Geografía en 2.º Bachillerato · Cataluña

Cercar, seleccionar i combinar informació sobre els reptes ecosocials actuals de l'Estat espanyol, comparant fonts i analitzant-ne el nivell de fiabilitat, per desenvolupar el pensament crític i posicionar-se a favor dels objectius de desenvolupament sostenible. Criteris d'avaluació 1.1 Qüestionar maneres de vida insostenibles i socialment injustes mitjançant la cerca i l'anàlisi geogràfica de tota mena de fonts d'informació que tractin els reptes ecosocials presents i futurs des d'arguments basats en dades analitzades. 1.2 Aportar arguments a favor de la sostenibilitat i la justícia social a Espanya, utilitzant suport digital de gràfics, imatges i cartografia per presentar en públic dades rigoroses de manera eficient. El reconeixement per part de l'alumnat dels problemes econòmics i socials actuals de la societat comporta saber identificar-los i prendre consciència de la responsabilitat individual i col·lectiva i dels desafiaments més immediats, com l'emergència climàtica, el repte demogràfic o la gestió de recursos limitats. Són situacions que qüestionen l'equilibri entre el medi natural i els grups humans qui hi viuen i sovint formen part de processos a escala global. Una ciutadania informada ha de mantenir debats que sotmetin a un judici crític els missatges que es rebin des de mitjans oficials o informals, ha de prevenir la difusió d'informacions falses o detectar la manipulació interessada. Un concepte clau serà la capacitat de cercar informació fiable i utilitzar-la per construir pensament crític. Els arguments que s'esgrimeixen en qualsevol debat públic o privat s'haurien de construir des de la fonamentació científica que aporta l'anàlisi geogràfica, rebutjant qualsevol opinió no avalada per dades fiables, accessibles i contrastades. El desenvolupament del pensament espacial crític constitueix l'actiu més gran d'una ciutadania formada i informada que reuneixi les condicions necessàries per donar respostes ètiques davant els reptes actuals i futurs, i prevenir-ne les conseqüències no desitjades. Tanmateix, l'alumnat hauria d'arribar a reflexionar amb rigor sobre la transformació de patrons de consum insostenibles i posicionar-se a favor de l'adopció d'hàbits de vida saludables en benefici propi i de tothom, d'acord amb els objectius de desenvolupament sostenible.

Descobrir i analitzar la complexitat de l'espai geogràfic català, amb els elements i dinàmiques que el configuren, per valorar els diferents paisatges rurals i urbans i proposar alternatives de gestió territorial, amb criteris de sostenibilitat, equilibri i dinamisme econòmic. Criteris d'avaluació 2.1 Trobar i transmetre els valors dels diferents paisatges rurals i urbans de Catalunya reconeixent la complexitat sistèmica del medi natural i de les activitats humanes. 2.2 Proposar alternatives de gestió territorial, amb criteris de sostenibilitat i dinamisme econòmic, a partir de l'anàlisi del territori. La comprensió de l'espai geogràfic implica assumir-ne la complexitat com a sistema en què es combinen elements naturals i l'acció humana. Les variables seran, per tant, múltiples i interrelacionades. Tot sistema està integrat per subsistemes que, un cop desagregats, faciliten una anàlisi detallada de les seves característiques, cosa que porta a resoldre el problema de l'escala d'anàlisi. A partir de les òptiques local i global, l'escala permet delimitar el camp o la parcel·la d'estudi. Caldrà considerar les dimensions social, econòmica, ambiental i cultural del territori i la configuració de paisatges, tant rurals com urbans, amb els seus canvis i permanències, per apreciar-ne la diversitat i els valors, així com la necessitat de gestió i preservació amb criteris de sostenibilitat i dinamisme econòmic. La interpretació d'imatges ajuda a despertar la curiositat de l'alumnat per territoris desconeguts i a redescobrir llocs familiars, i a generar els seus propis recursos visuals des de la creativitat, incloent-hi croquis i esbossos. Com a complement a l'observació de paisatges, que també pot ser directa sobre el terreny, la cartografia i els gràfics són fonts d'informació visual valuoses.

Identificar i caracteritzar els medis naturals catalans i espanyols, relacionantlos amb els europeus i mundials, i amb els paisatges a què han donat lloc, per valorar-ne el grau de preservació i d'equilibri ecològic. Criteris d'avaluació 3.1 Identificar i explicar els elements físics de Catalunya i Espanya, localitzant i reconeixent en mapes regions geomorfològiques i bioclimàtiques amb característiques comunes i específiques. 3.2 Relacionar els elements físics i l'acció antròpica en la configuració dels paisatges a diferents escales, discutint i valorant-ne el grau d'explotació, les potencialitats i els riscos. L'anàlisi de la diversitat natural del territori adquireix sentit en examinar la gran varietat d'ecosistemes terrestres i aquàtics existents, que es reflecteixen en la xarxa d'espais naturals protegits. Des del rigor que imposa el mètode comparatiu, basat en la recerca d'analogies i diferències, tota anàlisi geogràfica ha de partir de dades i càlculs fiables que puguin ser contrastats a l'hora de descriure les característiques i la distribució d'unitats geomorfològiques, climàtiques, vegetals i hídriques. Descobrir els trets bàsics del medi natural espanyol i català permetrà localitzar els principals conjunts paisatgístics i valorar-ne el grau de preservació. L'anàlisi dels elements físics i de l'acció antròpica permetrà interpretar la configuració d'aquests paisatges i abordar-ne els problemes ecològics, les potencialitats, els riscos i el grau d'explotació.

Aplicar mètodes i tècniques pròpies de la geografia per localitzar i interpretar fenòmens territorials i les seves interrelacions, plantejar investigacions, fer propostes d'actuacions i comunicar els resultats emprant el vocabulari pertinent. Criteris d'avaluació 4.1 Emprar l'escala apropiada per localitzar i analitzar fenòmens territorials, amb el propòsit de dur a terme una recerca o per resoldre una tasca concreta, justificant les dades i els mètodes escollits. 4.2 Crear productes propis individuals o en grup, comunicant diagnòstics, formulant hipòtesis o elaborant conclusions, aplicant eficientment les tecnologies de la informació geogràfica (TIG) i fent ús d'un vocabulari específic i acurat. L'aplicació eficient dels mètodes propis de la geografia i d'altres ciències n'implica l'ús pràctic per observar, representar i explicar els fenòmens físics i humans que es desenvolupen al territori. Per les característiques integradores i el potencial visual com a font d'informació i recurs creatiu, les Tecnologies de la Informació Geogràfica (TIG) han d'adoptar una posició preferent com a eina utilitzada competentment per l'alumnat. La localització i la distribució de fenòmens físics i humans de tota mena i a diferents escales, així com la seva evolució en el temps, són els principis bàsics de la geografia sobre els quals s'articula el pensament espacial. Les TIG n'han de desplegar el potencial per aconseguir-ho, mitjançant l'ús de mapes interactius i recursos que facilitin arguments per justificar l'extensió de cada fenomen; és a dir, delimitant regions, categories o tipologies, i reflexionant sobre el problema dels límits i de les àrees de transició. Davant de fenòmens naturals i humans complexos i en contínua transformació, la iniciativa per aportar solucions creatives a problemes reals des del coneixement rigorós és part essencial del compromís cívic.

Interpretar la globalització com a context de l'evolució dels sistemes econòmics i els comportaments socials recents, investigant les seves relacions de causa i efecte, per promoure el respecte a la dignitat humana i al medi ambient com a base d'una ciutadania global. Criteris d'avaluació 5.1 Respectar i posicionar-se a favor de la dignitat humana, investigant el sistema de relacions econòmiques globalitzades i els seus efectes territorials sobre els sectors productius, i plantejar solucions raonades. 5.2 Crear productes propis que expressin la necessitat de preservar el medi natural, indagant sobre els impactes de les maneres de producció, distribució i consum a escala local i global, i proposar actuacions de millora. L'evolució recent de les activitats econòmiques a Catalunya, Espanya i a la Unió Europea, en tots els sectors, està emmarcada dins del fenomen de la globalització, el qual contextualitza i determina les complexes relacions existents entre països i els seus sistemes econòmics. Igualment, hi ha hagut transformacions socioculturals d'un gran impacte sobre la distribució espacial de la població i els comportaments demogràfics. La investigació dels factors causants d'aquestes transformacions i de les seves conseqüències sobre el territori i la societat obre un camp d'indagació ric d'aquestes ecodependències. Les relacions d'interdependència i d'interconnexió es poden demostrar de manera inductiva, especialment mitjançant l'estudi de casos o situacions properes i rellevants per a l'alumnat, com poden ser l'origen de béns o serveis produïts i consumits, aspectes relacionats amb l'assimilació d'idees, o comportament i estils de vida aliens a pràctiques tradicionals.

Reflexionar críticament sobre la cohesió territorial i les injustícies socials en els àmbits català i espanyol, mitjançant l'anàlisi de la seva diversitat d'estructures socioeconòmiques, demogràfiques i paràmetres de gènere, per fer propostes d'acció amb criteris de solidaritat, compromís i justícia social. Criteris d'avaluació 6.1 Denunciar les desigualtats individuals i els problemes territorials, identificant-ne l'origen en processos passats i recents d'estructures socioeconòmiques, demogràfiques o paràmetres de gènere, amb un compromís a favor de la solidaritat i la cohesió territorial. 6.2 Proposar solucions a problemes relacionats amb la falta de cohesió territorial, les desigualtats socials i laborals, o per motiu de gènere, que sorgeixin de la reflexió crítica i el coneixement. La geografia constitueix un instrument d'anàlisi de l'espai creat i ordenat per les comunitats socials. Els llocs i les regions en resulten la raó d'estudi, ja que en aquests àmbits és on es pot explicar i entendre la interdependència entre tots els fenòmens que actuen sobre l'espai. El territori és divers per múltiples factors, com la desigual localització de recursos naturals, diferents situacions demogràfiques i socioeconòmiques, teixits productius, graus d'especialització, capacitat d'innovació, dinàmiques urbanes, cultures i identitats, entre molts d'altres. És objecte de la geografia conèixer aquesta diversitat, detectar-ne les injustícies socials i fer propostes a favor de la solidaritat, la cohesió territorial i la igualtat d'oportunitats, fent especial atenció a les problemàtiques que atenyen les dones, com a éssers individuals i com a col·lectiu, per tal de contribuir a una redefinició dels rols de gènere en el marc d'una relació entre iguals. En aquest sentit, la geografia pot contribuir a fomentar actituds tolerants, solidàries i participatives, i a rebutjar visions reduccionistes i discriminatòries, amb la finalitat de consolidar en l'alumnat la solidaritat i la cooperació com a valors per assolir la cohesió mitjançant les polítiques redistributives d'ordenació del territori i de desenvolupament regional, i potenciar l'estat del benestar.

Mobilitzar i valorar coneixements geogràfics per aportar solucions innovadores a contextos en transformació, millorar la vida de les persones i fomentar l'autoaprenentatge permanent. Criteris d'avaluació 7.1 Aplicar el coneixement geogràfic sobre problemes rellevants en contextos diversos, a diferents escales, revisant críticament coneixements previs i nous. 7.2 Valorar el paper de la geografia en la resolució de problemes territorials, diagnosticant problemes i oportunitats i raonant possibles solucions. Les aportacions del coneixement geogràfic atorguen la possibilitat de presentar alternatives a les situacions de complexitat social amb propostes de construir nous espais que millorin la vida de les persones. En aquest context per a la construcció del coneixement geogràfic, la reflexió sobre el propi aprenentatge resulta determinant com a objectiu metacognitiu. Aconseguir aquest coneixement de les possibilitats i les limitacions pròpies ha de servir per construir una forta autoestima per implicar-se i ser protagonista en la resolució de reptes ecosocials reals i propers i, per tant, incorporar-se a la vida activa i exercir funcions socials.

Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l'anàlisi de fonts, per interpretar el passat, formar-se un criteri propi a partir del contrast d'informacions i desenvolupar el pensament crític. Criteris d'avaluació 1.1 Plantejar-se preguntes i hipòtesis sobre fets o fenòmens històrics, seleccionar, analitzar i obtenir informació de diferents fonts per interpretar el passat de manera crítica, aportant arguments i dades contrastats. 1.2 Comunicar i transferir els coneixements adquirits mitjançant recursos expressius que incorporin formats i llenguatges diversos i la presentació de la informació en mitjans i entorns digitals, així com usar adequadament el vocabulari específic de la història contemporània mitjançant la lectura activa, l'elaboració de textos escrits, les intervencions orals i les produccions audiovisuals, construint un discurs rigorós, coherent i inclusiu. 1.3 Demostrar la comprensió integrada de sabers i mostrar una actitud participativa en el marc de l'exercici d'una ciutadania democràtica. Perquè l'alumnat desenvolupi el pensament crític, és fonamental que arribi al coneixement a partir de l'ús i la interpretació de diverses fonts (escrites, materials, orals, visuals, etc.), que empri les eines per estructurar la informació i que utilitzi correctament el vocabulari específic per crear explicacions sobre els fets i per comunicar-les per mitjans diversos. Actualment, el món digital permet a l'alumnat accedir a moltes d'aquestes fonts per gestionar la informació, però exigeix més que mai la capacitat crítica per seleccionar-les, comprendre-les, interpretar-les, contrastar-les i validar-les. Caldrà aplicar els procediments d'indagació i recerca històrica per interpretar el passat, analitzar el present i prendre decisions de futur com a ciutadans democràtics. Caldrà fer-se preguntes pertinents, formular hipòtesis i objectius; planificar la recerca; cercar, seleccionar i analitzar les fonts amb relació a l'objectiu de la recerca; contrastar i elaborar la informació, i establir conclusions, formular interpretacions i comunicar-ne els resultats.

Analitzar de forma crítica i comparar els diferents règims polítics de la contemporaneïtat i la construcció de l'estat de dret per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l'equitat, posant en valor els principis democràtics. Criteris d'avaluació 2.1 Reconèixer el llegat democràtic i les accions a favor de la llibertat identificant i comparant els diferents règims polítics des de la fallida de la monarquia absoluta i els inicis de l'estat liberal fins a l'actualitat, i l'evolució de les seves institucions i lleis. 2.2 Identificar i valorar de manera crítica la transició cap a la democràcia, analitzant les ruptures i les continuïtats, mitjançant l'estudi de les memòries plurals. 2.3 Valorar de manera crítica la potencialitat del sistema democràtic actual i els reptes pendents, aportant possibles solucions a les problemàtiques actuals. L'alumnat ha de concebre l'estat social i de dret actual no només com a resultat de l'entesa i l'acció de les dones i els homes compromesos amb la llibertat, sinó també com el fruit de l'exercici diari d'una ciutadania activa identificada amb els seus principis i inspirada en els seus valors. Cal interpretar la memòria democràtica com a resultat del complex camí recorregut amb progressos i involucions, atès que la història és un procés no lineal, amb avenços i retrocessos, i cal valora allò que les diferents cultures polítiques han aportat per a la consolidació del parlamentarisme i l'establiment de la democràcia. Per això, és necessari desenvolupar estratègies comparatives sobre els diferents règims polítics que s'han anat succeint des de la fi de l'absolutisme i la construcció de l'estat liberal, així com la utilització correcta de termes i conceptes històrics, polítics i jurídics que permetin definir-ne la naturalesa i contextualitzar-ne les dinàmiques, les consecucions i els reptes pendents. Finalment, cal posar en valor la democràcia a partir de la participació en activitats comunitàries d'interès social i projectes de l'entorn vinculats amb la preservació de les memòries plurals de la lluita per la democràcia.

Identificar la pluralitat nacional, cultural i lingüística per respectar els sentiments de pertinença, l'existència d'identitats múltiples i desenvolupar l'empatia i el respecte com a base de la convivència en una societat democràtica. Criteris d'avaluació 3.1 Identificar els diferents processos polítics, socials i culturals que han tingut lloc al llarg de la història en la formació de l'Estat i en la construcció de les diferents nacionalitats i, específicament, en l'evolució del catalanisme. 3.2 Reconèixer i identificar les identitats múltiples existents als territoris per entendre que el respecte dels diferents sentiments de pertinença és la base d'una convivència pacífica en el marc d'un sistema democràtic i plural. Una ciutadania informada i crítica ha de ser capaç d'interpretar discursos i propòsits d'idees diferents, incloent-hi les contràries a les pròpies, defensant la solidaritat i la cohesió com a base de la convivència. També cal prendre consciència històrica de l'articulació i l'organització territorial de l'Estat i reconèixer les accions orientades a la centralització administrativa i política des del naixement de l'Estat modern, els conflictes que ha generat i els models alternatius a la centralització. L'existència d'identitats nacionals, amb fonamentació cultural, lingüística i política a l'Estat espanyol ha de ser abordada amb una aproximació rigorosa quant a la seva contextualització històrica, per mitjà de l'anàlisi crítica i la interpretació de fonts diverses. Respectar els diferents sentiments de pertinença implica treballar les diferents escales i dimensions, així com la compatibilitat d'identitats múltiples, respectant i valorant la riquesa de les diferents expressions i manifestacions. Implica, també, valorar positivament el paper de la llengua i la cultura catalanes com a mitjà de cohesió social i com a patrimoni cultural de tothom que cal preservar i potenciar.

Analitzar l'evolució econòmica de l'Estat espanyol i els seus efectes, relacionar-la amb la desigualtat social i territorial, percebre la natura dels canvis en el món actual i actuar amb criteris de sostenibilitat i de manera crítica i compromesa per a la millora de la societat i de l'entorn. Criteris d'avaluació 4.1 Analitzar l'evolució econòmica de l'Estat espanyol, els seus diferents ritmes i cicles de creixement, en el context dels països del seu entorn. 4.2 Identificar les conseqüències del creixement econòmic, en els contextos històrics i actualment, analitzant críticament la idea de progrés i valorant els seus efectes pel que fa a la desigualtat social, els desequilibris territorials, la degradació ambiental i les relacions de dependència, reflectint actituds en favor dels objectius de desenvolupament sostenible i comportaments ecosocials. L'alumnat ha de concebre que la sostenibilitat i el conjunt dels objectius de desenvolupament sostenible constitueixen un principi inexcusable de la humanitat, tant per afrontar l'emergència climàtica com per assolir els nivells mínims de justícia social.

Analitzar la societat espanyola, els canvis i les continuïtats al llarg del temps, en relació amb l'evolució de la població, els nivells i les formes de vida i treball i els moviments i conflictes socials, per valorar els progressos i les limitacions per avançar en l'equitat, la justícia i la cohesió social. Criteris d'avaluació 5.1 Descriure les transformacions socials i les diferents maneres d'organització i participació política que s'han produït del pas de l'Antic Règim a la nova societat de classes, analitzant el sorgiment i l'evolució del concepte de ciutadania i les noves formes de relació social, identificant les desigualtats i la concentració del poder en determinats grups socials. 5.2 Analitzar de manera multicausal l'evolució demogràfica de l'Estat espanyol, la desigual distribució de la població i el paper de les migracions interiors i exteriors i els exilis en la història contemporània d'Espanya. 5.3 Caracteritzar el naixement i l'evolució del moviment obrer durant els segles XIX i XX, interpretant les causes de la conflictivitat social i laboral i la seva articulació en moviments socials i polítics. 5.4 Deduir, per mitjà de l'estudi crític de notícies i dades estadístiques, l'evolució de la societat, identificant els èxits i els retrocessos experimentats i les mesures adoptades per les institucions fins al present, l'evolució dels nivells de vida i de benestar, així com els límits i reptes de futur, des d'una perspectiva solidària a favor dels col·lectius més vulnerables. L'increment dels nivells d'equitat i igualtat constitueix la dimensió ètica sobre la qual cal valorar el desenvolupament humà d'un país i mesurar l'abast dels èxits socials. L'alumnat ha de percebre la gran heterogeneïtat i complexitat de la societat espanyola al llarg de la seva història, que resulta necessari analitzar per entendre'n l'evolució demogràfica, els desequilibris territorials i el desigual accés als recursos, als drets i a la participació en el poder. Per fer-ho, cal combinar l'estudi històric amb les aportacions d'altres disciplines com són l'antropologia, la psicologia social, les ciències polítiques o la sociologia, entre d'altres, per interpretar les diferents respostes, individuals i col·lectives, que es donen davant de situacions d'adversitat, incompliment d'expectatives o davant de la percepció de la injustícia. Una aproximació que s'ha de centrar en el subjecte i en les experiències col·lectives, en les seves maneres de vida, en les estructures mentals i culturals i en les emocions, per mitjà de fonts literàries i recursos cinematogràfics. També per mitjà de la lectura de publicacions i de la premsa d'època, així com de la consulta de biblioteques i hemeroteques digitals, per percebre la multiplicitat d'accions de protesta que s'han produït tant al món agrari com a l'urbà, des de les societats de l'Antic Règim al proletariat industrial i altres moviments socials més recents. Cal atendre a les mesures que les institucions han adoptat per gestionar els conflictes, pal·liar les desigualtats, neutralitzar la tensió social o reprimir les alteracions de l'ordre i els reptes pendents en relació amb la progressiva ampliació dels drets laborals i socials, la inclusió de les minories i la cohesió d'una societat múltiple i diversa, tot combatent tota mena de discriminació.

Analitzar críticament el paper de les creences i les ideologies en l'evolució de l'articulació social, en l'ús del poder i en la configuració d'identitats i projectes polítics, per comprendre la complexitat de la contemporaneïtat i per valorar i respectar la convivència en una societat plural i democràtica. Criteris d'avaluació 6.1 Generar opinions argumentades, debatre i transferir idees i coneixements sobre la funció que han exercit les diferents ideologies a l'articulació social i política de l'Espanya contemporània, identificant les principals cultures polítiques que s'han anat succeint, les formes d'organització i els diferents projectes polítics que representaven i expressant actituds respectuoses davant les idees diferents de les pròpies. 6.2 Emprar el rigor metodològic de la història en l'estudi de les grans reformes estructurals que va emprendre la Segona República, identificant-ne els èxits i les reaccions antidemocràtiques que van derivar en el cop d'estat i l'esclat de la Guerra Civil, i en l'estudi del marc conceptual sobre els sistemes totalitaris aplicat en la interpretació del franquisme. Les creences i les ideologies han constituït un dels principals eixos vertebradors de la societat, a partir de les quals s'han generat els més importants espais de sociabilitat, de creació de vincles i identitats col·lectives. L'alumnat ha d'identificar els canvis en les creences i les pràctiques religioses, les formes de pensament i les concepcions polítiques que han anat emergint i transformant-se des de l'època de l'absolutisme i l'estat liberal fins a l'actual societat democràtica. Per mitjà de la lectura de manifestos, articles de premsa o debats parlamentaris cal poder inferir els projectes polítics que van motivar els enfrontaments entre fraccions, partits i moviments polítics de l'època contemporània, des del carlisme i les diferents forces monàrquiques al republicanisme i les ideologies revolucionàries. Té un especial interès, per la significació històrica i l'intens debat social que suscita, el procés reformista i democratitzador que va emprendre la Segona República, així com les reaccions antidemocràtiques que es van generar davant el seu avenç i el cop d'estat que va comportar la seva fi. Cal que l'alumnat formi judicis propis argumentats en fonts fiables i en treballs històrics contrastats, que evitin la desinformació i afavoreixin el diàleg. La Guerra Civil i el franquisme donen compte del grau de violència que poden adquirir els conflictes i de les conseqüències de les dictadures feixistes. En l'actual context d'involució d'alguns drets humans, és més necessari que mai recuperar les memòries de les víctimes de la repressió i la violència per mitjà de recerques personals i col·lectives.

Analitzar les dinàmiques d'interdependència entre diferents agents en el context d'un món globalitzat per avalar els compromisos de cooperació, promoure actituds solidàries i proposar alternatives a les problemàtiques locals i globals basades en la cultura de la pau i en la consecució d'un món més solidari i sostenible. Criteris d'avaluació 7.1 Assenyalar els reptes globals i els principals compromisos de cooperació en l'esfera internacional, així com els que emanen d'una ciutadania europea responsable i solidària. 7.2 Plantejar propostes d'acció que fomentin una actitud solidària i pacífica i alternatives davant de les problemàtiques que es viuen actualment a escala local, europea i global. La mirada històrica des del present ha d'incloure el paper que ha representat i representa la Catalunya i l'Espanya d'avui al món, assumir els compromisos de la seva pertinença a la Unió Europea i a altres organismes internacionals i valorar la contribució de les institucions de l'Estat i altres entitats socials a accions humanitàries i de cooperació internacional. Alhora, cal revisar els moments històrics en què l'Estat i grups de poder han controlat certs mecanismes per aconseguir poder polític, influir en la legislació o dominar recursos naturals de manera il·legítima, creant situacions de conflicte, injustícia i desigualtat com, per exemple, durant els processos d'expansionisme colonial. L'estudi d'aquest conjunt ampli de temes històrics requereix processos inductius, basats en la iniciativa, l'autonomia i la maduresa personal, desenvolupant processos avançats de cerca, selecció i tractament crític de la informació, que permeti elaborar el propi coneixement en diferents formats i comunicar-lo. Finalment, cal valorar críticament les dinàmiques d'interdependència entre diferents factors dins un món globalitzat i les desigualtats i conflictes que es generen, i relacionar, per mitjà de treballs de recerca, les problemàtiques locals i globals i proposar alternatives basades en el diàleg intercultural i intergeneracional.

Analitzar els processos i els fenòmens històrics des de la perspectiva de gènere i la investigació sobre el moviment feminista, per visibilitzar-ne la presència dins la història, promoure actituds en defensa de la igualtat i rebutjar qualsevol forma de discriminació i violència. Criteris d'avaluació 8.1 Introduir la perspectiva de gènere en l'observació i l'anàlisi de la realitat històrica i actual, identificant els mecanismes de dominació que han generat i mantingut la desigualtat entre homes i dones i l'assignació de rols de gènere i que han relegat les dones a un paper subordinat a la societat. 8.2 Reconèixer els moviments, les causes i els lideratges en pro de l'equitat de gènere i d'opció afectivosexual en l'època contemporània i les aportacions de les dones en diferents àmbits socials, econòmics, polítics i culturals. 8.3 Participar en debats i projectes o accions de defensa de l'equitat de gènere i de rebuig de qualsevol manifestació de discriminació i violència per mitjà de propostes d'actuació. La perspectiva de gènere respon a una exigència ètica a les societats contemporànies per comprendre quina és la situació real de la igualtat entre dones i homes a l'Espanya actual, valorar els avenços aconseguits i plantejar els reptes del futur. Incorporar aquesta visió als estudis històrics permet a l'alumnat situar en un lloc central nous conceptes a l'estudi de les relacions socials, analitzant els mecanismes de dominació, control, subordinació i submissió que s'han mantingut al llarg de la història. Identificar l'absència de la dona, tant a títol individual com col·lectiu, a la narrativa històrica exigeix explorar noves fonts, especialment literàries i artístiques i també les orals. Per mitjà de l'anàlisi d'estereotips, símbols i iconografies relacionats amb la dona i el món femení, en què es representen espais, activitats, rols, conductes, imatges i modes de vida, s'aconsegueix contextualitzar temporalment i espacialment les relacions de gènere i visibilitzar-ne la presència en la història. També comporta rescatar les dones —tant individualment com col·lectivament— que van ser capaces de superar el silenci i l'oblit, i dotar-les d'un protagonisme que la història escrita els ha negat, relegant-les a personatges secundaris i subordinats. L'estudi de les lluites, els moviments, les causes i els lideratges en pro de l'equitat de gènere i d'opció afectivosexual permet analitzar les estratègies d'acció i la seva connexió amb determinades cultures polítiques i moviments socials i promoure actituds informades davant de la situació secular de desigualtat entre homes i dones.

Analitzar el llegat cultural i patrimonial per valorar-lo com a expressió de les memòries plurals, individuals i col·lectives i contribuir a la seva recuperació, conservació i promoció com a element conformador de les identitats i cohesionador de la comunitat. Criteris d'avaluació 9.1 Elaborar treballs d'indagació i recerca, iniciant-se en la metodologia històrica i la historiografia, generant productes relacionats amb la memòria col·lectiva sobre esdeveniments, personatges o elements patrimonials d'interès social o cultural de l'entorn local, posant en valor el patrimoni històric i considerant-lo un bé comú que s'ha de protegir. 9.2 Participar en accions, recerques i projectes de recuperació de la memòria històrica a partir de la recollida de fonts directes i indirectes i d'arxius personals, locals i institucionals. L'alumnat ha de conèixer que la història es concep com un procés obert i en constant revisió, que s'interpreta en funció de les preocupacions i dels interessos de la societat en cada moment. Amb això s'enriqueix el coneixement del passat i es dona resposta a les finalitats, als interessos i als usos que diferents entitats i institucions han fet del coneixement històric al llarg del temps. Els canvis metodològics i historiogràfics responen, en gran mesura, a les transformacions que es produeixen en el present i el mode en què la investigació pot aportar idees i solucions davant els reptes als quals ens enfrontem. Aquesta visió útil i funcional s'ha d'incorporar a l'aprenentatge de la Història, integrant el pensament històric i els seus mètodes, a través de l'elaboració de projectes orientats a una finalitat plantejant la perspectiva de la història "des de baix", que permeti rescatar, també, les històries de vida de col·lectius i persones marginats o minoritzats a partir de la recollida de fonts directes i indirectes i d'arxius personals, locals i institucionals. D'aquesta manera, s'aconsegueix identificar el llegat històric com un bé comú, en la construcció i la posada en valor del qual ha de participar la comunitat, conservant la memòria col·lectiva a través del contacte i la solidaritat entre les generacions. L'alumnat també veurà la utilitat de l'aproximació històrica per assenyalar els problemes ecosocials rellevants en l'actualitat i prendre'n consciència històrica, elaborant productes creatius i eficaços, transferint aquest coneixement i despertant l'interès social. El patrimoni històric i cultural adquireix una nova dimensió en contextualitzar i en contrastar els diferents significats, assumint-ne com una responsabilitat individual i col·lectiva la conservació i la utilització per a la cohesió social.

Identificar diferents concepcions de l'art al llarg de la història, seleccionant i analitzant informació diversa de forma crítica, per fer recerques pròpies i valorar la diversitat de manifestacions artístiques com a producte de la creativitat humana, individual i col·lectiva, des del respecte i el reconeixement mutu. Criteris d'avaluació 1.1 Reconèixer i respectar la diversitat de manifestacions artístiques, especialment de la contemporaneïtat, a partir de la recerca i el debat al voltant de les diferents concepcions i definicions de l'art. 1.2 Cercar informació rigorosa i contrastada i tractar-la per identificar i analitzar la varietat de manifestacions, expressions i concepcions. Totes les estratègies i processos relacionats amb la cerca, la selecció, el tractament i l'anàlisi de la informació resulten indispensables per a l'aprenentatge i l'adquisició de nous coneixements i sabers. Per això cal que l'alumnat s'hi exerciti, procurant un grau suficient de fiabilitat en l'elecció de fonts, de precisió en la recollida de dades, i de tractament contrastat de la informació a partir de l'anàlisi crítica i rigorosa d'aquesta.

Reconèixer els diversos llenguatges artístics com a formes de comunicació i expressió lliure d'idees, desitjos i emocions, per crear produccions pròpies utilitzant la terminologia específica i les eines digitals, mostrant respecte per les opinions i produccions dels altres. Criteris d'avaluació 2.1 Elaborar productes en què s'expressin de manera raonada, coherent i amb fluïdesa judicis i emocions les obres d'art, utilitzant la terminologia i el vocabulari específic de la matèria. 2.2 Reconèixer algunes pautes i codis propis de llenguatges artístics d'èpoques i cultures diverses i de les formes d'expressió i comunicació amb què es vinculen. Un dels principals objectius és que l'alumnat reconegui els diversos llenguatges artístics com una forma de comunicació i expressió estètica amb regles i pautes pròpies que s'originen, es vulneren i es recreen de maneres variades segons l'època, la cultura, el gènere, l'estil o l'artista individual. Aquestes regles es poden referir, de vegades, a patrons formals i pautes tècniques (simetria, proporció, equilibri de la composició, tensió entre elements i molts altres), que convé que l'alumnat reconegui, sense que aquest coneixement obstaculitzi l'apreciació d'obres artístiques més innovadores i menys subjectes a regles i criteris estètics preestablerts. En qualsevol cas, l'alumnat ha de comprendre que l'experiència artística necessita, en moltes ocasions, el coneixement previ dels codis i llenguatges amb els quals opera cada artista o col·lectiu. D'altra banda, cal que l'alumnat conegui i utilitzi amb propietat i correcció la terminologia i el vocabulari propi de la matèria, cosa que permetrà elaborar i comunicar els seus propis productes, com ara comentaris artístics, treballs de recerca o reflexions personals, amb fluïdesa i rigor, tant en formats digitals com convencionals, incloent-hi les xarxes socials. L'objectiu és que l'alumnat pugui expressar i comunicar, de manera solvent i original, idees i judicis propis, construir i integrar nous coneixements, mobilitzar els sabers que ja té adquirits i participar amb actitud cooperativa en situacions comunicatives relacionades amb l'àmbit artístic, respectant sempre la diversitat de percepcions i opinions davant de l'obra d'art.

Distingir les diferents funcions de l'art al llarg de la història, analitzant la dimensió ideològica, política, social, econòmica i estètica de les obres d'art i dels processos de producció i recepció, per formar-se un judici argumentat propi que permeti establir vincles amb el present. Criteris d'avaluació 3.1 Demostrar una apreciació complexa i un judici crític i informat de les obres d'art i els processos de producció i recepció artística, mitjançant la distinció i l'anàlisi de les funcions i de les dimensions ideològica, política, social, econòmica, subjectiva i pròpiament estètica. 3.2 Identificar i comprendre la complexitat dels processos de creació artística i de les pròpies obres d'art, analitzant i investigant continuïtats i ruptures amb el present. La producció artística ha adquirit sovint, de manera intencionada o no, diferents funcions. Així, l'art s'ha pogut instrumentalitzar, en els seus orígens i encara avui, com a procés màgic i ritual. S'ha emprat també com a llenguatge per a la transmissió de determinades idees, creences i doctrines religioses. Ha servit, de vegades, a estats i grups de poder, com a mitjà d'influència i control, tant per generar conformitat amb l'ordre social, com per subvertir-lo i transformar-lo. Ha estat igualment utilitzat com a element de cohesió social i representació identitària de grups i col·lectivitats. S'ha concebut com a activitat econòmica, confonent-se, actualment, amb processos com el disseny industrial o la publicitat. També s'ha interpretat com a mode d'expressió de la subjectivitat i els sentiments; i ha estat concebut, des de l'època moderna, com una activitat essencialment autònoma, sense subordinació possible a cap altra funció excepte la de recrear-se a si mateixa, si bé moltes dones han tingut limitacions o bé no han tingut opcions d'accedir-hi. Així, és important que l'alumnat identifiqui i contextualitzi històricament les relacions complexes entre la producció artística i els ideals, interessos i accions dels estats i altres grups de poder, de les diferents classes i grups socials, així com d'altres instàncies o subjectes individuals o col·lectius, incidint en les que s'estableixen, avui, en el marc d'una cultura audiovisual dominada pels mitjans i per les xarxes de comunicació. L'objectiu últim és comprendre la producció i la recepció artística com un procés històric complex, vinculat a diferents contextos, intencions i funcionalitats, que són finalment plasmades en l'obra d'art.

Caracteritzar els principals moviments artístics al llarg de la història, reconeixent relacions d'influència, préstec i ruptura per identificar i comprendre les pervivències i les transformacions en el món actual i analitzar críticament mecanismes d'intercanvi i fenòmens d'aculturació. Criteris d'avaluació 4.1 Reconèixer els mecanismes que regeixen l'evolució de la història de l'art a partir de l'anàlisi comparativa d'obres i moviments de diverses èpoques. 4.2 Explicar les relacions d'influència, intercanvi i préstec que es produeixen entre estils, autors i moviments, així com certes pervivències i ruptures en moviments posteriors i en l'actualitat, i alguns fenòmens d'aculturació. Al final de l'etapa de batxillerat, l'alumnat ha d'haver adquirit una visió general sobre les diferents etapes i els moviments que conformen la història de l'art. Es tracta, en aquest sentit, d'anar caracteritzant-los en els seus trets essencials, establint relacions entre si, identificant semblances i diferències, i sistematitzant de manera crítica la informació bàsica al voltant d'aquests. La dificultat d'abastar, atesa l'amplitud, tota aquesta seqüència històrica, fa necessària una selecció equilibrada d'elements temàtics que afavoreixi una aproximació general al desenvolupament de la història de l'art, i propiciï una concepció global en la qual es complementin la seqüenciació lineal amb una anàlisi transversal relativa a les funcions, als valors i als significats atribuïbles a la creació i l'experiència artística. Es concedirà, així, una atenció especial a les relacions d'influència i als mecanismes de reproducció que fan que un moviment artístic es prolongui en el temps, analitzant casos concrets. La mateixa reflexió sobre el llenguatge artístic ajudarà l'alumnat a entendre que la noció d'estil és una convenció que no pot ser aplicada amb rigidesa. D'altra banda, es tracta també d'identificar les contínues influències que es donen entre el passat i el present, reprenent-se de vegades, amb altres llenguatges, elements del passat, i trencant-hi, en altres casos, per donar lloc, de manera progressiva o més abrupta, a nous moviments. Finalment, també es posarà l'accent en fenòmens de substitució o aculturació, que provoquen la destrucció o la substitució de formes artístiques i elements patrimonials.

Identificar i contextualitzar espacialment i temporalment les manifestacions i les personalitats artístiques més rellevants, analitzant l'entorn personal i social, per valorar les obres i l'autoria com a expressió de l'època i de la societat i adoptar una actitud oberta i receptiva davant de formes artístiques de cultures i col·lectius minoritzats. Criteris d'avaluació 5.1 Valorar i respectar diverses obres i formes de creació i manifestació artística, especialment les que han estat marginades i minoritzades, i apreciar-ne la creativitat i la contribució social i cultural. 5.2 Analitzar el paper dels artistes, individualment i col·lectivament, en el procés creador mitjançant la recerca sobre el context històric, les circumstàncies personals, les funcions i les motivacions. És important que els i les alumnes identifiquin les obres més significatives de diferents creadors i moviments artístics. Es tractaria d'analitzar les que, per la seva significació i repercussió al llarg del temps, es consideren referents. És igualment important que, en la delimitació de les obres i en el procés mateix de l'anàlisi, s'eviti fer servir criteris que, pel seu caràcter ideològic, eurocèntric, sexista o, en general, discriminatori, suposin un biaix injustificat. Per evitar-ho, és convenient infondre una visió global i sense prejudicis de la història de l'art, examinant i apreciant obres d'altres cultures, o aquelles que, tot i el seu interès i qualitat, hagin estat marginades dels cànons a l'ús. Això mateix és extensible a artistes, cultures i col·lectius que hagin quedat marginats i a formes d'art que hagin estat considerades menors o subordinades. En tots aquests casos, caldrà posar-los en valor, evitar les categories i reconèixer-ne la contribució a la història de l'art. D'altra banda, un dels eixos de la matèria ha de ser entendre les creacions artístiques com a expressió de l'activitat humana i les circumstàncies en determinada cultura i moment històric. L'estudi d'una obra d'art adquireix, així, tot el significat, quan es posa en relació amb el context sociocultural i amb la biografia de l'autor o autora, tenint en compte el caràcter bidireccional d'aquesta relació, de manera que, si bé cap obra no pot ser plenament entesa sense considerar els factors i les circumstàncies espaciotemporals i biogràfics que van intervenir en la seva creació, l'estudi de l'obra d'art resulta igualment un factor essencial per al coneixement de l'època, la cultura i la personalitat que la va engendrar.

Reconèixer i valorar el patrimoni artístic, a partir de l'anàlisi d'alguns exemples, per contribuir a la seva recuperació, la conservació i la difusió com a element conformador de les identitats individuals i col·lectives i per al gaudi i la cohesió de la comunitat dins un món global. Criteris d'avaluació 6.1 Comprendre la importància de la conservació i la promoció del patrimoni artístic, investigant sobre els processos de recuperació, conservació i difusió d'obres d'art. 6.2 Analitzar el paper conformador de les identitats individuals i col·lectives que posseeix l'art i el patrimoni artístic, així com el seu paper en la creació de vincles comunitaris.

Distingir els canvis estètics i les diferents formes de representació humana en determinades èpoques i en l'actualitat, establint-hi vincles, per formar-se un concepte assertiu de la pròpia imatge, conformar els gustos personals i desenvolupar sensibilitat i respecte per la diversitat, superant estereotips i prejudicis. Criteris d'avaluació 7.1 Formar-se una imatge ajustada de si mateix, a partir de l'anàlisi i la comparació de la representació humana en diverses èpoques i en l'actualitat, desenvolupant els gustos personals i la sensibilitat. 7.2 Apreciar la diversitat com a font d'enriquiment i respectar les idees estètiques de les altres persones, superant estereotips i prejudicis. La història de l'art és un dels millors escenaris on formar l'alumnat per aconseguir un concepte adequat de si mateix, a través, si escau, de la reflexió sobre les diferents formes de representació humana al llarg del temps. La necessitat humana de representar-se, projectar-se i identificar-se mitjançant la imatge és una constant historicocultural que condueix a la pregunta recurrent per les formes i els propòsits de la representació humana. Així, cal que, mitjançant l'anàlisi de gèneres com, per exemple, el retrat, es promogui en els i les alumnes la captació de la psicologia i la mirada interior dels personatges en la seva diversitat d'edat, cultura, ètnia o condició social, prestant atenció a certs estereotips en les formes de representació. Tot això es pot relacionar, alhora, amb les diferents convencions en la representació humana i la seva evolució històrica. D'aquesta manera, mitjançant l'anàlisi comparativa d'obres de diferents períodes, l'alumnat pot reconèixer com han anat canviant la idea de bellesa i els cànons artístics, adquirir una concepció complexa i no dogmàtica de les idees estètiques i donar ocasió al desenvolupament del propi criteri i gust. Un altre dels propòsits d'aquesta anàlisi és contribuir que l'alumnat adopti un concepte ajustat i assertiu de la seva pròpia imatge física, i alhora una actitud de respecte i reconeixement de la diversitat humana, tant pel que fa als aspectes psíquics i físics com a les seves manifestacions culturals, i rebutgi tota mena de prejudicis i estereotips estètics.

Analitzar els processos i fenòmens de la història de l'art des de la perspectiva de gènere, a través d'una aproximació oberta i integradora per comprometre's en la igualtat d'oportunitats, i rebutjar qualsevol forma de discriminació i violència. Criteris d'avaluació 8.1 Identificar certs processos i fenòmens de la història de l'art que han negat o ocultat la capacitat creadora de les dones i reconèixer i visibilitzar artistes i col·lectius invisibilitzats per raó de gènere. 8.2 Analitzar críticament la imatge de la dona en la història de l'art, mitjançant l'anàlisi comparativa d'obres de diferents èpoques i cultures en les quals estigui representada la figura femenina. La historiografia de l'art, gestada a partir de mitjan segle XVIII, va relegar les dones de les diferents disciplines artístiques, negant i ocultant la seva capacitat creadora, com constata l'escassa presència femenina en les col·leccions i les exposicions dels grans museus. La matèria d'Història de l'Art pot ser una eina molt útil per invertir aquesta tendència, recuperant i valorant aquelles figures artístiques que, per la seva condició de gènere, han estat injustificadament marginades i invisibilitzades. També és oportú que l'alumnat analitzi, a partir de processos de recerca i debat, les causes que han provocat la limitació de l'accés de les dones als oficis i a l'activitat artística, que reflexioni sobre la importància que totes les persones puguin desenvolupar els seus talents i que es comprometi en la igualtat d'oportunitats. D'altra banda, també cal propiciar una anàlisi crítica dels estereotips i de les convencions relacionats amb la representació de les dones, els seus espais, rols, activitats i formes de vida, presents a les obres d'art, i de la seva funció com a generadores de conformitat social, per promoure en l'alumnat una actitud de rebuig davant de conductes i comportaments sexistes i de discriminació i violència.

Avaluar els arguments atenent el seu context històric, social i cultural, identificant les influències que els sustenten i la seva repercussió en la història de la filosofia per descobrir la naturalesa dels seus possibles dogmatismes i fal·làcies. Criteris d'avaluació 1.1 Avaluar críticament discursos, orals i escrits, sobre qüestions i problemes filosòfics que apareixen al llarg de la història de la filosofia, demostrant una comprensió correcta de les estructures argumentatives. 1.2 Produir rigorosament arguments a partir de l'estudi de la història de la filosofia, aplicant les normes lògiques, retòriques i argumentatives, i detectant i evitant maneres dogmàtiques, fal·laces i biaixos per exposar les pròpies opinions i idees, tant oralment com per escrit. Argumentar consisteix a presentar els pros i els contres d'una proposició, una idea o una tesi i arribar a una conclusió.

Interpretar i comunicar qüestions filosòfiques a partir de la selecció i l'anàlisi rigorosa de fonts de la història de la filosofia per entendre el nostre present atenent el passat i per produir i transmetre judicis i tesis personals i desenvolupar una actitud indagadora, autònoma, rigorosa i creativa en l'àmbit de la reflexió filosòfica. Criteris d'avaluació 2.1 Construir un coneixement rigorós de fonts i textos filosòfics, aplicant tècniques de cerca, anàlisi, organització i comparació i relacionant-los correctament amb els contextos històrics, problemes o tesis, autores i autors, i amb altres àmbits i activitats culturals. 2.2 Construir discursos propis sobre problemes historicofilosòfics, mitjançant l'elaboració i la presentació de documents i treballs de recerca documental, tant de manera individual com grupal. En els temps en què vivim pren una rellevància especial poder clarificar quines raons sostenen una opinió per evitar els errors, les trampes o els prejudicis i comprendre que no tots els arguments tenen la mateixa validesa, ni lògica ni ètica. La matèria d'Història de la Filosofia ha de permetre a l'alumnat aprofundir en l'anàlisi dels discursos i valorar com els diferents sabers ens proporcionen diferents graus de certesa. Mitjançant la comprensió de l'especificitat del pensament filosòfic com a saber argumentatiu, l'alumnat adquireix eines per analitzar críticament els discursos i els arguments del seu dia a dia. L'exercici competencial consisteix a llançar una sonda al passat des del nostre present per entendre'ns a nosaltres mateixos, per saber d'on venim, com a cultura i com a humanitat, i actuar de manera creativa per a la millora social en drets i llibertats.

Aplicar la dissertació filosòfica per contraposar i posar en diàleg les idees dels el present amb el passat per transformar-lo d'acord amb els grans consensos sorgits dels drets humans i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Criteris d'avaluació 3.1 Intercanviar i avaluar críticament idees sobre qüestions filosòfiques a partir de la dissertació. 3.2 Argumentar rigorosament les pròpies idees en activitats de dissertació filosòfica. 3.3 Participar de manera oberta, compromesa i respectuosa en activitats de diàleg sobre qüestions i problemes filosòficament rellevants per crear una dissertació compartida.

Reconèixer com els problemes filosòfics s'han plantejat en les diferents èpoques i autores i autors i comparar-ho, a partir de l'anàlisi i la interpretació de textos dels principals autors i autores de la història de la filosofia, per reconèixer la radicalitat i la transcendència d'aquestes qüestions i abordar-les amb el bagatge de les aportacions de la tradició filosòfica. Criteris d'avaluació 4.1 Distingir les principals preguntes de la història de la filosofia i les diferents respostes filosòfiques mitjançant la indagació i l'anàlisi i la interpretació de textos filosòfics. 4.2 Relacionar les diferents respostes filosòfiques que s'han donat en la cultura, mitjançant l'anàlisi de textos i altres formes d'expressió cultural amb les respostes de la història de la filosofia. 4.3 Comparar les diferents preguntes, idees, tesis i controvèrsies filosòfiques de la història del pensament, mitjançant el diàleg diacrònic amb els textos de la història de la filosofia i amb el diàleg sincrònic sobre els textos de la història de la filosofia. 4.4 Valorar la pluralitat, la complexitat i la dialèctica de la història del pensament, mitjançant la comprensió i l'expressió de les relacions d'oposició i complementarietat entre les tesis, escoles, filòsofes i filòsofs de les mateixes èpoques i tradicions o de diferents. Al llarg de la història, la filosofia ha abordat qüestions fonamentals per a l'existència humana, com ara la identitat personal, el coneixement, la vida en comú, etc., partint sempre d'un context real i simbòlic concret.

Avaluar de manera global, sistèmica i transdisciplinària problemes ètics i polítics fonamentals i d'actualitat analitzant-los filosòficament per poder tractar-los de manera creativa i prendre una posició. Criteris d'avaluació 5.1 Avaluar críticament problemes contemporanis complexos emprant els conceptes, les idees, les teories i les controvèrsies historicofilosòfics que poden contribuir a clarificar-los. 5.2 Elaborar propostes crítiques i personals sobre els problemes contemporanis complexos fent ús d'idees, teories, estratègies argumentatives i el diàleg filosòfic. La complexitat és, potser, un dels elements fonamentals que caracteritzen el nostre present i determina radicalment la vida dels nois i les noies. La societat de la informació i la comunicació, la globalització econòmica i cultural i el desenvolupament de la ciència i de la tecnologia, entre d'altres, són elements que formen part de tot un entramat de relacions i qüestions complexes entre les quals no sempre és fàcil orientar-se. La filosofia, com a discurs crític i analític, pot ajudar en aquesta empresa. El que es pretén amb el desenvolupament d'aquesta competència és que l'alumnat aprengui a orientar-se en la complexitat mitjançant les eines conceptuals i metodològiques pròpies del pensament crític i filosòfic (introduïdes en les competències 1, 2, 3 i 4), per aprofundir en l'anàlisi i la comprensió dels reptes socials, ambientals i polítics del món actual. En aquest sentit, assolir aquesta competència implica ser capaç de prendre posició davant d'un repte o controvèrsia plantejada amb criteri. Per desenvolupar aquesta competència és necessari que l'alumnat aprengui a identificar problemes contemporanis, així com els agents, els interessos, les idees i els valors implicats. I també que aprengui a identificar les possibles conseqüències (ètiques, polítiques, socials, etc.) de les diverses posicions al voltant de la situació problemàtica o conflictiva i establir els criteris d'elecció d'alternatives i vies d'acció raonables, des d'una perspectiva democràtica, per tal de poder-se pronunciar i prendre decisions. Per tal de poder-ho dur a terme amb rigor filosòfic, cal que l'alumnat utilitzi les eines filosòfiques que es treballen a la resta de competències d'aquesta matèria.

Desenvolupar la sensibilitat i la comprensió crítica de l'art i altres manifestacions amb valor estètic a partir de les principals idees filosòfiques sobre la bellesa i la creació artística per contribuir a l'educació estètica. Criteris d'avaluació 6.1 Comprendre l'evolució de la reflexió estètica sobre la bellesa, l'experiència estètica i els conceptes d'artesania, art i disseny al llarg de la història mitjançant l'anàlisi de textos filosòfics i de diferents expressions artístiques. 6.2 Construir un judici propi sobre diferents expressions artístiques, tot aplicant els conceptes estètics a les valoracions d'aquestes expressions.

Explicar el valor social que les manifestacions musicals, dansístiques i escèniques han tingut en el desenvolupament de la cultura, a través del coneixement de cada època històrica i la relació amb altres arts, per reflexionar sobre la identitat i comprendre i gaudir de la diversitat cultural i artística. Criteris d'avaluació 1.1 Identificar els factors socials i culturals inherents a determinades propostes musicals, dansístiques i escèniques, assimilant-ne les funcions i les característiques, per mitjà de l'anàlisi de diferents exemples, amb una actitud oberta i respectuosa. 1.2 Conèixer la importància de la conservació i la transmissió del patrimoni musical, dansístic i escènic de qualsevol època, a partir de la recepció i l'anàlisi de diferents propostes, comprenent la importància de la llibertat d'expressió, la tolerància i la igualtat. Com a formes d'expressió cultural, la música, la dansa i les arts escèniques tenen un paper fonamental en la construcció social de la realitat. Al llarg de la història, el desenvolupament ha anat lligat a les condicions econòmiques, socials i històriques de cada grup humà. En aquest sentit, el seu coneixement, anàlisi, comprensió i valoració crítica aporten a l'alumnat els elements essencials per formar-se criteris propis de comprensió i d'interpretació del present, així com les claus per fer front als reptes del futur en relació amb la importància de protegir el patrimoni cultural i artístic. Un cop compartits en grup, aquests criteris permetran a l'alumnat construir la seva pròpia identitat cultural, des d'on afrontar els reptes que planteja el futur en relació amb el desenvolupament i l'evolució de l'art i la cultura. Així mateix, proporcionaran una visió més àmplia respecte a les diverses manifestacions culturals i artístiques, des de la qual es podran posicionar al món amb una actitud d'acceptació, respecte i tolerància envers les diferències.

Identificar i descriure les característiques més rellevants de la dansa, les arts escèniques i la música, identificant els seus elements i intencions dins de la societat, per desenvolupar una posició oberta, assentar la pròpia identitat cultural i ampliar el seu espectre. Criteris d'avaluació 2.1 Explicar les diferències entre les característiques més importants de diferents manifestacions musicals, dansístiques i escèniques, mitjançant una recepció activa, evidenciant una actitud d'obertura i respecte cap a la diversitat artística. 2.2 Analitzar diferents tipus de representacions artístiques per mitjà del coneixement dels seus diferents elements i llenguatges, valorant-ne la relació amb el context en què es produeixen. El coneixement, l'anàlisi, la interpretació i la valoració de diferents propostes contribuirà al desenvolupament en l'alumnat d'una sèrie d'estratègies lligades als sabers, a les destreses i a les actituds que estan en connexió amb la naturalesa pròpia de l'ésser humà, ja que entronquen amb la necessitat d'expressió inherent a l'evolució de les societats des del començament de la història de la humanitat. L'adquisició i la construcció d'aquests criteris propis per mitjà del coneixement i de la valoració crítica de les diferents propostes musicals i dansístiques contribuirà al desenvolupament d'una posició oberta i receptiva que permeti a l'alumnat situar-se al seu món per entendre la realitat que els envolta, assimilant tots els valors positius i, alhora, mostrant les seves potencialitats expressives i artístiques com a aportació per a la vertebració de societats més respectuoses, plurals i democràtiques.

Expressar idees, sensacions i opinions pròpies, a través de diversos mitjans i llenguatges vinculats amb la música, les arts escèniques i la dansa, per desenvolupar l'autoconcepte, la creativitat, la imaginació i la identitat cultural. Criteris d'avaluació 3.1 Expressar l'opinió personal argumentada sobre diferents propostes musicals, dansístiques i escèniques, mitjançant l'audició, el visionat o l'assistència a esdeveniments musicals, dansístics i escènics, en què es mostri una actitud respectuosa i empàtica. 3.2 Elaborar valoracions estètiques pròpies sobre autors i autores relacionats amb la música, la dansa i les arts escèniques a través del coneixement de textos o documents gràfics sobre el pensament i l'art en els diferents períodes històrics. La música, les arts escèniques i la dansa són tres dels mitjans d'expressió més valuosos a través dels quals es poden comunicar les persones. Gràcies a aquestes, l'ésser humà ha mostrat, al llarg de la història, les seves idees, l'estat d'ànim, els pensaments, les emocions, els sentiments, les sensacions i els seus anhels més profunds. De la mateixa manera, les disciplines artístiques han servit com a mitjà comunicatiu, d'opinió i de posicionament social. Per això, aquestes arts també esdevenen eines fonamentals per canviar el món. Si tenim en compte aquests factors i comprenem que la música, les arts escèniques i la dansa s'han de convertir en elements inherents a la vida de l'alumnat, es comprèn que hem d'impulsar l'ús de l'expressió i la creació per afavorir el desenvolupament de la personalitat, l'autoestima i el pensament lliure i crític. Així, podrà conformar una identitat pròpia on la cultura i les arts siguin pilars bàsics per al desenvolupament emocional i, en definitiva, vital de l'alumnat. A més, l'enorme patrimoni de recursos i materials amb què avui dia comptem per al desenvolupament de la música, les arts escèniques i la dansa, sumat al coneixement cada vegada més gran i més precís del passat cultural, han de servir d'ajuda fonamental per al creixement creatiu de l'alumnat i per afavorir la formació de persones felices, lliures de prejudicis i respectuoses.

Expressar emocions i sentiments per mitjà de l'execució de produccions musicals i dansístiques per desenvolupar la identitat personal, la participació activa en el grup i la creativitat. Criteris d'avaluació 4.1 Demostrar habilitats musicals, escèniques i dansístiques, individuals i grupals, adquirint autoestima i consciència global per mitjà de la interpretació. Per assolir un grau més alt de satisfacció amb una producció musical, dansística i/o escènica hem de partir d'una autocrítica que permeti a la persona comprendre, d'una manera realista, les possibilitats de millora que hi ha per interpretar-les. L'exigència, per tant, d'un rigor adequat en la realització de qualsevol tipus de manifestació musical o dansística suposarà un pas fonamental per aconseguir propostes valuoses per a l'alumnat i per als altres.

Aplicar coneixements de música i dansa de forma col·laborativa i creativa participant en l'elaboració i l'execució de projectes artístics perquè la música i la dansa en siguin protagonistes. Criteris d'avaluació 5.1 Participar com a intèrpret en actuacions i manifestacions musicals, escèniques i dansístiques, dins i fora del centre, mostrant iniciativa i lideratge en els processos creatius i interpretatius. 5.2 Analitzar el desenvolupament de les destreses musicals, escèniques i dansístiques en grup, adquirint autoestima i consciència global, valorant la interpretació i la creació musical. 5.3 Crear propostes artístiques de manera individual o grupal, mitjançant la veu, el cos, diferents instruments i el suport de diferents eines tecnològiques, per potenciar la creativitat i identificar les oportunitats de desenvolupament personal, social i econòmic. L'aplicació de coneixements musicals i dansístics presenta l'oportunitat de comprendre i interioritzar allò que s'ha après a un nivell personal i íntim, alhora que es comparteixen experiències, idees, sentiments i sensacions amb el grup. Per descomptat, aquest procés es durà a terme utilitzant la música i la dansa com a fil conductor, ja sigui com a protagonista o present de diferents formes, aplicant els coneixements sobre característiques històriques i escèniques durant tot el procés de creació i posada en pràctica. Cal no oblidar que, per aconseguir un resultat satisfactori, és imprescindible que els i les alumnes combinin la capacitat d'expressar-se de manera assertiva amb la de comprendre, valorar i respectar les opinions dels altres. Només així podran dissenyar i crear un projecte de manera cooperativa i creativa. En definitiva, mitjançant el disseny i la creació de projectes artístics es contribueix al desenvolupament personal de cadascú, enriquint la pròpia identitat i la capacitat de viure en societat d'una manera activa i solidària.

Crear propostes artístiques de forma individual o grupal, mitjançant la veu, el cos, els instruments i les eines tecnològiques, per potenciar la creativitat i identificar les oportunitats de desenvolupament personal, social i econòmic. Criteris d'avaluació 6.1 Crear propostes artístiques i musicals de manera individual o grupal, mitjançant la veu, el cos, diferents instruments i el suport de diferents eines tecnològiques, per potenciar la creativitat i identificar les oportunitats de desenvolupament personal, social i econòmic. Per a la creació de propostes artístiques és imprescindible que els i les alumnes coneguin i utilitzin tant la veu com diferents instruments i el seu propi cos. Així, la capacitat d'expressió es veu enriquida i les oportunitats al seu abast es multipliquen. Si, a més a més, combinen el treball individual amb el grupal, els seus projectes seran molt més complexos i complets. D'altra banda, és important recordar que al món actual tenim a la nostra disposició una gran varietat d'eines tecnològiques, i els i les alumnes les han de conèixer per poder aprofitar tot allò que ofereixen.