Situaciones de Aprendizaje LOMLOE

3 ejemplos de SDA para Lenguas Propias de Aragón: Catalán 4.º ESO

Plantillas completas con reto, fases, criterios LOMLOE evaluados, recursos y atención a la diversidad. Adapta el contexto a tu aula y descárgalas. Pensadas para Aragón siguiendo los 23 criterios oficiales.

3
Ejemplos de SDA
5
Fases por SDA
23
Criterios disponibles
4-12
Sesiones por SDA
Apuntarme a la lista de espera
Actualizado el

Qué es una Situación de Aprendizaje (SDA)

Una Situación de Aprendizaje (SDA) es la unidad pedagógica básica de la LOMLOE. Sustituye a la antigua "unidad didáctica" como vehículo del aprendizaje competencial. Una SDA parte siempre de un reto contextualizado, próximo y movilizador que conecta el currículo con la realidad del alumnado.

Una buena SDA integra varios saberes básicos, atraviesa varias competencias específicas, se evalúa por criterios (con nivel de logro 1-4) y termina en un producto observable que comunica el aprendizaje. No es un "tema" ni una "lección" — es un proceso pedagógico con principio, desarrollo y cierre.

Ejemplos completos de SDA para Lenguas Propias de Aragón: Catalán 4.º ESO

Estos 3 ejemplos están diseñados para Lenguas Propias de Aragón: Catalán en 4.º ESO y se adaptan al contexto de Aragón. Cada uno propone un reto auténtico, fases concretas y criterios LOMLOE evaluables. Adapta el contexto a tu aula — la estructura funciona; el reto puede vivir en muchos sabores locales.

1

SDA · ejemplo 1/3

Veus de la Franja

8 sesiones · 3 CE trabajadas · 6 criterios evaluables

Pregunta guía

Com podem mostrar a la comunitat que el català d'Aragó és una llengua viva i valuosa, i desmuntar els prejudicis que l'envolten, mitjançant un pòdcast que reculla veus reals?

El reto

Crear un pòdcast de 3 episodis que difonga la riquesa del català d'Aragó, desmunti prejudicis lingüístics i mostre exemples del seu ús real mitjançant entrevistes o testimonis.

El alumnado descubre que moltes persones del seu entorn desconeixen l'existència i la riquesa del català parlat a la Franja d'Aragó, i sovint circulen estereotips negatius. El centre vol promoure la diversitat lingüística i demana un recurs digital divulgatiu.

Anclaje en tu entorno: La Franja d'Aragó (comarques de la Llitera, Baix Cinca, Matarranya i Ribagorça) és el territori on es parla català a Aragó. Qualsevol centre de la comunitat pot adaptar el repte investigant la situació lingüística de la seua localitat o comarca, ja que el plurilingüisme és una realitat reconeguda al currículum aragonès. El producte final es pot difondre a través de les xarxes del centre o d'una plataforma oberta com Ivoox, connectant amb associacions culturals de la Franja.

ODS: ODS 4 (Educació de qualitat) i ODS 10 (Reducció de les desigualtats), per la promoció de la diversitat lingüística i cultural.

Producto final

Pòdcast de 3 episodis (durada total aprox. 20-30 min) publicat en una plataforma oberta (Ivoox/Spotify) dirigit a la comunitat educativa i veïnal.

Audiencia: Famílies de l'alumnat, comunitat educativa del centre i Associació Cultural de la Franja (o entitat local similar).

Fases de desarrollo (5)

  1. 1
    Activació i plantejament del repte · 1 sessió Es presenta el repte amb exemples de pòdcasts sobre diversitat lingüística. Es fa una pluja d'idees sobre prejudicis i es formen equips. Cada equip tria un enfocament (història, cultura, testimonis). Producte: preguntes inicials i esborrany d'idea. Evidencia: Anotacions individuals i llistat d'idees del grup. Producto: Pregunta guia acotada i idea inicial del pòdcast.
  2. 2
    Adquisició guiada de sabers · 2 sessions El alumnado investiga la situació del català a Aragó, les varietats, exemples d'ús i prejudicis. Es treballa el guió (estructura, gèneres) i l'edició de so. Es proporcionen plantilles de guió i fitxes de fonts. Evidencia: Fixes de fonts i esborrany de guió. Producto: Guió provisional i fitxes de fonts contrastades.
  3. 3
    Aplicació al repte · 2 sessions Es realitzen les entrevistes (enregistrament d'àudio) o es cerquen testimonis en l'entorn. S'elabora el guió definitiu incorporant les millores de la fase anterior. Es graven les veus i es treballa la interacció oral. Evidencia: Guió definitiu i enregistraments de veu per episodi. Producto: Episodis en brut (sense editar).
  4. 4
    Producció i comunicació · 2 sessions Es editen els àudios (talls, música, efectes), es dissenya la portada, es redacta la descripció i es puja a la plataforma. Es prepara una breu presentació per a l'audiència. Evidencia: Pòdcast complet publicat amb metadades. Producto: Pòdcast final llest per a difusió.
  5. 5
    Reflexió i avaluació · 1 sessió Es fa una escolta compartida d'un fragment de cada equip. Es duu a terme una coevaluació amb rúbrica i una autogestió de l'aprenentatge. S'assignen nivells de logro als criteris. Evidencia: Rúbriques d'avaluació (auto i co) i diana d'autovaloració. Producto: Registre dels nivells de logro per a cada criteri.
2

SDA · ejemplo 2/3

Paraules que compten: enquesta sociolingüística al nostre poble

8 sesiones · 3 CE trabajadas · 6 criterios evaluables

Pregunta guía

Com es distribueix l'ús del català entre les diferents generacions del nostre poble i quins factors en determinen la vitalitat?

El reto

Dissenyar, aplicar i analitzar una enquesta sociolingüística que permeta conèixer la realitat de l'ús del català al nostre entorn immediat, i comunicar els resultats al Consell Local de la Llengua.

El Consell Local de la Llengua (o una associació cultural del poble) ha demanat al nostre grup-classe un diagnòstic actualitzat sobre l'ús del català per orientar polítiques de normalització lingüística. Som ciutadans i parlants, i per tant els qui podem generar les dades primàries que necessiten.

Anclaje en tu entorno: L'Aragó té una realitat plurilingüe, especialment a la Franja Oriental on es parla català en les seues varietats (fragatí, mequinensà, etc.). Cada localitat té característiques pròpies de mida, immigració, escola, etc. Aquesta SdA s'adapta a qualsevol centre de la Franja centrant l'enquesta en la parla local o en les actituds cap al català aragonès. Per exemple, a Fraga es pot preguntar per l'ús del fragatí en diferents àmbits; a Alcampell, per la transmissió intergeneracional. Les dades recollides són significatives per a la comunitat educativa i local.

ODS: ODS 4 (Educació de qualitat: educació plurilingüe) i ODS 10 (Reducció de desigualtats: diversitat lingüística).

Producto final

Informe de recerca sociolingüística (escrit) i presentació oral pública.

Audiencia: Consell Local de la Llengua o associació de veïns del poble.

Fases de desarrollo (5)

  1. 1
    Activació i plantejament del repte · 1 sessió Es presenta l'encàrrec del Consell Local de la Llengua. Es debat la pregunta guia i es formulen hipòtesis inicials sobre l'ús del català. Es formen equips de 4-5 persones i s'acota l'àmbit de l'enquesta (poble, barri, grup d'edat). Evidencia: Preguntes i hipòtesis al quadern d'equip. Producto: Pregunta acotada i hipòtesis per equip.
  2. 2
    Adquisició guiada de sabers · 2 sessions Taller sobre disseny d'enquestes: tipus de preguntes, mostreig, confidencialitat. Es revisen les varietats del català aragonès (fragaí, mequinensà, etc.) i es donen eines per a l'anàlisi de dades (freqüències, percentatges). Cada equip dissenya el qüestionari pilot. Evidencia: Exercicis de disseny de preguntes i interpretació de gràfics. Producto: Qüestionari pilot validat pel grup.
  3. 3
    Aplicació al repte · 2 sessions Els equips apliquen l'enquesta a una mostra representativa del poble (familiars, veïns), recullen les dades en un full de càlcul i analitzen els resultats (càlcul de freqüències, gràfics de barres o sectores). Es detecten patrons i possibles relacions. Evidencia: Full de dades i gràfics generats. Producto: Base de dades i anàlisi preliminar per equip.
  4. 4
    Producció i comunicació · 2 sessions Cada equip redacta l'informe de recerca seguint una estructura: introducció, metodologia, resultats, discussió, conclusions (amb apartat de reflexió sobre prejudicis). Paral·lelament, preparen una presentació oral de 5-7 minuts amb suport visual per al Consell Local. Evidencia: Esborrany i versió final de l'informe; guió de la presentació. Producto: Informe complet i materials de la presentació.
  5. 5
    Reflexió i avaluació · 1 sessió Sessió de presentacions orals davant el Consell Local simulat (o real si hi ha acord previ). Cada equip exposa, rep preguntes i fa coevaluació dels altres grups. Individualment, reflexionen sobre el seu aprenentatge amb una diana d'autoavaluació. El docent assigna nivells de logro a cada criteri. Evidencia: Rúbrica d'avaluació omplerta per equip i diana d'autoavaluació. Producto: Nivells de logro assignats a cada criteri.
3

SDA · ejemplo 3/3

Alça la veu!

10 sesiones · 3 CE trabajadas · 5 criterios evaluables

Pregunta guía

Com podem fer sentir la nostra veu en català a la comunitat, valorant les varietats locals i enfortint la identitat lingüística a través de la creació literària?

El reto

Planificar, escribir, grabar y difundir una serie de episodios de un pódcast literario en catalán, integrando creaciones propias que pongan en valor el dialecto local y aborden temas de interés juvenil.

El instituto quiere participar en la dinamización del catalán de Aragón en el entorno local. Se propone crear un pódcast literario como herramienta de expresión y difusión cultural.

Anclaje en tu entorno: Parte del patrimonio lingüístico de la Franja de Aragón, con sus hablas locales (catalán aragonés). El pódcast se difunde entre familias, en la biblioteca municipal y en las redes del instituto. Adaptable a cualquier centro de Aragón que quiera potenciar el catalán propio.

ODS: ODS 4 (Educación de calidad) y ODS 11 (Comunidades sostenibles, al promover la diversidad cultural)

Producto final

Serie de 4 episodios de pódcast de 10-15 minutos cada uno, con introducción, lecturas, dramatizaciones y cierre, en catalán (preferentemente con rasgos del catalán de Aragón). Incluye carátula y ficha de cada episodio.

Audiencia: Familias del alumnado, alumnado de otros cursos, asociación de vecinos y biblioteca municipal.

Fases de desarrollo (5)

  1. 1
    Activación y planteamiento del reto · 1 sesión Se presenta el reto: crear un pódcast literario en catalán para el entorno. Se escuchan ejemplos de pódcast literarios (como 'Els contes de la lluna' o 'Poesia a la carta') y se realiza una lluvia de ideas sobre temas, formato y destinatarios. Evidencia: Registro de ideas en el cuaderno. Producto: Lista de posibles temas y estructura general del pódcast.
  2. 2
    Adquisición guiada de saberes · 2 sesiones Se trabaja el guion radiofónico, los recursos estilísticos y los rasgos del catalán aragonés (léxico, fonética). Se leen y analizan fragmentos de autores locales (Desideri Lombarte, etc.) para inspirar la creación literaria. Evidencia: Ejercicios de análisis y reformulación de textos. Producto: Esquema de guion radiofónico y lista de recursos estilísticos.
  3. 3
    Aplicación al reto · 3 sesiones Por equipos, redactan los guiones de los episodios, incluyendo creaciones literarias propias (microcuentos, poemas, diálogos). Realizan revisión entre pares y mejoran los textos. Evidencia: Borradores de guiones con correcciones. Producto: Guiones completos y revisados de los episodios.
  4. 4
    Producción y comunicación · 2 sesiones Grabación y edición de los episodios (con Audacity o similar). Se asignan roles: locutor, técnico, editor. Se prepara la carátula y la ficha técnica. Evidencia: Archivos de audio/vídeo de los episodios. Producto: Episodios grabados y editados listos para difundir.
  5. 5
    Reflexión y evaluación · 2 sesiones Escucha colectiva de los episodios, coevaluación mediante rúbrica, autoevaluación y propuestas de mejora. Se planifica la difusión en el centro y a las familias. Evidencia: Rúbricas cumplimentadas y plan de difusión. Producto: Niveles de logro asignados a cada criterio.

Estructura canónica de una SDA (5 fases)

Toda situación de aprendizaje LOMLOE bien diseñada tiene estas 5 fases. El orden no es negociable, pero la duración de cada fase sí depende del reto y del grupo:

  1. 1

    Fase 1 — Activación y planteamiento del reto

    El alumnado se enfrenta al reto, activa saberes previos, genera preguntas y se compromete con el proceso. Duración típica: 1 sesión. Sin esta fase, la SDA es solo "ejercicios disfrazados de reto".

  2. 2

    Fase 2 — Adquisición guiada de saberes

    El profesorado proporciona las herramientas conceptuales necesarias (clase magistral, lectura, vídeo, fuentes). Duración típica: 2-4 sesiones. Es donde se cubren los saberes básicos curriculares.

  3. 3

    Fase 3 — Aplicación al reto

    El alumnado, en equipos o individualmente, aplica los saberes al reto: investiga, prueba, debate, decide. Duración típica: 2-4 sesiones. Es el corazón del trabajo competencial.

  4. 4

    Fase 4 — Producción y comunicación del producto

    Elaboración final del producto observable (texto, vídeo, exposición, proyecto físico) y presentación a una audiencia (compañeros, familia, comunidad). Duración típica: 1-2 sesiones.

  5. 5

    Fase 5 — Reflexión metacognitiva y evaluación

    Asignación de niveles de logro 1-4 a cada criterio, autoevaluación del alumnado, coevaluación entre pares, conclusiones. Duración típica: 1 sesión. Esta fase legitima la evaluación competencial.

Atención a la diversidad en las SDA

Una SDA LOMLOE bien diseñada incluye varios "puntos de entrada" para que el alumnado con necesidades diferentes encuentre su camino al reto. Esto NO significa "tarea más fácil", sino "misma tarea con diferente ruta".

Principio DUA Aplicación práctica en la SDA
Múltiples formas de representación (qué se ofrece al alumnado) Mismo saber explicado en vídeo + texto + esquema visual + audio. Cada estudiante elige formato que mejor le encaja.
Múltiples formas de acción y expresión (qué entrega el alumnado) El producto final acepta variantes: el mismo reto puede comunicarse en vídeo, ensayo, infografía o exposición oral. Mismo nivel de logro evaluable.
Múltiples formas de motivación (cómo se engancha) Diversidad de retos opcionales relacionados: cada estudiante puede elegir la versión del reto más cercana a sus intereses, manteniendo los mismos criterios.
Itinerarios diferenciados Quien necesita andamios extra recibe materiales adicionales y check-ins más frecuentes. Quien ya domina, avanza con preguntas de mayor exigencia.

Errores frecuentes al diseñar SDAs

Después de revisar centenares de SDAs en programaciones didácticas, estos son los errores que ve la inspección con mayor frecuencia:

  • Reto poco real: "diseña un proyecto para…" sin destinatario auténtico ni publicación verdadera. La motivación se diluye y se queda en simulación.
  • Producto sin audiencia real: el producto final solo lo ve el profesor. Una SDA potente comparte el producto con compañeros, familias o comunidad.
  • Criterios mal mapeados: la SDA "dice" que evalúa 8 criterios pero realmente solo da evidencia de 3. Inspección detecta la inflación de criterios sin evidencia.
  • Fase 1 (activación) ausente: se entra directamente a la explicación. Eso vuelve la SDA en una "unidad didáctica con barniz competencial".
  • Fase 5 (reflexión) ausente: se termina con el producto sin asignar niveles de logro ni reflexión metacognitiva. La evaluación queda invisible.
  • Confundir SDA con "proyecto": un proyecto puede durar trimestres y atravesar muchas SDAs. Mantener SDAs de 4-12 sesiones máximo da más control.

Crea tu propia SDA personalizada con IA

Diseñar una SDA bien hecha desde cero lleva entre 3 y 5 horas de trabajo. Con Corrigiendo.es:

⏱️

10 min

Generación inicial completa con tu contexto, materia, curso, CCAA y reto deseado.

📋

Trazable

Cada SDA queda vinculada a los criterios LOMLOE oficiales que evalúa. Lista para inspección.

📤

Word + PDF

Exporta tu SDA en Word editable y PDF imprimible para entregar al departamento.

Otros aspectos del currículo de Lenguas Propias de Aragón: Catalán 4.º ESO en Aragón

Explora cada parte del currículo LOMLOE con la profundidad necesaria para tu departamento.

Preguntas frecuentes

¿Qué es exactamente una Situación de Aprendizaje (SDA) en LOMLOE?
Una Situación de Aprendizaje es la unidad pedagógica básica de la LOMLOE. Es un planteamiento didáctico de aula que parte de un reto contextualizado, próximo y movilizador, integra varios saberes y se evalúa por criterios de evaluación. Sustituye a las antiguas "unidades didácticas" como hilo conductor del aprendizaje competencial.
¿Cuántas situaciones de aprendizaje debo tener en mi programación de Lenguas Propias de Aragón: Catalán?
La normativa no fija un número exacto. Lo habitual es entre 6 y 10 SDAs por curso de Lenguas Propias de Aragón: Catalán (4.º ESO), de modo que cada trimestre tenga 2-3 SDAs y entre todas se cubran las 10 competencias específicas y los 23 criterios.
¿Tengo que diseñar las SDA yo solo o el departamento las comparte?
Lo recomendable es que el departamento comparta un banco de SDAs común con autonomía para que cada profesor adapte el reto a su grupo concreto. Esto da coherencia evaluadora entre grupos paralelos y reduce la carga de diseño individual. La inspección suele pedir SDAs documentadas con criterios evaluados y rúbrica.
¿Una SDA tiene que durar todo el trimestre?
No. Las SDAs duran lo que el reto requiera, típicamente entre 4 y 12 sesiones. Una SDA muy corta es una "microSDA" (1-3 sesiones); una muy larga (>15 sesiones) suele ser un "proyecto" y conviene partirla en SDAs más pequeñas que mantengan el foco.
¿Cómo se evalúa una SDA?
Cada SDA declara qué criterios de evaluación cubre y se asigna un nivel de logro 1-4 a cada criterio según el desempeño del alumnado en la SDA. No se "pone nota a la SDA" como tal — se pone nivel de logro a los criterios que la SDA evaluó. Esa información alimenta el informe competencial y, vía ponderaciones, la nota numérica.
CE

Escrito por

Equipo Corrigiendo.es

Actualizado el