3 ejemplos de SDA para Lenguas Propias de Aragón: Catalán 3.º ESO
Plantillas completas con reto, fases, criterios LOMLOE evaluados, recursos y atención a la diversidad. Adapta el contexto a tu aula y descárgalas. Pensadas para Aragón siguiendo los 23 criterios oficiales.
Qué es una Situación de Aprendizaje (SDA)
Una Situación de Aprendizaje (SDA) es la unidad pedagógica básica de la LOMLOE. Sustituye a la antigua "unidad didáctica" como vehículo del aprendizaje competencial. Una SDA parte siempre de un reto contextualizado, próximo y movilizador que conecta el currículo con la realidad del alumnado.
Una buena SDA integra varios saberes básicos, atraviesa varias competencias específicas, se evalúa por criterios (con nivel de logro 1-4) y termina en un producto observable que comunica el aprendizaje. No es un "tema" ni una "lección" — es un proceso pedagógico con principio, desarrollo y cierre.
Ejemplos completos de SDA para Lenguas Propias de Aragón: Catalán 3.º ESO
Estos 3 ejemplos están diseñados para Lenguas Propias de Aragón: Catalán en 3.º ESO y se adaptan al contexto de Aragón. Cada uno propone un reto auténtico, fases concretas y criterios LOMLOE evaluables. Adapta el contexto a tu aula — la estructura funciona; el reto puede vivir en muchos sabores locales.
SDA · ejemplo 1/3
Veus del nostre territori
8 sesiones · 3 CE trabajadas · 6 criterios evaluables
Pregunta guía
Com podem donar a conèixer i valorar el català que es parla al nostre entorn a través d'un pòdcast?
El reto
Crear un pòdcast (en format àudio o vídeo) de 8-10 minuts que done a conèixer un aspecte del català local (vocabulari, tradició oral, història) i que combatja prejudicis lingüístics, destinat a la comunitat del centre.
El català d'Aragó és una realitat lingüística que molts alumnes no coneixen o que sovint es menysté. La comunitat educativa (famílies, veïns) desconeix la riquesa d'aquesta varietat. Necessitem crear un producte que la done a conèixer i la faça visible.
Anclaje en tu entorno: El reto se centra en la varietat local de català de l'alumnat (p. ex., fragatí, ribagorçà, etc.). La producció del pòdcast es pot adaptar a qualsevol localitat d'Aragó on es parle català, aprofitant el patrimoni lingüístic de la zona. Per exemple, entrevistes a padrins, recull de paraules típiques de l'horta o de festes locals. Es fomenta la consciència de pertinença a la comunitat lingüística catalana.
ODS: ODS 4 (Educació de qualitat) i ODS 10 (Reducció de les desigualtats) per la visibilització de llengües minoritzades.
Producto final
Episodi de pòdcast (àudio o vídeo) d'uns 10 minuts, editat i amb guió propi.
Audiencia: Comunitat educativa (famílies, professorat, veïns) a través de la ràdio escolar o el blog del centre; també es podrà presentar en un acte obert.
Fases de desarrollo (5)
-
1
Activació i plantejament del reto · 1 sessió Evidencia: Full d'idees inicials i preguntes. Producto: Pregunta guia acotada i pluja d'idees per equip.
-
2
Adquisició guiada de sabers · 2 sessions Evidencia: Fitxa de recerca i esborrany de guió. Producto: Guió preliminar amb fonts.
-
3
Aplicació al reto · 2 sessions Evidencia: Guió definitiu i notes d'assaig. Producto: Guió final i gravació de prova.
-
4
Producció i comunicació · 2 sessions Evidencia: Pòdcast enregistrat i editat. Producto: Episodi de pòdcast en format digital.
-
5
Reflexió i avaluació · 1 sessió Evidencia: Rúbriques emplenades i diana d'autoavaluació. Producto: Nivells de logro assignats a cada criteri.
SDA · ejemplo 2/3
El català al nostre poble: un diagnòstic sociolingüístic
8 sesiones · 3 CE trabajadas · 6 criterios evaluables
Pregunta guía
Quina salut té el català al nostre poble o barri? Quins factors influeixen en el seu ús i com podem contribuir a la seua vitalitat?
El reto
Dissenyar i realitzar una enquesta sobre l'ús i les actituds lingüístiques al municipi, analitzar les dades obtingudes i elaborar un informe sociolingüístic amb recomanacions per presentar a l'Ajuntament.
