LOMLOE · Cataluña

Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I en 1.º Bachillerato · Cataluña

Currículo LOMLOE oficial de Cataluña para esta materia y curso: 27 competencias, 114 criterios y 135 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.

27
Competencias específicas
114
Criterios de evaluación
135
Saberes básicos
3 variantes
Itinerarios/variantes
Apuntarme a la lista de espera
Actualizado el

Llévate el currículo a Excel o PDF

Disponible

Excel editable

6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.

  • Resumen materia/curso/CCAA
  • 27 competencias específicas
  • 114 criterios con peso editable
  • Saberes básicos por bloque
Descargar Excel
Disponible

PDF imprimible

Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.

  • Portada con materia/curso/CCAA
  • Decreto vigente citado
  • Tablas competenciales
  • Apto para programación didáctica
Descargar PDF

Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Cataluña para Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I en 1.º Bachillerato.

Contexto de 1.º Bachillerato

Primer curso post-obligatorio. El alumnado entra con motivación y nivel muy variables tras 4.º ESO. Los criterios LOMLOE exigen ya razonamiento de nivel medio-alto y autonomía en el aprendizaje.

Retos típicos en 1.º Bachillerato:

  • Diferencia notable entre quienes vienen de itinerario académico y aplicado en 4.º ESO.
  • Primera vez con materias de modalidad propia (Científico-Tecnológica, Humanidades, etc.).
  • Introducción de criterios que preparan EBAU pero sin presión directa todavía.

Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Cataluña además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".

Decreto vigente en Cataluña

En Cataluña rige actualmente Decret 171/2022, de 20 de setembre, que desarrolla la LOMLOE para el Bachillerato dentro del marco del Real Decreto 243/2022 (Bachillerato).

Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en dogc.gencat.cat.

Particularidades de Cataluña

Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.

En Catalunya el catalán es lengua vehicular y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio. El currículo también recoge Aranés en el Valle de Arán.

Competencias específicas

Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"

Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.

Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I

1
CE.1

Modelitzar i resoldre problemes de la vida quotidiana i de diversos àmbits de coneixement, incloent-hi el matemàtic, aplicant diferents estratègies i formes de raonament, per plantejar i resoldre reptes. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 1.1 Generar models a partir de situacions 1.1 Generar models a partir de situacions plantejades en contextos diversos, tant de plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic, que permeten convertir les acadèmic, que permeten convertir les situacions en reptes o problemes situacions en reptes o problemes matemàtics. matemàtics. 1.2 Utilitzar eines i estratègies que permetin 1.2 Utilitzar eines i estratègies que permetin resoldre problemes o fer propostes resoldre problemes o fer propostes creatives a les situacions que hagin estat creatives a les situacions que hagin estat modelitzades. modelitzades. 1.3 Obtenir solucions i fer propostes 1.3 Obtenir solucions i fer propostes creatives a les situacions plantejades en creatives a les situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic. quotidiana com del seu àmbit acadèmic. 1.4 Analitzar i valorar diferents modelitzacions, eines i estratègies. La resolució de problemes i la modelització constitueixen un eix fonamental en l'aprenentatge de les matemàtiques, ja que són processos centrals en la construcció del coneixement matemàtic. La modelització i la resolució de problemes, tant de la vida quotidiana com dels diferents àmbits de coneixement, en particular el de les ciències socials, pot motivar el procés d'aprenentatge i establir uns fonaments cognitius sòlids que permetin construir conceptes matemàtics i experimentar la matemàtica com a eina per descriure, analitzar i ampliar la comprensió de situacions de la vida quotidiana de la ciència i la tecnologia, de les ciències socials o d'altres disciplines. El desenvolupament d'aquesta competència comporta els processos de formulació del problema, la sistematització en la cerca de dades o d'objectes rellevants i de les seves relacions, la seva codificació al llenguatge matemàtic o a un llenguatge fàcil d'interpretar per un sistema informàtic, la creació de models abstractes de situacions quotidianes, l'ús d'estratègies de resolució com ara l'analogia amb altres problemes, l'estimació, l'assaig i l'error, resoldre-ho de manera inversa, la descomposició en problemes més senzills, etc.

2
CE.2

Argumentar la idoneïtat de les solucions d'un problema emprant el raonament i la lògica matemàtica per verificar-ne la validesa. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 2.1 Expressar, amb coherència científica, 2.1 Expressar, amb coherència científica, idees i raonaments que permetin justificar la idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, dels processos i validesa de les solucions, dels processos i de les conclusions. de les conclusions. 2.2 Construir i expressar amb coherència 2.2 Construir i expressar amb coherència científica textos amb arguments matemàtics científica textos amb arguments matemàtics que permeten fer judicis crítics o prendre que permeten fer judicis crítics o prendre decisions tecnològiques, socials, artístiques decisions tecnològiques, socials, artístiques i culturals en un context sostenible, ètic i i culturals en un context sostenible, ètic i respectuós amb el medi ambient, en relació respectuós amb el medi ambient, en relació amb la situació o amb el problema plantejat. amb la situació o amb el problema plantejat. L'anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d'un problema potencia la reflexió crítica, el raonament i l'argumentació. La interpretació de les solucions i de les conclusions obtingudes, considerant diferents perspectives com ara la sostenibilitat, el consum responsable, l'equitat o la no discriminació, entre d'altres, ajuden a prendre decisions raonades, a avaluar les estratègies i a comunicar de manera efectiva. El desenvolupament d'aquesta competència comporta processos reflexius propis de la metacognició com ara l'acte i la coavaluació, l'ús eficaç d'eines digitals, la verbalització o la d'estratègies per validar les solucions i el seu abast.

3
CE.3

Formular conjectures o problemes, utilitzant el raonament i l'argumentació, la creativitat i les eines tecnològiques, per generar nou coneixement matemàtic. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 3.1 Plantejar preguntes en contextos 3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre per mitjà diversos que es puguin respondre per mitjà del coneixement matemàtic. del coneixement matemàtic. 3.2 Fer conjectures matemàtiques de 3.2 Fer conjectures matemàtiques de manera autònoma i raonada en un context manera autònoma i raonada en un context en el qual l'alumnat tingui llibertat creativa en el qual l'alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d'eines tecnològiques fent ús, si cal, d'eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). vídeo, etc.). 3.3 Proposar problemes de manera 3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context autònoma, creativa i raonada en un context en el qual l'alumnat tingui llibertat creativa en el qual l'alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d'eines tecnològiques fent ús, si cal, d'eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). vídeo, etc.). La formulació de conjectures i la generació de preguntes de contingut matemàtic són dos components importants i significatius del currículum de Matemàtiques i són considerats una part essencial del quefer matemàtic. Formular conjectures o generar preguntes amb contingut matemàtic sobre una situació problematitzada o sobre un problema ja resolt implica la creació de nous problemes amb l'objectiu d'explorar una situació determinada, i la reformulació d'un problema durant el procés de resolució d'aquest. El desenvolupament d'aquesta competència pot fomentar un pensament més divers i flexible, millorar la destresa per resoldre problemes en diversos contextos i establir ponts entre situacions concretes i les abstraccions matemàtiques, ampliar la percepció de les matemàtiques, i enriquir i consolidar els conceptes. Quan l'alumnat genera preguntes millora el raonament i la reflexió, al mateix temps que construeix el seu propi coneixement, la qual cosa es tradueix en un alt nivell de compromís i curiositat, i d'entusiasme cap al procés d'aprenentatge de les matemàtiques.

4
CE.4

Utilitzar el pensament computacional modificant, creant i generalitzant estratègies i algorismes amb suport digital per modelitzar i resoldre situacions de la vida quotidiana o de diversos àmbits del coneixement, incloent-hi el matemàtic. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 4.1 Descompondre un problema o una 4.1 Descompondre un problema o una situació de la vida quotidiana en diferents situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d'una en una per poder parts, abordant-les d'una en una per poder trobar després la solució global amb trobar després la solució global amb dispositius digitals. dispositius digitals. 4.2 Reconèixer patrons, similituds i 4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar. que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d'un problema descartant les patrons d'un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts dades irrellevants tot identificant les parts més importants. més importants. 4.4 Generar instruccions pas a pas per 4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d'altres de similars resoldre un problema i d'altres de similars provant i duent a terme possibles solucions provant i duent a terme possibles solucions amb llenguatges de programació o també amb llenguatges de programació o també amb fulls de càlcul, GeoGebra i amb fulls de càlcul, GeoGebra i desenvolupadors d'aplicacions mòbils, desenvolupadors d'aplicacions mòbils, entre d'altres. entre d'altres. El pensament computacional entronca directament amb la resolució de problemes i amb el plantejament de procediments, utilitzant l'abstracció per identificar els aspectes més rellevants i la descomposició en tasques més simples, amb l'objectiu d'arribar a una solució del problema que pugui ser executada per un sistema informàtic. Portar el pensament computacional a la vida diària i a l'àmbit de la ciència i la tecnologia comporta relacionar els aspectes fonamentals de la informàtica amb les necessitats de modelatge i simulació de l'alumnat. El desenvolupament d'aquesta competència suposa la creació de models abstractes de situacions quotidianes i de l'àmbit de la ciència i la tecnologia, la seva automatització i modelització i la codificació en un llenguatge fàcil d'interpretar per un sistema informàtic.

5
CE.5

procediments, arguments i models per donar significat a l'aprenentatge matemàtic i estructurar-lo. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 5.1 Identificar vincles entre diferents 5.1 Identificar vincles entre diferents models matemàtics per disposar de més models matemàtics per disposar de més eines a l'hora d'abordar un repte. eines a l'hora d'abordar un repte. 5.2 Traduir entre diferents 5.2 Traduir entre diferents representacions d'un mateix concepte representacions d'un mateix concepte matemàtic per extreure'n informació d'un i matemàtic per extreure'n informació d'un i aplicar-la a l'altre. aplicar-la a l'altre. 5.3 Aplicar conceptes matemàtics 5.3 Aplicar conceptes matemàtics 5.4 Treure conclusions mitjançant una 5.4 Treure conclusions mitjançant una visió integrada de les matemàtiques. visió integrada de les matemàtiques. Establir connexions entre les diferents idees matemàtiques proporciona una comprensió més profunda de com diversos enfocaments d'un mateix problema poden produir resultats equivalents. L'alumnat pot utilitzar idees procedents d'un context per provar o refutar matemàtiques, pot desenvolupar una major comprensió dels conceptes, dels procediments i dels arguments. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar-ne les connexions internes i reflexionar-hi, tant de les existents entre els blocs de sabers, com entre les matemàtiques d'un nivell o les de diferents etapes educatives. El desenvolupament d'aquesta competència comporta enllaçar les noves idees matemàtiques amb idees prèvies, reconèixer i utilitzar les connexions entre idees matemàtiques en la resolució de problemes i comprendre com unes idees es construeixen sobre d'altres per formar un tot integrat.

6
CE.6

Vincular i contextualitzar les matemàtiques a altres àrees de coneixement, abordant les situacions que se'n desprenguin, per modelitzar i resoldre problemes i desenvolupar la capacitat crítica, creativa i innovadora en situacions diverses. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques 6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents a la vida quotidiana usant els presents a la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir, etc., en comunicar, classificar, predir, etc., en situacions susceptibles de ser abordades situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. en termes matemàtics. 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries en entre les matemàtiques i altres matèries en situacions susceptibles de ser abordades situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. en termes matemàtics. 6.3 Utilitzar el potencial creatiu de les 6.3 Utilitzar el potencial creatiu de les matemàtiques per fer propostes matemàtiques per fer propostes innovadores en contextos científics, innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals. tecnològics, socials, artístics i culturals. 6.4 Identificar i valorar l'aportació actual i 6.4 Identificar i valorar l'aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d'una perspectiva la humanitat, també des d'una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual. la societat actual. 6.5 Argumentar matemàticament i amb 6.5 Argumentar matemàticament i amb esperit crític sobre diferents aspectes esperit crític sobre diferents aspectes socioculturals com ara pseudociències, socioculturals com ara pseudociències, política, medi ambient, economia i política, medi ambient, economia i consumisme, desigualtats, tradicions i consumisme, desigualtats, tradicions i costums, etc. costums, etc. Observar relacions i establir connexions matemàtiques és un aspecte clau del quefer matemàtic, quan l'alumnat augmenta els seus coneixements, la seva destresa per utilitzar un ampli conjunt de representacions i l'accés a la tecnologia, les connexions amb altres àrees de coneixement, especialment amb les ciències, els confereix una gran potència matemàtica. La connexió entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement no hauria de limitar-se als sabers conceptuals, sinó ampliar-se als procediments i a les actituds, de manera que els procediments i actituds matemàtics poden ser transferits i aplicats a altres matèries i contextos. El desenvolupament d'aquesta competència comporta l'establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments matemàtics i altres àrees de coneixement, amb la vida real i la seva aplicació en la resolució de problemes en situacions diverses.

7
CE.7

Comunicar i representar, de forma individual i col·lectiva, conceptes, procediments i resultats matemàtics, usant el llenguatge oral, escrit, gràfic i multimèdia, mitjançant diferents tipus de suports, incloent-hi els tecnològics, per donar significat al coneixement, transferir-lo i compartir-lo. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 7.1 Mostrar organització en comunicar les 7.1 Mostrar organització en comunicar les idees matemàtiques. idees matemàtiques. 7.2 Usar la terminologia, la simbologia i el 7.2 Usar la terminologia, la simbologia i el rigor matemàtic en la comunicació i la rigor matemàtic en la comunicació i la representació de les matemàtiques. representació de les matemàtiques. 7.3 Expressar oralment les idees 7.3 Expressar oralment les idees matemàtiques amb un registre coherent i matemàtiques amb un registre coherent i precís. precís. 7.4 Escriure textos matemàtics de tot tipus 7.4 Escriure textos matemàtics de tot tipus (descriptius, argumentatius, expositius, (descriptius, argumentatius, expositius, instructius, etc.) amb rigor científic, de instructius, etc.) amb rigor científic, de lectura fluïda i coherent i en els quals l'ús lectura fluïda i coherent i en els quals l'ús del llenguatge i de la simbologia matemàtica del llenguatge i de la simbologia matemàtica sigui precís. sigui precís. 7.5 Dissenyar representacions 7.5 Dissenyar representacions matemàtiques que siguin capaces, per si matemàtiques que siguin capaces, per si soles, d'expressar idees matemàtiques soles, d'expressar idees matemàtiques sintetitzades. sintetitzades. 7.6 Utilitzar l'expressió artística i creativa 7.6 Utilitzar l'expressió artística i creativa per comunicar, representar i expressar per comunicar, representar i expressar idees i raonaments matemàtics, com per idees i raonaments matemàtics, com per exemple la fotografia matemàtica, els exemple la fotografia matemàtica, els vídeos matemàtics, les obres visuals i la vídeos matemàtics, les obres visuals i la música. música. 7.7 Dialogar entre iguals i debatre idees 7.7 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i justificar raonaments, processos i conclusions. conclusions. En la societat de la informació, es fa cada dia més palesa la necessitat d'una comunicació clara i veraç, tant oralment com per escrit. Interactuar amb els altres ofereix la possibilitat d'intercanviar idees i reflexionar-hi, col·laborar, cooperar, generar i afermar nous coneixements, convertint la comunicació en un element indispensable en l'aprenentatge de les matemàtiques. Les representacions d'idees, conceptes i procediments matemàtics faciliten el raonament i la demostració, s'utilitzen per examinar relacions i contrastar la validesa de les respostes, són presents de manera natural en les tecnologies digitals i es troben en el centre de la comunicació matemàtica. El desenvolupament d'aquesta competència comporta expressar fets, idees, conceptes i procediments complexos verbalment, analíticament i gràficament, de manera veraç i precisa, utilitzant la terminologia matemàtica adequada, donar significat i permanència a les idees i fer-les públiques. També comporta l'augment del repertori de representacions matemàtiques i del coneixement de com usar-les de manera eficaç, recalcant les maneres en què representacions diferents dels mateixos objectes poden transmetre diferents informacions i mostrant la importància de seleccionar representacions adequades a la tasca.

8
CE.8

Desenvolupar l'autoregulació i les destreses personals que ajudin a identificar i gestionar emocions, aprenent de l'error i afrontant les situacions d'incertesa com una oportunitat, per perseverar i gaudir del procés d'aprendre matemàtiques. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 8.1 Identificar els errors propis que es fan 8.1 Identificar els errors propis que es fan en matemàtiques, descobrir els elements en matemàtiques, descobrir els elements conceptuals, de procediment o d'estratègia conceptuals, de procediment o d'estratègia que els provoquen i, finalment, expressar que els provoquen i, finalment, expressar de manera raonada el motiu de l'error. de manera raonada el motiu de l'error. 8.2 Decidir i posar en pràctica estratègies 8.2 Decidir i posar en pràctica estratègies concretes que permetin evitar l'error i concretes que permetin evitar l'error i superar la dificultat. superar la dificultat. 8.3 Perseverar en la consecució dels 8.3 Perseverar en la consecució dels objectius implementant noves estratègies objectius implementant noves estratègies matemàtiques, i identificant i gestionant les matemàtiques, i identificant i gestionant les pròpies emocions. pròpies emocions. 8.4 Participar activament de 8.4 Participar activament de l'autoavaluació, compartint i consensuant l'autoavaluació, compartint i consensuant amb el professorat les estratègies de amb el professorat les estratègies de millora. millora. 8.5 Desenvolupar la capacitat creativa fent 8.5 Desenvolupar la capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics i gaudint de culturals, socials i tecnològics i gaudint de la llibertat de decidir sense mostrar por a la llibertat de decidir sense mostrar por a equivocar-se. equivocar-se. La resolució de problemes o de reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques sovint representen un desafiament que implica multitud d'emocions que convé que l'alumnat gestioni correctament'. Les destreses emocionals dins de l'aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar de l'alumnat, la regulació emocional i l'interès pel seu aprenentatge. El desenvolupament d'aquesta competència comporta identificar i gestionar les emocions en el procés d'aprenentatge de les matemàtiques, reconèixer les fonts d'estrès, ser perseverant en la consecució dels objectius, pensar de manera crítica i creativa, crear resiliència i mantenir una actitud proactiva davant de nous reptes matemàtics.

9
CE.9

Cooperar, desenvolupant les destreses socials necessàries per participar activament en els equips de treball inclusius i reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres, per compartir i construir coneixement matemàtic de manera col·lectiva. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 9.1 Aportar i compartir estratègies i 9.1 Aportar i compartir estratègies i raonaments matemàtics amb els raonaments matemàtics amb els companys, valorar l'èxit col·lectiu com una companys, valorar l'èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal. estratègia de millora personal. 9.2 Col·laborar en el treball en equip tant 9.2 Col·laborar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de aportacions, respectant la perspectiva de gènere i la multiculturalitat, compartint i gènere i la multiculturalitat, compartint i construint coneixement matemàtic de construint coneixement matemàtic de manera conjunta. manera conjunta. 9.3 Idear, dissenyar i aportar activitats i 9.3 Idear, dissenyar i aportar activitats i problemes matemàtics de qualitat problemes matemàtics de qualitat conceptual a la resta de companys per tal conceptual a la resta de companys per tal de participar activament en la construcció de participar activament en la construcció col·lectiva del coneixement matemàtic. col·lectiva del coneixement matemàtic. 9.4 Ajudar a identificar errors i dificultats 9.4 Ajudar a identificar errors i dificultats d'aprenentatge de les companyes i d'aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar. a millorar. 9.5 Utilitzar la llengua catalana en 9.5 Utilitzar la llengua catalana en l'aprenentatge de les matemàtiques com l'aprenentatge de les matemàtiques com una eina de cohesió, inclusió i equitat. una eina de cohesió, inclusió i equitat. Treballar els valors de respecte, tolerància, igualtat o resolució pacífica de conflictes, al mateix temps que resolen reptes matemàtics desenvolupant destreses de comunicació efectiva, planificació, indagació, motivació i confiança, per crear relacions i entorns de treball saludables, que permetin afermar l'autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat. Així mateix, s'ha de fomentar la ruptura d'estereotips i d'idees preconcebudes sobre les matemàtiques associades a qüestions individuals, com per exemple les de gènere o l'aptitud per a les matemàtiques.

Ver descripción detallada del decreto

El desenvolupament d'aquesta competència comporta mostrar empatia pels altres, establir i mantenir relacions positives, exercitar l'escolta activa i la comunicació assertiva, treballar en equip i prendre decisions responsables.

Matemàtiques Generals

1
CE.1

Modelitzar i resoldre problemes de la vida quotidiana i de diversos àmbits de coneixement, incloent-hi el matemàtic, aplicant diferents estratègies i formes de raonament per plantejar i resoldre reptes. Criteris d'avaluació 1.1 Generar models a partir situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic, que permeten convertir les situacions en reptes o problemes matemàtics. 1.2 Utilitzar eines i estratègies que permetin resoldre problemes o fer propostes creatives a les situacions que hagin estat modelitzades. 1.3 Obtenir solucions i fer propostes creatives a les situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic, per a l'aprenentatge de les matemàtiques, ja que són processos centrals en la construcció del coneixement matemàtic.

Ver descripción detallada del decreto

La modelització i la resolució de problemes, tant de la vida quotidiana com dels diferents àmbits de coneixement, en particular el de les ciències socials pot motivar el procés d'aprenentatge i establir uns fonaments cognitius sòlids que permetin construir conceptes matemàtics i experimentar la matemàtica com a eina per descriure, analitzar i ampliar la comprensió de situacions de la vida quotidiana de la ciència i la tecnologia, de les ciències socials o d'altres disciplines. El desenvolupament d'aquesta competència comporta els processos de formulació del problema, la sistematització en la cerca de dades o objectes rellevants i les seves relacions, la seva codificació al llenguatge matemàtic o a un llenguatge fàcil d'interpretar per un sistema informàtic, la creació de models abstractes de situacions quotidianes, l'ús d'estratègies de resolució com ara l'analogia amb altres problemes, l'estimació, l'assaig i error, resoldre-ho de manera inversa, la descomposició en problemes més senzills, etc.

2
CE.2

Argumentar la idoneïtat de les solucions d'un problema emprant el raonament i la lògica matemàtica per verificar-ne la validesa. Criteris d'avaluació 2.1 Expressar, amb coherència científica, idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, dels processos i de les conclusions. 2.2 Construir i expressar amb coherència científica textos amb arguments matemàtics que permeten fer judicis crítics o prendre decisions tecnològiques, socials, artístiques i culturals en un context sostenible, ètic i respectuós amb el medi ambient, en relació amb la situació o amb el problema plantejat. L'anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d'un problema potencia la reflexió crítica, el raonament i l'argumentació. La interpretació de les solucions i de les conclusions obtingudes considerant diferents perspectives com ara la sostenibilitat, el consum responsable, l'equitat o la no discriminació, entre d'altres, ajuden a prendre decisions raonades, a avaluar les estratègies i a comunicar de manera efectiva. El desenvolupament d'aquesta competència comporta processos reflexius propis de la metacognició, com ara l'acte i la coavaluació, l'ús eficaç d'eines digitals, la verbalització o d'estratègies per validar les solucions i el seu abast.

3
CE.3

Formular conjectures o problemes, utilitzant el raonament i l'argumentació, la creativitat i les eines tecnològiques, per generar nou coneixement matemàtic. Criteris d'avaluació 3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre mitjançant el coneixement matemàtic. 3.2 Fer conjectures matemàtiques de manera autònoma i raonada en un context en el qual l'alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d'eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). 3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context en el qual l'alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d'eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). La formulació de conjectures i la generació de preguntes de contingut matemàtic són dos components importants i significatius del currículum de matemàtiques i són considerats una part essencial del quefer matemàtic. Formular conjectures o generar preguntes amb contingut matemàtic sobre una situació problematitzada o sobre un problema ja resolt implica la creació de nous problemes amb l'objectiu d'explorar una situació determinada, i també la reformulació d'un problema durant el procés de resolució d'aquest. El desenvolupament d'aquesta competència pot fomentar un pensament més divers i flexible, millorar la destresa per resoldre problemes en diversos contextos i establir ponts entre situacions concretes i les abstraccions matemàtiques, ampliar la percepció de les matemàtiques, i enriquir i consolidar els conceptes. Quan l'alumnat genera preguntes millora el raonament i la reflexió al mateix temps que construeix el seu propi coneixement, la qual cosa es tradueix en un alt nivell de compromís i curiositat, i d'entusiasme cap al procés d'aprenentatge de les matemàtiques.

4
CE.4

Utilitzar el pensament computacional modificant, creant i generalitzant estratègies i algorismes amb suport digital per modelitzar i resoldre situacions de la vida quotidiana o de diversos àmbits del coneixement, incloent-hi el matemàtic. Criteris d'avaluació 4.1 Descompondre un problema o una situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d'una en una per poder trobar després la solució global amb dispositius digitals. 4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d'un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants. 4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d'altres de similars provant i duent a terme possibles solucions amb llenguatges de programació o també amb fulls de càlcul, GeoGebra i desenvolupadors d'aplicacions mòbils entre d'altres. El pensament computacional entronca directament amb la resolució de problemes i amb el plantejament de procediments, utilitzant l'abstracció per identificar els aspectes més rellevants i la descomposició en tasques més simples, amb l'objectiu d'arribar a una solució del problema que pugui ser executada per un sistema informàtic. Portar el pensament computacional a la vida diària i a l'àmbit de la ciència i la tecnologia comporta relacionar els aspectes fonamentals de la informàtica amb les necessitats de modelatge i simulació de l'alumnat. El desenvolupament d'aquesta competència comporta la creació de models abstractes de situacions quotidianes i de l'àmbit de la ciència i la tecnologia, la seva automatització i modelització i la codificació en un llenguatge fàcil d'interpretar per un sistema informàtic.

5
CE.5

procediments, arguments i models, per donar significat a l'aprenentatge matemàtic i estructurar-lo. Criteris d'avaluació 5.1 Identificar vincles entre diferents models matemàtics per disposar de més eines a l'hora d'abordar un repte. 5.2 Traduir entre diferents representacions d'un mateix concepte matemàtic per extreure'n informació d'un i aplicar-la a l'altre. 5.4 Treure conclusions per mitjà d'una visió integrada de les matemàtiques. Establir connexions entre les diferents idees matemàtiques proporciona una comprensió més profunda de com diversos enfocaments d'un mateix problema poden produir resultats equivalents. L'alumnat pot utilitzar idees procedents d'un context per provar o refutar matemàtiques, pot desenvolupar una major comprensió dels conceptes, dels procediments i dels arguments. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar les seves connexions internes i reflexionar-hi, tant de les existents entre els blocs de sabers, com entre les matemàtiques d'un nivell o les de diferents etapes educatives. El desenvolupament d'aquesta competència comporta enllaçar les noves idees matemàtiques amb idees prèvies, reconèixer i utilitzar les connexions entre idees matemàtiques en la resolució de problemes i comprendre com unes idees es construeixen sobre unes altres per formar un tot integrat.

6
CE.6

Vincular i contextualitzar les matemàtiques a altres àrees de coneixement, abordant les situacions que se'n desprenguin, per modelitzar, resoldre problemes i desenvolupar la capacitat crítica, creativa i innovadora en situacions diverses. Criteris d'avaluació 6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents a la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir, etc., en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.3 Utilitzar el potencial creatiu de les matemàtiques per fer propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals. 6.4 Identificar i valorar l'aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d'una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual. 6.5 Argumentar matemàticament i amb esperit crític sobre diferents aspectes socioculturals com ara pseudociències, política, medi ambient, economia i consumisme, desigualtats, tradicions i costums, etc. Observar relacions i establir connexions matemàtiques és un aspecte clau del quefer matemàtic, quan l'alumnat augmenta els seus coneixements, la seva destresa per utilitzar un ampli conjunt de representacions i l'accés a la tecnologia, les connexions amb altres àrees de coneixement, especialment amb les ciències, els confereix una gran potència matemàtica. La connexió entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement no hauria de limitar-se als sabers conceptuals, sinó ampliar-se als procediments i a les actituds, de manera que els procediments i actituds matemàtics poden ser transferits i aplicats a altres matèries i contextos. El desenvolupament d'aquesta competència comporta l'establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments matemàtics i altres àrees de coneixement, amb la vida real i la seva aplicació en la resolució de problemes en situacions diverses.

7
CE.7

Comunicar i representar, de forma individual i col·lectiva, conceptes, procediments i resultats matemàtics usant el llenguatge oral, escrit, gràfic i multimèdia, mitjançant diferents tipus de suports, incloent-hi els tecnològics, per donar significat al coneixement, transferir-lo i compartir-lo. Criteris d'avaluació 7.1 Mostrar organització en comunicar les idees matemàtiques. 7.2 Usar la terminologia, la simbologia i el rigor matemàtic en la comunicació i la representació de les matemàtiques. 7.3 Expressar oralment les idees matemàtiques amb un registre coherent i precís. 7.4 Escriure textos matemàtics de tot tipus (descriptius, argumentatius, expositius, instructius, etc.) amb rigor científic, de lectura fluïda i coherent i en els quals l'ús del llenguatge i de la simbologia matemàtica sigui precís. 7.5 Dissenyar representacions matemàtiques que siguin capaces, per si soles, d'expressar idees matemàtiques sintetitzades. 7.6 Utilitzar l'expressió artística i creativa per comunicar, representar i expressar idees i raonaments matemàtics, com per exemple la fotografia matemàtica, els vídeos matemàtics, les obres visuals i la música. 7.7 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions. En la societat de la informació, es fa cada dia més palesa la necessitat d'una comunicació clara i veraç, tant oralment com per escrit. Interactuar amb els altres ofereix la possibilitat d'intercanviar idees i reflexionar-hi, col·laborar, cooperar, generar i afermar nous coneixements, convertint la comunicació en un element indispensable en l'aprenentatge de les matemàtiques. Les representacions d'idees, conceptes i procediments matemàtics faciliten el raonament i la demostració, s'utilitzen per examinar relacions i contrastar la validesa de les respostes, són presents de manera natural en les tecnologies digitals i es troben en el centre de la comunicació matemàtica. El desenvolupament d'aquesta competència comporta expressar fets, idees, conceptes i procediments complexos verbalment, analíticament i gràficament, de manera veraç i precisa, utilitzant la terminologia matemàtica adequada, donar significat i permanència a les idees i fer-les públiques. També comporta l'augment del repertori de representacions matemàtiques i del coneixement de com usar-les de manera eficaç, recalcant les maneres en què representacions diferents dels mateixos objectes poden transmetre diferents informacions i mostrant la importància de seleccionar representacions adequades a la tasca.

8
CE.8

Desenvolupar l'autoregulació i les destreses personals que ajudin a identificar i gestionar emocions, aprenent de l'error i afrontant les situacions d'incertesa com una oportunitat, per perseverar i gaudir del procés d'aprendre matemàtiques. Criteris d'avaluació 8.1 Identificar els errors propis que es fan en matemàtiques, descobrir els elements conceptuals, de procediment o d'estratègia que els provoquen i, finalment, expressar de manera raonada el motiu de l'error. 8.2 Decidir i posar en pràctica estratègies concretes que permetin evitar l'error i superar la dificultat. 8.3 Perseverar en la consecució dels objectius implementant noves estratègies matemàtiques identificant i gestionant les pròpies emocions. 8.4 Participar activament de l'autoavaluació, compartint i consensuant amb el professorat les estratègies de millora. 8.5 Desenvolupar la capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics gaudint de la llibertat de decidir sense mostrar por a equivocar-se. La resolució de problemes o de reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques sovint representen un desafiament que implica multitud d'emocions que convé que l'alumnat gestioni correctament. Les destreses emocionals dins de l'aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar de l'alumnat, la regulació emocional i l'interès pel seu aprenentatge. El desenvolupament d'aquesta competència comporta identificar i gestionar les emocions en el procés d'aprenentatge de les matemàtiques, reconèixer les fonts d'estrès, ser perseverant en la consecució dels objectius, pensar de manera crítica i creativa, crear resiliència i mantenir una actitud proactiva davant de nous reptes matemàtics.

9
CE.9

Cooperar, desenvolupant les destreses socials necessàries per participar activament en els equips de treball inclusius i reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres, per compartir i construir coneixement matemàtic de manera col·lectiva. Criteris d'avaluació 9.1 Aportar i compartir estratègies i raonaments matemàtics amb els companys, valorar l'èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal. 9.2 Col·laborar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere i la multiculturalitat, compartint i construint coneixement matemàtic de manera conjunta. 9.3 Idear, dissenyar i aportar activitats i problemes matemàtics de qualitat conceptual a la resta de companys per tal de participar activament en la construcció col·lectiva del coneixement matemàtic. 9.4 Ajudar a identificar errors i dificultats d'aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar. 9.5 Utilitzar la llengua catalana en l'aprenentatge de les matemàtiques com una eina de cohesió, inclusió i equitat. Treballar els valors de respecte, tolerància, igualtat o resolució pacífica de conflictes, al mateix temps que resolen reptes matemàtics desenvolupant destreses de comunicació efectiva, planificació, indagació, motivació i confiança, per crear relacions i entorns de treball saludables, que permetin afermar l'autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat. Així mateix, s'ha de fomentar la ruptura d'estereotips i d'idees preconcebudes sobre les matemàtiques associades a qüestions individuals, com per exemple les de gènere o l'aptitud per a les matemàtiques.

Ver descripción detallada del decreto

El desenvolupament d'aquesta competència comporta mostrar empatia pels altres, establir i mantenir relacions positives, exercitar l'escolta activa i la comunicació assertiva, treballar en equip i prendre decisions responsables.

Matemàtiques I

1
CE.1

Modelitzar i resoldre problemes de la vida quotidiana i de diversos àmbits de coneixement, incloent-hi el matemàtic, aplicant diferents estratègies i formes de raonament, per plantejar i resoldre reptes. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 1.1 Generar models a partir de situacions 1.1 Generar models a partir de situacions plantejades en contextos diversos, tant de plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com de l'àmbit acadèmic, la vida quotidiana com de l'àmbit acadèmic, que permetin convertir les situacions en que permetin convertir les situacions en reptes o problemes matemàtics. reptes o problemes matemàtics. 1.2 Utilitzar eines i estratègies que 1.2 Utilitzar eines i estratègies que permetin resoldre problemes o fer permetin resoldre problemes o fer propostes creatives a les situacions que propostes creatives a les situacions que hagin estat modelitzades. hagin estat modelitzades. 1.3 Obtenir solucions i fer propostes 1.3 Obtenir solucions i fer propostes creatives a les situacions plantejades en creatives a les situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida contextos diversos, tant de la vida quotidiana com de l'àmbit acadèmic. quotidiana com de l'àmbit acadèmic. 1.4 Analitzar i valorar diferents modelitzacions, eines i estratègies. La resolució de problemes i la modelització constitueixen un eix fonamental en l'aprenentatge de les matemàtiques, ja que són processos centrals en la construcció del coneixement matemàtic. La modelització i la resolució de problemes en contextos diversos pot motivar el procés d'aprenentatge i establir uns fonaments cognitius sòlids que permetin construir conceptes matemàtics i experimentar la matemàtica com a eina per descriure, analitzar i ampliar la comprensió de situacions de la vida quotidiana de la ciència i la tecnologia, de les ciències socials o d'altres disciplines. El desenvolupament d'aquesta competència comporta els processos de formulació del problema, la sistematització en la cerca de dades o objectes rellevants i les seves relacions, la seva codificació al llenguatge matemàtic o a un llenguatge fàcil d'interpretar per un sistema informàtic, la creació de models abstractes de situacions quotidianes, l'ús d'estratègies heurístiques de resolució com l'analogia amb altres problemes, estimació, assaig i error, resolució de manera inversa, la descomposició en problemes més senzills, etc.

2
CE.2

Argumentar la idoneïtat de les solucions d'un problema, emprant el raonament i la lògica matemàtica, per verificar-ne la validesa. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 2.1 Expressar amb coherència científica 2.1 Expressar amb coherència científica idees i raonaments que permetin justificar idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, dels la validesa de les solucions, dels processos i de les conclusions. processos i de les conclusions. 2.2 Construir i expressar amb coherència 2.2 Construir i expressar amb coherència científica textos amb arguments científica textos amb arguments matemàtics que permetin fer judicis crítics matemàtics que permetin fer judicis crítics o prendre decisions tecnològiques, socials, o prendre decisions tecnològiques, socials, artístiques i culturals en un context artístiques i culturals en un context sostenible, ètic i respectuós amb el medi sostenible, ètic i respectuós amb el medi ambient, en relació amb la situació o amb ambient, en relació amb la situació o amb el problema plantejat. el problema plantejat. L'anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d'un problema potencia la reflexió crítica, el raonament i l'argumentació. La interpretació de les solucions i de les conclusions obtingudes considerant diferents perspectives com la sostenibilitat, el consum responsable, l'equitat o la no discriminació, entre d'altres, ajuden a prendre decisions raonades, a avaluar les estratègies i a comunicar de manera efectiva. El desenvolupament d'aquesta competència comporta processos reflexius propis de la metacognició com ara l'acte i la coavaluació, l'ús eficaç d'eines digitals, la verbalització o d'estratègies per validar les solucions i el seu abast.

3
CE.3

Formular conjectures o problemes, utilitzant el raonament i l'argumentació, la creativitat i les eines tecnològiques, per generar nou coneixement matemàtic. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 3.1 Plantejar preguntes en contextos 3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre per mitjà diversos que es puguin respondre per mitjà del coneixement matemàtic. del coneixement matemàtic. 3.2 Fer conjectures matemàtiques de 3.2 Fer conjectures matemàtiques de manera autònoma i raonada en un context manera autònoma i raonada en un context en el qual l'alumnat tingui llibertat creativa en el qual l'alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d'eines tecnològiques fent ús, si cal, d'eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). etc.). 3.3 Proposar problemes de manera 3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context autònoma, creativa i raonada en un context en el qual l'alumnat tingui llibertat creativa en el qual l'alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d'eines tecnològiques fent ús, si cal, d'eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). etc.). La formulació de conjectures i la generació de preguntes de contingut matemàtic són dos components importants i significatius del currículum de Matemàtiques i són considerats una part essencial del quefer matemàtic. Formular conjectures o generar preguntes amb contingut matemàtic sobre una situació problematitzada o sobre un problema ja resolt implica la creació de nous problemes amb l'objectiu d'explorar una situació determinada, així com la reformulació d'un problema durant el procés de resolució. El desenvolupament d'aquesta competència pot fomentar un pensament més divers i flexible, millorar la destresa per resoldre problemes en diversos contextos i establir ponts entre situacions concretes i les abstraccions matemàtiques, ampliar la percepció de les matemàtiques i enriquir i consolidar els conceptes. Quan l'alumnat genera preguntes millora el raonament i la reflexió al mateix temps que construeix el seu propi coneixement, traduintse en un alt nivell de compromís i curiositat, així com d'entusiasme cap al procés d'aprenentatge de les matemàtiques.

4
CE.4

Utilitzar el pensament computacional modificant, creant i generalitzant estratègies i algorismes amb suport digital per modelitzar i resoldre situacions de la vida quotidiana o de diversos àmbits del coneixement, incloent-hi el matemàtic. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 4.1 Descompondre un problema o una 4.1 Descompondre un problema o una situació de la vida quotidiana en diferents situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d'una en una per poder parts, abordant-les d'una en una per poder trobar després la solució global amb trobar després la solució global amb dispositius digitals. dispositius digitals. 4.2 Reconèixer patrons, similituds i 4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar. que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d'un problema descartant les dades patrons d'un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més irrellevants tot identificant les parts més importants. importants. 4.4 Generar instruccions pas a pas per 4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d'altres de similars resoldre un problema i d'altres de similars provant i duent a terme possibles solucions provant i duent a terme possibles solucions amb llenguatges de programació o amb amb llenguatges de programació o amb fulls de càlcul, GeoGebra i fulls de càlcul, GeoGebra i desenvolupadors d'aplicacions mòbils entre desenvolupadors d'aplicacions mòbils entre d'altres. d'altres. El pensament computacional entronca directament amb la resolució de problemes i amb el plantejament de procediments, utilitzant l'abstracció per identificar els aspectes més rellevants, i la descomposició en tasques més simples amb l'objectiu d'arribar a una solució del problema que pugui ser executada per un sistema informàtic. Portar el pensament computacional a la vida diària i a l'àmbit de la ciència i la tecnologia comporta relacionar els aspectes fonamentals de la informàtica amb les necessitats de modelatge i simulació de l'alumnat. El desenvolupament d'aquesta competència comporta la creació de models abstractes de situacions quotidianes i de l'àmbit de la ciència i la tecnologia, la seva automatització i modelització i la seva codificació en un llenguatge fàcil d'interpretar per un sistema informàtic.

5
CE.5

procediments, arguments i models, per donar significat a l'aprenentatge matemàtic i estructurar-lo. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 5.1 Identificar vincles entre diferents 5.1 Identificar vincles entre diferents models matemàtics per disposar de més models matemàtics per disposar de més eines a l'hora d'abordar un repte. eines a l'hora d'abordar un repte. 5.2 Traduir entre diferents representacions 5.2 Traduir entre diferents representacions d'un mateix concepte matemàtic per d'un mateix concepte matemàtic per extreure informació d'un i aplicar-la a extreure informació d'un i aplicar-la a l'altra. l'altra. 5.3 Aplicar conceptes matemàtics 5.3 Aplicar conceptes matemàtics 5.4 Treure conclusions mitjançant una visió 5.4 Treure conclusions mitjançant una visió integrada de les matemàtiques. integrada de les matemàtiques. Establir connexions entre les diferents idees matemàtiques proporciona una comprensió més profunda de com diversos enfocaments d'un mateix problema poden produir resultats equivalents. L'alumnat pot utilitzar idees procedents d'un context per provar o refutar matemàtiques, pot desenvolupar una major comprensió dels conceptes, dels procediments i dels arguments. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar-ne les connexions internes i reflexionar-hi, tant de les existents entre els blocs de sabers, com entre les matemàtiques d'un nivell o les de diferents etapes educatives. El desenvolupament d'aquesta competència comporta enllaçar les noves idees matemàtiques amb idees prèvies, reconèixer i utilitzar les connexions entre idees matemàtiques en la resolució de problemes i comprendre com unes idees es construeixen sobre d'altres per formar un tot integrat.

6
CE.6

Vincular i contextualitzar les matemàtiques a altres àrees de coneixement, abordant les situacions que se'n desprenguin, per modelitzar i resoldre problemes i desenvolupar la capacitat crítica, creativa i innovadora en situacions diverses. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques 6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents a la vida quotidiana usant els presents a la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir, etc. en comunicar, classificar, predir, etc. en situacions susceptibles de ser abordades situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. en termes matemàtics. 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries en entre les matemàtiques i altres matèries en situacions susceptibles de ser abordades situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. en termes matemàtics. 6.3 Utilitzar el potencial creatiu de les 6.3 Utilitzar el potencial creatiu de les matemàtiques per fer propostes matemàtiques per fer propostes innovadores en contextos científics, innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals. tecnològics, socials, artístics i culturals. 6.4 Identificar i valorar l'aportació actual i 6.4 Identificar i valorar l'aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d'una perspectiva la humanitat, també des d'una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual. la societat actual. 6.5 Argumentar matemàticament i amb 6.5 Argumentar matemàticament i amb esperit crític sobre diferents aspectes esperit crític sobre diferents aspectes socioculturals com ara pseudociències, socioculturals com ara pseudociències, política, medi ambient, economia i política, medi ambient, economia i consumisme, desigualtats, tradicions i consumisme, desigualtats, tradicions i costums, etc. costums, etc. Observar relacions i establir connexions matemàtiques és un aspecte clau del quefer matemàtic, quan l'alumnat augmenta els seus coneixements, la seva destresa per utilitzar un ampli conjunt de representacions i l'accés a la tecnologia, les connexions amb altres àrees de coneixement, especialment amb les ciències, els confereix una gran potència matemàtica. La connexió entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement no hauria de limitar-se als sabers conceptuals, sinó ampliar-se als procediments i a les actituds, de manera que els procediments i actituds matemàtics poden ser transferits i aplicats a altres matèries i contextos. El desenvolupament d'aquesta competència comporta l'establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments matemàtics i altres àrees de coneixement, amb la vida real i la seva aplicació en la resolució de problemes en situacions diverses.

7
CE.7

Comunicar i representar, de forma individual i col·lectiva, conceptes, procediments i resultats matemàtics usant el llenguatge oral, escrit, gràfic i multimèdia, mitjançant diferents tipus de suports, incloent-hi els tecnològics, per donar significat al coneixement, transferir-lo i compartir-lo. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 7.1 Mostrar organització en comunicar les 7.1 Mostrar organització en comunicar les idees matemàtiques. idees matemàtiques. 7.2 Usar la terminologia, la simbologia i el 7.2 Usar la terminologia, la simbologia i el rigor matemàtic en la comunicació i la rigor matemàtic en la comunicació i la representació de les matemàtiques. representació de les matemàtiques. 7.3 Expressar oralment les idees 7.3 Expressar oralment les idees matemàtiques amb un registre coherent i matemàtiques amb un registre coherent i precís. precís. 7.4 Escriure textos matemàtics de tot tipus 7.4 Escriure textos matemàtics de tot tipus (descriptius, argumentatius, expositius, (descriptius, argumentatius, expositius, instructius, etc.) amb rigor científic, de instructius, etc.) amb rigor científic, de lectura fluïda i coherent i en els quals l'ús lectura fluïda i coherent i en els quals l'ús del llenguatge i de la simbologia del llenguatge i de la simbologia matemàtica sigui precís. matemàtica sigui precís. 7.5 Dissenyar representacions 7.5 Dissenyar representacions matemàtiques que siguin capaces, per si matemàtiques que siguin capaces, per si soles, d'expressar idees matemàtiques soles, d'expressar idees matemàtiques sintetitzades. sintetitzades. 7.6 Utilitzar l'expressió artística i creativa 7.6 Utilitzar l'expressió artística i creativa per comunicar, representar i expressar per comunicar, representar i expressar idees i raonaments matemàtics, com per idees i raonaments matemàtics, com per exemple la fotografia matemàtica, els exemple la fotografia matemàtica, els vídeos matemàtics, les obres visuals i la vídeos matemàtics, les obres visuals i la música. música. 7.7 Dialogar entre iguals i debatre idees 7.7 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i justificar raonaments, processos i conclusions. conclusions. En la societat de la informació, es fa cada dia més palesa la necessitat d'una comunicació clara i veraç, tant oralment com per escrit. Interactuar amb els altres ofereix la possibilitat d'intercanviar idees i reflexionar-hi, col·laborar, cooperar, generar i afermar nous coneixements, convertint la comunicació en un element indispensable en l'aprenentatge de les matemàtiques. Les representacions d'idees, conceptes i procediments matemàtics faciliten el raonament i la demostració, s'utilitzen per examinar relacions i contrastar la validesa de les respostes, són presents de manera natural en les tecnologies digitals i es troben en el centre de la comunicació matemàtica. El desenvolupament d'aquesta competència comporta expressar fets, idees, conceptes i procediments complexos verbalment, analíticament i gràficament, de manera veraç i precisa, utilitzant la terminologia matemàtica adequada, donar significat i permanència a les idees i fer-les públiques. També comporta l'augment del repertori de representacions matemàtiques i del coneixement de com usar-les de manera eficaç, recalcant les maneres en què representacions diferents dels mateixos objectes poden transmetre diferents informacions i mostrant la importància de seleccionar representacions adequades a la tasca.

8
CE.8

Desenvolupar l'autoregulació i les destreses personals que ajudin a identificar i gestionar emocions, aprenent de l'error i afrontant les situacions d'incertesa com una oportunitat, per perseverar i gaudir del procés d'aprendre matemàtiques. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 8.1 Identificar els errors propis que es fan 8.1 Identificar els errors propis que es fan en matemàtiques, descobrir els elements en matemàtiques, descobrir els elements conceptuals, de procediment o d'estratègia conceptuals, de procediment o d'estratègia que els provoquen i, finalment, expressar que els provoquen i, finalment, expressar de manera raonada el motiu de l'error. de manera raonada el motiu de l'error. 8.2 Decidir i posar en pràctica estratègies 8.2 Decidir i posar en pràctica estratègies concretes que permetin evitar l'error i concretes que permetin evitar l'error i superar la dificultat. superar la dificultat. 8.3 Perseverar en la consecució dels 8.3 Perseverar en la consecució dels objectius implementant noves estratègies objectius implementant noves estratègies matemàtiques tot identificant i gestionant matemàtiques tot identificant i gestionant les pròpies emocions. les pròpies emocions. 8.4 Participar activament de 8.4 Participar activament de l'autoavaluació, compartint i consensuant l'autoavaluació, compartint i consensuant amb el professorat les estratègies de amb el professorat les estratègies de millora. millora. 8.5 Desenvolupar la capacitat creativa fent 8.5 Desenvolupar la capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics i gaudint de culturals, socials i tecnològics i gaudint de la llibertat de decidir sense mostrar por a la llibertat de decidir sense mostrar por a equivocar-se. equivocar-se. La resolució de problemes o de reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques sovint representen un desafiament que implica multitud d'emocions que convé que l'alumnat gestioni correctament. Les destreses emocionals dins de l'aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar de l'alumnat, la regulació emocional i l'interès pel seu aprenentatge. El desenvolupament d'aquesta competència comporta identificar i gestionar les emocions en el procés d'aprenentatge de les matemàtiques, reconèixer les fonts d'estrès, ser perseverant en la consecució dels objectius, pensar de manera crítica i creativa, crear resiliència i mantenir una actitud proactiva davant nous reptes matemàtics.

9
CE.9

Cooperar, desenvolupant les destreses socials necessàries per participar activament en els equips de treball inclusius reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres, per compartir i construir coneixement matemàtic de manera col·lectiva. Criteris d'avaluació 1r curs 2n curs 9.1 Aportar i compartir estratègies i 9.1 Aportar i compartir estratègies i raonaments matemàtics amb els raonaments matemàtics amb els companys i valorar l'èxit col·lectiu com companys i valorar l'èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal. una estratègia de millora personal. 9.2 Col·laborar en el treball en equip tant 9.2 Col·laborar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de aportacions, respectant la perspectiva de gènere i la multiculturalitat, compartint i gènere i la multiculturalitat, compartint i construint coneixement matemàtic de construint coneixement matemàtic de manera conjunta. manera conjunta. 9.3 Idear, dissenyar i aportar activitats i 9.3 Idear, dissenyar i aportar activitats i problemes matemàtics de qualitat problemes matemàtics de qualitat conceptual a la resta de companys per conceptual a la resta de companys per tal de participar activament en la tal de participar activament en la construcció col·lectiva del coneixement construcció col·lectiva del coneixement matemàtic. matemàtic. 9.4 Ajudar a identificar errors i dificultats 9.4 Ajudar a identificar errors i dificultats d'aprenentatge de les companyes i d'aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superari concretes que puguin ajudar a superarlos i a millorar. los i a millorar. 9.5 Utilitzar la llengua catalana en 9.5 Utilitzar la llengua catalana en l'aprenentatge de les matemàtiques com l'aprenentatge de les matemàtiques com una eina de cohesió, inclusió i equitat. una eina de cohesió, inclusió i equitat. Treballar els valors de respecte, tolerància, igualtat o resolució pacífica de conflictes, al mateix temps que resolen reptes matemàtics desenvolupant destreses de comunicació efectiva, planificació, indagació, motivació i confiança, per crear relacions i entorns de treball saludables, que permetin afermar l'autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat. Així mateix, s'ha de fomentar la ruptura d'estereotips i d'idees preconcebudes sobre les matemàtiques associades a qüestions individuals, com per exemple les de gènere o l'aptitud per a les matemàtiques.

Ver descripción detallada del decreto

El desenvolupament d'aquesta competència comporta mostrar empatia pels altres, establir i mantenir relacions positives, exercitar l'escolta activa i la comunicació assertiva, treballar en equip i prendre decisions responsables.

Criterios de evaluación

Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.

Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.

Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I

1
CE.1
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 1.1

    Generar models a partir de situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit

  2. 1.2

    Utilitzar eines i estratègies que permetin resoldre problemes o fer propostes creatives a les situacions que hagin estat modelitzades.

  3. 1.3

    Obtenir solucions i fer propostes creatives a les situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic.

2
CE.2
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 2.1

    Expressar, amb coherència científica, idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, dels processos i

  2. 2.2

    Construir i expressar amb coherència científica textos amb arguments matemàtics que permeten fer judicis crítics o

3
CE.3
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 3.1

    Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre per mitjà del coneixement matemàtic.

  2. 3.2

    Fer conjectures matemàtiques de manera autònoma i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

  3. 3.3

    Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

4
CE.4
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 4.1

    Descompondre un problema o una situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar després la solució global amb dispositius digitals.

  2. 4.2

    Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar.

  3. 4.3

    Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants.

  4. 4.4

    Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres de similars provant i duent a terme possibles solucions amb llenguatges de programació o també amb fulls de càlcul, GeoGebra i desenvolupadors d’aplicacions mòbils, entre d’altres.

5
CE.5
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 5.1

    Identificar vincles entre diferents models matemàtics per disposar de més eines a l’hora d’abordar un repte.

  2. 5.2

    Traduir entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic per extreure’n informació d’un i aplicar-la a l’altre.

  3. 5.3

    Aplicar conceptes matemàtics interconnectats per abordar un repte.

  4. 5.4

    Treure conclusions mitjançant una visió integrada de les matemàtiques.

6
CE.6
5 criterios evalúan esta competencia
  1. 6.1

    Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents a la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir, etc., en

  2. 6.2

    Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics.

  3. 6.3

    Utilitzar el potencial creatiu de les matemàtiques per fer propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals.

  4. 6.4

    Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual.

  5. 6.5

    Argumentar matemàticament i amb esperit crític sobre diferents aspectes socioculturals com ara pseudociències, política, medi ambient, economia i consumisme, desigualtats, tradicions i

7
CE.7
7 criterios evalúan esta competencia
  1. 7.1

    Mostrar organització en comunicar les idees matemàtiques.

  2. 7.2

    Usar la terminologia, la simbologia i el rigor matemàtic en la comunicació i la representació de les matemàtiques.

  3. 7.3

    Expressar oralment les idees matemàtiques amb un registre coherent i precís.

  4. 7.4

    Escriure textos matemàtics de tot tipus (descriptius, argumentatius, expositius, instructius, etc.) amb rigor científic, de lectura fluïda i coherent i en els quals l’ús del llenguatge i de la simbologia matemàtica sigui precís.

  5. 7.5

    Dissenyar representacions matemàtiques que siguin capaces, per si soles, d’expressar idees matemàtiques sintetitzades.

  6. 7.6

    Utilitzar l’expressió artística i creativa per comunicar, representar i expressar idees i raonaments matemàtics, com per exemple la fotografia matemàtica, els vídeos matemàtics, les obres visuals i la música.

  7. 7.7

    Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions.

8
CE.8
5 criterios evalúan esta competencia
  1. 8.1

    Identificar els errors propis que es fan en matemàtiques, descobrir els elements conceptuals, de procediment o d’estratègia que els provoquen i, finalment, expressar de manera raonada el motiu de l’error.

  2. 8.2

    Decidir i posar en pràctica estratègies concretes que permetin evitar l’error i superar la dificultat.

  3. 8.3

    Perseverar en la consecució dels objectius implementant noves estratègies matemàtiques, i identificant i gestionant les pròpies emocions.

  4. 8.4

    Participar activament de l’autoavaluació, compartint i consensuant amb el professorat les estratègies de millora.

  5. 8.5

    Desenvolupar la capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics i gaudint de la llibertat de decidir sense mostrar por a equivocar-se.

9
CE.9
5 criterios evalúan esta competencia
  1. 9.1

    Aportar i compartir estratègies i raonaments matemàtics amb els companys, valorar l’èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal.

  2. 9.2

    Col·laborar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere i la multiculturalitat, compartint i construint coneixement matemàtic de manera conjunta.

  3. 9.3

    Idear, dissenyar i aportar activitats i problemes matemàtics de qualitat conceptual a la resta de companys per tal de participar activament en la construcció col·lectiva del coneixement matemàtic.

  4. 9.4

    Ajudar a identificar errors i dificultats d’aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar.

  5. 9.5

    Utilitzar la llengua catalana en l’aprenentatge de les matemàtiques com una eina de cohesió, inclusió i equitat.

Matemàtiques Generals

1
CE.1
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 1.1

    Generar models a partir situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic, que permeten convertir les situacions en reptes o problemes matemàtics.

  2. 1.2

    Utilitzar eines i estratègies que permetin resoldre problemes o fer propostes creatives a les situacions que hagin estat modelitzades.

  3. 1.3

    Obtenir solucions i fer propostes creatives a les situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic, per a l’aprenentatge de les matemàtiques, ja que són processos centrals en la construcció del coneixement matemàtic.

2
CE.2
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 2.1

    Expressar, amb coherència científica, idees i raonaments que permetin

  2. 2.2

    Construir i expressar amb coherència científica textos amb arguments matemàtics que permeten fer judicis crítics o

3
CE.3
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 3.1

    Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre mitjançant el coneixement matemàtic.

  2. 3.2

    Fer conjectures matemàtiques de manera autònoma i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

  3. 3.3

    Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques

4
CE.4
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 4.1

    Descompondre un problema o una situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar després la solució global amb dispositius digitals.

  2. 4.2

    Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar.

  3. 4.3

    Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants.

  4. 4.4

    Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres de similars provant i duent a terme possibles solucions amb llenguatges de programació o també amb fulls de càlcul, GeoGebra i desenvolupadors d’aplicacions mòbils entre d’altres.

5
CE.5
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 5.1

    Identificar vincles entre diferents models matemàtics per disposar de més eines a l’hora d’abordar un repte.

  2. 5.2

    Traduir entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic per extreure’n informació d’un i aplicar-la a l’altre.

  3. 5.3

    Aplicar conceptes matemàtics interconnectats per abordar un repte.

  4. 5.4

    Treure conclusions per mitjà d’una visió integrada de les matemàtiques.

6
CE.6
5 criterios evalúan esta competencia
  1. 6.1

    Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents a la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir, etc., en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics.

  2. 6.2

    Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics.

  3. 6.3

    Utilitzar el potencial creatiu de les matemàtiques per fer propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals.

  4. 6.4

    Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual.

  5. 6.5

    Argumentar matemàticament i amb esperit crític sobre diferents aspectes socioculturals com ara pseudociències, política, medi ambient, economia i

7
CE.7
7 criterios evalúan esta competencia
  1. 7.1

    Mostrar organització en comunicar les idees matemàtiques.

  2. 7.2

    Usar la terminologia, la simbologia i el rigor matemàtic en la comunicació i la representació de les matemàtiques.

  3. 7.3

    Expressar oralment les idees matemàtiques amb un registre coherent i precís.

  4. 7.4

    Escriure textos matemàtics de tot tipus (descriptius, argumentatius, expositius, instructius, etc.) amb rigor científic, de lectura fluïda i coherent i en els quals l’ús del llenguatge i de la simbologia matemàtica sigui precís.

  5. 7.5

    Dissenyar representacions matemàtiques que siguin capaces, per si soles, d’expressar idees matemàtiques sintetitzades.

  6. 7.6

    Utilitzar l’expressió artística i creativa per comunicar, representar i expressar idees i raonaments matemàtics, com per exemple la fotografia matemàtica, els vídeos matemàtics, les obres visuals i la música.

  7. 7.7

    Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions.

8
CE.8
5 criterios evalúan esta competencia
  1. 8.1

    Identificar els errors propis que es fan en matemàtiques, descobrir els elements conceptuals, de procediment o d’estratègia que els provoquen i, finalment, expressar de manera raonada el motiu de l’error.

  2. 8.2

    Decidir i posar en pràctica estratègies concretes que permetin evitar l’error i superar la dificultat.

  3. 8.3

    Perseverar en la consecució dels objectius implementant noves estratègies matemàtiques identificant i gestionant les pròpies emocions.

  4. 8.4

    Participar activament de l’autoavaluació, compartint i consensuant amb el professorat les estratègies de millora.

  5. 8.5

    Desenvolupar la capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics gaudint de la llibertat de decidir sense mostrar por a equivocar-se.

9
CE.9
5 criterios evalúan esta competencia
  1. 9.1

    Aportar i compartir estratègies i raonaments matemàtics amb els companys, valorar l’èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal.

  2. 9.2

    Col·laborar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere i la multiculturalitat, compartint i construint coneixement matemàtic de manera conjunta.

  3. 9.3

    Idear, dissenyar i aportar activitats i problemes matemàtics de qualitat conceptual a la resta de companys per tal de participar activament en la construcció col·lectiva del coneixement matemàtic.

  4. 9.4

    Ajudar a identificar errors i dificultats d’aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar.

  5. 9.5

    Utilitzar la llengua catalana en l’aprenentatge de les matemàtiques com una eina de cohesió, inclusió i equitat.

Matemàtiques I

1
CE.1
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 1.1

    Generar models a partir de situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com de l’àmbit acadèmic, que permetin convertir les situacions en reptes o problemes matemàtics.

  2. 1.2

    Utilitzar eines i estratègies que permetin resoldre problemes o fer propostes creatives a les situacions que hagin estat modelitzades.

  3. 1.3

    Obtenir solucions i fer propostes creatives a les situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com de l’àmbit acadèmic.

2
CE.2
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 2.1

    Expressar amb coherència científica idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, dels processos i de les conclusions.

  2. 2.2

    Construir i expressar amb coherència científica textos amb arguments matemàtics que permetin fer judicis crítics

3
CE.3
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 3.1

    Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre per mitjà del coneixement matemàtic.

  2. 3.2

    Fer conjectures matemàtiques de manera autònoma i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

  3. 3.3

    Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo,

4
CE.4
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 4.1

    Descompondre un problema o una situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar després la solució global amb dispositius digitals.

  2. 4.2

    Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar.

  3. 4.3

    Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants.

  4. 4.4

    Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres de similars provant i duent a terme possibles solucions amb llenguatges de programació o amb fulls de càlcul, GeoGebra i desenvolupadors d’aplicacions mòbils entre d’altres.

5
CE.5
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 5.1

    Identificar vincles entre diferents models matemàtics per disposar de més eines a l’hora d’abordar un repte.

  2. 5.2

    Traduir entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic per extreure informació d’un i aplicar-la a l’altra.

  3. 5.3

    Aplicar conceptes matemàtics interconnectats per abordar un repte.

  4. 5.4

    Treure conclusions mitjançant una visió integrada de les matemàtiques.

6
CE.6
5 criterios evalúan esta competencia
  1. 6.1

    Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents a la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir, etc. en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics.

  2. 6.2

    Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics.

  3. 6.3

    Utilitzar el potencial creatiu de les matemàtiques per fer propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals.

  4. 6.4

    Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual.

  5. 6.5

    Argumentar matemàticament i amb esperit crític sobre diferents aspectes socioculturals com ara pseudociències, política, medi ambient, economia i consumisme, desigualtats, tradicions i

7
CE.7
7 criterios evalúan esta competencia
  1. 7.1

    Mostrar organització en comunicar les idees matemàtiques.

  2. 7.2

    Usar la terminologia, la simbologia i el rigor matemàtic en la comunicació i la representació de les matemàtiques.

  3. 7.3

    Expressar oralment les idees matemàtiques amb un registre coherent i precís.

  4. 7.4

    Escriure textos matemàtics de tot tipus (descriptius, argumentatius, expositius, instructius, etc.) amb rigor científic, de lectura fluïda i coherent i en els quals l’ús del llenguatge i de la simbologia matemàtica sigui precís.

  5. 7.5

    Dissenyar representacions matemàtiques que siguin capaces, per si soles, d’expressar idees matemàtiques sintetitzades.

  6. 7.6

    Utilitzar l’expressió artística i creativa per comunicar, representar i expressar idees i raonaments matemàtics, com per exemple la fotografia matemàtica, els vídeos matemàtics, les obres visuals i la música.

  7. 7.7

    Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions.

8
CE.8
5 criterios evalúan esta competencia
  1. 8.1

    Identificar els errors propis que es fan en matemàtiques, descobrir els elements conceptuals, de procediment o d’estratègia que els provoquen i, finalment, expressar de manera raonada el motiu de l’error.

  2. 8.2

    Decidir i posar en pràctica estratègies concretes que permetin evitar l’error i superar la dificultat.

  3. 8.3

    Perseverar en la consecució dels objectius implementant noves estratègies matemàtiques tot identificant i gestionant les pròpies emocions.

  4. 8.4

    Participar activament de l’autoavaluació, compartint i consensuant amb el professorat les estratègies de millora.

  5. 8.5

    Desenvolupar la capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics i gaudint de la llibertat de decidir sense mostrar por a equivocar-se.

9
CE.9
5 criterios evalúan esta competencia
  1. 9.1

    Aportar i compartir estratègies i raonaments matemàtics amb els companys i valorar l’èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal.

  2. 9.2

    Col·laborar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere i la multiculturalitat, compartint i construint coneixement matemàtic de manera conjunta.

  3. 9.3

    Idear, dissenyar i aportar activitats i problemes matemàtics de qualitat conceptual a la resta de companys per tal de participar activament en la construcció col·lectiva del coneixement matemàtic.

  4. 9.4

    Ajudar a identificar errors i dificultats d’aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar.

  5. 9.5

    Utilitzar la llengua catalana en l’aprenentatge de les matemàtiques com una eina de cohesió, inclusió i equitat.

Saberes básicos

Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).

En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.

Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I

1
1
Bloque 1 de 5

Saberes básicos del decreto

2 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    Educació financera: Resolució de problemes relacionats amb l’educació financera (quotes, amortització, interessos, préstecs, etc.) fent ús d’eines tecnològiques

  2. 1.2

    Comptatge: Ús de tècniques de comptatge (diagrames d’arbre, permutacions, combinacions, variacions) per resoldre problemes en què s’hagin de comptar elements d’un conjunt

2
2
Bloque 2 de 5

Saberes básicos del decreto

3 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    Canvi: Estimació o càlcul del valor d’un límit a partir d’una taula, un gràfic o una expressió algebraica en el context del treball amb funcions per analitzar-ne la continuïtat

  2. 2.2

    Canvi: Construcció del concepte de derivada d’una funció a partir de l’estudi del canvi de la funció en diferents contextos, en particular els de ciències socials

  3. 2.3

    Mesura: Anàlisi de la incertesa associada a un fenomen aleatori per mitjà de la probabilitat

3
3
Bloque 3 de 5

Saberes básicos del decreto

10 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Patrons: Generalització de patrons fent servir funcions definides explícitament i recursivament

  2. 3.2

    Patrons: Ús del full de càlcul o GeoGebra per generalitzar funcions recursivament o explícitament

  3. 3.3

    Determinació de la classe de funció (polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals, logarítmiques, trigonomètriques i funcions a trossos) que modelitza relacions quantitatives en contextos diversos: científics, socials i propis de les matemàtiques

  4. 3.4

    Ús d’eines tecnològiques per determinar els models funcionals més apropiats en contextos propis de les ciències socials i de la vida quotidiana o per resoldre les equacions que se’n desprenen

  5. 3.5

    Resolució d’equacions, inequacions i sistemes per trobar solucions a reptes que es plantegin a partir de la modelització d’una situació

  6. 3.6

    Anàlisi, representació i interpretació de relacions quantitatives fent servir eines tecnològiques quan sigui necessari

  7. 3.7

    Estudi de les propietats de diverses classes de funcions: polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals, logarítmiques, trigonomètriques i funcions a trossos

  8. 3.8

    Ús de l’àlgebra simbòlica en la representació i l’explicació de relacions matemàtiques en diferents contextos

  9. 3.9

    Formulació, resolució i anàlisi de problemes en contextos diversos amb les eines i els programes més adequats

  10. 3.10

    Comparació d’algorismes alternatius per resoldre el mateix problema mitjançant el raonament lògic

4
4
Bloque 4 de 5

Saberes básicos del decreto

16 saberes básicos en este bloque

  1. 4.1

    Organització i anàlisi de dades: Identificació dels diferents tipus de variables estadístiques. Diferenciació entre la distribució i els valors individuals

  2. 4.2

    Organització i anàlisi de dades: Interpretació i generació de representacions gràfiques, fent ús d’eines tecnològiques (calculadora gràfica, full de càlcul i altre programari estadístic)

  3. 4.3

    Organització i anàlisi de dades: Organització de les dades procedents de variables unidimensionals

  4. 4.4

    Organització i anàlisi de dades: Interpretació de les mesures de localització i dispersió en variables quantitatives

  5. 4.5

    Organització i anàlisi de dades: Organització de les dades procedents de variables bidimensionals mitjançant la distribució conjunta i les distribucions marginals i condicionades. Anàlisi de la dependència estadísÈtica

  6. 4.6

    Organització i anàlisi de dades: Ús i diferenciació entre la regressió lineal o la quadràtica per a l’estudi de la relació entre dues variables, valorant la pertinència dels diferents ajustaments

  7. 4.7

    Organització i anàlisi de dades: Ús del coeficient de correlació lineal per quantificar la relació lineal entre dues variables. Anàlisi de la seva fiabilitat per fer prediccions en diferents contextos, en particular els de ciències socials

  8. 4.8

    Organització i anàlisi de dades: Ús de la calculadora, del full de càlcul o de programari específic en l’anàlisi de dades estadístiques

  9. 4.9

    Predictibilitat i incertesa: Càlcul de la probabilitat d’un succés a partir del concepte de freqüència relativa

  10. 4.10

    Predictibilitat i incertesa: Càlcul de probabilitats en experiments simples mitjançant la regla de Laplace en situacions d’equiprobabilitat i en combinació amb diferents tècniques de recompte

  11. 4.11

    Distribucions de probabilitat: Ús de variables aleatòries discretes i/o contínues en funció del fenomen a estudiar Interpretació dels paràmetres de la distribució

  12. 4.12

    Distribucions de probabilitat: Modelització de fenòmens estocàstics mitjançant les distribucions de probabilitat binomial i normal

  13. 4.13

    Distribucions de probabilitat: Càlcul de probabilitats associades mitjançant eines tecnològiques

  14. 4.14

    Distribucions de probabilitat: Estimació de probabilitats mitjançant l’aproximació de la probabilitat binomial per la normal

  15. 4.15

    Inferència: Disseny d’estudis estadístics fent ús de les eines digitals per respondre a reptes o problemes susceptibles de ser tractats amb mètodes estadístics

  16. 4.16

    Inferència: Anàlisi de mostres unidimensionals i bidimensionals amb eines tecnològiques amb la finalitat d’emetre judicis i de prendre decisions: estimació puntual

5
5
Bloque 5 de 5

Saberes básicos del decreto

14 saberes básicos en este bloque

  1. 5.1

    Creences, actituds i emocions: Habilitats d’autoregulació encaminades a descobrir els propis espais de millora i de recorregut personal

  2. 5.2

    Creences, actituds i emocions: Predisposició a endinsar-se en determinats aspectes de l’abstracció matemàtica com a únic camí per millorar-ne l’aplicabilitat

  3. 5.3

    Creences, actituds i emocions: Perseverança en la consecució d’una fita explorant i redefinint, si cal, les estratègies necessàries en el creixement personal

  4. 5.4

    Creences, actituds i emocions: Capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics en els quals el gaudi de fer matemàtiques sigui present

  5. 5.5

    Creences, actituds i emocions: Habilitat d’identificar les confusions conceptuals pròpies que determinen els errors que es fan en matemàtiques valorant-les com una important font d’aprenentatge

  6. 5.6

    Presa de decisions: Capacitat de posar en pràcÈtica estratègies concretes que ajudin a superar confusions conceptuals pròpies

  7. 5.7

    Presa de decisions: Destreses per explorar i valorar diferents estratègies en el tractament matemàtic d’un problema o d’una situació

  8. 5.8

    Presa de decisions: Destreses a l’hora de millorar les estratègies d’aprenentatge a partir dels suggeriments de millora que es fan en les avaluacions i coavaluacions

  9. 5.9

    Presa de decisions: Capacitat de prendre decisions personals a partir de l’anàlisi crítica d’una situació susceptible de ser tractada amb argumentació matemàtica

  10. 5.10

    Inclusió, respecte i diversitat: Capacitat d’escoltar, respectar i provar estratègies matemàtiques proposades per una altra persona

  11. 5.11

    Inclusió, respecte i diversitat: Habilitat d’aportar idees i arguments que ajudin a l’aprenentatge dels companys

  12. 5.12

    Inclusió, respecte i diversitat: Capacitat de consensuar opinions i estratègies diverses a l’hora de prendre una decisió col·lectiva en el desenvolupament d’una activitat matemàtica

  13. 5.13

    Inclusió, respecte i diversitat: Apreciació de l’èxit col·lectiu com un èxit individual

  14. 5.14

    Inclusió, respecte i diversitat: Apreciació de la contribució de les matemàtiques i del paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en múltiples aspectes que ens envolten, tant de l’àmbit artístic, com cultural, social, científic i tecnològic

Matemàtiques Generals

1
1
Bloque 1 de 6

Saberes básicos del decreto

5 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    Sentit de les operacions: Interpretació de la informació numèrica en documents de la vida quotidiana: documents financers, factures, nòmines, notícies, etc

  2. 1.2

    Sentit de les operacions: Ús d’eines tecnològiques i digitals per resoldre problemes numèrics

  3. 1.3

    Relacions/educació financera: Aplicació de les relacions entre raons, proporcions, percentatges, taxes (tant per un, tant per cent, tant per mil, etc.), impostos i increments absoluts i relatius, en la representació de relacions quantitatives en contextos reals

  4. 1.4

    Relacions/educació financera: Ús del raonament proporcional en la resolució de problemes financers: mitjans de pagament amb cobrament d’interessos i comissions, canvis de divises, etc., fent ús d’eines tecnològiques

  5. 1.5

    Comptatge: Ús de regles i estratègies bàsiques per calcular el cardinal de conjunts finits per resoldre problemes en contextos diversos

2
2
Bloque 2 de 6

Saberes básicos del decreto

3 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    Canvi: Estudi de la variació absoluta i de la variació mitjana d’una funció com a pas previ per a la construcció del concepte de derivada

  2. 2.2

    Canvi: Construcció del concepte de derivada d’una funció a partir de l’estudi del canvi de la funció en diferents contextos

  3. 2.3

    Mesura: Anàlisi de la incertesa associada a un fenomen aleatori per mitjà de la probabilitat

3
3
Bloque 3 de 6

Saberes básicos del decreto

5 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Model matemàtic: Ús de fulls de geometria dinàmica o fulls de càlcul per modelitzar situacions del món real fent servir funcions lineals, quadràtiques, racionals senzilles, exponencials, logarítmiques, a trossos i periòdiques

  2. 3.2

    Igualtat i desigualtat: Resolució de sistemes d’equacions i inequacions per resoldre problemes relacionats amb la modelització o les funcions en diferents contextos mitjançant eines digitals

  3. 3.3

    Relacions i funcions: Representació gràfica a partir d’eines de geometria dinàmica o taules de valors per analitzar les propietats de les classes de funcions, incloent-hi lineals, quadràtiques, racionals senzilles, exponencials i logarítmiques

  4. 3.4

    Relacions i funcions: Interpretació de les propietats d’una funció per resoldre problemes en contextos diversos

  5. 3.5

    Pensament computacional: Formulació, resolució, anàlisi, representació i interpretació de relacions i problemes de la vida quotidiana i de diferents àmbits utilitzant algoritmes, programes i eines tecnològiques adequats

4
4
Bloque 4 de 6

Saberes básicos del decreto

3 saberes básicos en este bloque

  1. 4.1

    Visualització, raonament i modelització geomètrica: Representació de situacions de la vida quotidiana mitjançant diferents tipus de grafs (dirigits, plànols, ponderats, arbres, etc.)

  2. 4.2

    Visualització, raonament i modelització geomètrica: Resolució de problemes de camins i circuits fent ús de grafs eulerians i hamiltonians Coloració de grafs

  3. 4.3

    Visualització, raonament i modelització geomètrica: Resolució del problema del camí mínim en diferents contextos

5
5
Bloque 5 de 6

Saberes básicos del decreto

8 saberes básicos en este bloque

  1. 5.1

    Organització i anàlisi de dades: Interpretació i anàlisi d’informació estadísÈtica en diversos contextos

  2. 5.2

    Organització i anàlisi de dades: Organització de les dades procedents de variables bidimensionals mitjançant la distribució conjunta i les distribucions marginals i condicionades. Anàlisi de la dependència estadísÈtica

  3. 5.3

    Organització i anàlisi de dades: Ús i diferenciació entre la regressió lineal o la quadràtica per a l’estudi de la relació entre dues variables, valorant la pertinença dels diferents ajustaments

  4. 5.4

    Organització i anàlisi de dades: Ús del coeficient de correlació lineal per quantificar la relació lineal entre dues variables. Anàlisi de la seva fiabilitat per fer prediccions en diferents contextos, en particular els científics i tecnològics

  5. 5.5

    Organització i anàlisi de dades: Ús de la calculadora, del full de càlcul o de programari específic en l’anàlisi de dades estadístiques

  6. 5.6

    Predictibilitat i incertesa: Càlcul de probabilitats en experiments compostos per mitjà de l’ús del concepte de probabilitat condicionada i de la independència entre successos aleatoris. Ús dels diagrames d’arbre i de les taules de contingència com a eines de suport al càlcul de probabilitats. Contextualització del teorema de probabilitats totals

  7. 5.7

    Distribucions de probabilitat: Modelització de fenòmens estocàstics mitjançant les distribucions de probabilitat binomial i normal. Càlcul de probabilitats associades mitjançant eines tecnològiques

  8. 5.8

    Inferència: Disseny d’estudis estadístics relacionats amb diversos contextos utilitzant eines digitals. Anàlisi i valoració de la representativitat de la mostra utilitzada en un estudi estadístic

6
6
Bloque 6 de 6

Saberes básicos del decreto

14 saberes básicos en este bloque

  1. 6.1

    Creences, actituds i emocions: Habilitats d’autoregulació encaminades a descobrir els propis espais de millora i de recorregut personal

  2. 6.2

    Creences, actituds i emocions: Predisposició a endinsar-se en determinats aspectes de l’abstracció matemàtica com a únic camí per millorar-ne l’aplicabilitat

  3. 6.3

    Creences, actituds i emocions: Perseverança en la consecució d’una fita explorant i redefinint, si cal, les estratègies necessàries en el creixement personal

  4. 6.4

    Creences, actituds i emocions: Capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics en els quals el gaudi de fer matemàtiques sigui present

  5. 6.5

    Creences, actituds i emocions: Habilitat d’identificar les confusions conceptuals pròpies que determinen els errors que es fan en matemàtiques valorant-les com una important font d’aprenentatge

  6. 6.6

    Presa de decisions: Capacitat de posar en pràcÈtica estratègies concretes que ajudin a superar confusions conceptuals pròpies

  7. 6.7

    Presa de decisions: Destreses per explorar i valorar diferents estratègies en el tractament matemàtic d’un problema o d’una situació

  8. 6.8

    Presa de decisions: Destreses a l’hora de millorar les estratègies d’aprenentatge a partir dels suggeriments de millora que es fan en les avaluacions i coavaluacions

  9. 6.9

    Presa de decisions: Capacitat de prendre decisions personals a partir de l’anàlisi crítica d’una situació susceptible de ser tractada amb argumentació matemàtica

  10. 6.10

    Inclusió, respecte i diversitat: Capacitat d’escoltar, respectar i provar estratègies matemàtiques proposades per una altra persona

  11. 6.11

    Inclusió, respecte i diversitat: Habilitat d’aportar idees i arguments que ajudin a l’aprenentatge dels companys

  12. 6.12

    Inclusió, respecte i diversitat: Capacitat de consensuar opinions i estratègies diverses a l’hora de prendre una decisió col·lectiva en el desenvolupament d’una activitat matemàtica

  13. 6.13

    Inclusió, respecte i diversitat: Apreciació de l’èxit col·lectiu com un èxit individual

  14. 6.14

    Inclusió, respecte i diversitat: Apreciació de la contribució de les matemàtiques i del paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en múltiples aspectes que ens envolten, tant de l’àmbit artístic, com cultural, social, científic i tecnològic

Matemàtiques I

1
1
Bloque 1 de 6

Saberes básicos del decreto

3 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    Relacions: Els nombres complexos com a solucions d’equacions polinòmiques dins del seu context històric

  2. 1.2

    Sentit de les operacions: Addició i producte escalar de vectors al pla: propietats i representacions, fent també ús de GeoGebra per fer les representacions

  3. 1.3

    Comptatge: Ús de tècniques de comptatge (diagrames d’arbre, permutacions, combinacions, variacions) per resoldre problemes en què s’hagin de comptar elements d’un conjunt

2
2
Bloque 2 de 6

Saberes básicos del decreto

4 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    Canvi: Estimació o càlcul del valor d’un límit a partir d’una taula, un gràfic o una expressió algebraica en el context del treball amb funcions per analitzar-ne la continuïtat

  2. 2.2

    Canvi: Construcció del concepte de derivada d’una funció a partir de l’estudi del canvi de la funció en diferents contextos

  3. 2.3

    Mesura: Ús de les relacions trigonomètriques per determinar longituds i mesures angulars en problemes de resolució de triangles

  4. 2.4

    Mesura: Anàlisi de la incertesa associada a un fenomen aleatori per mitjà de la probabilitat

3
3
Bloque 3 de 6

Saberes básicos del decreto

15 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Patrons: Generalitzar patrons fent servir funcions definides explícitament i recursivament

  2. 3.2

    Patrons: Fer servir fulls de càlcul o GeoGebra per generalitzar funcions recursivament o explícitament

  3. 3.3

    Model matemàtic: Determinar la classe de funció (polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals, logarítmiques, trigonomètriques i funcions a trossos) que modelitza relacions quantitatives en contextos diversos: científics, socials i propis de les matemàtiques

  4. 3.4

    Model matemàtic: Usar eines tecnològiques per determinar els models funcionals més apropiats en contextos diversos o per resoldre les equacions que se’n desprenen

  5. 3.5

    Igualtat i desigualtat: Resolució d’equacions, inequacions i sistemes per trobar solucions a reptes que es plantegin a partir de la modelització d’una situació

  6. 3.6

    Relacions i funcions: Anàlisi, representació i interpretació de relacions quantitatives fent servir eines tecnològiques quan sigui necessari

  7. 3.7

    Relacions i funcions: Estudi de les propietats de diverses classes de funcions: polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals, logarítmiques, trigonomètriques i funcions a trossos

  8. 3.8

    Relacions i funcions: Ús de l’àlgebra simbòlica en la representació i l’explicació de relacions matemàtiques en diferents contextos

  9. 3.9

    Pensament computacional: Formulació, resolució i anàlisi de problemes en contextos diversos amb les eines i els programes més adequats

  10. 3.10

    Pensament computacional: Comparació d’algorismes alternatius per resoldre el mateix problema mitjançant raonament lògic

  11. 3.11

    Model matemàtic: Ús de les matrius i de les seves operacions per modelitzar moviments en el pla (isometries, congruència i semblança)

  12. 3.12

    Igualtat i desigualtat: Resolució d’equacions, inequacions i sistemes per trobar solucions a reptes que es plantegin a partir de la modelització d’una situació

  13. 3.13

    Relacions i funcions: Ús de l’àlgebra simbòlica en la representació i l’explicació de relacions matemàtiques en diferents contextos

  14. 3.14

    Pensament computacional: Formulació, resolució i anàlisi de problemes en contextos diversos amb les eines i els programes més adequats

  15. 3.15

    Pensament computacional: Comparació d’algorismes alternatius per resoldre el mateix problema mitjançant raonament lògic

4
4
Bloque 4 de 6

Saberes básicos del decreto

8 saberes básicos en este bloque

  1. 4.1

    Formes geomètriques de dues dimensions: Anàlisi de les propietats i de les característiques fonamentals d’objectes geomètrics de dues dimensions

  2. 4.2

    Formes geomètriques de dues dimensions: Resolució de problemes relatius a objectes geomètrics en el pla representats amb coordenades cartesianes

  3. 4.3

    Localització i sistemes de representació: Representació i exploració, amb ajuda d’eines digitals, de les relacions entre objectes geomètrics al pla (transformacions geomètriques, moviments en el pla, isometries, congruència i semblança)

  4. 4.4

    Localització i sistemes de representació: Selecció de l’expressió algebraica més adequada per expressar objectes geomètrics en funció de la situació a resoldre

  5. 4.5

    Visualització, raonament i modelització geomètrica: Representació d’objectes geomètrics al pla mitjançant eines digitals incloent-hi les funcions i les figures que es poden formar a partir d’un punt en moviment en un lloc geomètric a partir de les seves propietats

  6. 4.6

    Visualització, raonament i modelització geomètrica: Utilització de models matemàtics (geomètrics, algebraics, grafs, etc.) en la resolució de problemes al pla vinculats a contextos connectats amb altres disciplines i àrees d’interès, incloent-hi els artístics

  7. 4.7

    Visualització, raonament i modelització geomètrica: Validació per mitjà de la deducció i la demostració de teoremes i/o conjectures geomètriques en el pla i comprovació amb eines digitals (GeoGebra)

  8. 4.8

    Visualització, raonament i modelització geomètrica: Modelització de la posició i del moviment d’un objecte en el pla mitjançant vectors Visualització a partir de paràmetres (punts lliscants) amb el GeoGebra

5
5
Bloque 5 de 6

Saberes básicos del decreto

8 saberes básicos en este bloque

  1. 5.1

    Distribució: organització i anàlisi de dades: Organització de les dades procedents de variables bidimensionals mitjançant la distribució conjunta i les distribucions marginals i condicionades. Anàlisi de la dependència estadísÈtica

  2. 5.2

    Distribució: organització i anàlisi de dades: Ús i diferenciació entre la regressió lineal o la quadràtica per a l’estudi de la relació entre dues variables, valorant la pertinença dels diferents ajustaments

  3. 5.3

    Distribució: organització i anàlisi de dades: Ús del coeficient de correlació lineal per quantificar la relació lineal entre dues variables. Anàlisi de la seva fiabilitat per fer prediccions en diferents contextos, en particular els científics i tecnològics

  4. 5.4

    Distribució: organització i anàlisi de dades: Ús de la calculadora, del full de càlcul o del programari específic en l’anàlisi de dades estadístiques

  5. 5.5

    Predictibilitat i incertesa: Càlcul de la probabilitat d’un succés a partir del concepte de freqüència relativa

  6. 5.6

    Predictibilitat i incertesa: Càlcul de probabilitats en experiments simples per mitjà de la regla de Laplace en situacions d’equiprobabilitat i en combinació amb diferents tècniques de recompte

  7. 5.7

    Inferència: Disseny d’estudis estadístics fent ús de les eines digitals per respondre a reptes o problemes susceptibles de ser tractats amb mètodes estadístics

  8. 5.8

    Inferència: Anàlisi de mostres unidimensionals i bidimensionals amb eines tecnològiques amb la finalitat d’emetre judicis i de prendre decisions

6
6
Bloque 6 de 6

Saberes básicos del decreto

14 saberes básicos en este bloque

  1. 6.1

    Creences, actituds i emocions: Habilitats d’autoregulació encaminades a descobrir els propis espais de millora i de recorregut personal

  2. 6.2

    Creences, actituds i emocions: Predisposició a endinsar-se en determinats aspectes de l’abstracció matemàtica com a únic camí per millorar-ne l’aplicabilitat

  3. 6.3

    Creences, actituds i emocions: Perseverança en la consecució d’una fita explorant i redefinint, si cal, les estratègies necessàries en el creixement personal

  4. 6.4

    Creences, actituds i emocions: Capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics en els quals el gaudi de fer matemàtiques sigui present

  5. 6.5

    Creences, actituds i emocions: Habilitat a identificar les confusions conceptuals pròpies que determinen els errors que es fan en matemàtiques valorant-les com una important font d’aprenentatge

  6. 6.6

    Presa de decisions: Capacitat de posar en pràcÈtica estratègies concretes que ajudin a superar confusions conceptuals pròpies

  7. 6.7

    Presa de decisions: Destreses per explorar i valorar diferents estratègies en el tractament matemàtic d’un problema o d’una situació

  8. 6.8

    Presa de decisions: Destreses a l’hora de millorar les estratègies d’aprenentatge a partir dels suggeriments de millora que es fan en les avaluacions i coavaluacions

  9. 6.9

    Presa de decisions: Capacitat de prendre decisions personals a partir de l’anàlisi crítica d’una situació susceptible de ser tractada amb argumentació matemàtica

  10. 6.10

    Inclusió, respecte i diversitat: Capacitat d’escoltar, respectar i provar estratègies matemàtiques proposades per una altra persona

  11. 6.11

    Inclusió, respecte i diversitat: Habilitat a aportar idees i arguments que ajudin a l’aprenentatge dels companys

  12. 6.12

    Inclusió, respecte i diversitat: Capacitat de consensuar opinions i estratègies diverses a l’hora de prendre una decisió col·lectiva en el desenvolupament d’una activitat matemàtica

  13. 6.13

    Inclusió, respecte i diversitat: Apreciació de l’èxit col·lectiu com un èxit individual

  14. 6.14

    Inclusió, respecte i diversitat: Apreciació de la contribució de les matemàtiques i del paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en múltiples aspectes que ens envolten, tant de l’àmbit artístic com cultural, social, científic i tecnològic

Rúbrica recomendada para Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I

Una rúbrica equilibrada para Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I en 1.º Bachillerato podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.

La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.

Resolución de problemas 30%
Razonamiento y prueba 25%
Comunicación matemática 20%
Conexiones y modelización 15%
Actitud y dimensión socioafectiva 10%
Total 100%

Errores frecuentes al evaluar Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I

Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.

1

Premiar el procedimiento aunque el resultado sea incorrecto sin diferenciar claramente ambos niveles de logro.

2

Aplicar el mismo peso a todos los criterios cuando el sentido numérico debería pesar más en cursos bajos y el algebraico en cursos altos.

3

Confundir saberes básicos (los contenidos) con criterios de evaluación (lo que se demuestra).

4

Penalizar el uso de la calculadora cuando el criterio LOMLOE permite y a veces exige su uso.

5

No reservar al menos un criterio para el sentido socioafectivo (matemáticas y emociones).

Ejemplo: cómo se evalúa un examen real

Un examen típico de Matemáticas puede tener 6 problemas que cubren entre 8 y 10 criterios. La nota final no es el promedio aritmético: cada problema se evalúa por nivel de logro (1-4) en los criterios que toca, y el cálculo final pondera según el peso asignado en la rúbrica del departamento.

En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.

Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es

Corrigiendo.es lleva cargados los 114 criterios, las 27 competencias específicas y los 135 saberes básicos de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I en 1.º Bachillerato para Cataluña. Al subir un examen, la IA:

  1. Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
  2. Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
  3. Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
  4. Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
  5. Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.

Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.

Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I 1.º Bachillerato en otras Comunidades Autónomas

Compara cómo cambia el currículo de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I en 1.º Bachillerato entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.

Para seguir leyendo

Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.

Preguntas frecuentes

¿Qué decreto regula el currículo de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I 1.º Bachillerato en Cataluña?
En Cataluña rige Decret 171/2022, de 20 de setembre, que desarrolla la LOMLOE en el marco del Real Decreto 217/2022 (ESO) o el 243/2022 (Bachillerato). Esta página recoge competencias específicas, criterios y saberes tal y como figuran en el texto oficial publicado en el boletín autonómico.
¿Por qué unas CCAA tienen criterios distintos a otras en la misma materia?
Porque la LOMLOE deja margen autonómico para concretar el currículo: las CCAA pueden añadir saberes específicos (patrimonio territorial, lengua cooficial, contexto socioambiental local), reordenar bloques y matizar criterios. Ese margen explica las diferencias visibles entre, por ejemplo, Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I en Galicia (con dimensión gallega) y en Madrid (con énfasis en refuerzo competencial).
¿Estos datos son los del BOE/boletín oficial o están reescritos?
Son extracción literal del boletín oficial autonómico (cuando existe decreto propio) o del BOE nacional cuando aún no se ha publicado el decreto territorial. Corrigiendo.es solo los estructura para visualizarlos en tablas; el texto pertenece a la administración autora.
¿Puedo descargarme este pack en Excel o PDF?
Sí. Esta ficha genera un Excel editable y un PDF imprimible desde los mismos datos oficiales que ves en pantalla: competencias específicas, criterios de evaluación, saberes básicos, rúbrica orientativa, ponderaciones y cuaderno docente.
¿Cómo aplico estos criterios al corregir un examen real?
Cada criterio se evalúa con niveles de logro (típicamente 1-4). Al corregir, vinculas cada pregunta o producción a los criterios que evalúa y asignas el nivel alcanzado. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que el departamento haya fijado en su rúbrica. Corrigiendo.es automatiza este flujo cuando se abra la V2: la IA propone un nivel por criterio y tú lo confirmas en un clic.
¿Tengo que evaluar todos los criterios en cada examen?
No. La inspección educativa pide que todos los criterios queden evaluados a lo largo del curso, pero no en cada prueba. Una práctica habitual es distribuirlos por trimestres y por instrumento (examen, trabajo, exposición oral, práctica de laboratorio). El plan de evaluación de la programación didáctica documenta esa distribución.
CE

Escrito por

Equipo Corrigiendo.es

Actualizado el