Cultura Audiovisual en 1.º Bachillerato · Illes Balears
Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 4 competencias, 13 criterios y 30 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 4 competencias específicas
- 13 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Cultura Audiovisual en 1.º Bachillerato.
Contexto de 1.º Bachillerato
Primer curso post-obligatorio. El alumnado entra con motivación y nivel muy variables tras 4.º ESO. Los criterios LOMLOE exigen ya razonamiento de nivel medio-alto y autonomía en el aprendizaje.
Retos típicos en 1.º Bachillerato:
- Diferencia notable entre quienes vienen de itinerario académico y aplicado en 4.º ESO.
- Primera vez con materias de modalidad propia (Científico-Tecnológica, Humanidades, etc.).
- Introducción de criterios que preparan EBAU pero sin presión directa todavía.
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Illes Balears
En Illes Balears rige actualmente Decret 33/2022, de 11 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para el Bachillerato dentro del marco del Real Decreto 243/2022 (Bachillerato).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.
Particularidades de Illes Balears
Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.
En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Cultura Audiovisual. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
analitzar imatges fotografiques fixes i produccions audiovisuals de diversos estils, formats, gèneres i cultures, valorant-ne les qualitats plàstiques, formals i semàntiques i reflexionant sobre la història de tots dos mitjans per desenvolupar el criteri estètic, valorar el patrimoni, ampliar les possibilitats de gaudi i enriquir l'imaginari propi. Les manifestacions de la fotografia i l'audiovisual es troben en augment exponencial en la societat contemporània. Els alumnes han de manejar amb desimboltura la seva anàlisi, tot valorant les seves qualitats plàstiques, formals i semàntiques per mitjà de produccions orals, escrites, audiovisuals i multimodals en les quals s'expliquin des de la justificació dels moviments de càmera fins a la importància de l'enquadrament i l'ús del fora de camp, passant per la significació del color. Per a això, han de visionar imatges fotogràfiques fixes i produccions audiovisuals que permetin apreciar la pluralitat de representacions que tots dos mitjans possibiliten i ampliar el punt de vista, tant cap a les obres d'èpoques diferents com cap a les provinents d'altres cultures. A més, entre els exemples analitzats s'hi ha d'incorporar la perspectiva de gènere i la perspectiva intercultural, amb èmfasi en l'estudi de produccions fetes per dones i per persones de grups socials i poblacionals que sofreixen discriminació, com també de la seva representació en la creació fotogràfica i audiovisual.
Ver descripción detallada del decreto
En el procés, els alumnes han de reflexionar sobre la història de tots dos mitjans, per al que és indispensable conèixer l'evolució tecnològica i aturar-se en les fites específiques de l'audiovisual, com la incorporació del so a la imatge. L'assimilació activa dels coneixements desenvoluparà el criteri estètic dels alumnes, afavorit per l'acostament a obres de tota classe d'estils, formats i gèneres, la qual cosa contribuirà igualment al fet que aprengui a valorar el patrimoni fotogràfic i audiovisual global. Finalment, l'adquisició d'aquesta competència fomenta també l'enriquiment de l'imaginari dels alumnes, basat en el descobriment de formes d'expressió diferents d'aquelles amb les quals està més familiaritzat, a més d'ampliar les possibilitats de gaudi de tots dos mitjans en partir de l'acostament informat. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica: CCL1, CCL2, STEM2, CD1, CCEC1, CCEC2.
elaborar produccions audiovisuals individuals o col·lectives, emprant la propia presencia en la imatge i la banda de so i avaluant el rigor ètic i formal dels procediments, per expressar i comunicar idees, opinions i sentiments i construir una personalitat creativa oberta, àmplia i diversa. Portar a bon terme una producció audiovisual és el resultat d'un procés complex, que implica, d'una banda, la capacitat d'introspecció i, d'una altra, la de projecció de les pròpies idees, sentiments i opinions, donant-los una forma original i personal. Així mateix, en incorporar característiques de diferents arts, el llenguatge audiovisual es defineix per la seva naturalesa interdisciplinària i híbrida, per la qual cosa els alumnes han d'afrontar el repte de la creació audiovisual a partir una personalitat creativa oberta, àmplia i diversa, que involucri l'acostament a altres mitjans d'expressió. En aquest procés, és important que els alumnes aprenguin a utilitzar en les seves produccions la seva presència en la imatge i en la banda de so com un recurs expressiu i comunicatiu més, tot reforçant així l'autoconeixement i l'autoconfiança. A aquest efecte, és convenient fer servir la pràctica de la fotografia com a mitjà d'aproximació a través del qual s'assimilin algunes de les nocions tècniques i formals bàsiques del llenguatge audiovisual. D'altra banda, els alumnes han de ser conscients que les eines que se'ls proporcionen per transmetre idees, opinions i sentiments en la creació audiovisual es poden emprar amb més o menys rigor ètic i formal. Aquest aspecte es pot desenvolupar a partir de la posada en comú d'exemples triats de diversos formats, gèneres i terrenys (com el del periodisme televisiu) i la seva comparació amb els procediments de treball dels alumnes que, d'aquesta manera, han d'entendre que l'efecte cercat en l'audiència mai no pot posar-se per sobre del tractament ètic i formal dels materials. Per això, ha de comprendre la sintaxi del mitjà audiovisual en tota la seva complexitat i integrar de manera activa i conscient el respecte a la posició del públic receptor. En últim terme, l'ús d'aplicacions i recursos digitals per a l'enregistrament, l'edició o la difusió d'imatges i sons facilita el desenvolupament de coneixements, destreses i actituds relacionats amb aquesta matèria i genera, al mateix temps, una oportunitat per a la reflexió sobre la necessitat de respectar la propietat intel·lectual i els drets d'autor. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica:
seleccionar i utilitzar les tecniques, eines i convencions del llenguatge i la produccio audiovisual, tenint en compte tots els aspectes (guió, planificació, interpretació, enregistrament, edició, etc.) per fer creacions audiovisuals col·lectives i aprendre a desenvolupar-se en circumstàncies diverses. El procés de realització d'una producció audiovisual col·lectiva és complex i requereix que hi participi un nombre de persones relativament ampli per cobrir tots els aspectes (guió, planificació, interpretació, enregistrament, edició, etc.) que impliquen des de l'ús correcte de les convencions del llenguatge audiovisual, fins a l'organització d'equips humans. A més, l'entorn digital propi del treball audiovisual contemporani es caracteritza per la necessitat d'adaptació a la transformació permanent de les eines i les tecnologies que genera, per la qual cosa els alumnes han de saber seleccionar-les i utilitzar-les, demostrant el coneixement actiu d'aquestes en les creacions pròpies. D'altra banda, la producció audiovisual implica un procés de treball pautat i ordenat, amb fases marcades i la divisió de les tasques molt clara, perquè els imprevists no perjudiquin el projecte. Els alumnes han d'organitzar les seves creacions, segons aquest procés, elaborar la documentació apropiada i adquirir, mitjançant la pràctica, la flexibilitat necessària per adaptar-se als imprevists, que poden abastar des de l'absència forçosa d'algun membre de l'equip, fins a la impossibilitat de dur a terme el pla de rodatge previst a causa de les condicions meteorològiques. A això cal afegir-hi tota classe de circumstàncies en què els alumnes també han d'aprendre a desenvolupar-se, com la impossibilitat de comptar amb els equips tècnics idonis dur endavant allò que s'ha planejat, per la qual cosa han de mostrar imaginació i soltesa en l'ús dels mitjans disponibles. Finalment, és important que els alumnes aportin a aquesta experiència la preocupació per la sostenibilitat, la qual cosa implica controlar el consum d'electricitat, treure còpies impreses només dels documents de treball indispensables o generar el mínim de residus possible. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica:
determinar el public destinatari d'una produccio audiovisual, analitzar les seves característiques i, atès el propòsit de l'obra, adoptar el llenguatge, el format i els mitjans tècnics més adequats i seleccionar les vies de difusió més oportunes. Atès l'ampli ventall de possibilitats d'acostament a la creació audiovisual que caracteritza la nostra època, exemplificat en la multiplicació i mutació contínua dels formats que se li associen, és molt important que els alumnes aprenguin a dissenyar produccions audiovisuals a partir de l'elecció prèvia, conscient i informada, del públic al qual volen dirigir-se. Per això, han de plantejar-se tant l'adequació del llenguatge a emprar, com els mitjans tècnics a utilitzar i el format en què enquadrar-les. Les diferències entre una peça de videoart pròpia d'un museu d'art contemporani, els continguts generats per youtubers, els múltiples formats televisius o un llargmetratge industrial de ficció tenen tant a veure amb les condicions de producció particulars com amb el públic al qual estan destinats, a les característiques del qual estan supeditats. Encara que tots els exemples citats se serveixen del llenguatge audiovisual, el fan de maneres diferents i amb propòsits diferents, perquè es creen per a audiències diferenciades. Entre les múltiples vies per a la difusió dels treballs audiovisuals, les d'accés més senzill són aquelles que proporciona Internet, encara que no s'han de menysprear altres possibilitats. Els alumnes han de familiaritzar-se amb el major número d'elles, identificant les més adequades per a cada tipus de producció, de manera que pugui donar a conèixer les seves pròpies a un públic el més ampli possible.
Ver descripción detallada del decreto
En qualsevol cas, la difusió de les produccions audiovisuals a través de diferents plataformes digitals a Internet amplia el marc comunicatiu habitual dels alumnes i, en aquest sentit, és important que els alumnes avaluïn els riscs dels espais virtuals utilitzats, coneguin les mesures de protecció de dades personals i assegurin el respecte de la propietat intel·lectual i els drets d'autor. Finalment, és convenient que els alumnes aprenguin també a avaluar les reaccions de l'audiència, sempre de manera respectuosa, oberta i autocrítica, per al que es poden establir debats dins de l'aula o a l'entorn del centre educatiu si es duen a terme projeccions a aquest nivell, a més de recollir-se les reaccions que es produeixin en una eventual difusió per internet o per qualsevol altre mitjà. Descriptors que es lliguen a aquesta competència específica: STEM3, CD2, CD3, CPSAA5, CE3, CCEC4.1, CCEC4.2.
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
-
CA1.1
Explicar els aspectes essencials de l'evolució del llenguatge fotogràfic i audiovisual i valorar els canvis que s'han produït al llarg de la història del mitjà. Organitzar i contextualitzar els esdeveniments històrics en fotografia i audiovisuals. Identificar i entendre la cronologia del desenvolupament tecnològic i artístic. Analitzar i interpretar la informació per comparar com els avenços tecnològics i artístics de les diferents èpoques han transformat la producció i recepció d'imatges. Fomentar el pensament crític i la capacitat argumentativa mentre reflexionen sobre com els canvis tecnològics han afectat la creació, distribució i recepció del llenguatge audiovisual. Potenciar les habilitats de recerca, selecció i exposició d'informació visual i històrica, alhora que es fomenta la reflexió crítica sobre l'evolució del llenguatge fotogràfic. Analitzar obres audiovisuals o fotogràfiques en el seu context històric i cultural per adquirir eines d'anàlisi visual i de comprensió del llenguatge audiovisual a través de l'observació i la reflexió col·lectiva.
-
CA1.2
Analitzar les qualitats plàstiques, formals i semàntiques de produccions fotogràfiques i audiovisuals de diferents estils, formats, gèneres i cultures per determinar les regles i codis pels quals es regeixen i valorar la flexibilitat de les normes. Desenvolupar la capacitat d'observació crítica i d'anàlisi de com es construeixen els significats visuals a partir d'estils i gèneres diferents, aprenent a identificar els codis visuals de cada un. Aprofundir en l'anàlisi formal del llenguatge audiovisual per desenvolupar la capacitat per desxifrar els elements que conformen la narració visual i sonora i la relació que té amb el missatge. Comprendre la dimensió cultural i històrica de l'ús del color, destacar-ne la funció expressiva i la narrativa i com les regles de color varien segons contextos culturals o artístics. Desenvolupar la creativitat i la comprensió dels codis visuals i culturals d'estils i cultures diverses, explorant les normes visuals i la seva reinterpretació. Comprendre com els codis visuals i formals es poden utilitzar per manipular el significat i influir en el públic, desenvolupant el pensament crític respecte a la publicitat.
-
CA1.3
Proposar interpretacions personals del patrimoni fotogràfic i audiovisual i argumentar-les amb criteri estètic propi. Desenvolupar la capacitat d'apropiar-se d'estils visuals històrics o culturals i reinterpretarlos des del punt de vista personal, promovent la reflexió estètica individual. Desenvolupar la capacitat argumentativa i crítica, reflexionant sobre els valors estètics de diferents obres i com aquests poden ser reinterpretats des de punts de vista personals i subjectius. Reinterpretar obres audiovisuals existents, promovent la reflexió sobre l'herència cultural i l'expressió artística personal, alhora que desenvolupen habilitats tècniques i narratives.
-
CA2.1
Dissenyar produccions audiovisuals creatives que representin les idees, opinions i sentiments propis a partir d'un tema o motiu previs i incorporar-hi les experiències personals i l'acostament a altres mitjans d'expressió. Impulsar l'expressió personal i la creativitat en la creació d'un curtmetratge a partir d'un tema proposat, traduir les idees i emocions en imatges audiovisuals i experimentar diferents llenguatges narratius i tècniques. Analitzar amb introspecció i autoreflexió i donar eines per expressar les idees i sentiments a través del mitjà audiovisual. Experimentar la relació entre música i imatge i desenvolupar la capacitat de vincular expressió emocional amb elements audiovisuals per crear un producte artístic. Experimentar creativament amb nous llenguatges audiovisuals per convidar els alumnes a alliberar-se de les narratives convencionals per expressar idees o sentiments propis de manera innovadora i personal.
-
CA2.2
Avaluar el rigor ètic i formal amb el qual s'usen les eines de creació fotogràfica i audiovisual, analitzar diverses produccions, distingir críticament les maneres de presentar les informacions i els missatges, identificar la possible manipulació i reflexionar sobre la necessitat de respecte de la propietat intel·lectual i els drets d'autor. Desenvolupar la capacitat crítica per detectar biaixos informatius i manipulacions en els mitjans audiovisuals, així com conscienciar-los de la responsabilitat ètica en la presentació d'informació. Reflexionar sobre les conseqüències de l'ús irresponsable de les eines audiovisuals per fomentar el sentit ètic en la creació i difusió de continguts. Avaluar la importància de respectar els drets d'autor i la propietat intel·lectual per promoure l'ús ètic i responsable de les creacions audiovisuals. Respectar els drets d'autor, alhora que aprenen a identificar i utilitzar recursos amb llicències adequades per a les seves produccions. Reflexionar críticament sobre les tècniques de persuasió en la publicitat, destacant la importància del rigor ètic en la comunicació audiovisual.
-
CA2.3
Realitzar produccions audiovisuals creatives que representin les idees, opinions i sentiments propis a partir d'un tema o motiu previs, utilitzant la pròpia presència en la imatge i la banda de so i el llenguatge i els mitjans de producció amb rigor ètic i formal. Expressar-se de manera personal mitjançant l'ús de la pròpia imatge i veu, alhora que es potencia la reflexió sobre la identitat visual i emocional. Representar les pròpies idees i sentiments a través de la ficció. Experimentar en l'expressió a través de la veu i l'àudio per desenvolupar competències en la creació sonora i promoure l'ús responsable i ètic dels recursos sonors. Reflexionar sobre la pròpia experiència i la seva representació audiovisual.
-
CA3.1
Confeccionar adequadament els equips de treball per a produccions audiovisuals col·lectives, identificar les diferents habilitats requerides i repartir les tasques amb criteri. - Comprendre les diverses funcions en una producció audiovisual i la necessitat de repartir els rols clau segons les habilitats de cada membre (director, guionista, càmera, dissenyador de so, editor, actors, etc.) per promoure el treball en equip i la comunicació efectiva. - Desenvolupar les habilitats de planificació i coordinació necessàries per a la preproducció audiovisual (guió, localitzacions, pla de rodatge, pressupost, etc.). - Desenvolupar la capacitat d'organitzar equips de treball amb eficàcia, basant-se en criteris objectius (habilitats i capacitats individuals) i reflexionar sobre la importància d'una bona gestió d'equips i sobre l'equilibri de la càrrega de treball dins l'equip.
-
CA3.2
Planificar produccions audiovisuals determinant els mitjans i habilitats necessaris, tenint en compte tots els aspectes (guió, planificació, interpretació, enregistrament, edició, etc.), justificar raonadament l'elecció i considerar els possibles imprevistos i la manera de resoldre'ls. Elaborar un pla de producció, desenvolupar la capacitat de planificar tots els aspectes d'una producció audiovisual i treballar l'organització i la previsió de problemes. Crear un guió il·lustrat ( moviments de càmera, efectes visuals i sonors i altres detalls tècnics, per visualitzar i planificar l'aspecte visual i tècnic de la producció. Seleccionar i gestionar adequadament els recursos tècnics (càmeres, micròfons, il·luminació) i logístics (transports, permisos, disponibilitat d'actors), segons les necessitats del projecte i la previsió de possibles imprevistos. Desenvolupar la capacitat d'adaptar-se a limitacions econòmiques, optimitzar els recursos disponibles (per exemple, reutilització de materials, cerca de localitzacions gratuïtes, treballar amb actors amateurs) i gestionar amb solucions creatives l'impacte de les limitacions en la qualitat final del projecte.
-
CA3.3
Demostrar flexibilitat i habilitat per resoldre els imprevistos propis de les produccions audiovisuals, tenint-los en compte en la planificació i considerar de manera oberta les diferents possibilitats per resoldre un problema sobrevingut. - Desenvolupar la capacitat d'adaptar-se a situacions imprevistes, fomentar la flexibilitat i l'habilitat per trobar solucions ràpides i eficaces ajustant el pla de rodatge i oferint solucions creatives per mantenir la producció. - Pensar creativament i gestionar els recursos de manera eficient per resoldre errors sense comprometre la qualitat.
-
CA3.4
Realitzar produccions audiovisuals de manera creativa, utilitzant correctament les tècniques, eines i convencions del llenguatge necessàries, valorant el treball col·laboratiu i intentant aconseguir que el resultat final s'ajusti al projecte preparat prèviament. Seguir el pla de producció i pla de rodatge establerts mentre es fan servir les tècniques audiovisuals correctes. Treballar en equip per tal d'aconseguir un resultat final que reflecteixi les idees del projecte original. Valorar la importància de la coordinació d'equips per aconseguir un bon resultat. Expressar-se de manera creativa en la utilització d'eines audiovisuals. Realitzar diferents formats de produccions audiovisuals: curtmetratge, documental, entrevista, videoclip, reportatge de notícies, anunci publicitari, etc.
-
CA4.1
Justificar l'elecció del llenguatge, el format i els mitjans tècnics en produccions audiovisuals, després d'haver considerat el tipus de públic al qual es volen dirigir. Adaptar les eleccions creatives i tècniques al públic destinatari i reflexionar sobre com el contingut audiovisual es personalitza per tenir més impacte. Identificar els formats i mitjans tècnics adequats segons la plataforma i el públic, reflexionant sobre les estratègies comunicatives necessàries en funció del canal utilitzat. Reflexionar sobre la importància del perfil de l'audiència en la presa de decisions per adaptar els continguts i produccions en funció del públic de les cadenes de televisió.
-
CA4.2
Seleccionar les vies de difusió més adequades per a produccions audiovisuals, tenint en compte el seu propòsit, valorant de manera crítica i informada les possibilitats existents, utilitzant entorns segurs i respectant la propietat intel·lectual i els drets d'autor. Analitzar críticament les opcions de distribució disponibles per a produccions audiovisuals i comprendre la relació entre el contingut, el públic objectiu i la plataforma de difusió. Adaptar la distribució en funció dels objectius i l'audiència de cada projecte. Identificar les diferents llicències Creative Commons i drets d'autor. Determinar l'adequació del tipus de llicència per a la distribució de les seves produccions, promovent un ús ètic. Reconèixer les implicacions legals i ètiques en la gestió de drets i la protecció de la propietat intel·lectual en materials audiovisuals.
-
CA4.3
Analitzar de manera oberta i respectuosa la recepció de les produccions audiovisuals presentades, comprovar l'adequació del llenguatge, el format i els mitjans tècnics de l'obra, així com de les vies de difusió i extreure'n un aprenentatge per al creixement creatiu. - Reflexionar de forma autocrítica i valorar la crítica constructiva i analitzar com les eleccions tècniques i creatives impacten en la recepció del públic. - Reflexionar sobre la recepció i impacte emocional i social de les produccions audiovisuals. - Identificar els punts forts i àrees de millora de les seves creacions per fomentar el creixement creatiu propi. - Donar retroacció (feedback) als companys (coavaluació) sobre l'adequació del llenguatge, format, mitjans tècnics i vies de difusió i reflexionar sobre com poden incorporar les crítiques en produccions futures.
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Saberes básicos del decreto
6 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Creació i evolució de la fotografia i el llenguatge audiovisual, com per exemple: càmera fosca, imatge seqüencial, teatre filmat, el so al cinema, mitjans d'enregistrament, imatge digital, realitat virtual i augmentada i intel·ligència artificial
-
1.2
Principals corrents en fotografia i cinema. Fotògrafs de la història de la fotografia i la seva obra, com ara: Ansel Adams, Diane Arbus, Richard Avedon, Robert Capa, Henri Cartier-Bresson, Elliot Erwitt, Cristina García Rodero, William Klein, Dorothea Lange, Steve McCurry,
-
1.3
Chema Madoz, Helmut Newton, Sebasti. cinema: Muybridge, germans Lumière i Georges Méliès. Cinema mut de Charles Chaplin i
-
1.4
Alice Guy. Comèdia física o. amb Woody Allen
-
1.5
La diversitat en les manifestacions fotogràfiques i audiovisuals contemporànies i del passat. Mitjans de comunicació convencionals i Internet
-
1.6
Principals formats audiovisuals: curt, mitjà i llargmetratge de ficció, curt, mitjà i llargmetratge documental, sèrie, assaig fílmic, formats televisius, videoclip, espot, vídeo educatiu, vídeo corporatiu/institucional, formats associats a les xarxes socials, etc. Aspectes formals més destacats
Saberes básicos del decreto
7 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Pla (escala: valor expressiu) i presa, angulacions i moviments de càmera
-
2.2
Exposició, enfocament, enquadrament, profunditat de camp, camp i fora de camp
-
2.3
Conceptes bàsics sobre il·luminació: segons la direcció (frontal, tres quarts, lateral, tres quarts des de darrere, contrallum), segons el tipus de llum (principal, de farciment ( contrallum, triangle de Rembrant, llum dura i llum suau), entre d'altres
-
2.4
Composició per a imatge fixa i en moviment. Pel que fa a la imatge fixa: resolució de la imatge, simetria, ritme, pes del color, tipus de colors: complementaris, harmònics, acromàtics; temperatura del color: freds i càlids; imatges dinàmiques, estàtiques o moviments congelats; regla de terços, regla de la mirada, emmarcat natural, proporció àuria, teories de la Gestalt
-
2.5
Simbologia i psicologia del color. Exemples d'aplicació en grans obres del cinema i la fotografia. Pel que fa a la fotografia, l'obra de fotògrafs com: Steve McCurry, Cindy Sherman o Annie Leibovitz. Pel que fa al cinema, obres com: Schindler
-
2.6
Retoc digital. Coneixement de programari d'edició
-
2.7
Funcions de la imatge audiovisual. Les principals funcions: informativa, persuasiva, estètica o artística, d'entreteniment i educativa
Saberes básicos del decreto
7 saberes básicos en este bloque
-
3.1
El guió literari. Fases d'elaboració. Escena i seqüència dramàtica. L'escaleta. Conceptes com: sinopsi, localització, prop o transició. Gèneres i subgèneres principals: drama, comèdia, western, musical, cinema negre, acció, aventures, ciència-ficció, terror, històric, bèl·lic i cinema d'autor
-
3.2
El guió tècnic i guió il·lustrat (
-
3.3
La posada en escena: localitzacions, decorats (volumètrics i virtuals), caracterització, interpretació, il·luminació, moviment. Els moviments de càmera: moviments físics (paneo, tilt up i down , roll , tràveling, pedestal crash-zoom i rack focus
-
3.4
La banda de so: perspectiva sonora i possibilitats expressives. Qualitats del so: intensitat, durada, timbre i altura. El so diegètic i l'extradiegètic, els sons en camp i fora de camp, els efectes sala o foley, el narrador omniscient, la veu sonora musical i la banda sonora de la pel·lícula
-
3.5
El muntatge i la postproducció. Evolució i gramàtica. La il·lusió de moviment amb juguetes òptiques com el taumàtrop o zoòtrop. Tècniques d'edició aportades per Georges Méliès com: stopmotion , stop trick , fos i doble exposició. La càmera subjectiva, el pla seqüència, el pla contraplà, el pla recurs, l'el·lipsi, els salts temporals, els salts d'eix, el ràcord. Els principals tipus de muntatge segons l'espai i temps: lineal, paral·lel, invertit i altern. Els principals tipus de muntatge segons la narrativa: expressiu, narratiu, ideològic, creatiu, poètic
-
3.6
Els llenguatges de la televisió i la publicitat. Conceptes com emplaçament publicitari,
-
3.7
Comunicació amb perspectiva de gènere
Saberes básicos del decreto
10 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Equips humans de treball en la producció audiovisual: direcció, producció, cambra/fotografia, so, art, postproducció
-
4.2
La distribució de tasques en la producció audiovisual: criteris de selecció a partir de les habilitats requerides
-
4.3
Fases de treball: preproducció, rodatge i postproducció
-
4.4
Estratègies de selecció de tècniques, eines i convencions audiovisuals
-
4.5
Mitjans tècnics de realització: càmera i accessoris, microfonia, equip d'il·luminació
-
4.6
Enregistrament de so, sincrònic i recreat
-
4.7
Principals programaris d'edició no lineal
-
4.8
Difusió de continguts audiovisuals: xarxes socials, sales comercials, espais d'exhibició alternatius, festivals cinematogràfics en línia i presencials, etc
-
4.9
Protecció de dades, propietat intel·lectual i drets d'autoria
-
4.10
Tècniques i estratègies d'avaluació de les produccions audiovisuals
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 13 criterios, las 4 competencias específicas y los 30 saberes básicos de Cultura Audiovisual en 1.º Bachillerato para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Cultura Audiovisual 1.º Bachillerato en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Cultura Audiovisual en 1.º Bachillerato entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Illes Balears
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes