Matemàtiques en 2.º ESO · Cataluña
Currículo LOMLOE oficial de Cataluña para esta materia y curso: 9 competencias, 29 criterios y 80 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 9 competencias específicas
- 29 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Cataluña para Matemàtiques en 2.º ESO.
Contexto de 2.º ESO
Curso de consolidación: el alumnado ya conoce el sistema LOMLOE pero aún se está afianzando en el razonamiento abstracto. Aparece la primera evaluación con bloque de pendientes para quien arrastra dificultades de 1.º.
Retos típicos en 2.º ESO:
- Aparición del bloque de recuperación de pendientes de 1.º ESO.
- Salto en el nivel de abstracción esperado.
- Primer curso con materias específicas más diferenciadas.
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Cataluña además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Cataluña
En Cataluña rige actualmente Decret 175/2022, de 27 de setembre, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en dogc.gencat.cat.
Particularidades de Cataluña
Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.
En Catalunya el catalán es lengua vehicular y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio. El currículo también recoge Aranés en el Valle de Arán.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Matemàtiques. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
Interpretar, modelit ar i resoldre situacions de la ida quotidiana, pròpies de les matemàtiques i d'altres àmbits del coneixement aplicant diferents estratègies i formes de raonament per explorar procediments i obtenir solucions
Argumentar la idone tat de les solucions d'un problema, a aluant les respostes obtingudes a través del raonament i la l gica matemàtica, per erificar la se a alidesa i generar no es preguntes i reptes
ormular con ectures sen illes o problemes, utilitzant el raonament i l'argumentació, la creativitat i les eines tecnol giques, per integrar i generar nou coneixement matemàtic
tilit ar el pensament computacional, organit ant dades, descomponent en parts, reconeixement patrons, interpretant, modificant, generalit ant i creant algoritmes per modelit ar situacions i resoldre problemes de forma eficient
procediments, arguments i models per desenvolupar una visió de les matemàtiques com un tot integrat
incular i contextualit ar les matemàtiques amb altres àrees de coneixement, interrelacionant conceptes i procediments, per resoldre problemes i desenvolupar la capacitat crítica, creativa i inno adora en situacions diverses
Comunicar i representar, de forma indi idual i col lecti a, conceptes, procediments i resultats matemàtics usant el llenguatge oral, escrit, gràfic, multimodal i la terminologia matemàtica apropiada, per donar significat i permanència a les idees matemàtiques
Ver descripción detallada del decreto
La comunicació i l'intercanvi d'idees és una part essencial de l'educació científica i matemàtica. A través de la comunicació les idees es converteixen en objectes de reflexió, perfeccionament, discussió i rectificació. Comunicar idees, conceptes i processos contribueix a col·laborar, cooperar, afermar i generar nous coneixements. El desenvolupament d'aquesta competència comporta expressar fets, idees, conceptes i procediments verbal i gràficament, de manera veraç i precisa utilitzant la terminologia matemàtica adequada, donar significat i permanència a les idees i a fer-les públiques. L'ús del llenguatge oral, escrit, gràfic, multimodal comporta el desenvolupament de les destreses en la utilització dels diferents llenguatges i eines, en particular les digitals. La manera de representar idees, conceptes i procediments en matemàtiques és fonamental. La representació inclou dues facetes, la representació pròpiament dita d'un resultat o concepte i la representació dels processos que es realitzen durant la pràctica de les matemàtiques. El desenvolupament d'aquesta competència comporta l'adquisició d'un conjunt de representacions matemàtiques que amplien significativament la capacitat per a interpretar i resoldre problemes de la vida real.
Desenvolupar destreses personals, com l'autoregulació, que a udin a identificar i gestionar emocions, aprenent de l'error i afrontant les situacions d'incertesa com una oportunitat, per perse erar i gaudir del procés d'aprendre matemàtiques
Desenvolupar destreses socials, com la cooperació, participant activament en equips de treball inclusius reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres, per compartir i construir coneixement de matemàtic de manera col lecti a
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
-
1.1
Interpretar problemes matemàtics organitzant-ne la informació donada i comprenent les preguntes formulades.
-
1.2
Elaborar representacions matemàtiques eficaces, amb recursos manipulables, gràfics i digitals, que condueixin a la comprensió i resolució de problemes i situacions de la vida quotidiana.
