Economia Bàsica en 4.º ESO · Cataluña
Currículo LOMLOE oficial de Cataluña para esta materia y curso: 9 competencias, 15 criterios y 27 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 9 competencias específicas
- 15 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Cataluña para Economia Bàsica en 4.º ESO.
Contexto de 4.º ESO
Curso terminal de la etapa obligatoria con itinerarios diferenciados (académico y aplicado en algunas materias). Marca la frontera entre quienes seguirán a Bachillerato y quienes optarán por FP o el mundo laboral.
Retos típicos en 4.º ESO:
- Itinerarios diferenciados (Matemáticas A/B, materias optativas) que exigen rúbricas diferenciadas.
- Decisión vocacional crítica del alumnado.
- Coordinación con orientación para titulación y orientación post-ESO.
- Preparación implícita para Bachillerato (sin que sea EBAU aún).
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Cataluña además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Cataluña
En Cataluña rige actualmente Decret 175/2022, de 27 de setembre, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en dogc.gencat.cat.
Particularidades de Cataluña
Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.
En Catalunya el catalán es lengua vehicular y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio. El currículo también recoge Aranés en el Valle de Arán.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Economia Bàsica. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
econèixer els rols indi iduals i col lectius de les persones dintre del sistema econ mic i constituir dinàmiques de participació ciutadana, prenent consciència de la interdependència dels factors econ mics, per alorar les desigualtats en l'acc s als recursos i la distribució de la riquesa Criteris d'a aluació 1.1 Analitzar les relacions d'interdependència i interconnexió de les decisions dels individus i la societat al sistema econòmic, posant en pràctica habilitats personals i socials de lideratge, cooperació i innovació, tant de manera presencial com virtual, en diferents contextos de treball en equip. 1.2 Identificar desigualtats en l'accés als recursos i la distribució de la riquesa, per contribuir a un món més equitatiu i sostenible, mitjançant mecanismes de participació ciutadana basats en el diàleg, l'equitat, el respecte a la diversitat i la inclusió en la societat. 1.3 Valorar com les decisions econòmiques, tant individuals com col·lectives, afecten la distribució de la riquesa al món i al medi ambient. Les relacions sistèmiques d'interdependència, ecodependència i interconnexió entre actuacions locals i globals, en entorns canviants i diferents, així com la flexibilitat i l'adaptació a les transformacions tecnològiques, legals i de qualsevol tipus es consideren fonamentals per la presa de decisions ètiques i responsables de cada moment. Fruit de de les actuacions individuals i col·lectives en l'activitat econòmica es pot contribuir a una societat més justa i democràtica. L'alumnat ha de donar respostes coherents als principals temes de debat econòmic i fer-ho aportant una reflexió crítica sobre les causes dels problemes econòmics, amb l'entrenament de la capacitat creadora aplicada a diferents escenaris per assolir avenços econòmics de valor i amb criteris de sostenibilitat. També ha de conèixer i practicar processos de participació ciutadana per arribar a consensos sobre qüestions econòmiques, mitjançant el diàleg i el respecte a la diversitat, afavorint la intel·ligència col·lectiva necessària per afrontar reptes globals, promovent processos que impliquin les persones en la transformació social cap a la inclusió, l'equitat i la sostenibilitat. La cultura econòmica implica reconèixer l'individu en el seu paper de consumidor, productor, treballador, inversor o estalviador, i ciutadà responsable en una societat democràtica. Aquesta matèria permet millorar les desigualtats econòmiques i socials, i empodera l'alumnat per prendre decisions de consum, estalvi, laborals i contractuals en situacions presents i futures. En aquest sentit, és indispensable reconèixer, d'una banda, els trets característics i les qualitats personals pròpies i dels altres, i, d'altra banda, el desenvolupament de les habilitats socials com l'empatia, l'assertivitat, la negociació, el lideratge i el respecte cap als interessos, les eleccions i les idees dels altres. També és substancial el coneixement i ús d'habilitats de comunicació, ja que faciliten una visió compartida, la creació d'un bon clima de treball i la construcció de vincles de cooperació que reverteixin en el creixement personal i col·lectiu, i intensifiquen valors de respecte, tolerància i equitat.
Integrar i promoure pràctiques econ miques basades en alors humans, solidaris i sostenibles, amb consciència ciutadana, per contribuir a una societat m s equitati a, usta i sostenible en un món global i di ers Criteris d'a aluació 2.1 Analitzar experiències, en l'àmbit local i global, desenvolupades en el marc de les economies plurals (economia feminista, economia ecològica, economia circular, entre d'altres), i aprofundir entorn de propostes innovadores. 2.2 Reconèixer valors alternatius com el de la vida per sobre del diner, la cooperació per sobre de la competència, la responsabilitat social de les pròpies accions i la regulació responsable per part dels governs. 2.3 Valorar els drets econòmics i socials com a ciutadans, i implicar-se activament en els reptes relacionats amb el consum ètic i responsable. Un dels reptes fonamentals del segle XXI és assegurar la prosperitat per a tothom des de la sostenibilitat, que incorpora, entre altres objectius, la lluita contra la pobresa extrema i la desigualtat, la protecció de l'entorn natural i la reversió del canvi climàtic. Conèixer i comprendre l'entorn i la societat des d'un enfocament econòmic és fonamental. Resulta imprescindible dotar les persones dels coneixements econòmics bàsics perquè, amb sentit crític i des d'una visió activa, promoguin i desenvolupin actuacions relacionades amb el desenvolupament sostenible, que donin resposta a aquests reptes tant en l'àmbit local com global, per assolir els objectius de desenvolupament sostenible.
Ver descripción detallada del decreto
En aquest context, cal conèixer les diferents visions de l'economia i ampliar la mirada cap a una economia humana, solidària i sostenible. Aquesta mirada és indispensable per formar una ciutadania conscient dels seus drets econòmics i socials, i de les implicacions de les decisions econòmiques sobre les persones, el medi ambient i la societat. Es tracta de conèixer i valorar experiències econòmiques que recullin valors alternatius al lliure mercat, emmarcades en el que denominem economies plurals —l'economia feminista, l'economia ecològica o l'economia circular, entre d'altres—, així com de proposar altres experiències innovadores. És important adquirir un sistema de valors i actuar des de principis ètics. Això implica conèixer i prendre consciència de les diferents realitats humanes, valorar la riquesa i les oportunitats del nostre món i de la nostra societat des d'una actitud proactiva i compromesa amb un estil de vida sostenible i ecosocialment responsable, assumint que cada persona té una responsabilitat i un impacte sobre l'entorn i sobre les persones. Per promoure pràctiques econòmiques equitatives i sostenibles, les persones i les comunitats han de poder involucrar-se en processos d'aprenentatge i participació orientats a la presa de decisions col·lectives com a estratègia envers el bé comú.
Analit ar i contrastar informació de diferents fonts i suports, a tra s de mètodes de recerca, amb rigor i sentit crític, per suggerir mesures econ miques que millorin l'entorn social i el medi ambient Criteris d'a aluació 3.1 Cercar, seleccionar i contrastar informació, amb rigorositat i de fonts fiables, orals, impreses o digitals, sobre temes d'interès i/o actualitat, present a l'entorn global i divers, amb criteris ètics. 3.2 Confeccionar una petita recerca d'una situació econòmica de l'entorn proper de l'alumnat. 3.3 Analitzar en grup, amb el suport de mitjans digitals, casos de problemes econòmics, valorant críticament la situació econòmica local i global, per proposar solucions en l'àmbit econòmic. La cerca d'informació, entesa com el conjunt de dades o elements que aporten nous coneixements i permeten solucionar problemes i prendre decisions, és el punt de partida perquè la ciutadania comprengui millor el món que ens envolta, per identificar actuacions econòmiques responsables i sostenibles dins d'un món cada cop més global, divers i incert. En aquest sentit, és essencial contribuir a fer que l'alumnat sigui capaç d'identificar la informació esbiaixada que sovint es poden trobar a les xarxes socials. Per afavorir l'autonomia en l'accés a la informació cal donar a conèixer les diferents fonts (generals, especialitzades, primàries, secundàries, etc.) a què es pot recórrer, així com els diferents mètodes de cerca, que poden anar des de l'observació directa fins al maneig de diferents suports: orals, impresos o digitals (entrevistes, documents, material audiovisual, etc.). En l'actualitat, es fa imprescindible saber cercar informació, acotar i seleccionar la més rellevant, emmagatzemar-la de forma ordenada i utilitzar-la quan escaigui, analitzant la informació obtinguda, valorant-la amb rigorositat i sentit crític i qüestionant-ne la procedència i fiabilitat.
econèixer el funcionament bàsic del sistema financer i els instruments de política fiscal del sector p blic, coneixent les fonts financeres i aplicant la tria d'aquestes per prendre decisions sobre estal i i in ersió, i per regular l'acti itat econ mica amb criteris ètics i de sostenibilitat Criteris d'a aluació 4.1 Analitzar les principals fonts financeres i els productes financers més habituals per a l'estalvi i la inversió, per ajudar a la planificació financera, tenint en compte les finances ètiques, en un món globalitzat. 4.2 Classificar les principals partides d'un pressupost públic, analitzant amb criteris de coherència i equitat la seva organització, distribució i ús, per determinar els efectes que suposa la intervenció del sector públic sobre l'economia. 4.3 Analitzar el deute públic i el dèficit públic valorant les conseqüències del frau fiscal per a la societat i la sostenibilitat.
Ver descripción detallada del decreto
En l'actualitat l'educació financera bàsica, a més de donar a conèixer els elements i les regles que expliquen el funcionament bàsic del sistema financer i les conseqüències que es deriven de les decisions financeres, posa a l'abast dels estudiants eines, habilitats i coneixements per prendre decisions financeres informades, apropiades i ajustades al seu perfil de risc, necessitats i expectatives, la qual cosa redunda en una millora de l'estabilitat i confiança en el sistema financer i el creixement econòmic sostenible, projecta uns valors relacionats amb la solidaritat entre persones, la gestió dels recursos i de la desigualtat i la importància de la sostenibilitat. És responsabilitat de tots els professionals que ens dediquem a l'ensenyament fer néixer en els estudiants una consciència social fonamentada en la integritat, la solidaritat i l'equitat. És per això que cal fomentar l'adquisició d'una consciència col·lectiva i contraposar-la a actituds individualistes. Per aconseguir-ho cal conèixer els conceptes de corrupció, transparència, els impostos i el frau i el paper del sector públic com a regulador de l'activitat econòmica. Alhora es pretén conscienciar l'alumnat que si volem viure en un país amb valors democràtics és necessària una actitud personal que els defensi. És fonamental que entengui la responsabilitat que comporta votar i que valori positivament bones pràctiques ciutadanes com la denúncia de comportaments corruptes i defraudadors. L'ètica ha der ser present en la formació econòmica orientada a la sostenibilitat i al benestar per a tothom.
Dissenyar un pla financer personal i o familiar, aplicant estratègies de planificació i presa de decisions, a aluant ne la coherència i consistència al llarg del temps, per donar resposta a les necessitats itals presents i futures, i millorar la qualitat de ida Criteris d'a aluació 5.1 Conèixer la situació patrimonial i les necessitats financeres actuals, i preveure el moment i la magnitud de les futures (consum i oci, crèdit/finançament, estalvi i inversió i les assegurances com a mitjà de cobertura de riscos), en funció dels objectius personals i/o familiars; i estimar-ne el valor econòmic. 5.2 Utilitzar, amb iniciativa, estratègies de planificació i presa de decisions en la creació d'un pla financer personal i/o familiar que cobreixi les necessitats identificades i faciliti la consecució dels objectius establerts. 5.3 Analitzar l'elaboració, viabilitat i sostenibilitat del pla financer dissenyat, i millorar-lo en funció de la valoració realitzada, reflexionant sobre la importància de planificar les finances personals i familiars per contribuir al desenvolupament personal. En el món incert, canviant i complex en què vivim és necessari planificar les nostres finances per cobrir les necessitats personals i familiars, d'alimentació, vestimenta, transport, educació, cultura i oci; decidir els objectius personals i/o familiars de futur, i estar preparats per solucionar possibles imprevistos que suposin una despesa. L'objectiu de la planificació financera personal i/o familiar és preveure les accions necessàries per aconseguir els objectius marcats a mitjà i llarg termini. La seva finalitat és contribuir a una vida més sostenible i de qualitat. Durant l'elaboració de la planificació financera, cal assegurar que aquesta sigui viable i coherent en el temps, i que els objectius establerts siguin quantificables i realistes. A tal efecte, cal determinar la situació patrimonial, marcar uns objectius realistes i identificar les necessitats de consum, oci, finançament, estalvi i inversió. Dissenyar un pla d'acció implica prendre decisions financeres adequades per satisfer, de manera autònoma, les necessitats identificades a partir dels objectius marcats. Disposar d'un fons d'emergència o contractar assegurances són dos mitjans a tenir en compte per cobrir riscos o eventualitats. A més, en contextos canviants, és imprescindible revisar de forma regular aquest pla i reajustar-lo a les circumstàncies, aplicant un procés continu d'anàlisi i validació. Els aprenentatges validats permeten reduir la incertesa i gestionar el risc de la planificació financera al llarg del temps per contribuir a la qualitat de vida de les persones.
Indagar i analit ar aspectes inculats a la construcció de la pr pia identitat i a les qüestions ètiques relati es al pro ecte ital, en un context social, analit ant de forma reflexi a i crítica la informació obtinguda, per promoure l'autoconeixement i la resolució de dilemes morals de forma aut noma i raonada Criteris d'a aluació 1r o 2n o 3r o 4t 1.1 Implicar-se en el procés d'autoconeixement i creixement personal mostrant-se actiu i proactiu davant les propostes educatives d'aula, de centre i de la comunitat. 1.2 Construir un autoconcepte ajustat manifestant idees i propòsits personals realistes en el seu context educatiu i social. 1.3 Analitzar de forma crítica i raonada la informació obtinguda per mitjà de diverses fonts aplicant criteris ètics de forma autònoma. 1.4 Resoldre dilemes morals i altres situacions relatives al projecte vital amb responsabilitat i autonomia moral a través de la indagació. 1.5 Avaluar de forma proactiva els riscos derivats de l'ús acrític i de l'abús de les xarxes socials com a factor de prevenció de situacions de ciberassetjament en diferents contextos. Quan l'alumnat comença l'educació secundària obligatòria coincideix amb l'inici d'una etapa evolutiva nova marcada per tot un seguit de canvis fisiològics, la pubertat, i psicològics, l'adolescència. El jove haurà d'adquirir el control sobre les seves pròpies decisions, que li permetin, de forma progressiva, enfortir la seva autoestima i fer-se autònom per actuar en el món. L'autoconeixement i la construcció de la pròpia identitat són factors fonamentals per a l'adaptació de l'adolescent a l'entorn escolar i social. L'autoconeixement s'inicia a la infantesa i continua al llarg de la vida i és la base de la construcció de la identitat personal, la qual es fa efectiva en la interrelació amb els altres. Conèixer-se a si mateix forma part d'un procés individual complex i sempre inacabat que posa en joc les mateixes capacitats que es pretenen conèixer.
Ver descripción detallada del decreto
Aquesta mirada introspectiva possibilita, d'una banda, el reconeixement de les pròpies característiques físiques, cognitives i emocionals i, d'altra banda, el compromís de millora per superar dificultats personals. L'exercici d'autoconeixement, a través de la comprensió de diverses concepcions científiques i filosòfiques sobre l'ésser humà, constitueix un dels primers principis del pensament ètic. L'objectiu últim d'aquesta competència específica, en el marc de l'educació en valors cívics i ètics, és que l'alumnat aprengui a construir de forma lliure i crítica, des del coneixement i ús adequat dels conceptes i procediments fonamentals del saber ètic, aquells judicis de valor dels quals depèn el seu projecte vital i l'assoliment dels seus propòsits personals i professionals.
Integrar de forma crítica normes i alors cí ics i ètics i actuar i interactuar, a partir del reconeixement de la se a importància en la regulació de la ida indi idual i comunitària, per aplicar los de forma efecti a i ustificada en diferents contextos i per promoure una con i ència pacífica, respectuosa, democràtica i compromesa amb el b com i una societat inclusi a Criteris d'a aluació 1r o 2n o 3r o 4t 2.1 Manifestar actituds que promouen una convivència pacífica, respectuosa, democràtica i compromesa amb el bé comú i una societat inclusiva. 2.2 Manifestar actituds de ciutadania activa i democràtica a partir del coneixement del moviment associatiu i la participació respectuosa i constructiva en activitats de grup. 2.3 Aplicar principis ètics en la presa de decisions col·lectives, en la planificació d'accions coordinades i en la resolució de problemes. 2.4 Mostrar un compromís actiu amb el bé comú a través del diàleg raonat sobre qüestions ètiques d'actualitat. 2.5 Reflexionar sobre el problema de la violència contra les dones i actuar a favor de la defensa d'una efectiva igualtat de gènere, a través de l'anàlisi de les mesures de prevenció de la desigualtat i la discriminació per raó de gènere. 2.6 Analitzar críticament el paper de les institucions públiques, dels organismes internacionals i les organitzacions no governamentals en la promoció de la pau, dels drets humans, del respecte per la diversitat, de la solidaritat i de la cooperació entre nacions, a través del diàleg argumentatiu i raonat. La nostra societat s'ha fet més diversa pel que fa als grups identitaris que la componen i a la pluralitat d'opcions, creences i formes de vida, i també com a resultat de les desigualtats socials i econòmiques. L'aprofundiment en la democràcia i la imprescindible convivència demanen desenvolupar la competència del respecte a les altres persones i la convivència. Respectar les persones vol dir reconèixer que l'altre té dignitat i drets que no es poden ignorar. El respecte actiu suposa distingir entre les actituds o les accions que afecten els drets dels altres i les que no; implica no voler imposar als altres com voldríem que fossin, es comportessin o pensessin; inclou diferenciar entre allò que cal respectar, allò davant del que podem ser indiferents i allò que cal censurar; demana determinar els límits que la convivència i la justícia imposen a la llibertat i exigeix cercar l'harmonització dels drets dels individus diversos. L'adopció de normes i valors cívics i ètics suposa el reconeixement de la condició dels alumnes i de les alumnes com a ciutadans i ciutadanes d'un estat democràtic social i de dret, integrat en el projecte comunitari europeu i compromès amb principis i valors democràtics, i amb els drets humans. Aquest coneixement crític del seu context social i polític ha de promoure en l'alumnat una consciència més adequada de la rellevància del seu paper com a ciutadans actius i responsables, implicats en la gestió dels problemes ètics més urgents del present. Per una altra banda, la pràctica d'una ciutadania activa comença en gran mesura al voltant de la vida escolar; per això és tan important identificar i resoldre problemes ètics, així com respectar normes, valors i procediments democràtics en totes aquelles activitats educatives que es disposin dins i fora de l'aula. Cal vetllar pel desenvolupament de principis i valors ètics i cívics, com són la solidaritat, el respecte per les minories i l'efectiva igualtat entre homes i dones, a més de promoure entre l'alumnat la cura del patrimoni cultural i natural, la memòria democràtica, el voluntariat i l'associacionisme, entre d'altres.
Integrar i a aluar les relacions sistèmiques entre l'indi idu, la societat i la natura i l'ecodependència de les acti itats humanes, mit an ant la identificació i l'anàlisi de problemes ecosocials de relle ància, per desen olupar hàbits i actituds èticament compromeses amb l'assoliment d'un estil de ida sostenible Criteris d'a aluació 1r o 2n o 3r o 4t 3.1 Avaluar la interconnexió i l'ecodependència de les activitats humanes adoptant compromisos i participant en la societat amb accions locals de millora, sostenibles, en relació amb els problemes ecosocials de més rellevància. 3.2 Realitzar i promoure accions que afavoreixen l'assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible a través d'acords i actuacions individuals i col·lectives de forma activa i compromesa. 3.3 Desenvolupar actituds i valors de compromís basats en el respecte, cura i protecció de les persones, dels animals i del planeta, a través d'accions individuals i col·lectives, a escala local i global, vinculades al consum responsable i de productes de proximitat, a la mobilitat sostenible, a la preservació del patrimoni natural i al respecte per la diversitat etnicocultural.
Ver descripción detallada del decreto
Aquest coneixement es pot fer, primer, a través de l'anàlisi crítica de les diverses concepcions que els éssers humans han sostingut i sostenen envers la seva relació amb la natura, així com de les conseqüències que cada una d'aquestes concepcions ha tingut i té respecte a una existència sostenible. En segon lloc, aquest coneixement ha d'acabar de construir-se en funció de l'anàlisi i el diàleg entorn dels diversos plantejaments ètics i ecològics des dels quals cal afrontar avui dia els greus reptes i problemes ecosocials. Cal que l'alumnat desenvolupi els seus propis criteris i judicis, i reflexioni sobre la seva responsabilitat tant individual com col·lectiva. Una actitud compromesa amb el respecte i la cura de l'entorn implica el desenvolupament d'hàbits i accions quotidianes que contribueixin a l'assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible definits per l'ONU. Entre aquestes accions hi ha les referides a la gestió sostenible dels recursos bàsics, els residus i la mobilitat, el compromís ètic i cívic amb les lleis mediambientals, la promoció del consum responsable, la cura del patrimoni natural, el respecte per la diversitat etnicocultural, el servei a la comunitat i la protecció dels animals. Aquesta competència fa referència a la capacitat dels i les alumnes per adquirir un compromís ètic amb la sostenibilitat i la cura del planeta. Un pas previ i imprescindible per al desenvolupament d'aquest compromís, és el coneixement de les relacions sistèmiques d'interdependència, ecodependència i interconnexió que les nostres formes de vida guarden entre elles i respecte a l'entorn.
Desen olupar i mostrar una adequada estima de si mateix i de l'entorn, reconeixent i alorant les emocions i els sentiments propis i aliens, per a l'assoliment d'una actitud empàtica, respectuosa i acurada en ers un mateix, els altres i la natura Criteris d'a aluació 1r o 2n o 3r o 4t 4.1 Expressar de manera respectuosa i assertiva les pròpies emocions manifestant una ajustada autoestima en diferents contextos educatius i socials. 4.2 Regular adequadament les pròpies emocions a partir de la identificació d'aquestes i de les dels altres, en situacions de participació tant individuals com col·lectives. 4.3 Manifestar una actitud empàtica i respectuosa envers un mateix, els altres i la natura, en activitats realitzades en l'entorn escolar i comunitari. 4.4 Avaluar situacions de conflicte i prendre-hi partit des d'un posicionament proactiu com a factor de prevenció de relacions abusives, de situacions d'assetjament i de maltractament entre iguals en el context educatiu.
Ver descripción detallada del decreto
El reconeixement i l'expressió d'una sèrie adequada d'actituds afectives, tant pel que fa a un mateix com pel que fa als altres i a la natura, constitueix la finalitat principal de l'educació emocional, imprescindible per formar persones equilibrades i capaces de mantenir relacions plenes i satisfactòries amb els altres i amb l'entorn. L'alumnat ha de reconèixer, prendre consciència i gestionar adequadament el complex camp de les emocions i sentiments. La vivència i expressió assertiva i compartida d'emocions i sentiments pot donar-se en múltiples contextos relatius a situacions quotidianes, a dilemes morals i als de l'experiència estètica, entre d'altres. Les activitats per desenvolupar aquesta competència poden integrar-se a la perfecció en gairebé qualsevol tipus de procés que fomenti la creativitat, el diàleg, la reflexió i el judici autònom. L'objectiu és que l'alumnat aprengui a reconèixer, avaluar i gestionar les seves pròpies emocions, així com a comprendre i respectar les dels altres, reflexionant sobre el significat d'aquestes emocions. La gestió de les emocions pròpies va estretament lligada a la valoració que cadascú fa d'un mateix, és a dir, de l'autoestima. Assolir una ajustada autoestima determinarà, en un alt grau, la formació de l'esfera personal de l'alumnat de forma equilibrada i tindrà un impacte directe en la disponibilitat dels recursos pertinents per gaudir d'un benestar emocional i per actuar en el seu context de forma respectuosa i proactiva. Aquesta competència manté una ferma vinculació amb la competència clau personal, social i d'aprendre a aprendre.
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
-
1.1
A individus i la societat al sistema econòmic,
-
1.2
Identificar desigualtats en l’accés als recursos i la distribució de la riquesa, per contribuir a un món més equitatiu i sostenible, mitjançant mecanismes de participació ciutadana basats en el diàleg, l’equitat, el respecte a la diversitat i la inclusió en la societat.
-
1.3
Valorar com les decisions econòmiques, tant individuals com col·lectives, afecten la distribució de la riquesa al món i al medi ambient.
-
2.1
Analitzar experiències, en l’àmbit local i global, desenvolupades en el marc de les economies plurals (economia feminista, economia ecològica, economia circular, entre
-
2.2
Reconèixer valors alternatius com el de la vida per sobre del diner, la cooperació per sobre de la competència, la responsabilitat social de les pròpies accions i la regulació responsable per part dels governs.
-
2.3
Valorar els drets econòmics i socials com a ciutadans, i implicar-se activament en els reptes relacionats amb el consum ètic i responsable.
-
3.1
Cercar, seleccionar i contrastar informació, amb rigorositat i de fonts fiables, orals, impreses o digitals, sobre temes d’interès i/o actualitat, present a l’entorn global i divers,
-
3.2
Confeccionar una petita recerca d’una situació econòmica de l’entorn proper de
-
3.3
Analitzar en grup, amb el suport de mitjans digitals, casos de problemes econòmics, valorant críticament la situació econòmica local i global, per proposar solucions en
-
4.1
Analitzar les principals fonts financeres i els productes financers més habituals per a l’estalvi i la inversió, per ajudar a la planificació financera, tenint en compte les finances ètiques, en un món globalitzat.
-
4.2
Classificar les principals partides d’un pressupost públic, analitzant amb criteris de coherència i equitat la seva organització, distribució i ús, per determinar els efectes que suposa la intervenció del sector públic sobre l’economia.
-
4.3
Analitzar el deute públic i el dèficit públic valorant les conseqüències del frau fiscal per a la societat i la sostenibilitat.
-
5.1
Conèixer la situació patrimonial i les necessitats financeres actuals, i preveure el moment i la magnitud de les futures (consum i oci, crèdit/finançament, estalvi i inversió i les assegurances com a mitjà de cobertura de riscos), en funció dels objectius personals i/o familiars; i estimar-ne el valor econòmic.
-
5.2
Utilitzar, amb iniciativa, estratègies de planificació i presa de decisions en la creació d’un pla financer personal i/o familiar que cobreixi les necessitats identificades i faciliti la consecució dels objectius establerts.
-
5.3
Analitzar l’elaboració, viabilitat i sostenibilitat del pla financer dissenyat, i millorar-lo en funció de la valoració realitzada, reflexionant sobre la importància de planificar les finances personals i familiars per contribuir al desenvolupament personal.
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Saberes básicos del decreto
9 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Relació entre l’escassetat de recursos i les necessitats com a problema bàsic de l’economia, argumentant i debatent sobre els principis d’interacció social en l’economia
-
1.2
Reconeixement de pràctiques i propostes de les economies plurals o economia crítica (economia ecològica, economia feminista, economia circular...), a la societat
-
1.3
Valoració de les reivindicacions de l’economia feminista i les seves implicacions per a la igualtat de les dones: l’economia de les cures i el treball reproductiu
-
1.4
Justificació de la necessitat de l’economia col·laborativa i l’economia social i solidària (cooperatives), amb la perspectiva de la sostenibilitat
-
1.5
Integració dels drets i deures econòmics i socials per a una ciutadania activa
-
1.6
Proposta d’actuacions econòmiques, locals i globals, que millorin l’entorn social i mediambiental
-
1.7
Ús d’estratègies de recerca, selecció i gestió d’informació, procedent de diverses fonts, per informar-se en la presa de decisions econòmiques
-
1.8
Demostració d’una comunicació eficaç per argumentar i opinar amb criteri sobre aspectes econòmics
-
1.9
Presa de decisions econòmiques en un context d’innovació com a font de transformació social: algoritmes, criptomonedes, blockchain
Saberes básicos del decreto
7 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Desenvolupament de compromís i sentit ètic com a consumidors responsables, per contribuir al desenvolupament sostenible
-
2.2
Anàlisi crítica de la influència de la publicitat en la presa de decisions de consum Integració dels drets i deures com a consumidors en un món global
-
2.3
Distinció entre necessitats i desitjos en la planificació financera
-
2.4
Valoració del comerç just i el consum ètic en un context de lliure comerç. Incorporació dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) al desenvolupament local i global
-
2.5
Anàlisi crítica de la informació, les dades i les seves fonts, i detecció de notícies falses, per a la presa de decisions econòmiques ètiques i responsables
-
2.6
Coneixement i ús de processos de participació ciutadana en la presa de decisions econòmiques pel bé comú
-
2.7
Coneixement i valoració de mesures de transparència, bon govern i rendició de comptes, com a ciutadans actius i compromesos
Saberes básicos del decreto
7 saberes básicos en este bloque
-
3.1
Valoració dels avantatges i inconvenients de l’endeutament en la planificació financera
-
3.2
Coneixement de les fonts de finançament: préstecs personals i hipotecaris, crèdits, descobert i la reunificació de deutes
-
3.3
Coneixement dels principals productes d’estalvi i inversió en la planificació financera La rendibilitat. Perfils de risc. La diversificació. Renda fixa (bons) i renda variable (accions)
-
3.4
Valoració del paper de les assegurances com a mecanisme de gestió del risc en la planificació financera
-
3.5
Càlcul d’interessos. L’interès compost. La TAE. TIN versus TAE
-
3.6
Projecció de necessitats i objectius per planificar la presa de decisions financeres al llarg de la vida
-
3.7
Disseny d’un pla financer a partir de la projecció de necessitats financeres vitals. El pressupost personal o familiar, ingressos i despeses. La importància del fons d’emergència
Saberes básicos del decreto
4 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Coneixement del funcionament del sistema financer i les entitats financeres, i valoració del seu paper en l‘activitat econòmica i en la presa de decisions financeres
-
4.2
Valoració de les finances ètiques i socials, el mecenatge i el crowdfunding com a fonts de finançament i captació de recursos financers
-
4.3
Valoració del paper del sistema impositiu en l’erradicació de la pobresa i la reducció de les desigualtats, i afectacions dels impostos en la presa de decisions financeres
-
4.4
Anàlisi crítica del frau fiscal i les seves conseqüències en termes d’equitat i sostenibilitat
Rúbrica recomendada para Economia Bàsica
Una rúbrica equilibrada para Economia Bàsica en 4.º ESO podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.
La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.
Errores frecuentes al evaluar Economia Bàsica
Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Economia Bàsica en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.
Evaluar solo definiciones cuando el criterio LOMLOE pide análisis e interpretación de datos económicos reales.
No exigir gráficas correctamente etiquetadas (ejes, unidades, fuente) como parte del criterio de comunicación científica.
Confundir el aprendizaje memorístico de modelos teóricos con el criterio de aplicación a casos reales.
Olvidar la dimensión socioeconómica y de sostenibilidad como criterios propios.
Penalizar el uso de noticias económicas recientes cuando el criterio pide trabajar con datos actualizados.
Ejemplo: cómo se evalúa un examen real
Un examen puede incluir comentario de gráfica económica real (interpretación), aplicación de un modelo a una empresa local (aplicación) y pregunta de definición (comprensión). Cada parte evalúa criterios distintos.
En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 15 criterios, las 9 competencias específicas y los 27 saberes básicos de Economia Bàsica en 4.º ESO para Cataluña. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Economia Bàsica 4.º ESO en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Economia Bàsica en 4.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Cataluña
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Economia Bàsica en 4.º ESO
La misma materia y curso sin filtrar por CCAA
Corregir exámenes de Economia Bàsica con IA
Cómo Corrigiendo.es evalúa esta materia
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes