3 ejemplos de SDA para Lenguas Propias de Aragón: Catalán 1.º ESO
Plantillas completas con reto, fases, criterios LOMLOE evaluados, recursos y atención a la diversidad. Adapta el contexto a tu aula y descárgalas. Pensadas para Aragón siguiendo los 23 criterios oficiales.
Qué es una Situación de Aprendizaje (SDA)
Una Situación de Aprendizaje (SDA) es la unidad pedagógica básica de la LOMLOE. Sustituye a la antigua "unidad didáctica" como vehículo del aprendizaje competencial. Una SDA parte siempre de un reto contextualizado, próximo y movilizador que conecta el currículo con la realidad del alumnado.
Una buena SDA integra varios saberes básicos, atraviesa varias competencias específicas, se evalúa por criterios (con nivel de logro 1-4) y termina en un producto observable que comunica el aprendizaje. No es un "tema" ni una "lección" — es un proceso pedagógico con principio, desarrollo y cierre.
Ejemplos completos de SDA para Lenguas Propias de Aragón: Catalán 1.º ESO
Estos 3 ejemplos están diseñados para Lenguas Propias de Aragón: Catalán en 1.º ESO y se adaptan al contexto de Aragón. Cada uno propone un reto auténtico, fases concretas y criterios LOMLOE evaluables. Adapta el contexto a tu aula — la estructura funciona; el reto puede vivir en muchos sabores locales.
SDA · ejemplo 1/3
Veus de la Franja
8 sesiones · 3 CE trabajadas · 5 criterios evaluables
Pregunta guía
Com podem donar a conèixer la realitat lingüística del català a l'Aragó a la nostra comunitat escolar a través d'un podcast?
El reto
Dissenyar, produir i difondre un episodi de podcast (o una sèrie curta) que explique la diversitat lingüística del català a Aragó, amb testimonis i reflexions, per a una audiència real.
L'alumnat descobreix que a Aragó es parla català a la Franja de Ponent, però molts companys i famílies ho desconeixen. Es proposa crear un podcast per visibilitzar aquesta realitat.
Anclaje en tu entorno: El reto es vàlid per a qualsevol centre d'Aragó, ja que la Franja és un territori oficial de la comunitat. L'alumnat pot investigar sobre la varietat local, entrevistar parlants del seu entorn o consultar recursos de l'Instituto Aragonés de Lenguas. El producte final es difon al centre o a la comunitat educativa.
ODS: ODS 10 (Reducció de les desigualtats) i ODS 4 (Educació de qualitat, diversitat cultural).
Producto final
Episodi de podcast (àudio o vídeo) de 5-10 minuts sobre el català a Aragó, amb guió, edició i reflexió lingüística.
Audiencia: Alumnat d'altres cursos del centre, famílies i comunitat educativa, a qui es presentarà el podcast en una sessió obertes.
Fases de desarrollo (5)
-
1
Activación y planteamiento del reto · 1 sessió Es presenta el repte: fer un podcast sobre el català a Aragó per a la comunitat escolar. S'escolten exemples de podcasts i es genera pluja d'idees sobre què saben i què voldrien saber. Es defineix la pregunta guia. Evidencia: Anotacions individuals i en grup de les idees prèvies. Producto: Llista de possibles continguts i fonts d'informació.
-
2
Adquisición guiada de saberes · 2 sessions Es treballen els sabers necessaris: característiques del català a Aragó (història, varietats, situació legal), tècniques de producció oral (to, ritme, pronunciació), estructura d'un guió de podcast, i continguts lingüístics (lèxic específic, connectors, normativa ortogràfica bàsica). Es fan exercicis pràctics. Evidencia: Exercicis d'identificació de varietats i anàlisi de guions; esborrany de guió individual. Producto: Esquema de guió amb apartats i preguntes per a entrevistes.
-
3
Aplicación al reto · 2 sessions L'alumnat, en equips, recull informació: pot entrevistar algú (familiar, veí, professor) o consultar fonts (llibres, web de l'Instituto Aragonés de Lenguas). Redacta el guió complet, en revisa la versió (autoavaluació i coavaluació) i aplica millores. Es prepara la gravació. Evidencia: Guió final amb marques de revisió (correccions justificades) i notes de l'entrevista. Producto: Guió definitiu i pla de gravació.
-
4
Producción y comunicación · 2 sessions Es grava el podcast (àudio o vídeo) utilitzant dispositius mòbils o ordinadors. S'edita (tall, música, efectes) si és possible. Es redacta una breu reflexió sobre les eleccions lingüístiques. Es prepara la presentació a l'audiència. Evidencia: Arxiu del podcast final, text de reflexió, guió definitiu. Producto: Podcast editat i text reflexiu.
-
5
Reflexión y evaluación · 1 sessió Es reprodueixen els podcasts d'alguns equips o tots. Es fa una coavaluació amb rúbrica dels criteris establerts. Cada alumne omple una diana d'autoevaluació. Es discuteix què han après i com ho podrien millorar. Evidencia: Rúbrica d'avaluació (omplerta per docent i alumnes), diana d'autoevaluació. Producto: Nivells de logro assignats i reflexions escrites.
SDA · ejemplo 2/3
Quantifica el català
8 sesiones · 3 CE trabajadas · 5 criterios evaluables
Pregunta guía
¿Qué presencia tiene el catalán en nuestro municipio y cómo podemos contribuir a su visibilización? Una encuesta a los vecinos y el análisis de carteles nos dará la respuesta.
El reto
Realizar una investigación sociolingüística de campo: diseñar y aplicar una encuesta sobre usos lingüísticos, recoger muestras del paisaje lingüístico (fotografías de carteles), analizar los datos y elaborar un informe con recomendaciones para el Ayuntamiento.
El Ayuntamiento ha solicitado al instituto un informe sociolingüístico que le ayude a diseñar políticas de promoción del catalán. El alumnado actuará como equipo de investigación, recogiendo datos propios sobre la presencia del catalán en la vía pública y en las preferencias lingüísticas de la población.
Anclaje en tu entorno: La SDA se sitúa en la Franja de Aragón, territorio con habla catalana propia. El reto puede adaptarse a cualquier localidad de Aragón: en zonas catalanohablantes se analiza la vitalidad de la lengua; en zonas castellanohablantes se estudia la percepción y el conocimiento del catalán. Se aprovechan elementos reales del entorno: calles, comercios, carteles oficiales y vecinos.
ODS: ODS 11 (Ciudades y comunidades sostenibles) y ODS 4 (Educación de calidad), al promover la diversidad cultural y el uso de lenguas propias.
Producto final
Informe sociolingüístico del municipio con gráficos de datos y recomendaciones, acompañado de un mapa digital del paisaje lingüístico.
Audiencia: Concejalía de Educación y Cultura del Ayuntamiento del municipio.
Fases de desarrollo (5)
-
1
Activación y planteamiento del reto · 1 sesión Se presenta la petición del Ayuntamiento y se visionan ejemplos de paisajes lingüísticos de otras localidades. Se formula la pregunta guía y se organizan equipos. Evidencia: Preguntas iniciales en el cuaderno. Producto: Pregunta guía acotada por equipo.
-
2
Adquisición guiada de saberes · 2 sesiones Se trabajan los saberes: variedades del catalán (con foco en Aragón), técnicas de encuesta, cómo fotografiar y clasificar carteles, ética en la recogida de datos. Evidencia: Ejercicios de identificación de variedades. Producto: Diseño de la encuesta (borrador) y guía de observación de carteles.
-
3
Aplicación al reto · 2 sesiones Salida al centro (o trabajo virtual) para recoger datos: fotografiar carteles en una ruta definida y realizar encuestas a transeúntes (simuladas o reales). Vuelcan datos en hoja de cálculo. Evidencia: Hoja de datos con fotografías y respuestas. Producto: Base de datos de la muestra.
-
4
Producción y comunicación · 2 sesiones Analizan datos, elaboran gráficos (barras, sectores), redactan informe y preparan presentación para el Ayuntamiento. Evidencia: Informe borrador con gráficos. Producto: Informe final y presentación.
-
5
Reflexión y evaluación · 1 sesión Exposición simulada ante el concejal (profesor o invitado), coevaluación entre equipos, reflexión sobre prejuicios lingüísticos y autoevaluación. Evidencia: Rúbrica de coevaluación y diana de autoevaluación. Producto: Niveles de logro asignados.
