Educació Física en 2.º ESO · Cataluña

Un dels objectius del condicionament físic és la valoració de la pròpia condició física. Cal tenir present que aquesta valoració no ha de tenir una finalitat qualificadora. Aquesta competència de caràcter transdisciplinari impregna la globalitat de la matèria d'educació física, podent abordar des de la participació activa, l'alimentació saludable, l'educació postural, la cura del cos, l'autoconcepte, l'autoestima, la imatge percebuda en el camp de l'activitat física i l'esport o l'anàlisi dels comportaments i hàbits que poden suposar cert risc per a la salut, que es produeixen en contextos quotidians i/o vinculats amb l'esport i l'activitat física, entre d'altres. Hi ha diverses fórmules i contextos d'aplicació per materialitzar aquests aprenentatges, començant per la planificació personal de la pràctica motriu (de forma clàssica o mitjançant aplicacions digitals amb més possibilitats), l'anàlisi de diferents aspectes per mantenir una dieta saludable i un estil de vida actiu, el coneixement i aplicació de tècniques de primers auxilis, prevenció de lesions o la participació en una àmplia gama de propostes fisicoesportives que permetin la transferència de tots aquests aprenentatges a la seva vida quotidiana.

Aquesta competència implica prendre decisions ajustades a les circumstàncies, definir objectius, elaborar propostes senzilles, seqüenciar accions, executar allò planificat, analitzar què passa durant el procés, canviar d'estratègia si cal i valorar, finalment, el resultat. No obstant això, és important destacar que tot això s'ha de produir en el context de pràctiques motrius amb diferents lògiques internes (individual, de cooperació, d'oposició o de col·laboració-oposició) amb objectius variats i en contextos de certesa o incertesa. Aquests aspectes s'hauran de desenvolupar en contextos de pràctica molt variats. Es poden destacar els reptes físics cooperatius i projectes motrius (creació d'un conjunt d'activitats motrius amb la finalitat d'obtenir un producte final) relacionats amb l'activitat física i l'esport. En relació amb aquests últims i a mode d'exemple, entre d'altres, és possible trobar diferents manifestacions segons les seves característiques, jocs d'invasió, de xarxa, de lluita, o de caràcter individual. Per garantir una oferta variada, en finalitzar l'etapa, l'alumnat haurà d'haver participat, almenys, en una manifestació esportiva de cada categoria. S'ha de considerar que el desenvolupament de les habilitats motrius específiques té una vessant d'iniciació (habilitats tècniques més utilitzades i senzilles) als diferents esports i no de perfeccionament. Així mateix, s'ha de garantir que l'alumnat pot resoldre situacions motrius variades, prioritzant les situacions de joc reduït o pròpies de l'esport. S'ha de prioritzar, en la mesura que sigui possible i segons les circumstàncies de cada centre, que destaquin pel seu caràcter mixt i inclusiu. A mesura que l'alumnat va avançant en les habilitats tècniques, tàctiques i estratègiques ha de ser capaç d'organitzar esdeveniments esportius.

Aquesta competència aprofundeix en el concepte de les activitats motrius i artístiques que l'alumnat ha construït durant l'etapa de primària. Es tracta de seguir consolidant la identitat pròpia a partir d'aquest coneixement, anteriorment viscut d'una forma eminentment pràctica, i, a partir d'ara, en aquesta nova etapa, a més, de manera intencionadament contextualitzada i comprensiva, en el sentit més funcional, donant valor d'utilitat al que es realitza; contextualitzada en un món divers en termes culturals que requereix un marc d'anàlisi que permeti comprendre globalment cada manifestació des del coneixement dels factors amb els quals es relaciona (història, interessos econòmics, polítics o socials); i, finalment, comprensiva i extrapolable a la vida diària. Existeixen nombrosos contextos en els quals desenvolupar aquesta competència. Com en l'anterior etapa, es podria desenvolupar mitjançant jocs tradicionals i populars, danses pròpies del folklore tradicional, jocs multiculturals o danses del món, entre d'altres. Per abordar la cultura artisticoexpressiva contemporània es podrien utilitzar tècniques expressives concretes (la improvisació, la mímica o la pantomima), el teatre (teatre gestual o de màscares, teatre d'ombres, teatre de llum negra, teatre de carrer o similars), representacions més elaborades (lluita escènica, jocs de rol, entre altres), tècniques relacionades amb el món del circ (malabars, activitats acrobàtiques i altres), o activitats ritmicomusicals amb caràcter expressiu (percussió corporal, balls, coreografies o altres expressions similars). A més, en aquesta etapa, aquests sabers es podrien enriquir incorporant elements de crítica social, emocions o coeducació en les representacions.

Aquest enfocament de responsabilitat ecològica i social, que considera el medi com un bé comunitari, podria donar lloc a l'organització d'esdeveniments i activitats fisicoesportives benèfiques, recreatives i de lleure molt en la línia de plantejaments com l'aprenentatge-servei. D'aquesta manera, pel que fa als entorns urbans, hi ha manifestacions com els circuits de cal·listènia, el crossfit, el patinatge, l'skate, el parkour o les diferents tipologies de danses urbanes, entre d'altres, que es poden desenvolupar en espais o instal·lacions properes al centre. Pel que fa al medi natural, segons la ubicació del centre, les possibilitats contextuals i la disponibilitat d'accés que tingui a diferents emplaçaments naturals, tant terrestres com aquàtics, és possible trobar una variada gama de contextos d'aplicació, des del senderisme, les rutes per vies verdes, l'escalada, el ràpel, l'esquí, el salvament marítim, l'orientació (també en espais urbans), fins al cicloturisme o les rutes BTT, la superació d'obstacles o les diferents tècniques de fer nusos amb cordes, entre d'altres; tots ells afrontats des de l'òptica dels projectes dirigits a la interacció amb l'entorn des d'un enfocament sostenible, en què també s'inclouen les activitats complementàries i extraescolars tan vinculades amb aquest tipus d'experiències.

Aquesta competència específica se situa en el punt de convergència entre allò personal, allò social i allò ètic. Des d'aquí es posa en joc la capacitat d'actuar al servei de metes personals i/o d'equip, especialment en contextos que requereixen esforç i perseverança, activant l'automotivació i l'actitud positiva per fer front a reptes, regulant la impulsivitat, tolerant la frustració i perseverant davant de les dificultats. Dins del pla personal, també comporta la identificació de les emocions i sentiments que es viuen al si de la pràctica motriu, l'expressió positiva d'aquestes i la seva gestió adequada per tal d'esmorteir de forma constructiva els efectes de les emocions i sentiments desagradables que genera, així com de promocionar les emocions agradables. El pla col·lectiu implica posar en joc habilitats socials per afrontar la interacció amb les persones amb qui es comparteix la pràctica motriu. Es tracta de dialogar, debatre, contrastar idees i posar-se d'acord per resoldre situacions, expressar propostes, pensaments i emocions, escoltar activament i actuar amb assertivitat. Com a conseqüència d'això s'inclouran situacions d'arbitratge i mediació contextualitzades a les pràctiques esportives que es practiquin. També es pretén incidir en la representació i la visibilització de les desigualtats, per això en aquesta etapa i a través d'aquesta competència, es fomenten models que contribueixin a democratitzar l'ús dels espais esportius compartits per ajudar a superar barreres vinculades amb estereotips socials i de gènere que encara persisteixen en algunes manifestacions esportives. Finalment, pretén ajudar a identificar i generar una actitud crítica davant dels comportaments incívics que es donen a l'esport, des de la base fins a l'alta competició. L'evolució lògica d'aquesta competència respecte a l'etapa anterior incideix en el desenvolupament d'hàbits autònoms relacionats amb aquests aspectes, amb la resolució dialògica dels conflictes i amb l'autoregulació de les emocions que susciten les pràctiques fisicoesportives.

Aquesta competència implica ser capaç d'expressar opinions argumentades i d'emetre judicis sobre les produccions artístiques, des del coneixement i l'apreciació d'una manera respectuosa. El professorat ha de seleccionar un ampli ventall d'exemples per analitzar-los des de diferents perspectives, pel que fa a l'estil, el context, la funció, el missatge, la tipologia i l'origen, per descobrir semblances i diferències amb altres societats i cultures, tenint en compte la perspectiva de gènere, i que per la seva temàtica convidin a reflexionar sobre la igualtat i l'equitat, tenint en compte la inclusió d'obres fetes per dones. Caldrà introduir l'alumnat en la cerca i selecció d'informació, a través de diverses fonts.

Aquesta competència implica ser capaç d'analitzar i explicar les produccions pròpies o alienes en l'àmbit de la creació artística. L'activitat analítica és un exercici d'observació profunda, que ha de permetre reconèixer, identificar i descriure els elements presents en cada producció, i les interrelacions que s'estableixen i que donen sentit a les produccions artístiques en el seu context i la seva funció. Al mateix temps, l'intercanvi d'experiències amb els seus iguals ha de servir perquè l'alumnat ampliï els seus horitzons i construeixi un judici crític i autocrític respectuós. El diàleg obert sobre les dificultats sorgides durant el procés creatiu en les fases que el componen, i la valoració del resultat final, afavoreix que se superin prejudicis en la percepció de les produccions artístiques i culturals.

En les disciplines artístiques la capacitat d'explorar a través de l'experimentació, significa poder posar a prova coneixements i habilitats. Aquest procés és rellevant en la fase d'ideació o planificació de qualsevol producció artística, en què cal explorar els elements dels llenguatges propis, les formes, les tècniques i les estructures, amb l'ajuda d'eines que s'adaptin a les nostres intencions formals i comunicatives. Aquesta competència implica explorar com aplicar, adaptar, modificar, barrejar i fer interactuar els recursos de diferents maneres, sense prejutjar, incorporant l'error amb naturalitat per continuar explorant, i comporta la capacitat de prendre decisions en el mateix procés, fruit de la reflexió, així com analitzar i valorar els resultats obtinguts per incorporar-los a una producció o altres accions posteriors.

El punt de partida pot ser proposat pel professorat o pot sorgir a partir de preguntes platejades per l'alumnat, generant una situació d'aprenentatge que articula diversos aspectes derivats de temes d'actualitat, d'interès social i cultural o propers a l'entorn, i fomentant la implicació personal i el diàleg.