LOMLOE · Cataluña

Ciències Socials: Geografia i Història en 1.º ESO · Cataluña

Currículo LOMLOE oficial de Cataluña para esta materia y curso: 9 competencias, 38 criterios y 73 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.

9
Competencias específicas
38
Criterios de evaluación
73
Saberes básicos
Decreto
Vigente en CCAA
Apuntarme a la lista de espera
Actualizado el

Llévate el currículo a Excel o PDF

Disponible

Excel editable

6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.

  • Resumen materia/curso/CCAA
  • 9 competencias específicas
  • 38 criterios con peso editable
  • Saberes básicos por bloque
Descargar Excel
Disponible

PDF imprimible

Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.

  • Portada con materia/curso/CCAA
  • Decreto vigente citado
  • Tablas competenciales
  • Apto para programación didáctica
Descargar PDF

Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Cataluña para Ciències Socials: Geografia i Història en 1.º ESO.

Contexto de 1.º ESO

Curso bisagra entre Primaria y la evaluación competencial completa. Recibe alumnado de procedencia muy heterogénea, lo que exige evaluación inicial diagnóstica documentada y plan de refuerzo proporcional.

Retos típicos en 1.º ESO:

  • Alumnado que llega con niveles muy distintos de Primaria.
  • Adaptación al sistema de criterios LOMLOE por primera vez.
  • Necesidad de evaluación inicial sin penalizar (carácter diagnóstico).
  • Importancia del seguimiento individualizado en el primer trimestre.

Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Cataluña además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".

Decreto vigente en Cataluña

En Cataluña rige actualmente Decret 175/2022, de 27 de setembre, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).

Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en dogc.gencat.cat.

Particularidades de Cataluña

Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.

En Catalunya el catalán es lengua vehicular y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio. El currículo también recoge Aranés en el Valle de Arán.

Competencias específicas

Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Ciències Socials: Geografia i Història. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"

Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.

1
CE.1

Cercar i tractar informació que permeti interpretar el present i el passat, aplicant els procediments de la recerca hist rica i geogràfica a partir de l'anàlisi crítica de dades procedents de fonts anal giques i digitals, per transformar ho en coneixement i comunicar ho a tra s de diferents formats Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 1.1 Desenvolupar estratègies de cerca, 1.1 Elaborar continguts propis en diferents tractament i organització de la informació formats, mitjançant aplicacions i estratègies per a la resolució de demandes de recollida i representació de dades més relacionades amb fets i processos complexes, contrastant críticament fonts rellevants del present i del passat. actuals i del passat, tant analògiques com digitals. 1.2 Analitzar de manera crítica, responsable i creativa les fonts d'informació analògiques 1.2 Establir connexions i relacions entre els i digitals, contrastant les dades obtingudes i coneixements i les informacions adquirides, aplicant-les a diferents situacions i elaborant síntesis interpretatives i contextos. explicatives, mitjançant informes, estudis o dossiers que mostrin un avenç en els 1.3 Elaborar i comunicar els coneixements aprenentatges assolits. adquirits mitjançant recursos expressius que incorporin diferents llenguatges i 1.3 Transferir adequadament la informació i formats, emprant les possibilitats que el coneixement a través de diferents mitjans ofereixen els entorns i recursos digitals. a contextos i conjuntures actuals, i construir nou coneixement valorant solucions i 1.4 Incorporar i utilitzar adequadament el alternatives diverses. vocabulari propi de les ciències socials mitjançant intervencions orals, textos escrits 1.4 Analitzar la veracitat i la fiabilitat de les i altres produccions, tot avançant en la fonts per diferenciar fets d'opinions, construcció d'un discurs precís i rigorós. identificant la desinformació i utilitzant la informació seleccionada de manera efectiva per resoldre problemes.

Ver descripción detallada del decreto

La identificació i interpretació de fonts es troba en la base de la matèria de ciències socials, és un component fonamental de la seva metodologia, i contribueix a la formació científica d'una ciutadania crítica. Les destreses i els processos associats a la recerca, selecció i tractament de la informació són instruments imprescindibles en tota situació d'aprenentatge en el context de la societat del coneixement. Entrenar i exercitar aquesta competència és essencial per a l'adquisició i incorporació de dades, continguts i sabers, cosa que implica el desenvolupament d'estratègies complexes associades a la utilització de sistemes de recerca, bases de dades i plataformes de recursos en entorns digitals accessibles a l'alumnat, a més de la utilització d'un altre tipus de documents i fonts pròpies de les ciències socials. També permet valorar i interpretar les fonts i l'ús veraç, fiable i segur d'aquestes. Inclou processos bàsics de lectura comprensiva, crítica de fonts, formulació de preguntes, maneig i recollida de dades, així com estratègies entorns individuals com col·lectius. Requereix, finalment, l'elaboració de recursos propis a través de la generació de bases de dades i taules per organitzar i classificar la informació, el disseny d'esquemes per establir relacions i connexions, la redacció de textos de síntesi i el desenvolupament d'altres processos i produccions en diferents formats i llenguatges que permetin l'aprofitament i la utilització contextualitzada de la informació recollida per a la generació, comunicació i transferència de coneixement.

2
CE.2

Indagar i argumentar a partir de problemes socials relle ants, locals i globals, per desen olupar un pensament crític i respectuós amb les diferències, que contribueixi a la construcció de la identitat indi idual i col lecti a i a la consecució d'un present i un futur m s ust i inclusiu Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 2.1 Identificar i mostrar interès pels 2.1 Generar productes originals i creatius societat, adoptant una posició crítica, coneixements previs mitjançant les eines proactiva i de rebuig a situacions injustes i d'investigació pròpies de les ciències discriminatòries. socials. 2.2 Argumentar de forma crítica sobre 2.2 Explicar problemes passats i presents problemes socials rellevants utilitzant els de la humanitat a diferents escales coneixements propis de les ciències socials temporals i espacials, des del món local al i valorant la importància de trobar solucions global, utilitzant conceptes, situacions i dialogades. dades rellevants de les ciències socials. 2.3 Mantenir una actitud d'alerta i de 2.3 Construir la identitat individual i reflexió davant dels problemes socials, que col·lectiva en el context del món actual, dels ajudi a la permanent revisió dels propis seus reptes i conflictes, des d'una criteris i a comprometre's en la construcció perspectiva crítica, sistèmica i global, tot de futurs millors. reconeixent la diversitat com a element enriquidor de la convivència. 2.4 Fonamentar els propis arguments en els valors democràtics, els drets humans i la 2.4 Elaborar i comunicar productes propis, justícia social, assumint els valors de la crítics i argumentats, amb una mirada cultura de la pau en el decurs de debats i oberta al diàleg i al respecte a judicis i tasques cooperatives. plantejaments diferents, tot reflexionant sobre el propi procés d'aprenentatge. 2.5 Posicionar-se amb criteris propis i esdevenir ciutadans crítics amb consciència global mitjançant l'elaboració de productes personals o cooperatius ben argumentats, tot respectant les opinions dels altres. El pas de la societat industrial a la societat del coneixement ha donat lloc a nous fenòmens que reclamen una reflexió profunda sobre el procés d'ensenyamentaprenentatge. La creació de judicis propis, construïts a partir del contrast de diferents fonts d'informació, resulta essencial en una societat en què conviuen al mateix temps l'excés d'informació i la desinformació deliberada, especialment per a un alumnat que està construint la seva opinió sobre els problemes socials. Per aprendre a llegir el món cal aplicar una mirada crítica, això és, saber interpretar informacions, estudiar contextos i analitzar ideologies. L'interès i la sensibilitat pels principals problemes i reptes que afecten la humanitat, tant en l'entorn més proper com en un context global, i el seguiment dels debats que es generen en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials suposa la necessitat de desenvolupar una posició racional per part de la ciutadania i l'exercici del pensament crític que permeti a l'alumnat interpretar els problemes i conflictes actuals i proposar alternatives i, a la vegada, que es projecti cap a una acció social coherent amb la millora de la societat.

Ver descripción detallada del decreto

La generació d'idees pròpies i el seu contrast o connexió amb diferents corrents de pensament i moviments ideològics, així com la seva exposició argumentada a través de diàlegs i debats sobre assumptes centrals de l'actualitat i del passat, constitueix un escenari essencial per a la formació de la identitat individual i col·lectiva, la consolidació d'una actitud tolerant i la creació d'una consciència cívica que inclogui el respecte a altres formes de pensar i valorar. Un respecte que reflecteixi la visió de diferents persones i col·lectius i comprometi a preservar les seves memòries plurals. D'altra banda, la capacitat discursiva, utilitzant diferents mitjans d'expressió, ha d'incorporar el maneig adequat i correcte de conceptes, dades i situacions en funció del context.

3
CE.3

Interpretar els can is i les continu tats dels processos hist rics, mit an ant la realit ació de pro ectes d'in estigació i l' s de fonts primàries i secundàries, per interpretar els problemes del món actual i fer propostes a fa or de la pau, el benestar i el desen olupament sostenible Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 3.1 Identificar els canvis i les continuïtats 3.1 Distingir els grans canvis del món entre les etapes històriques, a través de actual, als sectors productius, mercats i processos inductius, reptes i projectes de relacions socials, debatent les seves recerca, i trobar relacions amb el món implicacions per a les generacions futures. actual. 3.2 Realitzar propostes per assolir els 3.2 Diferenciar les causes i les objectius de desenvolupament sostenible, conseqüències dels processos històrics i mitjançant projectes de recerca, aplicar-ho en problemes actuals relacionats argumentades a partir de gràfics, imatges i amb els objectius de desenvolupament mapes. sostenible. 3.3 Reflexionar sobre els reptes del passat, 3.3 Representar adequadament informació present i futur, i afrontar-los des de la geogràfica i històrica a través de diverses perspectiva del sistema-món, la justícia formes de representació gràfica, social i la sostenibilitat. cartogràfica i visual. 3.4 Situar fets i processos històrics en eixos cronològics, trobant relacions entre diferents períodes i simultaneïtats temporals entre diferents territoris. 3.5 Identificar i utilitzar les fonts primàries i secundàries, valorant les seves aportacions al coneixement del medi i de les formes de vida en el present i el passat. L'evolució de la humanitat no ha estat un procés lineal, sinó que ha anat donant respostes als desafiaments i reptes amb què s'ha trobat, passant per moments clau que han significat canvis en les formes de vida. Caldrà analitzar els canvis i les continuïtats al llarg de les diferents etapes històriques, així com les seves causes i conseqüències, amb la mirada posada en l'actualitat i el futur. L'aprenentatge a través de projectes, reptes o problemes possibilita l'alumnat a posar en acció estratègies i habilitats diverses per analitzar i comprendre els fenòmens, situacions o esdeveniments que tenen una especial rellevància o interès en el món en què viu.

Ver descripción detallada del decreto

La construcció de coneixement s'ha de mostrar en la generació de continguts per mitjà de processos d'indagació i investigació, a través de l'ús de fonts primàries i secundàries, i conduirà a la formulació de propostes per a la superació dels principals reptes ambientals i socials del món actual.

4
CE.4

Descobrir i analit ar els elements i dinàmiques que configuren el territori, mit an ant l'estudi de casos i problemàtiques geogràfiques, per alorar els diferents paisatges i proposar alternati es de gestió territorial, amb criteris de sostenibilitat i ustícia social Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 4.1 Interpretar l'espai des d'una perspectiva 4.1 Realitzar estudis de casos amb sistèmica, a través del concepte de variables múltiples i fer propostes per paisatge, identificant-ne els elements i les gestionar les activitats humanes en el interrelacions existents. territori amb criteris de sostenibilitat i justícia social. 4.2 Analitzar l'acció humana en els paisatges, dins dels diferents ecosistemes 4.2 Actuar en defensa, protecció o millora planetaris, valorant la riquesa del patrimoni de l'entorn (natural, rural i urbà) a través natural i cultural, i detectant-ne les d'iniciatives a favor de la sostenibilitat i el amenaces de degradació. repartiment just i solidari dels recursos. 4.3 Criticar i denunciar situacions 4.3 Comparar models d'organització d'injustícia social i de degradació ambiental, política, econòmica i territorial per valorar a diferents escales, tant en l'àmbit urbà com com afecten la vida de les persones i fer en el rural, comprometent-se per a la seva propostes d'actuació. millora.

Ver descripción detallada del decreto

El descobriment i anàlisi de l'entorn permet a l'alumnat identificar els seus elements i relacions, el seu equilibri i evolució. La diversitat de paisatges del món evidencien les diverses formes de vida i la manera en què cada societat s'ha relacionat al llarg de la història amb el medi. Caldrà trobar els valors dels diferents paisatges per fer propostes de gestió territorial, tant en l'àmbit urbà com rural. Per abordar la complexitat de la major part de problemes territorials i ambientals des d'una perspectiva sistèmica hauran d'aplicar procediments d'anàlisi geogràfica, proposar hipòtesis explicatives, i comunicar resultats d'una recerca senzilla utilitzant les tècniques de representació de l'espai i el vocabulari geogràfic. Aquesta competència implica la presa de consciència sobre la gravetat de les conseqüències de la crisi climàtica i l'exigència d'adoptar conductes respectuoses amb la dignitat de tots els éssers vius, per tal d'assegurar un desenvolupament sostenible. També ha de promoure postures actives i de participació pel que fa a la millora del territori, tant en una escala local com global, i en favor d'un repartiment just, equitatiu i solidari dels recursos en un sentit global.

