3 ejemplos de SDA para Lenguas Propias de Aragón: Catalán 1.º ESO
Plantillas completas con reto, fases, criterios LOMLOE evaluados, recursos y atención a la diversidad. Adapta el contexto a tu aula y descárgalas. Pensadas para Aragón siguiendo los 23 criterios oficiales.
Qué es una Situación de Aprendizaje (SDA)
Una Situación de Aprendizaje (SDA) es la unidad pedagógica básica de la LOMLOE. Sustituye a la antigua "unidad didáctica" como vehículo del aprendizaje competencial. Una SDA parte siempre de un reto contextualizado, próximo y movilizador que conecta el currículo con la realidad del alumnado.
Una buena SDA integra varios saberes básicos, atraviesa varias competencias específicas, se evalúa por criterios (con nivel de logro 1-4) y termina en un producto observable que comunica el aprendizaje. No es un "tema" ni una "lección" — es un proceso pedagógico con principio, desarrollo y cierre.
Ejemplos completos de SDA para Lenguas Propias de Aragón: Catalán 1.º ESO
Estos 3 ejemplos están diseñados para Lenguas Propias de Aragón: Catalán en 1.º ESO y se adaptan al contexto de Aragón. Cada uno propone un reto auténtico, fases concretas y criterios LOMLOE evaluables. Adapta el contexto a tu aula — la estructura funciona; el reto puede vivir en muchos sabores locales.
SDA · ejemplo 1/3
Parlem per conviure: podcast sobre la diversitat lingüística a l'Aragó
8 sesiones · 3 CE trabajadas · 6 criterios evaluables
El reto
Crear un podcast o videoblog sobre la diversidad lingüística en Aragón que promueva la convivencia y la resolución dialogada de conflictos, destinado a la comunidad educativa.
Esta SDA se desarrolla en 1.º ESO de la asignatura Lenguas Propias de Aragón: Catalán, en un centro de una zona con presencia histórica del catalán (Franja de Aragón). El alumnado tiene perfiles lingüísticos diversos: algunos hablan catalán en casa, otros solo castellano. Se busca fomentar la valoración de la diversidad lingüística y las habilidades comunicativas mediante la creación de un producto digital.
Producto final
Podcast o vídeo de 3-5 minutos que aborde un aspecto de la diversidad lingüística aragonesa (ej. el catalán en la escuela, bilingüismo, estereotipos) y proponga estrategias de convivencia.
Audiencia: Comunidad educativa del centro: alumnado de otros cursos, familias, profesorado (publicación en web/blogs escolares).
Fases de desarrollo (5)
-
1
Activación y planteamiento del reto · 1 sesión Presentación de la diversidad lingüística en Aragón (catalán, aragonés, castellano) mediante un vídeo motivador. Debate guiado sobre experiencias personales. Anuncio del reto: crear un podcast/vídeo para promover la convivencia. Formación de grupos y lluvia de ideas. Evidencia: Participación en el debate; ideas iniciales anotadas.
-
2
Adquisición guiada de saberes · 2 sesiones Taller sobre estructura de podcasts/vídeos (introducción, desarrollo, cierre). Análisis de ejemplos reales (audición/visionado crítico). Reflexión sobre usos discriminatorios del lenguaje y estrategias de comunicación inclusiva. Práctica de técnicas de expresión oral (entonación, pausas). Evidencia: Ficha de análisis de un ejemplo; ejercicios de expresión oral.
-
3
Aplicación al reto · 2 sesiones Cada grupo elige un subtema (ej. mitos sobre el catalán, ventajas del bilingüismo, cómo resolver un conflicto lingüístico). Planificación del guion: destinatario, propósito, estructura. Redacción colaborativa del guion con supervisión docente. Ensayo y autocorrección. Evidencia: Guion escrito del podcast/vídeo.
-
4
Producción y comunicación · 2 sesiones Grabación del podcast o vídeo (herramientas: Audacity/Canva/OpenShot). Edición básica (cortes, música libre, créditos). Publicación en plataforma del centro (blog, Moodle) y difusión en redes escolares (con permiso). Evidencia: Producto digital finalizado y publicado.
-
5
Reflexión y evaluación · 1 sesión Visionado/audición colectiva de los productos. Coevaluación mediante rúbrica (oral y escrita). Autoevaluación individual del aprendizaje. Debate final sobre la experiencia y aplicación a la vida real. Cierre con conclusiones sobre convivencia lingüística. Evidencia: Rúbrica de coevaluación cumplimentada; reflexión escrita individual.
SDA · ejemplo 2/3
Investigamos el catalán a nuestro alrededor
8 sesiones · 3 CE trabajadas · 6 criterios evaluables
El reto
Com podem evidenciar amb dades reals la vitalitat del català al nostre entorn i conscienciar la comunitat escolar de la seva importància?
En la comarca del Baix Aragó-Casp, l'alumnat de 1r d'ESO conviu amb el català en l'àmbit familiar i veïnal, però sovint no n'és conscient. Aquesta SDA aprofita aquesta realitat per realitzar una petita investigació social, recollint dades sobre l'ús del català en diferents contextos (casa, carrer, institut) i elaborant conclusions que es presentaran a la comunitat educativa.
Producto final
Infografia digital o en paper que reculli dades (enquestes, observacions) sobre l'ús del català al barri/poble, amb gràfics, interpretacions i un lema de conscienciació.
Audiencia: Comunitat educativa de l'institut (alumnat, professorat, famílies) en una exposició al hall del centre.
Fases de desarrollo (5)
-
1
Activación y planteamiento del reto · 1 sesión Es planteja el repte: mesurar la presència del català al nostre entorn. Es visiona un vídeo curt sobre la situació del català a Aragó. Es debat què sabem i què volem saber. Es presenten exemples d'infografies de dades lingüístiques senzilles. Evidencia: Pluja d'idees en el quadern individual sobre preguntes d'investigació (què volem esbrinar?).
-
2
Adquisición guiada de saberes · 2 sesiones S'ensenya com dissenyar una enquesta senzilla (preguntes tancades i obertes) i com recollir dades (mostreig, observació). Es treballa la comprensió de dades numèriques senzilles (percentatges, mitjanes) en català. Es mostren fonts com el IAEST (Instituto Aragonés de Estadística) sobre dades lingüístiques. Es fan exercicis pràctics de càlcul i representació gràfica. Evidencia: Esborrany d'enquesta en grup i exercicis de càlcul de percentatges a partir de dades hipotètiques.
-
3
Aplicación al reto · 2 sesiones Per grups, realitzen l'enquesta (10-15 persones cada grup) a companys, familiars o veïns. També observen l'ús de català en espais de l'institut (pati, passadissos). Després recullen i organitzen les dades en taules i gràfics. Cada grup decideix quines dades vol destacar. Evidencia: Enquestes emplenades i registre d'observacions en un document compartit.
-
4
Producción y comunicación · 2 sesiones Cada grup dissenya una infografia (en paper o digital amb Canva) que inclogui: títol atractiu, gràfics (barres, sectors), breu text explicatiu, i un lema o conclusió. Es revisen entre iguals amb una rúbrica senzilla. Després es preparen per a l'exposició oral d'1 minut presentant la seva infografia a la classe (simulació d'audiència real). Evidencia: Infografia final, gravació de la presentació oral (si és possible) o guió de l'exposició.
-
5
Reflexión y evaluación · 1 sesión S'exposen les infografies al hall (física o digital). Cada grup omple una autoavaluació i coavaluació basada en els criteris treballats. Es fa una posada en comú: què hem après sobre l'ús del català? Com ha funcionat l'investigació? Es proposen millores per a futures investigacions. Evidencia: Autoavaluació escrita i reflexió oral en grup.
SDA · ejemplo 3/3
Fem parlar el paisatge: mural lingüístic i literari
8 sesiones · 3 CE trabajadas · 6 criterios evaluables
El reto
Com podem expressar artísticament la riquesa de la diversitat lingüística de l’Aragó, especialment del català, i compartir-ho amb la comunitat educativa?
Contextualitzem l’aprenentatge a la realitat de l’alumnat de 1r d’ESO a l’Aragó, on conviuen el català (amb les seves varietats de la Franja), l’aragonès i el castellà. L’alumnat analitza la seva biografia lingüística i la del seu entorn per prendre consciència de la riquesa plurilingüe. A partir de lectures de poemes d’autors aragonesos en català (Desideri Lombarte, Hèctor B. Moret, etc.), es proposa crear un mural artístic que combine text poètic i imatge, amb l’objectiu de visibilitzar la llengua catalana i les seves varietats en un espai compartit del centre educatiu.
Producto final
Mural físic o digital (segons disponibilitat) que integri fragments poètics originals o seleccionats d’autors aragonesos en català, acompanyats d’il·lustracions, fotografies o dissenys gràfics, i que inclogui una breu guia de lectura per a l’espectador.
Audiencia: Comunitat educativa del centre (alumnat, professorat, famílies) i, si s’escau, veïnat del barri o visitants de la biblioteca municipal
Fases de desarrollo (5)
-
1
Activación y planteamiento del reto · 1 sesión Presentació del repte: crear un mural col·lectiu que celebre la diversitat lingüística de l’Aragó. Es visualitzen exemples d’art mural (grafits, murals poètics) i es llegeix un poema curt en català de la Franja. Es debat sobre què saben de les llengües d’Aragó i es recullen les primeres idees en un mural compartit digital (Padlet). L’alumnat fa una breu reflexió individual sobre la seva biografia lingüística (llengües que parlen, senten, valoren). Evidencia: Reflexió escrita individual (entrada 1 en el diari d’aprenentatge) i aportacions al Padlet.
-
2
Adquisición guiada de saberes · 3 sesiones Sessió 2: Investigació guiada sobre les varietats del català a l’Aragó (català nord-occidental, ribagorçà, etc.) i sobre les altres llengües (aragonès, castellà). Es treballa amb mapes lingüístics i testimonis orals. Sessió 3: Lectura i anàlisi de poemes d’autors aragonesos en català (Desideri Lombarte, Héctor B. Moret, etc.). Es practiquen pautes d’interpretació literària (tema, simbolisme, context). Sessió 4: Taller d’escriptura creativa: crear un poema breu o una frase poètica que reflecteixi la pròpia experiència lingüística o la diversitat de l’entorn. Es revisa entre iguals. Evidencia: Fitxa de treball cooperatiu sobre varietats lingüístiques; anàlisi d’un poema seguint rúbrica; esborrany del poema propi.
-
3
Aplicación al reto · 2 sesiones Sessió 5: En petits grups, l’alumnat decideix la composició del mural: espai (paredó al pati o cartolina gran), tema general (per exemple, “Paisatges de llengua”), i selecciona textos (poemes d’autor) i creacions pròpies. Es fan esbossos de la distribució visual (dibuixos, lletres, colors). Sessió 6: Es posa en comú amb tot el grup i es consensa el disseny final. Cada grup s’encarrega d’una secció del mural. Es prenen decisions sobre la representació de les varietats lingüístiques i la inclusió de frases en diferents variants. Evidencia: Esbós grupal (foto o dibuix) i justificació escrita de les eleccions (per què aquells textos i imatges).
-
4
Producción y comunicación · 2 sesiones Sessió 7: Execució del mural: es pinten o es fan els elements gràfics, s’escriuen els textos amb retoladors o cal·ligrafia artística. Es prepara una petita guia de lectura (full A4) per col·locar al costat. Sessió 8: Inauguració del mural: exposició oral en què cada grup explica la seva secció, el procés creatiu i la reflexió sobre la diversitat lingüística. Es convida a altres classes i es fa una visita guiada. L’alumnat de 1r d’ESO actua com a amfitrió. Evidencia: Mural finalitzat (fotografia); exposició oral gravada; guia de lectura (text escrit).
-
5
Reflexión y evaluación · 1 sesión Sessió 9: L’alumnat completa un qüestionari d’autoavaluació i coavaluació en què valora el treball en equip, la qualitat artística i la representació de la diversitat lingüística. Es comparteixen impressions en una tertúlia i es proposen millores per a futures edicions. El professorat recull les evidències per avaluar els criteris amb una rúbrica. Evidencia: Qüestionari d’autoavaluació i coavaluació (individual); notes de la tertúlia (observació del docent).
Estructura canónica de una SDA (5 fases)
Toda situación de aprendizaje LOMLOE bien diseñada tiene estas 5 fases. El orden no es negociable, pero la duración de cada fase sí depende del reto y del grupo:
-
1
Fase 1 — Activación y planteamiento del reto
El alumnado se enfrenta al reto, activa saberes previos, genera preguntas y se compromete con el proceso. Duración típica: 1 sesión. Sin esta fase, la SDA es solo "ejercicios disfrazados de reto".
-
2
Fase 2 — Adquisición guiada de saberes
El profesorado proporciona las herramientas conceptuales necesarias (clase magistral, lectura, vídeo, fuentes). Duración típica: 2-4 sesiones. Es donde se cubren los saberes básicos curriculares.
-
3
Fase 3 — Aplicación al reto
El alumnado, en equipos o individualmente, aplica los saberes al reto: investiga, prueba, debate, decide. Duración típica: 2-4 sesiones. Es el corazón del trabajo competencial.
-
4
Fase 4 — Producción y comunicación del producto
Elaboración final del producto observable (texto, vídeo, exposición, proyecto físico) y presentación a una audiencia (compañeros, familia, comunidad). Duración típica: 1-2 sesiones.
-
5
Fase 5 — Reflexión metacognitiva y evaluación
Asignación de niveles de logro 1-4 a cada criterio, autoevaluación del alumnado, coevaluación entre pares, conclusiones. Duración típica: 1 sesión. Esta fase legitima la evaluación competencial.
Atención a la diversidad en las SDA
Una SDA LOMLOE bien diseñada incluye varios "puntos de entrada" para que el alumnado con necesidades diferentes encuentre su camino al reto. Esto NO significa "tarea más fácil", sino "misma tarea con diferente ruta".
| Principio DUA | Aplicación práctica en la SDA |
|---|---|
| Múltiples formas de representación (qué se ofrece al alumnado) | Mismo saber explicado en vídeo + texto + esquema visual + audio. Cada estudiante elige formato que mejor le encaja. |
| Múltiples formas de acción y expresión (qué entrega el alumnado) | El producto final acepta variantes: el mismo reto puede comunicarse en vídeo, ensayo, infografía o exposición oral. Mismo nivel de logro evaluable. |
| Múltiples formas de motivación (cómo se engancha) | Diversidad de retos opcionales relacionados: cada estudiante puede elegir la versión del reto más cercana a sus intereses, manteniendo los mismos criterios. |
| Itinerarios diferenciados | Quien necesita andamios extra recibe materiales adicionales y check-ins más frecuentes. Quien ya domina, avanza con preguntas de mayor exigencia. |
Errores frecuentes al diseñar SDAs
Después de revisar centenares de SDAs en programaciones didácticas, estos son los errores que ve la inspección con mayor frecuencia:
- Reto poco real: "diseña un proyecto para…" sin destinatario auténtico ni publicación verdadera. La motivación se diluye y se queda en simulación.
- Producto sin audiencia real: el producto final solo lo ve el profesor. Una SDA potente comparte el producto con compañeros, familias o comunidad.
- Criterios mal mapeados: la SDA "dice" que evalúa 8 criterios pero realmente solo da evidencia de 3. Inspección detecta la inflación de criterios sin evidencia.
- Fase 1 (activación) ausente: se entra directamente a la explicación. Eso vuelve la SDA en una "unidad didáctica con barniz competencial".
- Fase 5 (reflexión) ausente: se termina con el producto sin asignar niveles de logro ni reflexión metacognitiva. La evaluación queda invisible.
- Confundir SDA con "proyecto": un proyecto puede durar trimestres y atravesar muchas SDAs. Mantener SDAs de 4-12 sesiones máximo da más control.
Crea tu propia SDA personalizada con IA
Diseñar una SDA bien hecha desde cero lleva entre 3 y 5 horas de trabajo. Con Corrigiendo.es:
10 min
Generación inicial completa con tu contexto, materia, curso, CCAA y reto deseado.
Trazable
Cada SDA queda vinculada a los criterios LOMLOE oficiales que evalúa. Lista para inspección.
Word + PDF
Exporta tu SDA en Word editable y PDF imprimible para entregar al departamento.
Otros aspectos del currículo de Lenguas Propias de Aragón: Catalán 1.º ESO en Aragón
Explora cada parte del currículo LOMLOE con la profundidad necesaria para tu departamento.
Currículo LOMLOE completo →
Resumen integral con cita del decreto autonómico, comparativa con la base estatal y descargas Excel/PDF.
Programación Didáctica completa →
Documento de programación didáctica lista para departamento: objetivos, secuenciación, metodología, evaluación y recuperación.
Competencias Específicas →
Las CE detalladas: texto oficial, descriptores del perfil de salida y cómo se trabajan en aula.
Criterios de Evaluación →
Cada criterio con texto oficial, evidencias sugeridas, instrumentos y casilla de peso para tu rúbrica.
Saberes Básicos (contenidos) →
Los saberes agrupados por bloque, con propuesta de actividad de aula y distribución trimestral.
Rúbricas de Evaluación →
Una rúbrica por competencia específica con los 4 niveles de logro descritos y cómo calcular la nota final.