-
1.3
Analitzar i seleccionar eines i estratègies elaborades valorant-ne i contrastant-ne l’eficàcia i idoneïtat de
-
1.4
Obtenir solucions matemàtiques d’un problema mobilitzant els coneixements necessaris i discriminant l’existència o no d’una o més solucions d’un problema.
-
2.1
Construir i expressar amb coherència idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, processos i conclusions des de diferents perspectives (de gènere, de sostenibilitat, de consum responsable...).
-
2.2
Generar preguntes a partir d’arguments matemàtics que permetin plantejar nous reptes relacionats amb el problema resolt.
-
3.1
Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre a través del coneixement matemàtic.
-
3.2
Fer conjectures matemàtiques senzilles de manera autònoma i raonada en un context en què l’alumne/a tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).
-
3.3
Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context.
-
4.1
Descompondre un problema o situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar la solució global amb dispositius digitals.
-
4.2
Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar.
-
4.3
Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants.
-
4.4
Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres similars provant i duent a terme possibles solucions amb dispositius digitals.
-
5.1
Identificar i usar les connexions entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic quan s’extreu informació d’una d’aquestes per aplicar-la a l’altra.
-
5.2
Reconèixer i relacionar connexions entre diferents conceptes i coneixements matemàtics a través de situacions de la
-
6.1
Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents en la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar,
-
6.2
Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries, en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics.
-
6.3
Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual.
-
6.4
Desenvolupar l’esperit crític i el potencial creatiu de la matemàtica argumentant propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals.
-
7.1
Comunicar informació de manera organitzada, utilitzant el llenguatge matemàtic adequat, oralment i per escrit, per a descriure, explicar justificar raonaments, procediments i conclusions.
-
7.2
Representar conceptes, procediments i resultats matemàtics amb claredat, utilitzant diferents eines i formes d’expressió, com per exemple a través del dibuix, la fotografia, els vídeos, les obres visuals i musicals, per visualitzar idees i estructurar processos matemàtics.
-
7.3
Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions.
-
8.1
Gestionar les pròpies emocions i desenvolupar l’autoconfiança per encarar nous reptes matemàtics perseverant en la seva resolució en qualsevol situació d’aprenentatge proposada.
-
8.2
Tenir consciència que s’està aprenent i de com s’està aprenent en qualsevol situació d’aprenentatge proposada
-
8.3
Identificar els errors propis i expressar de manera raonada quin és el motiu que els provoquen (conceptuals, de procediment, d’estratègia...), en la resolució de reptes o problemes, perseverant en la seva resolució.
-
8.4
Participar de la pròpia avaluació gestionant estratègies que ajudin a superar les dificultats, en la revisió de les produccions realitzades.
-
8.5
Apreciar el potencial creatiu de la matemàtica així com la seva capacitat de generar harmonia i bellesa, en les creacions i produccions realitzades.
-
9.1
Cooperar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere, en situacions en què es comparteixi i construeixi coneixement de manera conjunta.
-
9.2
Col·laborar activament amb els altres, arribant a acords i complint-los, per assolir els objectius del grup relatius a la construcció del coneixement matemàtic, valorant l’èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal.
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Saberes básicos del decreto
20 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Comptatge: Resolució de problemes i situacions de la vida quotidiana en els quals s’hagin de fer recomptes sistemàtics, utilitzant diferents estratègies (diagrames d’arbre, tècniques de combinatòria, etc.)
-
1.2
Quantitat: Interpretació de nombres grans i petits, reconeixement i utilització de la notació exponencial i científica. Incloent la lectura d’aquestes quantitats en la calculadora o full de càlcul
-
1.3
Quantitat: Expressió d’estimacions amb la precisió requerida
-
1.4
Quantitat: Ús dels nombres enters, fraccions, decimals i arrels per a expressar quantitats en diferents contextos, inclosos els de la vida quotidiana, amb la precisió requerida
-
1.5
Quantitat: Ús dels nombres indoaràbics, la introducció del zero i els nombres negatius en la història de les matemàtiques
-
1.6
Quantitat: Ús de les fraccions en l’antiguitat (Egipte, l’Índia i Grècia) i en l’actualitat
-
1.7
Quantitat: Reconeixement i aplicació de diferents formes de representació de nombres enters, fraccionaris i decimals, inclosa la recta numèrica
-
1.8
Quantitat: Selecció i utilització de la representació més adequada d’una mateixa quantitat (natural, sencer, decimal o fracció) per a cada situació o problema
-
1.9
Sentit de les operacions: Aplicació d’estratègies de càlcul mental amb nombres naturals, fraccions i decimals
-
1.10
Sentit de les operacions: Reconeixement i aplicació de les operacions amb nombres enters, fraccionaris o decimals útils per resoldre situacions contextualitzades
-
1.11
Sentit de les operacions: Comprensió i utilització de les relacions inverses, entre: l’addició i la sostracció, la multiplicació i la divisió, la potència i les arrels, per simplificar i resoldre problemes
-
1.12
Sentit de les operacions: Interpretació dels efectes de les operacions aritmètiques amb nombres enters, fraccions i expressions decimals
-
1.13
Sentit de les operacions: Ús de les propietats de les operacions aritmètiques (suma, resta, multiplicació i divisió) per realitzar càlculs de manera eficient amb nombres naturals, enters, fraccionaris i decimals tant mentalment com de manera manual, amb calculadora o full de càlcul, adaptant les estratègies a cada situació
-
1.14
Relacions: Utilització de factors primers, múltiples i divisors per a resoldre problemes, mitjançant estratègies i/o eines diverses, inclòs l’ús de la calculadora
-
1.15
Relacions: Comparació i ordenació de fraccions, decimals i percentatges amb eficàcia trobant la seva situació exacta o aproximada en la recta numèrica
-
1.16
Raonament proporcional: Identificació de situacions proporcionals i no proporcionals (incloent situacions de proporcionalitat inversa) en problemes de la vida quotidiana. Comprensió i representació de les relacions quantitatives
-
1.17
Raonament proporcional: Percentatges: comprensió i utilització en la resolució de problemes, inclosos els majors que 100% o menors que 1%
-
1.18
Raonament proporcional: Desenvolupament i anàlisi de mètodes per resoldre problemes en situacions de proporcionalitat directa en diferents contextos (augments i disminucions percentuals, rebaixes i pujades de preus, impostos, canvis de divises, càlculs geomètrics, escales, etc.)
-
1.19
Educació financera: Interpretació de la informació numèrica en contextos financers senzills
-
1.20
Educació financera: Mètodes per a la presa de decisions de consum responsable ateses les relacions qualitat-preu i al valor-preu en contextos quotidians
Saberes básicos del decreto
12 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Magnitud: Atributs mesurables dels objectes físics i matemàtics: recerca i relació entre aquests
-
2.2
Magnitud: Elecció de les unitats i operacions adequades en situacions que impliquin mesura
-
2.3
Magnitud: Comparació de les unitats pròpies del sistema mètric decimal amb unes altres presents en diferents contextos
-
2.4
Magnitud: Avaluació de la importància de l’establiment del metre com a mesura universal en el context històric en què es va produir i en el context actual
-
2.5
Mesurament: Selecció i ús d’instruments (analògic o digital) i unitats adequades per mesurar de manera directa diferents magnituds de l’entorn
-
2.6
Mesurament: Deducció, interpretació i aplicació de les principals estratègies per obtenir longituds, àrees i volums en figures planes i tridimensionals
-
2.7
Mesurament: Relació entre les aplicacions dels teoremes de Tales i de Pitàgores en els diferents contextos històrics en què s’han utilitzat (Grècia, Índia, Xina)
-
2.8
Mesurament: Ús de representacions planes d’objectes tridimensionals per visualitzar i resoldre problemes d’àrees, entre d’altres
-
2.9
Mesurament: Generació de representacions planes, manualment o digitalment, d’objectes geomètrics plans o tridimensionals, amb característiques donades, com les longituds dels costats, les mesures dels angles, les longituds de les arestes
-
2.10
Estimació i relacions: Formulació de conjectures sobre mesures o relacions entre les mateixes basades en estimacions
-
2.11
Estimació i relacions: Presa de decisió justificada del grau de precisió requerida en situacions de mesura
-
2.12
Estimació i relacions: Valoració de les mesures del radi de la Terra i de les distàncies Terra-Lluna a la Grècia antiga
Saberes básicos del decreto
8 saberes básicos en este bloque
-
3.1
Formes geomètriques de dues i tres dimensions: Descripció i classificació de formes geomètriques planes i tridimensionals en funció de les seves propietats o característiques
-
3.2
Formes geomètriques de dues i tres dimensions: Reconeixement de les relacions geomètriques com la congruència, la semblança i la relació pitagòrica en figures planes i tridimensionals
-
3.3
Formes geomètriques de dues i tres dimensions: Construcció de formes geomètriques amb diferents eines: materials manipulables, instruments de dibuix, programes de geometria dinàmica, realitat augmentada, etc
-
3.4
Formes geomètriques de dues i tres dimensions: Construcció de figures geomètriques en diferents contextos històrics, en particular a la Grècia antiga (Euclides)
-
3.5
Localització i sistemes de representació: Localització i descripció de relacions espacials: coordenades geomètriques i altres sistemes de representació
-
3.6
Moviments i transformacions: Anàlisis de transformacions elementals com a girs, translacions i simetries en situacions diverses utilitzant eines tecnològiques i/o manipulatives
-
3.7
Visualització i modelització geomètrica: Ús de models geomètrics per representar i explicar relacions numèriques i algebraiques en situacions diverses
-
3.8
Visualització i modelització geomètrica: Reconeixement de connexions entre el sentit espacial amb els altres sentits (numèric, algebraic…) i amb altres disciplines (art, ciència, vida diària)
Saberes básicos del decreto
16 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Patrons: identificació i comprensió, determinant la regla de formació de col·leccions numèriques o gràfiques
-
4.2
Patrons: Fórmules i termes generals: obtenció mitjançant l’observació de pautes i regularitats senzilles i la seva generalització
-
4.3
Patrons: Identificació de la successió de Fibonacci i la proporció àuria a la natura
-
4.4
Model matemàtic: Modelització i resolució de problemes contextualitzats, també de la vida quotidiana, secundant-se en representacions matemàtiques i en el llenguatge algebraic
-
4.5
Model matemàtic: Obtenció de conclusions raonables sobre una situació de la vida quotidiana una vegada modelitzada
-
4.6
Variable: Comprensió del concepte de variable en les seves diferents naturaleses
-
4.7
Igualtat i desigualtat: Ús de l’àlgebra simbòlica per representar relacions lineals i quadràtiques en situacions contextualitzades, també de la vida quotidiana
-
4.8
Igualtat i desigualtat: Anàlisi dels diferents mètodes de resolució d’equacions al llarg de la història, en particular els mètodes geomètrics d’Al-Khwarizmi
-
4.9
Igualtat i desigualtat: Identificació i aplicació de l’equivalència d’expressions algebraiques en la resolució de problemes basats en relacions lineals i quadràtiques
-
4.10
Igualtat i desigualtat: Cerca de solucions en equacions o sistemes lineals i equacions quadràtiques, tant de manera manual com utilitzant la tecnologia
-
4.11
Relacions i funcions: Aplicació i comparació de les diferents formes de representació d’una relació
-
4.12
Relacions i funcions: Identificació i ús de funcions, lineals o no lineals i comparació de les seves propietats a partir de taules, gràfiques o expressions algebraiques
-
4.13
Relacions i funcions: Identificació de relacions quantitatives en situacions contextualitzades, incloent la vida quotidiana i determinació dels tipus de funcions que les modelitzen (lineals i quadràtiques)
-
4.14
Relacions i funcions: Deducció de la informació rellevant d’una funció mitjançant l’ús de diferents representacions simbòliques
-
4.15
Pensament computacional: Identificació i ús d’estratègies quan s’interpreten, modifiquen o creen algorismes de programació per blocs i/o programació textuals que incorporen: diferenciació entre processos seqüencials i paral·lels; comprensió de les instruccions de bucle, condicionals i instruccions niades; comprensió de la gestió de dades amb variables; ús d’operadors lògics i d’esdeveniments
-
4.16
Pensament computacional: Formulació de qüestions susceptibles de ser analitzades utilitzant programes i altres eines
Saberes básicos del decreto
18 saberes básicos en este bloque
-
5.1
Distribució: Anàlisi i interpretació de taules i gràfics estadístics de variables qualitatives, quantitatives discretes i quantitatives contínues
-
5.2
Distribució: Recollida i organització de dades de situacions contextualitzades, incloent la vida quotidiana, que involucren una sola variable
-
5.3
Distribució: Generació de representacions gràfiques adequades mitjançant diferents tecnologies (calculadora, full de càlcul, apps...) per esbrinar com es distribueixen les dades, interpretar-les i obtenir conclusions raonades
-
5.4
Distribució: Mesures de centralització i dispersió: interpretació i càlcul
-
5.5
Distribució: Comparació de dos conjunts de dades ateses les mesures de centralització i dispersió
-
5.6
Distribució: Reconeixement que les mesures de dispersió descriuen la variabilitat de les dades
-
5.7
Distribució: Càlcul, amb suport tecnològic, i interpretació de les mesures de centralització i dispersió en situacions reals
-
5.8
Inferència: Formulació de preguntes adequades per conèixer les característiques d’interès d’una població
-
5.9
Inferència: Presentació de dades rellevants per donar resposta a qüestions plantejades en recerques estadístiques
-
5.10
Inferència: Obtenció de conclusions raonables a partir dels resultats obtinguts amb la finalitat d’emetre judicis i prendre decisions adequades
-
5.11
Inferència: Ús de dades estadístiques al llarg de la història en la construcció de censos de població
-
5.12
Inferència: Usos de dades estadístiques en la medicina actual (covid 19) i en la història, el cas de Florence Nightingale
-
5.13
Predictibilitat i incertesa: Identificació de fenòmens deterministes i aleatoris
-
5.14
Predictibilitat i incertesa: Interpretació de la probabilitat com a mesura associada a la incertesa d’experiments aleatoris
-
5.15
Predictibilitat i incertesa: Planificació i realització d’experiències senzilles per analitzar el comportament de fenòmens aleatoris
-
5.16
Predictibilitat i incertesa: Assignació de la probabilitat a partir de l’experimentació i el concepte de freqüència relativa
-
5.17
Predictibilitat i incertesa: Anàlisi de l’origen de la teoria de la probabilitat (Fermat i Pascal) en el context dels jocs d’atzar
-
5.18
Predictibilitat i incertesa: Assignació de probabilitats mitjançant la regla de Laplace
Saberes básicos del decreto
6 saberes básicos en este bloque
-
6.1
Creences, actituds i emocions: Desenvolupament de la curiositat, la iniciativa, la perseverança i la resiliència cap a l’aprenentatge de les matemàtiques
-
6.2
Creences, actituds i emocions: Gestió de les emocions que intervenen en l’aprenentatge com l’autoconsciència i l’autoregulació
-
6.3
Creences, actituds i emocions: Desenvolupament de la flexibilitat cognitiva per acceptar un canvi d’estratègia quan sigui necessari i transformar l’error en una oportunitat d’aprenentatge i al seu torn, interpretar cada problema resolt com una oportunitat per generar noves preguntes
-
6.4
Treball en equip i presa de decisions: Assumpció de responsabilitats i participació activa per optimitzar el treball en equip
-
6.5
Treball en equip i presa de decisions: Selecció de tècniques cooperatives per compartir i construir coneixement de manera col·lectiva
-
6.6
Treball en equip i presa de decisions: Ús d’estratègies de gestió i presa de decisions adequades pera resoldre situacions pròpies del treball en equip
Rúbrica recomendada para Matemàtiques
Una rúbrica equilibrada para Matemàtiques en 2.º ESO podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.
La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.
Errores frecuentes al evaluar Matemàtiques
Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Matemàtiques en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.
Premiar el procedimiento aunque el resultado sea incorrecto sin diferenciar claramente ambos niveles de logro.
Aplicar el mismo peso a todos los criterios cuando el sentido numérico debería pesar más en cursos bajos y el algebraico en cursos altos.
Confundir saberes básicos (los contenidos) con criterios de evaluación (lo que se demuestra).
Penalizar el uso de la calculadora cuando el criterio LOMLOE permite y a veces exige su uso.
No reservar al menos un criterio para el sentido socioafectivo (matemáticas y emociones).
Ejemplo: cómo se evalúa un examen real
Un examen típico de Matemáticas puede tener 6 problemas que cubren entre 8 y 10 criterios. La nota final no es el promedio aritmético: cada problema se evalúa por nivel de logro (1-4) en los criterios que toca, y el cálculo final pondera según el peso asignado en la rúbrica del departamento.
En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 29 criterios, las 9 competencias específicas y los 80 saberes básicos de Matemàtiques en 2.º ESO para Cataluña. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Matemàtiques 2.º ESO en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Matemàtiques en 2.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Cataluña
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Matemàtiques en 2.º ESO
La misma materia y curso sin filtrar por CCAA
Corregir exámenes de Matemàtiques con IA
Cómo Corrigiendo.es evalúa esta materia
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes