LOMLOE · Cataluña

Matemàtiques en 2.º ESO · Cataluña

Currículo LOMLOE oficial de Cataluña para esta materia y curso: 9 competencias, 29 criterios y 80 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.

9
Competencias específicas
29
Criterios de evaluación
80
Saberes básicos
Decreto
Vigente en CCAA
Apuntarme a la lista de espera
Actualizado el

Llévate el currículo a Excel o PDF

Disponible

Excel editable

6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.

  • Resumen materia/curso/CCAA
  • 9 competencias específicas
  • 29 criterios con peso editable
  • Saberes básicos por bloque
Descargar Excel
Disponible

PDF imprimible

Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.

  • Portada con materia/curso/CCAA
  • Decreto vigente citado
  • Tablas competenciales
  • Apto para programación didáctica
Descargar PDF

Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Cataluña para Matemàtiques en 2.º ESO.

Contexto de 2.º ESO

Curso de consolidación: el alumnado ya conoce el sistema LOMLOE pero aún se está afianzando en el razonamiento abstracto. Aparece la primera evaluación con bloque de pendientes para quien arrastra dificultades de 1.º.

Retos típicos en 2.º ESO:

  • Aparición del bloque de recuperación de pendientes de 1.º ESO.
  • Salto en el nivel de abstracción esperado.
  • Primer curso con materias específicas más diferenciadas.

Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Cataluña además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".

Decreto vigente en Cataluña

En Cataluña rige actualmente Decret 175/2022, de 27 de setembre, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).

Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en dogc.gencat.cat.

Particularidades de Cataluña

Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.

En Catalunya el catalán es lengua vehicular y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio. El currículo también recoge Aranés en el Valle de Arán.

Competencias específicas

Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Matemàtiques. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"

Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.

1
CE.1

Interpretar, modelit ar i resoldre situacions de la ida quotidiana, pr pies de les matemàtiques i d'altres àmbits del coneixement aplicant diferents estratègies i formes de raonament per explorar procediments i obtenir solucions Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 1.1 Interpretar problemes matemàtics 1.1 Interpretar problemes matemàtics organitzant-ne la informació donada i organitzant-ne la informació donada i comprenent les preguntes formulades. comprenent les preguntes formulades. 1.2 Elaborar representacions matemàtiques 1.2 Elaborar representacions matemàtiques eficaces, amb recursos manipulables, eficaces, amb recursos manipulables, gràfics i digitals, que condueixin a la gràfics i digitals, que condueixin a la comprensió i resolució de problemes i comprensió i resolució de problemes i situacions de la vida quotidiana. situacions de la vida quotidiana. 1.3 Analitzar i seleccionar eines i 1.3 Analitzar i seleccionar eines i estratègies elaborades valorant-ne i estratègies elaborades valorant-ne i contrastant-ne l'eficàcia i idoneïtat de contrastant-ne l'eficàcia i idoneïtat de manera raonada en la resolució de manera raonada en la resolució de problemes. problemes. 1.4 Obtenir solucions matemàtiques d'un 1.4 Obtenir solucions matemàtiques d'un problema mobilitzant els coneixements problema mobilitzant els coneixements necessaris i discriminant l'existència o no necessaris i discriminant l'existència o no d'una o més solucions d'un problema. d'una o més solucions d'un problema. La resolució de problemes constitueix un eix fonamental en l'aprenentatge de les matemàtiques, ja que és un procés central en la construcció del coneixement matemàtic. Tant les situacions de la vida quotidiana en diferents contextos com els problemes proposats en l'àmbit de les matemàtiques permeten ser catalitzadors de nou coneixement, ja que les reflexions que es realitzen durant la seva resolució ajuden a la construcció de conceptes i a l'establiment de connexions entre aquests. El desenvolupament d'aquesta competència comporta aplicar el coneixement matemàtic que l'alumnat posseeix en el context de la resolució de problemes. Per a això, és necessari proporcionar eines d'interpretació i modelització com diagrames, expressions simbòliques, gràfiques…, tècniques i estratègies de resolució de problemes com l'analogia amb altres problemes, estimació, assaig i error, resoldre-ho de manera inversa, des del final fins al principi, tanteig, descomposició en problemes més senzills..., que els permetin prendre decisions, anticipar la resposta, assumir riscos i acceptar l'error com a part del procés.

2
CE.2

Argumentar la idone tat de les solucions d'un problema, a aluant les respostes obtingudes a tra s del raonament i la l gica matemàtica, per erificar la se a alidesa i generar no es preguntes i reptes Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 2.1 Construir i expressar amb coherència 2.1 Construir i expressar amb coherència idees i raonaments que permetin justificar la idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, processos i validesa de les solucions, processos i conclusions des de diferents perspectives conclusions des de diferents perspectives (de gènere, de sostenibilitat, de consum (de gènere, de sostenibilitat, de consum responsable...). responsable...). 2.2 Generar preguntes a partir d'arguments 2.2 Generar preguntes a partir d'arguments matemàtics que permetin plantejar nous matemàtics que permetin plantejar nous reptes relacionats amb el problema resolt. reptes relacionats amb el problema resolt. L'anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d'un problema potencia la reflexió crítica sobre la seva validesa, tant des d'un punt de vista estrictament matemàtic com des d'una perspectiva global, valorant aspectes relacionats amb la sostenibilitat, el consum responsable, l'equitat o la no-discriminació entre altres. El raonament científic i matemàtic són les eines principals per realitzar aquesta validació, però també ho són la lectura atenta, la realització de preguntes adequades, l'elecció d'estratègies per verificar la pertinència de les solucions obtingudes segons la situació plantejada, la consciència sobre els propis progressos i l'autoavaluació. El desenvolupament d'aquesta competència comporta processos reflexius propis de la metacognició com l'acte i coavaluació, la utilització d'estratègies senzilles d'aprenentatge autoregulat, ús eficaç d'eines digitals com a calculadores o fulls de càlcul, la verbalització o explicació del procés i la selecció entre diferents mètodes de comprovació de solucions o d'estratègies per validar les solucions i el seu abast.

3
CE.3

ormular con ectures sen illes o problemes, utilit ant el raonament i l'argumentació, la creati itat i les eines tecnol giques, per integrar i generar nou coneixement matemàtic Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 3.1 Plantejar preguntes en contextos 3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre a través diversos que es puguin respondre a través del coneixement matemàtic. del coneixement matemàtic. 3.2 Fer conjectures matemàtiques senzilles 3.2 Fer conjectures matemàtiques senzilles de manera autònoma i raonada en un de manera autònoma i raonada en un context en què l'alumne/a tingui llibertat context en què l'alumne/a tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d'eines creativa fent ús, si cal, d'eines tecnològiques (llenguatges de programació, tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). matemàtica, vídeo, etc.). 3.3 Proposar problemes de manera 3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context. autònoma, creativa i raonada en un context. El raonament i el pensament analític incrementen la percepció de patrons, estructures i regularitats tant en situacions del món real com abstractes afavorint la formulació de conjectures sobre la seva naturalesa. La formulació i comprovació de les conjectures es pot realitzar per mitjà de materials manipulatius, calculadores, programari, representacions i símbols, treballant de manera individual o col·lectiva la utilització del raonament inductiu i deductiu per formular arguments matemàtics. El desenvolupament d'aquesta competència comporta formular conjectures, examinar la seva validesa i reformular-les per obtenir noves conjectures susceptibles de ser posades a prova promovent l'ús del raonament i la demostració com a aspectes fonamentals de les matemàtiques.

4
CE.4

tilit ar el pensament computacional, organit ant dades, descomponent en parts, reconeixement patrons, interpretant, modificant, generalit ant i creant algoritmes per modelit ar situacions i resoldre problemes de forma eficient Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 4.1 Descompondre un problema o situació 4.1 Descompondre un problema o situació de la vida quotidiana en diferents parts, de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d'una en una per poder trobar abordant-les d'una en una per poder trobar la solució global amb dispositius digitals. la solució global amb dispositius digitals. 4.2 Reconèixer patrons, similituds i 4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar. que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d'un problema descartant les dades patrons d'un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més irrellevants tot identificant les parts més importants. importants. 4.4 Generar instruccions pas a pas per 4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d'altres similars resoldre un problema i d'altres similars provant i duent a terme possibles solucions provant i duent a terme possibles solucions amb dispositius digitals. amb dispositius digitals. El pensament computacional entronca directament amb la resolució de reptes o problemes i el plantejament de procediments, utilitzant l'abstracció per identificar els aspectes més rellevants, i la descomposició en tasques més simples amb l'objectiu d'arribar a una solució del problema que pugui ser executada per un sistema informàtic. Portar el pensament computacional a la vida diària suposa relacionar els aspectes fonamentals de la informàtica amb les necessitats de l'alumnat. El desenvolupament d'aquesta competència comporta la creació de models abstractes de situacions quotidianes, la seva automatització i modelització i la codificació en un llenguatge fàcil d'interpretar per un sistema informàtic.

5
CE.5

procediments, arguments i models per desen olupar una isió de les matemàtiques com un tot integrat Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 5.1 Identificar i usar les connexions entre 5.1 Identificar i usar les connexions entre diferents representacions d'un mateix diferents representacions d'un mateix concepte matemàtic quan s'extreu concepte matemàtic quan s'extreu informació d'una d'aquestes per aplicar-la a informació d'una d'aquestes per aplicar-la a l'altra. l'altra. 5.2 Reconèixer i relacionar connexions 5.2 Reconèixer i relacionar connexions entre diferents conceptes i coneixements entre diferents conceptes i coneixements matemàtics a través de situacions de la matemàtics a través de situacions de la vida quotidiana per treure'n conclusions i vida quotidiana per treure'n conclusions i tenir una visió integrada de les tenir una visió integrada de les matemàtiques. matemàtiques. La connexió entre els diferents conceptes, procediments i idees matemàtiques aporta una comprensió més profunda i duradora dels coneixements adquirits, proporcionant una visió més àmplia sobre el propi coneixement. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar les seves connexions internes i reflexionar sobre aquestes, tant les existents entre els blocs de sabers, entre les matemàtiques d'un nivell com les de diferents etapes educatives. El desenvolupament d'aquesta competència comporta enllaçar les noves idees matemàtiques amb idees prèvies, reconèixer i utilitzar les connexions entre idees matemàtiques en la resolució de problemes i comprendre com unes idees es construeixen sobre altres per formar un tot integrat.

6
CE.6

incular i contextualit ar les matemàtiques amb altres àrees de coneixement, interrelacionant conceptes i procediments, per resoldre problemes i desen olupar la capacitat crítica, creati a i inno adora en situacions di erses Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques 6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents en la vida quotidiana usant els presents en la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir…, en comunicar, classificar, predir…, en situacions susceptibles de ser abordades situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. en termes matemàtics. 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries, en entre les matemàtiques i altres matèries, en situacions susceptibles de ser abordades situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. en termes matemàtics. 6.3 Identificar i valorar l'aportació actual i 6.3 Identificar i valorar l'aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d'una perspectiva la humanitat, també des d'una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual. la societat actual. 6.4 Desenvolupar l'esperit crític i el 6.4 Desenvolupar l'esperit crític i el potencial creatiu de la matemàtica potencial creatiu de la matemàtica argumentant propostes innovadores en argumentant propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals. artístics i culturals. Reconèixer i utilitzar la connexió de les matemàtiques amb altres matèries, amb la vida real o amb la pròpia experiència augmenta el bagatge matemàtic de l'alumnat. És important que l'alumnat tingui l'oportunitat d'experimentar matemàtiques en diferents contextos (personal, escolar, social, científic i humanístic), valorant, tant històricament com actualment, la contribució de les matemàtiques a la resolució dels grans objectius globals de desenvolupament. La connexió entre les matemàtiques i altres matèries no hauria de limitar-se als sabers conceptuals, sinó que ha d'ampliar-se als procediments i les actituds, de manera que els procediments i actituds matemàtics poden ser transferits i aplicats a altres matèries i contextos. Així, el desenvolupament d'aquesta competència comporta l'establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments matemàtics amb altres matèries i amb la vida real i la seva aplicació en la resolució de problemes en situacions diverses i desenvolupar la capacitat crítica, creativa i innovadora en situacions diverses.

7
CE.7

Comunicar i representar, de forma indi idual i col lecti a, conceptes, procediments i resultats matemàtics usant el llenguatge oral, escrit, gràfic, multimodal i la terminologia matemàtica apropiada, per donar significat i permanència a les idees matemàtiques Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 7.1 Comunicar informació de manera 7.1 Comunicar informació de manera organitzada, utilitzant el llenguatge organitzada, utilitzant el llenguatge matemàtic adequat, oralment i per escrit, matemàtic adequat, oralment i per escrit, per a descriure, explicar justificar per a descriure, explicar justificar raonaments, procediments i conclusions. raonaments, procediments i conclusions. 7.2 Representar conceptes, procediments i 7.2 Representar conceptes, procediments i resultats matemàtics amb claredat, utilitzant resultats matemàtics amb claredat, utilitzant diferents eines i formes d'expressió, com diferents eines i formes d'expressió, com per exemple a través del dibuix, la per exemple a través del dibuix, la fotografia, els vídeos, les obres visuals i fotografia, els vídeos, les obres visuals i musicals, per visualitzar idees i estructurar musicals, per visualitzar idees i estructurar processos matemàtics. processos matemàtics. 7.3 Dialogar entre iguals i debatre idees 7.3 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i justificar raonaments, processos i conclusions. conclusions.

Ver descripción detallada del decreto

La comunicació i l'intercanvi d'idees és una part essencial de l'educació científica i matemàtica. A través de la comunicació les idees es converteixen en objectes de reflexió, perfeccionament, discussió i rectificació. Comunicar idees, conceptes i processos contribueix a col·laborar, cooperar, afermar i generar nous coneixements. El desenvolupament d'aquesta competència comporta expressar fets, idees, conceptes i procediments verbal i gràficament, de manera veraç i precisa utilitzant la terminologia matemàtica adequada, donar significat i permanència a les idees i a fer-les públiques. L'ús del llenguatge oral, escrit, gràfic, multimodal comporta el desenvolupament de les destreses en la utilització dels diferents llenguatges i eines, en particular les digitals. La manera de representar idees, conceptes i procediments en matemàtiques és fonamental. La representació inclou dues facetes, la representació pròpiament dita d'un resultat o concepte i la representació dels processos que es realitzen durant la pràctica de les matemàtiques. El desenvolupament d'aquesta competència comporta l'adquisició d'un conjunt de representacions matemàtiques que amplien significativament la capacitat per a interpretar i resoldre problemes de la vida real.

8
CE.8

Desen olupar destreses personals, com l'autoregulació, que a udin a identificar i gestionar emocions, aprenent de l'error i afrontant les situacions d'incertesa com una oportunitat, per perse erar i gaudir del proc s d'aprendre matemàtiques Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 8.1 Gestionar les pròpies emocions i 8.1 Gestionar les pròpies emocions i desenvolupar l'autoconfiança per encarar desenvolupar l'autoconfiança per encarar nous reptes matemàtics perseverant en la nous reptes matemàtics perseverant en la seva resolució en qualsevol situació seva resolució en qualsevol situació d'aprenentatge proposada. d'aprenentatge proposada. 8.2 Tenir consciència que s'està aprenent i 8.2 Tenir consciència que s'està aprenent i de com s'està aprenent en qualsevol de com s'està aprenent en qualsevol situació d'aprenentatge proposada situació d'aprenentatge proposada 8.3 Identificar els errors propis i expressar 8.3 Identificar els errors propis i expressar de manera raonada quin és el motiu que de manera raonada quin és el motiu que els provoquen (conceptuals, de els provoquen (conceptuals, de procediment, d'estratègia...), en la procediment, d'estratègia...), en la resolució de reptes o problemes, resolució de reptes o problemes, perseverant en la seva resolució. perseverant en la seva resolució. 8.4 Participar de la pròpia avaluació 8.4 Participar de la pròpia avaluació gestionant estratègies que ajudin a gestionant estratègies que ajudin a superar superar les dificultats, en la revisió de les les dificultats, en la revisió de les produccions realitzades. produccions realitzades. 8.5 Apreciar el potencial creatiu de la 8.5 Apreciar el potencial creatiu de la matemàtica així com la seva capacitat de matemàtica així com la seva capacitat de generar harmonia i bellesa, en les generar harmonia i bellesa, en les creacions i produccions realitzades. creacions i produccions realitzades. Resoldre problemes matemàtics o reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques ha de ser una tasca gratificant. Les destreses emocionals dins de l'aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar de l'alumnat, la regulació emocional i l'interès pel seu aprenentatge. El desenvolupament d'aquesta competència comporta identificar i gestionar les emocions, reconèixer fonts d'estrès, ser perseverant, pensar de manera crítica i creativa, crear resiliència i mantenir una actitud proactiva davant nous reptes matemàtics.

9
CE.9

Desen olupar destreses socials, com la cooperació, participant acti ament en equips de treball inclusius reconeixent la di ersitat i el alor de les aportacions dels altres, per compartir i construir coneixement de matemàtic de manera col lecti a Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 9.1 Cooperar en el treball en equip tant en 9.1 Cooperar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere, en respectant la perspectiva de gènere, en situacions en què es comparteixi i situacions en què es comparteixi i construeixi coneixement de manera construeixi coneixement de manera conjunta. conjunta. 9.2 Col·laborar activament amb els altres, 9.2 Col·laborar activament amb els altres, arribant a acords i complint-los, per assolir arribant a acords i complint-los, per assolir els objectius del grup relatius a la els objectius del grup relatius a la construcció del coneixement matemàtic, construcció del coneixement matemàtic, valorant l'èxit col·lectiu com una estratègia valorant l'èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal. de millora personal. 9.3. Equilibrar les necessitats personals 9.3. Equilibrar les necessitats personals amb les del grup, des de l'empatia i el amb les del grup, des de l'empatia i el respecte, reconeixent la diversitat i el valor respecte, reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres per generar de les aportacions dels altres per generar nou aprenentatge matemàtic, tant individual nou aprenentatge matemàtic, tant individual com col·lectiu. com col·lectiu. 9.4. Ajudar a identificar errors i dificultats 9.4. Ajudar a identificar errors i dificultats d'aprenentatge de les companyes i d'aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar. a millorar. El desenvolupament d'aquesta competència comporta mostrar empatia pels altres, establir i mantenir relacions positives, exercitar l'escolta activa i la comunicació assertiva, treballar en equip i prendre decisions responsables. Així mateix, ha de fomentar-se la ruptura d'estereotips i idees preconcebudes sobre les matemàtiques associades a qüestions individuals, com per exemple el gènere o l'aptitud per a les matemàtiques. Treballar els valors de respecte, tolerància, igualtat o resolució pacífica de conflictes, al mateix temps que resolen reptes matemàtics desenvolupant destreses de comunicació efectiva, planificació, indagació, motivació confiança, per a crear relacions i entorns de treball saludables, permet afermar l'autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat. Els entorns virtuals són una bona eina per compartir i construir coneixement de manera conjunta, en aquest sentit cal promoure'n la seva utilització.

Criterios de evaluación

Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.

Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.

1
CE.1
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 1.1

    Identificar els factors històrics, culturals i socials que envolten determinades produccions musicals, comprenent-ne les característiques i la funció a través de l’anàlisi d’exemples, amb una actitud oberta i respectuosa.

  2. 1.2

    Identificar les característiques, elements i tècniques de diferents propostes musicals de la nostra cultura i d’altres, a través de diferents suports audiovisuals, evidenciant una actitud d’obertura, interès i respecte.

  3. 1.3

    Expressar l’opinió personal i les emocions experimentades, de manera respectuosa i crítica sobre exemples de músiques estudiades a través de l’audició, visionat o l’assistència a esdeveniments musicals.

  4. 1.4

    Obtenir solucions matemàtiques d’un problema mobilitzant els coneixements necessaris i discriminant l’existència o no d’una o més solucions d’un problema.

2
CE.2
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 2.1

    Construir i expressar amb coherència idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, processos i conclusions des de diferents perspectives (de gènere, de sostenibilitat, de consum responsable...).

  2. 2.2

    Mostrar habilitats musicals individuals i grupals a través de la interpretació, enfortint l’autoestima i la consciència col·lectiva.

3
CE.3
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 3.1

    Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre a través del coneixement matemàtic.

  2. 3.2

    Fer conjectures matemàtiques senzilles de manera autònoma i raonada en un context en què l’alumne/a tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

  3. 3.3

    Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context.

4
CE.4
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 4.1

    Descompondre un problema o situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar la solució global amb dispositius digitals.

  2. 4.2

    Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar.

  3. 4.3

    Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants.

  4. 4.4

    Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres similars provant i duent a terme possibles solucions amb dispositius digitals.

5
CE.5
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 5.1

    Identificar i usar les connexions entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic quan s’extreu informació d’una d’aquestes per aplicar-la a l’altra.

  2. 5.2

    Reconèixer i relacionar connexions entre diferents conceptes i coneixements matemàtics a través de situacions de la

6
CE.6
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 6.1

    Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents en la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar,

  2. 6.2

    Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries, en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics.

  3. 6.3

    Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual.

  4. 6.4

    Desenvolupar l’esperit crític i el potencial creatiu de la matemàtica argumentant propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals.

7
CE.7
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 7.1

    Comunicar informació de manera organitzada, utilitzant el llenguatge matemàtic adequat, oralment i per escrit, per a descriure, explicar justificar raonaments, procediments i conclusions.

  2. 7.2

    Representar conceptes, procediments i resultats matemàtics amb claredat, utilitzant diferents eines i formes d’expressió, com per exemple a través del dibuix, la fotografia, els vídeos, les obres visuals i musicals, per visualitzar idees i estructurar processos matemàtics.

  3. 7.3

    Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions.

8
CE.8
5 criterios evalúan esta competencia
  1. 8.1

    Gestionar les pròpies emocions i desenvolupar l’autoconfiança per encarar nous reptes matemàtics perseverant en la seva resolució en qualsevol situació d’aprenentatge proposada.

  2. 8.2

    Tenir consciència que s’està aprenent i de com s’està aprenent en qualsevol situació d’aprenentatge proposada

  3. 8.3

    Identificar els errors propis i expressar de manera raonada quin és el motiu que els provoquen (conceptuals, de procediment, d’estratègia...), en la resolució de reptes o problemes, perseverant en la seva resolució.

  4. 8.4

    Participar de la pròpia avaluació gestionant estratègies que ajudin a superar les dificultats, en la revisió de les produccions realitzades.

  5. 8.5

    Apreciar el potencial creatiu de la matemàtica així com la seva capacitat de generar harmonia i bellesa, en les creacions i produccions realitzades.

9
CE.9
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 9.1

    Cooperar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere, en situacions en què es comparteixi i construeixi coneixement de manera conjunta.

  2. 9.2

    Col·laborar activament amb els altres, arribant a acords i complint-los, per assolir els objectius del grup relatius a la construcció del coneixement matemàtic, valorant l’èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal.

Saberes básicos

Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).

En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.

1
1
Bloque 1 de 6

Saberes básicos del decreto

20 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    Comptatge: Resolució de problemes i situacions de la vida quotidiana en els quals s’hagin de fer recomptes sistemàtics, utilitzant diferents estratègies (diagrames d’arbre, tècniques de combinatòria, etc.)

  2. 1.2

    Quantitat: Interpretació de nombres grans i petits, reconeixement i utilització de la notació exponencial i científica. Incloent la lectura d’aquestes quantitats en la calculadora o full de càlcul

  3. 1.3

    Quantitat: Expressió d’estimacions amb la precisió requerida

  4. 1.4

    Quantitat: Ús dels nombres enters, fraccions, decimals i arrels per a expressar quantitats en diferents contextos, inclosos els de la vida quotidiana, amb la precisió requerida

  5. 1.5

    Quantitat: Ús dels nombres indoaràbics, la introducció del zero i els nombres negatius en la història de les matemàtiques

  6. 1.6

    Quantitat: Ús de les fraccions en l’antiguitat (Egipte, l’Índia i Grècia) i en l’actualitat

  7. 1.7

    Quantitat: Reconeixement i aplicació de diferents formes de representació de nombres enters, fraccionaris i decimals, inclosa la recta numèrica

  8. 1.8

    Quantitat: Selecció i utilització de la representació més adequada d’una mateixa quantitat (natural, sencer, decimal o fracció) per a cada situació o problema

  9. 1.9

    Sentit de les operacions: Aplicació d’estratègies de càlcul mental amb nombres naturals, fraccions i decimals

  10. 1.10

    Sentit de les operacions: Reconeixement i aplicació de les operacions amb nombres enters, fraccionaris o decimals útils per resoldre situacions contextualitzades

  11. 1.11

    Sentit de les operacions: Comprensió i utilització de les relacions inverses, entre: l’addició i la sostracció, la multiplicació i la divisió, la potència i les arrels, per simplificar i resoldre problemes

  12. 1.12

    Sentit de les operacions: Interpretació dels efectes de les operacions aritmètiques amb nombres enters, fraccions i expressions decimals

  13. 1.13

    Sentit de les operacions: Ús de les propietats de les operacions aritmètiques (suma, resta, multiplicació i divisió) per realitzar càlculs de manera eficient amb nombres naturals, enters, fraccionaris i decimals tant mentalment com de manera manual, amb calculadora o full de càlcul, adaptant les estratègies a cada situació

  14. 1.14

    Relacions: Utilització de factors primers, múltiples i divisors per a resoldre problemes, mitjançant estratègies i/o eines diverses, inclòs l’ús de la calculadora

  15. 1.15

    Relacions: Comparació i ordenació de fraccions, decimals i percentatges amb eficàcia trobant la seva situació exacta o aproximada en la recta numèrica

  16. 1.16

    Raonament proporcional: Identificació de situacions proporcionals i no proporcionals (incloent situacions de proporcionalitat inversa) en problemes de la vida quotidiana. Comprensió i representació de les relacions quantitatives

  17. 1.17

    Raonament proporcional: Percentatges: comprensió i utilització en la resolució de problemes, inclosos els majors que 100% o menors que 1%

  18. 1.18

    Raonament proporcional: Desenvolupament i anàlisi de mètodes per resoldre problemes en situacions de proporcionalitat directa en diferents contextos (augments i disminucions percentuals, rebaixes i pujades de preus, impostos, canvis de divises, càlculs geomètrics, escales, etc.)

  19. 1.19

    Educació financera: Interpretació de la informació numèrica en contextos financers senzills

  20. 1.20

    Educació financera: Mètodes per a la presa de decisions de consum responsable ateses les relacions qualitat-preu i al valor-preu en contextos quotidians

2
2
Bloque 2 de 6

Saberes básicos del decreto

12 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    Magnitud: Atributs mesurables dels objectes físics i matemàtics: recerca i relació entre aquests

  2. 2.2

    Magnitud: Elecció de les unitats i operacions adequades en situacions que impliquin mesura

  3. 2.3

    Magnitud: Comparació de les unitats pròpies del sistema mètric decimal amb unes altres presents en diferents contextos

  4. 2.4

    Magnitud: Avaluació de la importància de l’establiment del metre com a mesura universal en el context històric en què es va produir i en el context actual

  5. 2.5

    Mesurament: Selecció i ús d’instruments (analògic o digital) i unitats adequades per mesurar de manera directa diferents magnituds de l’entorn

  6. 2.6

    Mesurament: Deducció, interpretació i aplicació de les principals estratègies per obtenir longituds, àrees i volums en figures planes i tridimensionals

  7. 2.7

    Mesurament: Relació entre les aplicacions dels teoremes de Tales i de Pitàgores en els diferents contextos històrics en què s’han utilitzat (Grècia, Índia, Xina)

  8. 2.8

    Mesurament: Ús de representacions planes d’objectes tridimensionals per visualitzar i resoldre problemes d’àrees, entre d’altres

  9. 2.9

    Mesurament: Generació de representacions planes, manualment o digitalment, d’objectes geomètrics plans o tridimensionals, amb característiques donades, com les longituds dels costats, les mesures dels angles, les longituds de les arestes

  10. 2.10

    Estimació i relacions: Formulació de conjectures sobre mesures o relacions entre les mateixes basades en estimacions

  11. 2.11

    Estimació i relacions: Presa de decisió justificada del grau de precisió requerida en situacions de mesura

  12. 2.12

    Estimació i relacions: Valoració de les mesures del radi de la Terra i de les distàncies Terra-Lluna a la Grècia antiga

3
3
Bloque 3 de 6

Saberes básicos del decreto

8 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Formes geomètriques de dues i tres dimensions: Descripció i classificació de formes geomètriques planes i tridimensionals en funció de les seves propietats o característiques

  2. 3.2

    Formes geomètriques de dues i tres dimensions: Reconeixement de les relacions geomètriques com la congruència, la semblança i la relació pitagòrica en figures planes i tridimensionals

  3. 3.3

    Formes geomètriques de dues i tres dimensions: Construcció de formes geomètriques amb diferents eines: materials manipulables, instruments de dibuix, programes de geometria dinàmica, realitat augmentada, etc

  4. 3.4

    Formes geomètriques de dues i tres dimensions: Construcció de figures geomètriques en diferents contextos històrics, en particular a la Grècia antiga (Euclides)

  5. 3.5

    Localització i sistemes de representació: Localització i descripció de relacions espacials: coordenades geomètriques i altres sistemes de representació

  6. 3.6

    Moviments i transformacions: Anàlisis de transformacions elementals com a girs, translacions i simetries en situacions diverses utilitzant eines tecnològiques i/o manipulatives

  7. 3.7

    Visualització i modelització geomètrica: Ús de models geomètrics per representar i explicar relacions numèriques i algebraiques en situacions diverses

  8. 3.8

    Visualització i modelització geomètrica: Reconeixement de connexions entre el sentit espacial amb els altres sentits (numèric, algebraic…) i amb altres disciplines (art, ciència, vida diària)

4
4
Bloque 4 de 6

Saberes básicos del decreto

16 saberes básicos en este bloque

  1. 4.1

    Patrons: identificació i comprensió, determinant la regla de formació de col·leccions numèriques o gràfiques

  2. 4.2

    Patrons: Fórmules i termes generals: obtenció mitjançant l’observació de pautes i regularitats senzilles i la seva generalització

  3. 4.3

    Patrons: Identificació de la successió de Fibonacci i la proporció àuria a la natura

  4. 4.4

    Model matemàtic: Modelització i resolució de problemes contextualitzats, també de la vida quotidiana, secundant-se en representacions matemàtiques i en el llenguatge algebraic

  5. 4.5

    Model matemàtic: Obtenció de conclusions raonables sobre una situació de la vida quotidiana una vegada modelitzada

  6. 4.6

    Variable: Comprensió del concepte de variable en les seves diferents naturaleses

  7. 4.7

    Igualtat i desigualtat: Ús de l’àlgebra simbòlica per representar relacions lineals i quadràtiques en situacions contextualitzades, també de la vida quotidiana

  8. 4.8

    Igualtat i desigualtat: Anàlisi dels diferents mètodes de resolució d’equacions al llarg de la història, en particular els mètodes geomètrics d’Al-Khwarizmi

  9. 4.9

    Igualtat i desigualtat: Identificació i aplicació de l’equivalència d’expressions algebraiques en la resolució de problemes basats en relacions lineals i quadràtiques

  10. 4.10

    Igualtat i desigualtat: Cerca de solucions en equacions o sistemes lineals i equacions quadràtiques, tant de manera manual com utilitzant la tecnologia

  11. 4.11

    Relacions i funcions: Aplicació i comparació de les diferents formes de representació d’una relació

  12. 4.12

    Relacions i funcions: Identificació i ús de funcions, lineals o no lineals i comparació de les seves propietats a partir de taules, gràfiques o expressions algebraiques

  13. 4.13

    Relacions i funcions: Identificació de relacions quantitatives en situacions contextualitzades, incloent la vida quotidiana i determinació dels tipus de funcions que les modelitzen (lineals i quadràtiques)

  14. 4.14

    Relacions i funcions: Deducció de la informació rellevant d’una funció mitjançant l’ús de diferents representacions simbòliques

  15. 4.15

    Pensament computacional: Identificació i ús d’estratègies quan s’interpreten, modifiquen o creen algorismes de programació per blocs i/o programació textuals que incorporen: diferenciació entre processos seqüencials i paral·lels; comprensió de les instruccions de bucle, condicionals i instruccions niades; comprensió de la gestió de dades amb variables; ús d’operadors lògics i d’esdeveniments

  16. 4.16

    Pensament computacional: Formulació de qüestions susceptibles de ser analitzades utilitzant programes i altres eines

5
5
Bloque 5 de 6

Saberes básicos del decreto

18 saberes básicos en este bloque

  1. 5.1

    Distribució: Anàlisi i interpretació de taules i gràfics estadístics de variables qualitatives, quantitatives discretes i quantitatives contínues

  2. 5.2

    Distribució: Recollida i organització de dades de situacions contextualitzades, incloent la vida quotidiana, que involucren una sola variable

  3. 5.3

    Distribució: Generació de representacions gràfiques adequades mitjançant diferents tecnologies (calculadora, full de càlcul, apps...) per esbrinar com es distribueixen les dades, interpretar-les i obtenir conclusions raonades

  4. 5.4

    Distribució: Mesures de centralització i dispersió: interpretació i càlcul

  5. 5.5

    Distribució: Comparació de dos conjunts de dades ateses les mesures de centralització i dispersió

  6. 5.6

    Distribució: Reconeixement que les mesures de dispersió descriuen la variabilitat de les dades

  7. 5.7

    Distribució: Càlcul, amb suport tecnològic, i interpretació de les mesures de centralització i dispersió en situacions reals

  8. 5.8

    Inferència: Formulació de preguntes adequades per conèixer les característiques d’interès d’una població

  9. 5.9

    Inferència: Presentació de dades rellevants per donar resposta a qüestions plantejades en recerques estadístiques

  10. 5.10

    Inferència: Obtenció de conclusions raonables a partir dels resultats obtinguts amb la finalitat d’emetre judicis i prendre decisions adequades

  11. 5.11

    Inferència: Ús de dades estadístiques al llarg de la història en la construcció de censos de població

  12. 5.12

    Inferència: Usos de dades estadístiques en la medicina actual (covid 19) i en la història, el cas de Florence Nightingale

  13. 5.13

    Predictibilitat i incertesa: Identificació de fenòmens deterministes i aleatoris

  14. 5.14

    Predictibilitat i incertesa: Interpretació de la probabilitat com a mesura associada a la incertesa d’experiments aleatoris

  15. 5.15

    Predictibilitat i incertesa: Planificació i realització d’experiències senzilles per analitzar el comportament de fenòmens aleatoris

  16. 5.16

    Predictibilitat i incertesa: Assignació de la probabilitat a partir de l’experimentació i el concepte de freqüència relativa

  17. 5.17

    Predictibilitat i incertesa: Anàlisi de l’origen de la teoria de la probabilitat (Fermat i Pascal) en el context dels jocs d’atzar

  18. 5.18

    Predictibilitat i incertesa: Assignació de probabilitats mitjançant la regla de Laplace

6
6
Bloque 6 de 6

Saberes básicos del decreto

6 saberes básicos en este bloque

  1. 6.1

    Creences, actituds i emocions: Desenvolupament de la curiositat, la iniciativa, la perseverança i la resiliència cap a l’aprenentatge de les matemàtiques

  2. 6.2

    Creences, actituds i emocions: Gestió de les emocions que intervenen en l’aprenentatge com l’autoconsciència i l’autoregulació

  3. 6.3

    Creences, actituds i emocions: Desenvolupament de la flexibilitat cognitiva per acceptar un canvi d’estratègia quan sigui necessari i transformar l’error en una oportunitat d’aprenentatge i al seu torn, interpretar cada problema resolt com una oportunitat per generar noves preguntes

  4. 6.4

    Treball en equip i presa de decisions: Assumpció de responsabilitats i participació activa per optimitzar el treball en equip

  5. 6.5

    Treball en equip i presa de decisions: Selecció de tècniques cooperatives per compartir i construir coneixement de manera col·lectiva

  6. 6.6

    Treball en equip i presa de decisions: Ús d’estratègies de gestió i presa de decisions adequades pera resoldre situacions pròpies del treball en equip

Rúbrica recomendada para Matemàtiques

Una rúbrica equilibrada para Matemàtiques en 2.º ESO podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.

La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.

Resolución de problemas 30%
Razonamiento y prueba 25%
Comunicación matemática 20%
Conexiones y modelización 15%
Actitud y dimensión socioafectiva 10%
Total 100%

Errores frecuentes al evaluar Matemàtiques

Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Matemàtiques en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.

1

Premiar el procedimiento aunque el resultado sea incorrecto sin diferenciar claramente ambos niveles de logro.

2

Aplicar el mismo peso a todos los criterios cuando el sentido numérico debería pesar más en cursos bajos y el algebraico en cursos altos.

3

Confundir saberes básicos (los contenidos) con criterios de evaluación (lo que se demuestra).

4

Penalizar el uso de la calculadora cuando el criterio LOMLOE permite y a veces exige su uso.

5

No reservar al menos un criterio para el sentido socioafectivo (matemáticas y emociones).

Ejemplo: cómo se evalúa un examen real

Un examen típico de Matemáticas puede tener 6 problemas que cubren entre 8 y 10 criterios. La nota final no es el promedio aritmético: cada problema se evalúa por nivel de logro (1-4) en los criterios que toca, y el cálculo final pondera según el peso asignado en la rúbrica del departamento.

En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.

Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es

Corrigiendo.es lleva cargados los 29 criterios, las 9 competencias específicas y los 80 saberes básicos de Matemàtiques en 2.º ESO para Cataluña. Al subir un examen, la IA:

  1. Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
  2. Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
  3. Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
  4. Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
  5. Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.

Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.

Matemàtiques 2.º ESO en otras Comunidades Autónomas

Compara cómo cambia el currículo de Matemàtiques en 2.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.

Para seguir leyendo

Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.

Preguntas frecuentes

¿Qué decreto regula el currículo de Matemàtiques 2.º ESO en Cataluña?
En Cataluña rige Decret 175/2022, de 27 de setembre, que desarrolla la LOMLOE en el marco del Real Decreto 217/2022 (ESO) o el 243/2022 (Bachillerato). Esta página recoge competencias específicas, criterios y saberes tal y como figuran en el texto oficial publicado en el boletín autonómico.
¿Por qué unas CCAA tienen criterios distintos a otras en la misma materia?
Porque la LOMLOE deja margen autonómico para concretar el currículo: las CCAA pueden añadir saberes específicos (patrimonio territorial, lengua cooficial, contexto socioambiental local), reordenar bloques y matizar criterios. Ese margen explica las diferencias visibles entre, por ejemplo, Matemàtiques en Galicia (con dimensión gallega) y en Madrid (con énfasis en refuerzo competencial).
¿Estos datos son los del BOE/boletín oficial o están reescritos?
Son extracción literal del boletín oficial autonómico (cuando existe decreto propio) o del BOE nacional cuando aún no se ha publicado el decreto territorial. Corrigiendo.es solo los estructura para visualizarlos en tablas; el texto pertenece a la administración autora.
¿Puedo descargarme este pack en Excel o PDF?
Sí. Esta ficha genera un Excel editable y un PDF imprimible desde los mismos datos oficiales que ves en pantalla: competencias específicas, criterios de evaluación, saberes básicos, rúbrica orientativa, ponderaciones y cuaderno docente.
¿Cómo aplico estos criterios al corregir un examen real?
Cada criterio se evalúa con niveles de logro (típicamente 1-4). Al corregir, vinculas cada pregunta o producción a los criterios que evalúa y asignas el nivel alcanzado. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que el departamento haya fijado en su rúbrica. Corrigiendo.es automatiza este flujo cuando se abra la V2: la IA propone un nivel por criterio y tú lo confirmas en un clic.
¿Tengo que evaluar todos los criterios en cada examen?
No. La inspección educativa pide que todos los criterios queden evaluados a lo largo del curso, pero no en cada prueba. Una práctica habitual es distribuirlos por trimestres y por instrumento (examen, trabajo, exposición oral, práctica de laboratorio). El plan de evaluación de la programación didáctica documenta esa distribución.
CE

Escrito por

Equipo Corrigiendo.es

Actualizado el