SDA · ejemplo 3/3
Alcem la veu
10 sesiones · 3 CE trabajadas · 5 criterios evaluables
Pregunta guía
Com podem crear una obra col·lectiva que faça visible la diversitat del català a Aragó i arribe als nostres companys i famílies?
El reto
Crear una antologia poètica i de microrrelats (digital o impresa) que es presentarà en un recital obert a la comunitat educativa, amb l'objectiu de valorar la diversitat del català d'Aragó.
El centre es prepara per al Dia de la Llengua Materna. El departament vol que l'alumnat de 1.º ESO produïsca materials creatius que mostren la seua veu i el seu coneixement de la riquesa dialectal del català a Aragó.
Anclaje en tu entorno: Partim de la realitat de la Franja d'Aragó, on es parla català amb varietats pròpies (ribagorçà, baix-ribagorçà, lleidatà...). Cada alumne pot investigar paraules o expressions de la seua localitat o de la zona i plasmar-les en les seues creacions. Adaptable a qualsevol centre d'Aragó: si no hi ha parlants locals, s'usen exemples gravats o textos d'autors aragonesos en català.
ODS: ODS 4: Educació de qualitat; ODS 10: Reducció de les desigualtats (valoració de la diversitat lingüística).
Producto final
Antologia digital o impresa 'Veus de l'Aragó' i recital oral davant de públic real.
Audiencia: Comunitat educativa (alumnat d'altres cursos, professorat, famílies) durant el Dia de la Llengua Materna o jornada cultural.
Fases de desarrollo (5)
-
1
Activación y planteamiento del reto · 2 sesiones Es presenta el repte: crear una antologia i un recital per al Dia de la Llengua Materna. Es visualitzen exemples d'autors aragonesos en català (Desideri Lombarte, entre d'altres) i es contextualitza la diversitat dialectal de la Franja. Es formen equips i es fa una pluja d'idees. Evidencia: Anotacions individuals i de grup sobre idees i preguntes inicials. Producto: Guió d'idees per equip.
-
2
Adquisición guiada de saberes · 2 sesiones Taller d'escriptura creativa: recursos literaris, mètrica bàsica, correcció ortogràfica. També s'exploren varietats dialectals del català a Aragó (vocabulari, pronunciació) a partir de fonts àudio i text. Evidencia: Exercicis pràctics de creació i revisió. Producto: Borrador individual d'almenys un text (poema o microrrelat).
-
3
Aplicación al reto · 2 sesiones Cada equip redacta i revisa els seus textos incorporant algun tret dialectal (paraula o expressió) i aplicant correcció. Revisió entre parells amb guia. Evidencia: Versions revisades amb anotacions. Producto: Textos revisats per a l'antologia.
-
4
Producción y comunicación · 3 sesiones Preparació del recital: assajos, maquetació de l'antologia (digital amb Canva o impressa), assignació de rols (presentadors, recitadors, dissenyadors). Es realitzen assajos en veu alta. Evidencia: Gravacions d'assajos, versió final de l'antologia. Producto: Antologia maquetada i guió del recital.
-
5
Reflexión y evaluación · 1 sesión Recital davant la comunitat educativa (aula o acte). Després, coavaluació i autoavaluació amb rúbrica per criteris. Assignació de nivells de logro 1-4. Evidencia: Rúbriques completades i diana d'autoavaluació. Producto: Nivells de logro assignats a cada criteri.
Estructura canónica de una SDA (5 fases)
Toda situación de aprendizaje LOMLOE bien diseñada tiene estas 5 fases. El orden no es negociable, pero la duración de cada fase sí depende del reto y del grupo:
-
1
Fase 1 — Activación y planteamiento del reto
El alumnado se enfrenta al reto, activa saberes previos, genera preguntas y se compromete con el proceso. Duración típica: 1 sesión. Sin esta fase, la SDA es solo "ejercicios disfrazados de reto".
-
2
Fase 2 — Adquisición guiada de saberes
El profesorado proporciona las herramientas conceptuales necesarias (clase magistral, lectura, vídeo, fuentes). Duración típica: 2-4 sesiones. Es donde se cubren los saberes básicos curriculares.
-
3
Fase 3 — Aplicación al reto
El alumnado, en equipos o individualmente, aplica los saberes al reto: investiga, prueba, debate, decide. Duración típica: 2-4 sesiones. Es el corazón del trabajo competencial.
-
4
Fase 4 — Producción y comunicación del producto
Elaboración final del producto observable (texto, vídeo, exposición, proyecto físico) y presentación a una audiencia (compañeros, familia, comunidad). Duración típica: 1-2 sesiones.
-
5
Fase 5 — Reflexión metacognitiva y evaluación
Asignación de niveles de logro 1-4 a cada criterio, autoevaluación del alumnado, coevaluación entre pares, conclusiones. Duración típica: 1 sesión. Esta fase legitima la evaluación competencial.
Atención a la diversidad en las SDA
Una SDA LOMLOE bien diseñada incluye varios "puntos de entrada" para que el alumnado con necesidades diferentes encuentre su camino al reto. Esto NO significa "tarea más fácil", sino "misma tarea con diferente ruta".
| Principio DUA | Aplicación práctica en la SDA |
|---|---|
| Múltiples formas de representación (qué se ofrece al alumnado) | Mismo saber explicado en vídeo + texto + esquema visual + audio. Cada estudiante elige formato que mejor le encaja. |
| Múltiples formas de acción y expresión (qué entrega el alumnado) | El producto final acepta variantes: el mismo reto puede comunicarse en vídeo, ensayo, infografía o exposición oral. Mismo nivel de logro evaluable. |
| Múltiples formas de motivación (cómo se engancha) | Diversidad de retos opcionales relacionados: cada estudiante puede elegir la versión del reto más cercana a sus intereses, manteniendo los mismos criterios. |
| Itinerarios diferenciados | Quien necesita andamios extra recibe materiales adicionales y check-ins más frecuentes. Quien ya domina, avanza con preguntas de mayor exigencia. |
Errores frecuentes al diseñar SDAs
Después de revisar centenares de SDAs en programaciones didácticas, estos son los errores que ve la inspección con mayor frecuencia:
- Reto poco real: "diseña un proyecto para…" sin destinatario auténtico ni publicación verdadera. La motivación se diluye y se queda en simulación.
- Producto sin audiencia real: el producto final solo lo ve el profesor. Una SDA potente comparte el producto con compañeros, familias o comunidad.
- Criterios mal mapeados: la SDA "dice" que evalúa 8 criterios pero realmente solo da evidencia de 3. Inspección detecta la inflación de criterios sin evidencia.
- Fase 1 (activación) ausente: se entra directamente a la explicación. Eso vuelve la SDA en una "unidad didáctica con barniz competencial".
- Fase 5 (reflexión) ausente: se termina con el producto sin asignar niveles de logro ni reflexión metacognitiva. La evaluación queda invisible.
- Confundir SDA con "proyecto": un proyecto puede durar trimestres y atravesar muchas SDAs. Mantener SDAs de 4-12 sesiones máximo da más control.
Crea tu propia SDA personalizada con IA
Diseñar una SDA bien hecha desde cero lleva entre 3 y 5 horas de trabajo. Con Corrigiendo.es:
10 min
Generación inicial completa con tu contexto, materia, curso, CCAA y reto deseado.
Trazable
Cada SDA queda vinculada a los criterios LOMLOE oficiales que evalúa. Lista para inspección.
Word + PDF
Exporta tu SDA en Word editable y PDF imprimible para entregar al departamento.
Otros aspectos del currículo de Lenguas Propias de Aragón: Catalán 1.º ESO en Aragón
Explora cada parte del currículo LOMLOE con la profundidad necesaria para tu departamento.
Currículo LOMLOE completo →
Resumen integral con cita del decreto autonómico, comparativa con la base estatal y descargas Excel/PDF.
Programación Didáctica completa →
Documento de programación didáctica lista para departamento: objetivos, secuenciación, metodología, evaluación y recuperación.
Competencias Específicas →
Las CE detalladas: texto oficial, descriptores del perfil de salida y cómo se trabajan en aula.
Criterios de Evaluación →
Cada criterio con texto oficial, evidencias sugeridas, instrumentos y casilla de peso para tu rúbrica.
Saberes Básicos (contenidos) →
Los saberes agrupados por bloque, con propuesta de actividad de aula y distribución trimestral.
Rúbricas de Evaluación →
Una rúbrica por competencia específica con los 4 niveles de logro descritos y cómo calcular la nota final.