Situaciones de Aprendizaje LOMLOE

3 ejemplos de SDA para Lenguas Propias de Aragón: Catalán 2.º ESO

Plantillas completas con reto, fases, criterios LOMLOE evaluados, recursos y atención a la diversidad. Adapta el contexto a tu aula y descárgalas. Pensadas para Aragón siguiendo los 23 criterios oficiales.

3
Ejemplos de SDA
5
Fases por SDA
23
Criterios disponibles
4-12
Sesiones por SDA
Apuntarme a la lista de espera
Actualizado el

Qué es una Situación de Aprendizaje (SDA)

Una Situación de Aprendizaje (SDA) es la unidad pedagógica básica de la LOMLOE. Sustituye a la antigua "unidad didáctica" como vehículo del aprendizaje competencial. Una SDA parte siempre de un reto contextualizado, próximo y movilizador que conecta el currículo con la realidad del alumnado.

Una buena SDA integra varios saberes básicos, atraviesa varias competencias específicas, se evalúa por criterios (con nivel de logro 1-4) y termina en un producto observable que comunica el aprendizaje. No es un "tema" ni una "lección" — es un proceso pedagógico con principio, desarrollo y cierre.

Ejemplos completos de SDA para Lenguas Propias de Aragón: Catalán 2.º ESO

Estos 3 ejemplos están diseñados para Lenguas Propias de Aragón: Catalán en 2.º ESO y se adaptan al contexto de Aragón. Cada uno propone un reto auténtico, fases concretas y criterios LOMLOE evaluables. Adapta el contexto a tu aula — la estructura funciona; el reto puede vivir en muchos sabores locales.

1

SDA · ejemplo 1/3

Veus de la Franja

8 sesiones · 3 CE trabajadas · 6 criterios evaluables

Pregunta guía

Com podem explicar a les nostres famílies què significa ser catalanoparlant a l'Aragó avui dia, a través d'un pòdcast fet per nosaltres?

El reto

Elaborar un pòdcast d'entre 10 i 15 minuts, amb guió, entrevistes i música, que done a conéixer la riquesa del català a l'Aragó i que es publique al blog de l'institut per a les famílies.

El grup-classe descobreix que a la Franja d'Aragó hi ha una comunitat catalanoparlant amb història i cultura pròpies. Molts companys i familiars desconeixen aquesta realitat lingüística. El centre vol donar visibilitat a la diversitat lingüística de l'Aragó i proposa crear un pòdcast que es puga compartir amb les famílies i la comunitat educativa.

Anclaje en tu entorno: La Franja d'Aragó és una realitat geogràfica i cultural concreta: 16 municipis de les províncies d'Osca i Terol on el català és llengua pròpia. L'alumnat investigarà sobre localitats com Fraga, Mequinensa o la Pobla de Roda, amb dades objectives (nombre d'habitants, festes tradicionals en català, toponímia). Qualsevol centre d'Aragó pot adaptar-lo centrant-se en la varietat local (si està a la Franja) o en la diversitat lingüística general (si està fora).

ODS: ODS 4 (Educació de qualitat) i ODS 10 (Reducció de les desigualtats)

Producto final

Pòdcast en format MP3 amb portada i guió escrit, publicat al blog del centre.

Audiencia: Les famílies del grup-classe i la comunitat educativa de l'institut (professorat, alumnat d'altres cursos).

Fases de desarrollo (5)

  1. 1
    Activación y planteamiento del reto · 1 sessió Presentació del repte: escoltar un pòdcast de mostra sobre una temàtica lingüística. Pluja d'idees sobre el català a l'Aragó. Formulació de la pregunta guia i organització en equips (5 grups de 4-5 alumnes). Evidencia: Anàlisi escrita del pòdcast de mostra (fitxa guiada). Producto: Fitxa d'anàlisi completada i primera pluja d'idees per equip.
  2. 2
    Adquisición guiada de saberes · 2 sessions Sessió 1: Treball sobre la Franja d'Aragó: mapa, municipis, dades demogràfiques i culturals. Sessió 2: Tècniques d'expressió oral per al pòdcast (entonació, ritme, muletilles) i estructura d'un guió radiofònic. Evidencia: Exposicions breus en grup sobre un municipi de la Franja (5 min). Esborrany d'estructura de guió. Producto: Esquema del guió per equip i notes sobre la Franja.
  3. 3
    Aplicación al reto · 2 sessions Sessió 1: Cada equip redacta el guió complet, incloent-hi entrevistes a persones reals o simulades sobre el tema. Sessió 2: Assaig i primera gravació de veu amb eines digitals (Audacity o similars). Es fan proves de so. Evidencia: Guió escrit per equip (amb esborranys) i enregistrament de prova. Producto: Guió definitiu i primera gravació (bruta).
  4. 4
    Producción y comunicación · 2 sessions Sessió 1: Edició de l'àudio (talls, música, efectes). Disseny de portada amb Canva o similar. Sessió 2: Publicació del pòdcast al blog del centre. Preparació de la presentació del producte a l'aula. Evidencia: Fitxer d'àudio final, portada i text de presentació per al blog. Producto: Pòdcast editat i publicat.
  5. 5
    Reflexión y evaluación · 1 sessió Cada equip escolta un pòdcast d'un altre grup i omple una rúbrica de coevaluació. Després, autoevaluació amb diana metacognitiva. Assignació consensuada del nivell de logre per a cada criteri. Evidencia: Rúbrica de coevaluació i diana d'autoevaluació. Producto: Nivells de logre assignats a cada criteri per a cada alumne (o equip).
2

SDA · ejemplo 2/3

El català al nostre poble: dades que parlen

8 sesiones · 3 CE trabajadas · 6 criterios evaluables

Pregunta guía

Quina és la presència real del català al nostre entorn quotidià i com podem recollir dades fiables per proposar accions de millora al nostre ajuntament?

El reto

Dissenyar i aplicar una enquesta sobre l'ús i la percepció del català a la localitat, analitzar les dades recollides i elaborar un informe amb recomanacions per al Consell Escolar o l'Ajuntament.

El Consell Escolar del centre vol conèixer l'ús del català a la localitat per elaborar un pla de foment lingüístic. L'alumnat de 2n d'ESO es converteix en equip d'investigació social: dissenyarà, aplicarà i analitzarà una enquestació a veïns i familiars, i presentarà un informe amb recomanacions.

Anclaje en tu entorno: Aragó compta amb el català com a llengua pròpia a la Franja, però també amb parlants dispersos. Cada centre pot adaptar la investigació al seu barri o municipi, ja sigui en zona catalanoparlant o no. Es treballa la realitat lingüística local, contrastant-la amb dades oficials (Llei de Llengües, enquestes de l'Instituto Aragonés de Estadística).

Producto final

Informe escrit amb anàlisi de dades (gràfiques, conclusions) i presentació oral davant del Consell Escolar.

Audiencia: Consell Escolar del centre (representants de famílies, professorat, alumnat) o regidoria de Cultura de l'Ajuntament local.

Fases de desarrollo (5)

  1. 1
    Activación y planteamiento del reto · 1 sesión Es presenta el repte: el Consell Escolar vol dades sobre l'ús del català. Es reflexiona sobre hipòtesis inicials i es concreta la pregunta guia. Es visualitza un exemple d'informe sociolingüístic. Evidencia: Quadern de camp amb hipòtesis en grup. Producto: Hipòtesis i preguntes de recerca per equips.
  2. 2
    Adquisición guiada de saberes · 2 sesiones S'ensenya a dissenyar enquestes (preguntes obertes/tancades, escala Likert), tècniques de mostreig per conveniència, i a usar Google Forms. Es treballa la redacció d'objectius i l'estructura d'un informe. Evidencia: Exercicis de disseny de preguntes i anàlisi d'un informe model. Producto: Esborrany de l'enquesta i guió de l'informe.
  3. 3
    Aplicación al reto · 2 sesiones S'aplica l'enquesta a l'entorn (familiars, veïns, comerços) –es pot fer fora de l'aula– i es recullen les dades. Després, s'analitzen en equip amb Excel o Drive, obtenint gràfiques. Evidencia: Base de dades i gràfiques per equip. Producto: Dades recollides i primeres anàlisis.
  4. 4
    Producción y comunicación · 2 sesiones S'elabora l'informe complet: introducció, metodologia, resultats, conclusions i recomanacions. Es prepara la presentació oral amb suport visual (infografia o diapositives). Evidencia: Informe escrit final i presentació. Producto: Informe i presentació en format digital.
  5. 5
    Reflexión y evaluación · 1 sesión Es realitzen les presentacions orals davant de la classe simulada com a Consell Escolar. Coevaluació entre equips amb rúbrica i autoevaluació del procés. Evidencia: Rúbrica d'avaluació emplenada i diana d'autoevaluació. Producto: Nivells de logro assignats a cada criteri.
3

SDA · ejemplo 3/3

Conte per a la convivència

8 sesiones · 3 CE trabajadas · 4 criterios evaluables

Pregunta guía

Com podem crear un conte que ajude els xiquets i xiquetes de primària a valorar la diversitat lingüística i a rebutjar prejudicis, i que alhora siga divertit i ben escrit?

El reto

Crear un conte il·lustrat (en format paper o digital) i preparar-ne la narració oral per a ser presentada a una classe de 5è de primària, amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la riquesa del català d’Aragó i la importància d’evitar estereotips lingüístics.

El centre educatiu participa en un programa de mentoria lectora amb un CEIP veí. El grup de 2n d’ESO rebrà l’encàrrec de crear un conte que promoga la convivència i el respecte per les variants lingüístiques del català d’Aragó, per a ser narrat oralment a l’alumnat de 5è de primària.

Anclaje en tu entorno: El projecte s’inspira en les rondalles tradicionals del català d’Aragó (com la ‘Dona d’Aigua’ del Matarranya) i es contextualitza en la realitat plurilingüe del centre, on conviuen parlants de català i castellà. Qualsevol centre d’Aragó pot adaptar-lo prenent com a referent la tradició oral de la seua localitat o les variants dialectals de la zona.

ODS: ODS 4 (Educació de qualitat) i ODS 10 (Reducció de les desigualtats)

Producto final

Conte il·lustrat (text escrit) i vídeo/actuació de la narració oral del conte

Audiencia: Alumnat de 5è de primària del CEIP de la mateixa localitat (o d’un centre proper), i el seu professorat

Fases de desarrollo (5)

  1. 1
    Activació i plantejament del repte · 1 sessió Evidencia: Pluja d’idees inicial i preguntes que el grup vol respondre Producto: Llista de possibles temes i missatges per al conte
  2. 2
    Adquisició guiada de sabers · 2 sessions Evidencia: Fitxa d’anàlisi d’estereotips; esborrany inicial d’estructura del conte Producto: Guia d’estil per al conte (incloent-hi criteris de llenguatge inclusiu)
  3. 3
    Aplicació al repte · 2 sessions Evidencia: Esborrany del conte i llista de control completada; il·lustracions provisionals Producto: Versió quasi definitiva del conte (text i il·lustracions)
  4. 4
    Producció i comunicació · 2 sessions Evidencia: Conte final (text i il·lustracions); enregistrament o observació de la narració oral Producto: Conte il·lustrat i vídeo/actuació de la narració
  5. 5
    Reflexió i avaluació · 1 sessió Evidencia: Diana d’autoevaluació i full de coevaluació; nivells de logro assignats Producto: Taula de nivells de logro per equip i alumne

Estructura canónica de una SDA (5 fases)

Toda situación de aprendizaje LOMLOE bien diseñada tiene estas 5 fases. El orden no es negociable, pero la duración de cada fase sí depende del reto y del grupo:

  1. 1

    Fase 1 — Activación y planteamiento del reto

    El alumnado se enfrenta al reto, activa saberes previos, genera preguntas y se compromete con el proceso. Duración típica: 1 sesión. Sin esta fase, la SDA es solo "ejercicios disfrazados de reto".

  2. 2

    Fase 2 — Adquisición guiada de saberes

    El profesorado proporciona las herramientas conceptuales necesarias (clase magistral, lectura, vídeo, fuentes). Duración típica: 2-4 sesiones. Es donde se cubren los saberes básicos curriculares.

  3. 3

    Fase 3 — Aplicación al reto

    El alumnado, en equipos o individualmente, aplica los saberes al reto: investiga, prueba, debate, decide. Duración típica: 2-4 sesiones. Es el corazón del trabajo competencial.

  4. 4

    Fase 4 — Producción y comunicación del producto

    Elaboración final del producto observable (texto, vídeo, exposición, proyecto físico) y presentación a una audiencia (compañeros, familia, comunidad). Duración típica: 1-2 sesiones.

  5. 5

    Fase 5 — Reflexión metacognitiva y evaluación

    Asignación de niveles de logro 1-4 a cada criterio, autoevaluación del alumnado, coevaluación entre pares, conclusiones. Duración típica: 1 sesión. Esta fase legitima la evaluación competencial.

Atención a la diversidad en las SDA

Una SDA LOMLOE bien diseñada incluye varios "puntos de entrada" para que el alumnado con necesidades diferentes encuentre su camino al reto. Esto NO significa "tarea más fácil", sino "misma tarea con diferente ruta".

Principio DUA Aplicación práctica en la SDA
Múltiples formas de representación (qué se ofrece al alumnado) Mismo saber explicado en vídeo + texto + esquema visual + audio. Cada estudiante elige formato que mejor le encaja.
Múltiples formas de acción y expresión (qué entrega el alumnado) El producto final acepta variantes: el mismo reto puede comunicarse en vídeo, ensayo, infografía o exposición oral. Mismo nivel de logro evaluable.
Múltiples formas de motivación (cómo se engancha) Diversidad de retos opcionales relacionados: cada estudiante puede elegir la versión del reto más cercana a sus intereses, manteniendo los mismos criterios.
Itinerarios diferenciados Quien necesita andamios extra recibe materiales adicionales y check-ins más frecuentes. Quien ya domina, avanza con preguntas de mayor exigencia.

Errores frecuentes al diseñar SDAs

Después de revisar centenares de SDAs en programaciones didácticas, estos son los errores que ve la inspección con mayor frecuencia:

  • Reto poco real: "diseña un proyecto para…" sin destinatario auténtico ni publicación verdadera. La motivación se diluye y se queda en simulación.
  • Producto sin audiencia real: el producto final solo lo ve el profesor. Una SDA potente comparte el producto con compañeros, familias o comunidad.
  • Criterios mal mapeados: la SDA "dice" que evalúa 8 criterios pero realmente solo da evidencia de 3. Inspección detecta la inflación de criterios sin evidencia.
  • Fase 1 (activación) ausente: se entra directamente a la explicación. Eso vuelve la SDA en una "unidad didáctica con barniz competencial".
  • Fase 5 (reflexión) ausente: se termina con el producto sin asignar niveles de logro ni reflexión metacognitiva. La evaluación queda invisible.
  • Confundir SDA con "proyecto": un proyecto puede durar trimestres y atravesar muchas SDAs. Mantener SDAs de 4-12 sesiones máximo da más control.

Crea tu propia SDA personalizada con IA

Diseñar una SDA bien hecha desde cero lleva entre 3 y 5 horas de trabajo. Con Corrigiendo.es:

⏱️

10 min

Generación inicial completa con tu contexto, materia, curso, CCAA y reto deseado.

📋

Trazable

Cada SDA queda vinculada a los criterios LOMLOE oficiales que evalúa. Lista para inspección.

📤

Word + PDF

Exporta tu SDA en Word editable y PDF imprimible para entregar al departamento.

Otros aspectos del currículo de Lenguas Propias de Aragón: Catalán 2.º ESO en Aragón

Explora cada parte del currículo LOMLOE con la profundidad necesaria para tu departamento.

Preguntas frecuentes

¿Qué es exactamente una Situación de Aprendizaje (SDA) en LOMLOE?
Una Situación de Aprendizaje es la unidad pedagógica básica de la LOMLOE. Es un planteamiento didáctico de aula que parte de un reto contextualizado, próximo y movilizador, integra varios saberes y se evalúa por criterios de evaluación. Sustituye a las antiguas "unidades didácticas" como hilo conductor del aprendizaje competencial.
¿Cuántas situaciones de aprendizaje debo tener en mi programación de Lenguas Propias de Aragón: Catalán?
La normativa no fija un número exacto. Lo habitual es entre 6 y 10 SDAs por curso de Lenguas Propias de Aragón: Catalán (2.º ESO), de modo que cada trimestre tenga 2-3 SDAs y entre todas se cubran las 10 competencias específicas y los 23 criterios.
¿Tengo que diseñar las SDA yo solo o el departamento las comparte?
Lo recomendable es que el departamento comparta un banco de SDAs común con autonomía para que cada profesor adapte el reto a su grupo concreto. Esto da coherencia evaluadora entre grupos paralelos y reduce la carga de diseño individual. La inspección suele pedir SDAs documentadas con criterios evaluados y rúbrica.
¿Una SDA tiene que durar todo el trimestre?
No. Las SDAs duran lo que el reto requiera, típicamente entre 4 y 12 sesiones. Una SDA muy corta es una "microSDA" (1-3 sesiones); una muy larga (>15 sesiones) suele ser un "proyecto" y conviene partirla en SDAs más pequeñas que mantengan el foco.
¿Cómo se evalúa una SDA?
Cada SDA declara qué criterios de evaluación cubre y se asigna un nivel de logro 1-4 a cada criterio según el desempeño del alumnado en la SDA. No se "pone nota a la SDA" como tal — se pone nivel de logro a los criterios que la SDA evaluó. Esa información alimenta el informe competencial y, vía ponderaciones, la nota numérica.
CE

Escrito por

Equipo Corrigiendo.es

Actualizado el