Situaciones de Aprendizaje LOMLOE

3 ejemplos de SDA para Lenguas Propias de Aragón: Catalán 2.º ESO

Plantillas completas con reto, fases, criterios LOMLOE evaluados, recursos y atención a la diversidad. Adapta el contexto a tu aula y descárgalas. Pensadas para Aragón siguiendo los 23 criterios oficiales.

3
Ejemplos de SDA
5
Fases por SDA
23
Criterios disponibles
4-12
Sesiones por SDA
Apuntarme a la lista de espera
Actualizado el

Qué es una Situación de Aprendizaje (SDA)

Una Situación de Aprendizaje (SDA) es la unidad pedagógica básica de la LOMLOE. Sustituye a la antigua "unidad didáctica" como vehículo del aprendizaje competencial. Una SDA parte siempre de un reto contextualizado, próximo y movilizador que conecta el currículo con la realidad del alumnado.

Una buena SDA integra varios saberes básicos, atraviesa varias competencias específicas, se evalúa por criterios (con nivel de logro 1-4) y termina en un producto observable que comunica el aprendizaje. No es un "tema" ni una "lección" — es un proceso pedagógico con principio, desarrollo y cierre.

Ejemplos completos de SDA para Lenguas Propias de Aragón: Catalán 2.º ESO

Estos 3 ejemplos están diseñados para Lenguas Propias de Aragón: Catalán en 2.º ESO y se adaptan al contexto de Aragón. Cada uno propone un reto auténtico, fases concretas y criterios LOMLOE evaluables. Adapta el contexto a tu aula — la estructura funciona; el reto puede vivir en muchos sabores locales.

1

SDA · ejemplo 1/3

La veu de la Franja

10 sesiones · 3 CE trabajadas · 6 criterios evaluables

El reto

Elaborar un pòdcast en català (o en una varietat dialectal de l'àrea) que presente i explique les característiques lingüístiques d'una localitat de la Franja, amb entrevistes a parlants natius, per a donar a conèixer la riquesa dialectal a l'alumnat de Primària.

Alumnat de 2n d'ESO de l'IES de Fraga (Aragó) que cursa l'assignatura de Llengües Pròpies d'Aragó: Català. El centre està situat a la Franja, zona de parla catalana. Es busca posar en valor les varietats dialectals del català aragones mitjançant un producte digital (pòdcast) que es compartirà amb l'alumnat de 6è de Primària d'un col·legi de la localitat.

Producto final

Un episodi de pòdcast de 5-7 minuts, editat, amb veu en off, entrevistes i música, en format MP3, acompanyat d'una fitxa tècnica i una breu autoevaluació.

Audiencia: Alumnat de 6è de Primària del CEIP Montserrat (Fraga) i les seves famílies, que podran escoltar el pòdcast durant la Setmana Cultural.

Fases de desarrollo (5)

  1. 1
    Activación y planteamiento del reto · 1 sesión Presentació del repte: escolta d'un pòdcast model sobre llengües minoritzades. Pluja d'idees sobre què saben de les varietats del català a Aragó. Formació de grups de 4-5 alumnes i tria d'una localitat de la Franja per investigar (p. ex.: Maella, Mequinensa, Saidí). Explicació del producte final i de l'audiència real. Evidencia: Registre d'idees inicials (pluja d'idees) i acord grupal sobre la localitat escollida.
  2. 2
    Adquisición guiada de saberes · 3 sesiones Investigació sobre la varietat dialectal de la localitat escollida: característiques fonètiques, lèxiques i morfosintàctiques. Treball amb fonts orals (àudios d'arxiu) i escrites. Pràctica d'expressió oral: entonació, pronúncia dialectal. Taller d'eines digitals de gravació i edició d'àudio (Audacity, Anchor). Evidencia: Fitxa de recerca sobre la varietat dialectal (vocabulari, trets diferencials). Gravació d'una pràctica de veu.
  3. 3
    Aplicación al reto · 3 sesiones Elaboració del guió del pòdcast: estructura (introducció, desenvolupament amb entrevista o descripció, comiat). Assignació de rols: locutor/a, entrevistador/a, tècnic/a de so. Realització d'una entrevista simulada a un company. Contacte amb una persona de la localitat (si és possible) o ús de testimonis pregravats. Gravació de les pistes d'àudio. Evidencia: Guió escrit complet i revisat. Primera gravació de proves.
  4. 4
    Producción y comunicación · 2 sesiones Edició final del pòdcast: selecció de talls, ajust de volums, inserció de música i efectes. Exportació a format MP3. Creació d'una portada i d'una fitxa tècnica amb informació del projecte. Assaig de la presentació del producte a l'audiència. Evidencia: Pòdcast finalitzat (fitxer MP3) i fitxa tècnica (PDF).
  5. 5
    Reflexión y evaluación · 1 sesión Autoavaluació individual i coavaluació grupal mitjançant una rúbrica. Reflexió escrita sobre el procés i l'aprenentatge (què han après sobre la varietat dialectal, dificultats trobades). Presentació del pòdcast a l'audiència real (6è de Primària) durant una sessió en línia o presencial. Debat sobre la importància de preservar la diversitat lingüística. Evidencia: Rúbrica auto i coavaluació omplerta. Text de reflexió individual (mínim 100 paraules).
2

SDA · ejemplo 2/3

Dades que parlen: el català a l'Aragó en xifres

8 sesiones · 3 CE trabajadas · 7 criterios evaluables

El reto

Investigar un aspecte rellevant de la realitat sociolingüística del català a l'Aragó utilitzant dades objectives (censos, enquestes, estadístiques) i presentar-ne les conclusions de manera argumentada per a un organisme oficial o associació.

Alumnat de 2n d'ESO de l'assignatura de Llengües Pròpies d'Aragó: Català. Grup heterogeni amb diferents nivells de competència lingüística. Interès per conèixer la situació real del català al seu entorn proper i a la comunitat autònoma.

Producto final

Informe escrit amb gràfics i conclusions, acompanyat d'una presentació oral multimèdia (5-7 minuts) adreçada al Consell d'Educació de l'Aragó o a una associació de defensa de la llengua catalana a la Franja.

Audiencia: Consell d'Educació de l'Aragó / Associació Cultural del Matarranya (a escollir pels alumnes)

Fases de desarrollo (5)

  1. 1
    Activació i plantejament del reto · 1 sessió Presentació del repte: quines dades tenim sobre el català a l'Aragó? Pluja d'idees sobre àmbits d'interès (nombre de parlants, presència a les aules, ús social). Formació de grups de 3-4. Es crea un document compartit amb preguntes inicials (què volem saber? on podem trobar dades?). Evidencia: Document col·laboratiu amb preguntes i hipòtesis inicials.
  2. 2
    Adquisició guiada de sabers · 2 sessions Sessió 1: Taller de cerca de fonts. Es mostren fonts oficials (INE, IEA, IDESCAT) i es practica la cerca de dades sobre llengua. Es treballa el contrast de fonts i la valoració de fiabilitat. Sessió 2: Com organitzar i visualitzar dades (taules, gràfics amb Google Sheets). Exemples de gràfics i interpretació. Es proporciona una rúbrica per a la recerca posterior. Evidencia: Exercici de cerca guiada amb 3 fonts i llistat de dades extretes.
  3. 3
    Aplicació al reto · 3 sessions Cada grup tria un focus (ex: evolució del nombre de parlants a la Franja, presència del català als mitjans locals, actituds lingüístiques a partir d'enquestes). Recullen dades, les analitzen i preparen un esborrany de l'informe amb gràfics. Sessions de treball autònom amb suport del docent. Es fan xerrades breus per compartir avenços. Evidencia: Esborrany de l'informe amb dades i gràfics preliminars.
  4. 4
    Producció i comunicació · 1 sessió Cada grup redacta l'informe final (2-3 pàgines) i prepara una presentació oral de 5-7 minuts amb suport visual (diapositives, pòster digital). Es prioritza l'ús del català estàndard occidental (varietat aragonesa) o la varietat local segons el context. Es fan assajos entre grups. Evidencia: Informe escrit final i guió de la presentació oral.
  5. 5
    Reflexió i avaluació · 1 sessió Presentacions orals davant del grup-classe (simulació d'auditori). Coevaluació amb rúbrica sobre contingut, claredat i ús lingüístic. Reflexió individual en un diari d'aprenentatge: què han après sobre la situació del català a l'Aragó i sobre el procés de recerca. Debat final sobre la importància de les dades per a la defensa de la llengua. Evidencia: Rúbrica de coevaluació emplenada, diari d'aprenentatge individual.
3

SDA · ejemplo 3/3

Fem teatre en català

10 sesiones · 3 CE trabajadas · 5 criterios evaluables

El reto

Crear i representar una obra de teatre breu en català, amb personatges i diàlegs que reflectisquen la diversitat de varietats del català a l'Aragó, i presentar-la a altres grups de l'institut o a les famílies.

Alumnat de 2n d'ESO de l'IES de la Franja de Ponent. Treballen la llengua catalana en un context on conviuen amb l'aragonès i el castellà. Han realitzat prèviament una SDA sobre la diversitat lingüística i altra sobre dades, per tant tenen consciència de la realitat plurilingüe. Ara es proposa un projecte artístic que permeta expressar la seua identitat lingüística a través d'una creació col·lectiva.

Producto final

Representació d'una obra teatral breu (10-15 minuts) escrita i interpretada per l'alumnat, enregistrada en vídeo per a la seua difusió.

Audiencia: Alumnat d'altres cursos de l'IES i famílies convidades a la representació.

Fases de desarrollo (5)

  1. 1
    Activación y planteamiento del reto · 1 sesión Presentació del repte: crear una obra teatral breu sobre la diversitat del català a l'Aragó. Visionat d'un fragment teatral en català (ex. 'Els gegants' de Carles Pons) i pluja d'idees sobre temes possibles. Formació d'equips de treball i repartiment de rols. Evidencia: Qüestionari inicial sobre coneixements previs del teatre i actituds.
  2. 2
    Adquisición guiada de saberes · 3 sesiones Taller de dramatúrgia: estructura d'una obra (plantejament, nus, desenllaç), creació de diàlegs, i registres lingüístics. Lectura i anàlisi de fragments d'obres d'autors aragonesos en català (com 'L'hereu' de Domènec Latorre). Pràctica de dicció i interpretació per parelles. Evidencia: Esborrany individual d'una escena curta amb dos personatges.
  3. 3
    Aplicación al reto · 4 sesiones Els equips redacten col·lectivament el guió complet (10-15 minuts). Incorporen varietats dialectals del català aragonès (ribagorçà, xapurreat, etc.) segons els personatges. Assaig guiat: posada en escena, correcció de text a partir de la reflexió lingüística (criteri 9.1 de fons? però no el tenim). El docent orienta la revisió. Evidencia: Guió definitiu amb correccions i anotacions d'assaig.
  4. 4
    Producción y comunicación · 2 sesiones Assaig general i representació davant l'audiència real (un grup d'un altre curs convidat i famílies). Es grava l'actuació per a posterior anàlisi. En finalitzar, torn de preguntes i debat sobre l'experiència. Evidencia: Gravació en vídeo de la representació i rúbrica d'observació per part dels espectadors.
  5. 5
    Reflexión y evaluación · 1 sesión Visionat del vídeo i autoavaluació individual i col·lectiva en assemblea. Cada alumne omple una rúbrica d'autoavaluació sobre els criteris treballats. Es recullen propostes de millora per a futures creacions. El docent proporciona retroalimentació individualitzada. Evidencia: Rúbrica d'autoavaluació completada i targeta de sortida reflexiva.

Estructura canónica de una SDA (5 fases)

Toda situación de aprendizaje LOMLOE bien diseñada tiene estas 5 fases. El orden no es negociable, pero la duración de cada fase sí depende del reto y del grupo:

  1. 1

    Fase 1 — Activación y planteamiento del reto

    El alumnado se enfrenta al reto, activa saberes previos, genera preguntas y se compromete con el proceso. Duración típica: 1 sesión. Sin esta fase, la SDA es solo "ejercicios disfrazados de reto".

  2. 2

    Fase 2 — Adquisición guiada de saberes

    El profesorado proporciona las herramientas conceptuales necesarias (clase magistral, lectura, vídeo, fuentes). Duración típica: 2-4 sesiones. Es donde se cubren los saberes básicos curriculares.

  3. 3

    Fase 3 — Aplicación al reto

    El alumnado, en equipos o individualmente, aplica los saberes al reto: investiga, prueba, debate, decide. Duración típica: 2-4 sesiones. Es el corazón del trabajo competencial.

  4. 4

    Fase 4 — Producción y comunicación del producto

    Elaboración final del producto observable (texto, vídeo, exposición, proyecto físico) y presentación a una audiencia (compañeros, familia, comunidad). Duración típica: 1-2 sesiones.

  5. 5

    Fase 5 — Reflexión metacognitiva y evaluación

    Asignación de niveles de logro 1-4 a cada criterio, autoevaluación del alumnado, coevaluación entre pares, conclusiones. Duración típica: 1 sesión. Esta fase legitima la evaluación competencial.

Atención a la diversidad en las SDA

Una SDA LOMLOE bien diseñada incluye varios "puntos de entrada" para que el alumnado con necesidades diferentes encuentre su camino al reto. Esto NO significa "tarea más fácil", sino "misma tarea con diferente ruta".

Principio DUA Aplicación práctica en la SDA
Múltiples formas de representación (qué se ofrece al alumnado) Mismo saber explicado en vídeo + texto + esquema visual + audio. Cada estudiante elige formato que mejor le encaja.
Múltiples formas de acción y expresión (qué entrega el alumnado) El producto final acepta variantes: el mismo reto puede comunicarse en vídeo, ensayo, infografía o exposición oral. Mismo nivel de logro evaluable.
Múltiples formas de motivación (cómo se engancha) Diversidad de retos opcionales relacionados: cada estudiante puede elegir la versión del reto más cercana a sus intereses, manteniendo los mismos criterios.
Itinerarios diferenciados Quien necesita andamios extra recibe materiales adicionales y check-ins más frecuentes. Quien ya domina, avanza con preguntas de mayor exigencia.

Errores frecuentes al diseñar SDAs

Después de revisar centenares de SDAs en programaciones didácticas, estos son los errores que ve la inspección con mayor frecuencia:

  • Reto poco real: "diseña un proyecto para…" sin destinatario auténtico ni publicación verdadera. La motivación se diluye y se queda en simulación.
  • Producto sin audiencia real: el producto final solo lo ve el profesor. Una SDA potente comparte el producto con compañeros, familias o comunidad.
  • Criterios mal mapeados: la SDA "dice" que evalúa 8 criterios pero realmente solo da evidencia de 3. Inspección detecta la inflación de criterios sin evidencia.
  • Fase 1 (activación) ausente: se entra directamente a la explicación. Eso vuelve la SDA en una "unidad didáctica con barniz competencial".
  • Fase 5 (reflexión) ausente: se termina con el producto sin asignar niveles de logro ni reflexión metacognitiva. La evaluación queda invisible.
  • Confundir SDA con "proyecto": un proyecto puede durar trimestres y atravesar muchas SDAs. Mantener SDAs de 4-12 sesiones máximo da más control.

Crea tu propia SDA personalizada con IA

Diseñar una SDA bien hecha desde cero lleva entre 3 y 5 horas de trabajo. Con Corrigiendo.es:

⏱️

10 min

Generación inicial completa con tu contexto, materia, curso, CCAA y reto deseado.

📋

Trazable

Cada SDA queda vinculada a los criterios LOMLOE oficiales que evalúa. Lista para inspección.

📤

Word + PDF

Exporta tu SDA en Word editable y PDF imprimible para entregar al departamento.

Otros aspectos del currículo de Lenguas Propias de Aragón: Catalán 2.º ESO en Aragón

Explora cada parte del currículo LOMLOE con la profundidad necesaria para tu departamento.

Preguntas frecuentes

¿Qué es exactamente una Situación de Aprendizaje (SDA) en LOMLOE?
Una Situación de Aprendizaje es la unidad pedagógica básica de la LOMLOE. Es un planteamiento didáctico de aula que parte de un reto contextualizado, próximo y movilizador, integra varios saberes y se evalúa por criterios de evaluación. Sustituye a las antiguas "unidades didácticas" como hilo conductor del aprendizaje competencial.
¿Cuántas situaciones de aprendizaje debo tener en mi programación de Lenguas Propias de Aragón: Catalán?
La normativa no fija un número exacto. Lo habitual es entre 6 y 10 SDAs por curso de Lenguas Propias de Aragón: Catalán (2.º ESO), de modo que cada trimestre tenga 2-3 SDAs y entre todas se cubran las 10 competencias específicas y los 23 criterios.
¿Tengo que diseñar las SDA yo solo o el departamento las comparte?
Lo recomendable es que el departamento comparta un banco de SDAs común con autonomía para que cada profesor adapte el reto a su grupo concreto. Esto da coherencia evaluadora entre grupos paralelos y reduce la carga de diseño individual. La inspección suele pedir SDAs documentadas con criterios evaluados y rúbrica.
¿Una SDA tiene que durar todo el trimestre?
No. Las SDAs duran lo que el reto requiera, típicamente entre 4 y 12 sesiones. Una SDA muy corta es una "microSDA" (1-3 sesiones); una muy larga (>15 sesiones) suele ser un "proyecto" y conviene partirla en SDAs más pequeñas que mantengan el foco.
¿Cómo se evalúa una SDA?
Cada SDA declara qué criterios de evaluación cubre y se asigna un nivel de logro 1-4 a cada criterio según el desempeño del alumnado en la SDA. No se "pone nota a la SDA" como tal — se pone nivel de logro a los criterios que la SDA evaluó. Esa información alimenta el informe competencial y, vía ponderaciones, la nota numérica.
CE

Escrito por

Equipo Corrigiendo.es

Actualizado el