5
CE.5

Analit ar de forma crítica els mecanismes que han regulat la ida de les societats al llarg de la hist ria fins a l'actualitat i la construcció dels sistemes democràtics per participar de manera respectuosa i compromesa en acti itats comunitàries que promoguin la con i ència, la cohesió social i l'equitat Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 5.1 Identificar i analitzar els mecanismes 5.1 Assumir els valors democràtics en la que han regulat la vida en comú d'algunes convivència escolar i de l'entorn, fent societats del passat, interpretant els propostes constructives i rebutjant principals models d'organització social i situacions injustes i discriminatòries. política. 5.2 Identificar les fites més importants en la 5.2 Distingir els trets fonamentals de les lluita per a la democràcia i les llibertats al societats democràtiques i valorar les llarg del segle XX a l'estat espanyol, consecucions de la democràcia i la vigència reconèixer els moviments socials i polítics dels drets humans individuals i col·lectius i que les han protagonitzat i preservar llurs de les llibertats. memòries plurals. 5.3 Analitzar els trets bàsics de 5.3 Exposar els objectius d'alguns l'organització social, política i econòmica moviments socials que treballen per a d'algunes societats del passat i valorar de l'eliminació de les desigualtats i la resolució manera crítica el grau d'equitat dels pacífica dels conflictes, identificant els intercanvis i relacions amb altres elements que promouen la cohesió social i poblacions. que generen una consciència solidària. 5.4 Mostrar actituds pacífiques i tolerants i 5.4 Reconèixer els desafiaments de les assumir els drets i deures del marc de modernes democràcies per a l'exercici convivència, demostrant capacitat crítica i d'una ciutadania activa, compromesa, responent de manera assertiva davant de participativa i inclusiva. situacions d'injustícia i desigualtat. Tot estat de dret ha de respectar, promoure i garantir els drets essencials que emanen de la naturalesa de les persones i dels col·lectius, per mitjà d'unes institucions juridicopolítiques compostes per òrgans que han d'actuar autònomament d'acord amb la separació de poders. Conèixer el funcionament d'aquestes institucions i, alhora, la trajectòria que ha conformat l'actual sistema democràtic, especialment a Catalunya i Espanya, suposa el reconeixement de la memòria democràtica i la visibilització i aportació de les lluites plurals que han contribuït, a través del seu compromís cívic, a la construcció de la democràcia i als reptes pendents. Alhora, s'ha d'oferir a l'alumnat la possibilitat de posar en pràctica valors que contribueixin a conformar la seva identitat cívica i una actitud compromesa davant de qüestionaments d'aquests valors, per mitjà de la participació en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l'equitat.

6
CE.6

Interpretar els processos que han conformat les societats actuals en la se a di ersitat i riquesa a partir de l'anàlisi de perspecti es i mirades di erses per formar se un criteri propi fonamentat i comprometre's en la defensa dels drets humans, la llibertat i la igualtat da ant les situacions d'in ustícia i discriminació Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 6.1 Explicar els trets definitoris d'algunes 6.1 Identificar les fites més importants del civilitzacions històriques, identificar procés d'institucionalització dels drets elements de canvi i continuïtat en les humans al llarg del segle XX i XXI, valorarformes de vida i subsistència i en ne les consecucions i identificar els l'organització de la societat i reconèixer mecanismes de protecció i garantia. aspectes significatius de la seva aportació a 6.2 Identificar els sabers i les aportacions la cultura universal. dels pobles originaris, especialment dels 6.2 Reconèixer les desigualtats socials en territoris dominats per pobles colonitzadors, diferents èpoques històriques, els les amenaces que afronten actualment i els mecanismes de domini i control que s'hi moviments socials que defensen els seus han donat i les conseqüències en el món drets. actual. 6.3 Caracteritzar els mecanismes dels 6.3 Identificar els col·lectius que han estat estats per garantir el dret dels ciutadans a sotmesos, silenciats i invisibilitzats al llarg l'accés equitatiu als serveis públics, reduir de la història fins al present i destacar les les desigualtats i garantir una vida digna per diferents perspectives i aportacions. a tothom. 6.4 Caracteritzar els drets humans 6.4 Formar-se un criteri propi sobre alguns individuals i col·lectius i l'estat de dret com problemes rellevants de l'entorn i participar a sistema institucional que garanteix el seu de manera activa i compromesa, compliment a través dels seus òrgans i individualment i en equip, en projectes institucions. socials i cívics que comportin la defensa dels drets de determinats col·lectius. La diversitat cultural del món actual és fruit de processos històrics de contacte i interrelació entre diferents pobles i cultures i, més recentment, de l'accelerat procés de globalització. Però també ha de ser el resultat del reconeixement i del respecte a la diferència en el si de la pròpia societat, elements que resulten substancials per a la formació ciutadana de l'alumnat, i que suposen el desenvolupament d'una actitud favorable a l'avanç dels drets i de la igualtat efectiva dels diferents col·lectius que han patit discriminació. D'aquí que resultin necessaris el coneixement i la valoració dels diferents moviments que han anat sorgint per a la defensa dels drets i llibertats de col·lectius especialment discriminats.

Ver descripción detallada del decreto

La identificació dels prejudicis i estereotips que proliferen a la societat constitueix un element principal per a la prevenció de tota discriminació i el punt de partida per actuar en favor de la inclusió social.

7
CE.7

Identificar els fonaments que sostenen les identitats personals i col lecti es des d'una perspecti a intercultural, respectant els sentiments de pertinen a, i alorar les di erses manifestacions culturals i artístiques i el patrimoni material i immaterial per contribuir a la cohesió social i als alors que emanen d'una ciutadania europea responsable i solidària Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 7.1 Explicar els trets definitoris d'algunes 7.1 Interpretar els processos que han cultures històriques, identificar elements de conformat les societats europees actuals canvi i continuïtat en les seves expressions per mitjà d'una anàlisi intercultural i que culturals i artístiques i reconèixer aspectes incorpora una multiplicitat de factors i de significatius de la seva aportació a la cultura perspectives. universal. 7.2 Analitzar les manifestacions artístiques i 7.2 Reflexionar sobre els elements culturals culturals i relacionar-les amb els seus que han conformat les diferents identitats creadors i la seva època, per interpretar les individuals i col·lectives de l'entorn i les diverses cosmovisions i la seva finalitat. aportacions de cadascuna d'elles a la 7.3 Identificar la importància representativa, cultura humana universal i a la cohesió expressiva i comunicativa de les imatges en social, mostrant una actitud respectuosa la vida quotidiana de les persones i les envers els sentiments de pertinença. societats i crear productes audiovisuals per 7.3 Assenyalar alguns elements bàsics del expressar-se i comunicar resultats de llegat històric i cultural d'Europa, així com recerques. els fonaments d'una ciutadania europea 7.4 Posicionar-se de manera argumentada inclusiva i solidària. davant de situacions de desigualtat, domini, 7.4 Valorar, protegir i conservar alguns injustícia i discriminació exercida sobre elements del patrimoni artístic, històric i determinats col·lectius i minories. cultural, material i immaterial, com a 7.5 Comprometre's en l'exercici d'accions fonament de les diverses identitats col·lectives orientades a la cohesió social, col·lectives i de la cohesió social i com a la solidaritat i la conservació del patrimoni gaudi dels pobles. artístic i cultural dins les comunitats de pertinença. Reconèixer els processos d'identificació individual i col·lectiva, comprenent els diferents elements que han contribuït a la seva construcció i evolució, com ara el territori, la història, l'art, la llengua i la cultura, permet assolir una actitud respectuosa i de valoració proactiva i constructiva davant les diferències. D'altra banda, cal reconèixer la importància que tenen les múltiples expressions culturals i artístiques, com a part que són del ric patrimoni comú, i com a referents de moltes manifestacions de l'actual cultura visual. Reconèixer el significat històric i simbòlic del patrimoni material i immaterial, així com promoure accions tendents a la seva conservació, difusió i posada en valor com a recurs col·lectiu per al desenvolupament dels pobles, resulten processos fonamentals perquè es prengui consciència de la seva importància. L'alumnat ha de concebre que la comunitat és la suma de tots i cada un i que hem de conviure en igualtat de drets, d'oportunitats i de responsabilitats, tenint en compte que el benestar col·lectiu depèn també de les pròpies aportacions individuals, dins el marc d'una ciutadania europea responsable i solidària.

8
CE.8

Analit ar les formes de ida i els fets i fen mens socials, passats i presents, des de la perspecti a de gènere, i comprometre's en la igualtat d'oportunitats, la participació efecti a i la responsabilitat compartida de totes les persones en la societat i l'entorn, superar estereotips i rebut ar qualse ol forma de discriminació i iolència Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 8.1 Relacionar alguns canvis en els hàbits 8.1 Reconèixer els diferents moviments, de vida tradicional i el treball domèstic i causes i lideratges que han lluitat i treballen contrastar-los amb l'actualitat, identificant per a l'eliminació de la desigualtat i la les pràctiques compatibles amb la salut, la discriminació per raó de gènere i d'opció sostenibilitat, la dignitat i el respecte, i afectivosexual en l'àmbit local i les seves assumir responsabilitats i compromisos en connexions internacionals. l'àmbit familiar, l'entorn escolar i la 8.2 Reconèixer les aportacions dels valors, comunitat. habilitats i actituds que fomenten la 8.2 Identificar els reptes en relació amb la convivència i els sentiments de comunitat corresponsabilitat en el treball reproductiu i exercides per les dones en diferents àmbits comunitari entre homes i dones, remarcantsocials, econòmics i polítics. ne la importància per al funcionament de 8.3 Justificar el principi d'igualtat entre les societats. homes i dones en l'àmbit laboral, analitzant 8.3 Identificar les limitacions socials i críticament la desigualtat en la distribució, culturals que han impedit que les persones gestió i retribució del treball i els reptes en puguin desenvolupar aspiracions al llarg de la conciliació familiar i la redistribució dels diferents generacions i reconèixer la treballs de cures. riquesa que aporten els vincles 8.4 Adoptar un paper actiu i compromès intergeneracionals. amb l'entorn, a partir de l'anàlisi crítica de la 8.4 Prendre consciència de les causes que realitat econòmica i social, i els reptes han relegat les dones a un rol secundari al pendents perquè les persones puguin llarg de la història i emprendre accions per desenvolupar les seves aspiracions, valorar, dignificar i visibilitzar determinades superant estereotips i prejudicis, de manera aportacions com a font de riquesa per a respectuosa amb la dignitat humana. tothom. 8.5 Identificar i rebutjar les violències i les actituds irracionals i discriminatòries envers persones i col·lectius, amb una atenció especial a la diversitat d'identitats i expressions de gènere i diversitat afectivosexual.

Ver descripción detallada del decreto

El desenvolupament personal és determinant en la formació integral de l'alumnat. D'aquí la necessitat d'identificar els diversos components que constitueixen la personalitat — cognitiu, emocional, moral i cívic— i el seu esdevenir històric, i de comprometre's perquè totes les persones puguin desenvolupar les seves capacitats en igualtat d'oportunitats i puguin consolidar hàbits integrals saludables. Resulta d'especial rellevància prendre consciència de les desigualtats entre dones i homes al llarg de la història i dels reptes actuals per aconseguir la plena equitat. Això implica l'anàlisi i el coneixement de les raons per les quals es produeix una divisió de la feina com a pas previ per tractar la corresponsabilitat en l'àmbit familiar i de les cures en general i analitzar críticament els rols de gènere i edat, a més d'adoptar un compromís, en aquest sentit, amb l'entorn social proper. D'altra banda, suposa tenir veu per debatre la participació efectiva i la responsabilitat compartida de totes les persones, la superació d'estereotips i prejudicis i el rebuig davant de qualsevol forma de discriminació, segregació i violència masclista, homofòbica i transfòbica.

9
CE.9

alorar críticament les dinàmiques d'interdependència entre diferents factors dins un món globalit at i les desigualtats i conflictes que es generen, i relacionar les problemàtiques locals i globals per proposar alternati es basades en la cultura de la pau i adquirir compromisos que permetin la consecució d'un món m s solidari i sostenible Criteris d'a aluació 1r i 2n 3r i 4t 9.1 Analitzar aspectes del funcionament de 9.1 Reconèixer els compromisos l'economia en el món, destacant la internacionals a favor de la pau, la interdependència entre països, i el seu seguretat de la mobilitat humana i la impacte en la realitat econòmica de l'entorn cooperació que es desenvolupen des de les proper, i les desigualtats que generen, institucions i des d'altres entitats no posant èmfasi en els col·lectius més governamentals i de la societat civil. vulnerables. 9.2 Interpretar la interdependència entre el 9.2 Interpretar el paper dels moviments de passat i el present i reflexionar sobre la població a escala global i local i conèixer capacitat de decisió personal i col·lectiva les situacions que impulsen les persones a com a subjectes històrics, adquirint migrar per causes econòmiques o a compromisos per actuar en la millora de desplaçar-se per buscar refugi. l'entorn proper. 9.3 Analitzar i entendre l'evolució dels 9.3 Aplicar estratègies basades en la factors que generen conflictes violents, i les cultura de la pau, la seguretat humana i la estratègies econòmiques, polítiques i resiliència en la resolució dels conflictes socials per prevenir-los. que puguin sorgir en l'entorn escolar i comunitari. 9.4 Reconèixer les contribucions històriques i actuals a la solució pacífica dels conflictes, la negociació i la transformació social, política, econòmica i cultural en entorns inclusius. És difícil concebre la vida d'una societat fora del contacte i la interacció amb altres pobles, i més encara en el món globalitzat d'avui. Per entendre l'evolució històrica d'un país cal situar-lo en l'escenari dels grans fluxos de difusió cultural i tècnica, així com en el de l'evolució dels sistemes econòmics i en el context de les relacions polítiques i diplomàtiques. Valorar el paper que han representat els diferents territoris i societats en aquestes xarxes d'intercanvi, marcades per la desigualtat i les percepcions etnocèntriques, resulta convenient per assolir una visió crítica dels problemes i reptes sense lectures mitificadores o reduccionistes. Per aquest motiu, tota aportació a la civilització europea i mundial del nostre país s'ha de considerar i valorar amb perspectiva i des de la consideració de valors universals relacionats amb la pau, la cultura, la justícia i la solidaritat entre els pobles, un element imprescindible per aconseguir acarar els grans reptes que afronta la humanitat. Això implica assumir el compromís col·lectiu de cooperar amb altres països en situació d'emergència o pobresa, sota la garantia d'organismes i entitats estatals i internacionals que assegurin l'assoliment dels grans compromisos continguts en els objectius de desenvolupament sostenible, cosa que suposa promoure l'interès de l'alumnat per la realitat internacional i els problemes existents en el món en què vivim, relacionant les problemàtiques locals amb les globals, i proposant alternatives per a la consecució d'un món més equitatiu i sostenible.

Criterios de evaluación

Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.

Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.

1
CE.1
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 1.1

    Desenvolupar estratègies de cerca, tractament i organització de la informació per a la resolució de demandes relacionades amb fets i processos rellevants del present i del passat.

  2. 1.2

    Analitzar de manera crítica, responsable i creativa les fonts d’informació analògiques i digitals, contrastant les dades obtingudes i aplicant-les a diferents situacions i contextos.

  3. 1.3

    Elaborar i comunicar els coneixements adquirits mitjançant recursos expressius que incorporin diferents llenguatges i formats, emprant les possibilitats que ofereixen els entorns i recursos digitals.

  4. 1.4

    Incorporar i utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials mitjançant intervencions orals, textos escrits i altres produccions, tot avançant en la construcció d’un discurs precís i rigorós.

2
CE.2
5 criterios evalúan esta competencia
  1. 2.1

    Identificar i mostrar interès pels principals problemes que afecten la societat, adoptant una posició crítica, proactiva i de rebuig a situacions injustes i discriminatòries.

  2. 2.2

    Argumentar de forma crítica sobre problemes socials rellevants utilitzant els coneixements propis de les ciències socials i valorant la importància de trobar solucions dialogades.

  3. 2.3

    Mantenir una actitud d’alerta i de reflexió davant dels problemes socials, que ajudi a la permanent revisió dels propis criteris i a comprometre’s en la construcció de futurs millors.

  4. 2.4

    Fonamentar els propis arguments en els valors democràtics, els drets humans i la justícia social, assumint els valors de la cultura de la pau en el decurs de debats i tasques cooperatives.

  5. 2.5

    Posicionar-se amb criteris propis i esdevenir ciutadans crítics amb consciència global mitjançant l’elaboració de productes personals o cooperatius ben argumentats, tot respectant les opinions dels altres.

3
CE.3
5 criterios evalúan esta competencia
  1. 3.1

    Identificar els canvis i les continuïtats entre les etapes històriques, a través de processos inductius, reptes i projectes de recerca, i trobar relacions amb el món actual.

  2. 3.2

    Diferenciar les causes i les conseqüències dels processos històrics i aplicar-ho en problemes actuals relacionats amb els objectius de desenvolupament sostenible.

  3. 3.3

    Representar adequadament informació geogràfica i històrica a través de diverses formes de representació gràfica, cartogràfica i visual.

  4. 3.4

    Situar fets i processos històrics en eixos cronològics, trobant relacions entre diferents períodes i simultaneïtats temporals entre diferents territoris.

  5. 3.5

    Identificar i utilitzar les fonts primàries i secundàries, valorant les seves aportacions al coneixement del medi i de les formes de vida en el present i el passat.

4
CE.4
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 4.1

    Interpretar l’espai des d’una perspectiva sistèmica, a través del concepte de paisatge, identificant-ne els elements i les interrelacions existents.

  2. 4.2

    Analitzar l’acció humana en els paisatges, dins dels diferents ecosistemes planetaris, valorant la riquesa del patrimoni natural i cultural, i detectant-ne les amenaces de degradació.

  3. 4.3

    Criticar i denunciar situacions d’injustícia social i de degradació ambiental, a diferents escales, tant en l’àmbit urbà com en el rural, comprometent-se per a la seva millora.

5
CE.5
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 5.1

    Identificar i analitzar els mecanismes que han regulat la vida en comú d’algunes societats del passat, interpretant els principals models d’organització social i política.

  2. 5.2

    Distingir els trets fonamentals de les societats democràtiques i valorar les consecucions de la democràcia i la vigència dels drets humans individuals i col·lectius i de les llibertats.

  3. 5.3

    Analitzar els trets bàsics de l’organització social, política i econòmica d’algunes societats del passat i valorar de manera crítica el grau d’equitat dels intercanvis i relacions amb altres poblacions.

  4. 5.4

    Mostrar actituds pacífiques i tolerants i assumir els drets i deures del marc de convivència, demostrant capacitat crítica i responent de manera assertiva davant de situacions d’injustícia i desigualtat.

6
CE.6
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 6.1

    Explicar els trets definitoris d’algunes civilitzacions històriques, identificar elements de canvi i continuïtat en les formes de vida i subsistència i en l’organització de la societat i reconèixer aspectes significatius de la seva aportació a la cultura universal.

  2. 6.2

    Reconèixer les desigualtats socials en diferents èpoques històriques, els mecanismes de domini i control que s’hi han donat i les conseqüències en el món actual.

  3. 6.3

    Identificar els col·lectius que han estat sotmesos, silenciats i invisibilitzats al llarg de la història fins al present i destacar les diferents perspectives i aportacions.

  4. 6.4

    Caracteritzar els drets humans individuals i col·lectius i l’estat de dret com a sistema institucional que garanteix el seu compliment a través dels seus òrgans i institucions.

7
CE.7
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 7.1

    Explicar els trets definitoris d’algunes cultures històriques, identificar elements de canvi i continuïtat en les seves expressions culturals i artístiques i reconèixer aspectes significatius de la seva aportació a la cultura universal.

  2. 7.2

    Reflexionar sobre els elements culturals que han conformat les diferents identitats individuals i col·lectives de l’entorn i les aportacions de cadascuna d’elles a la cultura humana universal i a la cohesió social, mostrant una actitud respectuosa envers els sentiments de pertinença.

  3. 7.3

    Assenyalar alguns elements bàsics del llegat històric i cultural d’Europa, així com els fonaments d’una ciutadania europea inclusiva i solidària.

  4. 7.4

    Valorar, protegir i conservar alguns elements del patrimoni artístic, històric i cultural, material i immaterial, com a fonament de les diverses identitats col·lectives i de la cohesió social i com a gaudi dels pobles.

8
CE.8
5 criterios evalúan esta competencia
  1. 8.1

    Relacionar alguns canvis en els hàbits de vida tradicional i el treball domèstic i contrastar-los amb l’actualitat, identificant les pràctiques compatibles amb la salut, la sostenibilitat, la dignitat i el respecte, i assumir responsabilitats i compromisos en l’àmbit familiar, l’entorn escolar i la comunitat.

  2. 8.2

    Identificar els reptes en relació amb la corresponsabilitat en el treball reproductiu i comunitari entre homes i dones, remarcantne la importància per al funcionament de les societats.

  3. 8.3

    Identificar les limitacions socials i culturals que han impedit que les persones puguin desenvolupar aspiracions al llarg de diferents generacions i reconèixer la riquesa que aporten els vincles intergeneracionals.

  4. 8.4

    Prendre consciència de les causes que han relegat les dones a un rol secundari al llarg de la història i emprendre accions per valorar, dignificar i visibilitzar determinades

  5. 8.5

    Identificar i rebutjar les violències i les actituds irracionals i discriminatòries envers persones i col·lectius, amb una atenció especial a la diversitat d’identitats i expressions de gènere i diversitat afectivosexual.

9
CE.9
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 9.1

    Analitzar aspectes del funcionament de l’economia en el món, destacant la interdependència entre països, i el seu impacte en la realitat econòmica de l’entorn proper, i les desigualtats que generen, posant èmfasi en els col·lectius més vulnerables.

  2. 9.2

    Interpretar el paper dels moviments de població a escala global i local i conèixer les situacions que impulsen les persones a migrar per causes econòmiques o a desplaçar-se per buscar refugi.

  3. 9.3

    Analitzar i entendre l’evolució dels factors que generen conflictes violents, i les estratègies econòmiques, polítiques i socials per prevenir-los.

  4. 9.4

    Reconèixer les contribucions històriques i actuals a la solució pacífica dels conflictes, la negociació i la transformació social, política, econòmica i cultural en entorns inclusius.

Saberes básicos

Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).

En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.

1
1
Bloque 1 de 3

Saberes básicos del decreto

22 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    Objectius de desenvolupament sostenible: Debat sobre els dilemes del món actual, punt de partida per al pensament crític i el desenvolupament de judicis propis

  2. 1.2

    Objectius de desenvolupament sostenible: Valoració de les accions, tant individuals com col·lectives, que permeten avançar en la implantació de l’Agenda 2030

  3. 1.3

    Ubicació espacial: Representació de l’espai, orientació i escales

  4. 1.4

    Ubicació espacial: Utilització de recursos digitals i tecnologies de la informació geogràfica (TIG) en l’elaboració i interpretació de mapes, esquemes, imatges i gràfics de diferent tipologia

  5. 1.5

    Emergència climàtica: Reconeixement dels elements i factors que condicionen el clima i el seu impacte sobre les activitats humanes

  6. 1.6

    Emergència climàtica: Identificació, prevenció i resiliència de la població davant de les catàstrofes naturals i els efectes del canvi climàtic, tot incidint en els beneficis d’incloure els joves en la gestió dels desastres mediambientals

  7. 1.7

    Biodiversitat, recursos naturals i desigualtat: Identificació dels processos, dinàmiques i amenaces dels ecosistemes planetaris. Valoració de la riquesa i conservació del patrimoni natural

  8. 1.8

    Biodiversitat, recursos naturals i desigualtat: Anàlisi de l’acció humana en l’alteració dels ecosistemes i descripció de casos que se’n deriven, especialment en entorns propers, cercant causes i conseqüències

  9. 1.9

    Biodiversitat, recursos naturals i desigualtat: Diferenciació dels recursos renovables i no renovables, anàlisi de la seva distribució desigual i identificació d’algunes conseqüències i tensions que se’n deriven

  10. 1.10

    Prevenció de riscos: Identificació dels principals riscos d’origen natural com inundacions, incendis o epidèmies, i d’origen tecnològic, com el nuclear, el químic o la contaminació d’aigües

  11. 1.11

    Prevenció de riscos: Caracterització de les accions encaminades a prevenir aquests riscos

  12. 1.12

    Tecnologies de la informació i societat del coneixement: Maneig i utilització segura de dispositius, aplicacions informàtiques i plataformes digitals, valorant les seves aportacions a la geografia i la història

  13. 1.13

    Tecnologies de la informació i societat del coneixement: Cerca, tractament de la informació i elaboració de coneixement

  14. 1.14

    Tecnologies de la informació i societat del coneixement: Introducció als objectius i estratègies de les ciències socials i ús dels seus procediments, termes i conceptes en la formació de persones amb capacitat crítica

  15. 1.15

    Desafiaments demogràfics al món actual: Estudi de la composició i estructures demogràfiques a diferents escales

  16. 1.16

    Desafiaments demogràfics al món actual: Aplicació dels conceptes bàsics de demografia a la comprensió de dinàmiques demogràfiques actuals i els moviments migratoris, analitzant les seves causes i conseqüències

  17. 1.17

    Desafiaments demogràfics al món actual: Identificació dels factors que expliquen la desigual distribució de la població i anàlisi dels desafiaments, oportunitats i problemes actuals de viure al camp i a les ciutats

  18. 1.18

    Concentració i distribució de la riquesa: Representació i maneres de percebre la desigualtat

  19. 1.19

    Concentració i distribució de la riquesa: Conscienciació i accions per a l’accés universal als béns bàsics i per a un repartiment just de la riquesa que permeti avançar cap a una societat més equitativa

  20. 1.20

    Concentració i distribució de la riquesa: Reflexió sobre la qüestió del mínim vital

  21. 1.21

    Igualtat de gènere: Valoració i denúncia de situacions discriminatòries de les nenes i de les dones al món

  22. 1.22

    Igualtat de gènere: Qüestionament dels rols de gènere i la seva manifestació en tots els àmbits de la societat i la cultura, inclòs l’entorn escolar

2
2
Bloque 2 de 3

Saberes básicos del decreto

34 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    Mètodes de les ciències socials: Recerca i metodologies per a la construcció del coneixement de les ciències socials

  2. 2.2

    Mètodes de les ciències socials: Identificació i ús de les fonts històriques, arqueològiques i geogràfiques i la seva valoració com a patrimoni col·lectiu

  3. 2.3

    Mètodes de les ciències socials: Participació en projectes conjuntament amb arxius, biblioteques i museus

  4. 2.4

    Cronologia i temps històric: Construcció i interpretació de línies del temps

  5. 2.5

    Cronologia i temps històric: Aplicació de les variables històriques de canvi, continuïtat i simultaneïtat per a la comprensió de l’evolució de la humanitat com un procés no lineal

  6. 2.6

    Origen de la humanitat: Anàlisi multidisciplinària de l’origen de l’ésser humà i del sorgiment de les primeres formes d’organització social

  7. 2.7

    Origen de la humanitat: Estudi de les grans migracions humanes i el naixement de les primeres cultures

  8. 2.8

    Primeres civilitzacions: Interpretacions històriques del sorgiment de les civilitzacions i la influència dels condicionants geogràfics

  9. 2.9

    Primeres civilitzacions: Reconeixement de les grans rutes comercials i les estratègies pel control dels recursos a l’antiguitat

  10. 2.10

    Origen i evolució de l’organització social: Valoració de les desigualtats socials i les disputes pel poder des de l’antiguitat i en diferents contextos històrics

  11. 2.11

    Origen i evolució de l’organització social: Anàlisi de formes d’organització política del món antic, medieval i modern: democràcies, repúbliques, imperis i regnes

  12. 2.12

    Origen i evolució de l’organització social: Interpretació de la seva evolució i comparació entre algunes formes d’organització política, incidint en els aspectes referits a la desigualtat entre els grups socials

  13. 2.13

    Les arrels de la cultura occidental: Identificació del llegat cultural del món clàssic, del judeocristià i de la civilització islàmica i valoració de les seves aportacions a Europa

  14. 2.14

    Les arrels de la cultura occidental: Anàlisi de les petjades d’aquest llegat en el patrimoni material i immaterial

  15. 2.15

    Religió i organització social: Anàlisi de les relacions entre religió i poder en el context del sorgiment de les grans religions politeistes i monoteistes, així com el paper de l’Església en la configuració de cultures i mentalitats

  16. 2.16

    Religió i organització social: Descripció de les persecucions i conflictes per motius religiosos i ideològics, i paral·lelismes amb fets o situacions de l’actualitat

  17. 2.17

    Evolució dels sistemes econòmics i dels models d’organització social: Valoració crítica de la distribució desigual dels recursos i del treball des de la prehistòria fins a l’edat moderna

  18. 2.18

    Evolució dels sistemes econòmics i dels models d’organització social: Comparació amb situacions i fets de l’actualitat

  19. 2.19

    Territori i paisatge: Anàlisi de l’evolució de la ciutat i el món rural al llarg de la història

  20. 2.20

    Territori i paisatge: Valoració i conservació dels components ambientals, històrics, artístics i culturals del paisatge

  21. 2.21

    Violència i conflictes armats: Identificació de les causes i conseqüències d’alguns conflictes en diferents èpoques històriques

  22. 2.22

    Violència i conflictes armats: Valoració de la necessitat de trobar solucions dialogades als problemes

  23. 2.23

    L’ampliació del món conegut i les civilitzacions no europees: Contextualització dels grans viatges, descobriments i sistemes d’intercanvi en l’edat moderna

  24. 2.24

    L’ampliació del món conegut i les civilitzacions no europees: Reflexió sobre la geopolítica i les disputes per l’hegemonia, incidint en les seves conseqüències

  25. 2.25

    L’ampliació del món conegut i les civilitzacions no europees: Valoració crítica de la visió eurocèntrica del món

  26. 2.26

    Les persones invisibilitzades de la història: Conscienciació sobre la marginació, segregació, control i submissió de les dones, els esclaus i altres col·lectius en la història de la humanitat

  27. 2.27

    Les persones invisibilitzades de la història: Posada en valor del protagonisme individual i col·lectiu de les dones al llarg de la història

  28. 2.28

    Les persones invisibilitzades de la història: Reconeixement de la resistència a l’opressió com a dret fonamental dels pobles

  29. 2.29

    Evolució de les expressions artístiques i culturals: Anàlisi i valoració de la diversitat i riquesa de les expressions artístiques i culturals a partir de fonts diverses i de l’observació directa i indirecta dels estils i obres

  30. 2.30

    Evolució de les expressions artístiques i culturals: Conscienciació sobre el respecte i conservació del patrimoni material i immaterial

  31. 2.31

    Ciència, medicina i avenços tecnològics: Reconeixement de la lluita contra epidèmies i pandèmies, i comparació amb fets i situacions de l’actualitat

  32. 2.32

    Ciència, medicina i avenços tecnològics: Contrast i anàlisi crítica de les supersticions i desinformacions davant les explicacions racionals i empíriques

  33. 2.33

    El llegat històric: Reflexió sobre la construcció d’identitats a partir de l’herència cultural i els processos històrics viscuts en una comunitat i territori

  34. 2.34

    El llegat històric: Aplicació dels coneixements històrics a la comprensió i identificació d’alguns dels problemes de l’actualitat

3
3
Bloque 3 de 3

Saberes básicos del decreto

17 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Dignitat humana i drets universals: Reconeixement dels drets i deures individuals i col·lectius, identificant i rebutjant les situacions de desigualtat, injustícia i discriminació

  2. 3.2

    Dignitat humana i drets universals: Comparació dels drets de l’infant actuals amb la situació dels infants i joves en altres èpoques històriques

  3. 3.3

    Alteritat: Respecte i acceptació de l’altre, incorporant visions i perspectives contraposades d’un relat o d’una interpretació

  4. 3.4

    Alteritat: Defensa de comportaments no discriminatoris i contraris a qualsevol actitud diferenciadora i segregadora

  5. 3.5

    Igualtat de gènere: Reconeixement i denúncia del masclisme en la història i l’actualitat

  6. 3.6

    Igualtat de gènere: Posicionament a favor de manifestacions i conductes no sexistes

  7. 3.7

    Convivència cívica i cultura democràtica: Identificació dels trets fonamentals de les societats democràtiques, valorant les consecucions de la democràcia com a sistema polític

  8. 3.8

    Convivència cívica i cultura democràtica: Participació en projectes comunitaris de l’entorn, mostrant empatia i accions de suport a col·lectius en situacions de pobresa, vulnerabilitat i exclusió social

  9. 3.9

    Convivència cívica i cultura democràtica: Interès davant els reptes i problemes d’actualitat a l’àmbit local i global, deixant-ne constància mitjançant produccions diverses

  10. 3.10

    Consciència ambiental: Implicació en la defensa de la biodiversitat i la protecció del medi ambient

  11. 3.11

    Consciència ambiental: Recerca d’actuacions orientades a aconseguir una mobilitat sostenible

  12. 3.12

    Conservació i defensa del patrimoni històric, artístic i cultural: Compromís per la defensa i preservació del llegat artístic i cultural, distingint-ne la diversitat, així com de la memòria històrica en la seva pluralitat

  13. 3.13

    Les xarxes socials: Conscienciació sobre la seguretat i prevenció dels riscos i perills de l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació

  14. 3.14

    Les xarxes socials: Reflexió sobre les maneres de participar en les xarxes socials

  15. 3.15

    Gestió de les emocions: Identificació de les emocions pròpies i dels altres, i la seva importància en comportaments individuals i col·lectius

  16. 3.16

    Ús del temps de lleure i hàbits de salut i de consum: Caracterització i reflexió sobre diferents formes de vida i l’ús del temps de lleure en el passat i en el present, i reconeixement d’hHàbits saludables

  17. 3.17

    Ciutadania europea i cooperació internacional: Consideració de diferents idees i actituds en el projecte de construcció d’una ciutadania europea i global inclusiva i solidària, des del diàleg i l’empatia

Rúbrica recomendada para Ciències Socials: Geografia i Història

Una rúbrica equilibrada para Ciències Socials: Geografia i Història en 1.º ESO podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.

La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.

Razonamiento histórico (causalidad, cambio, continuidad) 25%
Comentario de fuentes 25%
Análisis territorial y geográfico 20%
Comunicación y argumentación 20%
Pensamiento ético y ciudadanía 10%
Total 100%

Errores frecuentes al evaluar Ciències Socials: Geografia i Història

Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Ciències Socials: Geografia i Història en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.

1

Evaluar memorización de fechas y nombres cuando el criterio LOMLOE pide razonamiento histórico y causalidad.

2

No reservar criterios específicos para comentario de fuentes (mapas, gráficas, textos, imágenes).

3

Confundir geografía con descripción enciclopédica: el criterio pide análisis territorial y razonamiento espacial.

4

Olvidar la dimensión de pensamiento histórico (cambio y continuidad, perspectiva múltiple, juicio ético) como criterio evaluable.

5

Penalizar opiniones razonadas del alumnado cuando el criterio explícitamente pide juicio crítico fundamentado.

Ejemplo: cómo se evalúa un examen real

Un examen puede incluir un comentario de mapa histórico, un texto-fuente con preguntas de razonamiento causal y una pregunta de juicio crítico. Cada parte evalúa criterios distintos del currículo.

En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.

Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es

Corrigiendo.es lleva cargados los 38 criterios, las 9 competencias específicas y los 73 saberes básicos de Ciències Socials: Geografia i Història en 1.º ESO para Cataluña. Al subir un examen, la IA:

  1. Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
  2. Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
  3. Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
  4. Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
  5. Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.

Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.

Ciències Socials: Geografia i Història 1.º ESO en otras Comunidades Autónomas

Compara cómo cambia el currículo de Ciències Socials: Geografia i Història en 1.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.

Para seguir leyendo

Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.

Preguntas frecuentes

¿Qué decreto regula el currículo de Ciències Socials: Geografia i Història 1.º ESO en Cataluña?
En Cataluña rige Decret 175/2022, de 27 de setembre, que desarrolla la LOMLOE en el marco del Real Decreto 217/2022 (ESO) o el 243/2022 (Bachillerato). Esta página recoge competencias específicas, criterios y saberes tal y como figuran en el texto oficial publicado en el boletín autonómico.
¿Por qué unas CCAA tienen criterios distintos a otras en la misma materia?
Porque la LOMLOE deja margen autonómico para concretar el currículo: las CCAA pueden añadir saberes específicos (patrimonio territorial, lengua cooficial, contexto socioambiental local), reordenar bloques y matizar criterios. Ese margen explica las diferencias visibles entre, por ejemplo, Ciències Socials: Geografia i Història en Galicia (con dimensión gallega) y en Madrid (con énfasis en refuerzo competencial).
¿Estos datos son los del BOE/boletín oficial o están reescritos?
Son extracción literal del boletín oficial autonómico (cuando existe decreto propio) o del BOE nacional cuando aún no se ha publicado el decreto territorial. Corrigiendo.es solo los estructura para visualizarlos en tablas; el texto pertenece a la administración autora.
¿Puedo descargarme este pack en Excel o PDF?
Sí. Esta ficha genera un Excel editable y un PDF imprimible desde los mismos datos oficiales que ves en pantalla: competencias específicas, criterios de evaluación, saberes básicos, rúbrica orientativa, ponderaciones y cuaderno docente.
¿Cómo aplico estos criterios al corregir un examen real?
Cada criterio se evalúa con niveles de logro (típicamente 1-4). Al corregir, vinculas cada pregunta o producción a los criterios que evalúa y asignas el nivel alcanzado. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que el departamento haya fijado en su rúbrica. Corrigiendo.es automatiza este flujo cuando se abra la V2: la IA propone un nivel por criterio y tú lo confirmas en un clic.
¿Tengo que evaluar todos los criterios en cada examen?
No. La inspección educativa pide que todos los criterios queden evaluados a lo largo del curso, pero no en cada prueba. Una práctica habitual es distribuirlos por trimestres y por instrumento (examen, trabajo, exposición oral, práctica de laboratorio). El plan de evaluación de la programación didáctica documenta esa distribución.
CE

Escrito por

Equipo Corrigiendo.es

Actualizado el