte a la diversitat cultural, la competència pels recursos, la conflictivitat internacional, les migracions, la despoblació rural i, en general, la degradació de la vida a la Terra. Per altra banda, la qualitat ambiental dels espais en què vivim, siguin entorns naturals, rurals o urbans, determina, en diversos sentits, el present i futur dels alumnes, que ha de valorar les possibilitats que li ofereixen per al seu desenvolupament personal, però també les limitacions a implementar per assegurar el manteniment i cura d'aquests espais, atenent problemes com la contaminació de les grans urbs i la despoblació del medi rural.
Ver descripción detallada del decreto
Aquesta competència implica també la presa de consciència sobre la gravetat de les conseqüències de la crisi climàtica i l'exigència d'adoptar conductes respectuoses amb la dignitat de tots els éssers vius i amb un desenvolupament sostenible. Deu, a més, promoure postures actives i de participació respecte a la millora, en general, de l'entorn, tant a escala local com global, i en favor d'un repartiment just, equitatiu i solidari dels recursos en un sentit global. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica: CPSAA2, CC1, CC2, CC3, CC4, CE1.
analitzar de manera critica plantejaments historics i geografics explicant la construccio dels sistemes democràtics i els principis constitucionals que regeixen la vida en comunitat, com també assumint els deures i drets propis del nostre marc de convivència, per promoure la participació ciutadana i la cohesió social. La Constitució Espanyola recull els principis i fonaments que conformen el nostre model de convivència, garanteix l'exercici de les nostres llibertats i drets i promou la responsabilitat civil, la iniciativa ciutadana, la cohesió social i el compliment efectiu dels drets i llibertats en l'àmbit internacional. La Constitució no tan sols és un producte del passat més proper, de la transició a la democràcia, sinó el resultat d'una trajectòria més dilatada en el temps que integra els moviments, accions i esdeveniments que, des de diferents cultures polítiques, han contribuït al fiançament de les idees i valors que han ajudat a conformar el sistema democràtic actual. En conseqüència, suposa el reconeixement de la memòria democràtica i l'anàlisi dels distints moments històrics que la conformen, en especial, la pèrdua de les llibertats i drets després del cop d'estat del 1936, com també la visibilització de l'aportació de les dones, que han marcat, a través del seu compromís i l'acció pacífica, gran part dels avenços i assoliments de l'estat social i de dret del qual avui gaudim. La Constitució Espanyola és un símbol actiu de la nostra identitat cívica i ha de promoure en els alumnes una actitud de vigilància davant qualsevol amenaça o qüestionament que no s'emmarqui en el context dels procediments democràtics que la Constitució inclou per a la seva reforma, a més d'instar a l'exercici de la mediació a favor d'una gestió pacífica dels conflictes. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica:
comprendre els processos geografics, historics i culturals que han conformat la realitat multicultural en què vivim, coneixent i difonent la història i la cultura de les minories ètniques presents al nostre país i valorant l'aportació dels moviments en defensa de la igualtat i la inclusió, per tal de reduir els estereotips, evitar qualsevol tipus de discriminació i violència, i reconèixer la riquesa de la diversitat. La multiculturalitat és fruit de processos històrics de contacte i interrelació entre diferents pobles i cultures i, més recentment, de l'accelerat procés de globalització. Però també és el resultat del reconeixement de la diversitat i el respecte a la diferència en el si de la pròpia societat, elements que resulten substancials per a la formació ciutadana dels alumnes, i que suposen el desenvolupament d'una actitud favorable a l'avanç dels drets i de la igualtat efectiva dels col·lectius que han patit discriminació. Per tant, resulten necessaris el coneixement i la valoració dels diferents moviments que han sorgit per a la defensa dels drets i llibertats de col·lectius especialment discriminats i, com a referència, el feminisme.
Ver descripción detallada del decreto
La identificació dels prejudicis i estereotips que proliferen en la societat complexa i diversa que formem constitueix un element principal per a la prevenció de qualsevol discriminació i el punt de partida per actuar a favor de la inclusió social. D'aquí sorgeix la importància d'erradicar comportaments segregadors, especialment els relacionats amb el gènere i el desenvolupament d'actituds i accions a favor de la igualtat real entre dones i homes. Els alumnes han de concebre que la comunitat és la suma de tots i totes i que hem de conviure amb igualtat de drets, oportunitats i responsabilitats, tenint en compte que el benestar col·lectiu depèn també de les nostres aportacions individuals. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica: CCL5, CPSAA3, CC1, CC2, CC3, CCEC1.
identificar els fonaments que sostenen les diverses identitats propies i les dels altres, a través del coneixement i la valoració del patrimoni material i immaterial que compartim per conservar-lo i respectar els sentiments de pertinença, com també per afavorir processos que contribueixin a la cohesió o solidaritat territorial amb vista als valors de l'europeisme i la Declaració Universal dels Drets Humans. La identitat constitueix un dels temes més complexos i problemàtics de la societat contemporània i pren especial rellevància en la formació dels alumnes. S'han d'atendre els processos d'identificació col·lectiva, incloent-hi els diferents elements que han contribuït a la seva constitució i evolució, com també el territori, la història, l'art, la llengua i la cultura. Per altra part, resulta necessari entendre els mecanismes socials i emocionals que condueixen a generar diferents sentiments de pertinença al llarg de la història, respectar-los en les seves manifestacions i reconèixer la importància que tenen les seves múltiples expressions culturals i artístiques com a part del ric patrimoni comú. Reconèixer el significat històric i simbòlic del patrimoni material i immaterial, com també promoure accions que tendeixin a la seva conservació, promoció i a posar-los en valor, com a recurs col·lectiu per al desenvolupament dels pobles, resulten processos fonamentals perquè els alumnes prenguin consciència de la seva importància. Els sentiments d'identitat s'han de valorar des de les diferents escales i en relació amb les seves conseqüències, ja que cal prendre consciència dels conflictes que aquests sentiments han arribat a ocasionar i la necessitat de reconèixer el patiment de les víctimes de la violència i el terrorisme. És especialment important integrar principis de cohesió i solidaritat territorial, com també concebre la nostra presència en el món des d'un compromís fraternal i universal que traspassi fronteres, assumint els valors de l'europeisme i els principis que es desprenen de la Declaració Universal dels Drets Humans. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica:
prendre consciencia del paper dels cicles demografics, el cicle vital, les formes de vida i les relacions intergeneracionals i de dependència en la societat actual i la seva evolució al llarg del temps, analitzant-les de manera crítica, per promoure alternatives saludables, sostenibles, enriquidores i respectuoses amb la dignitat humana i el compromís amb la societat i l'entorn. El desenvolupament personal és determinant en la formació integral dels alumnes. D'aquí sorgeix la necessitat d'identificar els diferents components que en constitueixen la personalitat (cognitiu, moral, emocional…) i el seu esdevenir històric. Resulta especialment rellevant prendre consciència del transcurs del cicle vital, dels seus principals estadis i del paper social que ha correspost a cada un d'ells, com també les diferències que existeixen en les diferents cultures, la seva evolució en la història i els canvis que es produeixen al voltant de les generacions més properes i les relacions que s'hi estableixen. Implica l'anàlisi i el coneixement dels motius pels quals es produeix la divisió del treball com a pas previ per tractar la corresponsabilitat en l'àmbit familiar i analitzar críticament els rols de gènere i edat, a més d'adoptar un compromís, en aquest sentit, amb l'entorn social immediat. L'esperança i qualitat de vida estan relacionats també amb els estils de vida i hàbits que s'adquireixen individualment i col·lectiva a l'entorn cultural i familiar. Per altra banda, la feina i les obligacions laborals han estat la base de la supervivència humana al llarg de la història i disposar d'una adequada orientació professional i valorar els canvis del mercat laboral són imprescindibles per traçar la trajectòria acadèmica dels alumnes, assumir les seves responsabilitats i dissenyar els seus horitzons de futur. Finalment, l'educació per a l'oci i l'ús adequat del temps lliure és avui dia una necessitat. Orientar l'esplai cap a activitats enriquidores, contribuint a un ús adequat i ètic de la tecnologia, com també promoure el compromís actiu i el voluntariat constitueixen tasques imprescindibles. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica:
coneixer i valorar la importancia de la seguretat integral ciutadana en la cultura de convivència nacional i internacional, reconèixer la contribució de l'Estat, les seves institucions i altres entitats socials a la ciutadania global, a la pau, a la cooperació internacional i al desenvolupament, per promoure la consecució d'un món més segur, solidari, sostenible i just. La seguretat integral, garantida per les institucions i entitats, constitueix la base de la convivència en la nostra societat i de l'exercici de la ciutadania. En el món global d'avui, la seguretat ha de ser concebuda de manera general, en el context de les relacions i interaccions amb altres pobles. Per entendre l'evolució històrica d'un país és necessari situar-lo en l'escenari dels grans fluxos de difusió cultural i tècnica, com també en el de l'evolució del comerç internacional i de les relacions polítiques i diplomàtiques, sense eludir l'anàlisi crítica dels conflictes i del recurs a la força. Per evitar lectures que mitifiquen alguns països i redueixen altres, és convenient valorar el paper que han representat els diferents territoris i societats en les xarxes d'intercanvi, marcades per la desigualtat i les percepcions etnocèntriques. Tota l'aportació a la civilització europea i mundial del nostre país s'ha de considerar i valorar amb perspectiva i des de la consideració de valors universals relacionats amb la pau, la cultura, la justícia i la solidaritat. Per altra banda, la formació d'aliances internacionals constitueix un element imprescindible per afrontar els grans reptes als quals s'enfronta la humanitat. Aquest fet suposa assumir el compromís col·lectiu de formar part de programes i missions que contribueixin a la seguretat, la pau mundial i a la cooperació amb altres països en situació d'emergència o pobresa, amb la garantia d'organismes i entitats estatals i internacionals que asseguren l'assoliment dels grans compromisos que comprenen els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la qual cosa suposa promoure l'interès dels alumnes per la realitat internacional i els problemes existents en el món en què vivim.
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
Geografía e Historia
-
1.1
Elaborar, expresar y presentar contenidos propios en forma de esquemas, tablas informativas y otros formatos mediante el desarrollo de estrategias de búsqueda, selección y tratamiento de información relativas a procesos y acontecimientos relevantes del presente y del pasado.
-
1.2
Contrastar y argumentar sobre temas y acontecimientos de la Prehistoria, la Edad Antigua, la Edad Media y la Edad Moderna, localizando y analizando de forma crítica fuentes primarias y secundarias como pruebas históricas.
-
2.1
Identificar, valorar y mostrar interés por los principales problemas que afectan a la sociedad, adoptando una posición crítica y proactiva hacia los mismos.
-
2.2
Argumentar de forma crítica sobre problemas de actualidad a través de conocimientos geográficos e históricos, contrastando y valorando fuentes diversas.
-
2.3
Incorporar y utilizar adecuadamente términos, conceptos y acontecimientos relacionados con la geografía, la historia y otras disciplinas de las ciencias sociales, a través de intervenciones orales, textos escritos y otros productos, mostrando planteamientos originales y propuestas creativas.
-
2.4
Elaborar juicios argumentados, respetando las opiniones de los demás y enriqueciendo el acervo común en el contexto del mundo actual, sus retos y sus conflictos desde una perspectiva sistémica y global.
-
3.1
Adquirir y construir conocimiento relevante del mundo actual y de la historia, a través de procesos inductivos, de la investigación y del trabajo por proyectos, retos o problemas, mediante la elaboración de productos que reflejen la comprensión de los fenómenos y problemas abordados.
-
3.2
Identificar los principales problemas, retos y desafíos a los que se ha enfrentado la humanidad a lo largo de la historia, los cambios producidos, sus causas y
-
3.3
Representar adecuadamente información geográfica e histórica a través de diversas formas de representación gráfica, cartográfica y visual.
-
3.4
Utilizar una secuencia cronológica con objeto de examinar la relación entre hechos y procesos en diferentes períodos y lugares históricos (simultaneidad y duración), utilizando términos y conceptos apropiados.
-
3.5
Analizar procesos de cambio histórico de relevancia a través del uso de diferentes fuentes de información, teniendo en cuenta las continuidades y permanencias en diferentes periodos y lugares.
-
4.1
Interpretar el entorno desde una perspectiva sistémica e integradora, a través del concepto de paisaje, identificando sus principales elementos y las interrelaciones existentes.
-
4.2
Valorar el grado de sostenibilidad y de equilibrio de los diferentes espacios y desde distintas escalas, y analizar su transformación y degradación a través del tiempo por la acción humana en la explotación de los recursos, su relación con la evolución de la población y las estrategias desarrolladas para su control y dominio y los conflictos que ha provocado.
-
4.3
Argumentar la necesidad de acciones de defensa, protección, conservación y mejora del entorno (natural, rural y urbano) a través de propuestas e iniciativas que reflejen compromisos y conductas en favor de la sostenibilidad y del reparto justo y solidario de los recursos.
-
5.1
Identificar, interpretar y analizar los mecanismos que han regulado la convivencia y la vida en común a lo largo de la historia, desde el origen de la sociedad a las distintas civilizaciones que se han ido sucediendo, señalando los principales modelos de organización social, política, económica y religiosa que se han gestado.
-
5.2
Señalar y explicar aquellas experiencias históricas más destacables, y anteriores a la época contemporánea, en las que se logró establecer sistemas políticos que favorecieron el ejercicio de derechos y libertades de los individuos y de la colectividad, considerándolas como antecedentes de las posteriores conquistas democráticas y referentes históricos de las libertades actuales.
-
5.3
Mostrar actitudes pacíficas y respetuosas y asumir las normas como marco necesario para la convivencia, demostrando capacidad crítica e identificando y respondiendo de manera asertiva ante las situaciones de injusticia y desigualdad.
-
6.1
Situar el nacimiento y desarrollo de distintas civilizaciones y ubicarlas en el espacio y en el tiempo, integrando los elementos históricos, culturales, institucionales y religiosos que las han conformado, explicando la realidad multicultural generada a lo largo del tiempo e identificando sus aportaciones más relevantes a la cultura universal.
-
6.2
Reconocer las desigualdades sociales existentes en épocas pasadas y los mecanismos de dominación y control que se han aplicado, identificando aquellos grupos que se han visto sometidos y silenciados, destacando la presencia de mujeres y de personajes pertenecientes a otros colectivos discriminados.
-
6.3
Valorar la diversidad social y cultural, argumentando e interviniendo en favor de la inclusión, así como rechazando y actuando en contra de cualquier actitud o comportamiento discriminatorio o basado en estereotipos.
-
6.4
Argumentar e intervenir acerca de la igualdad real de hombres y mujeres actuando en contra de cualquier actitud y comportamiento discriminatorio por razón de género.
-
7.1
Relacionar las culturas y civilizaciones que se han desarrollado a lo largo de la historia antigua, medieval y moderna con las diversas identidades colectivas que se han ido construyendo hasta la actualidad, reflexionando sobre los múltiples significados que adoptan y sus aportaciones a la cultura humana universal.
-
7.2
Identificar el origen histórico de distintas identidades colectivas que se han desarrollado en España, interpretando el uso que se ha hecho de las mismas y mostrando una actitud de respeto hacia los diferentes sentidos de pertenencia, promoviendo la solidaridad y la cohesión social.
-
7.3
Señalar los fundamentos de la idea de Europa a través de las diferentes experiencias históricas del pasado e identificar el legado histórico, institucional, artístico y cultural como patrimonio común de la ciudadanía europea.
-
7.4
Valorar, proteger y conservar el patrimonio artístico, histórico y cultural como fundamento de la identidad colectiva local, autonómica, nacional, europea y universal, considerándolo un bien para el disfrute recreativo y cultural y un recurso para el desarrollo de los pueblos.
-
8.1
Conocer e interpretar los comportamientos demográficos de la población, los cambios que ha experimentado y sus ciclos, identificando y analizando los principales problemas y retos a los que nos enfrentamos en el mundo y en España.
-
8.2
Tomar conciencia del ciclo vital y analizar cómo han cambiado sus características, necesidades y obligaciones en distintos momentos históricos, así como las raíces de la distribución por motivos de género del trabajo doméstico, asumiendo las responsabilidades y compromisos propios de la edad en el ámbito familiar, en el entorno escolar y en la comunidad, y valorando la riqueza que aportan las relaciones intergeneracionales.
-
8.3
Relacionar los cambios en los estilos de vida tradicional y contrastarlos con los que son saludables y sostenibles en el entorno, a través de comportamientos respetuosos con la salud propia, con la de los demás y con otros seres vivos, tomando conciencia de la importancia de promover el propio desarrollo personal.
-
9.1
Identificar e interpretar la conexión de España con los grandes procesos históricos (de las épocas antigua, medieval y moderna), valorando lo que han supuesto para su evolución y señalando las aportaciones de sus habitantes a lo largo de la historia.
-
9.2
Interpretar desde la perspectiva del desarrollo sostenible y la ciudadanía global los principales desafíos del mundo actual, expresando la importancia de implicarse en la búsqueda de soluciones y en el modo de concretarlos desde su capacidad de acción tanto local como global, valorando la contribución del Estado, sus instituciones y las asociaciones civiles en programas y misiones dirigidos por organismos nacionales e internacionales para el logro de la paz, la seguridad integral, la convivencia social y la cooperación entre los pueblos.
Geografia i Història
-
CA1.1
Elaborar, expressar i presentar continguts propis en forma d'esquemes, taules informatives i altres formats mitjançant el desenvolupament d'estratègies de cerca, selecció i tractament d'informació relatives a processos i esdeveniments rellevants del present i del passat. - Elaborar, expressar i presentar la informació en taules, mapes conceptuals, esquemes, resums o quadres resum. - Cercar, seleccionar i sintetitzar informació de forma adequada a fonts tant analògiques com digitals. - Utilitzar de forma adequada dispositius, aplicacions informàtiques, plataformes digitals i xarxes de comunicació. - Expressar els continguts de forma correcta i seguint les normes ortogràfiques.
-
CA1.2
Contrastar i argumentar sobre temes i esdeveniments de la Prehistòria, l'Edat Antiga, l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna, localitzant i analitzant de manera crítica fonts primàries i secundàries com a proves històriques. - Identificar i classificar els diferents tipus de fonts històriques. - Investigar fets històrics a partir de diferents fonts històriques. - Valorar i argumentar sobre la validesa de diferents fonts històriques.
-
CA2.1
Identificar, valorar i mostrar interès pels principals problemes que afecten la societat, adoptant una posició́ crítica i proactiva cap a aquests. - Identificar i valorar reptes i problemes de la societat actual (pobresa, desigualtat social, emergència climàtica, desafiaments demogràfics, despoblació, situacions discriminatòries de gènere…). - Proposar solucions a les problemàtiques i reptes de la societat actual.
-
CA2.2
Argumentar de manera crítica sobre problemes d'actualitat a través de coneixements geogràfics i històrics, contrastant i valorant fonts diverses. - Expressar i respectar opinions sobre problemes de la societat actual mitjançant debats, redaccions o altres productes. - Analitzar i comparar diferents punts de vista temes i/o problemes de la societat actual.
-
CA2.3
Incorporar i utilitzar adequadament termes, conceptes i esdeveniments relacionats amb la geografia, la història i altres disciplines de les ciències socials, a través d'intervencions orals, texts escrits i altres productes, mostrant plantejaments originals i propostes creatives. - Utilitzar termes i conceptes específics de la matèria en les produccions escrites i orals.
-
CA2.4
Elaborar judicis argumentats, respectant les opinions dels altres i enriquint el cabal comú en el context del món actual, els seus reptes i els seus conflictes des d'una perspectiva sistèmica i global.
-
CA3.1
Adquirir i construir coneixement rellevant del món actual i de la història, a través de processos inductius, de la recerca i del treball per projectes, reptes o problemes, mitjançant l'elaboració de productes que reflecteixin la comprensió dels fenòmens i problemes abordats. - Elaborar tasques de recerca i investigació sobre temes d'història i d'actualitat. - Aprendre a cercar i seleccionar informació adequada i presenta-la sense fer ús de plagi.
-
CA3.2
Identificar els principals problemes, reptes i desafiaments als quals s'ha enfrontat la humanitat al llarg de la història, els canvis produïts, les seves causes i conseqüències, com també els que, en l'actualitat, hem de plantejar i resoldre entorn dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. - Conèixer els principals reptes i desafiaments de la Història de la humanitat. - Identificar causes i conseqüències en relació amb els fets històrics i actuals. - Conèixer els ODS i relacionar-los amb els desafiaments treballats.
-
CA3.3
Representar adequadament informació geogràfica i històrica a través de diverses formes de representació gràfica, cartogràfica i visual. - Representar i interpretar informació geogràfica de forma gràfica, cartogràfica o visual: tipus de mapes, projeccions cartogràfiques, climogrames, piràmides de població, taules i gràfiques de dades meteorològiques, mapes històrics, piràmides socials... etc.
-
CA3.4
Utilitzar una seqüència cronològica a fi d'examinar la relació entre fets i processos en diferents períodes i llocs històrics (simultaneïtat i durada), utilitzant termes i conceptes apropiats. - Elaborar i interpretar eixos cronològics. Distingir la diferent escala temporal de les etapes de la prehistòria i la història antiga, així com de l'edat mitjana fins a l'edat moderna.
-
CA3.5
Analitzar processos de canvi històric de rellevància a través de l'ús de diferents fonts d'informació, tenint en compte les continuïtats i permanències en diferents períodes i llocs. - Explicar les característiques de cada temps històric i els esdeveniments que han determinat canvis fonamentals en el rumb de la història. - Entendre el procés d'hominització. Reconèixer els canvis evolutius fins a arribar a l'espècie humana. - Identificar les característiques de cada etapa de la prehistòria. - Analitzar la transcendència de la revolució neolítica. - Reconèixer la importància del descobriment de l'escriptura. - Conèixer l'origen i abast dels principals imperis de l'Edat Mitjana i Moderna. - Comprendre la rellevància de l'obertura de noves rutes comercials i de l'arribada a Amèrica. - Comparar l'Amèrica precolombina amb l'Amèrica colonial i analitzar els processos de canvi.
-
CA4.1
Interpretar l'entorn des d'una perspectiva sistèmica i integradora, a través del concepte de paisatge, identificant els seus principals elements i les interrelacions existents. - Identificar els principals elements i factors que condicionen el clima. - Conèixer, localitzar i comparar els diversos paisatges i zones bioclimàtiques de la Terra, així com d'Espanya i Balears. - Identificar els climogrames del món, Espanya i Balears. - Comprendre l'estructura de la Terra i les diferents formes de modificació del relleu terrestre. - Identificar els principals elements i formes del relleu. - Localitzar les principals unitats del relleu dels continents, Espanya i Illes Balears.
-
CA4.2
Valorar el grau de sostenibilitat i d'equilibri dels diferents espais i des de diferents escales i analitzar la seva transformació i degradació a través del temps per l'acció humana en l'explotació dels recursos, la seva relació amb l'evolució de la població i les estratègies desenvolupades per al seu control i domini i els conflictes que això ha provocat. - Conèixer i relacionar els conceptes d'escalfament global i canvi climàtic. - Identificar ecosistemes i espais fràgils i amenaçats a escala mundial, estatal o balear. - Analitzar casos d'espais transformats i degradats per l'acció humana.
-
CA4.3
Argumentar la necessitat d'accions de defensa, protecció, conservació i millora de l'entorn (natural, rural i urbà) a través de propostes i iniciatives que reflecteixin compromisos i conductes en favor de la sostenibilitat i del repartiment just i solidari dels recursos. - Identificar les principals figures de protecció d'espais naturals. - Expressar opinions sobre la protecció d'espais de l'entorn i sobre el concepte de sostenibilitat. - Proposar accions de defensa, protecció, conservació i millora dels espais a escala global o local.
-
CA5.1
Identificar, interpretar i analitzar els mecanismes que han regulat la convivència i la vida en comú al llarg de la història, des de l'origen de la societat a les diferents civilitzacions que s'han anat succeint, assenyalant els principals models d'organització social i política que s'han gestat. - Comprendre el sorgiment i les necessitats de l'organització política i social entre el Neolític i les Primeres Civilitzacions. - Comprendre el sorgiment de l'organització política durant la prehistòria. - Conèixer i identificar els diferents sistemes polítics de l'edat Antiga i de l'Edat Mitjana i Moderna. - Interpretar la seva evolució i comparar-los.
-
CA5.2
Assenyalar i explicar aquelles experiències històriques més destacables, i anteriors a l'època contemporània, en les quals es va aconseguir establir sistemes polítics que van afavorir l'exercici de drets i llibertats dels individus i de la col·lectivitat, considerant-les com a antecedents de les posteriors conquestes democràtiques i referents històrics de les llibertats actuals. - Analitzar i comprendre l'Atenes de Pèricles i l'inici del sistema democràtic. - Descriure algunes de les diferències entre la democràcia grega i les democràcies actuals.
