Latín I en 1.º Bachillerato · Illes Balears
Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 5 competencias, 19 criterios y 54 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 5 competencias específicas
- 19 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Latín I en 1.º Bachillerato.
Contexto de 1.º Bachillerato
Primer curso post-obligatorio. El alumnado entra con motivación y nivel muy variables tras 4.º ESO. Los criterios LOMLOE exigen ya razonamiento de nivel medio-alto y autonomía en el aprendizaje.
Retos típicos en 1.º Bachillerato:
- Diferencia notable entre quienes vienen de itinerario académico y aplicado en 4.º ESO.
- Primera vez con materias de modalidad propia (Científico-Tecnológica, Humanidades, etc.).
- Introducción de criterios que preparan EBAU pero sin presión directa todavía.
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Illes Balears
En Illes Balears rige actualmente Decret 33/2022, de 11 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para el Bachillerato dentro del marco del Real Decreto 243/2022 (Bachillerato).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.
Particularidades de Illes Balears
Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.
En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Latín I. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
Traduir i comprendre textos llatins de dificultat creixent i justificar-ne la traducció, amb la identificació i l'anàlisi dels aspectes bàsics de la llengua llatina i les seves unitats lingüístiques i amb la reflexió d'aquestes mitjançant la comparació amb les llengües d'ensenyament i amb altres llengües del repertori individual dels alumnes, per fer la lectura comprensiva, directa i eficaç i la interpretació raonada del contingut. La traducció constitueix el nucli del procés d'aprenentatge de les llengües clàssiques. A aquest efecte, es proposa la progressió en l'aprenentatge per conduir els alumnes cap al coneixement essencial de la morfologia, la sintaxi i el lèxic de la llengua llatina. A partir dels coneixements adquirits, els alumnes tradueixen, de manera progressivament autònoma, textos de dificultat adequada i gradual des del llatí a les llengües d'ensenyament amb atenció a la correcció ortogràfica i estilística. La traducció afavoreix la reflexió sobre la llengua, el maneig de termes metalingüístics i l'ampliació del repertori lèxic dels alumnes. Complementari a la traducció com a mitjà de reflexió sobre la llengua és el procés de traducció inversa o retroversió. Dos són els enfocaments proposats per al desenvolupament d'aquesta competència específica. En primer lloc, la traducció com a procés que contribueix a activar els sabers bàsics de caràcter lingüístic com a eina i no com a objectiu, a partir del reforç de les estratègies d'anàlisi i identificació d'unitats lingüístiques de la llengua llatina, complementant-les amb la comparació amb llengües conegudes quan aquesta sigui possible. En segon lloc, la traducció com a mètode contribueix al desenvolupament de la constància, la capacitat de reflexió i l'interès pel propi treball i la seva revisió, apreciant el seu valor per a la transmissió de coneixements entre diferents cultures i èpoques. Cal, a més, que els alumnes aprenguin a desenvolupar habilitats de justificació i argumentació de la traducció elaborada, atenent tant als mecanismes i estructures lingüístics de les llengües d'origen i destinació com a referències intratextuals i intertextuals que resultin essencials per conèixer el context i el sentit del text. La mediació docent resulta aquí imprescindible, com també una guia per a l'ús de recursos i fonts bibliogràfiques d'utilitat. Tot això amb la finalitat última de promoure l'exercici de reflexió sobre la llengua que es troba en la base de l'art i la tècnica de la traducció. Així mateix, amb la pràctica progressiva de la lectura directa, necessària i inherent als processos de traducció, els alumnes desenvolupen estratègies d'assimilació i adquisició, tant de les estructures gramaticals com del vocabulari llatí de freqüència i aconsegueixen millorar la comprensió dels textos llatins, base de la nostra civilització.
Distingir els formants llatins i explicar els canvis que hagin esdevingut al llarg del temps, comparant-los amb els de les llengües d'ensenyament i altres llengües del repertori individual dels alumnes, per deduir el significat etimològic del lèxic conegut i els significats de lèxic nou o especialitzat. L'ensenyament de la llengua llatina des d'un enfocament plurilingüe permet als alumnes activar el seu repertori lingüístic individual, relacionant les llengües que el componen i identificant-hi arrels, prefixos i sufixos llatins i reflexionant sobre els possibles canvis fonètics, morfològics o semàntics que s'hagin produït al llarg del temps. L'enfocament plurilingüe i comunicatiu afavoreix el desenvolupament de les destreses necessàries per millorar l'aprenentatge de llengües noves i permet tenir en compte els diferents nivells de coneixements lingüístics dels alumnes, com també els diferents repertoris lèxics individuals. Així mateix, afavoreix l'aprenentatge interconnectat de les llengües, a partir del reconeixement del caràcter del llatí com a llengua d'origen de diferents llengües modernes amb l'objectiu de valorar la varietat de perfils lingüístics i amb la contribució a la identificació, valoració i respecte de la diversitat lingüística, dialectal i cultural per construir una cultura compartida.
