Geografía en 2.º Bachillerato · Comunidad Valenciana

La combinació de perspectives analítiques integrades en aquesta competència específica afavoreix la implicació personal de l alumnat tant en la detecció d aquests reptes com en la seua visió crítica, la qual cosa al seu torn facilita l adopció de postures ecoresponsables en la utilització dels recursos a escala individual i colālectiva. La contribució d aquesta competència al final del Batxillerat és especialment destacada pel que fa a la competència matemàtica, ciència, tecnologia i enginyeria, a causa de l aplicació de les anàlisis geogràfiques. També a les competències clau en comunicació lingüística, quant a l'anàlisi dels discursos oficials o no oficials i ciutadana, quant a l ús social responsable dels recursos. Respecte dels reptes del segle XXI, impulsa el respecte al medi ambient i el consum responsable, així com la visió del coneixement com a motor de desenvolupament i el compromís ciutadà en l'àmbit local i global. En resum, mitjançant l adquisició i desenvolupament d aquesta competència específica, s espera que l alumnat adopte un postura crítica i ben fonamentada respecte de les repercussions de l actual societat de consum sobre el medi ambient, que defense el valor dels paisatges, la preservació del medi i l ús responsable dels recursos en el marc d un desenvolupament sostenible i just. Aquesta competència específica implica el desenvolupament de la capacitat analítica i el pensament crític, al mateix temps que mobilitza gran quantitat de sabers geogràfics de l alumnat, siguen previs o acabats d adquirir, per a abordar els reptes ecosocials. D altra banda, la comparació amb els discursos oficials o no oficials afig un nivell més a l anàlisi geogràfica sobre com es tracten els problemes ecosocials des de les institucions, des dels mitjans de comunicació o des de diversos agents socials. Comporta, per tant, mobilitzar també sabers lingüístics i comunicatius, així com d altres matèries, que permeten la comparació crítica entre el coneixement que aporta la Geografia i el que es diu en els discursos oficials o no per part d'institucions i agents socials.

Aquesta competència es relaciona amb les competències clau en comunicació lingüística i en matemàtica, ciència, tecnologia i enginyeria, quant a l observació, comprensió i explicació del medi natural i social en ciutadana, pel que fa a un estil de vida sostenible i ètic L HQ consciència i expressió culturals, pel que implica de comprendre i respectar diferents cultures. Tocant al vessant dels reptes del segle XXI, promou el respecte al medi ambient, la confiança en el coneixement com a motor de desenvolupament, el compromís ciutadà en l àmbit local i global, i la valoració de la diversitat personal i cultural. En síntesi, l adquisició i desenvolupament d aquesta competència específica hauria d'habilitar l alumnat en l explicació en termes sistèmics dels elements constitutius característics dels paisatges naturals i humanitzats. Igualment, s espera que l alumnat siga capaç de valorar les formes en les quals els grups humans actuen per a adaptar-se al territori en el marc de la sostenibilitat com a principi ineludible i com a forma de compromís ciutadà.

Aquesta competència contribueix a les competències clau en comunicació lingüística i en matemàtica, ciència, tecnologia i enginyeria. Es relaciona també amb els reptes del segle XXI de respecte al medi ambient, perquè implica la comprensió del medi ambient com a sistema, el compromís ciutadà en l àmbit local i global, i la confiança en el coneixement com a motor del desenvolupament, pel que suposa de comprensió de la realitat per a desenvolupar-se en aquesta amb autonomia i desenvolupar habilitats per a continuar aprenent. Igualment, enllaça amb la valoració de la diversitat personal i cultural, pel que comporta d aprenentatge de diferents concepcions, relacions culturals i personals amb els territoris. En síntesi, el desenvolupament d aquesta competència hauria d'habilitar l alumnat per a explicar els territoris nacionals en les seues característiques naturals fonamentals, contrastar-los en el context europeu i vincular-los a les concepcions identitàries dels grups humans que els RFXSHQ

Aquesta competència està enfocada a l adquisició i el desenvolupament de les destreses que permeten identificar, localitzar i delimitar l escala dels fenòmens físics i humans, accions essencials de la Geografia. Aquests fenòmens pels quals s interessa la Geografia pertanyen a una gamma molt àmplia des de la caracterització de paisatges naturals i humanitzats, passant per la distribució espacial de les activitats dels tres sectors econòmics - primari, secundari i terciari-, el poblament i la caracterització demogràfica de les poblacions, per esmentar-ne només alguns. Dins de les tècniques geogràfiques, les tecnologies de la informació geogràfica TIG tenen especial importància en l actualitat, perquè faciliten la localització, la delimitació de la distribució dels fenòmens físics i humans, i la concreció de l escala, principis bàsics de la disciplina geogràfica. Les TIG són, en conseqüència, un recurs didàctic de primer ordre tant per les característiques integradores com per la potència visual com a font d informació i la dimensió com a instrument creatiu. La contribució d aquesta competència específica és especialment destacada pel que fa a les competències clau en matemàtica, ciència, tecnologia i enginyeria, en digital i en emprenedora. Pel que respecta als reptes del segle XXI, aquesta competència específica es vincula directament a l aprofitament crític i ètic de la cultura digital, la confiança en el coneixement com a motor del desenvolupament i el compromís ciutadà en l àmbit local i global. En síntesi, l adquisició i desenvolupament d aquesta competència hauria de permetre a l alumnat realitzar diferents anàlisis del territori, utilitzant adequadament mètodes i tècniques geogràfics, especialment les TIG, com a base de propostes d actuació.

Aquesta competència enllaça amb les competències clau en comunicació lingüística, en matemàtica, ciència, tecnologia i enginyeria, en consciència i expressió culturals, en ciutadana, i en personal, social i d aprendre a aprendre. Pel que fa als reptes del segle XXI, aquesta competència posa el focus en el compromís ciutadà en l àmbit local i global, la valoració de la diversitat personal i cultural, el respecte al medi ambient, el compromís davant situacions d'inequitat i exclusió, l acceptació i maneig de la incertesa, i la confiança en el coneixement com a motor de desenvolupament. En suma, mitjançant l adquisició i desenvolupament d aquesta competència específica, l alumnat hauria de ser capaç d explicar la globalització i els efectes en els territoris i en les poblacions, així com les connexions entre l escala global i la local.

Aquesta competència implica entendre les disparitats de la distribució dels recursos naturals i humans a escala nacional i autonòmica, així com els factors que les causen. Al seu torn, aquesta distribució determina el repartiment espacial i l estructura de les activitats econòmiques i la composició demogràfica i social dels diferents territoris, fruit de processos i decisions humanes relacionades amb interessos i circumstàncies diversos. El repte que plantegen els desequilibris troba, a vegades, resposta en les decisions polítiques i empresarials tant a escala nacional com europea, susceptibles de ser analitzades, avaluades i debatudes. Igualment, la implementació d aquesta competència mobilitza la capacitat analítica, l aplicació dels coneixements geogràfics i l expressió lingüística. D altra banda, afavoreix la consolidació de valors com la solidaritat, la cooperació i l europeisme, amb els quals promoure la cohesió i desenvolupament territorial. La contribució més significativa al final del Batxillerat s associa amb les competències clau de comunicació lingüística, de matemàtica, ciència, tecnologia i enginyeria, pel seu focus en comprensió i explicació de l entorn natural i social, i ciutadana, en facilitar la comprensió dels conceptes i estructures socials, econòmiques i polítiques i el desenvolupament d una vida d acord amb els objectius de desenvolupament sostenible. En el vessant dels reptes del segle XXI, es vincula al compromís ciutadà en l àmbit local i global, el compromís davant les situacions d'inequitat i exclusió, i la confiança en el coneixement com a motor de progres. En síntesi, gràcies a l adquisició i desenvolupament d aquesta competència, l alumnat hauria de ser capaç d explicar els desequilibris territorials a Espanya en termes de causa-conseqüència, fonamentant-los en dades i informacions geogràfiques i defensant la necessitat de mesures i polítiques correctores adequades.

El fet de detallar-les comporta l'exposició i difusió argumentada i possibilita sotmetre-les a debat i contrastar-les amb altres opinions que enriquisquen o critiquen les propostes. Quant a les competències clau, la contribució més significativa d aquesta competència específica és la seua connexió amb les competències en comunicació lingüística, en matemàtica, ciència, tecnologia i enginyeria, en ciutadana, en consciència i expressió culturals, i en personal, social i d aprendre a aprendre. Referent als reptes del segle XXI, impulsa el respecte al medi ambient, el compromís ciutadà en àmbit local i global, la confiança en el coneixement com a motor de desenvolupament, el consum responsable, la valoració de la diversitat personal i cultural i el compromís davant situacions d'inequitat i exclusió. En síntesi, mitjançant l adquisició i desenvolupament d aquesta competència, l alumnat hauria de ser capaç de treballar en equip per a proposar solucions i alternatives a situacions problemàtiques de l espai geogràfic pròxim, comprometent-se i reflexionant sobre la importància de l autoaprenentatge com a procés permanent.

La comparació de distints conceptes jurídics es requerirà per entendre la naturalesa dels règims polítics que s'han donat al llarg del temps. La correcta contextualització en cada època històrica de conceptes com llibertat, ciutadania o sufragi serà necessària per a entendre l'evolució espanyola. Aquesta competència contribuirà que l'alumnat entenga la situació política present, de forma que confiarà en el coneixement com a motor del desenvolupament tant propi com de la societat de la qual forma part. La necessitat d'entendre la realitat per poder desenvolupar-s hi autònomament serà satisfeta amb aquesta competència específica. Així mateix, aquesta competència ajudarà a l'assoliment de les competències clau relatives a la comunicació lingüística i digital de l'alumnat. Afavorirà la comprensió, l'expressió oral i escrita, al temps que millorarà la seua habilitat per a la cerca d'informació per mitjans tant analògics com digitals de manera fiable i crítica. Al final de curs, l'alumnat serà capaç de descriure els fets i processos històrics més rellevants de forma raonada, ordenada i coherent, capacitat que implica identificar els esdeveniments que han tingut una major repercussió en la història espanyola. Igualment, l'alumnat serà capaç d'enquadrar aquests processos i esdeveniments en el context europeu i occidental, tot entenent-ne la veritable rellevància.

Aquesta competència és necessària en el món actual, en què la ciutadania ha de saber destriar entre informació fonamentada científicament i aquella basada en opinions subjectives. es un repte indispensable del segle XXI la formació d'una ciutadania informada i crítica amb les fonts d'informació. Buscar, identificar i seleccionar la informació referent a esdeveniments i processos històrics desenvoluparà el sentit crític de l'alumnat, imprescindible en el món hiperinformat en què viu. Les gràfiques, mapes, textos històrics o historiogràfics, obres d'art, caricatures, cançons i novelāles, entre d'altres, hauran de ser classificades i tractades per l'alumnat. Aquesta competència entronca directament amb el repte del segle XXI relatiu a l'aprofitament crític, ètic i responsable de la cultura digital, que pretén un alumnat que analitze i faça servir críticament les fonts de coneixement, tot contribuint d aquesta manera al desenvolupament de la competència clau digital. Igualment, aquesta competència afavorirà l'assoliment de la competència clau ciutadana, ja que formarà l'alumnat en la selecció i comprensió de la informació, per tal de ser ciutadans formats i informats. En definitiva, la identificació i anàlisi crítica d'aquestes fonts històriques o historiogràfiques del passat contribuirà que l'alumnat siga competent en acabar aquesta etapa educativa en la diferenciació de la veracitat de la informació que contenen i en la necessitat de contrastar diverses fonts d'informació per treure conclusions fonamentades.

La coexistència de diverses identitats nacionals a Espanya ha provocat grans tensions en les últimes dècades, cosa que és, a més, un dels temes que més interés desperta en la historiografia. Per aquestes raons, l'alumnat ha de conèixer els processos de nacionalització que es donen quan els súbdits deixen de ser-ho per convertir-se en ciutadans, gràcies a la sobirania nacional. La ciutadania del segle XXI té com un dels reptes el fet de ser capaç d'entendre que la construcció de les identitats és un procés històric, per combatre essencialismes i defensar que la comprensió de l'altre és la base de la cohesió i de la convivència. Per tant, l'alumnat haurà de ser competent en la descripció de l'origen i evolució dels distints nacionalismes i regionalismes que s'han donat en l'Estat espanyol des del segle XIX. Així mateix, l'alumnat haurà d'entendre l'evolució històrica de la idea d'Espanya i la construcció d'altres nacionalismes alternatius a l'espanyol com a fenòmens històrics, polítics i culturals. Per tant, aquesta competència contribuirà a l'assoliment de la competència clau ciutadana, ja que quan acabe segon de Batxillerat, l'alumnat haurà d'entendre que la construcció històrica de la identitat espanyola s'ha fet compatible amb altres identitats regionals, locals o supraestatals, i es valorarà aquest procés com a enriquidor per la pluralitat d'expressions i manifestacions. Aquesta competència es relaciona amb la comprensió de la diversitat, des de la interiorització de la idiosincràsia de l'individu i dels processos de construcció de les identitats colālectives. L'alumnat ha de prendre consciència que les identitats es construeixen al llarg del temps. Açò serà possible gràcies a l'anàlisi d'experiències i de processos que han produït canvis identitaris, tant individuals com colālectius, al llarg de la història. La construcció històrica de les identitats ha implicat processos constituïts des de la tolerància i altres erigits des de l'exclusió de l'altre. Per a fomentar una societat respectuosa i solidària, l'alumnat ha d'aprendre a conviure en la societat canviant actual, sempre interessant-se pel coneixement de la construcció de les diferents identitats.

Aquesta competència implica el coneixement de l'evolució de l'economia, quan es valora la necessitat d'un model sostenible i just que no s'ha donat en el passat. El creixement econòmic assolit en els últims segles ha menyspreat els efectes mediambientals i la distribució equitativa de la riquesa, efectes que ens fan plantejar-nos la idea de progrés. L'alumnat, per entendre l'evolució de l'economia espanyola, haurà de comparar conjuntures concretes amb tendències a llarg termini que s'han mantingut en l'estructura econòmica espanyola durant segles. Igualment, haurà de contextualitzar el cas espanyol en l'evolució del capitalisme i de la industrialització en Europa, per entendre particularitats i semblances d'Espanya respecte del seu context. Per poder fer-ho, l'alumnat haurà de ser competent en la lectura de gràfiques i estadístiques, mentre relaciona les variables econòmiques amb l'evolució històrica. L'evolució econòmica anirà relacionada amb l'increment dels nivells d'igualtat social, situació que determina el progrés d'una societat. Aquest procés ha estat molt complex al llarg de la història, i està associat a l'evolució demogràfica, els desequilibris territorials, l accés desigual als recursos, els drets i la participació en el poder. Per entendre la complexitat del procés, l'alumnat haurà de consultar fonts literàries, audiovisuals o hemerogràfiques, on podrà entendre les accions de protesta portades a terme des de la fi de l'antic règim fins a les més recents. Igualment, haurà de tenir en compte les mesures endegades per l'Estat i els agents socials per palāliar els conflictes. Així, aquesta competència contribuirà a l'assoliment del repte del segle XXI relatiu al respecte al medi ambient, que implica la presa de consciència de la degradació del planeta i la comprensió de les causes que la provoquen. Per tant, ajudarà l'alumnat a assolir la competència clau ciutadana, així com la personal, social i d'aprendre a aprendre, atés que aprendrà a relacionar fets del passat en la seua llarga durada, mentre que estableix relacions que contribuïxen a la comprensió dels fets actuals. En definitiva, en acabar el Batxillerat, amb la contribució d aquesta competència, l'alumnat entendrà el progrés de la societat i economia espanyola i els esforços portats a terme per a assolir la cohesió social.

La seua situació en l'espai l'ha convertida en cruïlla de civilitzacions, puix que se situa en Europa occidental, fronterera amb Àfrica i banyada per la Mediterrània i l'Atlàntic. A més, cada procés històric s'ha de contextualitzar en un moment particular, en entendre les respostes de cada subjecte històric en el seu context. L'empatia històrica és un valor necessari per comprendre el passat perquè ajuda a interpretar les causes de determinades reaccions que s'han donat en les relacions internacionals. Però, a més, aquesta competència específica contribuirà a assolir el repte del segle XXI relatiu a l'adquisició del compromís ciutadà en l'àmbit local i global, impulsant d aquesta manera el desenvolupament de la competència clau ciutadana, puix que ajuda a contextualitzar la ciutadania espanyola en el seu context espacial i temporal. En síntesi, en finalitzar el Batxillerat, aquesta competència haurà fomentat en l'alumnat la comprensió del context internacional en què ha figurat Espanya en cada moment històric, assenyalant peculiaritats i semblances de la seua evolució en relació amb el context que es donava en cada moment. La interpretació d'aquest llegat històric contribuirà que l'alumnat entenga la posició actual d'Espanya en el món, valorant els compromisos que ha adquirit en el passat i que es reafirmen en el present, com la pertinència a la Unió Europea i a altres organismes supraestatals.

Aquesta competència està orientada a satisfer la reivindicació actual de comprensió de la situació real del paper de les dones en la història. La perspectiva de gènere és una necessitat ciutadana que pretén valorar els avenços aconseguits en la igualtat de drets i responsabilitats d'ambdós gèneres. En el segle XXI cal portar a terme els estudis històrics des d'aquesta mirada, sempre considerant els mecanismes de control, dominació i subordinació que sobre la dona s'han exercit. Açò permetrà l'alumnat adquirir un compromís clar davant de situacions d'iniquitat i exclusió que s'han donat en el passat i que segueixen tenint lloc en el present. Aquest enfocament del passat portarà a entendre l'absència de les dones en els discursos històrics, permetent comprendre la seua mancança en altres relats com, per exemple, els científics, els literaris o els artístics. Per esbrinar el veritable paper de les dones en el passat, caldrà que l'alumnat consulte fonts literàries, artístiques o orals, que mostraran estereotips relacionats amb les dones, espais feminitzats, conductes i modes de vida, que aclariran les relacions de gènere que hi ha hagut en el passat. Juntament amb el subratllat del paper de dones protagonistes d'esdeveniments o processos del passat, caldrà considerar les lluites per aconseguir l'emancipació femenina. Les seues estratègies d'acció, connexions amb determinades cultures polítiques i moviments socials hauran de ser ateses per l'alumnat. Amb aquestes anàlisis, aquesta competència contribuirà a l'assoliment de la competència clau ciutadana, perquè l'alumnat es comprometa activament amb la promoció de la igualtat efectiva de drets i oportunitats. Consegüentment, l'alumnat ha d'entendre que l'avanç dels drets de les dones és part del progrés social, de la modernització d'Espanya i de l'evolució de la societat en el seu conjunt.

En definitiva, l'alumnat haurà adquirit la capacitat d elaborar, promoure i desenvolupar projectes relacionats amb el patrimoni històric i cultural en el seu entorn. D'aquesta manera, identificarà el passat com el material amb què es conforma la memòria colālectiva, que ha de ser entesa com un bé comú en construcció de generació en generació.

Aquesta informació serà clau per a comprendre la dimensió universal i global. La competència que ens ocupa situarà l obra d art dins de les realitzacions humanes més interessants i influents, fruit de la creativitat humana, de la necessitat de comunicació i susceptible de ser gaudida per si mateixa, a més de valorada com a document i font històrica per a l estudi d una època determinada. Facilita la delimitació del camp d estudi de la Història de l Art i suposa la posada en marxa d una reflexió personal de l alumnat en la qual, utilitzant les definicions que de l obra d art s han realitzat, podrà afegir les aportacions pròpies. Aquest exercici d autoreflexió l ajudarà a entendre la diversitat i heterogeneïtat dels criteris estètics tant al llarg de la història com en diferents cultures i societats. Així mateix, el capacitarà per a descobrir i apreciar una gran varietat d expressions artístiques, fins i tot fora de la divisió clàssica que identifica les obres d art únicament amb l arquitectura, l escultura i la pintura, i a contemplar un ampli ventall de noves formes d art lligades a les maneres actuals de producció i de comunicació, com ara el còmic, l animació, el grafit o l art digital, entre altres. Es relaciona amb les competències clau ciutadana i en consciència i expressió culturals, ja que l element artístic forma part indissoluble dels fenòmens culturals que estructuren les societats, a més de contribuir al patrimoni propi. Ajudarà l alumnat a intervindre activament en la cultura del seu entorn, gaudir de les obres d art que l'envolten i fomentar el respecte i la conservació. es una competència útil per a enfrontar-se als reptes del segle XXI, ja que es vincula a la valoració de la diversitat personal li cultural que promou a través de la reflexió sobre l'obra artística. D'aquesta manera, l'alumnat podrà construir una actitud positiva cap a la diversitat i afavorir l'interés per conéixer cultures diferents i promoure'n la posada en valor. En síntesi, mitjançant l adquisició i el desenvolupament d aquesta competència específica, s espera que l alumnat siga capaç d establir una definició que responga a la complexa realitat de l obra d art i que l ajude a entendre el fenomen artístic, interioritzant l evolució de les característiques que l han definit i incloent les reflexions pròpies. La incorporació en la matèria permetrà fomentar una visió personal sobre l obra d art que resulta absolutament necessària per a emprendre l estudi de la Història de l Art.

La identificació de la funció exercida per l obra d art possibilitarà aquest treball. es impossible que puguem comprendre l art del passat si ignorem la finalitat per a la qual es va crear i, per a poder establir-ne la funció, serà necessari situar-la dins de la societat que la va crear. No obstant això, comporta una dificultat més, també és fruit de la imaginació de l individu. L obra d art és executada en última instància per les mans expertes d un home o d una dona que hi poden deixar empremtes personals i que també mereixen la nostra atenció. En resum, conflueixen en la creació de la producció artística dues responsabilitats que l alumnat haurà de tindre en compte a l hora d analitzar la funció exercida per aquesta, la colālectiva i la individual. A través d aquesta competència, l alumnat podrà interpretar l obra d art i indagar-ne sobre el significat i la intenció. Treballar aquesta competència implica inexorablement mobilitzar una quantitat important de sabers. Entendre les connexions de l obra d art amb altres obres d art, amb les personalitats que les van crear i amb les societats que la van acollir, obliga a conéixer els aspectes religiosos, filosòfics, històrics, econòmics o culturals sense els quals no podem desxifrar les raons que van possibilitar la creació artística. Aquesta competència es relaciona amb la competència clau en consciència i expressió culturals, ja que ajudarà l alumnat a comprendre el fenomen artístic com una expressió plenament humana i podrà arribar a entendre com aquesta expressió té múltiples intencionalitats que responen sempre a les característiques concretes d una època històrica. D aquesta manera, també possibilitarà que l alumnat siga capaç d apreciar en aquestes característiques les que li mateix temps amb la competència clau ciutadana. També es relaciona amb els desafiaments del segle XXI perquè el coneixement de l evolució que es produeix en la funció exercida per l obra artística ajudarà l alumnat a valorar la diversitat personal i cultural, apreciant com un tret positiu que les societats siguen obertes i canviants. En síntesi, mitjançant l adquisició i el desenvolupament d aquesta competència específica, s espera que l alumnat siga capaç de trobar la motivació que subjau després de la realització de qualsevol obra d art i d'entendre com les característiques que la defineixen enllacen directament amb aquesta finalitat.

La Història de l Art és molt àmplia i, perquè el contingut de la matèria puga resultar assumible per l alumnat, es fa necessari que aquestes obres d art apareguen categoritzades i ordenades respecte al convencionalisme dels estils artístics. Sense l ús d aquests organitzadors, seria molt complicat poder dur a terme un estudi detallat en aquest nivell educatiu. La utilització dels organitzadors ens obliga a estudiar una selecció de produccions artístiques que siguen significatives en cadascun d aquests moments històrics i procurar que una part d aquestes pertanguen a l entorn més pròxim a l alumnat. El treball d'aquesta competència facilita es puga situar l obra en el context temporal i espacial i es basa en els aspectes pertanyents a les competències anteriors, continuant la seqüència començada amb la reflexió sobre l obra d art i amb las preguntes sobre la funció d'aquesta. Amb aquesta competència, l alumnat hauria de reconéixer i de diferenciar les manifestacions artístiques dels principals estils de l art occidental, a més de comprendre les similituds i diferències que es produeixen entre aquests per a poder treballar els aspectes estilístics del comentari artístic. Hauria de ser capaç d identificar les continuïtats produïdes entre aquests, també les reaccions que es produeixen a estils artístics anteriors, a més de comprovar la diferència que en el tractament de temes idèntics realitzen estils diferents. Lµalumnat hauria d'observar com les idees imperants en un estil artístic prevalen per damunt de les individualitats artístiques L WDPEp caldria establir una forma concreta d aproximar-se a l art relacionada amb els estils. Especialment interessant és treballar els moments artístics en els quals una personalitat amb una individualitat irresistible és capaç d avançar el pas d un estil a un altre, avançant les característiques que seran pròpies d estils posteriors. D aquesta manera, s'haurien de treballar els dos aspectes fonamentals que caracteritzen tota producció artística, el vessant colālectiu a través de l estil, i el vessant individual a través de les característiques pròpies d un creador o una creadora en particular. Finalment, hauria de ser capaç de situar obres d art en els estils artístics més importants. Aquesta competència es relaciona amb la competència clau en consciència i expressió culturals, ja que afavoreix en l alumnat el reconeixement dels diferents estils que formen part de la Història de l Art i l'habilita per a poder situar les diferents obres dins d aquestes èpoques artístiques. Així mateix, es relaciona amb la valoració i diversitat personal i cultural com un dels desafiaments més importants als quals s enfronten les societats del segle XXI. La connexió que l alumnat pot realitzar entre les obres d art que li són més pròximes i les grans obres de la història promourà el respecte cap a altres societats i cultures, li recordarà que vivim en societats obertes i canviants, i contribuirà a despertar l interés per conéixer altres cultures. En síntesi, mitjançant l adquisició i el desenvolupament d aquesta competència, s espera que l alumnat siga capaç d identificar els principals estils artístics i explicar les característiques que els defineixen i diferenciant-los. Hauria de poder realitzar un recorregut per aquests i observar les influències i les reaccions que es produeixen entre aquests. També hauria de ser capaç de relacionar les obres d art del seu entorn amb els contextos estilístics que ha estudiat.

El desenvolupament d aquesta competència facultarà l alumnat en el reconeixement d aquests codis interns que obriran la porta a la comprensió global de l obra d art i, per tant, al seu gaudi total. Els aspectes tècnics, determinats pels materials els aspectes formals, determinats per la manera en la qual es realitza l obra i els aspectes iconogràfics i iconològics, determinats pels missatges que es desitgen transmetre els tres són els responsables de la configuració d aquests codis. A la tècnica, la forma i el significat se sumaran els aspectes estilístics, configurant un procediment adequat per a interpretar l obra d art. Aquesta competència possibilitarà el desenvolupament d un mètode d anàlisi que permeta conéixer amb rigor la producció artística, desenvolupant la sensibilitat i l'estima. Contribueix al fet que l alumnat siga capaç d explicar l obra d art fent un ús correcte dels conceptes fonamentals, termes i vocabulari que són propis de la matèria. El treball d aquesta competència mobilitzarà, per tant, una quantitat important de sabers relacionats amb la lectura del producte artístic, amb l'estructura interna i amb els significats de les seues formes. Farà possible que l alumnat aprenga els conceptes fonamentals de la matèria i els utilitze adequadament. L estudi dels elements bàsics que conformen una obra d art com poden ser els materials utilitzats, la composició de l obra, el tractament del color, la llum, el volum, l espai o la perspectiva, entre altres, així com el coneixement dels símbols i icones més importants i el reconeixement de les característiques dels estils artístics, promouran un coneixement en profunditat del fenomen artístic. Aquesta competència específica es relaciona amb la competència clau en comunicació lingüística, ja que contribueix a desenvolupar en l alumnat la capacitat d expressió escrita i a comunicar de manera clara i rigorosa les explicacions que sobre l obra d art ha de realitzar. També es relaciona amb la competència clau en consciència i expressió culturals, ja que ajudarà l alumnat a entendre els llenguatges propis del món de l art, posant en valor la contribució al patrimoni cultural i artístic. Des del punt de vista dels reptes del segle XXI, aquesta competència es relaciona amb la confiança en el coneixement com a motor del desenvolupament, en la mesura en què ajuda a reforçar la idea que el coneixement és necessari per a poder entendre la realitat artística i facilita la possibilitat de gaudir-ne. En resum, mitjançant l adquisició i el desenvolupament d aquesta competència, s espera que l alumnat siga capaç d interpretar una obra d art, explicar-ne els aspectes més importants, la composició interna i el significat iconogràfic i iconològic, utilitzant per a això el vocabulari propi de la matèria i iniciant un procés de gaudi que serà més intens com millor siga compresa.

En definitiva, una competència que afavoreix el rebuig de la discriminació per raó de sexe i que promou activament la igualtat entre homes i dones. Igualment, aquesta competència treballa dins del camp dels desafiaments del segle XXI i impulsa que l alumnat adquirisca compromisos davant situacions d'inequitat i exclusió, ja que fomentarà que empatitze amb diferents situacions de desigualtat i ajudarà a erradicar idees que la perpetuen. En síntesis, mitjançant aquesta competència específica, s espera que les alumnes i els alumnes siguen capaços d identificar i explicar l obra de dones artistes, posant un èmfasi especial en les circumstàncies que van fer que la seua labor fora menysvalorada i reconeixent la contribució que van realitzar al progrés artístic. Aquesta competència ajudarà al fet que l alumnat trobe també referents femenins en la PDWqULD A través del treball d aquesta competència, promourem la igualtat efectiva entre homes i dones, ja que sense aquests referents l alumnat pot tindre la falsa impressió que no existeixen figures femenines que puguen rivalitzar en talent amb els seus homòlegs masculins. Anguissola, Gentileschi, Luisa Roldin, Claudel, Morisot, Kahlo, Lempicka, o Amalia Avia són exemples de dones artistes extraordinàries a través de les quals l alumnat podrà adquirir aquests referents necessaris per a entendre que la capacitat creadora no té res a veure amb el gènere. Afavorirà la recuperació i posada en valor de les figures femenines que per la condició de dones han quedat relegades a un segon pla. L alumnat s acostarà a la figura de la dona no sols com a protagonista de la representació que d ella s ha fet al llarg de la història i s'acostarà també a obres que mostren, moltes vegades, un patró establit per les societats que les van crear i a les quals la dona apareix representant rols característics d uns altres moments històrics i que la porten a la submissió i a l assumpció de papers secundaris. Mitjançant aquesta competència, s afavorirà una societat més igualitària en la qual la dona és capaç d assumir papers protagonistes i, en molts ajuda a la formació de ciutadans i ciutadanes que mantinguen actituds fonamentades en el respecte als valors democràtics i donen suport al desenvolupament d un esperit crític capaç de reconéixer les desigualtats i treballar per a erradicar-les.

El segle dels nacionalismes afavoreix que l art n'amplie la influència. El seu gaudi es converteix en colālectiu i apareix una interessant connexió entre les sensacions individuals que desperta l art i els sentiments de pertinença colālectiva que afavoreix tant estatalment com regionalment o localment. Mitjançant aquesta competència, l alumnat podrà reconéixer i explicar el patrimoni artístic com a part integrant de realitats colālectives i es podrà endinsar en uns altres aspectes de l obra d art menys treballats tradicionalment a l aula. es una competència molt relacionada amb el contacte que, com a espectadors, mantenim amb aquesta, es treballaran assumptes com el mercat i el consum d obres d art, l'exhibició en museus, institucions, fundacions, exposicions o àmbits urbans, la legislació que els poders públics han redactat per a salvaguardar-ne la conservació i posada en valor o els itineraris turístics que les inclouen. Totes aquestes perspectives impulsaran que l alumnat augmente la capacitat de gaudir de l obra d art, i contribuiran a la formació del gust personal i incidiran en la disposició per al gaudi estètic i l experimentació de sentiments interns. A través d aquesta competència, es treballarà també el potencial econòmic de la producció artística i el seu paper com a focus d atracció que afavoreix tant les economies més desenvolupades com aquelles que per la grandària són molt més limitades. Finalment, propiciarà també la posada en valor de l'art com un element present en la cultura més pròxima a l alumnat i potenciarà així el compromís amb la conservació del patrimoni artístic, i el considerarà com un llegat que transmetem a les generacions futures i rebutjara aquells comportaments que el deterioren o degraden. Aquesta competència específica es relaciona amb la competència clau en consciència i expressió culturals, ja que implica respectar les idees que expressen cultures de diferents èpoques i llocs, així com la promoció d un sentit de pertinença a una identitat concreta. Així mateix, es relaciona amb els desafiaments del segle XXI, especialment, amb el que fa referència al compromís ciutadà en l àmbit local i global, atés que afavoreix que l alumnat puga sentir-se part d un projecte colālectiu al mateix temps que genera empatia i generositat cap a altres projectes del mateix tipus que s han produït i es produeixen al llarg de la història. En resum, mitjançant l adquisició i el desenvolupament d aquesta competència, s espera que l'alumnat siga capaç de reconéixer els elements que componen el patrimoni històric més pròxim, així com aquell que pertany a àmbits més allunyats tant en l espai com en el temps, i que siga capaç de comprendre la importància que té la valoració i la conservació d'aquest patrimoni des del doble punt de vista cultural i econòmic.

Aquesta competència treballarà la cerca de la informació, l'organització i la utilització com a mitjà per a la realització de produccions personals per part de l alumnat. Tot això sense oblidar la revolució que han suposat les tecnologies de la informació i de la comunicació en l educació. La Història de l Art no pot romandre aliena a aquestes tecnologies i ha de propiciar-ne l'ús i contribuir a desenvolupar la competència digital. La nostra matèria és especialment indicada per a fer ús d aquestes tecnologies, ja que l accés a les imatges i el tractament que en fem són dues de les funcionalitats més destacades que ens ofereixen les TIC. El món digital ofereix una plataforma perfecta per a poder treballar a l aula les competències i els sabers de la matèria. Podem abordar aquest treball utilitzant dues funcions destacades del web d una banda, tenim a la nostra disposició una miríada de pàgines amb informació precisa sobre les característiques principals dels diferents estils i artistes que configuren la Història de l Art per una altra, tenim multitud d eines en línia que ens faciliten tant l elaboració de materials com la seua presentació. Mitjançant la primera funcionalitat, l alumnat tindrà la possibilitat de reunir la informació necessària per a elaborar els treballs que li siguen proposats. A través de les cerques en el web i de les pàgines suggerides pel docent, l alumnat hauria d'anar adquirint la competència digital necessària per al treball de la informació i desenvolupant la competència en aquest àmbit. Mitjançant la segona funcionalitat, el web proporciona les eines necessàries per a completar la primera. El procés de cerca, selecció, tractament i anàlisi de la informació ha de culminar amb l elaboració de síntesi, resums, informes o ressenyes pròpies a través de les quals l'alumnat hauria de ser capaç d'organitzar, interioritzar i comunicar l aprés, així com d'elaborar i presentar els seus treballs d una forma atractiva i motivadora. L elaboració de continguts digitals com ara línies de temps, geolocalitzacions, mapes, esquemes, presentacions o museus virtuals afavoreixen l aprenentatge actiu i suposen un esperó per al treball de continguts artístics. Aquesta competència es relaciona amb la competència clau en comunicació lingüística, ja que l alumnat ha de ser capaç de realitzar cerques d informació de diverses fonts i avaluar-ne la fiabilitat i la pertinència per a l objectiu marcat. A més, ha de realitzar produccions pròpies de contingut artístic i expressar-se amb fluïdesa, coherència i correcció, creant coneixement i de la cerca d informació la realitzarà utilitzant aquest canal i part de les produccions que realitze seran en aquest format, utilitzant eines i aplicacions en línia que faciliten el treball en grup i la integració del contingut creat en l'entorn personal d aprenentatge. El desenvolupament d aquesta competència es relaciona amb l aprofitament crític, ètic i responsable de la cultura digital, per la qual cosa té en compte els reptes que el nostre segle planteja a les generacions futures. Suposa una preparació per a traure el màxim partit a les eines que la revolució tecnològica posa a les nostres mans i afavoreix l alfabetització en informació que necessitarà el nostre alumnat per a poder desenvolupar-se amb solvència en la societat digital. En síntesi, mitjançant l adquisició i el desenvolupament d aquesta competència s espera que l alumnat siga capaç d extraure informació tant de fonts localitzades en ubicacions tradicionals com de fonts emplaçades en el núvol, amb la qual poder elaborar produccions personals que incloguen l art com a objecte d estudi.

Al contrari que en altres disciplines, no succeeix en la reflexió filosòfica que l últim argument o teoria anulāle la resta d aportacions. Més aviat al contrari, la suma de totes les aportacions als problemes essencials de l existència humana configura un ventall ampli de respostes que allunyen el pensament, gràcies a l'estudi històric, del dogmatisme o el fanatisme de les idees. La història de la filosofia es nodreix de l exercici de l escriptura. Això ha suposat l aparició de diferents corpus de pensament al llarg de la història. Com a procés estructurat cronològicament, en constant diàleg amb el seu present i el seu passat, sorgeixen diferents concepcions filosòfiques susceptibles de ser analitzades i revisades periòdicament mitjançant l'aproximació a les fonts, aplicant les destreses i aptituds pròpies de la filosofia, com la dissertació i el comentari de text, entre altres, d una manera crítica, rigorosa i contrastada. Només en l anàlisi comparativa que permet el diàleg al llarg de la història s és capaç d aprofundir en el desenvolupament del pensament d autores i autors de la Història de la Filosofia. Identificar aquests corrents de pensament, diferenciar-los i entendre la seua relació i la forma en què contribueixen a millorar la comprensió del món desenvolupa la capacitat crítica de l alumnat i potencia la competència clau personal, social i d aprendre a aprendre. Al mateix temps, ja que a tota aquesta rica diversitat s accedeix a través dels textos, es promou la competència clau en comunicació lingüística. En definitiva, l estudi de la història del pensament capacita l alumnat per a abordar la complexitat de la seua pròpia realitat des de la comprensió dels arrels de la seua manera d entendre el món.

Aquesta gestió de la informació permet sotmetre a crítica els problemes filosòfics i elaborar judicis personals ben fonamentats respecte al contingut i a la manera en què s han presentat al llarg de la història de la filosofia. La història de la filosofia suposa un procés de diàleg al llarg del temps entre diferents teories que han permés diferents plantejaments respecte de posicionaments anteriors. es, per tant, aquest model de diàleg el que ha de servir per a fonamentar una actitud respectuosa cap a les diverses solucions aportades al llarg de la història pels diferents corrents filosòfics. No es tracta tant de realitzar una aproximació històrica a la filosofia, de discutir el fonament de les reflexions que arriben del passat, com d entendre-les en el seu context temporal per a aprofitar tot allò que puga facilitar la interpretació del present. La consecució d una reflexió autònoma i rigorosa, sense menysprear la possibilitat de deslligar-se dels esquemes preestablits, requereix un diàleg respectuós i crític amb els textos que ens arriben de la tradició. es per això que l alumnat ha de fer un ús correcte de la informació, contrastar les fonts i qüestionar aquelles que puguen plantejar interpretacions esbiaixades o dogmàtiques del passat. Així, el treball amb autores i autors de la història de la filosofia permet el diàleg filosòfic amb les altres persones, sempre usant arguments correctes i rigorosos, detectant falālàcies i evitant dogmatismes i biaixos cognitius, destreses indispensables per a l exercici d una ciutadania democràtica. Aquest desenvolupament vincula aquesta competència específica amb la competència clau ciutadana perquè porta a assumir una ciutadania responsable i a participar plenament de la vida social i cívica. A més, la cerca, anàlisi i selecció de la informació, que desenvolupa l esperit crític de l alumnat, promou el desenvolupament de la competència clau personal, social i d aprendre a aprendre tant com el de la competència digital. Finalment, està relacionada amb la competència en consciència i expressió culturals perquè implica un compromís amb la comprensió, el desenvolupament i l expressió de les idees pròpies, del sentit del lloc que s ocupa i del paper que s exerceix en la societat a partir del reconeixement i de l'estudi de les idees de persones diverses en diferents cultures i moments històrics.

El diàleg ha sigut una de les eines fonamentals del desenvolupament del pensament al llarg de la història, raó per la qual gaudeix d un merescut reconeixement en la didàctica de la filosofia, com a expressió del caràcter pròpiament dialèctic de la indagació filosòfica, i com a element essencial de l exercici de la ciutadania democràtica. A més, referit a l estudi de la història de les idees té una funció doble d una banda, promoure l exercici de les virtuts pròpies del debat filosòfic i, d'altra, fer-ho al voltant de plantejaments i concepcions que estableixen alhora entre si un diàleg. Es tracta d impulsar entre l alumnat el diàleg empàtic, cooperatiu i compromés amb la cerca del coneixement, l expressió lliure d idees i el respecte a la pluralitat de tesi i opinions. A més, fomentar el pensament crític i relacional entre idees d autores i autors d èpoques molt diferents. La comprensió de la dimensió històrica dels problemes i conceptes de la filosofia i la capacitat d entendre el diàleg que estableixen al llarg del temps prepara l alumnat per a una comprensió profunda de la complexitat dels problemes actuals. Aquest diàleg, en una matèria com aquesta amb un caràcter eminentment històric, s estableix amb textos que ens arriben d altres èpoques i no directament amb qui va defensar aquestes idees. es especialment rellevant acostar-se a la lectura, interpretació i discussió amb el text amb total rigor tant històrica com filosòfica, i dialogar amb els textos sense perdre de vista el temps i les circumstàncies en què van ser escrits. Així, el diàleg s estableix en dos direccions d una banda, amb les idees i teories que arriben del passat en els textos i, d'altra, amb la resta d alumnat de l aula en la dinàmica habitual de treball. La lògica del diàleg i l argumentació està relacionada de manera directa amb el desplegament de la competència clau en comunicació lingüística. Com que implica la comprensió de la realitat circumdant i l estudi de la seua dimensió històrica en posar en relació diferents explicacions i plantejaments sobre els problemes de la filosofia, promou el desenvolupament de la competència en consciència i expressió culturals. Al mateix temps, fomenta la competència personal, social i d aprendre a aprendre i la competència ciutadana, ja que desenvolupa en l alumnat la capacitat crítica i l'allunya dels discursos dogmàtics i falālaços que es postulen com a veritats ahistòriques.

La història de la filosofia occidental es presenta com una colālecció de les idees i teories fonamentals sobre problemes i qüestions que han preocupat l ésser humà en diferents èpoques. Ara bé, la historiografia filosòfica es mostra, de manera intencionada en la majoria de casos, i de manera inconscient en alguns, des d una perspectiva androcèntrica i etnocèntrica. Per això, l anàlisi crítica d aquestes teories, idees i valors es revela com a essencial per a poder desemmascarar-ne l'aparença de neutralitat i, en conseqüència, qüestionar la legitimitat de les teories esmentades. Una mirada no androcèntrica de la història de la filosofia evidencia, per exemple, que el sexisme està en el nucli de moltes teories filosòfiques i que unes altres, encara que no són sexistes, continuen abordant alguns problemes des d una perspectiva androcèntrica. Aquesta anàlisi posa de manifest la rellevància de temes considerats menors pel cànon filosòfic. En definitiva, aquest enfocament permet una aproximació a la història de la filosofia que és pròpia de l activitat filosòfica, perquè revela la contribució d'aquesta a la consolidació de prejudicis, estereotips i rols que se'n deriven, tant els relacionats amb el gènere i amb colālectius minoritaris i invisibles, com amb el llenguatge, per esmentar-ne alguns. Així, per a repensar el que es presenta des del cànon filosòfic com a idees o teories fonamentals, és necessari incorporar la mirada interseccional que mostra els vincles entre gènere, ètnia i classe social. Al mateix temps, l alumnat aprendrà a identificar els biaixos que han impedit que la Història de la Filosofia es convertisca en una disciplina inclusiva i integradora. Biaixos com l exclusió del cànon de la filosofia de totes les pensadores de la història, l elisió de la producció de regions geogràfiques no occidentals o la supressió de temàtiques considerades menors dins de tots els continguts sobre els quals la filosofia reflexiona. Incloure la perspectiva de gènere en l estudi d aquesta matèria permet a l alumnat detectar, denunciar i revertir l absència femenina i de persones amb identitats de gènere diverses en els materials objecte d anàlisi i, alhora, ampliar la mirada i qüestionar el coneixement androcèntric que des de la història de la filosofia ha perpetuat les desigualtats i les discriminacions que comporta el sistema patriarcal. Tot això suposa el desenvolupament de la competència clau personal, social i d aprendre a aprendre, així com de la competència ciutadana. A més, el fet que el treball es produïsca a partir de l estudi i la reflexió de les aportacions diverses que han fet a la història del pensament diferents persones en diferents moments històrics, promou el desenvolupament de la competència en consciència i expressió culturals.

Un altre factor essencial d aquesta competència és l accés al coneixement a través de la lectura i interpretació dels textos de l època estudiada. L aproximació fidel i ajustada al context en el qual les diferents teories es van desenvolupar depén de les fonts i de l ús que es faça d aquestes. A més, la lectura atenta i el comentari de textos de la tradició filosòfica aporten a l alumnat una perspectiva més rica i oberta de l amplitud, dels processos i de l'evolució del pensament. Aquesta percepció històrica dels problemes dota l alumnat d una mirada més respectuosa i flexible i allunyada de dogmatismes. Aproximar-se als textos de la història de la filosofia des d una perspectiva històricament contextualitzada facilita que l alumnat siga capaç, després d entendre els raonaments i arguments estudiats, de relacionar-los amb els problemes actuals. Tan important és la identificació i detecció dels problemes ètics i polítics, situats en les seues coordenades històrico-culturals, com l anàlisi rigorosa i crítica d aquests problemes i dels seus fonaments. es aquesta la via per a iniciar el diàleg entre tot allò que s aprén des dels plantejaments històrics de la filosofia i els problemes ètics i polítics actuals. No es tracta, doncs, d una aproximació erudita o d una mera exegesi textual, sinó de millorar la comprensió del present a partir del coneixement profund i rigorós del passat. Així, l anàlisi crítica dels problemes o conflictes ètics i polítics i de les diferents propostes incloses en la tradició filosòfica es mostra com a palanca de transformació social. Establir i entendre les relacions o aportacions de les teories de la història de la filosofia a la comprensió dels conflictes actuals, enforteix i millora la capacitat de l alumnat per a conéixer, valorar i respectar la cultura i la història i promou el desenvolupament de la competència clau en consciència i expressió culturals. A més, suposa la consolidació de la competència ciutadana perquè porta a reconéixer la diversitat d idees i la pluralitat de plantejaments com a elements fonamentals de la ciutadania democràtica i participativa. Finalment, potencia el desplegament de la competència personal, social i d aprendre a aprendre, atés que porta a acceptar i gestionar la incertesa pròpia dels processos de maduració personal i d ubicació en el món.