Llengua Estrangera II en 2.º Bachillerato · Cataluña
Currículo LOMLOE oficial de Cataluña para esta materia y curso: 10 competencias, 27 criterios y 33 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.
Llévate el currículo a Excel o PDF
Excel editable
6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.
- Resumen materia/curso/CCAA
- 10 competencias específicas
- 27 criterios con peso editable
- Saberes básicos por bloque
PDF imprimible
Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.
- Portada con materia/curso/CCAA
- Decreto vigente citado
- Tablas competenciales
- Apto para programación didáctica
Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Cataluña para Llengua Estrangera II en 2.º Bachillerato.
Contexto de 2.º Bachillerato
Curso EBAU: los criterios LOMLOE se aplican en paralelo a la preparación de la prueba de acceso a la universidad. La rúbrica del departamento debe reflejar tanto el currículo oficial como las exigencias específicas del modelo EBAU de la CCAA.
Retos típicos en 2.º Bachillerato:
- Compatibilizar evaluación LOMLOE competencial con preparación EBAU memorística.
- Ritmo de avance del temario muy acotado por la fecha de EBAU.
- Tensión entre profundidad y cobertura del temario.
- Calibración fina con los modelos EBAU publicados de la CCAA.
Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Cataluña además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".
Decreto vigente en Cataluña
En Cataluña rige actualmente Decret 171/2022, de 20 de setembre, que desarrolla la LOMLOE para el Bachillerato dentro del marco del Real Decreto 243/2022 (Bachillerato).
Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en dogc.gencat.cat.
Particularidades de Cataluña
Lengua cooficial: Catalán. En Cataluña el alumnado trabaja con varios sistemas lingüísticos (castellano, lengua cooficial e inglés), lo que enriquece la competencia plurilingüe pero exige rúbricas que reconozcan la transferencia entre lenguas.
En Catalunya el catalán es lengua vehicular y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio. El currículo también recoge Aranés en el Valle de Arán.
Competencias específicas
Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Llengua Estrangera II. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"
Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.
Identificar els aspectes bàsics de la llengua grega, distingir i analitzar les unitats lingüístiques i reflexionar-hi mitjançant la comparació amb la llengua d'ensenyament i amb altres llengües del repertori individual de l'alumnat, per traduir i interpretar textos grecs que siguin significatius per a l'estudiant. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 1.1 Fer traduccions directes de frases o 1.1 Fer traduccions directes i/o inverses de fragments breus, adaptats, de dificultat textos o fragments de dificultat mitjana-alta baixa, amb correcció ortogràfica i (originals o adaptats), amb correcció expressiva, per tal d'identificar i analitzar ortogràfica i expressiva, per tal d'identificar unitats lingüístiques regulars de la llengua i analitzar unitats lingüístiques regulars de grega i apreciar variants i coincidències la llengua grega i apreciar variants i amb altres llengües conegudes per coincidències amb altres llengües l'alumnat. conegudes per l'alumnat. 1.2 Seleccionar de manera 1.2 Ampliar el coneixement iniciat en el progressivament autònoma el significat curs anterior de paraules polisèmiques, a apropiat de paraules polisèmiques i partir de diversos suports, tant escrits com justificar la decisió, tenint en compte la digitals, amb l'objectiu d'aprofundir en la informació cotextual o contextual i utilitzant millora de la competència lingüística de les diferents eines de suport al procés de l'alumnat tant en la llengua de partida com traducció, com ara llistes de vocabulari, d'arribada. glossaris, diccionaris, mapes o atles, correctors ortogràfics, gramàtiques i llibres 1.3 Revisar i esmenar de manera d'estil, amb l'objectiu de millorar la progressivament autònoma les pròpies competència lingüística de l'alumnat tant traduccions i les dels companys i en la llengua de partida com en la companyes, per tal de ser capaç de fer d'arribada. propostes de millora i argumentar els canvis amb terminologia especialitzada a 1.3 Analitzar els progressos i les dificultats partir de la reflexió lingüística. d'aprenentatge de la llengua grega, seleccionant les estratègies més 1.4 Aprofundir en l'anàlisi dels progressos i adequades i eficaces per superar aquestes de les dificultats d'aprenentatge de la dificultats i consolidar-ne l'aprenentatge, llengua grega, seleccionant les estratègies per tal de poder fer activitats de planificació més adequades i eficaces per superar del propi aprenentatge, autoavaluació i aquestes dificultats i consolidar-ne coavaluació, com les proposades al l'aprenentatge, amb l'objectiu de poder fer portafolis europeu de les llengües (PEL) o activitats de planificació del propi en un diari d'aprenentatge, fent-los aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, explícits i compartint-los. com les proposades a primer.
Ver descripción detallada del decreto
La traducció constitueix el nucli del procés d'aprenentatge de les llengües clàssiques i una eina fonamental per a la interpretació i la comprensió dels textos grecs. A aquest efecte, es proposa una progressió en l'aprenentatge per conduir l'alumnat cap al coneixement essencial de la morfologia, la sintaxi i el lèxic de la llengua grega. A partir dels coneixements adquirits, els i les alumnes han de ser capaços de traduir i interpretar, de manera progressivament autònoma, textos originals o adaptats, de dificultat adequada i gradual, des del grec a la llengua d'ensenyament amb atenció a la correcció ortogràfica i estilística. La traducció afavoreix la reflexió sobre la llengua, el maneig de termes metalingüístics i l'ampliació del repertori lèxic de l'alumnat. Es proposen dos enfocaments per desenvolupar aquesta competència específica. En primer lloc, la traducció amb interpretació com a procés que contribueix a activar els sabers bàsics de caràcter lingüístic com a eina i no com a fi, reforçant les estratègies d'anàlisi i d'identificació d'unitats lingüístiques de la llengua grega i complementant-les amb la comparació amb llengües conegudes quan aquesta sigui possible. En segon lloc, la traducció com a mètode contribueix a desenvolupar la constància, la capacitat de reflexió i l'interès pel propi treball i la revisió, i a apreciar-ne el valor per a la transmissió de coneixements entre diferents cultures i èpoques. Cal, a més, que l'alumnat aprengui a desenvolupar habilitats d'explicació i justificació de la traducció elaborada, atenent tant als mecanismes i les estructures lingüístiques de les llengües d'origen i destí com a referències intratextuals i intertextuals que siguin essencials per conèixer el context i el sentit del text. La mediació docent és imprescindible, així com una guia en l'ús de recursos, preferentment digitals, i fonts bibliogràfiques d'utilitat. Tot això amb la finalitat última de promoure l'exercici de reflexió sobre la llengua que es troba a la base de l'art i la tècnica de la traducció i la interpretació.
Distingir els ètims i formants grecs presents en el lèxic d'ús quotidià, identificant els canvis semàntics que hagin tingut lloc i establint una comparació amb la llengua d'ensenyament i altres llengües del repertori individual de l'alumnat, per deduir el significat etimològic del lèxic conegut i els significats de lèxic nou o especialitzat. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 2.1 Deduir el significat etimològic d'un 2.1 Deduir el significat etimològic d'un terme d'ús comú i habitual, tot atenent els terme d'ús específic i poc freqüent i inferir canvis fonètics, morfològics o semàntics el significat de termes de nova aparició o que hagin tingut lloc, per tal de millorar la procedents de lèxic especialitzat, aplicant, precisió lèxica en la llengua o llengües d'ús de manera guiada, estratègies de habitual de l'alumne i alumna. reconeixement de formants grecs, tot atenent els canvis fonètics, morfològics o 2.2 Explicar, de manera guiada, la relació semàntics que hagin tingut lloc, per tal de del grec amb el català, el castellà i, si millorar la precisió lèxica en la llengua o s'escau, amb l'aranès, amb l'objectiu llengües d'ús habitual de l'alumne o d'apreciar la continuïtat de la llengua grega alumna. fins als nostres dies en les llengües oficials de Catalunya. 2.2 Explicar la relació del grec amb les llengües modernes més enllà de les 2.3 Identificar i denunciar prejudicis i llengües oficials de Catalunya i molt estereotips lingüístics, adoptant una actitud especialment amb el grec modern, utilitzant de respecte i valoració de la diversitat com amb iniciativa estratègies i coneixements a riquesa cultural, lingüística i dialectal, per de les llengües i els llenguatges que ajudar a crear una societat més tolerant i conformen el repertori de l'alumnat, amb integradora. l'objectiu d'apreciar la continuïtat de la llengua grega fins als nostres dies en molts idiomes moderns. 2.3 Analitzar críticament i denunciar prejudicis i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la diversitat com a riquesa cultural, lingüística i dialectal per ajudar a crear una societat més tolerant i integradora. L'ensenyament de la llengua grega des d'un enfocament plurilingüe permet a l'alumnat activar el seu repertori lingüístic individual, relacionant les llengües que el componen i identificant-hi arrels, prefixos i sufixos grecs, i reflexionant sobre els possibles canvis morfològics o semàntics que hagin tingut lloc al llarg del temps. L'enfocament plurilingüe afavoreix el desenvolupament de les destreses necessàries per a la millora de l'aprenentatge de llengües noves i permet tenir en compte els diferents nivells de coneixements lingüístics de l'alumnat, així com els seus diferents repertoris individuals. reconeix el caràcter del grec com a llengua present en gran part del lèxic de diferents llengües modernes, amb l'objectiu d'apreciar la varietat de perfils lingüístics i contribuir a la identificació, la valoració i el respecte de la diversitat lingüística, dialectal i cultural per construir una cultura compartida. Així, l'estudi del lèxic de la llengua grega ajuda a millorar la comprensió lectora i l'expressió oral i escrita, així com a consolidar i a ampliar el repertori lèxic de l'alumnat en les llengües que el conformen, i ofereix la possibilitat d'identificar i definir el significat etimològic d'un terme i d'inferir significats de termes nous o especialitzats, tant de l'àmbit humanístic com cientificotecnològic.
Interpretar i valorar, amb sentit crític, textos grecs de diferents gèneres i èpoques, assumint el procés creatiu com a complex i inseparable del context històric, social i polític i de les seves influències artístiques, per identificar-ne la genealogia i valorar-ne l'aportació a la literatura europea en general i catalana en particular. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 3.1 Analitzar, interpretar i comentar textos i 3.1 Analitzar, interpretar i comentar textos i fragments literaris de diversa índole, de fragments literaris de diversa índole, de complexitat baixa i de manera guiada, complexitat mitjana o alta, aplicant aplicant estratègies d'anàlisi i reflexió que estratègies d'anàlisi i reflexió que impliquin impliquin mobilitzar la pròpia experiència, mobilitzar la pròpia experiència, com a eina com a eina per comprendre el món i la per comprendre el món i la condició condició humana i desenvolupar la humana i desenvolupar la sensibilitat sensibilitat estètica i l'hàbit lector. estètica i l'hàbit lector. 3.2 Analitzar i explicar els temes, els tòpics 3.2 Analitzar i explicar els temes, els tòpics, i els valors ètics o estètics de fragments els gèneres i els valors ètics o estètics literaris grecs, des d'un enfocament d'obres o fragments literaris grecs, intertextual guiat, per tal de valorar les comparant-los amb obres o fragments arrels gregues de la civilització occidental. literaris posteriors (procedents especialment de la literatura catalana), des 3.3 Identificar i definir paraules gregues d'un enfocament intertextual guiat, per tal que designen conceptes bàsics i de valorar les arrels gregues de la fonamentals per a l'estudi i la comprensió civilització occidental. de la civilització hel·lena, l'aprenentatge dels quals combina coneixements lèxics i 3.3 Identificar i definir paraules gregues culturals, en textos de diferents formats, que designen conceptes específics per a per introduir l'alumnat en el coneixement l'estudi i la comprensió de la civilització de conceptes clau de la civilització grega i hel·lena, l'aprenentatge dels quals combina universal. coneixements lèxics i culturals, en textos de diferents formats, perquè l'alumnat 3.4 Crear textos breus, de manera aprofundeixi en el coneixement de individual o col·lectiva, amb una mínima conceptes clau de la civilització grega i intenció literària i consciència d'estil, en universal. diferents suports, a partir de la lectura d'obres o fragments significatius en els 3.4 Crear textos d'una certa extensió, de quals s'hagi partit de la civilització i la manera individual o col·lectiva, amb una cultura gregues com a font d'inspiració, clara intenció literària i consciència d'estil, amb la finalitat que l'alumne o alumna sigui en diferents suports i amb ajuda d'altres conscient de la utilitat de la llengua i la llenguatges artístics i audiovisuals, a partir literatura gregues per millorar la llengua de la lectura d'obres o fragments pròpia. significatius en els quals s'hagi partit de la civilització i la cultura gregues com a font d'inspiració, amb la finalitat que l'alumne o alumna sigui conscient de la utilitat de la llengua i la literatura gregues per millorar la llengua pròpia.
Ver descripción detallada del decreto
La interpretació i la valoració de textos grecs pertanyents a diferents gèneres i èpoques constitueix un dels pilars de la matèria de Llengua i Cultura Gregues en l'etapa de batxillerat i és imprescindible perquè l'alumnat prengui consciència de la importància de l'ús de les fonts primàries en l'obtenció d'informació. La comprensió i la interpretació d'aquests textos necessita un context històric, cívic, social, lingüístic i cultural que ha de ser producte de l'aprenentatge. El treball amb textos originals o adaptats, en edició bilingüe o traduïts, complets o mitjançant fragments seleccionats, permet prestar atenció a conceptes i termes bàsics en grec que impliquen un coneixement lèxic i cultural, per tal de contribuir a una lectura crítica i identificar els factors que en determinen el valor per a la civilització occidental i per a la cultura catalana, en particular. A més, el treball amb textos bilingües afavoreix la integració de sabers de caràcter lingüístic i no lingüístic, i ofereix la possibilitat de comparar diferents traduccions i enfocaments interpretatius, i de discutir-ne les fortaleses i debilitats respectives. La lectura de textos grecs comporta generalment accedir a textos que no estan relacionats amb l'experiència de l'alumnat, per això és necessària l'adquisició d'eines d'interpretació que afavoreixin l'autonomia progressiva amb relació a la lectura pròpia i l'emissió de judicis crítics de valor. La interpretació de textos grecs comporta la comprensió i el reconeixement del seu caràcter fundacional de la civilització occidental, i assumir l'aproximació als textos com un procés dinàmic que té en compte des del coneixement sobre el context i el tema fins al desenvolupament d'estratègies d'anàlisi i reflexió per donar sentit a la pròpia experiència, comprendre el món i la condició humana i desenvolupar la sensibilitat estètica. El coneixement de les creacions literàries i artístiques i dels fets històrics i llegendaris de l'antiguitat clàssica contribueix a fer més intel·ligibles les obres, i a identificar i valorar la pervivència en el patrimoni cultural català i universal i els processos d'adaptació a les diferents cultures i moviments literaris, culturals i artístics que han pres les seves referències de models antics. La mediació docent en l'establiment de la genealogia dels textos mitjançant un enfocament intertextual permet constatar la presència d'universals formals i temàtics al llarg de les èpoques, alhora que afavoreix la creació autònoma d'itineraris lectors que n'augmentin progressivament la complexitat, la qualitat i la diversitat al llarg de la vida.
Analitzar i percebre les característiques de la civilització grega en l'àmbit personal —individual i col·lectiu— religiós i sociopolític, adquirint coneixements sobre el món hel·lènic i comparant críticament el present i el passat, per valorar les aportacions del món clàssic grec al nostre entorn com a base d'una ciutadania democràtica i compromesa. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 4.1 Explicar, a partir de criteris donats, els 4.1 Cercar, contrastar, seleccionar i processos històrics i polítics, la vida combinar informacions obtingudes des de quotidiana, les institucions i els costums de diferents fonts sobre la pervivència del la societat grega per apreciar en la seva llegat grec en el món modern i molt justa mesura les adaptacions i els canvis especialment en la cultura catalana. experimentats amb vista a l'evolució de les societats i els drets humans, i afavorir el 4.2 Debatre sobre la importància, desenvolupament d'una cultura compartida l'evolució, l'assimilació o el qüestionament i una ciutadania compromesa amb la de diferents aspectes del llegat grec a la memòria col·lectiva i els valors nostra societat, tot utilitzant estratègies democràtics. retòriques i oratòries de manera guiada, per tal que l'estudiant prengui consciència 4.2 Debatre sobre la continuïtat del llegat del seu potencial paper com a mediador grec a la nostra societat, tot mostrant entre posicions contraposades quan sigui interès, empatia i respecte per les opinions necessari, seleccionant i contrastant dels altres. informació i experiències veraces i mostrant interès, respecte i empatia per 4.3 Elaborar treballs senzills sobre diversos altres opinions i argumentacions. aspectes del llegat de la civilització grega en l'àmbit personal, religiós i sociopolític, 4.3 Elaborar treballs de recerca de manera localitzant, seleccionant i contrastant progressivament autònoma en diferents informació procedent de diferents fonts, suports sobre aspectes del llegat de la calibrant-ne la fiabilitat i pertinència i civilització grega en l'àmbit personal, respectant els principis de rigor i propietat religiós i sociopolític, localitzant, intel·lectual, per tal de desvetllar en seleccionant i contrastant informació l'alumnat una actitud responsable i de procedent de diferents fonts, calibrant-ne la respecte vers les fonts d'informació fiabilitat i pertinència i respectant els utilitzades. principis de rigor i propietat intel·lectual, per tal de desvetllar en l'alumnat una actitud responsable i de respecte vers les fonts d'informació utilitzades. L'anàlisi de les característiques de la civilització hel·lena i la seva aportació a la identitat europea en general i catalana en particular representa rebre informació expressada mitjançant fonts gregues i contrastar-la, activant les estratègies adequades per poder reflexionar sobre el llegat d'aquestes característiques i la seva presència a la nostra societat.
Ver descripción detallada del decreto
Aquesta competència específica es vertebra al voltant de tres àmbits: el personal, que inclou aspectes com ara els vincles familiars i les característiques de les diferents etapes de la vida d'un home i d'una dona al món grec antic o el comportament de vencedors i vençuts en una guerra; el religiós, que comprèn, per exemple, el concepte antic del sagrat i la relació de l'individu amb les divinitats i els ritus, i el sociopolític, que atén tant a la relació de l'individu amb la πόλις (polis) i les seves institucions com a les diferents formes d'organització social en funció de les diferents formes de govern. L'anàlisi crítica de la relació entre passat i present requereix la investigació i la cerca d'informació guiada, en grup o de manera individual, en fonts tant analògiques com digitals, amb l'objectiu de reflexionar, des d'una perspectiva humanista, tant sobre les constants com sobre les variables culturals al llarg del temps. Els processos d'anàlisi crítica requereixen contextos de reflexió i comunicació dialògics, respectuosos amb l'herència de l'antiguitat clàssica i amb les diferències culturals que hi tenen l'origen i orientats a la consolidació d'una ciutadania democràtica i compromesa amb el món que l'envolta, per la qual cosa ofereix una excel·lent oportunitat per posar en marxa tècniques i estratègies de debat i d'exposició oral a l'aula, d'acord amb la tradició clàssica de l'oratòria.
Valorar críticament el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural heretat de la civilització grega, promovent-ne la sostenibilitat i reconeixent-lo com a producte de la creació humana i com a testimoni de la història, per explicar el llegat material i immaterial grec com a transmissor de coneixement i font d'inspiració de creacions modernes i contemporànies. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 5.1 Identificar i explicar el llegat material i 5.1 Aprofundir en la identificació i immaterial de la civilització grega com a l'explicació del llegat material i immaterial font d'inspiració, i analitzar produccions de la civilització grega com a font culturals i artístiques posteriors (d'èpoques d'inspiració, i analitzar produccions i orígens diferents) a partir de criteris culturals i artístiques posteriors (de l'àmbit donats, per prendre així consciència de la fonamentalment català) a partir de criteris petja inesborrable que ha deixat damunt donats, per prendre així consciència de la d'aquestes la civilització grega. petja inesborrable que ha deixat damunt d'aquestes la civilització grega. 5.2 Investigar, de manera guiada, el patrimoni històric, arqueològic, artístic i 5.2 Aprofundir en el coneixement i la cultural català i universal heretat de la valoració del patrimoni històric, civilització grega. arqueològic, artístic i cultural universal i, sobretot, català, heretat de la civilització 5.3 Explorar les empremtes del llegat grec, grega, interessant-se pels processos de com també del romà com a continuador del construcció, preservació, conservació i llegat grec, a l'entorn de l'alumnat, a partir restauració i per les actituds cíviques que de criteris donats, aplicant els n'asseguren la sostenibilitat. coneixements adquirits, per tal de ser capaç de reflexionar sobre les implicacions 5.3 Fomentar una actitud crítica i dels diferents usos, donar exemples de la compromesa de l'alumnat per ser capaç de continuïtat i la pervivència de l'antiguitat denunciar totes les accions que puguin clàssica en la vida quotidiana i presentar posar en risc la conservació del patrimoni els seus resultats mitjançant diferents grec (material o immaterial) i la seva suports. pervivència en el futur, tot fent propostes d'acció coherents per protegir-lo i llegar-lo en perfectes condicions a les generacions futures. El patrimoni cultural, tal com assenyala la UNESCO, és alhora un producte i un procés que subministra a les societats un cabal de recursos que s'hereten del passat, es creen en el present i es transmeten a les futures generacions. És, a més, com passa amb la mitologia clàssica, font d'inspiració per a la creativitat i la innovació, i genera productes culturals contemporanis i futurs, per la qual cosa conèixer-lo i identificar-lo afavoreix la comprensió dels productes culturals i de la seva evolució i la relació al llarg del temps.
Ver descripción detallada del decreto
El llegat de la civilització hel·lena, tant material com immaterial (mites i llegendes, restes arqueològiques, representacions teatrals, usos socials, sistemes de pensament filosòfic i d'organització política, etc.), constitueix una herència excepcional, la sostenibilitat de la qual implica trobar el just equilibri entre treure profit del patrimoni cultural en el present i preservar-ne la riquesa per a les generacions futures. En aquest sentit, la preservació del patrimoni cultural grec requereix el compromís d'una ciutadania interessada a conservar el seu valor com a memòria col·lectiva del passat i a revisar i actualitzar les seves funcions socials i culturals, per ser capaços de relacionar-los amb els problemes actuals i mantenirne el sentit, la significació i el funcionament en el futur. La investigació sobre la pervivència de l'herència del món grec, sobretot en l'àmbit català, així com dels processos de preservació, conservació i restauració, implica l'ús de recursos, tant analògics com digitals, per accedir a espais de documentació com ara biblioteques, museus o excavacions. En aquest sentit, el jaciment grecoromà d'Empúries, sent com és l'única colònia grega de la península Ibèrica i porta d'entrada de la civilització grega i romana a Catalunya, ofereix a l'estudiant un camp de treball esplèndid per valorar la petja de la civilització grega antiga en l'ideari català, des del noucentisme fins als nostres dies.
Seleccionar, contrastar i inferir informació procedent de diferents fonts de manera autònoma, avaluant-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i integrar aquesta informació i transformar-la en coneixement per comunicar-la, adoptant un punt de vista crític i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual, especialment en el marc de la realització de treballs d'investigació sobre temes del currículum o vinculats a les obres literàries llegides. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 6.1 Elaborar treballs d'investigació de 6.1 Elaborar treballs d'investigació de manera autònoma, en diferents suports, manera autònoma, en diferents suports, sobre temes curriculars d'interès cultural sobre diversos temes d'interès acadèmic, que impliquin localitzar, seleccionar i personal o social que impliquin localitzar, contrastar informació procedent de seleccionar i contrastar informació diferents fonts; calibrar-ne la fiabilitat i la procedent de diferents fonts, amb una pertinència en funció dels objectius de atenció especial a la gestió de lectura; organitzar-la i integrar-la en l'emmagatzematge i de la recuperació, i esquemes propis, i reelaborar-la i també a l'avaluació de la fiabilitat i la comunicar-la de manera creativa, pertinència; organitzar-la i integrar-la en adoptant un punt de vista crític, personal esquemes propis, i reelaborar-la i i respectuós amb la propietat comunicar-la de manera creativa, intel·lectual. adoptant un punt de vista crític, personal i respectuós amb la propietat 6.2 Avaluar la veracitat de notícies i intel·lectual. informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i a altres entorns digitals, 6.2 Avaluar la veracitat de notícies i seguint pautes d'anàlisi, contrast i informacions, amb especial atenció a les verificació, fent ús de les eines xarxes socials i a altres entorns digitals, adequades, mantenint una actitud crítica seguint pautes d'anàlisi, contrast i davant els possibles biaixos de la verificació, fent ús de les eines informació i autoregulant-se'n en l'ús. adequades, mantenint una actitud crítica davant els possibles biaixos de la 6.3 Adoptar hàbits d'ús crític, segur, informació i autoregulant-se'n en l'ús. sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la 6.3 Adoptar hàbits d'ús crític, segur, comunicació de la informació. sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació. La producció, la multiplicació i la distribució de la informació és el principi constitutiu de les societats actuals, però l'accés a la informació no garanteix per si mateix el coneixement. Per això és imprescindible que l'alumnat adquireixi habilitats i destreses per transformar la informació en coneixement, reconeixent quan es necessita, on cercar-la, com gestionar-la, avaluar-la i comunicar-la, adoptant un punt de vista crític i personal, i evidenciant una actitud ètica i responsable amb la propietat intel·lectual i amb la identitat digital. Es tracta d'una aposta per l'alfabetització mediàtica i informacional, que implica la utilització responsable de les tecnologies, amb una atenció especial a la detecció d'informacions esbiaixades o falses, a l'avaluació constant de les fonts, als temps d'ús i a l'autoregulació. S'ha de procurar que l'alumnat, individualment o de manera cooperativa, consulti fonts d'informació variades en contextos socials o acadèmics per a la realització de treballs o projectes de recerca, especialment sobre temes del mateix currículum o de les obres literàries llegides. Aquests processos de recerca han de tendir a l'abordatge autònom de la planificació, la gestió i l'emmagatzematge de la informació per a la seva recuperació òptima, i del respecte a les convencions de presentació establertes (índex, organització en epígrafs, procediments de citació, notes a peu de pàgina, bibliografia i bibliografia web), i al desenvolupament de la creativitat i l'adequació al context en la difusió del seu nou aprenentatge alhora.
Ver descripción detallada del decreto
La biblioteca escolar, com a espai d'aprenentatge creatiu, serà l'entorn ideal per a l'assoliment d'aquesta competència.
Seleccionar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la literatura en llengua estrangera com a font de plaer i coneixement, configurant un itinerari lector que s'enriqueixi progressivament quant a diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències lectores per construir la pròpia identitat lectora i gaudir de la dimensió social de la lectura. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 7.1 Triar i llegir de manera autònoma 7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la literatura obres rellevants, incloent-hi assaig literari contemporània i deixar constància del i obres actuals que estableixin progrés de l'itinerari lector i cultural connexions amb la tradició, i deixar personal mitjançant l'explicació constància del progrés de l'itinerari lector argumentada dels criteris de selecció de i cultural personal mitjançant l'explicació les lectures, de les formes d'accés a la argumentada dels criteris de selecció de cultura literària i de l'experiència de les lectures, de les formes d'accés a la lectura. cultura literària i de l'experiència de lectura. 7.2 Compartir l'experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i 7.2 Compartir l'experiència lectora elaborar una interpretació personal utilitzant un metallenguatge específic i establint vincles argumentats amb altres elaborar una interpretació i una indagació obres i altres experiències artístiques i personal establint vincles argumentats culturals. amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals. Desenvolupar aquesta competència implica avançar en la consolidació de l'autonomia i la construcció de la identitat lectora pròpia, dedicant un temps periòdic i constant a la lectura individual, ja sigui d'obres amb actualització lingüística i/o adaptades, i propiciant moments de reflexió que permetin establir relacions entre els textos llegits. Això comporta ampliar les formes de gaudi, la diversitat i la complexitat dels textos apreciats —incloent-hi el contacte amb formes literàries actuals impreses i digitals i amb pràctiques culturals emergents— i la capacitat d'expressar l'experiència lectora. Es tracta de fer un pas cap a un corpus de lectures autònomes menys vinculades a l'entreteniment i a la lectura argumental, i més orientat cap a l'apreciació estètica de la literatura. En conseqüència, l'explicitació de judicis de valor sobre les obres es basarà en molts més elements, incloenthi la identificació de la intertextualitat, la indagació, la lectura i la producció d'assaig relacionades amb les obres llegides.
Ver descripción detallada del decreto
Aquesta competència contribueix a l'apropiació per part de l'alumnat d'un saber literari i cultural que permet establir relacions entre les lectures, indagar sobre les obres llegides, mobilitzar la pròpia experiència lectora i cultural en la comprensió i la interpretació dels textos, ubicar amb precisió els textos en el context de producció i en les formes culturals en les quals s'inscriuen, i entendre les funcions i els efectes de les diferents convencions a partir de les quals es construeixen les obres.
Mediar entre diferents llengües o varietats dialectals, fent servir estratègies i coneixements eficaços orientats a explicar, reformular conceptes i opinions o simplificar missatges de manera autònoma, per transmetre informació de manera eficient, clara i responsable, i crear una atmosfera positiva que faciliti l'entesa. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 8.1 Explicar i avaluar textos, conceptes i 8.1 Explicar, interpretar i avaluar textos, comunicacions en situacions de conceptes i comunicacions en situacions comunicació de diversitat lingüística, de comunicació de diversitat lingüística, social i cultural, mostrant respecte i social i cultural, mostrant respecte i empatia pels interlocutors i per les empatia pels interlocutors i per les llengües emprades, i participant en la llengües emprades, i participant en la solució de problemes freqüents solució de problemes d'intercomprensió i d'intercomprensió i d'entesa, a partir de d'entesa, a partir de diversos recursos i diversos recursos i suports. suports. 8.2 Aplicar estratègies que ajudin a crear 8.2 Aplicar estratègies que ajudin a crear ponts, facilitin la comunicació i serveixin ponts, facilitin la comunicació i serveixin per explicar i simplificar textos, per explicar i simplificar textos, conceptes i missatges, i que siguin conceptes i missatges, i que siguin adequades a les intencions adequades a les intencions comunicatives, a les característiques comunicatives, a les característiques contextuals, als aspectes socioculturals i contextuals, als aspectes socioculturals i a la tipologia textual, usant recursos i a la tipologia textual, usant recursos i suports físics o digitals en funció de la suports físics o digitals en funció de la tasca i del coneixement previ dels tasca i del coneixement previ dels interlocutors. interessos i de les idees dels interlocutors. La mediació és l'activitat del llenguatge que consisteix a explicar i facilitar la comprensió de missatges o textos a partir d'estratègies com ara la reformulació de manera oral o escrita. En la mediació, l'alumnat ha d'actuar com a agent social encarregat de crear ponts i ajudar a construir o expressar missatges de forma dialògica, no només entre llengües diferents, sinó també entre diferents modalitats o registres dins d'una mateixa llengua, a partir del treball cooperatiu i de la seva tasca com a aclaridor de les opinions i les posicions dels altres. En l'etapa de batxillerat, la mediació se centra en el rol de la llengua com a eina per resoldre els reptes que sorgeixen del context comunicatiu, creant espais i condicions propícies per a la comunicació i l'aprenentatge; fomentant la participació dels altres per construir, interpretar i entendre nous significats, i transmetent nova informació de manera apropiada, responsable i constructiva. Per fer-ho, es poden emprar tant mitjans convencionals com aplicacions o plataformes virtuals per traduir, analitzar, interpretar i compartir continguts que, en aquesta etapa, versaran sobre assumptes de rellevància personal per a l'alumnat o d'interès públic.
Ver descripción detallada del decreto
La mediació facilita el desenvolupament del pensament estratègic de l'alumnat, en tant que suposa fer una adequada elecció de les destreses i les estratègies més adequades del repertori per aconseguir una comunicació eficaç, però també per afavorir la participació pròpia i d'altres persones en entorns col·laboratius d'intercanvis d'informació. Així mateix, implica reconèixer els recursos disponibles i promoure la motivació dels altres i l'empatia, comprenent i respectant les diferents motivacions, opinions, idees i circumstàncies personals dels interlocutors, i harmonitzant amb les pròpies. Per això, l'empatia, el respecte, l'esperit crític i el sentit ètic són elements clau en la mediació.
Ampliar i usar els repertoris lingüístics personals entre diferents llengües i varietats dialectals, reflexionant de manera crítica sobre el seu funcionament, i fent explícits i compartint les estratègies i els coneixements propis, per millorar la resposta a necessitats comunicatives i per afavorir l'aprenentatge de noves llengües. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 9.1 Comparar i argumentar les similituds 9.1 Comparar i contrastar les similituds i i les diferències entre diferents llengües, diferències entre diferents llengües, reflexionant de manera autònoma sobre reflexionant de manera sistemàtica sobre el seu funcionament i establint relacions el seu funcionament i establint relacions entre aquestes. entre aquestes. 9.2 Utilitzar amb iniciativa i de forma 9.2 Utilitzar amb iniciativa i de forma creativa estratègies i coneixements de creativa estratègies i coneixements de millora de la seva capacitat de comunicar millora de la seva capacitat de comunicar i aprendre la llengua estrangera amb i aprendre la llengua estrangera, amb suport d'altres interlocutors i de suports suport o sense d'altres interlocutors i de analògics i digitals. suports analògics i digitals. 9.3 Reflexionar sobre els progressos i les 9.3 Reflexionar sobre els progressos i les dificultats d'aprenentatge de la llengua dificultats d'aprenentatge de la llengua estrangera, seleccionant les estratègies estrangera, seleccionant les estratègies més adequades i eficaces per superar més adequades i eficaces per superar aquestes dificultats i consolidar-ne aquestes dificultats i consolidar-ne l'aprenentatge, duent a terme activitats l'aprenentatge, duent a terme activitats de planificació del propi aprenentatge, de planificació del propi aprenentatge, d'autoavaluació i de coavaluació, fent d'autoavaluació i de coavaluació, fent aquests progressos i dificultats explícits i aquests progressos i dificultats explícits i compartint-los. compartint-los. L'ús del repertori lingüístic i la reflexió sobre el seu funcionament estan vinculats a l'enfocament plurilingüe de l'adquisició de llengües. L'enfocament plurilingüe parteix del fet que les experiències de l'alumnat amb les llengües que coneix serveixen de base per a l'ampliació i la millora de l'aprenentatge de llengües noves i l'ajuden a desenvolupar i enriquir el seu repertori lingüístic plurilingüe i la seva curiositat i sensibilització cultural.
Ver descripción detallada del decreto
En l'etapa de batxillerat, és imprescindible que l'alumnat reflexioni sobre el funcionament de les llengües i compari de manera sistemàtica les que conformen els seus repertoris individuals, analitzant semblances i diferències, amb la finalitat d'ampliar els coneixements i les estratègies en aquestes llengües. D'aquesta manera, s'afavoreix l'aprenentatge de noves llengües i la millora de la competència comunicativa. La reflexió crítica i sistemàtica sobre les llengües i el seu funcionament implica que l'alumnat entengui les seves relacions i, a més, contribueix a identificar les fortaleses i mancances pròpies en el terreny lingüístic i comunicatiu, prenent consciència dels coneixements i estratègies propis i fent-los explícits. En aquest sentit, comporta també la posada en marxa de destreses per fer front a la incertesa i desenvolupar el sentit de la iniciativa i la perseverança en la consecució dels objectius o en la presa de decisions. Les propostes que trobem en el portafolis europeu de les llengües (PEL) o l'ús d'un diari d'aprenentatge poden servir per recollir aquestes reflexions sobre les llengües i el seu funcionament i sobre els progressos i les dificultats en l'aprenentatge de la llengua. A més, el coneixement de diferents llengües i varietats permet valorar críticament la diversitat lingüística de la societat com un aspecte enriquidor i positiu i adequar-s'hi. La selecció, configuració i aplicació dels dispositius i de les eines, tant analògiques com digitals, per a la construcció i la integració de nous continguts sobre el repertori lingüístic propi pot facilitar l'adquisició i la millora de l'aprenentatge d'altres llengües.
Posar les pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, de la resolució dialogada dels conflictes i de la igualtat de drets de totes les persones, utilitzant un llenguatge no discriminatori i refusant els abusos de poder mitjançant la paraula per afavorir un ús eficaç, ètic i democràtic del llenguatge. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 10.1 Identificar i rebutjar els usos 10.1 Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder mitjançant la paraula i els usos de poder mitjançant la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l'anàlisi dels elements reflexió i l'anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, i lingüístics, textuals i discursius utilitzats, i dels elements no verbals que regeixen la dels elements no verbals que regeixen la comunicació entre les persones. comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i per a resolució dialogada dels conflictes i per a la recerca de consensos, tant en l'àmbit la recerca de consensos, tant en l'àmbit personal com educatiu i social. personal com educatiu i social. Adquirir aquesta competència implica no només que les persones siguin eficaces a l'hora de comunicar-se, sinó que posin les paraules al servei d'uns objectius que no es desentenguin de la indefugible dimensió ètica de la comunicació.
Ver descripción detallada del decreto
En l'àmbit de la comunicació personal, l'educació lingüística ha d'ajudar a establir relacions interpersonals basades en l'empatia i el respecte, facilitant eines per a l'escolta activa, la comunicació assertiva, la deliberació argumentada i la resolució dialogada dels conflictes. Erradicar els usos discriminatoris i manipuladors del llenguatge i els abusos de poder mitjançant la paraula, és un imperatiu ètic. En els àmbits educatiu, social i professional, l'educació lingüística ha de capacitar per prendre la paraula en l'exercici d'una ciutadania activa i compromesa en la construcció de societats més equitatives, més democràtiques i més responsables en relació amb els grans desafiaments que tenim plantejats com a humanitat: la sostenibilitat del planeta, les diferents violències —inclosa la violència de gènere—, les creixents desigualtats, etc., en la línia del que plantegen els objectius de desenvolupament sostenible.
Criterios de evaluación
Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.
Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.
-
1.1
Actuar de manera adequada, empàtica i respectuosa en situacions interculturals, construint vincles entre les diferents llengües i cultures, avaluant i rebutjant qualsevol tipus de discriminació, prejudici i estereotip, i proposant contrastadament vies de solució als factors socioculturals que dificultin la comunicació.
-
1.2
Valorar críticament la diversitat lingüística, cultural i artística pròpia de països on es parla la llengua estrangera, en relació amb els drets humans, i adequar-s’hi a partir de situacions que afavoreixin, fomentin i justifiquin el desenvolupament d’una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics.
-
2.1
Extreure i analitzar les idees principals, la informació detallada i les implicacions generals de textos orals i multimodals d’una certa longitud i complexos, formals i informals, sobre temes de rellevància personal o d’interès públic, tant concrets com abstractes, expressats de forma clara i en la llengua estàndard o en varietats freqüents, fins i tot en entorns moderadament sorollosos, per mitjà de diversos suports.
-
2.2
Interpretar i valorar de manera crítica el contingut, la intenció, els trets discursius i certs matisos, com ara la ironia o l’ús estètic de la llengua, de textos d’una certa longitud i complexitat sobre una àmplia varietat de temes de rellevància personal o d’interès social.
-
2.3
Seleccionar, organitzar i aplicar les estratègies i els coneixements que permetin comprendre la informació global i específica, i distingir la intenció implícita i explícita dels textos, mitjançant la inferència de significats i la interpretació d’elements no verbals, així com la cerca, la selecció, la comprovació i el contrast, i la reformulació d’informació veraç.
-
3.1
Expressar oralment amb suficient fluïdesa, facilitat i naturalitat, evitant errors importants i utilitzant registres adequats, diversos tipus de textos clars, coherents, detallats i adequats a l’interlocutor i al propòsit comunicatiu sobre assumptes de rellevància personal o d’interès social, coneguts per l’alumnat, que permetin descriure, narrar, argumentar i informar, en diferents suports, utilitzant recursos verbals i no verbals, i també utilitzar estratègies de planificació, control, compensació i cooperació.
-
3.2
Planificar, participar i col·laborar assertivament i activament, mitjançant diversos suports, sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès social pròxims a la seva experiència, mostrant iniciativa, empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital i per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors, expressant idees i opinions amb precisió i argumentant de forma convincent.
-
3.3
Seleccionar, organitzar i utilitzar, de forma eficaç, espontània i en diferents entorns, estratègies adequades per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula amb amabilitat, ajustar la pròpia contribució a la dels interlocutors percebent les seves reaccions, sol·licitar i formular aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses.
-
4.1
Extreure i analitzar les idees principals, la informació detallada i les implicacions generals de textos escrits i multimodals d’una certa longitud i complexos, formals i informals, sobre temes de rellevància personal o d’interès social, concrets i abstractes, expressats de forma clara i en la llengua estàndard o en varietats freqüents, mitjançant suports diversos.
-
4.2
Interpretar i valorar de manera crítica el contingut, la intenció, els trets discursius i certs matisos, com ara la ironia o l’ús estètic de la llengua, de textos d’una certa longitud i complexitat, incloent-hi els literaris, sobre una àmplia varietat de temes de rellevància personal o d’interès públic.
-
4.3
Seleccionar, organitzar i aplicar les estratègies i els coneixements que permetin comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls més rellevants, i distingir la intenció implícita i explícita dels textos, mitjançant la inferència de significats, així com la cerca, la selecció, la comprovació i el contrast d’informació veraç.
-
5.1
Redactar i difondre textos detallats de creixent extensió, ben estructurats i d’una certa complexitat, adequats a la situació comunicativa, a la tipologia textual i a les eines analògiques i digitals utilitzades, evitant errors importants i reformulant, sintetitzant i organitzant, de manera coherent i cohesionada, informació i idees de diverses fonts i justificant les opinions pròpies sobre assumptes de rellevància personal o d’interès social coneguts per l’alumnat, respectant la propietat intel·lectual i evitant el plagi.
-
5.2
Seleccionar, organitzar i aplicar coneixements i estratègies de planificació, producció i revisió que permetin redactar textos ben estructurats i adequats a les intencions comunicatives, a les característiques contextuals, als aspectes socioculturals i a la tipologia textual, usant els recursos analògics o digitals més adequats en funció de la tasca i dels interlocutors reals o potencials.
-
5.3
Planificar, participar i col·laborar assertivament i activament, per mitjà de diversos suports, en situacions interactives sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès social propers a la seva experiència, mostrant iniciativa, empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, i per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors, expressant idees i opinions amb precisió i argumentant de forma convincent.
-
5.4
Seleccionar, organitzar i utilitzar, de forma eficaç, espontània i en diferents entorns, estratègies adequades per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula amb amabilitat, ajustar la pròpia contribució a la dels interlocutors percebent-ne les reaccions, sol·licitar i formular aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses, en interaccions escrites síncrones i asíncrones.
-
6.1
Elaborar treballs d’investigació de manera autònoma, en diferents suports, sobre diversos temes d’interès acadèmic, personal o social que impliquin localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, amb una atenció especial a la gestió de l’emmagatzematge i de la recuperació, i també a l’avaluació de la fiabilitat i la pertinència; organitzar-la i integrar-la en esquemes propis, i reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa, adoptant un punt de vista crític, personal i respectuós amb la propietat intel·lectual.
-
6.2
Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i a altres entorns digitals, seguint pautes d’anàlisi, contrast i verificació, fent ús de les eines adequades, mantenint una actitud crítica davant els possibles biaixos de la informació i autoregulant-se’n en l’ús.
-
6.3
Adoptar hàbits d’ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació.
-
7.1
Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants, incloent-hi assaig literari i obres actuals que estableixin connexions amb la tradició, i deixar constància del progrés de l’itinerari lector i cultural personal mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, de les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura.
-
7.2
Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació i una indagació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.
-
8.1
Explicar, interpretar i avaluar textos, conceptes i comunicacions en situacions de comunicació de diversitat lingüística, social i cultural, mostrant respecte i empatia pels interlocutors i per les llengües emprades, i participant en la solució de problemes d’intercomprensió i d’entesa, a partir de diversos recursos i suports.
-
8.2
Aplicar estratègies que ajudin a crear ponts, facilitin la comunicació i serveixin per explicar i simplificar textos, conceptes i missatges, i que siguin adequades a les intencions comunicatives, a les característiques contextuals, als aspectes socioculturals i a la tipologia textual, usant recursos i suports físics o digitals en funció de la tasca i del coneixement previ dels interessos i de les idees dels interlocutors.
-
9.1
Comparar i contrastar les similituds i diferències entre diferents llengües, reflexionant de manera sistemàtica sobre el seu funcionament i establint relacions entre aquestes.
-
9.2
Utilitzar amb iniciativa i de forma creativa estratègies i coneixements de millora de la seva capacitat de comunicar i aprendre la llengua estrangera, amb suport o sense d’altres interlocutors i de suports analògics i digitals.
-
9.3
Reflexionar sobre els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua estrangera, seleccionant les estratègies més adequades i eficaces per superar aquestes dificultats i consolidar-ne l’aprenentatge, duent a terme activitats de planificació del propi aprenentatge, d’autoavaluació i de coavaluació, fent aquests progressos i dificultats explícits i compartint-los.
-
10.1
Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder mitjançant la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, i dels elements no verbals que regeixen la comunicació entre les persones.
-
10.2
Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i per a la recerca de consensos, tant en l’àmbit personal com educatiu i social.
Saberes básicos
Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).
En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.
Saberes básicos del decreto
5 saberes básicos en este bloque
-
1.1
Argumentació i valoració de la llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional i entesa entre pobles, com a font d’informació, com a facilitador de l’accés a altres cultures i a altres llengües, i com a eina de participació social i d’enriquiment personal, en situacions quotidianes, socials i acadèmiques
-
1.2
Interès, iniciativa i autonomia en la realització d’intercanvis comunicatius a través de diferents mitjans amb parlants o estudiants de la llengua estrangera per al desenvolupament, la millora de l’aprenentatge i el coneixement cultural dels països on es parla aquesta llengua
-
1.3
Anàlisi d’aspectes socioculturals i sociolingüístics relatius a convencions socials, institucions, costums i rituals, llenguatge no verbal, cortesia lingüísÈtica, registres i etiqueta digital; valors, normes, creences i actituds; estereotips i tabús; història, cultura, comunitats i valors propis, així com relacions interpersonals i processos de globalització de països on es parla la llengua estrangera
-
1.4
Aplicació d’estratègies de forma empàtica que permetin entendre i apreciar la diversitat lingüísÈtica, cultural i artísÈtica, atenent valors ecosocials i democràtics
-
1.5
Identificació de prejudicis i estereotips lingüístics i formulació de formes d’evitar-los, tant a l’aula com a la vida quotidiana de l’alumnat i als mitjans de comunicació
Saberes básicos del decreto
14 saberes básicos en este bloque
-
2.1
Context: Reflexió sobre els components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació, en situacions d’aula, socials i acadèmiques. Aplicació de la reflexió en textos orals, escrits i multimodals
-
2.2
Gèneres discursius: Anàlisi, argumentació i ús de models contextuals i gèneres discursius d’ús comú en la comprensió, producció i coproducció de textos orals, escrits i multimodals, literaris i no literaris: característiques i reconeixement del context (participants i situació), expectatives generades pel context; organització i estructuració segons el gènere, la funció textual i l’estructura
-
2.3
Processos: Consolidació de l’autoconfiança, la iniciativa i l’assertivitat. Valoració de l’error com a part integrant del procés d’aprenentatge i aplicació d’estratègies per a l’autoreparació i l’autoavaluació com a forma de progressar en l’aprenentatge autònom de la llengua estrangera
-
2.4
Processos: Anàlisi i aplicació d’estratègies d’ús comú per a la planificació, execució, control i reparació de la comprensió, la producció, la participació crítica i la coproducció de textos orals, escrits i multimodals de complexitat diversa, com ara reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes, rebutjar i gestionar situacions compromeses, identificar informació rellevant, dur a terme inferències, determinar l’actitud i el propòsit del parlant, en situacions comunicatives informals, semiformals, no formals i formals
-
2.5
Processos: Utilització autònoma d’eines analògiques i digitals per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal; també de plataformes virtuals d’interacció i col·laboració educativa (aules virtuals, videoconferències, eines digitals col·laboratives, etc.) per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera
-
2.6
Processos: Anàlisi, argumentació i ús autònom de funcions comunicatives adequades en l’àmbit i en el context comunicatiu: descripció de fenòmens i esdeveniments, instruccions i consells; narració d’esdeveniments passats puntuals i habituals, descripció d’estats i situacions presents, i expressió d’esdeveniments futurs i de predicció a curt, mitjà i llarg termini; expressió d’emocions, possibilitat, hipòtesis i suposicions, incertesa i dubte; expressió de l’opinió i d’argumentacions; reformulació, presentació i resum de les opinions dels altres, en situacions de la vida quotidiana i acadèmica
-
2.7
Processos: Respecte a la propietat intel·lectual i als drets d’autor sobre les fonts consultades i continguts utilitzats: eines per al tractament de dades bibliogràfiques i recursos per evitar el plagi, en contextos personals, socials i acadèmics
-
2.8
Processos: Selecció de recursos per a l’aprenentatge i d’estratègies de cerca i selecció d’informació: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, mediateques, etiquetes a la xarxa, recursos digitals i informàtics, etc., en contextos personals, socials i acadèmics
-
2.9
Processos: Cerca autònoma i selecció d’informació procedent de fonts diverses amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de la informació reelaborada de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual; detecció de notícies falses, distorsió i manipulació informativa, i verificació de fets en situacions diverses dels àmbits personal, social i acadèmic
-
2.10
Reconeixement, anàlisi i ús discursiu dels elements lingüístics: Argumentació i aplicació crítica de convencions i estratègies conversacionals, en format síncron o asíncron, per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, demanar i donar aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir i parafrasejar, col·laborar, debatre, negociar significats, detectar la ironia, etc
-
2.11
Reconeixement, anàlisi i ús discursiu dels elements lingüístics: Utilització autònoma i crítica d’unitats lingüístiques i significats associats a aquestes unitats tals com l’expressió de l’entitat i de les seves propietats, la quantitat i la qualitat, l’espai i les relacions espacials, el temps i les relacions temporals, l’afirmació, la negació, la interrogació i l’exclamació, així com les relacions lògiques, en situacions personals, socials i acadèmiques
-
2.12
Reconeixement, anàlisi i ús discursiu dels elements lingüístics: Ús autònom de lèxic comú i especialitzat d’interès per a l’alumnat relatiu a temps i espai; estats i esdeveniments; activitats, procediments i processos; relacions personals, socials i acadèmiques i professionals; educació, treball i emprenedoria; llengua i comunicació intercultural; ciència i tecnologia; història i cultura, així com estratègies d’enriquiment lèxic (derivació, polisèmia i sinonímia, etc.)
-
2.13
Reconeixement, anàlisi i ús discursiu dels elements lingüístics: Anàlisi i ús de patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació bàsics, i significats i intencions comunicatives generals associades a aquests patrons. Reconeixement de l’alfabet fonètic bàsic en situacions diverses
-
2.14
Reconeixement, anàlisi i ús discursiu dels elements lingüístics: Aplicació autònoma de convencions ortogràfiques i significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics, incloent-hi els recursos i plataformes digitals
Saberes básicos del decreto
6 saberes básicos en este bloque
-
3.1
Implicació en la lectura de manera progressivament autònoma i reflexió sobre els textos llegits i sobre la pròpia pràcÈtica de lectura en llengua estrangera
-
3.2
Selecció, de manera progressivament autònoma, d’obres variades que incloguin autores i autors a partir de la utilització autònoma de les biblioteques escolar i pública disponibles
-
3.3
Consolidació d’estratègies de presa de consciència i verbalització dels propis gustos i identitat lectora en l’àmbit personal i social (lectures compartides)
-
3.4
Expressió de l’experiència lectora i de diferents formes d’apropiació i recreació dels textos llegits, en el context personal i acadèmic
-
3.5
Aplicació d’estratègies de mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural que permetin establir vincles de manera argumentada entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat, així com amb altres textos i manifestacions artístiques, en l’àmbit personal i en conversa a l’aula
-
3.6
Aplicació d’estratègies per a la recomanació de les lectures en suports variats o bé oralment entre iguals, emmarcant les obres en els gèneres i subgèneres literaris
Saberes básicos del decreto
8 saberes básicos en este bloque
-
4.1
Desenvolupament dels coneixements, de les destreses i de les actituds que permeten dur a terme autònomament activitats de mediació en situacions informals, semiformals, no formals i formals
-
4.2
Aplicació d’estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb un alt grau d’autonomia, adequació o correcció a una necessitat comunicativa, superant les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les llengües familiars
-
4.3
Argumentació i aplicació d’estratègies per identificar, organitzar, retenir, recuperar i utilitzar creativament unitats lingüístiques (lèxic, morfosintaxi, patrons sonors, etc.) a partir de la comparació de les llengües i de les varietats que conformen el repertori lingüístic personal
-
4.4
Aplicació autònoma d’estratègies i eines d’autoavaluació, de coavaluació i d’autoreparació, analògiques i digitals, individuals i cooperatives que permetin el desenvolupament, la regulació i la millora del procés d’aprenentatge de la llengua
-
4.5
Argumentació i ús d’estructures morfosintàctiques i de lèxic adequat, tot reflexionant sobre els processos comunicatius implicats en la utilització del metallenguatge específic
-
4.6
Comparació sistemàtica entre llengües a partir d’elements de la llengua estrangera i d’altres llengües (origen i parentius) com a eina d’aprenentatge
-
4.7
Construcció de conclusions pròpies argumentades sobre el sistema lingüístic en contextos d’ús real de la llengua
-
4.8
Aplicació d’estratègies de prevenció, detecció, rebuig i actuació davant d’usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal en qualsevol context
Rúbrica recomendada para Llengua Estrangera II
Una rúbrica equilibrada para Llengua Estrangera II en 2.º Bachillerato podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.
La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.
Errores frecuentes al evaluar Llengua Estrangera II
Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Llengua Estrangera II en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.
Evaluar solo gramática y vocabulario cuando la LOMLOE pide cinco actividades comunicativas (comprensión escrita, comprensión oral, expresión escrita, expresión oral monológica, expresión oral interactiva).
No tener una rúbrica explícita por tarea comunicativa con descriptores del MCER (A1, A2, B1).
Penalizar el error gramatical leve cuando la comunicación es efectiva (la LOMLOE prioriza la mediación y la inteligibilidad).
Olvidar la mediación lingüística como criterio propio (resumir, parafrasear, explicar entre idiomas).
Usar exámenes calcados de manuales sin alinear con los criterios LOMLOE del curso.
Ejemplo: cómo se evalúa un examen real
Un examen completo puede incluir reading + listening en sesión escrita y speaking en sesión individual con el profesor. La nota se construye ponderando los niveles MCER alcanzados en cada destreza, no como promedio simple.
En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.
Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es
Corrigiendo.es lleva cargados los 27 criterios, las 10 competencias específicas y los 33 saberes básicos de Llengua Estrangera II en 2.º Bachillerato para Cataluña. Al subir un examen, la IA:
- Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
- Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
- Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
- Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
- Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.
Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.
Llengua Estrangera II 2.º Bachillerato en otras Comunidades Autónomas
Compara cómo cambia el currículo de Llengua Estrangera II en 2.º Bachillerato entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.
Para seguir leyendo
Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.
LOMLOE en Cataluña
Decretos vigentes y todas las materias de la CCAA
Criterios de evaluación LOMLOE
Guía 2026 con ejemplos por materia y curso
Llengua Estrangera II en 2.º Bachillerato
La misma materia y curso sin filtrar por CCAA
Corregir exámenes de Llengua Estrangera II con IA
Cómo Corrigiendo.es evalúa esta materia
Competencias específicas LOMLOE
Cómo aplicarlas en clase y vincularlas a criterios
Programación Didáctica LOMLOE
12 apartados obligatorios y errores frecuentes