Llegir, interpretar i comentar textos llatins de diferents gèneres i èpoques, amb l'assumpció del procés creatiu com a complex i inseparable del context històric, social i polític i de les seves influències artístiques, per identificar-ne la genealogia i l'aportació a la literatura europea. La lectura, la interpretació i el comentari de textos llatins que pertanyen a diferents gèneres i èpoques constitueix un dels pilars de la matèria de Llatí en l'etapa de batxillerat i és imprescindible perquè els alumnes prenguin consciència de la importància de l'ús de les fonts primàries en l'obtenció d'informació. La comprensió i interpretació d'aquests textos necessita d'un context històric, cívic, polític, social, lingüístic i cultural que ha de ser producte de l'aprenentatge. El treball amb textos en edició bilingüe, complets o a través de fragments seleccionats, permet posar esment a conceptes i termes bàsics en llatí que impliquen un coneixement lèxic i cultural, amb la finalitat de contribuir a la lectura crítica i de determinar els factors que en determinen el valor com a clàssics. A més, el treball amb textos bilingües afavoreix la integració de sabers de caràcter lingüístic i no lingüístic, oferint la possibilitat de comparar diferents traduccions i diferents enfocaments interpretatius i discutir sobre les seves respectives fortaleses i febleses. La lectura de textos llatins suposa generalment accedir a textos que no estan relacionats amb l'experiència dels alumnes, d'aquí ve que sigui necessària l'adquisició d'eines d'interpretació que afavoreixin l'autonomia progressiva en relació amb la pròpia lectura i a l'emissió de judicis crítics de valor. La interpretació de textos llatins comporta la comprensió i el reconeixement del caràcter fundacional de la civilització occidental, assumint l'aproximació als textos com un procés dinàmic que té en compte des del coneixement sobre el context i el tema fins al desenvolupament d'estratègies d'anàlisis, reflexió i creació per donar sentit a la pròpia experiència, comprendre el món i la condició humana i desenvolupar la sensibilitat estètica. El coneixement de les creacions literàries i artístiques i dels fets històrics i llegendaris de l'Antiguitat clàssica, com també la creació de textos amb intencionalitat estètica prenent aquests com a font d'inspiració, a través de diferents suports i amb ajuda d'altres llenguatges artístics, audiovisuals o digitals, contribueix a fer més intel·ligibles les obres, amb la identificació i valoració de la seva pervivència en el nostre patrimoni cultural i els seus processos d'adaptació a les diferents cultures i moviments literaris, culturals i artístics que han pres les seves referències de models antics. La mediació docent en l'establiment de la genealogia dels textos a través de l'enfocament intertextual permet constatar la presència d'universals formals i temàtics al llarg de les èpoques, alhora que afavoreix la creació autònoma d'itineraris lectors que augmentin progressivament la complexitat, qualitat i diversitat al llarg de la vida.
Analitzar les característiques de la civilització llatina en l'àmbit personal, religiós, social i polític, amb l'adquisició de coneixements sobre el món romà i amb la comparació crítica del present i del passat, per valorar les aportacions del món clàssic llatí al nostre entorn com a base d'una ciutadania democràtica i compromesa. L'anàlisi de les característiques de la civilització llatina i la seva aportació a la identitat europea suposa rebre informació expressada a través de fonts llatines i contrastar-la, activant les estratègies adequades per reflexionar sobre el llegat d'aquestes característiques i la seva presència en la nostra societat.
Ver descripción detallada del decreto
Aquesta competència específica es vertebra entorn de tres àmbits: el personal, que inclou aspectes com ara els vincles familiars i les característiques de les diferents etapes de la vida de les persones en el món antic o el respecte als majors; el religiós, que comprèn, entre altres, el concepte antic del sagrat i la relació de l'individu amb les divinitats i els ritus; i el social i polític, que atén tant la relació de l'individu amb la ciutat i les institucions com les diferents formes d'organització en funció de les diferents formes de govern.
