LOMLOE · Illes Balears

Matemáticas en 4.º ESO · Illes Balears

Currículo LOMLOE oficial de Illes Balears para esta materia y curso: 30 competencias, 46 criterios y 356 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.

30
Competencias específicas
46
Criterios de evaluación
356
Saberes básicos
3 variantes
Itinerarios/variantes
Apuntarme a la lista de espera
Actualizado el

Llévate el currículo a Excel o PDF

Disponible

Excel editable

6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.

  • Resumen materia/curso/CCAA
  • 30 competencias específicas
  • 46 criterios con peso editable
  • Saberes básicos por bloque
Descargar Excel
Disponible

PDF imprimible

Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.

  • Portada con materia/curso/CCAA
  • Decreto vigente citado
  • Tablas competenciales
  • Apto para programación didáctica
Descargar PDF

Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Illes Balears para Matemáticas en 4.º ESO.

Contexto de 4.º ESO

Curso terminal de la etapa obligatoria con itinerarios diferenciados (académico y aplicado en algunas materias). Marca la frontera entre quienes seguirán a Bachillerato y quienes optarán por FP o el mundo laboral.

Retos típicos en 4.º ESO:

  • Itinerarios diferenciados (Matemáticas A/B, materias optativas) que exigen rúbricas diferenciadas.
  • Decisión vocacional crítica del alumnado.
  • Coordinación con orientación para titulación y orientación post-ESO.
  • Preparación implícita para Bachillerato (sin que sea EBAU aún).

Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Illes Balears además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".

Decreto vigente en Illes Balears

En Illes Balears rige actualmente Decret 32/2022, de 8 d'agost, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).

Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en www.caib.es/eboibfront/.

Particularidades de Illes Balears

Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.

En Illes Balears, el catalán (modalidad balear) es lengua vehicular preferente y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio.

Competencias específicas

Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Matemáticas. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"

Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.

Matemáticas

1
CE.1

Interpretar, modelitzar i resoldre problemes de la vida quotidiana i propis de les matemàtiques, aplicant diferents estratègies i formes de raonament, per explorar diferents maneres de conducta i obtenir possibles solucions. La resolució de problemes és un procés central en la construcció del coneixement matemàtic i constitueix un eix fonamental en l'aprenentatge de les matemàtiques. Tant els problemes de la vida quotidiana, en diferents contexts, com els problemes proposats en l'àmbit de les matemàtiques permeten ser catalitzadors de nou coneixement, ja que les reflexions que es realitzen durant la seva resolució ajuden a la construcció de conceptes i a l'establiment de connexions entre ells.

2
CE.2

Analitzar les solucions d'un problema usant diferents tècniques i eines, avaluant les respostes obtingudes, per verificar-ne la validesa i idoneïtat des d'un punt de vista matemàtic i la repercussió global. L'anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d'un problema potencia la reflexió crítica sobre la seva validesa, tant des d'un punt de vista estrictament matemàtic com des d'una perspectiva global, valorant aspectes relacionats amb la sostenibilitat, la igualtat de gènere, el consum responsable, l'equitat o la no discriminació, entre d'altres. Els raonaments científic i matemàtic seran les eines principals per realitzar aquesta validació, però també ho són la lectura atenta, la realització de preguntes adequades, l'elecció d'estratègies per verificar la pertinença de les solucions obtingudes segons la situació plantejada, la consciència sobre els propis progressos i l'autoavaluació.

3
CE.3

Formular i comprovar conjectures senzilles o plantejar problemes de manera autònoma, reconeixent el valor del raonament i l'argumentació, per generar nou coneixement. El raonament i el pensament analític incrementen la percepció de patrons, estructures i regularitats, tant en situacions del món real com abstractes, afavorint la formulació de conjectures sobre la seva naturalesa. D'altra banda, el plantejament de problemes és un altre component important en l'aprenentatge i ensenyament de les matemàtiques i es considera una part essencial del quefer matemàtic. Implica la generació de nous problemes i preguntes destinades a explorar una situació determinada, com també la reformulació d'un problema durant el seu procés de resolució.

4
CE.4

Utilitzar els principis del pensament computacional organitzant dades, descomponent en parts, reconeixent patrons, interpretant, modificant i creant algorismes per modelitzar situacions i resoldre problemes de manera eficaç. El pensament computacional entronca directament amb la resolució de problemes i el plantejament de procediments, utilitzant l'abstracció per identificar els aspectes més rellevants, i la descomposició en tasques més simples amb l'objectiu d'arribar a una solució del problema que pugui ser executada per un sistema informàtic. Portar el pensament computacional a la vida diària suposa relacionar els aspectes fonamentals de la informàtica amb les necessitats dels alumnes.

5
CE.5

Reconèixer i utilitzar connexions entre els diferents elements matemàtics interconnectant conceptes i procediments per desenvolupar una visió de les matemàtiques com un tot integrat. La connexió entre els diferents conceptes, procediments i idees matemàtiques aporta una comprensió més profunda i duradora dels coneixements adquirits, proporcionant una visió més àmplia sobre el propi coneixement. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar-ne les connexions internes i reflexionar sobre elles, tant les existents entre els blocs de sabers, entre les matemàtiques de diferents nivells o les de diferents etapes educatives.

6
CE.6

Identificar les matemàtiques implicades en altres matèries i en situacions reals, susceptibles de ser tractades en termes matemàtics, interrelacionant conceptes i procediments per aplicar-les en situacions diverses. Reconèixer i utilitzar la connexió de les matemàtiques amb altres matèries, amb la vida real o amb la pròpia experiència augmenta el bagatge matemàtic dels alumnes. És important que els alumnes tinguin l'oportunitat d'experimentar matemàtiques en diferents contexts (personal, escolar, social, científic i humanístic) valorant la contribució de les matemàtiques a la resolució dels grans objectius globals de desenvolupament, amb perspectiva històrica. La connexió entre les matemàtiques i altres matèries no hauria de limitar-se als conceptes, sinó que s'ha d'ampliar als procediments i les actituds, de manera que els sabers bàsics matemàtics poden ser transferits i aplicats a altres matèries i contexts. Així, el desenvolupament d'aquesta competència comporta l'establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments

7
CE.7

Representar, de manera individual i col·lectiva, conceptes, procediments, informació i resultats matemàtics usant diferents tecnologies, per visualitzar idees i estructurar processos matemàtics. La manera de representar idees, conceptes i procediments en matemàtiques és fonamental. La representació inclou dues facetes, la representació pròpiament dita d'un resultat o concepte i la representació dels processos que es realitzen durant la pràctica de les matemàtiques.

8
CE.8

Comunicar de manera individual i col·lectiva conceptes, procediments i arguments matemàtics usant llenguatge oral, escrit o gràfic, utilitzant la terminologia matemàtica apropiada, per donar significat i coherència a les idees matemàtiques. La comunicació i l'intercanvi d'idees és una part essencial de l'educació científica i matemàtica. A través de la comunicació, les idees es converteixen en objectes de reflexió, perfeccionament, discussió i rectificació. Comunicar idees, conceptes i processos contribueix a col·laborar, cooperar, afermar i generar nous coneixements.

9
CE.9

Desenvolupar destreses personals, identificant i gestionant emocions, posant en pràctica estratègies d'acceptació de l'error com a part del procés d'aprenentatge i adaptant-se davant situacions d'incertesa, per millorar la perseverança en la consecució d'objectius i el gaudi en l'aprenentatge de les matemàtiques. Resoldre problemes matemàtics o reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques hauria de ser una tasca gratificant. Les destreses emocionals dins de l'aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar dels alumnes, la regulació emocional i l'interès pel seu aprenentatge.

10
CE.10

Desenvolupar destreses socials reconeixent i respectant les emocions i experiències dels altres, participant activament i reflexivament en projectes en equips heterogenis amb rols assignats per construir una identitat positiva com a estudiant de matemàtiques, fomentar el benestar personal i grupal, i crear relacions saludables. Treballar els valors de respecte, igualtat o resolució pacífica de conflictes, al mateix temps que es resolen reptes matemàtics desenvolupant destreses de comunicació efectiva, de planificació, d'indagació, de motivació i confiança en les seves pròpies possibilitats, permet als alumnes millorar l'autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat creant relacions i entorns de treball saludables.

Matemáticas A

1
CE.1

Interpretar, modelizar y resolver problemas de la vida cotidiana y propios de las matemáticas, aplicando diferentes estrategias y formas de razonamiento, para explorar distintas maneras de proceder y obtener posibles soluciones.

2
CE.2

Analizar las soluciones de un problema usando diferentes técnicas y herramientas, evaluando las respuestas obtenidas, para verificar su validez e idoneidad desde un punto de vista matemático y su repercusión global.

3
CE.3

Formular y comprobar conjeturas sencillas o plantear problemas de forma autónoma, reconociendo el valor del razonamiento y la argumentación, para generar nuevo conocimiento.

4
CE.4

Utilizar los principios del pensamiento computacional organizando datos, descomponiendo en partes, reconociendo patrones, interpretando, modificando y creando algoritmos, para modelizar situaciones y resolver problemas de forma eficaz.

5
CE.5

Reconocer y utilizar conexiones entre los diferentes elementos matemáticos, interconectando conceptos y procedimientos, para desarrollar una visión de las matemáticas como un todo integrado.

6
CE.6

Identificar las matemáticas implicadas en otras materias y en situaciones reales susceptibles de ser abordadas en términos matemáticos, interrelacionando conceptos y procedimientos, para aplicarlos en situaciones diversas.

7
CE.7

Representar, de forma individual y colectiva, conceptos, procedimientos, información y resultados matemáticos, usando diferentes tecnologías, para visualizar ideas y estructurar procesos matemáticos.

8
CE.8

Comunicar de forma individual y colectiva conceptos, procedimientos y argumentos matemáticos, usando lenguaje oral, escrito o gráfico, utilizando la terminología matemática apropiada, para dar significado y coherencia a las ideas matemáticas.

9
CE.9

Desarrollar destrezas personales, identificando y gestionando emociones, poniendo en práctica estrategias de aceptación del error como parte del proceso de aprendizaje y adaptándose ante situaciones de incertidumbre, para mejorar la perseverancia en la consecución de objetivos y el disfrute en el aprendizaje de las matemáticas.

10
CE.10

Desarrollar destrezas sociales reconociendo y respetando las emociones y experiencias de los demás, participando activa y reflexivamente en proyectos en equipos heterogéneos con roles asignados, para construir una identidad positiva como estudiante de matemáticas, fomentar el bienestar personal y grupal y crear relaciones saludables.

Matemáticas B

1
CE.1

Interpretar, modelizar y resolver problemas de la vida cotidiana y propios de las matemáticas, aplicando diferentes estrategias y formas de razonamiento, para explorar distintas maneras de proceder y obtener posibles soluciones.

2
CE.2

Analizar las soluciones de un problema usando diferentes técnicas y herramientas, evaluando las respuestas obtenidas, para verificar su validez e idoneidad desde un punto de vista matemático y su repercusión global.

3
CE.3

Formular y comprobar conjeturas sencillas o plantear problemas de forma autónoma, reconociendo el valor del razonamiento y la argumentación, para generar nuevo conocimiento.

4
CE.4

Utilizar los principios del pensamiento computacional organizando datos, descomponiendo en partes, reconociendo patrones, interpretando, modificando y creando algoritmos, para modelizar situaciones y resolver problemas de forma eficaz.

5
CE.5

Reconocer y utilizar conexiones entre los diferentes elementos matemáticos, interconectando conceptos y procedimientos, para desarrollar una visión de las matemáticas como un todo integrado.

6
CE.6

Identificar las matemáticas implicadas en otras materias y en situaciones reales susceptibles de ser abordadas en términos matemáticos, interrelacionando conceptos y procedimientos, para aplicarlos en situaciones diversas.

7
CE.7

Representar, de forma individual y colectiva, conceptos, procedimientos, información y resultados matemáticos, usando diferentes tecnologías, para visualizar ideas y estructurar procesos matemáticos.

8
CE.8

Comunicar de forma individual y colectiva conceptos, procedimientos y argumentos matemáticos, usando lenguaje oral, escrito o gráfico, utilizando la terminología matemática apropiada, para dar significado y coherencia a las ideas matemáticas.

9
CE.9

Desarrollar destrezas personales, identificando y gestionando emociones, poniendo en práctica estrategias de aceptación del error como parte del proceso de aprendizaje y adaptándose ante situaciones de incertidumbre, para mejorar la perseverancia en la consecución de objetivos y el disfrute en el aprendizaje de las matemáticas.

10
CE.10

Desarrollar destrezas sociales reconociendo y respetando las emociones y experiencias de los demás, participando activa y reflexivamente en proyectos en equipos heterogéneos con roles asignados, para construir una identidad positiva como estudiante de matemáticas, fomentar el bienestar personal y grupal y crear relaciones saludables.

Criterios de evaluación

Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.

Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.

Matemáticas

No se han registrado criterios para esta variante en la base de datos.

Matemáticas A

1
CE.1
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 1.1

    Reformular de forma verbal y gráfica problemas matemáticos, interpretando los datos, las relaciones entre ellos y las preguntas planteadas.

  2. 1.2

    Analizar y seleccionar diferentes herramientas y estrategias elaboradas en la resolución de un mismo problema, valorando su eficiencia.

  3. 1.3

    Obtener todas las posibles soluciones matemáticas de un problema movilizando los conocimientos y utilizando las herramientas tecnológicas necesarias.

2
CE.2
5 criterios evalúan esta competencia
  1. 2.1

    Comprobar la corrección matemática de las soluciones de un problema.

  2. 2.2

    Justificar las soluciones óptimas de un problema desde diferentes perspectivas (matemática, de género, de sostenibilidad, de consumo responsable…).

  3. 3.1

    Formular, comprobar e investigar conjeturas de forma guiada.

  4. 3.2

    Plantear variantes de un problema que lleven a una generalización.

  5. 3.3

    Emplear herramientas tecnológicas adecuadas en la investigación comprobación de conjeturas o problemas.

4
CE.4
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 4.1

    Generalizar patrones y proporcionar una representación computacional de situaciones problematizadas.

  2. 4.2

    Modelizar situaciones y resolver problemas de forma eficaz interpretando, modificando, generalizando y creando algoritmos.

5
CE.5
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 5.1

    Deducir relaciones entre los conocimientos y experiencias matemáticas, formando un todo coherente.

  2. 5.2

    Analizar y poner en práctica conexiones entre diferentes procesos matemáticos aplicando conocimientos y experiencias previas.

6
CE.6
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 6.1

    Proponer situaciones susceptibles de ser formuladas y resueltas mediante herramientas y estrategias matemáticas, estableciendo y aplicando conexiones entre el mundo real y las matemáticas, y usando los procesos inherentes a la investigación científica y matemática: inferir, medir, comunicar, clasificar y predecir.

  2. 6.2

    Analizar y aplicar conexiones coherentes entre las matemáticas y otras materias realizando un análisis crítico.

  3. 6.3

    Valorar la aportación de las matemáticas al progreso de la humanidad y su contribución a la superación de los retos que demanda la sociedad actual.

7
CE.7
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 7.1

    Representar matemáticamente la información más relevante de un problema, conceptos, procedimientos y resultados matemáticos visualizando ideas y estructurando procesos matemáticos.

  2. 7.2

    Seleccionar entre diferentes herramientas, incluidas las digitales, y formas de representación (pictórica, gráfica, verbal o simbólica) valorando su utilidad para compartir información.

8
CE.8
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 8.1

    Comunicar ideas, conclusiones, conjeturas y razonamientos matemáticos, utilizando diferentes medios, incluidos los digitales, con coherencia, claridad y terminología apropiada.

  2. 8.2

    Reconocer y emplear el lenguaje matemático presente en la vida cotidiana y en diversos contextos comunicando mensajes con contenido matemático con precisión y rigor.

9
CE.9
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 9.1

    Identificar y gestionar las emociones propias y desarrollar el autoconcepto matemático generando expectativas positivas ante nuevos retos matemáticos.

  2. 9.2

    Mostrar una actitud positiva y perseverante al hacer frente a las diferentes situaciones de aprendizaje de las matemáticas aceptando la crítica razonada.

10
CE.10
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 10.1

    Colaborar activamente y construir relaciones trabajando con las matemáticas en equipos heterogéneos, respetando diferentes opiniones, comunicándose de manera efectiva, pensando de forma crítica y creativa, tomando decisiones y realizando juicios informados.

  2. 10.2

    Gestionar el reparto de tareas en el trabajo en equipo, aportando valor, favoreciendo la inclusión, la escucha activa, responsabilizándose del rol asignado y de la propia contribución al equipo.

Matemáticas B

1
CE.1
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 1.1

    Reformular de forma verbal y gráfica problemas matemáticos, interpretando los datos, las relaciones entre ellos y las preguntas planteadas.

  2. 1.2

    Analizar y seleccionar diferentes herramientas y estrategias elaboradas en la resolución de un mismo problema, valorando su eficiencia.

  3. 1.3

    Obtener todas las posibles soluciones matemáticas de un problema movilizando los conocimientos y utilizando las herramientas tecnológicas necesarias.

2
CE.2
5 criterios evalúan esta competencia
  1. 2.1

    Comprobar la corrección matemática de las soluciones de un problema.

  2. 2.2

    Justificar las soluciones óptimas de un problema desde diferentes perspectivas (matemática, de género, de sostenibilidad, de consumo responsable…).

  3. 3.1

    Formular, comprobar e investigar conjeturas de forma guiada.

  4. 3.2

    Plantear variantes de un problema que lleven a una generalización.

  5. 3.3

    Emplear herramientas tecnológicas adecuadas en la investigación comprobación de conjeturas o problemas.

4
CE.4
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 4.1

    Generalizar patrones y proporcionar una representación computacional de situaciones problematizadas.

  2. 4.2

    Modelizar situaciones y resolver problemas de forma eficaz interpretando, modificando, generalizando y creando algoritmos.

5
CE.5
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 5.1

    Deducir relaciones entre los conocimientos y experiencias matemáticas, formando un todo coherente.

  2. 5.2

    Analizar y poner en práctica conexiones entre diferentes procesos matemáticos aplicando conocimientos y experiencias previas.

6
CE.6
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 6.1

    Proponer situaciones susceptibles de ser formuladas y resueltas mediante herramientas y estrategias matemáticas, estableciendo y aplicando conexiones entre el mundo real y las matemáticas, y usando los procesos inherentes a la investigación científica y matemática: inferir, medir, comunicar, clasificar y predecir.

  2. 6.2

    Analizar y aplicar conexiones coherentes entre las matemáticas y otras materias realizando un análisis crítico.

  3. 6.3

    Valorar la aportación de las matemáticas al progreso de la humanidad y su contribución a la superación de los retos que demanda la sociedad actual.

7
CE.7
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 7.1

    Representar matemáticamente la información más relevante de un problema, conceptos, procedimientos y resultados matemáticos visualizando ideas y estructurando procesos matemáticos.

  2. 7.2

    Seleccionar entre diferentes herramientas, incluidas las digitales, y formas de representación (pictórica, gráfica, verbal o simbólica) valorando su utilidad para compartir información.

8
CE.8
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 8.1

    Comunicar ideas, conclusiones, conjeturas y razonamientos matemáticos, utilizando diferentes medios, incluidos los digitales, con coherencia, claridad y terminología apropiada.

  2. 8.2

    Reconocer y emplear el lenguaje matemático presente en la vida cotidiana y en diversos contextos comunicando mensajes con contenido matemático con precisión y rigor.

9
CE.9
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 9.1

    Identificar y gestionar las emociones propias y desarrollar el autoconcepto matemático generando expectativas positivas ante nuevos retos matemáticos.

  2. 9.2

    Mostrar una actitud positiva y perseverante al hacer frente a las diferentes situaciones de aprendizaje de las matemáticas aceptando la crítica razonada.

10
CE.10
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 10.1

    Colaborar activamente y construir relaciones trabajando con las matemáticas en equipos heterogéneos, respetando diferentes opiniones, comunicándose de manera efectiva, pensando de forma crítica y creativa, tomando decisiones y realizando juicios informados.

  2. 10.2

    Gestionar el reparto de tareas en el trabajo en equipo, aportando valor, favoreciendo la inclusión, la escucha activa, responsabilizándose del rol asignado y de la propia contribución al equipo.

Saberes básicos

Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).

En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.

Matemáticas

1
1
Bloque 1 de 12

Saberes básicos del decreto

20 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    Resolució de situacions i problemes de la vida quotidiana en els quals sigui convenient l’ús d’estratègies per al recompte sistemàtic (diagrama en arbre, tècniques de combinatòria, etc.). Quantitat

  2. 1.2

    Reconeixement dels diferents conjunts de nombres: naturals, enters, racionals, irracionals i reals

  3. 1.3

    Els conjunts numèrics com a forma de respondre a diferents necessitats: comptar, mesurar, comparar, etc

  4. 1.4

    Expressió de quantitats i resolució de problemes mitjançant l’ús dels nombres reals amb la precisió requerida

  5. 1.5

    Expressió de nombres en notació científica

  6. 1.6

    Realització d’estimacions en diversos contexts analitzant i acotant l’error comès. Sentit de les operacions

  7. 1.7

    Ús de les propietats de les operacions aritmètiques i de la jerarquia d'operacions per a la realització de càlculs aritmètics combinats, incloent l’ús d’eines digitals

  8. 1.8

    Potències d’exponent enter. Relació inversa amb els radicals. Propietats, càlculs bàsics i aplicacions

  9. 1.9

    Deducció i ús de les propietats de les potències. Càlculs bàsics i aplicacions. Ús de la calculadora

  10. 1.10

    Operacions amb nombres reals en la resolució de situacions contextualitzades

  11. 1.11

    Alguns nombres irracionals en situacions de la vida quotidiana. La importància del nombre pi i de la proporció àuria. Relacions

  12. 1.12

    Patrons i regularitats numèriques en les quals intervinguin nombres reals

  13. 1.13

    Ordre en la recta numèrica. Representació de nombres sobre ella mateixa

  14. 1.14

    Intervals i semirectes: expressions en forma d'interval i en forma de desigualtat. Representació a la recta

  15. 1.15

    Estudi del significat de diferents tipus d’intervals: oberts, tancats i mixtes

  16. 1.16

    Operacions amb intervals. Raonament proporcional

  17. 1.17

    Identificació, formulació i resolució de problemes on intervenen magnituds directa i inversament proporcionals. Anàlisi dels mètodes de resolució. Educació financera

  18. 1.18

    Consolidació d’estratègies i mètodes de resolució de problemes relacionats amb augments i disminucions percentuals, interessos i taxes en contexts financers

  19. 1.19

    Dipòsits bancaris a tipus d’interès i termini fixe: utilitat econòmica i càlcul del rendiment

  20. 1.20

    Préstecs a tipus d’interès fixe: simulació de casos senzills

2
2
Bloque 2 de 12

Saberes básicos del decreto

5 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    El pendent i la seva relació amb un angle en situacions senzilles: deducció i aplicació. Canvi

  2. 2.2

    Definició i càlcul de les taxes de variació absoluta, relativa i mitjana

  3. 2.3

    Estudi gràfic del creixement i decreixement de funcions

  4. 2.4

    Formulació i resolució de problemes de la vida quotidiana on intervenen les diferents taxes de variació

  5. 2.5

    Visualització i identificació del comportament d’una funció mitjançant eines tecnològiques

3
3
Bloque 3 de 12

Saberes básicos del decreto

7 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Propietats geomètriques d’objectes matemàtics i de la vida quotidiana: investigació i representació amb programes de geometria dinàmica. Moviments i transformacions

  2. 3.2

    Transformacions elementals: simetries en situacions diverses emprant eines manipulatives. Els eixos de simetria d’un cos geomètric

  3. 3.3

    Relacions espacials: localització i descripció mitjançant coordenades geomètriques i altres sistemes de representació

  4. 3.4

    Anàlisi de transformacions elementals com girs, translacions i simetries en situacions diverses emprant eines tecnològiques, com programes de geometria dinàmica, realitat augmentada i altres recursos, i/o manipulatives. Visualització, raonament i modelització geomètrica

  5. 3.5

    Models geomètrics: representació i explicació de relacions numèriques i algebraiques en figures semblants. Raó de semblança entre longituds, àrees i volums

  6. 3.6

    Modelització d'elements geomètrics amb eines tecnològiques com a programes de geometria dinàmica, realitat augmentada i altres recursos

  7. 3.7

    Elaboració i comprovació de conjectures geomètriques amb eines tecnològiques

4
4
Bloque 4 de 12

Saberes básicos del decreto

21 saberes básicos en este bloque

  1. 4.1

    Patrons, pautes i regularitats: observació, generalització i terme general. Model matemàtic

  2. 4.2

    Maneig del llenguatge algebraic i les funcions per a la modelització i resolució de problemes reals

  3. 4.3

    Estratègies de deducció i anàlisi de conclusions raonables d’una situació de la vida quotidiana una vegada modelitzada. Variable

  4. 4.4

    Identificació de variables en diferents problemes

  5. 4.5

    Característiques del canvi en la representació gràfica de relacions lineals i quadràtiques. Igualtat i desigualtat

  6. 4.6

    Ús del llenguatge algebraic per representar relacions funcionals en diferents contexts

  7. 4.7

    Relacions lineals, quadràtiques i de proporcionalitat inversa en situacions de la vida quotidiana o matemàticament rellevants: expressió mitjançant àlgebra simbòlica

  8. 4.8

    Formes equivalents d’expressions algebraiques en la resolució d’equacions lineals i quadràtiques, i sistemes d’equacions i inequacions lineals

  9. 4.9

    Equacions i inequacions de primer i segon grau. Resolució analítica i gràfica

  10. 4.10

    Sistemes d’equacions i inequacions lineals. Resolució analítica i gràfica

  11. 4.11

    Resolució de problemes mitjançant l’ús d’equacions i inequacions en situacions contextualitzades

  12. 4.12

    Equacions, sistemes d’equacions i inequacions: resolució mitjançant l'ús de la tecnologia. Relacions i funcions

  13. 4.13

    Expressions algebraiques de funcions que relacionen les variables que intervenen en situacions de la vida quotidiana

  14. 4.14

    Funcions definides a trossos (lineals i quadràtiques)

  15. 4.15

    Representació gràfica de funcions

  16. 4.16

    Propietats de les funcions: domini, recorregut, intersecció amb els eixos, monotonia, extrems, continuïtat, punts de discontinuïtat

  17. 4.17

    Interpretació de les propietats obtingudes o observades a la gràfica dins el context de la situació o problema a resoldre. Pensament computacional

  18. 4.18

    Creació, modificació i interpretació d’algorismes senzills per a la resolució de problemes

  19. 4.19

    Resolució de problemes senzills mitjançant la descomposició en parts

  20. 4.20

    Confecció i ús de programari (per exemple: fulls de càlculs, geometria dinàmica,..) per a la resolució de problemes

  21. 4.21

    Ús de dades variables i constants en els fulls de càlcul (per exemple, preu base i IVA)

5
5
Bloque 5 de 12

Saberes básicos del decreto

19 saberes básicos en este bloque

  1. 5.1

    Estratègies de recollida i organització de dades

  2. 5.2

    Identificació i anàlisi inicial de les dades analitzades. Tipus de variables

  3. 5.3

    Construcció de taules de freqüència amb dades aïllades i amb dades agrupades en intervals

  4. 5.4

    Elaboració de taules de contingència

  5. 5.5

    Elaboració i interpretació de gràfics estadístics d’una variable

  6. 5.6

    Paràmetres de posició: mediana, percentils i quartils. Elaboració i interpretació de diagrames de caixes i bigotis

  7. 5.7

    Paràmetres de centralització: mitjana aritmètica, moda i mediana. Paràmetres de dispersió: variància, desviació típica i coeficient de variació

  8. 5.8

    Distribucions bidimensionals

  9. 5.9

    Núvol de punts. Coeficient de correlació

  10. 5.10

    Recta de regressió. Valoració de la pertinença d’estimacions a partir de la recta de regressió, tenint present el núvol de punts i el coeficient de correlació

  11. 5.11

    Ús de programari per a l’obtenció de la recta de regressió i coeficient de correlació d’una distribució bidimensional. Incertesa

  12. 5.12

    Esdeveniments aleatoris. Espai mostral. Experiments simples i compostos. Experiments regulars i irregulars. Experiments amb repetició i sense repetició

  13. 5.13

    Operacions amb esdeveniments. Diagrames de Venn

  14. 5.14

    Càlcul de probabilitats. Llei de Laplace. Llei dels grans nombres

  15. 5.15

    Tècniques de recompte. Diagrames d’arbre i taules de contingència. Inferència

  16. 5.16

    Diferents etapes del disseny d'estudis estadístics

  17. 5.17

    Consulta de fonts de dades institucionals per a l’obtenció de dades

  18. 5.18

    Anàlisi de la utilitat de les conclusions d’un estudi estadístic tot valorant la representativitat de la mostra

  19. 5.19

    Ús d’eines tecnològiques per a la realització de les anàlisis, càlculs i gràfics

6
6
Bloque 6 de 12

Saberes básicos del decreto

9 saberes básicos en este bloque

  1. 6.1

    Autoregulació de les emocions que intervenen en l’aprenentatge de les matemàtiques

  2. 6.2

    Identificació de les emocions com a eina de motivació per a la superació personal en l’aprenentatge de les matemàtiques

  3. 6.3

    Recerca de les estratègies personals de foment de la curiositat, perseverança i resiliència en l’aprenentatge de les matemàtiques

  4. 6.4

    Transformació de l’error en una oportunitat d’aprenentatge significatiu. Treball en equip i presa de decisions

  5. 6.5

    Assumpció de responsabilitats i participació activa en els treballs en grup

  6. 6.6

    Optimització del treball en equip mitjançant la distribució adequada de les responsabilitats atenent als punts forts i dèbils de cadascun dels membres

  7. 6.7

    Gestió de conflictes en el treball en equip. Inclusió, respecte i diversitat

  8. 6.8

    Inclusió i acceptació de la diversitat present en l’aula i en la societat

  9. 6.9

    Coneixement i valoració d’homes i dones que van contribuir notòriament a les matemàtiques. Matemàtiques B

7
7
Bloque 7 de 12

Saberes básicos del decreto

18 saberes básicos en este bloque

  1. 7.1

    Reconeixement dels diferents conjunts de nombres: naturals, enters, racionals, irracionals i reals

  2. 7.2

    Realització d’estimacions i aproximacions. Càlcul de l’error absolut i relatiu. Anàlisi de la fita d’error

  3. 7.3

    Determinació de la precisió requerida en diferents contexts

  4. 7.4

    Expressió de nombres en notació científica

  5. 7.5

    Interpretació de potències d'exponent enter o fraccionari

  6. 7.6

    Representacions diferents d’una mateixa quantitat. Sentit de les operacions

  7. 7.7

    Definició de potències, radicals i logaritmes

  8. 7.8

    Relacions inverses de les operacions. Relació entre potències, radicals i logaritmes

  9. 7.9

    Ús de les operacions entre potències i radicals per la simplificació d’expressions, racionalització i extracció de factors del radical

  10. 7.10

    Ús de les propietats dels logaritmes per obtenir expressions equivalents

  11. 7.11

    Resolució de problemes utilitzant les operacions amb nombres reals amb la precisió requerida

  12. 7.12

    Ús d’eines digitals per a trobar la quantitat o expressió equivalent d’operacions amb potències, radicals i logaritmes. Relacions

  13. 7.13

    Relacions entre els conjunts numèrics (naturals, enters, racionals i reals) i propietats

  14. 7.14

    Representació dels nombres en la recta real

  15. 7.15

    Intervals i semirectes: expressions en forma d'interval i en forma de desigualtat. Representació a la recta

  16. 7.16

    Estudi del significat de diferents tipus d’intervals: oberts, tancats i mixtes

  17. 7.17

    Operacions amb intervals. Raonament proporcional

  18. 7.18

    Identificació, formulació i resolució de problemes on intervenen magnituds directa i inversament proporcionals. Anàlisi dels mètodes de resolució

8
8
Bloque 8 de 12

Saberes básicos del decreto

10 saberes básicos en este bloque

  1. 8.1

    Unitats de mesura dels angles: sistema sexagesimal i radians. Canvi d’unitats

  2. 8.2

    Raons trigonomètriques d’un angle agut i generalització a la circumferència goniomètrica a partir d’un angle qualsevol

  3. 8.3

    Relacions entre les raons trigonomètriques. Fórmula fonamental de la trigonometria

  4. 8.4

    Resolució de triangles rectangles

  5. 8.5

    Descomposició d’un triangle qualsevol en dos triangles rectangles per a l’aplicació de les raons trigonomètriques

  6. 8.6

    Aplicació dels diferents mètodes de resolució de triangles (raons trigonomètriques, raó de semblança, Teorema de Pitàgores, Teorema de l’altura...) per a la resolució de problemes. Canvi

  7. 8.7

    Definició i càlcul de les taxes de variació absoluta, relativa i mitjana

  8. 8.8

    Estudi gràfic del creixement i decreixement de funcions

  9. 8.9

    Formulació i resolució de problemes de la vida quotidiana on intervenen les diferents taxes de variació

  10. 8.10

    Visualització i identificació del comportament d’una funció mitjançant eines tecnològiques

9
9
Bloque 9 de 12

Saberes básicos del decreto

15 saberes básicos en este bloque

  1. 9.1

    Ús de la trigonometria per a resoldre àrees i volums de figures geomètriques

  2. 9.2

    Propietats geomètriques d’objectes matemàtics i de la vida quotidiana: investigació i representació amb programes de geometria dinàmica. Localització i sistemes de representació

  3. 9.3

    Definició, propietats i operacions amb vectors

  4. 9.4

    Obtenció de les coordenades dels punts mitjà i simètric mitjançant vectors

  5. 9.5

    Obtenció de l’equació d’una recta (vectorial, paramètrica, contínua, implícita i explícita)

  6. 9.6

    Pendent d’una recta i de la seva perpendicular

  7. 9.7

    Estudi de les posicions relatives de dues rectes

  8. 9.8

    Equació punt-pendent d’una recta

  9. 9.9

    Obtenció de l’expressió analítica d’una circumferència donat el seu centre i el seu radi. Representació gràfica

  10. 9.10

    Ús d’aplicacions per a la representació de punts, vectors i rectes. Moviments i transformacions

  11. 9.11

    Ús de les eines que ofereix la geometria analítica i la raó de semblança per modelitzar moviments i transformacions en el pla com translacions, simetries i homotècies

  12. 9.12

    Ús d’eines tecnològiques per realitzar transformacions elementals. Visualització, raonament i modelització geomètrica

  13. 9.13

    Models geomètrics: representació i explicació de relacions numèriques i algebraiques en figures semblants

  14. 9.14

    Modelització d'elements geomètrics amb eines tecnològiques com a programes de geometria dinàmica, realitat augmentada i altres recursos

  15. 9.15

    Elaboració i comprovació de conjectures geomètriques amb eines tecnològiques

10
10
Bloque 10 de 12

Saberes básicos del decreto

26 saberes básicos en este bloque

  1. 10.1

    Patrons, pautes i regularitats: observació, generalització i terme general. Model matemàtic

  2. 10.2

    Maneig del llenguatge algebraic i les funcions (lineals, quadràtiques, exponencial, logarítmica i de proporcionalitat inversa) per a la modelització i resolució de problemes reals

  3. 10.3

    Estratègies de deducció i anàlisi de conclusions raonables d'una situació contextualitzada un cop ha estat modelitzada. Variable

  4. 10.4

    Identificació de variables en diferents problemes

  5. 10.5

    Relació entre dues variables mitjançant taules, gràfics i expressions algebraiques en problemes contextualitzats. Igualtat i desigualtat

  6. 10.6

    Ús del llenguatge algebraic per representar relacions funcionals en diferents contexts

  7. 10.7

    Operacions de polinomis. Regla de Ruffini. Identitats notables

  8. 10.8

    Teorema del Residu i Teorema del Factor

  9. 10.9

    Arrels i factorització de polinomis

  10. 10.10

    Operacions i simplificació de fraccions algebraiques

  11. 10.11

    Equacions i inequacions de primer i segon grau. Resolució analítica i gràfica

  12. 10.12

    Equacions de grau superior a dos. Resolució i interpretació gràfica

  13. 10.13

    Resolució d’equacions biquadrades, amb radicals i amb fraccions algebraiques

  14. 10.14

    Resolució d’equacions exponencials i logarítmiques senzilles

  15. 10.15

    Sistemes d’equacions i inequacions lineals. Resolució analítica i gràfica

  16. 10.16

    Resolució de sistemes d’equacions no lineals senzilles

  17. 10.17

    Ús de la tecnologia per resoldre equacions i sistemes d’equacions

  18. 10.18

    Resolució de problemes mitjançant l’ús d’equacions i inequacions en situacions contextualitzades. Relacions i funcions

  19. 10.19

    Expressions algebraiques de funcions (lineals, quadràtiques, radicals, exponencial, logarítmica y de proporcionalitat inversa) que relacionen les variables que intervenen en situacions de la vida quotidiana

  20. 10.20

    Funcions definides a trossos (lineals i quadràtiques). Valor absolut

  21. 10.21

    Representació gràfica de funcions

  22. 10.22

    Propietats de les funcions: domini, recorregut, intersecció amb els eixos, monotonia, extrems, continuïtat, punts de discontinuïtat i asímptotes verticals i horitzontals (casos senzills, sense càlcul de límits)

  23. 10.23

    Interpretació de les propietats obtingudes o observades a la gràfica dins el context de la situació o problema a resoldre. Pensament computacional

  24. 10.24

    Creació, modificació i interpretació d’algorismes senzills per a la resolució de problemes

  25. 10.25

    Resolució de problemes senzills mitjançant la descomposició en parts

  26. 10.26

    Confecció i ús de programari (per exemple: fulls de càlculs, geometria dinàmica...) per a la resolució de problemes

11
11
Bloque 11 de 12

Saberes básicos del decreto

19 saberes básicos en este bloque

  1. 11.1

    Estratègies de recollida i organització de dades

  2. 11.2

    Identificació i anàlisi inicial de les dades analitzades. Tipus de variables

  3. 11.3

    Construcció de taules de freqüència amb dades aïllades i amb dades agrupades en intervals

  4. 11.4

    Elaboració de taules de contingència

  5. 11.5

    Elaboració i interpretació de gràfics estadístics d’una variable

  6. 11.6

    Paràmetres de posició: mediana, percentils i quartils. Elaboració i interpretació de diagrames de caixes i bigotis

  7. 11.7

    Paràmetres de centralització: mitjana aritmètica, moda i mediana. Paràmetres de dispersió: variància, desviació típica i coeficient de variació

  8. 11.8

    Distribucions bidimensionals

  9. 11.9

    Núvol de punts. Coeficient de correlació

  10. 11.10

    Recta de regressió. Valoració de la pertinença d’estimacions a partir de la recta de regressió, tenint present el núvol de punts i el coeficient de correlació

  11. 11.11

    Ús de programari per a l’obtenció de la recta de regressió i coeficient de correlació d’una distribució bidimensional. Incertesa

  12. 11.12

    Esdeveniments aleatoris. Espai mostral. Experiments simples i compostos. Experiments regulars i irregulars. Experiments amb repetició i sense repetició

  13. 11.13

    Operacions amb esdeveniments. Diagrames de Venn

  14. 11.14

    Càlcul de probabilitats. Llei de Laplace. Llei dels grans nombres

  15. 11.15

    Tècniques de recompte. Diagrames d’arbre i taules de contingència. Inferència

  16. 11.16

    Diferents etapes del disseny d'estudis estadístics

  17. 11.17

    Consulta de fonts de dades institucionals per a l’obtenció de dades

  18. 11.18

    Anàlisi de la utilitat de les conclusions d’un estudi estadístic tot valorant la representativitat de la mostra

  19. 11.19

    Ús d’eines tecnològiques per a la realització de les anàlisis, càlculs i gràfics

12
12
Bloque 12 de 12

Saberes básicos del decreto

9 saberes básicos en este bloque

  1. 12.1

    Autoregulació de les emocions que intervenen en l’aprenentatge de les matemàtiques

  2. 12.2

    Identificació de les emocions com a eina de motivació per a la superació personal en l’aprenentatge de les matemàtiques

  3. 12.3

    Recerca de les estratègies personals de foment de la curiositat, perseverança i resiliència en l’aprenentatge de les matemàtiques

  4. 12.4

    Transformació de l’error en una oportunitat d’aprenentatge significatiu. Treball en equip i presa de decisions

  5. 12.5

    Assumpció de responsabilitats i participació activa en els treballs en grup

  6. 12.6

    Optimització del treball en equip mitjançant la distribució adequada de les responsabilitats atenent als punts forts i dèbils de cadascun dels membres

  7. 12.7

    Gestió de conflictes en el treball en equip. Inclusió, respecte i diversitat

  8. 12.8

    Inclusió i acceptació de la diversitat present en l’aula i en la societat

  9. 12.9

    Coneixement i valoració d’homes i dones que van contribuir notòriament a les matemàtiques

Matemáticas A

1
1
Bloque 1 de 6

Saberes básicos del decreto

20 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    Resolució de situacions i problemes de la vida quotidiana en els quals sigui convenient l’ús d’estratègies per al recompte sistemàtic (diagrama en arbre, tècniques de combinatòria, etc.). Quantitat

  2. 1.2

    Reconeixement dels diferents conjunts de nombres: naturals, enters, racionals, irracionals i reals

  3. 1.3

    Els conjunts numèrics com a forma de respondre a diferents necessitats: comptar, mesurar, comparar, etc

  4. 1.4

    Expressió de quantitats i resolució de problemes mitjançant l’ús dels nombres reals amb la precisió requerida

  5. 1.5

    Expressió de nombres en notació científica

  6. 1.6

    Realització d’estimacions en diversos contexts analitzant i acotant l’error comès. Sentit de les operacions

  7. 1.7

    Ús de les propietats de les operacions aritmètiques i de la jerarquia d'operacions per a la realització de càlculs aritmètics combinats, incloent l’ús d’eines digitals

  8. 1.8

    Potències d’exponent enter. Relació inversa amb els radicals. Propietats, càlculs bàsics i aplicacions

  9. 1.9

    Deducció i ús de les propietats de les potències. Càlculs bàsics i aplicacions. Ús de la calculadora

  10. 1.10

    Operacions amb nombres reals en la resolució de situacions contextualitzades

  11. 1.11

    Alguns nombres irracionals en situacions de la vida quotidiana. La importància del nombre pi i de la proporció àuria. Relacions

  12. 1.12

    Patrons i regularitats numèriques en les quals intervinguin nombres reals

  13. 1.13

    Ordre en la recta numèrica. Representació de nombres sobre ella mateixa

  14. 1.14

    Intervals i semirectes: expressions en forma d'interval i en forma de desigualtat. Representació a la recta

  15. 1.15

    Estudi del significat de diferents tipus d’intervals: oberts, tancats i mixtes

  16. 1.16

    Operacions amb intervals. Raonament proporcional

  17. 1.17

    Identificació, formulació i resolució de problemes on intervenen magnituds directa i inversament proporcionals. Anàlisi dels mètodes de resolució. Educació financera

  18. 1.18

    Consolidació d’estratègies i mètodes de resolució de problemes relacionats amb augments i disminucions percentuals, interessos i taxes en contexts financers

  19. 1.19

    Dipòsits bancaris a tipus d’interès i termini fixe: utilitat econòmica i càlcul del rendiment

  20. 1.20

    Préstecs a tipus d’interès fixe: simulació de casos senzills

2
2
Bloque 2 de 6

Saberes básicos del decreto

5 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    El pendent i la seva relació amb un angle en situacions senzilles: deducció i aplicació. Canvi

  2. 2.2

    Definició i càlcul de les taxes de variació absoluta, relativa i mitjana

  3. 2.3

    Estudi gràfic del creixement i decreixement de funcions

  4. 2.4

    Formulació i resolució de problemes de la vida quotidiana on intervenen les diferents taxes de variació

  5. 2.5

    Visualització i identificació del comportament d’una funció mitjançant eines tecnològiques

3
3
Bloque 3 de 6

Saberes básicos del decreto

7 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Propietats geomètriques d’objectes matemàtics i de la vida quotidiana: investigació i representació amb programes de geometria dinàmica. Moviments i transformacions

  2. 3.2

    Transformacions elementals: simetries en situacions diverses emprant eines manipulatives. Els eixos de simetria d’un cos geomètric

  3. 3.3

    Relacions espacials: localització i descripció mitjançant coordenades geomètriques i altres sistemes de representació

  4. 3.4

    Anàlisi de transformacions elementals com girs, translacions i simetries en situacions diverses emprant eines tecnològiques, com programes de geometria dinàmica, realitat augmentada i altres recursos, i/o manipulatives. Visualització, raonament i modelització geomètrica

  5. 3.5

    Models geomètrics: representació i explicació de relacions numèriques i algebraiques en figures semblants. Raó de semblança entre longituds, àrees i volums

  6. 3.6

    Modelització d'elements geomètrics amb eines tecnològiques com a programes de geometria dinàmica, realitat augmentada i altres recursos

  7. 3.7

    Elaboració i comprovació de conjectures geomètriques amb eines tecnològiques

4
4
Bloque 4 de 6

Saberes básicos del decreto

21 saberes básicos en este bloque

  1. 4.1

    Patrons, pautes i regularitats: observació, generalització i terme general. Model matemàtic

  2. 4.2

    Maneig del llenguatge algebraic i les funcions per a la modelització i resolució de problemes reals

  3. 4.3

    Estratègies de deducció i anàlisi de conclusions raonables d’una situació de la vida quotidiana una vegada modelitzada. Variable

  4. 4.4

    Identificació de variables en diferents problemes

  5. 4.5

    Característiques del canvi en la representació gràfica de relacions lineals i quadràtiques. Igualtat i desigualtat

  6. 4.6

    Ús del llenguatge algebraic per representar relacions funcionals en diferents contexts

  7. 4.7

    Relacions lineals, quadràtiques i de proporcionalitat inversa en situacions de la vida quotidiana o matemàticament rellevants: expressió mitjançant àlgebra simbòlica

  8. 4.8

    Formes equivalents d’expressions algebraiques en la resolució d’equacions lineals i quadràtiques, i sistemes d’equacions i inequacions lineals

  9. 4.9

    Equacions i inequacions de primer i segon grau. Resolució analítica i gràfica

  10. 4.10

    Sistemes d’equacions i inequacions lineals. Resolució analítica i gràfica

  11. 4.11

    Resolució de problemes mitjançant l’ús d’equacions i inequacions en situacions contextualitzades

  12. 4.12

    Equacions, sistemes d’equacions i inequacions: resolució mitjançant l'ús de la tecnologia. Relacions i funcions

  13. 4.13

    Expressions algebraiques de funcions que relacionen les variables que intervenen en situacions de la vida quotidiana

  14. 4.14

    Funcions definides a trossos (lineals i quadràtiques)

  15. 4.15

    Representació gràfica de funcions

  16. 4.16

    Propietats de les funcions: domini, recorregut, intersecció amb els eixos, monotonia, extrems, continuïtat, punts de discontinuïtat

  17. 4.17

    Interpretació de les propietats obtingudes o observades a la gràfica dins el context de la situació o problema a resoldre. Pensament computacional

  18. 4.18

    Creació, modificació i interpretació d’algorismes senzills per a la resolució de problemes

  19. 4.19

    Resolució de problemes senzills mitjançant la descomposició en parts

  20. 4.20

    Confecció i ús de programari (per exemple: fulls de càlculs, geometria dinàmica,..) per a la resolució de problemes

  21. 4.21

    Ús de dades variables i constants en els fulls de càlcul (per exemple, preu base i IVA)

5
5
Bloque 5 de 6

Saberes básicos del decreto

19 saberes básicos en este bloque

  1. 5.1

    Estratègies de recollida i organització de dades

  2. 5.2

    Identificació i anàlisi inicial de les dades analitzades. Tipus de variables

  3. 5.3

    Construcció de taules de freqüència amb dades aïllades i amb dades agrupades en intervals

  4. 5.4

    Elaboració de taules de contingència

  5. 5.5

    Elaboració i interpretació de gràfics estadístics d’una variable

  6. 5.6

    Paràmetres de posició: mediana, percentils i quartils. Elaboració i interpretació de diagrames de caixes i bigotis

  7. 5.7

    Paràmetres de centralització: mitjana aritmètica, moda i mediana. Paràmetres de dispersió: variància, desviació típica i coeficient de variació

  8. 5.8

    Distribucions bidimensionals

  9. 5.9

    Núvol de punts. Coeficient de correlació

  10. 5.10

    Recta de regressió. Valoració de la pertinença d’estimacions a partir de la recta de regressió, tenint present el núvol de punts i el coeficient de correlació

  11. 5.11

    Ús de programari per a l’obtenció de la recta de regressió i coeficient de correlació d’una distribució bidimensional. Incertesa

  12. 5.12

    Esdeveniments aleatoris. Espai mostral. Experiments simples i compostos. Experiments regulars i irregulars. Experiments amb repetició i sense repetició

  13. 5.13

    Operacions amb esdeveniments. Diagrames de Venn

  14. 5.14

    Càlcul de probabilitats. Llei de Laplace. Llei dels grans nombres

  15. 5.15

    Tècniques de recompte. Diagrames d’arbre i taules de contingència. Inferència

  16. 5.16

    Diferents etapes del disseny d'estudis estadístics

  17. 5.17

    Consulta de fonts de dades institucionals per a l’obtenció de dades

  18. 5.18

    Anàlisi de la utilitat de les conclusions d’un estudi estadístic tot valorant la representativitat de la mostra

  19. 5.19

    Ús d’eines tecnològiques per a la realització de les anàlisis, càlculs i gràfics

6
6
Bloque 6 de 6

Saberes básicos del decreto

9 saberes básicos en este bloque

  1. 6.1

    Autoregulació de les emocions que intervenen en l’aprenentatge de les matemàtiques

  2. 6.2

    Identificació de les emocions com a eina de motivació per a la superació personal en l’aprenentatge de les matemàtiques

  3. 6.3

    Recerca de les estratègies personals de foment de la curiositat, perseverança i resiliència en l’aprenentatge de les matemàtiques

  4. 6.4

    Transformació de l’error en una oportunitat d’aprenentatge significatiu. Treball en equip i presa de decisions

  5. 6.5

    Assumpció de responsabilitats i participació activa en els treballs en grup

  6. 6.6

    Optimització del treball en equip mitjançant la distribució adequada de les responsabilitats atenent als punts forts i dèbils de cadascun dels membres

  7. 6.7

    Gestió de conflictes en el treball en equip. Inclusió, respecte i diversitat

  8. 6.8

    Inclusió i acceptació de la diversitat present en l’aula i en la societat

  9. 6.9

    Coneixement i valoració d’homes i dones que van contribuir notòriament a les matemàtiques. Matemàtiques B

Matemáticas B

1
1
Bloque 1 de 6

Saberes básicos del decreto

18 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    Reconeixement dels diferents conjunts de nombres: naturals, enters, racionals, irracionals i reals

  2. 1.2

    Realització d’estimacions i aproximacions. Càlcul de l’error absolut i relatiu. Anàlisi de la fita d’error

  3. 1.3

    Determinació de la precisió requerida en diferents contexts

  4. 1.4

    Expressió de nombres en notació científica

  5. 1.5

    Interpretació de potències d'exponent enter o fraccionari

  6. 1.6

    Representacions diferents d’una mateixa quantitat. Sentit de les operacions

  7. 1.7

    Definició de potències, radicals i logaritmes

  8. 1.8

    Relacions inverses de les operacions. Relació entre potències, radicals i logaritmes

  9. 1.9

    Ús de les operacions entre potències i radicals per la simplificació d’expressions, racionalització i extracció de factors del radical

  10. 1.10

    Ús de les propietats dels logaritmes per obtenir expressions equivalents

  11. 1.11

    Resolució de problemes utilitzant les operacions amb nombres reals amb la precisió requerida

  12. 1.12

    Ús d’eines digitals per a trobar la quantitat o expressió equivalent d’operacions amb potències, radicals i logaritmes. Relacions

  13. 1.13

    Relacions entre els conjunts numèrics (naturals, enters, racionals i reals) i propietats

  14. 1.14

    Representació dels nombres en la recta real

  15. 1.15

    Intervals i semirectes: expressions en forma d'interval i en forma de desigualtat. Representació a la recta

  16. 1.16

    Estudi del significat de diferents tipus d’intervals: oberts, tancats i mixtes

  17. 1.17

    Operacions amb intervals. Raonament proporcional

  18. 1.18

    Identificació, formulació i resolució de problemes on intervenen magnituds directa i inversament proporcionals. Anàlisi dels mètodes de resolució

2
2
Bloque 2 de 6

Saberes básicos del decreto

10 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    Unitats de mesura dels angles: sistema sexagesimal i radians. Canvi d’unitats

  2. 2.2

    Raons trigonomètriques d’un angle agut i generalització a la circumferència goniomètrica a partir d’un angle qualsevol

  3. 2.3

    Relacions entre les raons trigonomètriques. Fórmula fonamental de la trigonometria

  4. 2.4

    Resolució de triangles rectangles

  5. 2.5

    Descomposició d’un triangle qualsevol en dos triangles rectangles per a l’aplicació de les raons trigonomètriques

  6. 2.6

    Aplicació dels diferents mètodes de resolució de triangles (raons trigonomètriques, raó de semblança, Teorema de Pitàgores, Teorema de l’altura...) per a la resolució de problemes. Canvi

  7. 2.7

    Definició i càlcul de les taxes de variació absoluta, relativa i mitjana

  8. 2.8

    Estudi gràfic del creixement i decreixement de funcions

  9. 2.9

    Formulació i resolució de problemes de la vida quotidiana on intervenen les diferents taxes de variació

  10. 2.10

    Visualització i identificació del comportament d’una funció mitjançant eines tecnològiques

3
3
Bloque 3 de 6

Saberes básicos del decreto

15 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Ús de la trigonometria per a resoldre àrees i volums de figures geomètriques

  2. 3.2

    Propietats geomètriques d’objectes matemàtics i de la vida quotidiana: investigació i representació amb programes de geometria dinàmica. Localització i sistemes de representació

  3. 3.3

    Definició, propietats i operacions amb vectors

  4. 3.4

    Obtenció de les coordenades dels punts mitjà i simètric mitjançant vectors

  5. 3.5

    Obtenció de l’equació d’una recta (vectorial, paramètrica, contínua, implícita i explícita)

  6. 3.6

    Pendent d’una recta i de la seva perpendicular

  7. 3.7

    Estudi de les posicions relatives de dues rectes

  8. 3.8

    Equació punt-pendent d’una recta

  9. 3.9

    Obtenció de l’expressió analítica d’una circumferència donat el seu centre i el seu radi. Representació gràfica

  10. 3.10

    Ús d’aplicacions per a la representació de punts, vectors i rectes. Moviments i transformacions

  11. 3.11

    Ús de les eines que ofereix la geometria analítica i la raó de semblança per modelitzar moviments i transformacions en el pla com translacions, simetries i homotècies

  12. 3.12

    Ús d’eines tecnològiques per realitzar transformacions elementals. Visualització, raonament i modelització geomètrica

  13. 3.13

    Models geomètrics: representació i explicació de relacions numèriques i algebraiques en figures semblants

  14. 3.14

    Modelització d'elements geomètrics amb eines tecnològiques com a programes de geometria dinàmica, realitat augmentada i altres recursos

  15. 3.15

    Elaboració i comprovació de conjectures geomètriques amb eines tecnològiques

4
4
Bloque 4 de 6

Saberes básicos del decreto

26 saberes básicos en este bloque

  1. 4.1

    Patrons, pautes i regularitats: observació, generalització i terme general. Model matemàtic

  2. 4.2

    Maneig del llenguatge algebraic i les funcions (lineals, quadràtiques, exponencial, logarítmica i de proporcionalitat inversa) per a la modelització i resolució de problemes reals

  3. 4.3

    Estratègies de deducció i anàlisi de conclusions raonables d'una situació contextualitzada un cop ha estat modelitzada. Variable

  4. 4.4

    Identificació de variables en diferents problemes

  5. 4.5

    Relació entre dues variables mitjançant taules, gràfics i expressions algebraiques en problemes contextualitzats. Igualtat i desigualtat

  6. 4.6

    Ús del llenguatge algebraic per representar relacions funcionals en diferents contexts

  7. 4.7

    Operacions de polinomis. Regla de Ruffini. Identitats notables

  8. 4.8

    Teorema del Residu i Teorema del Factor

  9. 4.9

    Arrels i factorització de polinomis

  10. 4.10

    Operacions i simplificació de fraccions algebraiques

  11. 4.11

    Equacions i inequacions de primer i segon grau. Resolució analítica i gràfica

  12. 4.12

    Equacions de grau superior a dos. Resolució i interpretació gràfica

  13. 4.13

    Resolució d’equacions biquadrades, amb radicals i amb fraccions algebraiques

  14. 4.14

    Resolució d’equacions exponencials i logarítmiques senzilles

  15. 4.15

    Sistemes d’equacions i inequacions lineals. Resolució analítica i gràfica

  16. 4.16

    Resolució de sistemes d’equacions no lineals senzilles

  17. 4.17

    Ús de la tecnologia per resoldre equacions i sistemes d’equacions

  18. 4.18

    Resolució de problemes mitjançant l’ús d’equacions i inequacions en situacions contextualitzades. Relacions i funcions

  19. 4.19

    Expressions algebraiques de funcions (lineals, quadràtiques, radicals, exponencial, logarítmica y de proporcionalitat inversa) que relacionen les variables que intervenen en situacions de la vida quotidiana

  20. 4.20

    Funcions definides a trossos (lineals i quadràtiques). Valor absolut

  21. 4.21

    Representació gràfica de funcions

  22. 4.22

    Propietats de les funcions: domini, recorregut, intersecció amb els eixos, monotonia, extrems, continuïtat, punts de discontinuïtat i asímptotes verticals i horitzontals (casos senzills, sense càlcul de límits)

  23. 4.23

    Interpretació de les propietats obtingudes o observades a la gràfica dins el context de la situació o problema a resoldre. Pensament computacional

  24. 4.24

    Creació, modificació i interpretació d’algorismes senzills per a la resolució de problemes

  25. 4.25

    Resolució de problemes senzills mitjançant la descomposició en parts

  26. 4.26

    Confecció i ús de programari (per exemple: fulls de càlculs, geometria dinàmica...) per a la resolució de problemes

5
5
Bloque 5 de 6

Saberes básicos del decreto

19 saberes básicos en este bloque

  1. 5.1

    Estratègies de recollida i organització de dades

  2. 5.2

    Identificació i anàlisi inicial de les dades analitzades. Tipus de variables

  3. 5.3

    Construcció de taules de freqüència amb dades aïllades i amb dades agrupades en intervals

  4. 5.4

    Elaboració de taules de contingència

  5. 5.5

    Elaboració i interpretació de gràfics estadístics d’una variable

  6. 5.6

    Paràmetres de posició: mediana, percentils i quartils. Elaboració i interpretació de diagrames de caixes i bigotis

  7. 5.7

    Paràmetres de centralització: mitjana aritmètica, moda i mediana. Paràmetres de dispersió: variància, desviació típica i coeficient de variació

  8. 5.8

    Distribucions bidimensionals

  9. 5.9

    Núvol de punts. Coeficient de correlació

  10. 5.10

    Recta de regressió. Valoració de la pertinença d’estimacions a partir de la recta de regressió, tenint present el núvol de punts i el coeficient de correlació

  11. 5.11

    Ús de programari per a l’obtenció de la recta de regressió i coeficient de correlació d’una distribució bidimensional. Incertesa

  12. 5.12

    Esdeveniments aleatoris. Espai mostral. Experiments simples i compostos. Experiments regulars i irregulars. Experiments amb repetició i sense repetició

  13. 5.13

    Operacions amb esdeveniments. Diagrames de Venn

  14. 5.14

    Càlcul de probabilitats. Llei de Laplace. Llei dels grans nombres

  15. 5.15

    Tècniques de recompte. Diagrames d’arbre i taules de contingència. Inferència

  16. 5.16

    Diferents etapes del disseny d'estudis estadístics

  17. 5.17

    Consulta de fonts de dades institucionals per a l’obtenció de dades

  18. 5.18

    Anàlisi de la utilitat de les conclusions d’un estudi estadístic tot valorant la representativitat de la mostra

  19. 5.19

    Ús d’eines tecnològiques per a la realització de les anàlisis, càlculs i gràfics

6
6
Bloque 6 de 6

Saberes básicos del decreto

9 saberes básicos en este bloque

  1. 6.1

    Autoregulació de les emocions que intervenen en l’aprenentatge de les matemàtiques

  2. 6.2

    Identificació de les emocions com a eina de motivació per a la superació personal en l’aprenentatge de les matemàtiques

  3. 6.3

    Recerca de les estratègies personals de foment de la curiositat, perseverança i resiliència en l’aprenentatge de les matemàtiques

  4. 6.4

    Transformació de l’error en una oportunitat d’aprenentatge significatiu. Treball en equip i presa de decisions

  5. 6.5

    Assumpció de responsabilitats i participació activa en els treballs en grup

  6. 6.6

    Optimització del treball en equip mitjançant la distribució adequada de les responsabilitats atenent als punts forts i dèbils de cadascun dels membres

  7. 6.7

    Gestió de conflictes en el treball en equip. Inclusió, respecte i diversitat

  8. 6.8

    Inclusió i acceptació de la diversitat present en l’aula i en la societat

  9. 6.9

    Coneixement i valoració d’homes i dones que van contribuir notòriament a les matemàtiques

Rúbrica recomendada para Matemáticas

Una rúbrica equilibrada para Matemáticas en 4.º ESO podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.

La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.

Resolución de problemas 30%
Razonamiento y prueba 25%
Comunicación matemática 20%
Conexiones y modelización 15%
Actitud y dimensión socioafectiva 10%
Total 100%

Errores frecuentes al evaluar Matemáticas

Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Matemáticas en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.

1

Premiar el procedimiento aunque el resultado sea incorrecto sin diferenciar claramente ambos niveles de logro.

2

Aplicar el mismo peso a todos los criterios cuando el sentido numérico debería pesar más en cursos bajos y el algebraico en cursos altos.

3

Confundir saberes básicos (los contenidos) con criterios de evaluación (lo que se demuestra).

4

Penalizar el uso de la calculadora cuando el criterio LOMLOE permite y a veces exige su uso.

5

No reservar al menos un criterio para el sentido socioafectivo (matemáticas y emociones).

Ejemplo: cómo se evalúa un examen real

Un examen típico de Matemáticas puede tener 6 problemas que cubren entre 8 y 10 criterios. La nota final no es el promedio aritmético: cada problema se evalúa por nivel de logro (1-4) en los criterios que toca, y el cálculo final pondera según el peso asignado en la rúbrica del departamento.

En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.

Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es

Corrigiendo.es lleva cargados los 46 criterios, las 30 competencias específicas y los 356 saberes básicos de Matemáticas en 4.º ESO para Illes Balears. Al subir un examen, la IA:

  1. Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
  2. Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
  3. Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
  4. Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
  5. Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.

Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.

Matemáticas 4.º ESO en otras Comunidades Autónomas

Compara cómo cambia el currículo de Matemáticas en 4.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.

Para seguir leyendo

Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.

Preguntas frecuentes

¿Qué decreto regula el currículo de Matemáticas 4.º ESO en Illes Balears?
En Illes Balears rige Decret 32/2022, de 8 d'agost, que desarrolla la LOMLOE en el marco del Real Decreto 217/2022 (ESO) o el 243/2022 (Bachillerato). Esta página recoge competencias específicas, criterios y saberes tal y como figuran en el texto oficial publicado en el boletín autonómico.
¿Por qué unas CCAA tienen criterios distintos a otras en la misma materia?
Porque la LOMLOE deja margen autonómico para concretar el currículo: las CCAA pueden añadir saberes específicos (patrimonio territorial, lengua cooficial, contexto socioambiental local), reordenar bloques y matizar criterios. Ese margen explica las diferencias visibles entre, por ejemplo, Matemáticas en Galicia (con dimensión gallega) y en Madrid (con énfasis en refuerzo competencial).
¿Estos datos son los del BOE/boletín oficial o están reescritos?
Son extracción literal del boletín oficial autonómico (cuando existe decreto propio) o del BOE nacional cuando aún no se ha publicado el decreto territorial. Corrigiendo.es solo los estructura para visualizarlos en tablas; el texto pertenece a la administración autora.
¿Puedo descargarme este pack en Excel o PDF?
Sí. Esta ficha genera un Excel editable y un PDF imprimible desde los mismos datos oficiales que ves en pantalla: competencias específicas, criterios de evaluación, saberes básicos, rúbrica orientativa, ponderaciones y cuaderno docente.
¿Cómo aplico estos criterios al corregir un examen real?
Cada criterio se evalúa con niveles de logro (típicamente 1-4). Al corregir, vinculas cada pregunta o producción a los criterios que evalúa y asignas el nivel alcanzado. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que el departamento haya fijado en su rúbrica. Corrigiendo.es automatiza este flujo cuando se abra la V2: la IA propone un nivel por criterio y tú lo confirmas en un clic.
¿Tengo que evaluar todos los criterios en cada examen?
No. La inspección educativa pide que todos los criterios queden evaluados a lo largo del curso, pero no en cada prueba. Una práctica habitual es distribuirlos por trimestres y por instrumento (examen, trabajo, exposición oral, práctica de laboratorio). El plan de evaluación de la programación didáctica documenta esa distribución.
CE

Escrito por

Equipo Corrigiendo.es

Actualizado el