LOMLOE · Illes Balears

Segunda Lengua Extranjera en 4.º ESO · Illes Balears

Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 6 competencias, 24 criterios y 155 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.

6
Competencias específicas
24
Criterios de evaluación
155
Saberes básicos
Decreto
Vigente en CCAA
Apuntarme a la lista de espera
Actualizado el

Llévate el currículo a Excel o PDF

Disponible

Excel editable

6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.

  • Resumen materia/curso/CCAA
  • 6 competencias específicas
  • 24 criterios con peso editable
  • Saberes básicos por bloque
Descargar Excel
Disponible

PDF imprimible

Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.

  • Portada con materia/curso/CCAA
  • Decreto vigente citado
  • Tablas competenciales
  • Apto para programación didáctica
Descargar PDF

Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Segunda Lengua Extranjera en 4.º ESO.

Contexto de 4.º ESO

Curso terminal de la etapa obligatoria con itinerarios diferenciados (académico y aplicado en algunas materias). Marca la frontera entre quienes seguirán a Bachillerato y quienes optarán por FP o el mundo laboral.

Retos típicos en 4.º ESO:

  • Itinerarios diferenciados (Matemáticas A/B, materias optativas) que exigen rúbricas diferenciadas.
  • Decisión vocacional crítica del alumnado.
  • Coordinación con orientación para titulación y orientación post-ESO.
  • Preparación implícita para Bachillerato (sin que sea EBAU aún).

Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".

Decreto vigente en Illes Balears

En Illes Balears rige actualmente Decret 32/2022, de 8 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).

Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.

Particularidades de Illes Balears

Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.

En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.

Competencias específicas

Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Segunda Lengua Extranjera. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"

Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.

1
CE.1

Comprendre i interpretar el sentit general i els detalls més rellevants de texts expressats de manera clara i en la llengua estàndard, cercant fonts fiables i fent ús d'estratègies com la inferència de significats, per respondre a necessitats comunicatives concretes. La comprensió suposa rebre i processar informació. En l'etapa de l'educació secundària obligatòria, la comprensió és una destresa comunicativa que s'ha de desenvolupar a partir de texts orals, escrits i multimodals sobre temes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxims a l'experiència dels alumnes, expressats de manera clara i usant la llengua estàndard. La comprensió, en aquest nivell, implica entendre i interpretar els texts i extreure'n el seu sentit general i els detalls més rellevants per satisfer les seves necessitats comunicatives. Per això, s'han d'activar les estratègies més adequades al desenvolupament psicoevolutiu i les necessitats dels alumnes, amb la finalitat de reconstruir la representació del significat i del sentit del text i per formular hipòtesi sobre la intenció comunicativa que hi ha en aquests texts.

2
CE.2

Produir texts originals, d'extensió mitjana, senzills i amb una organització clara, usant estratègies com ara la planificació, la compensació o l'autoreparació, per expressar de manera creativa, adequada i coherent, missatges rellevants i respondre a propòsits comunicatius concrets. La producció engloba tant l'expressió oral com l'escrita i la multimodal. En aquesta etapa, la producció ha de donar lloc a la redacció i l'exposició de texts sobre temes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxim a l'experiència dels alumnes, amb creativitat, coherència i adequació. La producció, en diversos formats i suports, pot incloure en aquesta etapa l'exposició d'una petita descripció o anècdota, una presentació formal de major extensió, una senzilla argumentació o la redacció de texts que expressin fets, conceptes, pensaments, opinions i sentiments, mitjançant eines digitals i analògiques, com també la cerca avançada d'informació a internet com a font de documentació. En el seu format multimodal, la producció inclou l'ús conjunt de diferents recursos per produir significat (escriptura, imatge, gràfics, taules, diagrames, so, gests, etc.) i la selecció i aplicació del més adequat en funció de la tasca i les seves necessitats. Les activitats vinculades amb la producció de texts compleixen funcions importants en els àmbits personal, social, educatiu i professional, i existeix un valor cívic concret que s'hi associa. La destresa en les produccions més formals en diferents suports no s'adquireix de manera natural, sinó que és producte de l'aprenentatge. En aquesta etapa, les produccions es basen en l'aprenentatge d'aspectes formals bàsics de caire més lingüístic, sociolingüístic i pragmàtic; de les expectatives i convencions comunes associades al gènere emprat; d'eines de producció; i del suport utilitzat. Les estratègies que permeten la millora de la producció, tant formal com informal, comprenen la planificació, l'autoavaluació i coavaluació, la retroalimentació, com també el monitoratge, la validació i la compensació.

3
CE.3

Interactuar amb altres persones amb creixent autonomia, usant estratègies de cooperació i emprant recursos analògics i digitals, per respondre a propòsits comunicatius concrets en intercanvis respectuosos amb les normes de cortesia. La interacció implica dos o més participants en la construcció d'un discurs. La interacció interpersonal es considera l'origen del llenguatge i comprèn funcions interpersonals, cooperatives i transaccionals. En la interacció entren en joc la cortesia lingüística i l'etiqueta digital, els elements verbals i no verbals de la comunicació, com també l'adequació als diferents registres i gèneres dialògics, tant orals com escrits i multimodals, en entorns síncrons o asíncrons. En aquesta etapa de l'educació, s'espera que les interaccions abordin temes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxims a l'experiència dels alumnes.

4
CE.4

Mediar en situacions quotidianes entre diferents llengües, usant estratègies i coneixements senzills orientats a explicar conceptes o simplificar missatges, per transmetre informació de manera eficaç, clara i responsable.

5
CE.5

Ampliar i usar els repertoris lingüístics personals entre diferents llengües, reflexionant de manera crítica sobre el seu funcionament i prenent consciència de les estratègies i coneixements propis, per millorar la resposta a necessitats comunicatives concretes. L'ús del repertori lingüístic i la reflexió sobre el seu funcionament estan vinculats amb l'enfocament plurilingüe de l'adquisició de llengües. L'enfocament plurilingüe parteix del fet que les experiències dels alumnes amb les llengües que coneixen serveixen de base per a l'ampliació i millora de l'aprenentatge de llengües noves i els ajuden a desenvolupar i enriquir el seu repertori lingüístic plurilingüe i la seva curiositat i sensibilització cultural. En l'educació secundària obligatòria els alumnes aprofundeixen en aquesta reflexió sobre les llengües i estableixen relacions entre les diferents llengües dels seus repertoris individuals, analitzant-ne les semblances i diferències amb la finalitat d'ampliar els coneixements i estratègies en les llengües que els conformen. D'aquesta manera, s'afavoreix l'aprenentatge de noves llengües i es millora la competència comunicativa. La reflexió sobre les llengües i el seu funcionament implica que els alumnes entenguin les seves relacions i, a més, contribueix al fet que identifiquin les fortaleses i mancances pròpies en el terreny lingüístic i comunicatiu, prenent consciència dels coneixements i estratègies propis i fent-los explícits. En aquest sentit, suposa també la posada en marxa de destreses per fer front a la incertesa i per desenvolupar el sentit de la iniciativa i la perseverança en la consecució dels objectius o la presa de decisions. A més, el coneixement de diferents llengües permet valorar la diversitat lingüística de la societat com un aspecte enriquidor i positiu. La selecció, configuració i aplicació dels dispositius i eines tant

6
CE.6

Valorar críticament i adequar-se a la diversitat lingüística, cultural i artística a partir de la llengua estrangera, identificant i compartint les semblances i les diferències entre llengües i cultures, per actuar de manera empàtica i respectuosa en situacions interculturals. La interculturalitat suposa experimentar la diversitat lingüística, cultural i artística de la societat analitzant-la i traient-ne benefici. A l'educació secundària obligatòria, la interculturalitat, que afavoreix l'entesa amb els altres, mereix una atenció específica perquè formi part de l'experiència dels alumnes i per evitar que la seva percepció sobre aquesta diversitat estigui distorsionada pels estereotips i constitueixi l'origen d'uns certs tipus de discriminació. La valoració crítica i l'adequació a la diversitat han de permetre als alumnes actuar de manera empàtica i respectuosa en situacions interculturals. La consciència de la diversitat ofereix als alumnes la possibilitat de relacionar diferents cultures i afavoreix el desenvolupament d'una sensibilitat artística i cultural. També potencia la capacitat d'identificar i utilitzar una gran varietat d'estratègies que li permetin establir relacions amb persones d'altres cultures. Les situacions interculturals que es poden plantejar, en aquesta etapa, en l'ensenyament de la llengua estrangera faciliten l'obertura a noves experiències, idees, societats, cultures i formes de vida. Aquest procés fomenta l'interès per allò diferent; ajuda a relativitzar la pròpia perspectiva i el propi sistema de valors culturals; i distanciar-se i evitar les actituds sustentades sobre qualsevol mena de discriminació o reforç d'estereotips. Tot això orientat cap a l'objectiu de desenvolupar una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics.

Criterios de evaluación

Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.

Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.

1
CE.1
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 1.1

    Extreure i analitzar el sentit global i les idees principals, i seleccionar informació pertinent de texts orals, escrits i multimodals sobre temes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxims a l'experiència dels alumnes, expressats de manera clara i en la llengua estàndard a través de diversos suports. Extreure i analitzar el sentit global de texts escrits, orals i multimodals, breus i senzills en llengua estàndard, captant, per exemple, el missatge principal, el propòsit de l'autor i el context general. Seleccionar informació rellevant de texts escrits, orals i multimodals, breus i senzills, en llengua estàndard per respondre preguntes concretes. Extreure informació explícita i implícita de texts multimodals en llengua estàndard sobre aspectes, a més de la vida quotidiana, de l'actualitat, com notícies d'actualitat adaptades o infografies amb informació visual i textual. Entendre texts sobre temes quotidians (p. ex., plans de cap de setmana o diàlegs entre companys), de rellevància personal (p. ex., texts acadèmics relacionats amb el seu aprenentatge o narratives d'interès juvenil) o d'interès públic pròxims a la seva experiència (p. ex. notícies i articles d'actualitat adaptats, vídeos sobre temes del seu interès o cartells i tríptics).

  2. 1.2

    Interpretar i valorar el contingut i els trets discursius de texts progressivament més complexos propis dels àmbits de les relacions interpersonals, dels mitjans de comunicació social i de l'aprenentatge, com també de texts literaris adequats al nivell de maduresa dels alumnes. Interpretar i valorar texts més complexos propis dels àmbits de les relacions interpersonals, dels mitjans de comunicació social i de l'aprenentatge, com també de texts literaris adequats al nivell de maduresa dels alumnes. Inferir informació implícita a partir de pistes contextuals, distingint entre fets i opinions en texts senzills. Expressar una opinió personal breu, relacionant el contingut amb coneixements previs i justificant de forma senzilla els arguments. Identificar estructures discursives més complexes (p. ex., seqüència, causa-efecte, concessió), en texts informatius i descriptius senzills. Valorar de manera més elaborada si el llenguatge i l'estructura del text són adequats i compleixen el seu propòsit.

  3. 1.3

    Seleccionar, organitzar i aplicar les estratègies i coneixements més adequats en cada situació comunicativa per comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls més rellevants dels texts; inferir significats i interpretar elements no verbals; i cercar, seleccionar i gestionar informació veraç.

  4. 1.4

    Reflexionar sobre les diverses formes d'utilització dels diners, expressant una actitud positiva cap a l'estalvi, considerant-lo com a mitjà per invertir i aconseguir diferents objectius personals. Reflexionar sobre l'ús dels diners de manera responsable i eficaç. Desenvolupar una actitud positiva cap a l'estalvi com a eina per aconseguir objectius personals. Comprendre les diferents formes d'invertir els diners i les opcions que existeixen per maximitzar els estalvis. Identificar els avantatges de l'estalvi a llarg termini i el seu efecte en la consecució de metes personals i financeres.

2
CE.2
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 2.1

    Expressar oralment texts senzills, estructurats, comprensibles, coherents i adequats a la situació comunicativa sobre assumptes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxim a l'experiència dels alumnes, amb la finalitat de descriure, narrar, argumentar i informar, en diferents suports, utilitzant recursos verbals i no verbals, com també estratègies de planificació, control, compensació i cooperació. Descriure, narrar, informar i argumentar oralment sobre assumptes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxim a l'alumne. Seleccionar i utilitzar un registre adequat al context i a l'audiència, diferenciant entre registres formals i informals. Comunicar oralment texts senzills, estructurats, comprensibles, coherents i adequats a la situació comunicativa. Utilitzar suports analògics o digitals de manera efectiva (p. ex. presentacions multimèdia o infografies) per comunicar missatges orals estructurats. Utilitzar recursos verbals i no verbals com l'entonació, el volum, la pronunciació, el llenguatge corporal o el contacte visual. Utilitzar estratègies de planificació i de control més avançades, a més de les estratègies de compensació com fer ús de paràfrasi senzilla o ús de sinònims i de cooperació com respectar el torn de paraula i confirmar-ne la comprensió.

  2. 2.2

    Redactar i difondre texts d'extensió mitjana amb acceptable claredat, coherència, cohesió, correcció i adequació a la situació comunicativa proposada, a la tipologia textual i a les eines analògiques i digitals utilitzades sobre assumptes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxims a la seva experiència, respectant la propietat intel·lectual i evitant el plagi. Redactar texts originals d'extensió mitjana, sobre temes personals, educatius o públics com una carta formal o una opinió sobre un tema conegut. Estructurar els texts amb correcció i claredat, emprant connectors més avançats per cohesionar les idees. Presentar i compartir texts utilitzant eines digitals avançades amb elements visuals i multimèdia (p. ex., gràfics, imatges, vídeos). Respectar les produccions dels altres, evitant el plagi i citant fonts de forma adequada. Utilitzar correctament el repertori lingüístic amb precisió i flexibilitat, incorporant lèxic més ric i precís per abordar temes d'interès públic o acadèmic. Adequar els texts al propòsit comunicatiu i a la tipologia textual (descriptiva, expositiva, argumentativa, narrativa).

  3. 2.3

    Seleccionar, organitzar i aplicar coneixements i estratègies per planificar, produir, revisar i cooperar en l'elaboració de texts coherents, cohesionats i adequats a les intencions comunicatives,

  4. 2.4

    Conèixer el concepte de mutualització, descrivint mitjançant casos pràctics a l'aula el seu funcionament i utilitat, reconeixent el paper de les entitats asseguradores com a intermediaris financers. Conèixer el concepte de mutualització, com també el seu funcionament i aplicació al context de les assegurances. Descriure el procés de la mutualització mitjançant casos pràctics. Reconèixer el paper de les entitats asseguradores com a intermediaris entre els assegurats en la gestió dels riscs.

3
CE.3
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 3.1

    Planificar, participar i col·laborar activament, a través de diversos suports, en situacions interactives sobre temes quotidians, de rellevància personal o d'interès públic pròxims a l'experiència dels alumnes, tot mostrant iniciativa, empatia i respecte per la cortesia lingüística i l'etiqueta digital, com també per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors. Planificar i participar en interaccions sobre temes quotidians, personals o d'interès públic que siguin pròxims a les experiències dels alumnes. Col·laborar activament en interaccions negociant idees o assumint responsabilitats específiques. Emprar diversos suports com videoconferències, aplicacions educatives o xats, respectant les normes d'etiqueta digital. Utilitzar estratègies per gestionar malentesos (e.g., demanar aclariments, reformular idees). Desenvolupar interaccions breus en què es respectin les fórmules de cortesia. Mostrar respecte i empatia per les necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors.

  2. 3.2

    Seleccionar, organitzar i utilitzar estratègies adequades per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, sol·licitar i formular aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses.

  3. 3.3

    Entendre el consum com un acte conscient, premeditat i crític subjecte a la influència de la publicitat, davant el qual hem de valorar l'austeritat com a alternativa al malbaratament, els impactes sobre la pròpia salut i les condicions socials i ecològiques en les quals ha estat elaborat un producte o un servei. Conscienciar-se que el consum pot ser influenciat per elements externs. Avaluar l'impacte social, ecològic i personal del consum. Comprendre la importància de l'austeritat com una opció per evitar el malbaratament, tot contribuint a una societat més responsable i sostenible.

  4. 3.4

    Gestionar problemes vinculats a l'entorn real proposant solucions sostenibles mitjançant actuacions individuals o col·lectives que es tradueixin en millores per a la societat. Identificar problemes socials, econòmics i ambientals relacionats amb el seu entorn més proper, tot analitzant les causes i els efectes que aquests problemes tenen en la comunitat. Proposar solucions sostenibles. Treballar, tant de manera individual com col·lectiva, en iniciatives que puguin ser aplicades a l'entorn local o global per millorar les condicions socials i ambientals.

4
CE.4
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 4.1

    Inferir i explicar texts, conceptes i comunicacions breus i senzilles en situacions en les quals atendre la diversitat, mostrant respecte i empatia pels interlocutors i per les llengües emprades, i participant en la solució de problemes d'intercomprensió i d'enteniment en el seu entorn, basant-se en diversos recursos i suports. Resumir informació clau de texts curts (per exemple, correus electrònics o fullets) i transmetre-la de manera senzilla, utilitzant esquemes o presentacions visuals per organitzar la informació. Col·laborar amb els altres per estructurar idees senzilles i resoldre problemes senzills utilitzant recursos visuals. Participar en interaccions senzilles per ajudar a superar confusions culturals o lingüístiques bàsiques entre interlocutors, mostrant respecte i estima pels interlocutors i per les llengües emprades. Adaptar la comunicació a les necessitats i contexts dels interlocutors, respectant les seves perspectives culturals i lingüístiques i mostrant empatia en situacions senzilles.

  2. 4.2

    Aplicar estratègies que ajudin a crear ponts, facilitin la comunicació i serveixin per explicar i simplificar texts, conceptes i missatges, i que siguin adequades a les intencions comunicatives, les característiques contextuals i la tipologia textual, usant recursos i suports físics o digitals en funció de les necessitats de cada moment. Aplicar estratègies per comunicar texts, conceptes i missatges breus i adequar-los al propòsit comunicatiu com informar o descriure. Utilitzar eines visuals o digitals (infografies, línies de temps, etc.) per estructurar texts i missatges senzills i clars. Adequar els missatges a les intencions comunicatives com informar, descriure, persuadir o entretenir i adaptar-los a la tipologia textual (narrativa, descripció, argumentació) i al context sociocultural.

  3. 4.3

    Diferenciar i seleccionar entre diferents productes financers, oferts per entitats financeres de l'entorn pròxim, aquells que millor s'adaptin a diferents finalitats d'estalvi, coneixent la relació entre rendibilitat i risc i les condicions de liquiditat pactades. Identificar els principals productes financers d'estalvi. Comprendre les característiques dels productes financers d'estalvi. Avaluar-ne la rendibilitat, el risc associat i les condicions de liquiditat. Seleccionar el producte més adequat segons les necessitats personals i objectius d'estalvi.

  4. 4.4

    Resoldre, a manera de reptes plantejats, situacions relacionades amb un contracte de treball i una nòmina, i investigar i seleccionar aquella informació que considera rellevant per resoldre de manera argumentada els reptes plantejats, de manera individual o en col·lectivitat. Comprendre els elements bàsics d'un contracte de treball. Interpretar una nòmina. Seleccionar informació útil per comprendre millor els drets laborals i les obligacions contractuals.

5
CE.5
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 5.1

    Comparar i argumentar les semblances i diferències entre diferents llengües reflexionant de manera progressivament autònoma sobre el seu funcionament. Comparar i explicar de forma senzilla però argumentada les semblances i diferències entre llengües (p. ex. les estructures lingüístiques i usos més freqüents). Aplicar estratègies de transferència lingüística per produir estructures més complexes en la llengua estrangera, com les oracions subordinades. Aplicar estratègies d'autocorrecció i revisió per minimitzar errors per interferència lingüística, mostrant major autonomia.

  2. 5.2

    Utilitzar de manera creativa estratègies i coneixements de millora de la capacitat de comunicar i d'aprendre la llengua estrangera amb suport d'altres participants i de suports analògics i digitals. Seleccionar i combinar de manera creativa i autònoma diferents recursos i eines per a l'aprenentatge. Participar en intercanvis de comunicació més complexos com la participació activa en projectes col·laboratius. Analitzar el progrés i adaptar les estratègies d'aprenentatge a les pròpies necessitats.

  3. 5.3

    Registrar i analitzar els progressos i dificultats d'aprenentatge de la llengua estrangera seleccionant les estratègies més eficaces per superar aquestes dificultats i consolidar l'aprenentatge, realitzant activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les propostes del Portfoli Europeu de les Llengües (PEL) o en un diari d'aprenentatge, fent aquests progressos i dificultats explícits i compartint-los. Registrar i analitzar de manera autònoma els progressos i dificultats en l'aprenentatge, mantenint registres detallats en eines com el PEL o diaris d'aprenentatge digitals. Seleccionar i implementar estratègies efectives per superar les dificultats i consolidar l'aprenentatge, com l'ús de tècniques avançades d'estudi, assistència a tallers de reforç o pràctiques d'immersió lingüística. Participar en activitats de planificació avançada del propi aprenentatge, com dissenyar projectes personals relacionats amb la llengua estrangera jovestablir objectius a llarg termini. Realitzar autoavaluacions i coavaluacions crítiques, participant en debats sobre criteris d'avaluació i proposant millores en els processos d'aprenentatge col·lectius. Comunicar de manera detallada els progressos i dificultats (p. ex. elaborant portafolis digitals o presentacions multimèdia que mostrin el desenvolupament competencial), compartint-los amb la comunitat educativa.

  4. 5.4

    Reconèixer la importància dels imposts; distingir els imposts bàsics i dur a terme càlculs quotidians d'IRPF i IVA. Reconèixer la funció dels imposts com a font de finançament dels serveis públics i eines de redistribució econòmica. Diferenciar els imposts entre directes i indirectes.

6
CE.6
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 6.1

    Actuar de manera adequada, empàtica i respectuosa en situacions interculturals construint vincles entre les diferents llengües i cultures, rebutjant qualsevol tipus de discriminació, prejudici i estereotip en contexts comunicatius quotidians i proposant vies de solució a aquells factors socioculturals que dificultin la comunicació. Mostrar una actitud empàtica en interaccions interculturals, intentant comprendre les perspectives i necessitats de persones d'altres cultures. Respectar i valorar les diferències lingüístiques i culturals com a part del diàleg intercultural, evitant imposar visions pròpies. Rebutjar qualsevol discriminació, prejudici jovestereotip durant la comunicació diària. Proposar solucions senzilles per millorar la comunicació quan hi hagi dificultats socioculturals.

  2. 6.2

    Valorar críticament en relació amb els drets humans i adequar-se a la diversitat lingüística, cultural i artística pròpia de països on es parla la llengua estrangera, afavorint el desenvolupament d'una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics. Explicar les diferències i semblances en les cultures dels diferents països, mostrant respecte davant les diferents perspectives. Adaptar-se a diferents entorns culturals i lingüístics amb una perspectiva inclusiva, mitjançant en malentesos culturals entre companys. Participar en converses sobre temes culturals d'interès comú per afavorir la creació d'una cultura compartida i el respecte als valors democràtics i als drets humans. Proposar accions sostenibles inspirades en pràctiques de les diferents cultures.

  3. 6.3

    Aplicar estratègies per defensar i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística tot atenent a valors ecosocials i democràtics i respectant els principis de justícia, equitat i igualtat.

  4. 6.4

    Comprendre els Objectius de Desenvolupament Sostenible i valorar-ne la importància en el futur desenvolupament de l'economia i la societat, analitzant les actuacions que s'estan duent a terme a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a la seva consecució i compliment. Conèixer els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 i comprendre la rellevància que tenen. Valorar iniciatives i projectes a les Illes Balears que promoguin el compliment dels ODS. Reflexionar sobre la contribució dels ODS a una economia i societat més justes, equitatives i sostenibles. Actuar de manera compromesa en l'assoliment dels ODS en l'entorn local i global. Desenvolupar propostes d'accions alineades amb els ODS que tinguin un impacte positiu a l'entorn escolar o local.

Saberes básicos

Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).

En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.

1 Saberes básicos del decreto · 135 2 Saberes básicos del decreto · 20
1
1
Bloque 1 de 2

Saberes básicos del decreto

135 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Acceptació de l’error com a part integral del procés d’aprenentatge. Actitud reflexiva i crítica envers els errors propis.

  2. 1.2

    Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Ús autònom d’estratègies variades per a la correcció i millora lingüística com, per exemple, la revisió i autocorrecció a partir de models, guies o llistes dels errors freqüents, ús de diccionaris, taules gramaticals o eines digitals d’ajuda lingüística, revisió entre companys, gravació i autoavaluació de producció oral, entre d’altres.

  3. 1.3

    Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Implementació de tècniques bàsiques d’autoavaluació (rúbriques senzilles, quadern personal d’errors i reflexió postactivitat, entre d’altres).

  4. 1.4

    Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Desenvolupament de la iniciativa per abordar reptes comunicatius.

  5. 1.5

    Autoconfiança. L’error com a instrument de millora i proposta de reparació: Foment de la resiliència davant dificultats lingüístiques.

  6. 1.6

    Estratègies de planificació: Activació de coneixements previs relacionats amb el tema com pluges d’idees guiada, predicció a partir del títol o imatges, etc. (planificació de la comprensió).

  7. 1.7

    Estratègies de planificació: Definició d’objectius específics per a la lectura, escolta o visualització (planificació de la comprensió).

  8. 1.8

    Estratègies de planificació: Creació de guions o esquemes amb introducció, desenvolupament i conclusió (planificació de la producció).

  9. 1.9

    Estratègies de planificació: Recerca de vocabulari rellevant per al tema (planificació de la producció).

  10. 1.10

    Estratègies de planificació: Predicció de possibles preguntes o respostes per preparar interaccions de major complexitat (planificació de la coproducció).

  11. 1.11

    Estratègies de planificació: Discussió prèvia en grup per definir el propòsit del text, la distribució de tasques i l’estructura del text (planificació de la coproducció).

  12. 1.12

    Estratègies d’execució: Aplicació d’estratègies per inferir significats desconeguts mitjançant el context i extreure informació detallada de texts més complexos (execució de la planificació).

  13. 1.13

    Estratègies d’execució: Ús de connectors per millorar la cohesió en produccions orals i escrites (execució de la producció).

  14. 1.14

    Estratègies d’execució: Integració d’elements visuals o icònics en texts multimodals (execució de la producció).

  15. 1.15

    Estratègies d’execució: Interacció fluida en situacions pràctiques utilitzant vocabulari funcional (execució de la coproducció).

  16. 1.16

    Estratègies d’execució: Integració d’aportacions de grup per construir un text coherent (execució de la coproducció).

  17. 1.17

    Estratègies de control: Confirmació de la informació obtinguda amb les prediccions inicials identificant les incoherències o omissions (control de la comprensió).

  18. 1.18

    Estratègies de control: Relectura i revisió de gramàtica, lèxic i coherència textual (control de la producció).

  19. 1.19

    Estratègies de control: Ajustament del missatge segons les reaccions o aclariments demanats (control de la coproducció).

  20. 1.20

    Estratègies de control: Ajustament de les contribucions dels companys per garantir un estil uniforme (control de la coproducció).

  21. 1.21

    Estratègies de reparació: Tornar a llegir o escoltar per entendre millor informació poc clara (reparació de la comprensió).

  22. 1.22

    Estratègies de reparació: Correcció d’errors gramaticals, ajustament de vocabulari imprecís i revisió de l’ús de connectors (reparació de la producció).

  23. 1.23

    Estratègies de reparació: Reformulació o simplificació dels missatges per mantenir la comprensió i millorar la claredat (reparació de la producció).

  24. 1.24

    Estratègies de reparació: Revisió col·laborativa per detectar i corregir errors en el text final (reparació de la coproducció).

  25. 1.25

    Coneixements, destreses i actituds que permeten dur a terme activitats de mediació en situacions quotidianes: Simplificació i reformulació bàsica de texts curts i senzills sobre temes familiars. Reformulació d’informació coneguda utilitzant paraules simples i estructures bàsiques.

  26. 1.26

    Coneixements, destreses i actituds que permeten dur a terme activitats de mediació en situacions quotidianes: Reformulació de conceptes senzills per ajudar a comprendre termes o idees bàsiques mitjançant exemples. Relació de conceptes nous amb informació coneguda.

  27. 1.27

    Coneixements, destreses i actituds que permeten dur a terme activitats de mediació en situacions quotidianes: Intermediació bàsica per aclarir informació o idees senzilles entre interlocutors utilitzant paraules conegudes o per donar suport en discussions curtes sobre temes familiars.

  28. 1.28

    Coneixements, destreses i actituds que permeten dur a terme activitats de mediació en situacions quotidianes: Ús d’estratègies de mediació senzilles com la reorganització de la informació en una seqüència lògica o ús d’exemples concrets.

  29. 1.29

    Funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: saludar i acomiadar-se, presentar i presentar-se; descriure persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; demanar i intercanviar informació sobre qüestions quotidianes; donar i demanar instruccions, consells i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i les emocions; narrar esdeveniments passats, descriure situacions presents, i enunciar esdeveniments futurs; expressar l’opinió, la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició; expressar argumentacions senzilles; realitzar hipòtesis i suposicions; expressar la incertesa i el dubte; reformular i resumir: Ús de salutacions i comiats ampliats més formals i informals.

  30. 1.30

    Funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: saludar i acomiadar-se, presentar i presentar-se; descriure persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; demanar i intercanviar informació sobre qüestions quotidianes; donar i demanar instruccions, consells i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i les emocions; narrar esdeveniments passats, descriure situacions presents, i enunciar esdeveniments futurs; expressar l’opinió, la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició; expressar argumentacions senzilles; realitzar hipòtesis i suposicions; expressar la incertesa i el dubte; reformular i resumir: Participació i desenvolupament de diàlegs i interaccions socials habituals més formals i informals.

  31. 1.31

    Funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: saludar i acomiadar-se, presentar i presentar-se; descriure persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; demanar i intercanviar informació sobre qüestions quotidianes; donar i demanar instruccions, consells i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i les emocions; narrar esdeveniments passats, descriure situacions presents, i enunciar esdeveniments futurs; expressar l’opinió, la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició; expressar argumentacions senzilles; realitzar hipòtesis i suposicions; expressar la incertesa i el dubte; reformular i resumir: Ús de frases més elaborades per descriure i situar objectes, llocs, persones a l’espai, incloent-hi detalls addicionals.

  32. 1.32

    Funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: saludar i acomiadar-se, presentar i presentar-se; descriure persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; demanar i intercanviar informació sobre qüestions quotidianes; donar i demanar instruccions, consells i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i les emocions; narrar esdeveniments passats, descriure situacions presents, i enunciar esdeveniments futurs; expressar l’opinió, la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició; expressar argumentacions senzilles; realitzar hipòtesis i suposicions; expressar la incertesa i el dubte; reformular i resumir: Ús d’estructures per demanar i intercanviar informació i necessitats immediates, instruccions, consells i ordres.

  33. 1.33

    Funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: saludar i acomiadar-se, presentar i presentar-se; descriure persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; demanar i intercanviar informació sobre qüestions quotidianes; donar i demanar instruccions, consells i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i les emocions; narrar esdeveniments passats, descriure situacions presents, i enunciar esdeveniments futurs; expressar l’opinió, la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició; expressar argumentacions senzilles; realitzar hipòtesis i suposicions; expressar la incertesa i el dubte; reformular i resumir: Ús de frases senzilles per manifestar el gust, l’interès o les emocions; l’acord i el desacord, amb justificacions simples.

  34. 1.34

    Funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: saludar i acomiadar-se, presentar i presentar-se; descriure persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; demanar i intercanviar informació sobre qüestions quotidianes; donar i demanar instruccions, consells i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i les emocions; narrar esdeveniments passats, descriure situacions presents, i enunciar esdeveniments futurs; expressar l’opinió, la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició; expressar argumentacions senzilles; realitzar hipòtesis i suposicions; expressar la incertesa i el dubte; reformular i resumir: Ús de formes verbals i estructures per descriure experiències presents amb coherència: p. ex. faig.

  35. 1.35

    Funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: saludar i acomiadar-se, presentar i presentar-se; descriure persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; demanar i intercanviar informació sobre qüestions quotidianes; donar i demanar instruccions, consells i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i les emocions; narrar esdeveniments passats, descriure situacions presents, i enunciar esdeveniments futurs; expressar l’opinió, la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició; expressar argumentacions senzilles; realitzar hipòtesis i suposicions; expressar la incertesa i el dubte; reformular i resumir: Ús de formes verbals bàsiques per parlar de plans i intencions futurs.

  36. 1.36

    Funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: saludar i acomiadar-se, presentar i presentar-se; descriure persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; demanar i intercanviar informació sobre qüestions quotidianes; donar i demanar instruccions, consells i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i les emocions; narrar esdeveniments passats, descriure situacions presents, i enunciar esdeveniments futurs; expressar l’opinió, la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició; expressar argumentacions senzilles; realitzar hipòtesis i suposicions; expressar la incertesa i el dubte; reformular i resumir: Ús de formes verbals per explicar i narrar experiències passades, recents o habituals.

  37. 1.37

    Funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: saludar i acomiadar-se, presentar i presentar-se; descriure persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; demanar i intercanviar informació sobre qüestions quotidianes; donar i demanar instruccions, consells i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i les emocions; narrar esdeveniments passats, descriure situacions presents, i enunciar esdeveniments futurs; expressar l’opinió, la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició; expressar argumentacions senzilles; realitzar hipòtesis i suposicions; expressar la incertesa i el dubte; reformular i resumir: Ús d’expressions i estructures per expressar l’opinió.

  38. 1.38

    Funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: saludar i acomiadar-se, presentar i presentar-se; descriure persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; demanar i intercanviar informació sobre qüestions quotidianes; donar i demanar instruccions, consells i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i les emocions; narrar esdeveniments passats, descriure situacions presents, i enunciar esdeveniments futurs; expressar l’opinió, la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició; expressar argumentacions senzilles; realitzar hipòtesis i suposicions; expressar la incertesa i el dubte; reformular i resumir: Ús d’expressions i estructures per expressar la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició.

  39. 1.39

    Funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: saludar i acomiadar-se, presentar i presentar-se; descriure persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; demanar i intercanviar informació sobre qüestions quotidianes; donar i demanar instruccions, consells i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i les emocions; narrar esdeveniments passats, descriure situacions presents, i enunciar esdeveniments futurs; expressar l’opinió, la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició; expressar argumentacions senzilles; realitzar hipòtesis i suposicions; expressar la incertesa i el dubte; reformular i resumir: Ús d’expressions per fer argumentacions senzilles.

  40. 1.40

    Funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: saludar i acomiadar-se, presentar i presentar-se; descriure persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; demanar i intercanviar informació sobre qüestions quotidianes; donar i demanar instruccions, consells i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i les emocions; narrar esdeveniments passats, descriure situacions presents, i enunciar esdeveniments futurs; expressar l’opinió, la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició; expressar argumentacions senzilles; realitzar hipòtesis i suposicions; expressar la incertesa i el dubte; reformular i resumir: Ús d’expressions per realitzar hipòtesis i suposicions. Els condicionals.

  41. 1.41

    Funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: saludar i acomiadar-se, presentar i presentar-se; descriure persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; demanar i intercanviar informació sobre qüestions quotidianes; donar i demanar instruccions, consells i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i les emocions; narrar esdeveniments passats, descriure situacions presents, i enunciar esdeveniments futurs; expressar l’opinió, la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició; expressar argumentacions senzilles; realitzar hipòtesis i suposicions; expressar la incertesa i el dubte; reformular i resumir: Ús d’expressions per expressar la incertesa i el dubte.

  42. 1.42

    Funcions comunicatives d’ús comú adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: saludar i acomiadar-se, presentar i presentar-se; descriure persones, objectes, llocs, fenòmens i esdeveniments; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; demanar i intercanviar informació sobre qüestions quotidianes; donar i demanar instruccions, consells i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i les emocions; narrar esdeveniments passats, descriure situacions presents, i enunciar esdeveniments futurs; expressar l’opinió, la possibilitat, la capacitat, l’obligació i la prohibició; expressar argumentacions senzilles; realitzar hipòtesis i suposicions; expressar la incertesa i el dubte; reformular i resumir: Ús d’expressions per reformular i resumir.

  43. 1.43

    Models contextuals i gèneres discursius d’ús comú en la comprensió, producció i coproducció de texts orals, escrits i multimodals, breus i senzills, literaris i no literaris: característiques i reconeixement del context (participants i situació), expectatives generades pel context; organització i estructuració segons el gènere, la funció textual: Caracterització avançada del context i participants. Identificació de rols i situacions comunicatives (ex.: una entrevista, un article d’opinió senzill).

  44. 1.44

    Models contextuals i gèneres discursius d’ús comú en la comprensió, producció i coproducció de texts orals, escrits i multimodals, breus i senzills, literaris i no literaris: característiques i reconeixement del context (participants i situació), expectatives generades pel context; organització i estructuració segons el gènere, la funció textual: Comprensió i producció de gèneres discursius ampliats: diàlegs estructurats, narracions curtes, ressenyes de llibres.

  45. 1.45

    Models contextuals i gèneres discursius d’ús comú en la comprensió, producció i coproducció de texts orals, escrits i multimodals, breus i senzills, literaris i no literaris: característiques i reconeixement del context (participants i situació), expectatives generades pel context; organització i estructuració segons el gènere, la funció textual: Reconstrucció de la funció textual: ús de connectors per estructurar el text.

  46. 1.46

    Models contextuals i gèneres discursius d’ús comú en la comprensió, producció i coproducció de texts orals, escrits i multimodals, breus i senzills, literaris i no literaris: característiques i reconeixement del context (participants i situació), expectatives generades pel context; organització i estructuració segons el gènere, la funció textual: Organització segons gèneres més elaborats: estructures narratives senzilles amb introducció, nus i desenllaç.

  47. 1.47

    Models contextuals i gèneres discursius d’ús comú en la comprensió, producció i coproducció de texts orals, escrits i multimodals, breus i senzills, literaris i no literaris: característiques i reconeixement del context (participants i situació), expectatives generades pel context; organització i estructuració segons el gènere, la funció textual: Expectatives generades pel context: identificació del registre formal en situacions acadèmiques.

  48. 1.48

    Francès: Descripció amb més detalls i adjectius qualificatius (C’est une maison bleue avec un grand jardin). Introducció a l’ús dels pronoms relatius simples qui i que (c’est un homme qui est photographe).

  49. 1.49

    Francès: L’ús d’expressions quantitatives (il y a, il n’y a pas de; beaucoup de, un peu de, trop de bruit) i mesures i quantitats precises (deux kilo de riz, un verre d’eau).

  50. 1.50

    Francès: Descripcions amb adjectius variats, adjectius que expressen emocions o opinions (C’est un film intéressant, Mon copain est gentil). Frases comparatives més detallades (Le train est plus confortable que le bus).

  51. 1.51

    Francès: Descripcions espacials amb més precisió (Dans, au-dessus, devant, chez, ailleurs, à l’intérieur, à l’extérieur).

  52. 1.52

    Francès: Identificació i ús del passat recent per accions immediates: Je viens de finir mes devoirs, del present continu: il est en train de manger. Introducció a l’ús de l’imparfait i del futur simple i ús progressiu del passat compost. Introducció a l’ús de l’alternança de l’imparfait i del passat compost i concordança del participi de passat amb el verb être. Ús de l’imperatiu amb la negació i ús dels verbs pronominals. Ús d’expressions de durada: Dans depuis, il y a…2 ans.

  53. 1.53

    Francès: Identificació i ús de oui i si. Introducció i ús de negacions dobles: ne…jamais, ne…rien, ne…personne, ne…aucun. Ús dels interrogatius i de la interrogació parcial: Qui, Où, Combien. Preguntes indirectes: Dis-moi qu’est-ce que tu fais là. Identificació i ús de l’exclamació.

  54. 1.54

    Francès: Ús de connectors bàsics per expressar causa: car, per expressar condicions i hipòtesis senzilles. Si+présent+futur Si j’ai le temps, j’irai à la réunion; per expressar l’opposition, mais, la finalitat pour, l’opinion à mon avis.

  55. 1.55

    Alemany: Descripció més detallada de persones i objectes mitjançant adjectius, genitiu amb noms propis, substantius composts (p. ex. das rote Auto gefällt mir, Sebastians Gitarre, Chemielehrerin, Schlafzimmer).

  56. 1.56

    Alemany: Conceptes genèrics i diferents pronoms en les seves diferents declinacions (p. ex., alle, manche, der/die/das, er/ihn/ihm).

  57. 1.57

    Alemany: Ús de comptables i incomptables, pronoms indefinits, unitats de mesura, vocabulari d’embalatge i quantitats, etc. (p. ex. ein Paar, viel, alles, nichts, alle, niemand, ein Kilo, eine Scheibe, eine Dose).

  58. 1.58

    Alemany: Expressions que expressen poc, menys, més, suficient, etc. (ein bisschen, weniger, mehr, genug).

  59. 1.59

    Alemany: Ús d’estructures més avançades i partícules modals més senzilles (p. ex. das Auto ist zu schnell, das Haus ist ja sehr neu!, dein Bruder ist ziemlich/schön praktisch).

  60. 1.60

    Alemany: Introducció a preposicions i adverbis locals que poden anar amb acusatiu i/o datiu (in, auf, vor, hinter, nach, zu, bei, usw.). Els punts cardinals i altres expressions de l’espai (im Norden von der Schweiz, in der Nähe von, o.ä).

  61. 1.61

    Alemany: Ús més avançat del Präsens amb verbs separables (ich stehe jeden Tag um 6 Uhr auf), ús d’adverbis o expressions més avançades (nächstes Jahr kaufe ich mir eine Gitarre).

  62. 1.62

    Alemany: Narració d’accions passades amb el Präteritum de verbs més habituals (sein, haben i algun més com wissen) i el Perfekt per a la resta de verbs (ich hatte einen Unfall, ich war schon mal auf Bali, ich bin heute morgen spät aufgestanden).

  63. 1.63

    Alemany: Enriquiment de les oracions amb expressions bàsiques de freqüència (Jeden Sonntag besuchen wir unsere Großeltern, wir reisen nur einmal im Jahr, ich trinke immer Wasser).

  64. 1.64

    Alemany: Consolidació dels diferents tipus d’oracions: oracions afirmatives amb inversions.

  65. 1.65

    Alemany: Diferències entre W-Fragen i Ja-Nein-Fragen (finalitat i estructura), preguntes en negatiu (kannst du morgen nicht heute kommen? Doch! Ich komme heute).

  66. 1.66

    Alemany: Ús de formes negatives més complexes i negacions amb nicht + adjectiu ( (p. ex., das Auto ist nicht schnell, ich habe nichts gegessen, ich kaufe nie am Wochenende, ich finde das nicht interessant).

  67. 1.67

    Alemany: Ús de connectors per ordenar i justificar idees (denn, deshalb, dann, danach).

  68. 1.68

    Francès: Identificació personal i relacions interpersonals més complexes (les emocions): p. ex. paresseux/euse, cousin/e, soeurs jumelles, meilleur/e ami/e, jaloux/se.

  69. 1.69

    Francès: Llocs i entorns (ciutats, regions i serveis locals, l’entorn urbà i el rural): p. ex., une ville animée, un village tranquille, la gare de bus, de train, la poste…

  70. 1.70

    Francès: Activitats i relacionades amb l’oci i temps lliure: p. ex la décoration de Noël, la préparation d’un menu, la première d’un film, un mariage, profiter du temps libre…

  71. 1.71

    Francès: La vida quotidiana (tasques domèstiques, rutines diàries, compres, etc.): p. ex. faire les courses, planifier et gérer son temps libre, planifier un voyage, un rdv…

  72. 1.72

    Francès: La salut i l’activitat física (hàbits saludables i malalties comunes, esports d’equip, activitats de benestar, etc.): p. ex. suivre une alimentation équilibrée, faire du sport, ne pas trop manger, ne pas abuser des réseaux sociaux, être en forme…

  73. 1.73

    Francès: L’habitatge i la llar (detalls sobre estils i característiques dels habitatges, tasques de manteniment, etc.): p. ex. des maisons traditionnelles, un appartement moderne, un armoire en bois, décorer, réparer…

  74. 1.74

    Francès: El clima i l’entorn natural. Els problemes mediambientals i efectes: p. ex. les paysages, les catégories d’animaux, les végétaux,les points cardinaux, les continents, sécheresse, inondation, le réchauffement climatique, la déforestation, l’élévation du niveau des mers et océans…

  75. 1.75

    Francès: La tecnologia de l’informació i la comunicació: p. ex. surfer sur Internet, poster sur Classroom, envoyer un courriel, télécharger...

  76. 1.76

    Francès: El sistema escolar, la formació i expressions relacionades: p.ex. réussir un examen, le self, un correspondant.e, terminal, le lycée, le collège…

  77. 1.77

    Alemany: Expressió de característiques personals: nett, fleißig, sportlich...

  78. 1.78

    Alemany: Termes per establir relacions familiars i d’amistat: meine Cousine, dein Onkel, sein Opa, mein (bester) Freund, eine (gute) Freundin...

  79. 1.79

    Alemany: Termes per expressar emocions i relacions interpersonals: glücklich, traurig, sauer, ein Freund von Tina, Lukas Freund...

  80. 1.80

    Alemany: Expressions per descriure ciutats, regions i serveis locals: die Stadt ist groß und schön, es gibt einen Bahnhof/ein Museum/eine Universität, die Stadt liegt im Süden/in der Nähe/in der Mitter/usw. von Deutschland, im Dorf kann man…,

  81. 1.81

    Alemany: Vocabulari sobre esdeveniments i activitats específiques: Konzert, wandern...

  82. 1.82

    Alemany: Expressions per planificar activitats: Was machst du am Abend?, ich gehe um 19 Uhr ins Kino...

  83. 1.83

    Alemany: Termes per rutines diàries: aufstehen, frühstücken, anziehen, einkaufen...

  84. 1.84

    Alemany: Rutines diàries en diversos contexts: Tagesablauf in der Schule / in der Freizeit/usw., Pläne am Wochenende / in der Freizeit...

  85. 1.85

    Alemany: Vocabulari sobre parts del cos i salut bàsica: Kopf, Arm, Arzt, fieber, etc.

  86. 1.86

    Alemany: Vocabulari sobre hàbits saludables i malalties comunes: gesundes Essen, Schmerzen, wehtun...

  87. 1.87

    Alemany: Habitacions i mobles comuns: Küche, Schlafzimmer, Sofa, Tisch, usw. Termes per descriure la llar: Die Wohnung ist klein vs. die kleine Wohnung, Das Haus ist groß vs. das große Haus...

  88. 1.88

    Alemany: Paraules bàsiques per descriure el clima: es ist warm/kalt/sonnig, es regnet, die Sonne scheint... Elements naturals comuns: Sonne, Regen, Berge...

  89. 1.89

    Alemany: Verbs bàsics relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació: eine E-Mail schicken, telefonieren vs. anrufen, eine Nachricht schreiben...

  90. 1.90

    Alemany: Vocabulari relacionat amb les qualificacions: eine gute / schlechte Note, eine eins/zwei/drei/usw. in Mathe...

  91. 1.91

    Alemany: Expressions per descriure experiències escolars: Hausaufgaben machen, einen etwas wiederholen, Einzel-, Partner- oder Gruppenarbeit, Projektwoche, o. ä.

  92. 1.92

    Alemany: Conceptes temporals: jetzt, gestern, letzte Woche, nächstes Jahr, am 17. Juli, seit 2020, vor/nach zwei Wochen, in der Nähe, im Zentrum, im Norden von, p. ex. Localització: hier, dort.

  93. 1.93

    Francès: Consolidació de sons fonètics com les vocals obertes i tancades: /e/ vs. /ɛ/, été (/e/). Els sons líquids: /ʁ/ (vibrant uvular) i combinacions com /ʁu/ en paraules com rouge.

  94. 1.94

    Francès: Identificació i producció de sons difícils, nous i les grafies corresponents: [η] montagne; [œ] rêveur i [Ø] rêveuse; La lletra s i la seva pronúncia /s/sac /z/: maison. La lletra «g» i la seva pronúncia [g] i [ʒ]: longue, large. La lletra «c» i la seva pronúncia [s] i [k]: océan, cascade. La grafia del son /e/: les, émission, imaginez, message, maison, parler.

  95. 1.95

    Francès: Distinció de significats associats als contrasts fonètics simples. Els sons [v] i [b] i les grafies corresponents. Els sons /s/ poisson /z/ poison.

  96. 1.96

    Francès: Distinció dels homòfones gramaticals: ce/se; on/ont; ou/où.

  97. 1.97

    Francès: Reproducció de patrons rítmics per connectar frases amb certa fluïdesa. Les liaisons obligatòries.

  98. 1.98

    Francès: Entonació expressiva. Patrons d’entonació comuns en contexts més amplis com en preguntes obertes, llistes i enumeracions o en oracions compostes.

  99. 1.99

    Francès: Reproducció diferenciada entre corba interrogativa i corba exclamativa en oracions més llargues, com: Pourquoi tu ne viens pas? C’est incroyable!.

  100. 1.100

    Francès: Introducció a la consciència pluricultural. Identificació de les diferències fonètiques entre el francès estàndard i varietats francòfones (p. ex. l’entonació del francès de l’Àfrica).

  101. 1.101

    Alemany: Producció i distinció de sons vocals avançats (neu, läuft, fährt) o sons consonàntics complexos (ich vs. acht, -ts, b vs. w).

  102. 1.102

    Alemany: Reconeixement i producció de vocals curtes i llargues més comuns.

  103. 1.103

    Alemany: Producció de paraules més llargues que no segueixen la norma general (Universität, Diskussion, Elefant), i patrons accentuals de verbs separables i no separables (bezahlen, einkaufen).

  104. 1.104

    Alemany: Consolidació de l’accentuació de la frase o Satzakzent (Musik hören

    • Ich höre Musik
    • Ich möchte Musik hören).
  105. 1.105

    Alemany: Patrons d’entonació comuns en contexts més amplis com en preguntes obertes invitacions, peticions…

  106. 1.106

    Alemany: Patrons d’entonació d’intencions comunicatives més variades com dubte (Hmm, ichˈ weiß nicht…), entusiasme (das ist mega cool!) i desacord suau (Na ja, das glaube ich nicht).

  107. 1.107

    Alemany: Exposició inicial a varietats lingüístiques més comunes.

  108. 1.108

    Convencions ortogràfiques d’ús comú i significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics: Domini de la puntuació avançada (dos punts, punts i comes).

  109. 1.109

    Convencions ortogràfiques d’ús comú i significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics: Diferencia entre formes similars i homòfons.

  110. 1.110

    Convencions ortogràfiques d’ús comú i significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics: Correcció en temps verbals i terminacions.

  111. 1.111

    Convencions ortogràfiques d’ús comú i significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics: Anàlisi de texts expositius amb elements visuals com gràfics o taules.

  112. 1.112

    Convencions ortogràfiques d’ús comú i significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics: Relació entre disseny visual i claredat del missatge (ex. infografies, esquemes senzills).

  113. 1.113

    Francès: Introducció de temes de conversa (Tu aimes ce film?). Fórmules per a convidar o proposar (On va au cinéma? Ús d’expressions més elaborades per prendre i cedir la paraula (S’il te plait, continue). Expressió d’acord o desacord (Je suis d’accord, Je ne pense pas). Expressions més complexes per a acomiadar-se. Fórmules de cortesia (C’est un plaisir de parler avec toi).

  114. 1.114

    Francès: Preguntes per aclarir idees i per a demanar aclariments (Pardon, tu peux répéter ?, Combien de?, Où est-ce que….).

  115. 1.115

    Francès: Gests o senyals visuals per reforçar la intenció de parlar o cedir el torn (Est-ce que je peux parler ?,Tu veux ajouter quelque chose?).

  116. 1.116

    Francès: L’expressió d’agraïment en contexts informals (C’est gentil, merci).

  117. 1.117

    Francès: Ús de connectors simples com (et, aussi) per destacar similituds. Ús de connectors per expressar contrast (J’aime les chats, mais pas les chiens).

  118. 1.118

    Alemany: Introducció de temes de conversa (Hast du diesen Film gesehen?). Fórmules per a convidar o proposar (Gehen wir ins Kino?).

  119. 1.119

    Alemany: Ús d’expressions més elaborades per prendre i cedir la paraula (Bitte, mach weiter). Expressió d’acord o desacord (Ich bin einverstanden, Ich glaube das nicht).

  120. 1.120

    Alemany: Expressions més complexes per a acomiadar-se. Fórmules de cortesia (Wir hören / sehen uns, bis zum nächsten Mal).

  121. 1.121

    Alemany: Preguntes per aclarir idees i per a demanar aclariments (Entschuldigung, kannst du das wiederholen?, Wie viel kostet das?, Wo ist …?).

  122. 1.122

    Alemany: Gests o senyals visuals per reforçar la intenció de parlar o cedir el torn (Kann ich sprechen?).

  123. 1.123

    Alemany: L’expressió d’agraïment en contexts informals (Das ist nett, danke).

  124. 1.124

    Alemany: Ús de connectors simples per comparar (und i auch). Ús de connectors per expressar contrast (aber).

  125. 1.125

    Recursos per a l’aprenentatge i estratègies d’ús comú de cerca i selecció d’informació: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, recursos digitals i informàtics, etc: Ús actiu de diccionaris i llibres de consulta: diccionaris monolingües senzills (amb definicions curtes) o enciclopèdies temàtiques per a recerques específiques.

  126. 1.126

    Recursos per a l’aprenentatge i estratègies d’ús comú de cerca i selecció d’informació: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, recursos digitals i informàtics, etc: Ús de recursos multimèdia per al suport a l’aprenentatge: Vídeos tutorials, infografies i pòdcasts senzills.

  127. 1.127

    Recursos per a l’aprenentatge i estratègies d’ús comú de cerca i selecció d’informació: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, recursos digitals i informàtics, etc: Selecció d’informació rellevant: Identificació de frases i paraules clau en texts curts.

  128. 1.128

    Recursos per a l’aprenentatge i estratègies d’ús comú de cerca i selecció d’informació: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, recursos digitals i informàtics, etc: Estratègies digitals de recerca d’informació: navegació en motors de cerca o identificació de fonts digitals fiables.

  129. 1.129

    Recursos per a l’aprenentatge i estratègies d’ús comú de cerca i selecció d’informació: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, recursos digitals i informàtics, etc: Organització de la informació en formats visuals: taules, gràfics simples o esquemes conceptuals.

  130. 1.130

    Respecte de la propietat intel·lectual i drets d’autor sobre les fonts consultades i continguts utilitzats: Citació de fonts. Introducció al concepte de cita bàsica (p. ex. segons l’autor…).

  131. 1.131

    Respecte de la propietat intel·lectual i drets d’autor sobre les fonts consultades i continguts utilitzats: Identificació dels elements d’una referència bàsica: autor, títol, any, font.

  132. 1.132

    Eines analògiques i digitals d’ús comú per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal; i plataformes virtuals d’interacció, cooperació i col·laboració educativa (aules virtuals, videoconferències, eines digitals col·laboratives…) per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera: Ús d’eines analògiques com diccionaris monolingües visuals, llibres de lectura graduada, gràfics i taules informatives, plantilles d’estructures textuals, mapes conceptuals, entre d’altres.

  133. 1.133

    Eines analògiques i digitals d’ús comú per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal; i plataformes virtuals d’interacció, cooperació i col·laboració educativa (aules virtuals, videoconferències, eines digitals col·laboratives…) per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera: Ús d’eines digitals més avançades com per exemple aplicacions d’àudio i vídeo amb subtítols, lectors digitals, eines de redacció amb suport de correctors o aplicacions de pràctica oral avançada.

  134. 1.134

    Eines analògiques i digitals d’ús comú per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal; i plataformes virtuals d’interacció, cooperació i col·laboració educativa (aules virtuals, videoconferències, eines digitals col·laboratives…) per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera: Col·laboració amb eines digitals: treball en grups amb eines col·laboratives o d’organització de la informació com mapes conceptuals compartits.

  135. 1.135

    Eines analògiques i digitals d’ús comú per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal; i plataformes virtuals d’interacció, cooperació i col·laboració educativa (aules virtuals, videoconferències, eines digitals col·laboratives…) per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera: Ús d’eines de creació multimodal per dissenyar pòsters i presentacions visuals.

2
2
Bloque 2 de 2

Saberes básicos del decreto

20 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina de participació social i d’enriquiment personal: Ús de la llengua estrangera com a mitjà per establir connexions i diàleg entre persones de diferents cultures.

  2. 2.2

    La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina de participació social i d’enriquiment personal: Aprenentatge de vocabulari específic per participar en debats, activitats socials i iniciatives comunitàries en llengua estrangera.

  3. 2.3

    La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina de participació social i d’enriquiment personal: Pràctica de diàlegs i interaccions que fomentin la col·laboració en projectes o accions socials amb persones d’altres cultures.

  4. 2.4

    La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina de participació social i d’enriquiment personal: Desenvolupament de l’hàbit d’accedir a fonts internacionals (articles, fòrums, etc.) per informar-se i prendre part activa en temes socials o globals.

  5. 2.5

    La llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, com a font d’informació i com a eina de participació social i d’enriquiment personal: Ús d’estratègies per adaptar-se a diferents contexts interculturals, promovent el respecte i la comprensió mútua en les comunicacions.

  6. 2.6

    Interès i iniciativa en la realització d’intercanvis comunicatius a través de diferents mitjans amb parlants o estudiants de la llengua estrangera: Participació activa en intercanvis lingüístics amb parlants natius o altres estudiants per millorar les habilitats comunicatives.

  7. 2.7

    Interès i iniciativa en la realització d’intercanvis comunicatius a través de diferents mitjans amb parlants o estudiants de la llengua estrangera: Pràctica d’escriptura i lectura en converses de text, com també el desenvolupament de l’expressió oral mitjançant trucades o videoconferències.

  8. 2.8

    Interès i iniciativa en la realització d’intercanvis comunicatius a través de diferents mitjans amb parlants o estudiants de la llengua estrangera: Desenvolupament de l’interès per explorar aspectes culturals dels països on es parla la llengua estrangera, com costums, tradicions i valors.

  9. 2.9

    Interès i iniciativa en la realització d’intercanvis comunicatius a través de diferents mitjans amb parlants o estudiants de la llengua estrangera: Promoció de l’aprenentatge intercultural mitjançant l’intercanvi d’experiències i coneixements amb persones de diferents orígens.

  10. 2.10

    Aspectes socioculturals i sociolingüístics d’ús comú relatius a la vida quotidiana, les condicions de vida i les relacions interpersonals; convencions socials d’ús comú; llenguatge no verbal, cortesia lingüística i etiqueta digital; cultura, normes, actituds, costums i valors propis de països on es parla la llengua estrangera: Exploració de les normes i actituds socioculturals que regeixen la vida quotidiana i les relacions interpersonals en els països on es parla la llengua estrangera.

  11. 2.11

    Aspectes socioculturals i sociolingüístics d’ús comú relatius a la vida quotidiana, les condicions de vida i les relacions interpersonals; convencions socials d’ús comú; llenguatge no verbal, cortesia lingüística i etiqueta digital; cultura, normes, actituds, costums i valors propis de països on es parla la llengua estrangera: Ús conscient del llenguatge no verbal, de la cortesia lingüística i de l’etiqueta digital per adaptar-se adequadament a diferents contexts comunicatius.

  12. 2.12

    Aspectes socioculturals i sociolingüístics d’ús comú relatius a la vida quotidiana, les condicions de vida i les relacions interpersonals; convencions socials d’ús comú; llenguatge no verbal, cortesia lingüística i etiqueta digital; cultura, normes, actituds, costums i valors propis de països on es parla la llengua estrangera: Reflexió sobre les convencions socials i culturals d’ús comú per entendre millor els costums i valors de les societats on es parla la llengua estrangera.

  13. 2.13

    Aspectes socioculturals i sociolingüístics d’ús comú relatius a la vida quotidiana, les condicions de vida i les relacions interpersonals; convencions socials d’ús comú; llenguatge no verbal, cortesia lingüística i etiqueta digital; cultura, normes, actituds, costums i valors propis de països on es parla la llengua estrangera: Anàlisi comparativa de normes culturals per identificar semblances i diferències que facilitin una comunicació intercultural efectiva i respectuosa.

  14. 2.14

    Estratègies d’ús comú per entendre i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent valors ecosocials i democràtics: Identificació de formes d’expressió cultural en texts més complexos (fragments de llibres, reportatges, entrevistes).

  15. 2.15

    Estratègies d’ús comú per entendre i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent valors ecosocials i democràtics: Recerca sobre una cultura específica, presentacions i discussions grupals.

  16. 2.16

    Estratègies d’ús comú per entendre i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent valors ecosocials i democràtics: Experiències i activitats que permetin el desenvolupament de les habilitats interculturals dels alumnes (estades a l’estranger, intercanvis lingüístics i culturals, projectes internacionals, etc.), presencials i virtuals.

  17. 2.17

    Estratègies d’ús comú de detecció i actuació davant usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal: Identificació i reflexió de l’impacte del llenguatge discriminatori en diferents contexts, inclosos les xarxes socials i mitjans de comunicació.

  18. 2.18

    Estratègies d’ús comú de detecció i actuació davant usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal: Detecció en l’entorn escolar d’actituds discriminatòries proposant mesures de correcció.

  19. 2.19

    Estratègies d’ús comú de detecció i actuació davant usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal: Ús del llenguatge inclusiu i actituds que fomentin el respecte.

  20. 2.20

    Estratègies d’ús comú de detecció i actuació davant usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal: Rebuig de qualsevol forma de comunicació que sigui despectiva o excloent (llenguatge discriminatori).

Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es

Corrigiendo.es lleva cargados los 24 criterios, las 6 competencias específicas y los 155 saberes básicos de Segunda Lengua Extranjera en 4.º ESO para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:

  1. Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
  2. Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
  3. Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
  4. Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
  5. Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.

Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.

Segunda Lengua Extranjera 4.º ESO en otras Comunidades Autónomas

Compara cómo cambia el currículo de Segunda Lengua Extranjera en 4.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.

Andalucía (BOE nacional) Aragón Principado de Asturias Canarias Cantabria Castilla y León Castilla-La Mancha Cataluña Comunidad Valenciana Extremadura Galicia La Rioja Comunidad de Madrid Región de Murcia Navarra (BOE nacional) País Vasco Ceuta (BOE nacional) Melilla (BOE nacional)

Para seguir leyendo

Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.

LOMLOE en Illes Balears

Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA

Criterios de evaluación LOMLOE

Guía 2026 con ejemplos por materia y curso

Competencias específicas LOMLOE

Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios

Programación Didáctica LOMLOE

12 apartados obligatorios y errores frecuentes

Preguntas frecuentes

¿Qué decreto regula el currículo de Segunda Lengua Extranjera 4.º ESO en Illes Balears?
En Illes Balears rige Decret 32/2022, de 8 d'agost, que desarrolla la LOMLOE en el marco del Real Decreto 217/2022 (ESO) o el 243/2022 (Bachillerato). Esta página recoge competencias específicas, criterios y saberes tal y como figuran en el texto oficial publicado en el boletín autonómico.
¿Por qué unas CCAA tienen criterios distintos a otras en la misma materia?
Porque la LOMLOE deja margen autonómico para concretar el currículo: las CCAA pueden añadir saberes específicos (patrimonio territorial, lengua cooficial, contexto socioambiental local), reordenar bloques y matizar criterios. Ese margen explica las diferencias visibles entre, por ejemplo, Segunda Lengua Extranjera en Galicia (con dimensión gallega) y en Madrid (con énfasis en refuerzo competencial).
¿Estos datos son los del BOE/boletín oficial o están reescritos?
Son extracción literal del boletín oficial autonómico (cuando existe decreto propio) o del BOE nacional cuando aún no se ha publicado el decreto territorial. Corrigiendo.es solo los estructura para visualizarlos en tablas; el texto pertenece a la administración autora.
¿Puedo descargarme este pack en Excel o PDF?
Sí. Esta ficha genera un Excel editable y un PDF imprimible desde los mismos datos oficiales que ves en pantalla: competencias específicas, criterios de evaluación, saberes básicos, rúbrica orientativa, ponderaciones y cuaderno docente.
¿Cómo aplico estos criterios al corregir un examen real?
Cada criterio se evalúa con niveles de logro (típicamente 1-4). Al corregir, vinculas cada pregunta o producción a los criterios que evalúa y asignas el nivel alcanzado. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que el departamento haya fijado en su rúbrica. Corrigiendo.es automatiza este flujo cuando se abra la V2: la IA propone un nivel por criterio y tú lo confirmas en un clic.
¿Tengo que evaluar todos los criterios en cada examen?
No. La inspección educativa pide que todos los criterios queden evaluados a lo largo del curso, pero no en cada prueba. Una práctica habitual es distribuirlos por trimestres y por instrumento (examen, trabajo, exposición oral, práctica de laboratorio). El plan de evaluación de la programación didáctica documenta esa distribución.
CE

Escrito por

Equipo Corrigiendo.es

Actualizado el