Valorar críticament el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural heretat de la civilització llatina, a partir de l'interès per la seva sostenibilitat i el reconeixement com a producte de la creació humana i com a testimoniatge de la història, per explicar el llegat material i immaterial llatí com a transmissor de coneixement i font d'inspiració de creacions modernes i contemporànies. El patrimoni cultural, tal com assenyala la UNESCO, és alhora un producte i un procés que subministra a les societats un cabal de recursos que s'hereten del passat, es creen en el present i es transmeten a les generacions futures. És, a més, com succeeix amb la mitologia clàssica, font d'inspiració per a la creativitat i la innovació i genera productes culturals contemporanis i futurs, per la qual cosa conèixer-lo i identificar-lo afavoreix la seva comprensió i la de la seva evolució i la seva relació al llarg del temps. El llegat de la civilització llatina, tant material com immaterial (restes arqueològiques, transmissió textual, organització i planificació de ciutats, mites i llegendes, usos socials, rituals, etc.), constitueix una herència excepcional la sostenibilitat de la qual implica trobar l'equilibri just entre treure profit del patrimoni cultural en el present i preservar-ne la riquesa per a les generacions futures. En aquest sentit, la preservació del patrimoni cultural llatí requereix el compromís d'una ciutadania interessada a conservar el seu valor com a memòria col·lectiva del passat i a revisar i actualitzar les seves funcions socials i culturals, per tenir la capacitat de relacionar-lo amb els problemes actuals i mantenir-ne el sentit, el significat i el funcionament en el futur. La recerca sobre la pervivència de l'herència del món romà, com també dels processos de preservació, conservació i restauració, implica l'ús de recursos, tant analògics com digitals, per accedir a espais de documentació com poden ser biblioteques, museus o excavacions.
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
-
1.1
Realitzar traduccions directes o inverses de textos o fragments adaptats o originals, de dificultat adequada i progressiva, amb correcció ortogràfica i expressiva, identificant i analitzant unitats lingüístiques regulars de la llengua i apreciant variants i coincidències amb altres llengües conegudes.
-
1.2
Seleccionar el significat apropiat de paraules polisèmiques i justificar la decisió, tenint en compte la informació cotextual o contextual i utilitzant eines de suport al procés de traducció en diferents suports, com ara llistats de vocabulari, glossaris, diccionaris, mapes o atles, correctors ortogràfics, gramàtiques i llibres d'estil. Tenir en compte la informació cotextual o contextual per a la traducció.
-
1.3
Revisar i esmenar les pròpies traduccions i les dels companys i les companyes, fer propostes de millora i argumentar els canvis amb terminologia especialitzada a partir de la reflexió lingüística.
-
1.4
Realitzar la lectura directa de textos llatins de dificultat adequada identificant les unitats lingüístiques més freqüents de la llengua llatina, comparant-les amb les de les llengües del repertori lingüístic propi i assimilant els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics de llatí. -
-
1.5
Registrar els progressos i dificultats d'aprenentatge de la llengua llatina, seleccionant les estratègies més adequades i eficaces per superar-les i consolidar l'aprenentatge, realitzant activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les proposades en el Portafolis Europeu de les Llengües (PEL) o en un diari d'aprenentatge, fent-los explícits i compartintlos.
-
2.1
Deduir el significat etimològic d'un terme d'ús comú i inferir el significat de termes de nova aparició o procedents de lèxic especialitzat aplicant, de manera guiada, estratègies de reconeixement de formants llatins atesos els canvis fonètics, morfològics o semàntics que hagin tingut lloc
-
2.2
Explicar canvis fonètics, morfològics o semàntics de complexitat creixent que s'han produït tant des del llatí culte com des del llatí vulgar fins a les llengües d'ensenyament, servint-se quan sigui possible de la comparació amb altres llengües del repertori propi.
-
2.3
Explicar, de manera guiada, la relació del llatí amb les llengües modernes, analitzant els elements lingüístics comuns d'origen grec i utilitzant de forma guiada estratègies i coneixements de les llengües i llenguatges que conformen el repertori dels alumnes.
-
2.4
Identificar prejudicis i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la diversitat com a riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de criteris donats.
-
3.1
Interpretar i comentar, de forma guiada, textos i fragments literaris llatins de diversa índole i de creixent complexitat, aplicant estratègies d'anàlisi i reflexió que impliquin mobilitzar la pròpia experiència, comprendre el món i la condició humana i desenvolupar la sensibilitat estètica i l'hàbit lector.
-
3.2
Analitzar i explicar els gèneres, temes, tòpics i valors ètics jovestètics d'obres o fragments literaris llatins comparant-los amb obres o fragments literaris posteriors, des d'un enfocament intertextual guiat.
-
3.3
Identificar i definir, de manera guiada, paraules llatines que designen conceptes fonamentals per a l'estudi i comprensió de la civilització llatina i l'aprenentatge de la qual combina coneixements lèxics i culturals, com ara imperium, natura, ciuis o pater familias, en textos de diferents formats.
-
3.4
Crear textos individuals o col·lectius amb intenció literària i consciència d'estil, en diferents suports i amb ajuda d'altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d'obres o
-
4.1
Explicar, a partir de criteris donats, els processos històrics i polítics, les institucions, les maneres de vida i els costums de la societat romana, comparant-los amb els de les societats actuals, valorant les adaptacions i canvis experimentats a la llum de l'evolució de les societats i els drets humans i afavorint el desenvolupament d'una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la memòria col·lectiva i els valors democràtics.
-
4.2
Debatre sobre la importància, evolució, assimilació o qüestionament de diferents aspectes del llegat romà en la nostra societat, utilitzant estratègies retòriques i oratòries de manera guiada, mediant entre postures quan sigui necessari, seleccionant i contrastant informació i experiències veraces i mostrant interès, respecte i empatia per altres opinions i argumentacions.
-
4.3
Elaborar treballs de recerca de manera progressivament autònoma en diferents suports sobre aspectes del llegat de la civilització llatina en l'àmbit personal, religiós i sociopolític localitzant, seleccionant, contrastant i reelaborant informació procedent de diferents fonts, calibrant la seva fiabilitat i pertinència i respectant els principis de rigor i propietat intel·lectual.
-
5.1
Identificar i explicar el llegat material i immaterial de la civilització llatina com a font d'inspiració, analitzant produccions culturals i artístiques posteriors a partir de criteris donats.
-
5.2
Investigar, de manera guiada, el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural heretat de la civilització llatina, actuant de manera adequada, empàtica i respectuosa i interessant-se pels processos de construcció, preservació, conservació i restauració i per aquelles actituds cíviques que asseguren la seva sostenibilitat.
-
5.3
Explorar les petjades de la romanització i el llegat romà a l'entorn dels alumnes, a partir de criteris donats, aplicant els coneixements adquirits i reflexionant sobre les implicacions dels seus diferents usos, donant exemples de la pervivència de l'Antiguitat clàssica en la seva vida quotidiana i presentar els resultats a través de diferents suports.
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Saberes básicos del decreto
16 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Unitats lingüístiques de la llengua llatina
-
1.2
Abecedari, pronunciació i accentuació de la llengua llatina
-
1.3
Classes de paraules. Funcions i sintaxi dels casos
-
1.4
Concepte de llengua flexiva: flexió nominal i pronominal (sistema casual i declinacions) i flexió verbal (el sistema de conjugacions)
-
1.5
Sintaxi oracional: funcions i sintaxi dels casos
-
1.6
Estructures oracionals. La concordança i l'ordre de paraules en oracions simples i oracions compostes
-
1.7
Formes nominals del verb. La traducció: tècniques, processos i eines
-
1.8
L'anàlisi morfosintàctica com a eina de traducció
-
1.9
Estratègies de traducció: formulació d'expectatives a partir de l'entorn textual (títol, obra, etc.) i del propi text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), com també a partir del context; coneixement del tema; descripció de l'estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per evitar-los (comprovar si la traducció està completa, control d'acord amb criteris donats, delimitació de construccions sintàctiques, etc.)
-
1.10
Eines de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc
-
1.11
Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística
-
1.12
Recursos estilístics freqüents i la seva relació amb el contingut del text
-
1.13
Estratègies bàsiques de retroversió de textos breus
-
1.14
La traducció com a instrument que afavoreix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d'anàlisi i síntesi
-
1.15
Acceptació de l'error com a part del procés d'aprenentatge i actitud positiva de superació
-
1.16
Estratègies i eines, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l'autoavaluació, la coavaluació i l'autocorrecció
Saberes básicos del decreto
10 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Sistemes d'escriptura al llarg de la història
-
2.2
De l'indoeuropeu a les llengües romàniques. Etapes de la llengua llatina
-
2.3
Influència del llatí en l'evolució de les llengües d'ensenyament i de la resta de llengües que conformen el repertori lingüístic individual dels alumnes
-
2.4
Regles fonètiques bàsiques en l'evolució del llatí a les llengües d'ensenyament
-
2.5
Lèxic: lexemes, sufixos i prefixos d'origen llatí presents en el lèxic d'ús comú i en l'específic de les ciències i la tècnica; significat i definició de paraules d'ús comú en les llengües d'ensenyament a partir dels seus ètims d'origen llatí; expressions llatines integrades en les llengües modernes i el seu ús en diferents tipus de textos (literaris, periodístics, publicitaris, etc.)
-
2.6
Interès per conèixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l'ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació
-
2.7
El llatí com a instrument que permet el millor coneixement de les llengües d'estudi i l'acostament més fàcil a altres llengües modernes, romàniques i no romàniques
-
2.8
Respecte per totes les llengües i acceptació de les diferències culturals dels seus parlants
-
2.9
Eines analògiques i digitals per a l'aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb altres parlants o estudiants de llatí
-
2.10
Expressions i lèxic específic bàsic per reflexionar i debatre sobre la comunicació, la llengua, l'aprenentatge i les eines de comunicació i aprenentatge (metallenguatge)
Saberes básicos del decreto
6 saberes básicos en este bloque
-
3.1
L'èpica, la historiografia i el teatre llatins i els seus principals autors com a eines de transmissió del món clàssic al llarg de la història
-
3.2
Tècniques bàsiques per al comentari i anàlisi lingüística i literària dels textos literaris llatins: tema, resum, característiques del gènere, tòpics literaris,
-
3.3
Influència de la literatura llatina en la producció cultural europea: la Analogies i diferències
-
3.4
Reconeixement de la qualitat literària d'un text
-
3.5
Interès cap a la literatura com a font de plaer i de coneixement del món
-
3.6
Respecte per la propietat intel·lectual i drets d'autor sobre les fonts consultades i continguts utilitzats: eines per al tractament de dades bibliogràfiques i recursos per evitar el plagi
Saberes básicos del decreto
12 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Geografia del procés d'expansió de Roma des del seu naixement fins a la desaparició de l'Imperi romà: Hispània i les Illes Balears
-
4.2
Topografia de l'antiga Roma, nom i funció dels llocs centrals de la ciutat: Fòrum Romà, basíliques, Colosseu, Circ Màxim, Cloaca Maxima, Cúria, etc
-
4.3
Història de l'antiga Roma: etapes de la història de Roma (monarquia, república, imperi)
-
4.4
Fites de la història del món romà entre els segles
-
4.5
Llegendes i episodis fonamentals de la història de Roma
-
4.6
Principals personatges històrics i llegendaris de la història de Roma i la seva importància a Europa
-
4.7
Història i organització política i social de Roma com a part essencial de la història i cultura de la societat actual: principals institucions polítiques romanes. El
-
4.8
Institucions, creences i formes de vida de la civilització romana des de la perspectiva sociocultural actual: el paper de la dona, l'educació, l'esclavitud, l'urbanisme (principals edificis públics i privats)
-
4.9
Influències de la cultura grega en la civilització romana: La religió romana, influències de la mitologia grega
-
4.10
L'aportació de Roma a la cultura i al pensament de la societat occidental
-
4.11
Relació de Roma amb cultures estrangeres: Etrúria, Grècia, Egipte, cristianisme, etc
-
4.12
La mar Mediterrània com a cruïlla de cultures ahir i avui
Saberes básicos del decreto
10 saberes básicos en este bloque
-
5.1
Principals llocs arqueològics, museus o festivals relacionats amb l'Antiguitat clàssica, especialment els de les Illes Balears
-
5.2
Conceptes de llegat. La transmissió textual llatina com a patrimoni cultural i font de coneixement a través de diferents cultures i èpoques. Suports d'escriptura: tipus i preservació
-
5.3
La mitologia clàssica en manifestacions literàries i artístiques
-
5.4
La romanització d'Hispània i les petjades de la seva pervivència. La romanització de les Illes Balears
-
5.5
Obres públiques i urbanisme: construcció, conservació, preservació i restauració
-
5.6
El dret romà i la seva importància en el sistema jurídic actual
-
5.7
Les institucions polítiques romanes i la seva influència i pervivència en el sistema polític actual
-
5.8
La importància del discurs públic per a la vida política i social
-
5.9
Tècniques bàsiques de debat i d'exposició oral. Oratòria i Retòrica romanes
-
5.10
Principals obres artístiques de l'Antiguitat romana
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 19 criterios, las 5 competencias específicas y los 54 saberes básicos de Latín I en 1.º Bachillerato para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Latín I 1.º Bachillerato en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Latín I en 1.º Bachillerato entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Illes Balears
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes