Matemáticas en 1.º ESO · Illes Balears
Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 10 competencias, 24 criterios y 76 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 10 competencias específicas
- 24 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Matemáticas en 1.º ESO.
Contexto de 1.º ESO
Curso bisagra entre Primaria y la evaluación competencial completa. Recibe alumnado de procedencia muy heterogénea, lo que exige evaluación inicial diagnóstica documentada y plan de refuerzo proporcional.
Retos típicos en 1.º ESO:
- Alumnado que llega con niveles muy distintos de Primaria.
- Adaptación al sistema de criterios LOMLOE por primera vez.
- Necesidad de evaluación inicial sin penalizar (carácter diagnóstico).
- Importancia del seguimiento individualizado en el primer trimestre.
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Illes Balears
En Illes Balears rige actualmente Decret 32/2022, de 8 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.
Particularidades de Illes Balears
Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.
En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Matemáticas. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
Interpretar, modelitzar i resoldre problemes de la vida quotidiana i propis de les matemàtiques, aplicant diferents estratègies i formes de raonament, per explorar diferents maneres de conducta i obtenir possibles solucions. La resolució de problemes és un procés central en la construcció del coneixement matemàtic i constitueix un eix fonamental en l'aprenentatge de les matemàtiques. Tant els problemes de la vida quotidiana, en diferents contexts, com els problemes proposats en l'àmbit de les matemàtiques permeten ser catalitzadors de nou coneixement, ja que les reflexions que es realitzen durant la seva resolució ajuden a la construcció de conceptes i a l'establiment de connexions entre ells.
Analitzar les solucions d'un problema usant diferents tècniques i eines, avaluant les respostes obtingudes, per verificar-ne la validesa i idoneïtat des d'un punt de vista matemàtic i la repercussió global. L'anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d'un problema potencia la reflexió crítica sobre la seva validesa, tant des d'un punt de vista estrictament matemàtic com des d'una perspectiva global, valorant aspectes relacionats amb la sostenibilitat, la igualtat de gènere, el consum responsable, l'equitat o la no discriminació, entre d'altres. Els raonaments científic i matemàtic seran les eines principals per realitzar aquesta validació, però també ho són la lectura atenta, la realització de preguntes adequades, l'elecció d'estratègies per verificar la pertinença de les solucions obtingudes segons la situació plantejada, la consciència sobre els propis progressos i l'autoavaluació.
Formular i comprovar conjectures senzilles o plantejar problemes de manera autònoma, reconeixent el valor del raonament i l'argumentació, per generar nou coneixement. El raonament i el pensament analític incrementen la percepció de patrons, estructures i regularitats, tant en situacions del món real com abstractes, afavorint la formulació de conjectures sobre la seva naturalesa. D'altra banda, el plantejament de problemes és un altre component important en l'aprenentatge i ensenyament de les matemàtiques i es considera una part essencial del quefer matemàtic. Implica la generació de nous problemes i preguntes destinades a explorar una situació determinada, com també la reformulació d'un problema durant el seu procés de resolució.
Utilitzar els principis del pensament computacional organitzant dades, descomponent en parts, reconeixent patrons, interpretant, modificant i creant algorismes per modelitzar situacions i resoldre problemes de manera eficaç. El pensament computacional entronca directament amb la resolució de problemes i el plantejament de procediments, utilitzant l'abstracció per identificar els aspectes més rellevants, i la descomposició en tasques més simples amb l'objectiu d'arribar a una solució del problema que pugui ser executada per un sistema informàtic. Portar el pensament computacional a la vida diària suposa relacionar els aspectes fonamentals de la informàtica amb les necessitats dels alumnes.
Reconèixer i utilitzar connexions entre els diferents elements matemàtics interconnectant conceptes i procediments per desenvolupar una visió de les matemàtiques com un tot integrat. La connexió entre els diferents conceptes, procediments i idees matemàtiques aporta una comprensió més profunda i duradora dels coneixements adquirits, proporcionant una visió més àmplia sobre el propi coneixement. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar-ne les connexions internes i reflexionar sobre elles, tant les existents entre els blocs de sabers, entre les matemàtiques de diferents nivells o les de diferents etapes educatives.
Identificar les matemàtiques implicades en altres matèries i en situacions reals, susceptibles de ser tractades en termes matemàtics, interrelacionant conceptes i procediments per aplicar-les en situacions diverses. Reconèixer i utilitzar la connexió de les matemàtiques amb altres matèries, amb la vida real o amb la pròpia experiència augmenta el bagatge matemàtic dels alumnes. És important que els alumnes tinguin l'oportunitat d'experimentar matemàtiques en diferents contexts (personal, escolar, social, científic i humanístic) valorant la contribució de les matemàtiques a la resolució dels grans objectius globals de desenvolupament, amb perspectiva històrica. La connexió entre les matemàtiques i altres matèries no hauria de limitar-se als conceptes, sinó que s'ha d'ampliar als procediments i les actituds, de manera que els sabers bàsics matemàtics poden ser transferits i aplicats a altres matèries i contexts. Així, el desenvolupament d'aquesta competència comporta l'establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments
Representar, de manera individual i col·lectiva, conceptes, procediments, informació i resultats matemàtics usant diferents tecnologies, per visualitzar idees i estructurar processos matemàtics. La manera de representar idees, conceptes i procediments en matemàtiques és fonamental. La representació inclou dues facetes, la representació pròpiament dita d'un resultat o concepte i la representació dels processos que es realitzen durant la pràctica de les matemàtiques.
Comunicar de manera individual i col·lectiva conceptes, procediments i arguments matemàtics usant llenguatge oral, escrit o gràfic, utilitzant la terminologia matemàtica apropiada, per donar significat i coherència a les idees matemàtiques. La comunicació i l'intercanvi d'idees és una part essencial de l'educació científica i matemàtica. A través de la comunicació, les idees es converteixen en objectes de reflexió, perfeccionament, discussió i rectificació. Comunicar idees, conceptes i processos contribueix a col·laborar, cooperar, afermar i generar nous coneixements.
Desenvolupar destreses personals, identificant i gestionant emocions, posant en pràctica estratègies d'acceptació de l'error com a part del procés d'aprenentatge i adaptant-se davant situacions d'incertesa, per millorar la perseverança en la consecució d'objectius i el gaudi en l'aprenentatge de les matemàtiques. Resoldre problemes matemàtics o reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques hauria de ser una tasca gratificant. Les destreses emocionals dins de l'aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar dels alumnes, la regulació emocional i l'interès pel seu aprenentatge.
Desenvolupar destreses socials reconeixent i respectant les emocions i experiències dels altres, participant activament i reflexivament en projectes en equips heterogenis amb rols assignats per construir una identitat positiva com a estudiant de matemàtiques, fomentar el benestar personal i grupal, i crear relacions saludables. Treballar els valors de respecte, igualtat o resolució pacífica de conflictes, al mateix temps que es resolen reptes matemàtics desenvolupant destreses de comunicació efectiva, de planificació, d'indagació, de motivació i confiança en les seves pròpies possibilitats, permet als alumnes millorar l'autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat creant relacions i entorns de treball saludables.
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
-
1.1
Interpretar problemes matemàtics organitzant les dades, establint les relacions entre elles i comprenent les preguntes formulades. Identificar i comprendre la informació i les dades donades en els enunciats dels problemes matemàtics, tant si estan en forma numèrica, gràfica o textual. Organitzar les dades i les relacions entre elles amb les estratègies adequades (simplificar el problema, elaborar taules, construir gràfics...). Comprendre i reformular, si cal, les preguntes del problema per assegurar una interpretació clara del que es demana. Identificar les relacions entre les dades inicials del problema. Relacionar les dades del problema amb conceptes matemàtics coneguts. Justificar la interpretació realitzada amb un raonament clar i coherent i utilitzant la notació i llenguatge matemàtic pertinents.
-
1.2
Aplicar eines i estratègies apropiades que contribueixin a la resolució de problemes. Utilitzar tècniques i estratègies com l'estimació, l'assaig i error, el tempteig, la resolució de manera inversa, l'ús de patrons i l'analogia amb altres problemes. Utilitzar models matemàtics bàsics (equacions senzilles, taules, gràfics, diagrames,...) per representar el problema de manera efectiva. Aplicar de manera apropiada operacions, procediments, fórmules i/o algorismes coneguts segons la naturalesa del problema (aritmètica, algebraica, geomètrica, estadística, probabilística,...). Reconèixer les dades que es generen en el procés de resolució per avançar-ne cap a la solució.
-
1.3
Obtenir solucions matemàtiques d'un problema mobilitzant els coneixements i utilitzant les eines tecnològiques necessàries. Obtenir la solució o solucions del problema. Explicar i justificar de manera clara i detallada el procés seguit per arribar a cada solució. Interpretar els resultats en funció de la situació plantejada. Donar respostes completes i raonades a les preguntes formulades. Emprar, en cas que sigui necessari, correctament la calculadora o programes informàtics.
-
2.1
Comprovar la correcció matemàtica de les solucions d'un problema. Revisar els càlculs per detectar possibles errors operatius o conceptuals.
-
2.2
Comprovar la validesa de les solucions d'un problema i la seva coherència en el context plantejat, avaluant el seu abast i repercussió des de diferents perspectives (de gènere, de sostenibilitat, de consum responsable, etc.). Verificar que la solució compleix totes les condicions i restriccions establertes a l'enunciat del problema. Aplicar mètodes de comprovació matemàtica (per exemple: substitució de valors, mètodes gràfics o geomètrics, proves algebraiques…). Descartar les solucions que no encaixen a les condicions i restriccions. Avaluar, si és el cas, la repercussió de les solucions des de la perspectiva escaient (de gènere, de sostenibilitat, de consum responsable, etc.).
-
3.1
Formular i comprovar conjectures senzilles de forma guiada analitzant patrons, propietats i relacions. Identificar i analitzar patrons i regularitats, propietats i relacions en les situacions plantejades, mitjançant l'observació, l'anàlisi de dades, la indagació, etc. Formular conjectures raonables, de forma guiada. Justificar conjectures aportant exemples, propietats i demostracions matemàtiques senzilles, etc. Refutar les conjectures utilitzant contraexemples.
-
3.2
Plantejar variants d'un problema donat, modificant-ne alguna de les dades o alguna condició del problema. Plantejar variants de problemes ja resolts, modificant-ne alguna de les dades o condicions. Descobrir l'efecte d'aquestes modificacions en la resolució del problema. Valorar el possible aprofitament de les estratègies conegudes o la necessitat de nous enfocaments de resolució.
-
3.3
Emprar eines tecnològiques adequades en la recerca i comprovació de conjectures o problemes. Emprar eines tecnològiques quan siguin necessàries (calculadores, simuladors, fulls de càlcul, aplicacions específiques, etc.) de manera eficient en la resolució de problemes i la comprovació de conjectures. De manera puntual, consultar recursos en línia per trobar problemes similars o relacionats, cercant inspiració o mètodes de resolució.
-
4.1
Reconèixer patrons, organitzar dades i descompondre un problema en parts més simples facilitant-ne la interpretació computacional. Reconèixer patrons. Organitzar dades per facilitar el reconeixement de patrons en la resolució d'un problema. Descompondre un problema en parts més simples per facilitar-ne la resolució mitjançant un algorisme, passes repetides, etc.
-
4.2
Modelitzar situacions i resoldre problemes de forma eficaç interpretant i modificant algorismes. Modelitzar situacions identificant les passes per resoldre un problema de manera estructurada. Resoldre problemes que s'ajusten als models aplicant els algorismes corresponents de manera eficaç. Interpretar i modificar algorismes senzills quan sigui necessari.
-
5.1
Reconèixer les relacions entre els coneixements i experiències matemàtiques, formant un tot coherent. Reconèixer els elements matemàtics coneguts (conceptes, algorismes, fórmules…) que apareixen en experiències matemàtiques o en l'assoliment de nous coneixements. Reconèixer com es relacionen entre ells els elements dels diferents camps de les matemàtiques (per exemple, la representació gràfica d'una recta, l'equació corresponent i la proporcionalitat entre dues variables; la relació entre divisors d'un nombre i les mides d'un rectangle d'àrea igual a aquest nombre, etc.).