L'Ajuntament ha demanat al centre un diagnòstic sociolingüístic per conèixer l'ús real del català a la localitat i les actituds dels veïns, amb l'objectiu de dissenyar accions de promoció lingüística. El grup-classe assumeix el rol d'un equip d'investigació que ha de dissenyar, aplicar i analitzar una enquesta pròpia.
Anclaje en tu entorno: La Franja de Aragón és el territori on es parla català a Aragó. Cada localitat té una realitat sociolingüística pròpia (ús, transmissió, actituds). Aquesta SDA aprofita aquesta diversitat perquè l'alumnat investigue el seu entorn immediat. Es pot aplicar a qualsevol centre de la Franja, adaptant la mostra al municipi o barri corresponent, i fins i tot a zones de predomini castellà comparant amb el català.
ODS: ODS 4 (Educació de qualitat) i ODS 10 (Reducció de les desigualtats) per la promoció de la diversitat lingüística.
Producto final
Informe sociolingüístic escrit (amb introducció, metodologia, anàlisi de dades, conclusions i propostes) acompanyat d'una presentació oral davant del regidor de cultura i famílies.
Audiencia: Regidor/a de cultura de l'Ajuntament i famílies assistents a la jornada de presentació.
Fases de desarrollo (5)
-
1
Activació i plantejament del reto · 1 sessió Presentem l'encàrrec de l'Ajuntament: necessiten un diagnòstic sobre l'ús i les actituds lingüístiques al municipi. L'alumnat reflexiona sobre què sap del català al seu poble i formula hipòtesis. Es planteja la pregunta guia i s'acorden els objectius de la investigació. Evidencia: Hipòtesis inicials al quadern de camp. Producto: Pregunta guia acotada i hipòtesis per equips.
-
2
Adquisició guiada de saberes · 2 sessions Treball de conceptes clau: varietats del català d'Aragó, sociolingüística (ús, actitud, vitalitat), metodologia d'enquesta (disseny, mostreig, qüestionari). L'alumnat analitza models d'enquestes i fonts secundàries (dades del CRA, estudis anteriors). Evidencia: Esborrany del qüestionari i anàlisi d'una font secundària. Producto: Qüestionari dissenyat i validat per l'equip docent.
-
3
Aplicació al reto · 2 sessions Apliquen l'enquesta a una mostra de la comunitat (famílies, veïns). Recullen dades, les tabulen i comencen a analitzar-les amb ajuda d'un full de càlcul (gràfics de freqüència, creuaments senzills). Evidencia: Dades recollides i primeres taules i gràfics. Producto: Base de dades depurada i gràfics exploratoris.
-
4
Producció i comunicació · 2 sessions Redacten l'informe per escrit i preparen la presentació oral. Realitzen esborranys, correccions entre iguals i assagen l'exposició. Es posa èmfasi en la correcció lingüística i l'adequació a l'audiència. Evidencia: Esborrany de l'informe amb correccions i guió de la presentació. Producto: Informe escrit i presentació oral (power point o pòster) preparats.
-
5
Reflexió i avaluació · 1 sessió Presentació oral davant del regidor i famílies. Coavaluació entre equips i autoavaluació. Es recullen les rúbriques de cada criteri i s'assignen nivells de logro 1-4. Evidencia: Rúbrica de cada criteri cumplimentada i diana d'autoavaluació. Producto: Nivells de logro assignats i reflexió escrita sobre el procés.
SDA · ejemplo 3/3
Fes sonar el català: un pòdcast per al barri
8 sesiones · 3 CE trabajadas · 5 criterios evaluables
Pregunta guía
Com podem donar veu al català del nostre poble o barri per fer-lo visible i valorat, a través d’un pòdcast artístic que enganxe la comunitat?
El reto
Dissenyar i gravar una sèrie de tres capítols de pòdcast (aprox. 10 min cadascun) que combine narració, entrevistes, dramatització i música, sobre un aspecte del català a l’entorn (història oral, paraules típiques, cançons, testimonis de parlants). Cada episodi ha de tindre una intenció artística i un impacte comunitari.
El català a Aragó té una presència desigual: a les comarques de la Franja es parla, però fora sovint és invisible. L’alumnat de 3r d’ESO, tant si viu en zona catalanoparlant com si no, pot explorar la realitat lingüística del seu entorn i crear una peça artística que la done a conéixer i la reforce.
Anclaje en tu entorno: L’alumnat investiga la situació del català en la seua localitat o comarca (entrevista a parlants, enquestes, recull de paraules). El producte s’adapta a qualsevol centre d’Aragó: un institut de la Franja pot centrar-se en la vitalitat del català; un de fora, en la presència de parlants o en la descoberta d’un patrimoni lingüístic sovint desconegut. El recurs final es difon a la comunitat (via cicles culturals, ràdio local o xarxes del centre).
ODS: ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles) i ODS 4 (Educació de qualitat) per la valoració de la diversitat cultural i lingüística.
Producto final
Tres episodis de pòdcast artístic publicats en una plataforma o emesos en la ràdio del centre, amb portada i notes de programa.
Audiencia: Comunitat educativa (alumnat, famílies, personal del centre) i veïnat del barri o poble, a través d’emissió en hora del pati o difusió en xarxes socials del centre.
Fases de desarrollo (5)
-
1
Activación y planteamiento del reto · 1 sesión Es presenta el repte: crear un pòdcast artístic sobre el català al nostre entorn. Es visualitza un fragment d’un pòdcast professional i es debat sobre la pregunta guia. Es formen equips de 4-5 persones i es defineixen rols (guionista, entrevistador, tècnic de so, muntador). Evidencia: Pregunta acotada per equip i primer esborrany de l’enfocament del seu episodi. Producto: Bocí de projecte: tema per equip (p. ex. ‘Paraules de l’àvia’, ‘Música en català al poble’, ‘El català a l’institut’).
-
2
Adquisición guiada de saberes · 2 sesiones Es treballen les eines: com es fa una entrevista, com es redacta un guió radiofònic, tècniques d’edició bàsica (Audacity). A més, s’analitzen exemples de productes artístics que han tingut impacte comunitari. Es revisen també conceptes de varietat dialectal i prejudicis lingüístics. Evidencia: Exercicis de transformació de textos literaris a format oral; plantilla de guió completada. Producto: Guió model d’un fragment de 2 minuts.
-
3
Aplicación al reto · 2 sesiones Els equips surten a fer treball de camp: entrevistes a parlants (avis, veïns, mestres) o enquestes al centre. Recullen àudios i notes. Posteriorment, seleccionen i editen les millors peces, escriuen el guió complet del seu episodi i fan una primera gravació. Evidencia: Enregistraments originals, guió complet del capítol, primera versió del pòdcast. Producto: Episodi en brut (sense muntatge final).
-
4
Producción y comunicación · 2 sesiones Es dedica a la postproducció: edició de so, afegir efectes, música, veu en off. Es dissenya la portada del pòdcast (amb Canva) i les notes de programa. Cada equip fa una presentació oral del seu capítol (context, decisions artístiques) davant la classe, que fa de públic prova. Evidencia: Episodi final muntat, portada, notes de programa. Enregistrament de la presentació oral. Producto: Pòdcast complet i material gràfic.
-
5
Reflexión y evaluación · 1 sesión Es fa una sessió d’escolta conjunta dels episodis. Cada equip omple una diana d’autoevaluació i una rúbrica per a cada criteri, amb l’ajuda de la professora. Es decideixen els nivells de logro (1-4). Finalment, es planifica la difusió: pujada al web del centre, emissió en ràdio local o pati. Evidencia: Rúbrica d’equip i diana d’autoevaluació completades. Producto: Pòdcast publicat i rúbrica amb nivells assignats.
Estructura canónica de una SDA (5 fases)
Toda situación de aprendizaje LOMLOE bien diseñada tiene estas 5 fases. El orden no es negociable, pero la duración de cada fase sí depende del reto y del grupo:
-
1
Fase 1 — Activación y planteamiento del reto
El alumnado se enfrenta al reto, activa saberes previos, genera preguntas y se compromete con el proceso. Duración típica: 1 sesión. Sin esta fase, la SDA es solo "ejercicios disfrazados de reto".
-
2
Fase 2 — Adquisición guiada de saberes
El profesorado proporciona las herramientas conceptuales necesarias (clase magistral, lectura, vídeo, fuentes). Duración típica: 2-4 sesiones. Es donde se cubren los saberes básicos curriculares.
