Educació Física en 1.º Bachillerato · Cataluña

Aquesta competència de caràcter transdisciplinari impregna la globalitat de l'àrea d'educació física, i es pot abordar des de l'autogestió de la condició física, la participació activa, l'alimentació saludable, l'educació postural, la cura del cos, l'autoconcepte, l'autoestima i la imatge percebuda en el camp de l'activitat física i l'esport. Hi ha diferents fórmules i contextos d'aplicació per materialitzar aquests aprenentatges, començant per la planificació personal de la pràctica motriu (de manera clàssica o mitjançant aplicacions digitals amb més possibilitats) o l'anàlisi de diferents aspectes per mantenir una dieta saludable, els primers auxilis, la prevenció de lesions o la participació en una àmplia gamma de propostes fisicoesportives que hi aportin context mitjançant la transferència a la seva vida quotidiana.

El bagatge motor que l'alumnat té en aquesta etapa li permetrà anticipar-se a les diferents situacions i adaptar les seves habilitats motrius a les exigències de cada situació. Això, li permetrà focalitzar la seva atenció en aspectes que fins ara quedaven en un pla secundari, millorant i perfeccionant així la seva execució tècnica i tàctica i identificant els errors més habituals que es donen en cada situació per poder-los evitar. Com en etapes anteriors, aquests aspectes s'hauran de desenvolupar en contextos de pràctica molt variats, entre els quals es poden destacar els reptes físics cooperatius i projectes motrius relacionats amb situacions de joc reduït o pròpies de l'esport. S'ha de prioritzar, en la mesura que sigui possible i segons les circumstàncies de cada centre, les manifestacions menys conegudes per l'alumnat i/o que destaquin pel seu caràcter mixt i inclusiu. D'altra banda, aquest bagatge motor, també li permetrà continuar consolidant la identitat pròpia, el coneixement expressiu i comunicatiu i la millora de les tècniques artisticoexpressives i ritmicomusicals que de manera progressiva anirà integrant en projectes artístics i representacions. Per abordar la cultura artisticoexpressiva es podrien emprar tècniques expressives concretes (com la improvisació, la mímica o la pantomima), el teatre (teatre gestual o de màscares, teatre d'ombres, teatre de llum negra, teatre de carrer, musical o similars), representacions més elaborades (lluita escènica, jocs de rol o activitats circenses, entre d'altres), o activitats ritmicomusicals amb caràcter expressiu (percussió corporal, balls, coreografies o altres expressions semblants).

Es plantejaran situacions en què l'alumnat haurà d'implicar-se en la presa de decisions ajustades a les circumstàncies, en reptes o projectes que se li plantegin, en la definició d'objectius concrets, en l'elaboració de plans de treball i la seva execució, en la dinamització d'aquestes accions, en l'anàlisi del procés d'implementació d'aquestes i en la valoració del resultat final. Amb això, es pretendrà que l'alumnat transfereixi aquests aprenentatges i sigui capaç de gestionar activitats fisicoesportives fora d'horari escolar per a l'ocupació i el gaudi del seu temps de lleure. Els entorns on es podrà portar a terme l'organització d'aquestes activitats seran molt variats: dins del centre, poliesportius, escenaris, centres cívics, entorns urbans (circuits de cal·listènia, crossfit, patinatge, skate, parkour, etc.) i entorns naturals tant terrestres com aquàtics (senderisme, escalada, ràpel, esquí, orientació, rutes BTT, etc.). Finalment, també en el treball d'aquesta competència es posaran en valor les diferents sortides professionals vinculades a l'activitat física i l'esport perquè l'alumnat les conegui.

Aquesta competència específica pretén superar les desigualtats i els comportaments incívics i antidemocràtics que de vegades es reprodueixen en els contextos fisicoesportius. Per això, d'una banda, incideix en les habilitats personals, en la gestió de les emocions i en el foment d'actituds de superació, tolerància a la frustració i maneig de l'èxit i del fracàs en contextos de pràctica motriu. Mentre que, de l'altra, en el pla col·lectiu, implica posar en joc habilitats socials per afrontar la interacció amb les persones amb les quals es convergeix en la pràctica motriu. Es tracta de dialogar, debatre, contrastar idees i posar-se d'acord per resoldre situacions, expressar propostes, pensaments i emocions, escoltar activament i actuar amb assertivitat. Com a conseqüència d'això es plantejaran situacions en què l'alumnat hagi d'exercir rols diversos relacionats amb la pràctica física (participant, espectador, àrbitre, entrenador, etc.) que ajudaran a analitzar i vivenciar les relacions socials des de diferents perspectives. D'altra banda, aquesta competència pretén anar un pas més enllà en aquesta etapa, i contribuir a generalitzar i democratitzar les pràctiques motrius que es practiquin al centre, així com els espais d'interacció en què es reprodueixin, fomentant la difusió de manifestacions esportives que no estan afectades per estereotips de gènere o competència motriu, com sí que passa en altres contextos.