-
5.2
Realitzar connexions entre diferents processos matemàtics aplicant coneixements i experiències prèvies. Seleccionar coneixements, processos i estratègies conegudes per encarar nous problemes o conceptes matemàtics. Emprar de manera combinada i connectada aquests coneixements, processos i estratègies.
-
6.1
Reconèixer situacions susceptibles de ser formulades i resoltes mitjançant eines i estratègies matemàtiques, establint connexions entre el món real i les matemàtiques, fent servir els processos inherents a la recerca: inferir, mesurar, comunicar, classificar i predir. Reconèixer situacions reals a les quals es poden aplicar els coneixements i estratègies matemàtiques que es treballen a l'aula (per exemple, identificar objectes reals dels quals se'n pot calcular el volum amb les fórmules conegudes). Mesurar magnituds en elements del món real (quantitats, àrees, volums, distàncies, temperatures…). Fer estimacions, prediccions i classificacions. Comunicar correctament i rigorosament les diferents accions i resultats.
-
6.2
Identificar connexions coherents entre les matemàtiques i altres matèries resolent problemes contextualitzats. Identificar situacions d'altres matèries que es poden interpretar i modelitzar matemàticament (per exemple el creixement exponencial bacterià, fórmules de cinemàtica, etc.). Enriquir els coneixements matemàtics amb coneixements d'altres matèries (per exemple, amb el context històric d'una troballa matemàtica, la presència de la raó de proporcionalitat a elements patrimonials o artístics, etc.). Resoldre problemes interdisciplinaris.
-
6.3
Reconèixer l'aportació de les matemàtiques al progrés de la humanitat i la seva contribució a la superació dels reptes que demanda la societat actual. Reconèixer l'aportació de les matemàtiques al progrés de la humanitat (per exemple, valorant els avantatges del sistema de numeració decimal front al romà, el sistema binari com a base de la digitalització, etc.). Emprar els coneixements i eines matemàtiques per entendre els reptes actuals de la societat (esgotament dels recursos, canvi climàtic, conflictes armats, etc.) i com superar-los. Ser conscient de les limitacions de la ciència i de les matemàtiques a l'hora de resoldre tots els reptes actuals.
-
6.4
Comprendre la realitat de les Illes Balears a partir de l'estudi de problemes matemàtics contextualitzats. Conèixer els elements científics i matemàtics propis de la història i cultura de les illes Balears (per exemple: sistemes de pesos i mesures, matemàtiques d'edificis emblemàtics, etc.).
-
7.1
Representar conceptes, procediments, informació i resultats matemàtics de maneres diferents i amb eines diverses, incloses les digitals, visualitzant idees, estructurant processos matemàtics i valorant-ne la utilitat per compartir informació. Ordenar i estructurar la informació que es vol representar i transmetre. Representar conceptes, procediments, informació i resultats matemàtics amb eines diverses (per exemple: resumir dades, esquematitzar-les, dibuixar a llapis a mà alçada, construir maquetes de poliedres, fer representacions amb eines digitals…). Usar adequadament les eines de dibuix (regle, compàs…). Visualitzar les idees matemàtiques contingudes en aquestes representacions. Valorar la utilitat d'aquestes representacions per compartir informació.
-
7.2
Elaborar representacions matemàtiques que ajudin en la cerca d'estratègies de resolució d'una situació problematitzada. Elaborar representacions matemàtiques per facilitar la comprensió del problema. Cercar estratègies de resolució del problema a partir d'aquestes representacions.
-
8.1
Comunicar informació utilitzant el llenguatge matemàtic apropiat, oralment i per escrit, per descriure, explicar i justificar raonaments, procediments i conclusions. Conèixer la terminologia corresponent als diferents camps de les matemàtiques. Comunicar informació emprant el llenguatge matemàtic amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística. Descriure, explicar i justificar raonaments, procediments i conclusions.
-
8.2
Reconèixer i emprar el llenguatge matemàtic present en la vida quotidiana comunicant-lo amb precisió i rigor. Reconèixer el llenguatge matemàtic present en la vida quotidiana (per exemple, el que es pot trobar a notícies de premsa, articles científics, ofertes comercials…). Valorar els usos del llenguatge matemàtic a la vida quotidiana, detectar manca de rigor en el seu ús (per exemple, presentació parcial jovesbiaixada de dades o gràfics, ofertes comercials enganyoses, etc.). Emprar el llenguatge matemàtic amb precisió i rigor.
-
9.1
Gestionar les emocions pròpies i desenvolupar l'autoconcepte matemàtic com a eina generadora d'expectatives positives davant nous reptes matemàtics. Reconduir les emocions que puguin afectar negativament l'aprenentatge de les matemàtiques (peresa, inseguretat, frustració…). Reconèixer les fortaleses i febleses personals a l'hora d'encarar reptes matemàtics. Adquirir progressivament confiança per reforçar les fortaleses i superar les febleses.
-
9.2
Mostrar una actitud positiva i perseverant en fer front a les diferents situacions d'aprenentatge de les matemàtiques, acceptant la crítica raonada. Mostrar una actitud positiva i perseverant en l'aprenentatge de les matemàtiques i en la realització de les activitats de la matèria.
-
10.1
Col·laborar activament i construir relacions treballant en les matemàtiques en equips heterogenis, respectant diferents opinions, comunicant-se de manera efectiva, pensant de manera crítica, creativa i realitzant judicis informats. Col·laborar activament en equips heterogenis. Fer aportacions creatives. Comunicar les aportacions i opinions de manera clara i efectiva. Valorar amb respecte les opinions i aportacions de la resta de membres de l'equip. Emetre judicis crítics i informats.
-
10.2
Participar en el repartiment de tasques de l'equip, aportant valor, afavorint la inclusió, l'escolta activa, responsabilitzant-se del rol assignat i de la pròpia contribució a l'equip. Participar en el repartiment de tasques en els treballs en equip. Fer aportacions valuoses que contribueixin a la realització exitosa de la feina de l'equip. Responsabilitzar-se del rol assignat en cada moment. Escoltar activament les aportacions dels altres membres. Afavorir la participació i inclusió de tots els membres de l'equip.
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Saberes básicos del decreto
34 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Ús d’estratègies senzilles de recompte sistemàtic en problemes i situacions de la vida quotidiana com ara el principi multiplicatiu i els diagrames d’arbre
-
1.2
Ús de formes abreujades d’escriptura de nombres grans utilitzant potències en base
-
1.3
Ús de nombres enters, decimals, fraccionaris en l’expressió de quantitats en contexts de la vida quotidiana
-
1.4
Diferents formes de representació de nombres enters, fraccionaris i decimals, inclosa la recta numèrica
-
1.5
Valor absolut d’un nombre enter
-
1.6
Realització d’estimacions amb la precisió requerida
-
1.7
Fraccions equivalents
-
1.8
Relació entre fraccions i nombres decimals. Conversió
-
1.9
Classificació dels nombres decimals
-
1.10
Càlculs de manera eficient amb nombres naturals, enters, fraccionaris i decimals tant mentalment com de manera manual, amb calculadora o full de càlcul
-
1.11
Propietats de les operacions (suma, resta, multiplicació, divisió i potenciació)
-
1.12
Relacions inverses entre les operacions (addició i sostracció, la multiplicació i la divisió)
-
1.13
Jerarquia de les operacions
-
1.14
Estratègies de càlcul mental amb nombres naturals i enters
-
1.15
Interpretació de l’efecte de les operacions aritmètiques amb nombres enters, fraccions i expressions decimals i el seu ús per resoldre problemes
-
1.16
Potències de nombres enters amb exponent natural. Significat, operacions i ús
-
1.17
Ús de les operacions de les potències per simplificar càlculs o reduir expressions
-
1.18
Els nombres quadrats perfectes. Obtenció d’arrels exactes senzilles i estimació d’arrels quadrades no exactes
-
1.19
Reconeixement i ús adequat de les operacions amb nombres enters, fraccionaris i decimals en situacions contextualitzades
-
1.20
Utilització de les relacions inverses entre les operacions en la simplificació i la resolució de problemes. Relacions
-
1.21
Comparació i ordenació de fraccions i decimals: situació exacta o aproximada en la recta numèrica
-
1.22
Relació de divisibilitat entre nombres naturals. Obtenció dels múltiples i els divisors d’un nombre
-
1.23
Criteris de divisibilitat
-
1.24
Nombres primers i composts. Descomposició d’un nombre en factors primers
-
1.25
Ús d’estratègies com el càlcul de múltiples, l’obtenció de divisors i la factorització en nombres primers per resoldre problemes
-
1.26
Múltiples i divisors comuns a diversos nombres. Mínim comú múltiple i màxim comú divisor de dos o més nombres: concepte i càlcul utilitzant diferents estratègies inclosa la descomposició factorial
-
1.27
Resolució de problemes fent ús del màxim comú divisor i mínim comú múltiple
-
1.28
Selecció de la representació més adequada, com també de les unitats òptimes, per a una mateixa quantitat en cada situació o problema. Raonament proporcional
-
1.29
Raons i proporcions: comprensió i representació de relacions quantitatives
-
1.30
Magnituds directa i inversament proporcionals. Constant de proporcionalitat. Identificació de magnituds directa i inversament proporcionals
-
1.31
Percentatges: comprensió, càlcul i ús en la resolució de problemes
-
1.32
Situacions de proporcionalitat en diferents contexts: anàlisi i desenvolupament de mètodes per a la resolució de problemes (augments i disminucions percentuals, rebaixes i increments de preus, impostos, escales, canvis de divises, velocitat i temps, etc.)
-
1.33
Repartiments directament proporcionals. Utilitat, càlcul i aplicació a la resolució de problemes en diversos contexts
-
1.34
Informació numèrica en contexts financers senzills: interpretació
Saberes básicos del decreto
5 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Atributs mesurables dels objectes físics i matemàtics: recerca i relació entre ells. Concepte de magnitud
-
2.2
Estratègies d’elecció de les unitats i operacions adequades en problemes senzills que impliquin mesura. Mesura
-
2.3
Deducció, interpretació i aplicació de les principals fórmules per obtenir longituds i àrees en figures planes
-
2.4
Representació d’objectes geomètrics amb propietats fixades, com les longituds dels costats o les mesures dels angles
-
2.5
Formulació de conjectures sobre mesures o relacions entre elles basades en estimacions. Aplicació a objectes quotidians
Saberes básicos del decreto
14 saberes básicos en este bloque
-
3.1
Paral·lelisme i perpendicularitat
-
3.2
Construccions geomètriques senzilles: mediatriu, bisectriu. Propietats
-
3.3
Figures geomètriques planes: descripció i classificació en funció de les seves propietats o característiques
-
3.4
Triangles. Classificació i propietats
-
3.5
Quadrilàters. Classificació i propietats
-
3.6
Diagonals, apotema i simetries en polígons regulars
-
3.7
Circumferència, cercle, arc i sector circular
-
3.8
Angles exteriors i interiors d’un polígon. Mesura i càlcul d’angles en figures planes
-
3.9
Angle inscrit i angle central d’una circumferència
-
3.10
Circumferència i altres superfícies circulars. Perímetre i àrea
-
3.11
Construcció de figures geomètriques amb eines manipulatives
-
3.12
Teorema de Pitàgores. Justificació geomètrica i aplicacions. Aplicació a la classificació de triangles
-
3.13
Relacions espacials: localització i descripció mitjançant coordenades geomètriques i altres sistemes de representació
-
3.14
Coordenades cartesianes: representació i identificació de punts en un sistema d’eixos de coordenades
Saberes básicos del decreto
11 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Patrons, pautes i regularitats: observació i determinació de la regla de formació en casos senzills
-
4.2
Iniciació al llenguatge algebraic
-
4.3
Comprensió de la importància del llenguatge algebraic per a generalitzar propietats i simbolitzar relacions
-
4.4
Variable: comprensió del concepte en les seves diferents naturaleses
-
4.5
Comprensió i iniciació al llenguatge algebraic; obtenció de valors numèrics en expressions algebraiques senzilles per a diferents valors dels seus paràmetres. Igualtat i desigualtat
-
4.6
Expressions algebraiques senzilles: comprensió del seu sentit, utilitat i operacions senzilles
-
4.7
Relacions lineals en situacions de la vida quotidiana o matemàticament rellevants: expressió mitjançant l’àlgebra simbòlica
-
4.8
Resolució d’equacions de primer grau amb una incògnita
-
4.9
Relacions quantitatives en situacions de la vida quotidiana i classes de funcions que les modelitzen
-
4.10
Relacions lineals: identificació i comparació de diferents formes de representació, taules, gràfics o expressions algebraiques, i les seves propietats a partir d’elles
-
4.11
Generalització i transferència de processos de resolució de problemes a altres situacions
Saberes básicos del decreto
6 saberes básicos en este bloque
-
5.1
Fases i tasques d’un estudi estadístic. Població, mostra i individu. Variables estadístiques: qualitatives, discretes i contínues
-
5.2
Elaboració de taules estadístiques senzilles per a variables qualitatives i quantitatives discretes
-
5.3
Estratègies de recollida i organització de dades de situacions de la vida quotidiana que comprenen una sola variable. Diferència entre variables i valors individuals
-
5.4
Paràmetres de posició: mitjana aritmètica i ponderada, moda, mediana. Càlcul, interpretació i propietats
-
5.5
Gràfiques estadístiques: representació a mà alçada
-
5.6
Diagrames de barres i de sectors. Polígons de freqüències
Saberes básicos del decreto
6 saberes básicos en este bloque
-
6.1
Estratègies de foment de la curiositat, la iniciativa, la perseverança i la resiliència en l’aprenentatge de les matemàtiques
-
6.2
Gestió emocional: emocions que intervenen en l’aprenentatge de les matemàtiques. Autoconsciència i autoregulació
-
6.3
Estratègies de foment de la flexibilitat cognitiva: apertura a canvis d’estratègia, identificació i transformació de l’error en oportunitat d’aprenentatge. Treball en equip i presa de decisions
-
6.4
Selecció i desenvolupament de tècniques cooperatives per a l’optimització del treball en equip
-
6.5
Selecció i desenvolupament de tècniques cooperatives per a compartir i construir coneixement matemàtic
-
6.6
Ús de conductes empàtiques i estratègies per a la gestió i resolució de conflictes que puguin sorgir dins d’un equip de treball. Inclusió, respecte i diversitat
Rúbrica recomendada para Matemáticas
Una rúbrica equilibrada para Matemáticas en 1.º ESO podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.
La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.
Errores frecuentes al evaluar Matemáticas
Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Matemáticas en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.
Premiar el procedimiento aunque el resultado sea incorrecto sin diferenciar claramente ambos niveles de logro.
Aplicar el mismo peso a todos los criterios cuando el sentido numérico debería pesar más en cursos bajos y el algebraico en cursos altos.
Confundir saberes básicos (los contenidos) con criterios de evaluación (lo que se demuestra).
Penalizar el uso de la calculadora cuando el criterio LOMLOE permite y a veces exige su uso.
No reservar al menos un criterio para el sentido socioafectivo (matemáticas y emociones).
Ejemplo: cómo se evalúa un examen real
Un examen típico de Matemáticas puede tener 6 problemas que cubren entre 8 y 10 criterios. La nota final no es el promedio aritmético: cada problema se evalúa por nivel de logro (1-4) en los criterios que toca, y el cálculo final pondera según el peso asignado en la rúbrica del departamento.
En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 24 criterios, las 10 competencias específicas y los 76 saberes básicos de Matemáticas en 1.º ESO para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Matemáticas 1.º ESO en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Matemáticas en 1.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Illes Balears
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Matemáticas en 1.º ESO
La misma materia y curso sin filtrar por CCAA
Corregir exámenes de Matemáticas con IA
Cómo Corrigiendo.es evalúa esta materia
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes