LOMLOE · Cataluña

Matemàtiques en 4.º ESO · Cataluña

Currículo LOMLOE oficial de Cataluña para esta materia y curso: 9 competencias, 29 criterios y 46 saberes básicos extraídos del decreto autonómico vigente, listos para tu programación didáctica.

9
Competencias específicas
29
Criterios de evaluación
46
Saberes básicos
Decreto
Vigente en CCAA
Apuntarme a la lista de espera
Actualizado el

Llévate el currículo a Excel o PDF

Disponible

Excel editable

6 pestañas listas: criterios ponderables con fórmulas, plantilla de niveles 1-4 y cuaderno profesor para 30 alumnos.

  • Resumen materia/curso/CCAA
  • 9 competencias específicas
  • 29 criterios con peso editable
  • Saberes básicos por bloque
Descargar Excel
Disponible

PDF imprimible

Documento de ~12 páginas con portada, índice y todas las tablas listas para llevar al departamento o adjuntar a la programación didáctica.

  • Portada con materia/curso/CCAA
  • Decreto vigente citado
  • Tablas competenciales
  • Apto para programación didáctica
Descargar PDF

Ambos archivos se generan en tiempo real desde la base curricular de Corrigiendo.es, con los datos oficiales de Cataluña para Matemàtiques en 4.º ESO.

Contexto de 4.º ESO

Curso terminal de la etapa obligatoria con itinerarios diferenciados (académico y aplicado en algunas materias). Marca la frontera entre quienes seguirán a Bachillerato y quienes optarán por FP o el mundo laboral.

Retos típicos en 4.º ESO:

  • Itinerarios diferenciados (Matemáticas A/B, materias optativas) que exigen rúbricas diferenciadas.
  • Decisión vocacional crítica del alumnado.
  • Coordinación con orientación para titulación y orientación post-ESO.
  • Preparación implícita para Bachillerato (sin que sea EBAU aún).

Estos retos aplican en todas las CCAA, pero en Cataluña además se suma una particularidad propia que verás en la sección "Particularidades".

Decreto vigente en Cataluña

En Cataluña rige actualmente Decret 175/2022, de 27 de setembre, que desarrolla la LOMLOE para la Educación Secundaria Obligatoria dentro del marco del Real Decreto 217/2022 (ESO).

Los criterios de evaluación, competencias específicas y saberes básicos que ves abajo están extraídos directamente del texto oficial publicado por la administración educativa autonómica. Puedes consultar el texto literal en dogc.gencat.cat.

Particularidades de Cataluña

Lengua cooficial: Catalán. Esto afecta a la lengua vehicular en aulas con modelo lingüístico de inmersión y al material didáctico de la materia.

En Catalunya el catalán es lengua vehicular y existe Llengua Catalana i Literatura con currículo propio. El currículo también recoge Aranés en el Valle de Arán.

Competencias específicas

Las competencias específicas son los desempeños que el alumnado debe alcanzar al final del curso en Matemàtiques. Cada competencia es la respuesta a una pregunta clave: "¿qué sabrá hacer un alumno o alumna que ha cursado esta materia?"

Cada competencia específica se concreta después en uno o varios criterios de evaluación que son los que se evalúan en cada examen, trabajo o producción del alumnado.

1
CE.1

Interpretar, modelit ar i resoldre situacions de la ida quotidiana, pr pies de les matemàtiques i d'altres àmbits del coneixement aplicant diferents estratègies i formes de raonament per explorar procediments i obtenir solucions Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 1.1 Interpretar problemes matemàtics 1.1 Interpretar problemes matemàtics organitzant-ne la informació donada i organitzant-ne la informació donada i comprenent les preguntes formulades. comprenent les preguntes formulades. 1.2 Elaborar representacions matemàtiques 1.2 Elaborar representacions matemàtiques eficaces, amb recursos manipulables, eficaces, amb recursos manipulables, gràfics i digitals, que condueixin a la gràfics i digitals, que condueixin a la comprensió i resolució de problemes i comprensió i resolució de problemes i situacions de la vida quotidiana. situacions de la vida quotidiana. 1.3 Analitzar i seleccionar eines i 1.3 Analitzar i seleccionar eines i estratègies elaborades valorant-ne i estratègies elaborades valorant-ne i contrastant-ne l'eficàcia i idoneïtat de contrastant-ne l'eficàcia i idoneïtat de manera raonada en la resolució de manera raonada en la resolució de problemes. problemes. 1.4 Obtenir solucions matemàtiques d'un 1.4 Obtenir solucions matemàtiques d'un problema mobilitzant els coneixements problema mobilitzant els coneixements necessaris i discriminant l'existència o no necessaris i discriminant l'existència o no d'una o més solucions d'un problema. d'una o més solucions d'un problema. La resolució de problemes constitueix un eix fonamental en l'aprenentatge de les matemàtiques, ja que és un procés central en la construcció del coneixement matemàtic. Tant les situacions de la vida quotidiana en diferents contextos com els problemes proposats en l'àmbit de les matemàtiques permeten ser catalitzadors de nou coneixement, ja que les reflexions que es realitzen durant la seva resolució ajuden a la construcció de conceptes i a l'establiment de connexions entre aquests. El desenvolupament d'aquesta competència comporta aplicar el coneixement matemàtic que l'alumnat posseeix en el context de la resolució de problemes. Per a això, és necessari proporcionar eines d'interpretació i modelització com diagrames, expressions simbòliques, gràfiques…, tècniques i estratègies de resolució de problemes com l'analogia amb altres problemes, estimació, assaig i error, resoldre-ho de manera inversa, des del final fins al principi, tanteig, descomposició en problemes més senzills..., que els permetin prendre decisions, anticipar la resposta, assumir riscos i acceptar l'error com a part del procés.

2
CE.2

Argumentar la idone tat de les solucions d'un problema, a aluant les respostes obtingudes a tra s del raonament i la l gica matemàtica, per erificar la se a alidesa i generar no es preguntes i reptes Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 2.1 Construir i expressar amb coherència 2.1 Construir i expressar amb coherència idees i raonaments que permetin justificar la idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, processos i validesa de les solucions, processos i conclusions des de diferents perspectives conclusions des de diferents perspectives (de gènere, de sostenibilitat, de consum (de gènere, de sostenibilitat, de consum responsable...). responsable...). 2.2 Generar preguntes a partir d'arguments 2.2 Generar preguntes a partir d'arguments matemàtics que permetin plantejar nous matemàtics que permetin plantejar nous reptes relacionats amb el problema resolt. reptes relacionats amb el problema resolt. L'anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d'un problema potencia la reflexió crítica sobre la seva validesa, tant des d'un punt de vista estrictament matemàtic com des d'una perspectiva global, valorant aspectes relacionats amb la sostenibilitat, el consum responsable, l'equitat o la no-discriminació entre altres. El raonament científic i matemàtic són les eines principals per realitzar aquesta validació, però també ho són la lectura atenta, la realització de preguntes adequades, l'elecció d'estratègies per verificar la pertinència de les solucions obtingudes segons la situació plantejada, la consciència sobre els propis progressos i l'autoavaluació. El desenvolupament d'aquesta competència comporta processos reflexius propis de la metacognició com l'acte i coavaluació, la utilització d'estratègies senzilles d'aprenentatge autoregulat, ús eficaç d'eines digitals com a calculadores o fulls de càlcul, la verbalització o explicació del procés i la selecció entre diferents mètodes de comprovació de solucions o d'estratègies per validar les solucions i el seu abast.

3
CE.3

ormular con ectures sen illes o problemes, utilit ant el raonament i l'argumentació, la creati itat i les eines tecnol giques, per integrar i generar nou coneixement matemàtic Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 3.1 Plantejar preguntes en contextos 3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre a través diversos que es puguin respondre a través del coneixement matemàtic. del coneixement matemàtic. 3.2 Fer conjectures matemàtiques senzilles 3.2 Fer conjectures matemàtiques senzilles de manera autònoma i raonada en un de manera autònoma i raonada en un context en què l'alumne/a tingui llibertat context en què l'alumne/a tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d'eines creativa fent ús, si cal, d'eines tecnològiques (llenguatges de programació, tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). matemàtica, vídeo, etc.). 3.3 Proposar problemes de manera 3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context. autònoma, creativa i raonada en un context. El raonament i el pensament analític incrementen la percepció de patrons, estructures i regularitats tant en situacions del món real com abstractes afavorint la formulació de conjectures sobre la seva naturalesa. La formulació i comprovació de les conjectures es pot realitzar per mitjà de materials manipulatius, calculadores, programari, representacions i símbols, treballant de manera individual o col·lectiva la utilització del raonament inductiu i deductiu per formular arguments matemàtics. El desenvolupament d'aquesta competència comporta formular conjectures, examinar la seva validesa i reformular-les per obtenir noves conjectures susceptibles de ser posades a prova promovent l'ús del raonament i la demostració com a aspectes fonamentals de les matemàtiques.

4
CE.4

tilit ar el pensament computacional, organit ant dades, descomponent en parts, reconeixement patrons, interpretant, modificant, generalit ant i creant algoritmes per modelit ar situacions i resoldre problemes de forma eficient Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 4.1 Descompondre un problema o situació 4.1 Descompondre un problema o situació de la vida quotidiana en diferents parts, de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d'una en una per poder trobar abordant-les d'una en una per poder trobar la solució global amb dispositius digitals. la solució global amb dispositius digitals. 4.2 Reconèixer patrons, similituds i 4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar. que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d'un problema descartant les dades patrons d'un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més irrellevants tot identificant les parts més importants. importants. 4.4 Generar instruccions pas a pas per 4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d'altres similars resoldre un problema i d'altres similars provant i duent a terme possibles solucions provant i duent a terme possibles solucions amb dispositius digitals. amb dispositius digitals. El pensament computacional entronca directament amb la resolució de reptes o problemes i el plantejament de procediments, utilitzant l'abstracció per identificar els aspectes més rellevants, i la descomposició en tasques més simples amb l'objectiu d'arribar a una solució del problema que pugui ser executada per un sistema informàtic. Portar el pensament computacional a la vida diària suposa relacionar els aspectes fonamentals de la informàtica amb les necessitats de l'alumnat. El desenvolupament d'aquesta competència comporta la creació de models abstractes de situacions quotidianes, la seva automatització i modelització i la codificació en un llenguatge fàcil d'interpretar per un sistema informàtic.

5
CE.5

procediments, arguments i models per desen olupar una isió de les matemàtiques com un tot integrat Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 5.1 Identificar i usar les connexions entre 5.1 Identificar i usar les connexions entre diferents representacions d'un mateix diferents representacions d'un mateix concepte matemàtic quan s'extreu concepte matemàtic quan s'extreu informació d'una d'aquestes per aplicar-la a informació d'una d'aquestes per aplicar-la a l'altra. l'altra. 5.2 Reconèixer i relacionar connexions 5.2 Reconèixer i relacionar connexions entre diferents conceptes i coneixements entre diferents conceptes i coneixements matemàtics a través de situacions de la matemàtics a través de situacions de la vida quotidiana per treure'n conclusions i vida quotidiana per treure'n conclusions i tenir una visió integrada de les tenir una visió integrada de les matemàtiques. matemàtiques. La connexió entre els diferents conceptes, procediments i idees matemàtiques aporta una comprensió més profunda i duradora dels coneixements adquirits, proporcionant una visió més àmplia sobre el propi coneixement. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar les seves connexions internes i reflexionar sobre aquestes, tant les existents entre els blocs de sabers, entre les matemàtiques d'un nivell com les de diferents etapes educatives. El desenvolupament d'aquesta competència comporta enllaçar les noves idees matemàtiques amb idees prèvies, reconèixer i utilitzar les connexions entre idees matemàtiques en la resolució de problemes i comprendre com unes idees es construeixen sobre altres per formar un tot integrat.

6
CE.6

incular i contextualit ar les matemàtiques amb altres àrees de coneixement, interrelacionant conceptes i procediments, per resoldre problemes i desen olupar la capacitat crítica, creati a i inno adora en situacions di erses Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques 6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents en la vida quotidiana usant els presents en la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir…, en comunicar, classificar, predir…, en situacions susceptibles de ser abordades situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. en termes matemàtics. 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries, en entre les matemàtiques i altres matèries, en situacions susceptibles de ser abordades situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. en termes matemàtics. 6.3 Identificar i valorar l'aportació actual i 6.3 Identificar i valorar l'aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d'una perspectiva la humanitat, també des d'una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual. la societat actual. 6.4 Desenvolupar l'esperit crític i el 6.4 Desenvolupar l'esperit crític i el potencial creatiu de la matemàtica potencial creatiu de la matemàtica argumentant propostes innovadores en argumentant propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals. artístics i culturals. Reconèixer i utilitzar la connexió de les matemàtiques amb altres matèries, amb la vida real o amb la pròpia experiència augmenta el bagatge matemàtic de l'alumnat. És important que l'alumnat tingui l'oportunitat d'experimentar matemàtiques en diferents contextos (personal, escolar, social, científic i humanístic), valorant, tant històricament com actualment, la contribució de les matemàtiques a la resolució dels grans objectius globals de desenvolupament. La connexió entre les matemàtiques i altres matèries no hauria de limitar-se als sabers conceptuals, sinó que ha d'ampliar-se als procediments i les actituds, de manera que els procediments i actituds matemàtics poden ser transferits i aplicats a altres matèries i contextos. Així, el desenvolupament d'aquesta competència comporta l'establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments matemàtics amb altres matèries i amb la vida real i la seva aplicació en la resolució de problemes en situacions diverses i desenvolupar la capacitat crítica, creativa i innovadora en situacions diverses.

7
CE.7

Comunicar i representar, de forma indi idual i col lecti a, conceptes, procediments i resultats matemàtics usant el llenguatge oral, escrit, gràfic, multimodal i la terminologia matemàtica apropiada, per donar significat i permanència a les idees matemàtiques Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 7.1 Comunicar informació de manera 7.1 Comunicar informació de manera organitzada, utilitzant el llenguatge organitzada, utilitzant el llenguatge matemàtic adequat, oralment i per escrit, matemàtic adequat, oralment i per escrit, per a descriure, explicar justificar per a descriure, explicar justificar raonaments, procediments i conclusions. raonaments, procediments i conclusions. 7.2 Representar conceptes, procediments i 7.2 Representar conceptes, procediments i resultats matemàtics amb claredat, utilitzant resultats matemàtics amb claredat, utilitzant diferents eines i formes d'expressió, com diferents eines i formes d'expressió, com per exemple a través del dibuix, la per exemple a través del dibuix, la fotografia, els vídeos, les obres visuals i fotografia, els vídeos, les obres visuals i musicals, per visualitzar idees i estructurar musicals, per visualitzar idees i estructurar processos matemàtics. processos matemàtics. 7.3 Dialogar entre iguals i debatre idees 7.3 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i justificar raonaments, processos i conclusions. conclusions.

Ver descripción detallada del decreto

La comunicació i l'intercanvi d'idees és una part essencial de l'educació científica i matemàtica. A través de la comunicació les idees es converteixen en objectes de reflexió, perfeccionament, discussió i rectificació. Comunicar idees, conceptes i processos contribueix a col·laborar, cooperar, afermar i generar nous coneixements. El desenvolupament d'aquesta competència comporta expressar fets, idees, conceptes i procediments verbal i gràficament, de manera veraç i precisa utilitzant la terminologia matemàtica adequada, donar significat i permanència a les idees i a fer-les públiques. L'ús del llenguatge oral, escrit, gràfic, multimodal comporta el desenvolupament de les destreses en la utilització dels diferents llenguatges i eines, en particular les digitals. La manera de representar idees, conceptes i procediments en matemàtiques és fonamental. La representació inclou dues facetes, la representació pròpiament dita d'un resultat o concepte i la representació dels processos que es realitzen durant la pràctica de les matemàtiques. El desenvolupament d'aquesta competència comporta l'adquisició d'un conjunt de representacions matemàtiques que amplien significativament la capacitat per a interpretar i resoldre problemes de la vida real.

8
CE.8

Desen olupar destreses personals, com l'autoregulació, que a udin a identificar i gestionar emocions, aprenent de l'error i afrontant les situacions d'incertesa com una oportunitat, per perse erar i gaudir del proc s d'aprendre matemàtiques Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 8.1 Gestionar les pròpies emocions i 8.1 Gestionar les pròpies emocions i desenvolupar l'autoconfiança per encarar desenvolupar l'autoconfiança per encarar nous reptes matemàtics perseverant en la nous reptes matemàtics perseverant en la seva resolució en qualsevol situació seva resolució en qualsevol situació d'aprenentatge proposada. d'aprenentatge proposada. 8.2 Tenir consciència que s'està aprenent i 8.2 Tenir consciència que s'està aprenent i de com s'està aprenent en qualsevol de com s'està aprenent en qualsevol situació d'aprenentatge proposada situació d'aprenentatge proposada 8.3 Identificar els errors propis i expressar 8.3 Identificar els errors propis i expressar de manera raonada quin és el motiu que de manera raonada quin és el motiu que els provoquen (conceptuals, de els provoquen (conceptuals, de procediment, d'estratègia...), en la procediment, d'estratègia...), en la resolució de reptes o problemes, resolució de reptes o problemes, perseverant en la seva resolució. perseverant en la seva resolució. 8.4 Participar de la pròpia avaluació 8.4 Participar de la pròpia avaluació gestionant estratègies que ajudin a gestionant estratègies que ajudin a superar superar les dificultats, en la revisió de les les dificultats, en la revisió de les produccions realitzades. produccions realitzades. 8.5 Apreciar el potencial creatiu de la 8.5 Apreciar el potencial creatiu de la matemàtica així com la seva capacitat de matemàtica així com la seva capacitat de generar harmonia i bellesa, en les generar harmonia i bellesa, en les creacions i produccions realitzades. creacions i produccions realitzades. Resoldre problemes matemàtics o reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques ha de ser una tasca gratificant. Les destreses emocionals dins de l'aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar de l'alumnat, la regulació emocional i l'interès pel seu aprenentatge. El desenvolupament d'aquesta competència comporta identificar i gestionar les emocions, reconèixer fonts d'estrès, ser perseverant, pensar de manera crítica i creativa, crear resiliència i mantenir una actitud proactiva davant nous reptes matemàtics.

9
CE.9

Desen olupar destreses socials, com la cooperació, participant acti ament en equips de treball inclusius reconeixent la di ersitat i el alor de les aportacions dels altres, per compartir i construir coneixement de matemàtic de manera col lecti a Criteris d'a aluació 1r, 2n i 3r 4t 9.1 Cooperar en el treball en equip tant en 9.1 Cooperar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere, en respectant la perspectiva de gènere, en situacions en què es comparteixi i situacions en què es comparteixi i construeixi coneixement de manera construeixi coneixement de manera conjunta. conjunta. 9.2 Col·laborar activament amb els altres, 9.2 Col·laborar activament amb els altres, arribant a acords i complint-los, per assolir arribant a acords i complint-los, per assolir els objectius del grup relatius a la els objectius del grup relatius a la construcció del coneixement matemàtic, construcció del coneixement matemàtic, valorant l'èxit col·lectiu com una estratègia valorant l'èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal. de millora personal. 9.3. Equilibrar les necessitats personals 9.3. Equilibrar les necessitats personals amb les del grup, des de l'empatia i el amb les del grup, des de l'empatia i el respecte, reconeixent la diversitat i el valor respecte, reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres per generar de les aportacions dels altres per generar nou aprenentatge matemàtic, tant individual nou aprenentatge matemàtic, tant individual com col·lectiu. com col·lectiu. 9.4. Ajudar a identificar errors i dificultats 9.4. Ajudar a identificar errors i dificultats d'aprenentatge de les companyes i d'aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar. a millorar. El desenvolupament d'aquesta competència comporta mostrar empatia pels altres, establir i mantenir relacions positives, exercitar l'escolta activa i la comunicació assertiva, treballar en equip i prendre decisions responsables. Així mateix, ha de fomentar-se la ruptura d'estereotips i idees preconcebudes sobre les matemàtiques associades a qüestions individuals, com per exemple el gènere o l'aptitud per a les matemàtiques. Treballar els valors de respecte, tolerància, igualtat o resolució pacífica de conflictes, al mateix temps que resolen reptes matemàtics desenvolupant destreses de comunicació efectiva, planificació, indagació, motivació confiança, per a crear relacions i entorns de treball saludables, permet afermar l'autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat. Els entorns virtuals són una bona eina per compartir i construir coneixement de manera conjunta, en aquest sentit cal promoure'n la seva utilització.

Criterios de evaluación

Los criterios de evaluación son los referentes concretos: lo que el alumnado debe demostrar. A cada criterio le asignas un nivel de logro 1-4 al corregir, no una nota numérica directa.

Aparecen agrupados por competencia específica (CE) para que veas qué evalúa cada una. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que fije tu departamento.

1
CE.1
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 1.1

    Explicar els factors històrics, culturals i socials que envolten determinades produccions musicals, comprenent-ne les característiques i la funció a través de l’anàlisi d’exemples amb una actitud oberta i respectuosa.

  2. 1.2

    Valorar tot tipus de manifestacions musicals del segle XX i de l’actualitat incloent-hi el cinema, en relació amb els seus elements característics com a reflex de la societat on van ser creades des d’una actitud d’obertura, interès i respecte.

  3. 1.3

    Relacionar l’opinió personal i les emocions experimentades amb els coneixements musicals de manera respectuosa i crítica sobre exemples de músiques estudiades a través de l’audició, visionat o l’assistència a esdeveniments musicals.

  4. 1.4

    Obtenir solucions matemàtiques d’un problema mobilitzant els coneixements necessaris i discriminant l’existència o no d’una o més solucions d’un problema.

2
CE.2
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 2.1

    Construir i expressar amb coherència idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, processos i conclusions des de diferents perspectives (de gènere, de sostenibilitat, de consum responsable...).

  2. 2.2

    Desenvolupar habilitats musicals individuals i grupals a través de la interpretació, enfortint l’autoestima i la consciència col·lectiva.

3
CE.3
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 3.1

    Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre a través del coneixement matemàtic.

  2. 3.2

    Fer conjectures matemàtiques senzilles de manera autònoma i raonada en un context en què l’alumne/a tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

  3. 3.3

    Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context.

4
CE.4
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 4.1

    Descompondre un problema o situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar la solució global amb dispositius digitals.

  2. 4.2

    Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar.

  3. 4.3

    Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants.

  4. 4.4

    Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres similars provant i duent a terme possibles solucions amb dispositius digitals.

5
CE.5
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 5.1

    Identificar i usar les connexions entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic quan s’extreu informació d’una d’aquestes per aplicar-la a l’altra.

  2. 5.2

    Reconèixer i relacionar connexions entre diferents conceptes i coneixements matemàtics a través de situacions de la

6
CE.6
4 criterios evalúan esta competencia
  1. 6.1

    Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents en la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar,

  2. 6.2

    Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries, en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics.

  3. 6.3

    Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual.

  4. 6.4

    Desenvolupar l’esperit crític i el potencial creatiu de la matemàtica argumentant propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals.

7
CE.7
3 criterios evalúan esta competencia
  1. 7.1

    Comunicar informació de manera organitzada, utilitzant el llenguatge matemàtic adequat, oralment i per escrit, per a descriure, explicar justificar raonaments, procediments i conclusions.

  2. 7.2

    Representar conceptes, procediments i resultats matemàtics amb claredat, utilitzant diferents eines i formes d’expressió, com per exemple a través del dibuix, la fotografia, els vídeos, les obres visuals i musicals, per visualitzar idees i estructurar processos matemàtics.

  3. 7.3

    Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions.

8
CE.8
5 criterios evalúan esta competencia
  1. 8.1

    Gestionar les pròpies emocions i desenvolupar l’autoconfiança per encarar nous reptes matemàtics perseverant en la seva resolució en qualsevol situació d’aprenentatge proposada.

  2. 8.2

    Tenir consciència que s’està aprenent i de com s’està aprenent en qualsevol situació d’aprenentatge proposada

  3. 8.3

    Identificar els errors propis i expressar de manera raonada quin és el motiu que els provoquen (conceptuals, de procediment, d’estratègia...), en la resolució de reptes o problemes, perseverant en la seva resolució.

  4. 8.4

    Participar de la pròpia avaluació gestionant estratègies que ajudin a superar les dificultats, en la revisió de les produccions realitzades.

  5. 8.5

    Apreciar el potencial creatiu de la matemàtica així com la seva capacitat de generar harmonia i bellesa, en les creacions i produccions realitzades.

9
CE.9
2 criterios evalúan esta competencia
  1. 9.1

    Cooperar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere, en situacions en què es comparteixi i construeixi coneixement de manera conjunta.

  2. 9.2

    Col·laborar activament amb els altres, arribant a acords i complint-los, per assolir els objectius del grup relatius a la construcció del coneixement matemàtic, valorant l’èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal.

Saberes básicos

Los saberes básicos son los contenidos mínimos del decreto: QUÉ se enseña. Se organizan por bloques temáticos y enlazan con los criterios anteriores (que dicen CÓMO se evalúa).

En una buena programación didáctica cada bloque se distribuye por trimestres con horas estimadas y se vincula a las situaciones de aprendizaje del curso.

1
1
Bloque 1 de 5

Saberes básicos del decreto

13 saberes básicos en este bloque

  1. 1.1

    Comptatge: Resolució de problemes i situacions de la vida quotidiana en els quals s’hagin de fer recomptes sistemàtics, utilitzant diferents estratègies (diagrames d’arbre, tècniques de combinatòria, etc.)

  2. 1.2

    Quantitat: Expressió d’estimacions en diversos contextos analitzant l’error comès

  3. 1.3

    Quantitat: Ús dels nombres reals per expressar quantitats en diferents contextos, inclosos els de la vida quotidiana, amb la precisió requerida

  4. 1.4

    Quantitat: Reconeixement i aplicació de diferents formes de representació de nombres enters, racionals i reals, inclosa la recta numèrica, adequada a cada situació o problema

  5. 1.5

    Quantitat: Identificació del conjunt numèric que serveix per respondre a diferents necessitats: comptar, mesurar, comparar, etc

  6. 1.6

    Sentit de les operacions: Elecció de les operacions adequades amb nombres reals per resoldre situacions contextualitzades

  7. 1.7

    Sentit de les operacions: Ús de les propietats de les operacions aritmètiques per realitzar càlculs amb nombres reals de manera eficient amb calculadora i, a vegades, manualment, adaptant les estratègies a cada situació

  8. 1.8

    Sentit de les operacions: Reconeixement d’alguns nombres irracionals en situacions de la vida quotidiana

  9. 1.9

    Sentit de les operacions: Evolució històrica de les diferents aproximacions al nombre pi

  10. 1.10

    Sentit de les operacions: Identificació i anàlisi de patrons i regularitats numèriques en les quals intervinguin nombres reals

  11. 1.11

    Relacions: Comparació i ordenació de nombres reals amb eficàcia trobant la seva situació exacta o aproximada en la recta numèrica

  12. 1.12

    Relacions: Ús del triangle aritmètic al llarg de la història per a resoldre problemes

  13. 1.13

    Educació financera: Desenvolupament, anàlisi i explicació de mètodes per a la resolució de problemes relacionats amb augments i disminucions percentuals, d’interessos i taxes en contextos financers

2
2
Bloque 2 de 5

Saberes básicos del decreto

3 saberes básicos en este bloque

  1. 2.1

    Mesurament: Deducció de les mesures dels elements d’un triangle en situacions que es poden modelitzar amb triangles rectangles

  2. 2.2

    Mesurament: (*) Utilització de les raons trigonomètriques i les seves relacions en la resolució de problemes que es poden modelitzar amb triangles rectangles

  3. 2.3

    Mesurament: Origen i ús de la trigonometria al llarg de la història i en particular per mesurar la distància Terra-Sol i Terra-Lluna

3
3
Bloque 3 de 5

Saberes básicos del decreto

7 saberes básicos en este bloque

  1. 3.1

    Formes geomètriques de dues i tres dimensions: Elaboració de conjectures i reconeixement de propietats geomètriques de figures planes i tridimensionals a través de la recerca amb programes de geometria dinàmica

  2. 3.2

    Formes geomètriques de dues i tres dimensions: Ús de propietats geomètriques de figures planes i tridimensionals que modelitzen situacions de la vida quotidiana

  3. 3.3

    Localització i sistemes de representació: Ús de nocions bàsiques de geometria analítica per a la representació de figures geomètriques de dues dimensions i l’anàlisi de les seves propietats

  4. 3.4

    Localització i sistemes de representació: Origen i evolució històrica de l’ús de les coordenades cartesianes

  5. 3.5

    Localització i sistemes de representació: (*) Reconeixement de diferents expressions algebraiques d’una recta i selecció de l’expressió més adequada en funció de la situació a resoldre

  6. 3.6

    Moviments i transformacions: Anàlisi de transformacions elementals incloent homotècies en situacions diverses utilitzant eines tecnològiques i/o manipulatives (*) o mitjançant l’ús de la geometria analítica

  7. 3.7

    Visualització i modelització geomètrica: Generació de models geomètrics per representar i explicar relacions numèriques i algebraiques en situacions diverses, incloent-hi les quotidianes

4
4
Bloque 4 de 5

Saberes básicos del decreto

13 saberes básicos en este bloque

  1. 4.1

    Patrons: Comprensió i anàlisi de patrons, determinant la regla de formació de diverses col·leccions numèriques o gràfiques

  2. 4.2

    Model matemàtic: Modelització i resolució de problemes contextualitzats, també de la vida quotidiana, secundant-se en representacions matemàtiques i en el llenguatge algebraic, fent ús de diferents tipus de funcions

  3. 4.3

    Model matemàtic: Obtenció i anàlisi de conclusions raonables d’una situació de la vida quotidiana una vegada modelitzada

  4. 4.4

    Variable: Utilització dels diferents usos de variables associant expressions simbòliques al context del problema

  5. 4.5

    Variable: Evolució històrica del concepte de variable i de l’ús de l’àlgebra simbòlica com a llenguatge de la ciència

  6. 4.6

    Igualtat i desigualtat: Ús de l’àlgebra simbòlica per representar relacions funcionals en contextos diversos, també de la vida quotidiana

  7. 4.7

    Igualtat i desigualtat: Utilització i generació de formes equivalents d’expressions algebraiques en la resolució d’inequacions lineals

  8. 4.8

    Relacions i funcions: Identificació i ús de la forma de representació més adequada de funcions elementals en la resolució de situacions contextualitzades, incloent la vida quotidiana

  9. 4.9

    Relacions i funcions: Identificació de relacions quantitatives en situacions contextualitzades, incloent la vida quotidiana i determinació dels tipus de funcions que les modelitzen (proporcionalitat inversa i exponencial)

  10. 4.10

    Relacions i funcions: Interpretació de diferents característiques del canvi mitjançant la representació gràfica de les relacions funcionals estudiades

  11. 4.11

    Pensament computacional: Identificació i anàlisi d’estratègies (seqüències de passos ordenats, esquemes, simulacions, patrons repetitius, bucles, instruccions niades i condicionals, representacions computacionals, programació per blocs, robòtica educativa...) per a la interpretació, modificació i creació d’algorismes

  12. 4.12

    Pensament computacional: Identificació i anàlisi d’estratègies quan s’interpreten, modifiquen o creen algorismes de programació per blocs i/o programació textuals que incorporen: diferenciació entre processos seqüencials i paral·lels; comprensió de les instruccions de bucle, condicionals i instruccions niades; comprensió de la gestió de dades amb variables; ús d’operadors lògics i d’esdeveniments

  13. 4.13

    Pensament computacional: Formulació i anàlisi de problemes de la vida quotidiana utilitzant programes i eines adequades

5
5
Bloque 5 de 5

Saberes básicos del decreto

10 saberes básicos en este bloque

  1. 5.1

    Distribució: Anàlisi i interpretació de taules i gràfics estadístics de dues variables qualitatives, quantitatives discretes i quantitatives contínues

  2. 5.2

    Distribució: Recollida i organització de dades de situacions contextualitzades, incloent de la vida quotidiana que involucrin dues variables

  3. 5.3

    Distribució: Generació de representacions gràfiques mitjançant l’ús de mitjans tecnològics adequats per a interpretar la informació estadística i obtenir conclusions raonades

  4. 5.4

    Distribució: Comparació de distribucions de dades atenent mesures de posició i dispersió

  5. 5.5

    Inferència: Disseny d’estudis estadístics reflexionant sobre les diferents etapes del procés estadístic

  6. 5.6

    Inferència: Presentació i interpretació de dades rellevants en recerques estadístiques mitjançant la utilització de mètodes estadístics i eines digitals adequades

  7. 5.7

    Inferència: Interpretació de la relació entre dues variables, valorant gràficament amb eines tecnològiques la pertinència d’una regressió lineal

  8. 5.8

    Inferència: Evolució històrica de l’aplicació de l’estadística a les ciències socials

  9. 5.9

    Predictibilitat i incertesa: Planificació i realització d’experiments simples i compostos per a estudiar el comportament de fenòmens aleatoris

  10. 5.10

    Predictibilitat i incertesa: Aplicació del càlcul de probabilitats per a prendre decisions fonamentades en diferents contextos, aplicant la regla de Laplace i tècniques de recompte en experiments simples i compostos

Rúbrica recomendada para Matemàtiques

Una rúbrica equilibrada para Matemàtiques en 4.º ESO podría tener estos pesos orientativos. Ajústalos a tu departamento y al peso real de cada criterio en el decreto vigente.

La inspección admite cualquier reparto razonable siempre que esté documentado en la programación didáctica y aplicado de forma consistente durante el curso.

Resolución de problemas 30%
Razonamiento y prueba 25%
Comunicación matemática 20%
Conexiones y modelización 15%
Actitud y dimensión socioafectiva 10%
Total 100%

Errores frecuentes al evaluar Matemàtiques

Estos son los errores habituales que la inspección educativa detecta al revisar evaluaciones de Matemàtiques en LOMLOE. Anticípate a ellos al diseñar tu programación didáctica.

1

Premiar el procedimiento aunque el resultado sea incorrecto sin diferenciar claramente ambos niveles de logro.

2

Aplicar el mismo peso a todos los criterios cuando el sentido numérico debería pesar más en cursos bajos y el algebraico en cursos altos.

3

Confundir saberes básicos (los contenidos) con criterios de evaluación (lo que se demuestra).

4

Penalizar el uso de la calculadora cuando el criterio LOMLOE permite y a veces exige su uso.

5

No reservar al menos un criterio para el sentido socioafectivo (matemáticas y emociones).

Ejemplo: cómo se evalúa un examen real

Un examen típico de Matemáticas puede tener 6 problemas que cubren entre 8 y 10 criterios. La nota final no es el promedio aritmético: cada problema se evalúa por nivel de logro (1-4) en los criterios que toca, y el cálculo final pondera según el peso asignado en la rúbrica del departamento.

En la práctica esto significa que la nota final no es un promedio numérico de respuestas correctas, sino la media ponderada de los niveles de logro alcanzados en cada criterio, según el peso fijado en la rúbrica. El cálculo exacto se documenta en el apartado de evaluación de la programación didáctica del departamento.

Aplicar estos criterios con Corrigiendo.es

Corrigiendo.es lleva cargados los 29 criterios, las 9 competencias específicas y los 46 saberes básicos de Matemàtiques en 4.º ESO para Cataluña. Al subir un examen, la IA:

  1. Reconoce las respuestas (incluso manuscritas) con OCR optimizado.
  2. Vincula cada pregunta a los criterios LOMLOE aplicables del decreto vigente.
  3. Asigna un nivel de logro 1-4 por criterio según la rúbrica del departamento.
  4. Calcula la calificación ponderada con los pesos que tú asignes.
  5. Genera el informe competencial con el desglose por criterio y competencia.

Tú revisas el borrador en la interfaz y ajustas niveles o feedback en un clic. La decisión final es del profesor; la IA solo aporta un borrador estructurado para acelerar la corrección.

Matemàtiques 4.º ESO en otras Comunidades Autónomas

Compara cómo cambia el currículo de Matemàtiques en 4.º ESO entre territorios. Cada CCAA matiza su decreto autonómico con saberes propios, énfasis distintos en criterios y, en algunas, materias específicas paralelas en lengua cooficial.

Para seguir leyendo

Profundiza en LOMLOE con estos recursos complementarios, ordenados de más específico a más general.

Preguntas frecuentes

¿Qué decreto regula el currículo de Matemàtiques 4.º ESO en Cataluña?
En Cataluña rige Decret 175/2022, de 27 de setembre, que desarrolla la LOMLOE en el marco del Real Decreto 217/2022 (ESO) o el 243/2022 (Bachillerato). Esta página recoge competencias específicas, criterios y saberes tal y como figuran en el texto oficial publicado en el boletín autonómico.
¿Por qué unas CCAA tienen criterios distintos a otras en la misma materia?
Porque la LOMLOE deja margen autonómico para concretar el currículo: las CCAA pueden añadir saberes específicos (patrimonio territorial, lengua cooficial, contexto socioambiental local), reordenar bloques y matizar criterios. Ese margen explica las diferencias visibles entre, por ejemplo, Matemàtiques en Galicia (con dimensión gallega) y en Madrid (con énfasis en refuerzo competencial).
¿Estos datos son los del BOE/boletín oficial o están reescritos?
Son extracción literal del boletín oficial autonómico (cuando existe decreto propio) o del BOE nacional cuando aún no se ha publicado el decreto territorial. Corrigiendo.es solo los estructura para visualizarlos en tablas; el texto pertenece a la administración autora.
¿Puedo descargarme este pack en Excel o PDF?
Sí. Esta ficha genera un Excel editable y un PDF imprimible desde los mismos datos oficiales que ves en pantalla: competencias específicas, criterios de evaluación, saberes básicos, rúbrica orientativa, ponderaciones y cuaderno docente.
¿Cómo aplico estos criterios al corregir un examen real?
Cada criterio se evalúa con niveles de logro (típicamente 1-4). Al corregir, vinculas cada pregunta o producción a los criterios que evalúa y asignas el nivel alcanzado. La nota final se calcula ponderando los niveles según los pesos que el departamento haya fijado en su rúbrica. Corrigiendo.es automatiza este flujo cuando se abra la V2: la IA propone un nivel por criterio y tú lo confirmas en un clic.
¿Tengo que evaluar todos los criterios en cada examen?
No. La inspección educativa pide que todos los criterios queden evaluados a lo largo del curso, pero no en cada prueba. Una práctica habitual es distribuirlos por trimestres y por instrumento (examen, trabajo, exposición oral, práctica de laboratorio). El plan de evaluación de la programación didáctica documenta esa distribución.
CE

Escrito por

Equipo Corrigiendo.es

Actualizado el