Historia de la Música y de la Danza en 2.º Bachillerato · Illes Balears

Identificar les característiques tècniques de la música i de la dansa, apreciant la seva evolució al llarg de la història a través de l'anàlisi de les fonts d'estudi disponibles, per reconèixer els seus trets estilístics i la seva funció en un determinat context. La música i la dansa són mitjans d'expressió i comunicació que, transcendint l'ús del llenguatge verbal, han desenvolupat un codi propi que les identifica i que, en moltes ocasions, ha evolucionat de manera conjunta. En cada període varien els trets estilístics que caracteritzen aquestes arts, perquè guarden relació amb altres aspectes definitoris del seu context i amb la funció que exerceixen en un determinat moment. L'escolta o el visionat de peces de diferents èpoques, com també l'anàlisi de textos i de partitures representatives, permetran als alumnes identificar i comparar les seves característiques tècniques i apreciar l'evolució de la música i de la dansa al llarg del temps. A més, atenent paràmetres històricestètics, els alumnes podran contextualitzar les peces i determinar-ne la funció en l'entorn creatiu corresponent i compartir-lo amb la classe a través de textos orals, escrits o multimodals de naturalesa expositiva.

Relacionar la música i la dansa amb altres formes d'expressió artística, vinculant-les amb l'evolució del pensament humà, per comprendre el caràcter interdisciplinari de l'art i valorar la importància de la seva conservació i difusió com a patrimoni cultural. Igual que altres manifestacions artístiques, la música i la dansa estan lligades a la pròpia història de la humanitat i als diversos factors que la condicionen. En aquest sentit, el coneixement, l'anàlisi, la comprensió i la valoració crítica de l'evolució de les formes d'expressió d'altres arts i la seva relació amb el fet musical o de la dansa aporten als alumnes una visió interdisciplinària que els enriqueix culturalment i els permet adoptar una postura respectuosa i responsable en relació amb la importància de la conservació i la difusió del patrimoni; quant a això, són de gran utilitat les tecnologies digitals, perquè faciliten l'accés a biblioteques i col·leccions digitals a través de les quals es poden consultar textos literaris o observar, per exemple, obres d'arts plàstiques o d'arts decoratives.

Interpretar fragments musicals o adaptacions d'obres rellevants de la música i de la dansa de diferents èpoques i estils, a través de la dramatització i l'ús de la veu, el cos i diferents instruments, per viure el fet artístic i comprendre'l des de la pròpia experiència. La música i la dansa són dues de les manifestacions artístiques que han servit a la humanitat per expressar-se. Per això, el seu estudi requereix l'organització d'activitats que permetin als alumnes experimentar, en primera persona, amb la música i la dansa de diferents períodes a través de la interpretació o la dramatització d'obres rellevants de totes dues disciplines.

Investigar sobre els principals compositors, intèrprets i obres de la història de la música i de la dansa, utilitzant fonts d'informació fiables, per analitzar els diferents corrents interpretatius i reflexionar sobre la riquesa del patrimoni musical i sobre la pròpia identitat cultural. L'adquisició i construcció d'un criteri propi a través de la recerca, l'anàlisi i la valoració crítica de les diferents propostes musicals i de dansa contribueix al desenvolupament d'una postura oberta i receptiva que proporciona als alumnes una visió àmplia des de la qual posicionar-se en el món amb actitud d'acceptació i respecte cap a la diversitat. La cerca d'informació en fonts fiables, tant analògiques com digitals, és un mitjà a través del qual els alumnes poden abordar, de manera autònoma, la recerca sobre la història de la música i la dansa. L'anàlisi de l'evolució musical i de la dansa en el seu context facilita el desenvolupament de la identitat cultural pròpia des de la qual afrontar els reptes que planteja el futur en relació amb el desenvolupament i l'evolució de l'art i la cultura. En aquest sentit, l'aula s'ofereix com a espai idoni en què fomentar la reflexió entorn de la creació o la interpretació musical i escènica com a expressió de la personalitat artística dels qui componen o interpreten les obres.

Transmetre opinions i idees pròpies, informades i fonamentades, sobre l'evolució de la música i de la dansa, usant un vocabulari específic, formulant arguments de caràcter teòric i estètic i analitzant críticament el context de creació de les obres, per desenvolupar la capacitat comunicativa sobre el fet musical. La transmissió d'idees i opinions pròpies, informades i fonamentades, sobre l'evolució de la música i la dansa al llarg de la història garanteix als alumnes una millor comprensió del fet musical i de la dansa. Per això, és important que aprengui a consultar diferents fonts i que desenvolupi estratègies de cerca, selecció i reelaboració de la informació amb les quals poder extreure dades que serveixin de fonament a les seves idees i opinions. Així mateix, és necessari que adquireixi un vocabulari específic que li permeti expressar els seus arguments de manera adequada. S'ofereix, així, als alumnes la possibilitat de desenvolupar una visió crítica sobre qüestions teòriques i estètiques que afecten la música i la dansa. Per compartir aquesta visió crítica es proposa la producció de treballs, ressenyes o comentaris, orals, escrits o multimodals, que prenguin en consideració el context de creació de les obres i respectin els drets d'autor i la propietat intel·lectual. En aquest sentit, l'ús d'aplicacions digitals com a suport a la comunicació o difusió de la informació en diferents formats servirà per millorar la capacitat comunicativa dels alumnes entorn del fet musical.