-
3
Fase 3 — Aplicación al reto
El alumnado, en equipos o individualmente, aplica los saberes al reto: investiga, prueba, debate, decide. Duración típica: 2-4 sesiones. Es el corazón del trabajo competencial.
-
4
Fase 4 — Producción y comunicación del producto
Elaboración final del producto observable (texto, vídeo, exposición, proyecto físico) y presentación a una audiencia (compañeros, familia, comunidad). Duración típica: 1-2 sesiones.
-
5
Fase 5 — Reflexión metacognitiva y evaluación
Asignación de niveles de logro 1-4 a cada criterio, autoevaluación del alumnado, coevaluación entre pares, conclusiones. Duración típica: 1 sesión. Esta fase legitima la evaluación competencial.
Atención a la diversidad en las SDA
Una SDA LOMLOE bien diseñada incluye varios "puntos de entrada" para que el alumnado con necesidades diferentes encuentre su camino al reto. Esto NO significa "tarea más fácil", sino "misma tarea con diferente ruta".
| Principio DUA | Aplicación práctica en la SDA |
|---|---|
| Múltiples formas de representación (qué se ofrece al alumnado) | Mismo saber explicado en vídeo + texto + esquema visual + audio. Cada estudiante elige formato que mejor le encaja. |
| Múltiples formas de acción y expresión (qué entrega el alumnado) | El producto final acepta variantes: el mismo reto puede comunicarse en vídeo, ensayo, infografía o exposición oral. Mismo nivel de logro evaluable. |
| Múltiples formas de motivación (cómo se engancha) | Diversidad de retos opcionales relacionados: cada estudiante puede elegir la versión del reto más cercana a sus intereses, manteniendo los mismos criterios. |
| Itinerarios diferenciados | Quien necesita andamios extra recibe materiales adicionales y check-ins más frecuentes. Quien ya domina, avanza con preguntas de mayor exigencia. |
Errores frecuentes al diseñar SDAs
Después de revisar centenares de SDAs en programaciones didácticas, estos son los errores que ve la inspección con mayor frecuencia:
- Reto poco real: "diseña un proyecto para…" sin destinatario auténtico ni publicación verdadera. La motivación se diluye y se queda en simulación.
- Producto sin audiencia real: el producto final solo lo ve el profesor. Una SDA potente comparte el producto con compañeros, familias o comunidad.
- Criterios mal mapeados: la SDA "dice" que evalúa 8 criterios pero realmente solo da evidencia de 3. Inspección detecta la inflación de criterios sin evidencia.
- Fase 1 (activación) ausente: se entra directamente a la explicación. Eso vuelve la SDA en una "unidad didáctica con barniz competencial".
- Fase 5 (reflexión) ausente: se termina con el producto sin asignar niveles de logro ni reflexión metacognitiva. La evaluación queda invisible.
- Confundir SDA con "proyecto": un proyecto puede durar trimestres y atravesar muchas SDAs. Mantener SDAs de 4-12 sesiones máximo da más control.
Crea tu propia SDA personalizada con IA
Diseñar una SDA bien hecha desde cero lleva entre 3 y 5 horas de trabajo. Con Corrigiendo.es:
10 min
Generación inicial completa con tu contexto, materia, curso, CCAA y reto deseado.
Trazable
Cada SDA queda vinculada a los criterios LOMLOE oficiales que evalúa. Lista para inspección.
Word + PDF
Exporta tu SDA en Word editable y PDF imprimible para entregar al departamento.
Otros aspectos del currículo de Lenguas Propias de Aragón: Catalán 3.º ESO en Aragón
Explora cada parte del currículo LOMLOE con la profundidad necesaria para tu departamento.
Currículo LOMLOE completo →
Resumen integral con cita del decreto autonómico, comparativa con la base estatal y descargas Excel/PDF.
Programación Didáctica completa →
Documento de programación didáctica lista para departamento: objetivos, secuenciación, metodología, evaluación y recuperación.
Competencias Específicas →
Las CE detalladas: texto oficial, descriptores del perfil de salida y cómo se trabajan en aula.
Criterios de Evaluación →
Cada criterio con texto oficial, evidencias sugeridas, instrumentos y casilla de peso para tu rúbrica.
Saberes Básicos (contenidos) →
Los saberes agrupados por bloque, con propuesta de actividad de aula y distribución trimestral.
Rúbricas de Evaluación →
Una rúbrica por competencia específica con los 4 niveles de logro descritos y cómo calcular la nota final.