-
CA5.3
Mostrar actituds pacífiques i respectuoses i assumir les normes com a marc necessari per a la convivència, demostrant capacitat crítica i identificant i responent de manera assertiva davant les situacions d'injustícia i desigualtat. - Participar de forma assertiva en els treballs en grup, debats, xerrades i col·loquis.
-
CA6.1
Situar el naixement i desenvolupament de diferents civilitzacions en l'espai i en el temps, integrant els elements històrics, culturals, institucionals i religiosos que les han conformat, explicant la realitat multicultural generada al llarg del temps i identificant les seves aportacions més rellevants a la cultura universal. - Conèixer la influència del medi físic en el desenvolupament de primeres civilitzacions. - Localitzar i datar les civilitzacions de l'edat antiga i de l'Edat Mitjana - Conèixer les seves característiques culturals, institucionals i religioses més destacades de Mesopotàmia, Egipte, Grècia, Roma, l'Imperi Bizantí i l'Islam. - Identificar les aportacions més rellevants d'aquestes civilitzacions a la cultura universal. - Entendre l'origen de la religió i el significat magicoreligiós de les primeres manifestacions artístiques. - Conèixer les característiques de les religions politeistes de l'antiguitat. - Identificar els principals déus i rituals religiosos de l'època. - Localitzar l'origen del cristianisme i conèixer les novetats que aportava la seva doctrina i la seva difusió. - Explicar els motius de la persecució dels cristians. - Comprendre els seus preceptes principals de la doctrina islàmica i el seu abast en l'actualitat. - Explicar el poder de l'Església a l'Europa feudal. - Definir el concepte de croada i sintetitzar les croades principals i les seves conseqüències. - Conèixer els motius de la persecució dels jueus i les seves conseqüències. - Identificar les causes i les conseqüències de la reforma i la contrareforma. - Comparar les doctrines reformistes.
-
CA6.2
Reconèixer les desigualtats socials existents en èpoques passades i els mecanismes de dominació i control que s'han aplicat, identificant aquells col·lectius que s'han vist sotmesos i silenciats, destacant la presència de personatges femenins. - Descriure el tipus de societat i els diferents grups socials (origen, drets…). - Reconèixer les desigualtats existents i entendre qui eren els col·lectius marginats durant l'època antiga: estrangers, esclaus i la dona. - Elaborar o completar piràmides socials. - Destacar el paper de la dona i identificar personatges femenins destacats. - Conèixer els trets bàsics de l'economia a l'antiguitat, l'Edat Mitjana i Moderna. - Descriure la societat estamental i els diferents grups socials que la formaven (origen, privilegis…). - Reconèixer les desigualtats existents i entendre qui eren els col·lectius marginats durant l'època medieval i moderna: serfs, minories ètniques, esclaus i la dona.
-
CA6.3
Valorar la diversitat social i cultural, argumentant i intervenint a favor de la inclusió, així com rebutjant i actuant en contra de qualsevol actitud o comportament discriminatori o basat en estereotips. - Definir el terme cultura i els seus trets. - Identificar les diferents àrees culturals del món i els conflictes existents. - Entendre i valorar la multiculturalitat com un fenomen enriquidor.
-
CA6.4
Argumentar i intervenir sobre la igualtat real d'homes i dones actuant en contra de qualsevol actitud i comportament discriminatori per raó de gènere. - Comprendre el paper de la dona i el seu rol a la societat actual. - Promoure el rebuig cap a les situacions discriminatòries de les nenes i de les dones en el món.
-
CA7.1
Relacionar les cultures i civilitzacions que s'han desenvolupat al llarg de la història antiga, medieval i moderna amb les diverses identitats col·lectives que s'han anat construint fins a l'actualitat, reflexionant sobre els múltiples significats que adopten i les seves aportacions a la cultura humana universal. - Conèixer el llegat cultural de la Grècia clàssica, de la civilització romana i de la cultura islàmica, bizantina i carolíngia. - Identificar i valorar les restes històriques que sobreviuen actualment fruit d'aquesta herència. - Comprendre i valorar la importància de les aportacions a la ciència universal des de l'edat mitjana fins l'edat moderna. - Identificar els principals avenços tecnològics de les distintes civilitzacions d'Edat Mitjana i Moderna.
-
CA7.2
Identificar l'origen històric de diferents identitats col·lectives que s'han desenvolupat a Espanya, interpretant l'ús s'ha fet de les mateixes i mostrant una actitud de respecte cap als diferents sentits de pertinença, promovent la solidaritat i la cohesió social. - Identificar les característiques i localitzar els pobles preromans, bàrbars visigots, vàndals i Bizantins. - Conèixer el procés de colonització dels pobles fenicis, grecs i cartaginesos. L'Eivissa púnica. - Entendre les conseqüències del contacte dels pobles colonitzadors amb les cultures peninsulars. - Conèixer la conquesta romana i el procés de romanització peninsular i balear. - Conèixer les etapes, la distribució i organització territorial de Al-Àndalus i les Illes Orientals. - Entendre i valorar la conquesta cristiana peninsular i el Regne de Mallorca. - Descriure el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna: el cas dels Àustries i dels Borbons.
-
CA7.3
Assenyalar els fonaments de la idea d'Europa a través de les diferents experiències històriques del passat i identificar el llegat històric, institucional, artístic i cultural com a patrimoni comú de la ciutadania europea. - Explicar les característiques essencials de l'art grec i romà i la seva evolució. - Conèixer i identificar les principals aportacions de la Grècia clàssica i la civilització romana a la cultura europea. - Entendre el concepte de romanització i el seu abast. - Explicar els trets que defineixen les cultures de l'edat mitjana i moderna. - Explicar les característiques essencials de l'art romànic, gòtic, renaixentista i barroc. - Reconèixer les aportacions de la cultura musulmana i jueva a la cultura europea. - Comprendre la importància del cristianisme en la formació de la idea d'Europa.
-
CA7.4
Valorar, protegir i conservar el patrimoni artístic, històric i cultural com a fonament de la identitat col·lectiva local, autonòmica, nacional, europea i universal, considerant-ho un bé per al gaudi recreatiu i cultural i un recurs per al desenvolupament dels pobles.
-
CA8.1
Conèixer i interpretar els comportaments demogràfics de la població, els canvis que ha experimentat i els seus cicles, identificant i analitzant els principals problemes i reptes als quals ens enfrontem en el món, a Espanya i a les Illes Balears. - Conèixer i dominar les tècniques per a l'estudi demogràfic com el càlcul de taxes o les piràmides de població. - Comprendre les principals característiques de la població mundial, espanyola i balear. - Identificar els principals desafiaments demogràfics actuals. - Localitzar els sistemes urbans mundials principals, espanyols i balears. - Conèixer els principals problemes del món urbà (contaminació, residus urbans…). - Analitzar casos de despoblació i sobrepoblació urbana.
-
CA8.2
Prendre consciència del cicle vital i analitzar com han canviat les seves característiques, necessitats i obligacions en diferents moments històrics, com també les arrels de la distribució per motius de gènere del treball domèstic, assumint les responsabilitats i compromisos propis de l'edat en l'àmbit familiar, en l'entorn escolar i en la comunitat i valorant la riquesa que aporten les relacions intergeneracionals. - Valorar la lluita pels drets de la dona al llarg de la història. - Valorar els drets dels infants a la societat actual.
-
CA8.3
Relacionar els canvis en els estils de vida tradicional i contrastar-los amb els que són saludables i sostenibles en l'entorn, a través de comportaments respectuosos amb la salut pròpia, la dels altres i amb altres éssers vius, prenent consciència de la importància de promoure el propi desenvolupament personal. - Comparar l'estil de vida urbà i rural. - Reconèixer la necessitat d'un creixement urbà sostenible i realitzar propostes.
-
CA9.1
Identificar i interpretar la connexió d'Espanya amb els grans processos històrics (de les èpoques antiga, medieval i moderna), valorant el que han suposat per a la seva evolució i assenyalant les aportacions dels seus habitants al llarg de la història.
-
CA9.2
Interpretar des de la perspectiva del desenvolupament sostenible i la ciutadania global els principals desafiaments del món actual, expressant la importància d'implicar-se en la recerca de solucions i en la manera de concretar-los des de la pròpia capacitat d'acció, tant local com global, valorant la contribució de l'Estat, les seves institucions i les associacions civils en programes i missions dirigits per organismes nacionals i internacionals per a l'assoliment de la pau, la seguretat integral, la convivència social i la cooperació entre els pobles. - Entendre el concepte de globalització i les seves implicacions a nivell global. - Valorar l'abast dels conflictes internacionals. - Proposar millores sobre aspectes de la nostra societat (repartiment just, pobresa…). S'estableixen els criteris d'avaluació (CA) de cada una de les competències específiques (CE), juntament amb uns aclariments orientatius per desenvolupar-los.
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Geografía e Historia
Saberes básicos del decreto
18 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Introducció als objectius i estratègies de les ciències socials i a l’ús dels seus procediments, termes i conceptes
-
1.2
Representació de l'espai, orientació i escales. Pols, hemisferi, equador, tròpics, mapa (diferència amb planell), meridià, paral·lel, fusos horaris, projeccions i coordenades geogràfiques (longitud i latitud)
-
1.3
Conceptes lligats als continents i mars: continent, serralada, altiplà, planura, península, istme, riu, mar i oceà, illa, arxipèlag, golf, cap, estret
-
1.4
Els continents: unitats estructurals i elements més rellevants de cada continent
-
1.5
La Península Ibèrica, l’arxipèlag balear i l’arxipèlag canari: unitats estructurals i elements més rellevants de cada continent
-
1.6
L’atmosfera. Elements que composen el clima
-
1.7
Elements i factors que condicionen el clima
-
1.8
Els climes del planeta
-
1.9
Interpretació de gràfics (climogrames) i mapes del temps
-
1.10
L'impacte de les activitats humanes, riscos i catàstrofes climàtiques i els efectes del canvi climàtic
-
1.11
El temps i el clima de les Illes Balears. El clima mediterrani
-
1.12
L’estructura de la Terra i la teoria de la deriva dels continents
-
1.13
Formes i processos de modificació de la superfície terrestre
-
1.14
El relleu terrestre i les aigües del planeta. Elements i formes del relleu
-
1.15
Principals unitats de relleu dels continents i zones bioclimàtiques
-
1.16
El relleu d’Espanya i les Illes Balears
-
1.17
L’alteració del medi natural (sòls, aigües, vegetació…). Relació entre l'ésser humà i el medi
-
1.18
Els espais naturals i la conservació del patrimoni natural. El cas de les Illes Balears
Saberes básicos del decreto
13 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Conceptes d’història i prehistòria
-
2.2
Objecte d’estudi de la prehistòria: procés d’hominització (evolució física de l’ésser humà), la seva organització social i cultura material
-
2.3
Conceptes de selecció natural i adaptació al medi
-
2.4
Concepte d’evolucionisme
-
2.5
Exemples de l’evolució humana: australopithecus, homo habilis, homo erectus. Grans migracions humanes i expansió pels continents
-
2.6
La importància d’Àfrica com origen de l’ésser humà actual. El cas europeu: neandertal versus homo sapiens
-
2.7
Les etapes de la prehistòria: paleolític, mesolític i neolític. Cronologia, trets definidors i importància del Creixent Fèrtil
-
2.8
Les manifestacions principals de l’art prehistòric. L’art rupestre
-
2.9
De la tribu als primers assentaments durant la prehistòria. Els primers poblats neolítics
-
2.10
El naixement de la societat i el naixement de les primeres cultures
-
2.11
L'aparició dels primers cabdills durant la prehistòria
-
2.12
La prehistòria a les Illes Balears. La cultura talaiòtica
-
2.13
L'evolució dels sistemes econòmics i els models d'organització social a la prehistòria
Saberes básicos del decreto
14 saberes básicos en este bloque
-
3.1
El sorgiment de les civilitzacions i la influència dels condicionants geogràfics
-
3.2
Concepte i geografia de Mesopotàmia. La importància dels rius
-
3.3
Les primeres ciutats de Mesopotàmia
-
3.4
La societat mesopotàmica. Cabdills i reis
-
3.5
L’aparició de l’escriptura
-
3.6
Sumer i la importància de les ciutats-estat
-
3.7
Aportació cultural de Sumer: tipus d’escriptura i primers codis legals
-
3.8
Hammurabi i la seva època
-
3.9
Les manifestacions principals de l’art mesopotàmic
-
3.10
La religió politeista de Mesopotàmia. Egipte
-
3.11
Trets geogràfics, polítics i econòmics i estructura social
-
3.12
La importància de la religió. La casta sacerdotal i els faraons
-
3.13
Les manifestacions principals de l’art egipci
-
3.14
L’escriptura jeroglífica. Característiques bàsiques
Saberes básicos del decreto
20 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Fenicis, grecs i cartaginesos
-
4.2
Trets geogràfics
-
4.3
Concepte de polis
-
4.4
Esparta i Atenes. La societat grega. L’aristocràcia i la democràcia a la Grècia clàssica
-
4.5
L’esclavitud a l’antiga Grècia
-
4.6
Les colònies gregues
-
4.7
Les guerres Mèdiques. L’hoplita com a base de l’exèrcit
-
4.8
L’imperi d’Alexandre Magne i la seva desintegració
-
4.9
L’art grec (arquitectura i escultura de l’època clàssica)
-
4.10
Trets fonamentals de la cultura i la religió greca. Roma
-
4.11
El naixement de Roma. Les etapes polítiques
-
4.12
La societat a Roma. Patricis, plebeus i esclaus
-
4.13
Les etapes polítiques: monarquia, república i imperi
-
4.14
La creació de l’imperi romà. Trets fonamentals de l’expansió romana
-
4.15
La religió politeista a Roma. El culte a l’emperador
-
4.16
El cristianisme. Origen i persecució
-
4.17
El concepte de romanització i la seva transcendència (llengües, dret, ciutats)
-
4.18
Art romà
-
4.19
La Península Ibèrica i les Balears abans de la conquesta romana i la romanització
-
4.20
Les aportacions de les cultures clàssiques a la cultura europea
Saberes básicos del decreto
17 saberes básicos en este bloque
-
5.1
Utilització de recursos digitals i interpretació i elaboració de mapes, esquemes, imatges i representacions gràfiques. Tecnologies de la Informació Geogràfica (*TIG). Cartografia digital i atles
-
5.2
Mètodes i instruments de recollida de dades meteorològiques
-
5.3
Maneig i utilització de dispositius, aplicacions informàtiques, plataformes digitals i ús segur de les xarxes de comunicació
-
5.4
Cerca, tractament de la informació i elaboració de coneixement
-
5.5
Ús dels procediments, termes i conceptes característics de la geografia, la història i l’art
-
5.6
El paper de la dona a les societats actuals: accés al treball i al poder
-
5.7
Situacions discriminatòries de les nenes i de les dones en el món
-
5.8
Mètodes bàsics de recerca per a la construcció del coneixement de la geografia i la història. Metodologies del pensament geogràfic i del pensament històric
-
5.9
Les fonts històriques i arqueològiques com a base per a la construcció del coneixement històric. Objectes i artefactes com a font per a la història i el llegat immaterial (tipus de fonts històriques). El significat dels arxius, biblioteques i museus i del llegat històric i cultural com a patrimoni col·lectiu
-
5.10
Temps històric: construcció i interpretació de línies de temps a través de la linealitat, cronologia, simultaneïtat, durada i distinció de períodes
-
5.11
L'evolució dels sistemes econòmics i els models d'organització social a l'antiguitat
-
5.12
Les persones invisibilitzades de la història: dones, esclaus i estrangers. Marginació, segregació, control i submissió en la història de la humanitat. Personatges femenins en la història. La resistència a l'opressió
-
5.13
Dignitat humana i drets universals. Convenció sobre els Drets del Nen
-
5.14
Alteritat: respecte i acceptació de l'altre. Comportaments no discriminatoris i contraris a qualsevol actitud segregadora
-
5.15
Convivència cívica i cultura democràtica. Incorporació i implicació en la societat civil. Participació en projectes comunitaris
-
5.16
Igualtat de gènere. Manifestacions i conductes no sexistes
-
5.17
Interès davant els reptes i problemes d'actualitat en l'entorn local i global
Geografia i Història
Saberes básicos del decreto
18 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Introducció als objectius i estratègies de les ciències socials i a l’ús dels seus procediments, termes i conceptes
-
1.2
Representació de l'espai, orientació i escales. Pols, hemisferi, equador, tròpics, mapa (diferència amb planell), meridià, paral·lel, fusos horaris, projeccions i coordenades geogràfiques (longitud i latitud)
-
1.3
Conceptes lligats als continents i mars: continent, serralada, altiplà, planura, península, istme, riu, mar i oceà, illa, arxipèlag, golf, cap, estret
-
1.4
Els continents: unitats estructurals i elements més rellevants de cada continent
-
1.5
La Península Ibèrica, l’arxipèlag balear i l’arxipèlag canari: unitats estructurals i elements més rellevants de cada continent
-
1.6
L’atmosfera. Elements que composen el clima
-
1.7
Elements i factors que condicionen el clima
-
1.8
Els climes del planeta
-
1.9
Interpretació de gràfics (climogrames) i mapes del temps
-
1.10
L'impacte de les activitats humanes, riscos i catàstrofes climàtiques i els efectes del canvi climàtic
-
1.11
El temps i el clima de les Illes Balears. El clima mediterrani
-
1.12
L’estructura de la Terra i la teoria de la deriva dels continents
-
1.13
Formes i processos de modificació de la superfície terrestre
-
1.14
El relleu terrestre i les aigües del planeta. Elements i formes del relleu
-
1.15
Principals unitats de relleu dels continents i zones bioclimàtiques
-
1.16
El relleu d’Espanya i les Illes Balears
-
1.17
L’alteració del medi natural (sòls, aigües, vegetació…). Relació entre l'ésser humà i el medi
-
1.18
Els espais naturals i la conservació del patrimoni natural. El cas de les Illes Balears
Saberes básicos del decreto
13 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Conceptes d’història i prehistòria
-
2.2
Objecte d’estudi de la prehistòria: procés d’hominització (evolució física de l’ésser humà), la seva organització social i cultura material
-
2.3
Conceptes de selecció natural i adaptació al medi
-
2.4
Concepte d’evolucionisme
-
2.5
Exemples de l’evolució humana: australopithecus, homo habilis, homo erectus. Grans migracions humanes i expansió pels continents
-
2.6
La importància d’Àfrica com origen de l’ésser humà actual. El cas europeu: neandertal versus homo sapiens
-
2.7
Les etapes de la prehistòria: paleolític, mesolític i neolític. Cronologia, trets definidors i importància del Creixent Fèrtil
-
2.8
Les manifestacions principals de l’art prehistòric. L’art rupestre
-
2.9
De la tribu als primers assentaments durant la prehistòria. Els primers poblats neolítics
-
2.10
El naixement de la societat i el naixement de les primeres cultures
-
2.11
L'aparició dels primers cabdills durant la prehistòria
-
2.12
La prehistòria a les Illes Balears. La cultura talaiòtica
-
2.13
L'evolució dels sistemes econòmics i els models d'organització social a la prehistòria
Saberes básicos del decreto
14 saberes básicos en este bloque
-
3.1
El sorgiment de les civilitzacions i la influència dels condicionants geogràfics
-
3.2
Concepte i geografia de Mesopotàmia. La importància dels rius
-
3.3
Les primeres ciutats de Mesopotàmia
-
3.4
La societat mesopotàmica. Cabdills i reis
-
3.5
L’aparició de l’escriptura
-
3.6
Sumer i la importància de les ciutats-estat
-
3.7
Aportació cultural de Sumer: tipus d’escriptura i primers codis legals
-
3.8
Hammurabi i la seva època
-
3.9
Les manifestacions principals de l’art mesopotàmic
-
3.10
La religió politeista de Mesopotàmia. Egipte
-
3.11
Trets geogràfics, polítics i econòmics i estructura social
-
3.12
La importància de la religió. La casta sacerdotal i els faraons
-
3.13
Les manifestacions principals de l’art egipci
-
3.14
L’escriptura jeroglífica. Característiques bàsiques
Saberes básicos del decreto
20 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Fenicis, grecs i cartaginesos
-
4.2
Trets geogràfics
-
4.3
Concepte de polis
-
4.4
Esparta i Atenes. La societat grega. L’aristocràcia i la democràcia a la Grècia clàssica
-
4.5
L’esclavitud a l’antiga Grècia
-
4.6
Les colònies gregues
-
4.7
Les guerres Mèdiques. L’hoplita com a base de l’exèrcit
-
4.8
L’imperi d’Alexandre Magne i la seva desintegració
-
4.9
L’art grec (arquitectura i escultura de l’època clàssica)
-
4.10
Trets fonamentals de la cultura i la religió greca. Roma
-
4.11
El naixement de Roma. Les etapes polítiques
-
4.12
La societat a Roma. Patricis, plebeus i esclaus
-
4.13
Les etapes polítiques: monarquia, república i imperi
-
4.14
La creació de l’imperi romà. Trets fonamentals de l’expansió romana
-
4.15
La religió politeista a Roma. El culte a l’emperador
-
4.16
El cristianisme. Origen i persecució
-
4.17
El concepte de romanització i la seva transcendència (llengües, dret, ciutats)
-
4.18
Art romà
-
4.19
La Península Ibèrica i les Balears abans de la conquesta romana i la romanització
-
4.20
Les aportacions de les cultures clàssiques a la cultura europea
Saberes básicos del decreto
17 saberes básicos en este bloque
-
5.1
Utilització de recursos digitals i interpretació i elaboració de mapes, esquemes, imatges i representacions gràfiques. Tecnologies de la Informació Geogràfica (*TIG). Cartografia digital i atles
-
5.2
Mètodes i instruments de recollida de dades meteorològiques
-
5.3
Maneig i utilització de dispositius, aplicacions informàtiques, plataformes digitals i ús segur de les xarxes de comunicació
-
5.4
Cerca, tractament de la informació i elaboració de coneixement
-
5.5
Ús dels procediments, termes i conceptes característics de la geografia, la història i l’art
-
5.6
El paper de la dona a les societats actuals: accés al treball i al poder
-
5.7
Situacions discriminatòries de les nenes i de les dones en el món
-
5.8
Mètodes bàsics de recerca per a la construcció del coneixement de la geografia i la història. Metodologies del pensament geogràfic i del pensament històric
-
5.9
Les fonts històriques i arqueològiques com a base per a la construcció del coneixement històric. Objectes i artefactes com a font per a la història i el llegat immaterial (tipus de fonts històriques). El significat dels arxius, biblioteques i museus i del llegat històric i cultural com a patrimoni col·lectiu
-
5.10
Temps històric: construcció i interpretació de línies de temps a través de la linealitat, cronologia, simultaneïtat, durada i distinció de períodes
-
5.11
L'evolució dels sistemes econòmics i els models d'organització social a l'antiguitat
-
5.12
Les persones invisibilitzades de la història: dones, esclaus i estrangers. Marginació, segregació, control i submissió en la història de la humanitat. Personatges femenins en la història. La resistència a l'opressió
-
5.13
Dignitat humana i drets universals. Convenció sobre els Drets del Nen
-
5.14
Alteritat: respecte i acceptació de l'altre. Comportaments no discriminatoris i contraris a qualsevol actitud segregadora
-
5.15
Convivència cívica i cultura democràtica. Incorporació i implicació en la societat civil. Participació en projectes comunitaris
-
5.16
Igualtat de gènere. Manifestacions i conductes no sexistes
-
5.17
Interès davant els reptes i problemes d'actualitat en l'entorn local i global
Rúbrica recomendada para Geografía e Historia
Una rúbrica equilibrada para Geografía e Historia en 1.º ESO podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.
La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.
Errores frecuentes al evaluar Geografía e Historia
Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Geografía e Historia en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.
Evaluar memorización de fechas y nombres cuando el criterio LOMLOE pide razonamiento histórico y causalidad.
No reservar criterios específicos para comentario de fuentes (mapas, gráficas, textos, imágenes).
Confundir geografía con descripción enciclopédica: el criterio pide análisis territorial y razonamiento espacial.
Olvidar la dimensión de pensamiento histórico (cambio y continuidad, perspectiva múltiple, juicio ético) como criterio evaluable.
Penalizar opiniones razonadas del alumnado cuando el criterio explícitamente pide juicio crítico fundamentado.
Ejemplo: cómo se evalúa un examen real
Un examen puede incluir un comentario de mapa histórico, un texto-fuente con preguntas de razonamiento causal y una pregunta de juicio crítico. Cada parte evalúa criterios distintos del currículo.
En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 60 criterios, las 18 competencias específicas y los 164 saberes básicos de Geografía e Historia en 1.º ESO para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Geografía e Historia 1.º ESO en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Geografía e Historia en 1.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Illes Balears
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Geografía e Historia en 1.º ESO
La misma materia y curso sin filtrar por CCAA
Corregir exámenes de Geografía e Historia con IA
Cómo Corrigiendo.es evalúa esta materia
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes